unitat 2. les revolucions liberals
If you can't read please download the document
TRANSCRIPT
EL S. XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RGIM
LES REVOLUCIONS LIBERALS
1. Els inicis de la Rev. Francesa
CAUSESDescontentament popular: ala de preus dels aliments i males collites.
Crisi financera per l'alt cost de l'Estat i la cort.La burgesia reclamava una reforma fiscal que obligus l'aristocrcia a pagar impostos
1. Els inicis de la Rev. Francesa
CAUSESFinalment el rei, Llus XVI, va aprovar que l'aristocrcia pagus impostos. Aquest fet va provocar una revolta dels privilegiats, que van demanar la convocatria dels Estats Generals.
Als Estats Generals hi havia representats la noblesa, el clero i el Tercer Estat (no privilegiats). Les votacions eren 1 vot per estament.
Els representants del Tercer Estat van demanar que fos un vot per persona (ells eren ms nombrosos); la negativa dels altres dos estaments va provocar que el Tercer Estat abandons els Estats Generals.
1. Els inicis de la Rev. Francesa
CAUSESEl Tercer Estat va formar la Assemblea Nacional i va aprovar una constituci.
Pars es va aixecar i va recolzar la nova Assemblea. El 14 de juliol de 1789 els revolucionaris van assaltar la Bastilla.
Poc desprs, la revolta tamb es va estendre al camp. (La Grande Peur)
https://www.youtube.com/watch?v=4K1q9Ntcr5g
1. Els inicis de la Rev. Francesa
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)Llus XVI atemorit per l'esclat de les revoltes va acceptar la nova Assemblea Nacional Constituent.
L'Assemblea Nacional Constituent va decretar:Prdua del poder absolut del rei.
Abolici del feudalisme.
Promulgaci de la Declaraci dels Drets de l'Home i el Ciutad.
Aprovaci d'una Constituci que recollia les illustrades.
Aprovada la Constituci es va formar una nova Assemblea Legislativa.
2. La I Repblica francesa (1792-1799)
LA REPBLICA DEMOCRTICA (1792-1794)El juny de 1791, Llus XVI i la seva famlia van intentar fugit de Pars perqu no acceptaven la nova Assemblea. El rei fou descobert i tancat al Palau Reial.
La invasi d'ustria (que volia alliberar el rei) + el clima de revolta va provocar la detenci i empresonament de Llus XVI per part dels revoltats i la proclamaci de la Repblica.
La nova repblica estava controlada pels GIRONDINS (burgesos moderats) que crearen una CONVENCI NACIONAL.
2. La I Repblica francesa (1792-1799)
LA REPBLICA DEMOCRTICA (1792-1794)El nou govern de la Convenci va jutjar Llus XVI i la seva esposa Maria Antonieta, i els acus de traci. Foren executats!
La mort de Llus XVI va provocar que les monarquies europees creessin una coalici absolutista amb l'objectiu d'acabar amb la revoluci.
A l'interior de Frana, van esclatar nombroses revoltes reialistes.
2. La I Repblica francesa (1792-1799)
LA REPBLICA DEMOCRTICA (1792-1794)Davant la fora que estaven agafant les revoltes antirevolucionries i la necessitat de salvar la revoluci, van provocar que els JACOBINS (republicans defensors del sufragi mascul universal) fessin un cop d'Estat i installessin el COMIT DE SALVACI PBLICA, amb una nova constituci, i encapalar per ROBESPIERRE.
El Comit de Salvaci Pblica ve fer:Un exrcit per derrotar els invasors estrangers.
Persecucions contra els contrarevolucionaris (El Terror)
Van portar a terme poltiques socials.
2. La I Repblica francesa (1792-1799)
LA REPBLICA DEMOCRTICA (1792-1794)L'any 1794, la radicalitzaci de les poltiques jacobines va provocar que la majoria de la poblaci i la resta de la burgesia (ms moderada) fessin un cop d'Estat.
LA REPBLICA BURGESA (1794-1799)
La nova repblica va crear un nou govern anomenat DIRECTORI amb dues cambres legislatives: Consell dels 500 i el Consell dels Ancians.
La poltica del nou Directori era un terme mig entre l'absolutisme i la democrcia social jacobina.
3. El perode napolenic (1799-1815)
L'any 1799 el general Napole Bonapart va fer un cop d'Estat i va ser nomenat cnsol (Consolat)Va crear un govern centralitzat, personalista i autoritari. L'objectiu va ser posar fi a la revoluci i establir un sistema poltic que reflects algunes de les conquestes revolucionries moderades.
Va restablir el liberalisme econmic i elabor una srie de codis socials. (civil, penal i de comer)
L'any 1804 Napole, recolzar per l'exrcit i la majoria de la burgesia, es va autoproclamar EMPERADOR.
3. El perode napolenic (1799-1815)
3. El perode napolenic (1799-1815)
El poder militar de Napole va ser aclaparador i va aconseguir derrotar els monarques absoluts europeus, com els d'ustria, Npols o Prssia.El 1811 controlava bona part d'Europa, a excepci de la Gran Bretanya.
Als pasos annexats i controlats, Napole va destronar els monarques absolutistes i va imposar les idees revolucionries: supressi de drets senyorials o la proclamaci de la llibertat i igualtat de les persones.
3. El perode napolenic (1799-1815)
LA CAIGUDA DE NAPOLELa ocupaci francesa dels pasos derrotats + la installaci en el govern d'aquests pasos de generals o familiars de Napole + l'afavoriment dels interessos de Frana = van provocar un sentiment antifrancs a tota Europa.
Rpidament, van aparixer moviments de resistncia en contra de l'ocupaci francesa; L'aixecament espanyol l'any 1808 va marcar l'inici del declivi.
3. El perode napolenic (1799-1815)
LA CAIGUDA DE NAPOLEL'any 1814 Napole fou derrotat a Espanya i Rssia. Desprs d'aquestes derrotes va abdicar i va ser exiliat a l'illa d'Elba.
Un any ms tard (1815) Napole fou alliberat i retorn a Frana on va formar govern i va intentar recuperar l'antic imperi francs. PER...
Fou derrotat a la Batalla de Waterloo pels exrcits britnic i prussi. Va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
4. El Congrs de Viena i la Restauraci
Desprs de la derrota de Napole, els estats vencedors es van reunir en el Congrs de Viena.L'objectiu era posar fi a l'expansi de les idees liberals propiciades per la Revoluci Francesa, i garantir la restauraci de l'absolutisme.
Les seves actuacions van ser:Reposar els monarques als seus trons.
Negaci de la sobirania nacional.
Equilibri entre les potncies europees.
Creaci d'un exrcit com per frenar qualsevol amenaa liberal: la Santa Aliana.
4. El Congrs de Viena i la Restauraci
5. Les Revolucions de 1830 i 1848
A partir de 1820 es va obrir a Europa un perode de revolucions liberals que volien acabar definitivament amb l'absolutisme. Les ms importants van ser les de 1830 i 1848. Aquestes revolucions tenien el suport del poble.1830: A Frana, es va enderrocar al monarca absolutista Carles X i es va proclamar una monarquia liberal en la persona de Llus Felip I d'Orleans.
1848: Aquesta revoluci va suposar l'aparici dels ideals democrtics (sufragi universal, sobirania nacional...)A Frana, es va acabar amb la monarquia i es va imposar la Segona Repblica.
A ustria, es va acabar amb la monarquia absolutista i va suposar la creaci de l'autonomia d'Hongria.
5. Les Revolucions de 1830 i 1848
La majoria de les revolucions van aconseguir ser sufocades, per van obrir la porta a la consolidaci de les reformes democrtiques i les aspiracions nacionalistes a la segona meitat dels segle XIX.
6. Les unificacions d'Itlia i Alemanya
LA UNITAT ITALIANAA meitats del segle XIX, Itlia estava dividida en diversos estats, com els Estats Pontificis, o dominada per potncies estrangeres com la Llombardia que estava controlada per ustria.
L'nic estat que volia la unificaci era el Piemont, amb capital a Tor.
Tot va comenar l'any 1859 quan el primer ministre del Piemont, Cavour, va iniciar una guerra contra ustria per annexionar-se la Llombardia. Al mateix temps, un aixecament popular, dirigit per Garibaldi, va enderrocar els governs de la resta d'estats del centre i sud d'Itlia.
6. Les unificacions d'Itlia i Alemanya
LA UNITAT ITALIANAEls estats del centre i sud es van posar sota l'rbita del Piemont.
El 1861, el rei del Piemont Vctor Manuel II va ser proclamant com a nou rei d'Itlia. El 1870, un cop annexats els Estats Pontificis, Roma va esdevenir capital del nou regne.
6. Les unificacions d'Itlia i Alemanya
LA UNITAT ALEMANYAA principis del segle XIX, Alemanya estava dividida en 36 estats on Prssia i ustria es disputaven la hegemonia per encapalar una possible unificaci.
La revoluci de 1848 va provocar la reuni d'un parlament a Frankfurt, que li va oferir al rei de Prssia la possibilitat d'unificar Alemanya. Per aquest ho va rebutjar perqu provenia d'un parlament liberal.
El 1861, el nou rei prussi, Guillem I, i el seu primer ministre, von Bismarck, iniciaren una poltica militarista i declararen la guerra als estats vens de Dinamarca, ustria i Frana.
6. Les unificacions d'Itlia i Alemanya
LA UNITAT ALEMANYAPrssia guany totes les guerres i aix li va permetre unificar tots els estats alemanys.
El 1871 Guillem I va ser proclamar com a nou kiser del nou Imperi alemany. (II Reich).