les revolucions russes

Download Les revolucions russes

Post on 04-Jun-2015

140 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació digital sobre les revolucions russes, el triomf dels bolxevics i la creació de l'URSS, emprada per explicar aquest període històric al IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet

TRANSCRIPT

  • 1. LES REVOLUCIONS RUSSES INS PUIG CASTELLAR Santa Coloma de Gramenet Prof: Jose M. Antn Curs: 2013/2014

2. I. INTRODUCCI - El mn contemporani s fruit de la doble revoluci: la industrial, de caire socioeconmic; i la francesa, de caire poltic i social. - Aix doncs, el mn occidental, es construeix sota uns prfils bsics: un mode de producci capitalista; un sistema poltic basat en el liberalisme parlamentari on les eleccions neren censitries on calia lluitar per ampliar els drets civils i poltics; una societat urbana; un nou sistema de classes (confrontaci entre la burgesia i el proletariat); lauge de la cincia i la tecnologia; i lexpansi del sistema capitalista que portar a limperialisme a finals de segle. Nens treballat a les fbriques Lurbanisme es va desenvolupar al segle XIX 3. Principals corrents poltics al segle XIX Conservadurisme (reaccionaris) Liberalisme Democrcia / Socialisme Mira al pasta, a lAntic Rgim i a les seves formes de govern, amb una monarquia forta i autoritria, i molta importancia de la religi. Sovint sn descendents dels sectors privilegiats que volen recuperar les seves possesions i poder. Expressi dels ideals de lalta burgesia, t moltes branques, s un pensament heterogeni. T dos grans corrents: el progressiste i el conservador. Malgrat aix tendeix a fer-se cada vegada ms conservador. Ideologia prpia del proletariat i de sectors progressistes de la petita burgesia. Lluita per ligualtat i la llibertat. Demcrates, anarquistes, republicans o marxistes sn alguns dels seus corrents principals. I. INTRODUCCI 4. II. LA RSSIA TSARISTA -La Rssia tsarista al segle XIX continuava sent un imperi multitnic governada pel poder del tsar. A diferncia daltres passos europeus, Rssia no havia experimentat cap canvi socioeconmic ni poltic, continuava sent, en esncia, un pas feudal. Les caracterstiques principals del tsarisme neren: POLTICA - Poder absolut del tsar. - La noblesa i la burocrcia impedien qualsevol modernitzaci. - Lesglsia ortodoxa tenia moltssima influncia. - La disidncia poltica era fortament perseguida i reprimida. ECONOMIA - Predomini gaireb absolut duna agricultura de subsistncia atrasada i amb baixa productivitat. - Industrialitzaci limitada a unes poques ciutats (Mosc, San Petesburg, Donetz). SOCIETAT - La major part de la poblaci vivia al camp. - Durant la segona meitat del segle XIX, els tsars intentaren reformar la societat des de dalt. El tsat va abolir oficialment el feudalisme lany 1861. - Les reformes van propiciar laparici duna nova classe social, els kulaks, camperols enriquits. - A les ciutats indstrials, aparegu una classe mitjana intellectual que va oposar-se al rgim. - Els partits poltics estaven prohibits. 5. II. LA RSSIA TSARISTA - Loposici al tsarisme que apareix a mitjans del segle XIX es poden dividir en tres grans corrents: A) Rebuig als models ideolgics occidentals: - Narodniki: La juventut illustrada russa refusa els models occidentals arran el fracs 1848. Situen les masses camperoles com a centre dacci poltica. Cap al 1862 es va articular el moviment Jove Rssia, que defensava lacci terrorista. En 1881 assassinaren al tsar Alexandre II, aix va dividir el grup entre els partidaris de la violncia i els que abogaven per educar el poble. - Nihilisme: trets en com amb els narodniki, per desconfien de les virtuts revolucionries del poble, prioritzant lalliberament individual i la importncia de les minories pensants. - Anarquistes: seguidors de Bakunin, plantejen la destrucci de lEstat recolzant-se en les masses camperoles. B) Corrents socialistes revolucionries: - Partit Social Revolucionari: (PSR o eserita), constituit en 1901, hereu de la tradici populista dels narodniki, defensen les tesis dun socialisme de caire agrari. - Partit Obrer Socialdemcrata: fundat en 1898 i de clara inspiraci marxista. Hi havia dues tendncies: Menxevics, defenen una revoluci gradual i les aliances amb la burgesia; i Bolxevics, rebujen la revoluci per fases i defensaven que el proletariat rus havia dencapalar la revoluci. 6. II. LA RSSIA TSARISTA C) La corrent liberal - Partit Constitucional o Kadet: llur objectiu era implantar el capitalisme ila democrcia liberal Representaci de latemptat contra el tsar Alexandre II 7. LINTENT REVOLUCIONARI DE 1905 - A principis del segle XX una srie de males collites i una crisis de sobreproducci va provocar un augment de la tensi social. En aquesta situaci va esclatar la guerra russo-japonesa, obligant a mobilitzar a milions de soldats i dedicar un gran esfor econmic al govern tsarista. Aquesta guerra finalitza amb victria japonesa 8. LINTENT REVOLUCIONARI DE 1905 -Les revoltes socials anaren en augmen fins que al gener de 1905 sorganitza una manifestaci a Sant Petesburg amb la intenci de donar al tsar un text reivindicatiu per obtenir millores econmiques i socials, a ms duna assemblea constituent. - 200.000 manifestants amb imatges i icones del tsat, entonant cntics patritics i religiosos, foren masacrats per la cavalleria imperial i les forces dinfanteria, que obriren foc contra la multitud. El balan fou de ms de 1000 morts i 2000 ferits. Aquets fets es coneixen amb el nom de diumenge sagnant. 9. LINTENT REVOLUCIONARI DE 1905 - Finalment sadopt a Rssia un rgim pseudoconstitucional, on es reconeixien drets civils, sotorgava el sufragi universal (malgrat que desprs no es va acomplir) i es concedia un Parlament (Duma) amb poders molt limitats. - Den fins la Guerra Mundial, saprovaren a Rssia messures liberalitzadores, destacant la reforma agrria que no va assolir els seus objectius per la manca de capital dels agricultors i va restar les terres en mans duna minoria de pagesos rics, els kulaks. 10. En resum, la situaci a Rssia abans de lesclat de la Gran Guerra era: - Agricultura endarrerida que amb moltes dificultats podia nodrir a tota la poblaci, i amb la qual es pagava el deute exterior. - Un incipient sector industrial controlat pel capital estranger i localitzat en torn a les grans ciutats on el proletariat estava sotmes a unes dures condicions. - Una burgesia molt reduida i sense pes poltic. - Una minoria de grans propietaris agrcoles lligats a laristocrcia tsarista que no volien perdre els seus privilegis. - Forta polaritzaci social, reflectida en lodi als kulaks i als capitalistes estrangers, sent cada vegada ms fort el crit pel repartiment de les terres. LINTENT REVOLUCIONARI DE 1905 11. LA REVOLUCI DE FEBRER DE 1917 - Les reformes encetades al 1905 demostraren prompte la seva ineficcia. Polticament la participaci poltica no estava garantida per a tots; econmicament, la reforma agrria va ser un desastre per la major part de la pagesia. - En 1914 Rssia va entrar a la Gran Guerra amb els seus aliats de la Triple Entesa, aquest factor s clau per lesclatament de la Revoluci de Febrer. La mobilitzaci va suposar que 15 milions de russos foren militaritzats, la major part dells pagesos, la qual cosa va empitjorar la situaci al camp. - Degut a la falta de productes bsics, aquests incrementaren el seu preu. A les ciutats la situaci fou crtica, ja que les classes populars no podien adquirir aquests productes. - Al front, les tropes russes tenien carncia de recursos, molts soldats no tenien ni botes ni uniformes, i la seva alimentaci era molt dolenta. Aix convertia les ofensives en masacres on morien milers de soldats. - Totes aquestes raons acceleraren loposici contra els tsars. 12. LA REVOLUCI DE FEBRER DE 1917 - El 23 de febrer comenaren les manifestacions de dones que demanaven pa i pau, dies ms tard safegiren els obrers de les fbriques. - Al front els soldats samotinaren i sorganitzaren en soviets, confraternitzant amb els pagesos. -QUE SON ELS SVIETS: Els soviets eren assemblees dobrers, pagesos i soldats que es van formar a les principals ciutats russes a rel de la revoluci de 1905, i es van consolidar com a rgans de representaci i participaci poltica fonamentals per a la futura revoluci de 1917. Bolxevics, menxevics i altres grups poltics van tenir un paper fonamental en el si dels principals soviets (Moscou, Sant Petersburg ...) Els soviets estaven formats per treballadors 13. I. LA REVOLUCI DE FEBRER DE 1917 l govern provisional - Es va establir un govern provisional dirigit pel partit Kadet i amb membres del PSR, tanmateix les demandes dels soviets es radicalitzen a mesura que la guerra i la crisis social continua. El tsar ofereix la seva corona al seu germ. Al no acceptarla abdica. La dinastia Romanov deixa el tro de Rssia desprs dun regnat de 300 anys. - Aquest govern provisional implant a Rssia, de caire burgs, implementar a Rssia una democrcia liberal burgesa, on el poder rau en la Duma (parlament) i leconomia sorganitza sota els parmentres del capitalisme: saboleixen les restes del feudalisme i sesten la propietat privada i el treball assalariat. La famlia del tsar Nicolau II 14. LA REVOLUCI DE FEBRER DE 1917 govern provisional -El govern provisional va prendre tres mesures: - Va convocar una assemblea constituient (per redactar una nova Constituci per a Rssia). - Va concedir una aministia poltica. - Va decidir continuar amb la guerra (degut als prstecs que el govern provisional va rebre dels aliats de la Triple Entesa i especialment de Frana). -Aquestes mesures, malgrat millorar la situaci, no van atendre les peticions dels soviets, creant un gran malestar al poble. La decisi de continuar amb la guerra va fer perdre al govern provisional, encapalat pel prncep Lvov, tota la seva legitimitat davant del poble. - El govern provisional i els soviets senfrontaren. Lenin i altres bolxevics hagueren de fugir de Rssia, tanmateix prompte tornarien per encapalar altra revoluci, prometent pa i pau als russos. 15. LA REVOLUCI DOCTUBRE DE 1917 s tesis dabril -Lenin va impolsar des de el partit menxevic, aquestes demandes, conegudes sota el nom de tesis dabril: - Tot el poder per als soviets, vertaders representants de la voluntat del poble. - Instauraci duna repblica de soviets. -