revolucions liberals 1a. part

13
LES REVOLUCIONS LIBERALS © Vicent Puig i Gascó IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012

Upload: vicent-puig-i-gasco

Post on 25-Jul-2015

947 views

Category:

Education


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Revolucions liberals  1a. part

LES REVOLUCIONS LIBERALS

© Vicent Puig i Gascó IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012

Page 2: Revolucions liberals  1a. part

TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES

REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA

IDEOLOGIA IL.LUSTRACIÓ

INFLUÈNCIA EN EUROPA LIBERALISME NACIONALISME

SOBIRANIA NACIONAL

REACCIONS

ETAPES UNIFICADOR

PRIMERA

SEGONA

• CONTRA L’ABSOLUTISME

• PREDOMINI BURGÉS• CONSTITUCIÓ

• EXALTACIÓ DE LA NACIÓ• PREDOMINI INTEL.LECTUAL I

BURGÉS • ROMANTICISME

REVOLUCIONÀRIA

AUTORITÀRIA

DIVISIÓ DE PODERS

RESTAURACIÓ

LIBERALISMENACIONALISME

EUA (1776)FRANÇA (1789)

ITÀLIA (1848-1861)FRANÇA (1789)

1820: MEDITERRANI1830: BÈLGICA, FRANÇA, POLÒNIA, ALEMANYA1848: FRANÇA

Page 3: Revolucions liberals  1a. part

LAS REVOLUCIONES LIBERALES

Són processos de transformació política que es desenvolupen en el món occidental (Amèrica i Europa) entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX

Característiques Processos

• Desaparició de l’Antic Règim• Substitució de l’absolutisme pel

liberalisme• Eliminació dels Privilegis• Triomf de la Burgesia com a classe

dominant

En l’aspecte socioeconòmic suposa venen acompanyades de la Revolució Industrial

Revolució Americana (1777-1783)

Revolució Francesa (1789-1815)

Independència Amèrica hispànica (1808-1821)

Revolucions europees de 1820, 1830 i 1848

Triomf definitiu del liberalisme en Europa Occidental i Central

Page 4: Revolucions liberals  1a. part

LAS REVOLUCIÓ AMERICANA ( 1776-1783)

Page 5: Revolucions liberals  1a. part

Costa est atlàntica d’Amèrica del Nord organitzada en 13 colònies creades a partir de l’emigració de dissidents religiosos anglesos (Mayflower [Flor de maig], 1620)

Trets generals

Territoris Societat oberta i lliure

Elevada Autonomia política

• Nord: Boston, agrupacions de “towns” configurades per petits propietaris i comerciants relacionats amb Europa . Influïts per la Il·lustració

• Centre: terres fèrtils i importants ciutats comercials com Nova York o Filadèlfia

• Sud: Carolina, Virginia, Geòrgia = zones agràries especialitzades en conreus com cotó, Café, tabac, etc, conreades amb mà d’obra esclava d’origen africà, societat de caràcter aristocràtic

• Sense noblesa, ni privilegis ni limitacions de l’antic Règim

• Els ciutadans tenen un elevat grau de llibertat, major que els europeus

• Nivell de prosperitat econòmica i enriquiment personal elevat

• Autoritat exercida per Anglaterra

• Llibertat comercial• Autonomia política

intern= Assemblees de les colònies

• Governador = màxima autoritat colònia= representant de la Corona

Page 6: Revolucions liberals  1a. part
Page 7: Revolucions liberals  1a. part

LA GUERRA DELS 7 ANYS (1756-1763) ENTRE ANGLATERRA I FRANÇA SUPOSÀ ELEVADES PÈRDUES ECONÒMIQUES= IMPOSICIÓ D’IMPOSTOS A LES COLÒNIES

IMPOSTOS SOBRE DUANES I MONOPOLIS COMERCIALS

MALESTAR COMERCIANTS DEL NORD= BOICOT ALS PRODUCTES ANGLESOS

STAMP ACT (1765)

• LLEIS APROVADES PER UN PARLAMENT SENS REPRESENTACIÓ DELS COLONS• MONOPOLI DEL TÉ = COMPANYIA BRITÀNICA DE LES ÍNDIES (1773)• “ CAP IMPOST SENSE REPRESENTACIÓ”

MOTÍ DEL TÉ (BOSTON, 1773)PROTESTA CONTRA ELS PRIVILEGIS DE LA COMPANYIA BRITÀNICA DE LES ÍNDIES

CONGRÉS DE FILADELFIA (1774) = UNIÓ DE LES COLÒNIES CONTRA ELS MONOPOLIS ANGLESOS= REPRESSIÓ

DESPRÉS DIVERSOS ENFRONTAMENTS GUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1775)

Page 8: Revolucions liberals  1a. part

CAUSES DE LA REVOLTA

ECONÒMIQUES

IDEOLÒGIQUES

SOCIALS

POLÍTIQUES

• AUGMENT PRESSIÓ FISCAL• CONTROL DE LA METRÒPOLI SOBRE

L’ECONOMIA COLONIAL

MANCA DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA DELS COLONS EN EL PARLAMENT WESTMINSTER

• SOCIETAT OBERTA I PLURAL• MAJOR LLIBERTAT QUE EN EUROPA• PRINCIPIS DE CAPACITAT I MÈRIT• NO PRIVILEGIS

• INFLUÈNCIA IDEES IL·LUSTRADES EUROPEES= CLASSES ALTES

• PRINCIPIS IL·LUSTRATS MARCARAN LA REVOLTA

Page 9: Revolucions liberals  1a. part

Thomas Jefferson (Virginia)

John Adams (Massachusets)

Benjamin Franklin (Pensylvania)

John Trumbull, la Declaració d’Independència, 1819

John Trumbull participà en la guerra de la independència americana i fou contemporani dels pares de la pàtria, això li permetré pintar-los en l’Independence hall, encara que tots no hi eren en la presentació de l’esborrany de la Declaració d’Independència

Page 10: Revolucions liberals  1a. part

ELS COLONS ORNITZEN LES BASES DE LA FUTURA NACIÓ. NO SÓN REBELS SÓN PATRIÒTES

CONGRÉS CONTINENTAL DE FILADELFIA (1775)= MÀXIMA AUTORITAT COLONIAL

EXÈRCIT COLONIAL (1775) = GEORGES WASHIGTON

DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA (1776), INSPIRADA PER DE THOMAS JEFFERSON

DOBLE SIGNIFICACIÓ DEL CONFLICTE

GUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1775)• 1775-1778= DOMINI ANGLÉS =

SUPERIORITAT MILITAR I MANCA PREPARAICÓ COLONS

• 1778-1783= SUPORT MILITAR FRANÇA I ESPANYA. DERROTA ANGLESA DE YORKTOWN (17831)

REVOLUCIÓ POLÍTICA • DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA• DECLARACIÓ DE DRETS DE VIRGINIA (1777)• AMBDUES INSPIRADES PER JEFFERSON•

TRACTAT DE VERSALLES (1783)= INDEPENDÈNCIA DELS EUA

TRIOMF DEL LIBERALISME = CONSTITUCIÓ DE 1787 • IGUALTAT LEGAL• SOBIRANIA NACIONAL• DIVISIÓ DE PODERS• LLIBERTATS INDIVIDUALS

Page 11: Revolucions liberals  1a. part
Page 12: Revolucions liberals  1a. part

Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.La prudència, és clar, aconsellarà que es canviï per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nous resguards  per la seva futura seguretat.Tal ha estat el sofriment d’aquests colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial [...].En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual, queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixen a un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en nom i per la l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures o Independents, tenen ple dret per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el comerç i efectuar els actes i providències a que tenen dret els Estats Independents.I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, la nostra hisenda i el nostre sagrat honor.

Page 13: Revolucions liberals  1a. part