LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONSLIBERALS A EUROPA (1815-1850)

1. INTRODUCCIÓ.

2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ.

a. Tradicionalisme

b. Romanticisme

3. ELS REPTES DE LA REVOLUCIÓ I LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES.

4. EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ.

a) El Congrés de Viena.

b) La reordenació del mapa europeu

5. LIBERALISME I NACIONALISME, LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA.

6. LES ONADES REVOLUCIONÀRIES.

a) LA REVOLUCIÓ DE 1820.

b) LES REVOLCIONS DE 1830.

c) LA REVOLUCIÓ DE 1848.

1. INTRODUCCIÓ.

• DERROTA DE NAPOLEÓ I = EXILI A SANTA HELENA, ATLÀNTIC SUD.

• ELS VENCEDORS PRETENEN ESBORRAR L’OBRA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

a) GRAN BRETANYA, ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA + FRANÇA

b) CONGRÉS DE VIENA I LA SANTA ALIANÇA= CONCEPCIÓ ABSOLUTISTA I IMPERIALISTA

• LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA , PERÍODE HISTÒRIC ENTRE 1815 I 1848 QUE PRETÉN RESTABLIR L’EUROPA DE

L’ANTIC RÈGIM, PERSONIFICAT EN LA RESTAURACIÓ DE LLUÍS XVIII DE FRANÇA

• LEGITIMITAT O LEGITMISME = SOBIRANS PER HERÈNCIA

• RESPECTE AL PODER ESTABLERT = ABSOLUTISME

• SENTIT DE LA JERARQUIA I L’AUTORITAT = FRUIT DE LA GRÀCIA DIVINA I NO DE CAP NEGOCIACIÓ

• CONFRONTACIÓ ENTRE LES FORCES DE L’ANTIC RÈGIM I LES FORCES SORGIDES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I

LA INDUSTRIALITZACIÓ.

• ABSOLUTISME, NOBLESA, OCIETAT ESTAMENTAL, UNIÓ TRON-ALTAR, FEUDALISME

• BURGESIA, SISTEMA CONSTITUCIONAL, PROPIETAT LLIURE, IGUALTAT, LLIBERTAT DE COMERÇ

• LIBERALISME I NACIONALISME

SOBIRANIA NACIONAL, DIVISIÓ DE POERS, LLIBERTATS INDIVIDUALS

DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES, REBUIG DELS IMPERIS MULTINACIONALS,

2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ

a) TRADICIONALISME

• LOUIS BONALD,

LA SOCIETAT TÉ EL SEU ORIGEN EN EL PODER DIVÍ

LA MONARQUIA ÉS ANTERIOR A LA SOCITETAT

LLENGUATGE, ARTS I CONEIXEMENT SÓN FRUIT DE LA REVELACIÓ DIVINA

JOSEPH DE MAISTRE =

Déu al centre de totes les seves doctrines, afirmant que

La divinitat es manifesta mitjançant el misteri (= miracles), l'home respon ambl'oració.

filosofia política pessimista = la injustícia no pot ser vençuda = mort de Jesucrist.

Consideracions sobre França (1797), presenta a la Revolució Francesa com unesdeveniment satànic i “radicalment dolent”, tant per les seves causes com pelsseus efectes. = OBRA DE LA MAÇONERIA

PRINCIPIS IMMUTABLES DE LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM

DEFFENSEN LA DESIGUALTAT SOCIAL

REBUTGEN L’EXPERIMENTACIÓ I EL PENSAMENT CRÍTIC I RACIONAL (= il·lustració)

=AUTORITAT I TRADICIÓ

DEFENSA DE LA REVELACIÓ DIVINA= NEGUEN LA LLIURE DISCUSIÓ I LA TOLERÀNCIA

ALIANÇA ESGLÉSIA-ESTAT= ORIGEN TEOCRÀTIC DE LA MONARQUIA I LA INFAL.LIBILITAT PAPAL

JUSTIFICACIÓ TEOLÒGICA DE LA LEGITIMITAT, JERARQUIA I AUTORITAT = INVALIDEN ELS

PRINCIPIS DEL LIBERALISME ( NO HI HA DELIBERACIONS PER ESTABLIR UN CONSTITUCIÓ, CAP

POBLE TÉ DRETS RECONEGUTS; LLIBERTAT DO DELS REIS)

LOUIS BONALD

JOSEPH DE MAISTRE

b) ROMANTICISME

a. El ROMANTICISME REBUTJA LA RAÓ I ELS GUTS CLÀSSICS

b. REVALORITZA L’EXPRESSIÓ DELS SENTIMENT I LA PASSIÓ=

DOLOR, TRISTESA, SOLITUD, MALENCONIA,ETC.

c. ACTITUD FAVORABLE A LA NATURA

d. UNA VISIÓ DEL MÓN I L’ÈSSER HUMÀ = IMAGINACIÓ, FANTASIA, FUGIDA DEL MÓN = ESPERIT

DE REBEL.LIA QUE DEMANA MÉS LLIBERTAT FRONT A L’ACADEMICISME (=NORMES ESTRETES)

e. CERCA LA INSPIRACIÓ EN L’EDAT MITJANA = ORIGEN HISTÒRIC DELS POBLES EUROPEUS =

LLENGUA, CULTURA, ÈTNIA, ETC.

f. LITERATURA HISTÒRICA MEDIEVAL= RELACIÓ AMB ELS MOVIMENTS NACIONALISTES

g. ARQUITECTURA HISTORICISTA = “NEOS”

A. Fins a 1825, reacció contra l’esperit revolucionari, jerarquització de la societat , aliança

entre l’església i la monarquia absoluta. Constitueix l'antítesi de la Il·lustració del segle

XVIII. De Maistre, afirma que Déu ha permès que la revolució haja fracassat perquè per

a la voluntat divina la MONARQUIA ABSOLUTA és el millor dels sistemes polítics

B. Després de 1825. Compromís de la segona generació de romàntics amb el progrés i les

llibertats:

• VICTOR HUGO (1802-85) = critica la societat burgesa, defensor de les lllibertats i

dels grups socials desafavorits, denunciarà mitjançant les seues obres els abusos

dels poderosos (Els Miserables, 1862)

• LAMARTINE (1769-1869), participarà el període revolucionari de 1848.

C. El món artístic. El romanticisme suposa el trencament en el període neoclàssic anterior.

Color, moviment, sentiments del pintor, sensibilitat, i subjectivitat. Geirocault (1791-

1824), Delacroix (1789-1863), Caspar David Friedrich (1774-1840), Constanble (1776-

1837), Turner (1775-1851)

Paisatge amb aqüeducte, 1818. TheMetropolitan Museum of Art. New York. USA.

Caspar David Friedrich. El Mar de glaç, 1823-25. Kunsthalle. Hamburgo. Alemania.

Viatger davant d’un mar de boira, obra de Caspar David Friedrich

Pluja, vapor i velocitat, obra de Joseph Mallord William Turner

3. ELS REPTES DE LA REVOLUCIÓ I LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES.

POLÍTICA INTERIOR

a) INTERIOR DELS PAÏS0S REFLECTEIX LA SEUA POSICIÓ EN LES RELACIONS

INTERNACIONALS

POR AL CONTAGI REVOLUCIONARI

CANVIS INTERIORS MARQUEN LES ALIANCES INTERNACIONALS, EXPANSIONISME

PAU INTERIOR = PAU EXTERIOR

b) SITUACIÓ CONFUSA

POR A L’AVANÇ DE LE IDEES REVOLUCIONÀRIES = LEGITMISME (= només són

legítims els sistemes i dinasties que porten llarg temps en el poder)

CONSCIÈNCIA DE LA INEVITABILITAT/NECESSITAT DE “CERTS CANVIS”

INEVITABLES = canvis acceptats pels pobles de l’EUROPA OCCIDENTAL

• CERT GRAU DE LLIBERTAT

• FINAL DE LA DEPENDÈNCIA PERSONAL

NECESSARIS = canvis revolucionaris que s’han manifestat eficients

• LLEVA MILITAR

• IGUALTAT FISCAL

• NOVES FORMES ADMINISTRATIVES = PROVÍNCIES

• INTRODUCCIÓ DEL CODI CIVIL

• SISTEMA EDUCATIU NACIONAL

INTRODUCCIÓ DE FORMES CAPITALISTES

INDUSTRIALITZACIÓ (possibilitat)

MODERNITZACIÓ ECONÒMICA (Abolició gremis, llibertat de mercat, etc)

c) EQUILIBRI ENTRE LA POLÍTICA INTERIOR I EXTERIOR

1. LEGITIMISME = RESTAURACIÓ DE LES MONARQUIES ANTERIORS A 1789 = garants

d’acords i de l’estabilitat = LLUÍS XVIII de França.

• Legislacions dèbils = sufragi censatari.

2. EQUILIBRI ENTRE LIBERALISME I MONARQUIA (= on havien triomfat les idees

liberals)

a) Monarquia Constitucional = Carta Atorgada, Lleis lliberals, etc.

b) Manteniment d’institucions i comportaments heretats de l’ANTIC RÈGIM

• Executius forts

• Legislacions dèbils = sufragi censatari.

3. ABSÈNCIA DE REPRESSÀLIES NI VENJANCES = ACCEPTACIÓ DE L’ELIT

REVOLUCIONÀRIA.

a) Nova classe dominant incorporada al bloc DOMINANT

b) Garantia pler a les classes dominants anteriors

c) Polítiques d’ORDRE.

4. REBUIG DE LES REVOLUCIONS = resten excloses del NOU SISTEMA

Refractaris de l’Antic Règim

Petits propietaris exclosos del sufragi

Desesperats artesans precapitalistes (gremis) sense eixida davant laprogressiva imposició de la indústria i el mercat.

Els treballadors i els pobres.

CARTA ATORGADA

SENSE RECONEIXEMENT DE LA SOBIRANIA NACIONAL

EXECUTIU FORT

• INICIATIVA PARLAMENTÀRIA

• GOVERN RESPONSABLE DAVANT LA CORONA.

LEGISLATIU DÈBIL =

• CAMBRA ALTA = NOBLESA

• CAMBRA BAIXA = BURGESIA CONSSERVADORA

• APROVA O REBUTJA LES INICIATIVES GOVERNAMENTALS

SUFRAGI CENSATARI

LLIBERTATS I DRETS RESTRICTIUS

CATOLICISME = RELIGIÓ OFICIAL, PERÒ LLIBERTAT DE CULTE

5. EXCLOSOS DEL SISTEMA

• REPRESIÓ DE LES CONSPIRACIONS = SOCIETATS SECRETES

• CARBONARIS = símbols i rituals procedents de l’ofici de carboner

• aspiraven sobretot a la llibertat política i a un govern constitucional política

• Pertanyien a la burgesia i les classes socials elevades

• dos sectors o lògies: la civil, destinada a la protesta pacífica o a la propaganda, i

la militar, destinada a les accions violentes o d'escamot.

• ITÀLIA DEL RISORGIMENT = Mazzini,

• MAÇONS = fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes,arquitectes…) des de l’edat Mitjana

• La seua finalitat: el perfeccionament de l'ésser humà i de la humanitat.

• Els principis humanistes de llibertat, igualtat i fraternitat, i tolerància, entre d'altres.

• La L'ingrés mitjançant una cerimònia d'iniciació.

• REPUBLICANISME = ALTERNATIVA AL RÈGIM LIBERAL RESTRINGIT

• CENSATARI

• RETALLADES DE LES LLIBERTATS

• LEGISLATIUS DOMINATS PELS EXECUTIUS

• REPRESSIÓ FÍSICA

EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

1. CONGRÉS DE VIENA (Política exterior europea)

a) EQUILIBRI DE PODER MILITAR VERSUS EQUILIBRI IDEOLÒGIC = GARANTIA DE PAU

a) BLOC CONSTITUCIONAL = GRAN BRETANYA, FRANÇÁ, ITÀLIA

b) MONARQUIES AUTORITÀRIES = ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA,

b) LES RIVALITATS NO HAN D’ARRIBAR A GENERAR CONFLICTE

a) LLIURECANVISME = NOMÉS EL MERCAT COM A CAMP DE RIVALITAT

b) CONGRESSOS = REUNIONS DELS PAÏSOS EUROPEUS

a) DRET DE LES POTÈNCIES D’IMPOSAR SOLUCIONS

b) RESOLUCIÓ DE LES RIVALITATS SENSE GUERRES

c) SOLUCIONS VINCULANTS = ASSISTÈNCIA DE TOTES LES POTÈNCIES.

d) DIRECTORI DE GRANS POTÈNCIES : GB, PRUS, RUSS, AUS + FR.

e) DRET D’INTERVENCIÓ = SANTA ALIANÇA

c. REODERNACIÓ DEL MAPA EUROPEU

• DUES POTÈNCIES RIVALS: RÚSSIA I GRAN BRETANYA

• DUES POTÈNCIES QUE VOLEN MANTENIR L’STATU QUO = FRANÇA I ÀUSTRIA

• UNA POTÈNCIA EMERGENT = PRÚSSIA

• UN IMPERI EN DECLIVI = IMPERI OTOMÀ

EVITAR DESEQUILIBRIS

a) BÀLTICA = PRÚSSIA, RÚSSIA, SUÈCIA-NORUEGA

b) RÚSSIA-SUÈCIA= FINLÀNDIA (CARÈLIA SUECA)

c) PRÚSSIA-RÚSSIA= POLÒNIA

d) ÀUSTRIA-FRANÇA= ITÀLIA / UNITAT ITALIANA

e) ÀUSTRIA-PRÚSSIA= SUPREMACIA ALEMANYA = UNIFICACIÓ

f) ÀUSTRIA-RÚSSIA = BALCANS –IMPERI OTOMÀ

g) FRANÇA – ALEMANYA = ALSÀCIA-LORENA I UNITAT ALEMANYA

RIVALITATS

EVITAR LA POTÈNCIA FRANCESA

• ESTATS TAPS = PAÏSOS BAIXOS, PIEMONT-SARDENYA

• ENFORTIMENT PRUSSIÀ = AUGMENT TERRITORIAL PER OCCDIENT

• CONFEDERACIÓ GERMÀNICA

• CONTROL AUSTRÍAC DEL LOMBARDO-VENET I DALMÀCIA.

FRENAR L’AVANÇ RUS VERS OCCIDENT

DUCAT DE VARSÒVIA, BESARÀBIA, FINLÀNDIA.

PRÚSSIA FORTA

CONTROL AUSTRÍAC DEL SUD DE POLÒNIA

MANTENIMENT IMPERI OTOMÀ

UNIÓ SUÈCIA-NORUEGA-PART DE FINLÀNDIA.

EVITAR EL CONTROL DANÉS DE LA BÀLTICA

• UNIÓ SUÈCIA-NORUEGA (ABANS DANESA)

• RÚSSIA ADQUIREIX FINLÀNDIA

• PRÚSSIA CONTROLA LA POMERÀNIA SUECA

• CREIXEMENT DE PRÚSSIA

EVITAR UNA PRÚSSIA FORTA

REGNE DIVIDIT PER HANNOVER (ANGLATERRA)

FRONTERES FRANCESES DE 1791

ÀUSTRIA TUTELA LA CONFEDERACIÓ GERMÀNICA, SUD POLÒNIA,LOMBARDIA-VENET I DALMÀCIA

RÚSSIA CONTROLA EL DUCAT DE VARSÒVIA.

EVITAR UN ENFORTIMENT D’ÀUSTRIA

RÚSSIA CONTROLA PART DE POLÒNIA I BESSARÀBIA

AUGMENT TERRITORIAL DE PRÚSSIA

FRONTERES FRANCESES DE 1791

PIEMONT-SARDENYA= ASPIRA A UNIFICAR ITÀLIA

MANTENIMENT IMPERI OTOMÀ

CONSOLIDAR EL DOMINI MARÍTIM BRITÀNIC

ESTATS NEUTRALS = SUÏSSA, DINAMARCA, SUÈCIA, IMPERI OTOMÀ,

RIVALITAT ANGLO-RUSSA

CONTROL DE LA MAR BÀLTICA

BALCANS I ACCÉS A LA MEDITERRÀNIA

CAUCÀS I ÀSIA CENTRAL

MERCAT XINÉS

PACÍFIC NORD

ALASKA

2. LA SANTA ALIANÇA = FORÇA MILITAR QUE EXECUTA EL DRET D’INTERVENCIÓ

a. PRUS, RUSS, AUS

b. QUADRÚPLE ALIANÇA = AUS, PRUS, RUS, GB

c. QUINTÚPLE ALIANÇA = AUS, PRUS, RUS, GB + FR

d. INTERVENCIONS =NÀPOLS (1820), ESPANYA (1823)

e. NO INTERVENEN PER DIVERGÈNCIES =

• AMÈRICA LLATINA (1821),

• GRÈCIA (1821-29),

• BÈLGICA (1830)

L’EUROPA DELS CONGRESSOS• Conferències estatals per arbitrar solucions a conflictes que alteren l’equilibri territorialeuropeu

• Intervenció militar en els països amenaçats per una revolució liberal (SANTA ALIANÇA=França, Rússia, Àustria)

1. CONGRÉS D’AQUISGRÀ (1818): retirada de les tropes de França i incorporació d’aquestaa la Santa Aliança de les potències absolutistes.

2. CONGRÉS DE TROPPAU (1820): Petició d`Àustria per a intervenir en el movimentrevolucionari de Nàpols contra els Borbó. Abstenció de Gran Bretanya = només ésfavorable a la intervenció quan un canvi institucional en un estat suposa una amenaça a lapau i a l’equilibri europeu .

3. CONGRÉS DE LEYBACH (1821). Revoltes en Itàlia. Possible intervenció en el regne dePiamont-Sardenya. Àustria encarregada de la intervenció per a restablir els monarqueslegítims.

4. CONGRÉS DE VERONA (1822): Intervenció de l’exèrcit francès en Espanya contra elgovern del TRIENNI LIBERAL, per a restaurar a Ferran VII (1823) com a monarca absolut.

• CENT MIL FILLS DE SANT LLUIS, sota el comandament del Duc d’Angulema.

ENEMICS DE L’EQUILIBRI

EXCLOSOS PEL SUFRAGI CENSATARI I ENEMICS DE LES MONARQUIES ABSOLUTES

= REVOLUCIONS DE 1820, 1830, 1848, 1870.

RIVALITAT ANGLO-RUSSA I AUSTRO-RUSSA (BALCANS)

NACIONALISME =

• UNIFICACIÓ ALEMANYA (1870)= DEBILITA A ÀUSTRIA I LLUITA PER LA

SUPREMACIA DEL BLOC ORIENTAL (PRÚSSIA-RÚSSIA)

• SECESSIONISME TURC

NAPOLEÓ III

UNIFICACIÓ ITALIANA (1870) = DEBILITA A ÀUSTRIA

EXPANSIONISME COLONIAL = DEBILITA AL BLOC OCCIDENTAL = ANGLATERRA

INTENTA CONVERTIR FRANÇA EN UNA GRAN POTÈNCIA

Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815) la coalició vencedora vaintentar desfer l’obra de la Revolució i restablir l’Antic Règim a Europa. El període queva transcórrer a Europa entre el 1815 i el 1848 es coneix amb el nom de Restauracióabsolutista o, simplement, la Restauració.

Palau de Schönbrunn, seu de les reunions del Congrés de Viena, celebrades des de l’1 de novembre de 1814 fins al 8 de juny de 1815

5. LIBERALISME I NACIONALISME. LES FORCES DE L’OPOSICIÓ

LIBERALISME

• Liberal = “amic de la llibertat”, definició apareguda en les Corts de Cadis (1812). Persones

que defensaven les idees de llibertat i igualtat davant dels partidaris de l’antic Règim.

• Influïts per les idees de la Il·lustració i la revolució americana.

• Conjunt d’idees que fonamenten els sistemes polítics creats per les revolucions burgeses

del segle XIX (revolucions de 1820, 1830 i 1848):

a) LLIBERTAT DE L’INDIVIDU front a l’individu adscrit i sotmès a un estament ,

b) LLIBERTAT DE PENSAMENT, PREMSA I CULTE, front al poder del clergat i l’església

c) LLIBERTAT D’OFICI, front al control dels gremis,

d) LLIBERTAT DE FRABRICAR I COMERCIAR, front a les traves i obstacles de les

taxes, peatges i impostos (que entorpeixen el comerç)

e) LLIBERTAT DE BÉNS (DRET DE PROPIETAT), front a la propietat vinculada i

amortitzada

f) IGUALTAT JURÍDICA, front als privilegis de naixement,

g) DRET I OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR A LES CÀRREGUES I BENEFICIS DE L’ESTAT, front

als privilegis estamentals ,

h) LA DEFENSA DE LA PÀTRIA mitjançant un servei militar i una oficialitat segons els

mèrits, front al privilegi de càrrecs de la noblesa,

i) IGUALTAT D’OPORTUNITATS, front a les restriccions legals per raons de

naixement, raça o color

j) SOBIRANIA NACIONAL, front a la concepció medieval d’un regne propietat dels

monarques que exercien el poder per delegació divina,

• Tots aquests drets i llibertats, així com les institucions que han d’assegurar-los han de

restar recollits en una llei fonamental de l’estat, anomenada CONSTITUCIÓ .

• Qualsevol Constitució haurà de tenir uns trets bàsics i essencials:

1. Sobirania nacional resideix en el poble.

• Poder d’exercit el govern de la comunitat política (Estat)

• Principi de llibertat, el dret a triar els propis governants i la forma de govern

2. Separació de poders de l’estat, i la seua precisa delimitació

a) Executiu en mans d’un govern, responsable davant del Parlament,

b) Legislatiu, Parlament representant de la sobirania nacional,

c) Judicial, un sistema de jutges independents, inamovible i ben pagat

3. Dret de Sufragi, què regula el sistema electoral escollit per a triar el Parlament

(legislatiu)

4. Relació de drets i deures que els ciutadans han de respectar i complir

Entre 1815 i 1848, per a la majoria de liberals, la igualtat significava la igualtat de tots davant

la llei, però no igualtat en altre sentit, així s’hi distingia entre :

A. LIBERALISME DOCTRINARI, conservador, el limitaven el dret de vot o sufragi segons les

capacitats (= propietat), i per tant eren partidaris del sufragi censatari.

BENJAMIN CONSTANT, “ aquells als que la pobresa manté en una eterna dependència i que

estan condemnats al treball quotidià no tenen més llums sobre els assumptes públics que els

xiquets... Només la propietat, en permetre-li un oci suficient, fa a un home capaç d’exercir el

seus drets polítics”

BARÓ VON PILSACH, “No puc considerar just i raonable que un simple treballadors tinga la

mateixa veu que el seu patró que ocupa a centenars o mils com ell, els dóna pa i alimenta les

seues famílies”.

B. LIBERALISME DEMOCRÀTIC, progressista, els defensors d’aquesta tendència exigien el

sufragi universal masculí.

ALEXIS DE TOCQUEVILLE, considerava que la marxa vers a la democràcia era inevitable, ja

que la societat occidental , en plena transició de l’antic Règim cap el capitalisme, caminava

inexorablement cap a un règim de democràcia social

NACIONALISME

NACIÓ = conjunt de ciutadans units per la voluntat de

viure en comú amb unes mateixes lleis i institucions.

NACIÓ: comunitat d’hòmens i dones que tenen

consciència dels lligams històrics, econòmics i culturals

que els uneixen, i estan moguts per la voluntat de viure

amb unes institucions polítiques comunes.

a) El nacionalisme és un dels grans moviments del segle XIX, que sorgeixen gràcies als

processos revolucionaris liberals d'Estats Unitats i Franca entre 1776 i 1815.

b) Afectarà a als països europeus i a les colònies americanes .

c) Per primera vegada en la historia, hom considerava que el govern i la política d'un estat

han d’estar dirigits per persones de la mateixa nacionalitat.

d) L'origen d'aquest sentiment és la reacció contra la DOMINACIÓ NAPOLEONICA:

• Reducció del nombre d'estats (reordenació territorial)

• Creació d’estats unificats = Itàlia i Alemanya

• Secularització deis territoris de I'església

• Modernització de l’administració, legislació i l'exèrcit,

e) Aquesta intervenció de Napoleó genera un sentiment d'independència i llibertat, unida a

una incipient idea de nació, fomentada per intel·lectuals, escriptors romàntics (Schiller,

Manzzani), i filòsofs (Kant, Herder a Fitche)

f) Aquest sentiment serà reprimit per l'Europa de la Restauració i les principals potencies

(Àustria, Rússia i Prússia), que van reprimir qualsevol manifestació nacionalista i liberal

CONCEPCIONS DEL NACIONALISME

a) Concepció alemanya (Herder)

1. Rebuig a la dominació francesa i un RETORN A LA TRADICIÓ

2. Influencia en el nacionalisme d'Europa central i oriental

3. Creador de la teoria de l' ÀNIMA i L’ESPERIT d'un poble (Volkgeist), segons la qual cada civilització

té una qualitat singular expressada en forma de missió històrica i per a la realització de la qual esta

dotada d'un esperit singular.

4. Els homes eren, sobretot, membres de les seues comunitats nacionals i, com a tals, portadors

d'una llengua i unes tradicions pròpies.

5. Fonamentava la nacionalitat (=organisme viu), en una comunitat de raca, llengua i costums.

b) Concepció francesa

a) El dret deis pobles a disposar d'ells mateixos = la voluntat d'un poble de viure en comú i d'estar

regit per unes mateixes institucions.

b) La nació ha de basar-se en un consentiment conscient i voluntari de les persones.

LES ONADES REVOLUCIONÀRIES DE 1820, 1830 I 1848

Revolució de 1820 : GRÈCIA

• Sotmesa a l’Imperi Otomà, com la resta dels Balcans (des del s. XVI)

• Insurrecció independentista liberal = LORD BYRON

• Congrés d’Epidaure (1822-29)= Independència

• Suport Francès, Angles i Rus= afeblir els Turcs i lliure circulació pel Bòsfor

Revolució de 1830: BÈLGICA

• Independència dels Països Baixos : dinastia Saxònia- Coburg (Congrés de Viena).

• Diferències religioses, lingüístiques i culturals= enfrontament amb els Holandesos.

Revolució de 1848 = LA PRIMAVERA DELS POBLES= Imperi Austríac

• Imperi en mans d’una minoria austríaca i germànica.

• Instauració d’una Constitució i Assemblea Nacional, abdicació de Francesc I.

• Moviments nacionalistes a Praga, Hongria, Polònia, Itàlia (Llombard- Vènet)

• Insurrecció reprimida i reformes del sistema imperial= Sistema liberal moderat

• Monarquia Dual (Compromís de 1866)= Imperi Austro- Hongarès (1867-1920)

REVOLUCIÓ DE 1820

• Fou un moviment que es desenvolupament mitjançant les XARXES DE LES

SOCIETATS SECRETES.

• Francmaçons, Carbonaris italians, Decembristes russos

• Formades per estudiants, comerciants, intel·lectuals i professionals liberals

• Hereues de la Il·lustració i la Revolució Francesa i partidàries de la revolució contra

l’absolutisme.

• Grups minoritaris en la clandestinitat que organitzen aldarulls i “pronunciaments”

• Fracassaran per ser una minoria mal organitzada i guiats per un idealisme romàntic: les

condicions socials dels països no estaven suficientment madures.

• Estratègia, les Societats Secretes s’estenen per les ciutats i confiaven que el poble

s’incorporaria a l’alçament una vegada haguera començat

• Conta amb el suport de l’exèrcit

• Tingué escàs recolzament “popular”

1820-25

• Pretenen la instauració de monarquies constitucionals

• CONSTITUCIÓ DE 1812

• Països amb una burgesia dèbil

• EXÈRCIT PREN LA INICIATIVA = PRONUNICAMENT o “Colps d’estat”

• No reprimeix les revoltes

• CONTEXT EUROPEU

1. LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA

2. CARTES ATORGADES

3. Triomf del sistema de “Congressos”: Intervenció de la Santa Aliança en Itàlia i Espanya =

“Cent mil fills de sant Lluís “ (1823) = Restauració de Ferran VII (1823-33)= liberals

detinguts executats o exiliats

Comença en Espanya

(“pronunciament” de Riego)

“Trienni Liberal” (1820-23)

1. Primera onada

(nacionalismo + liberalismo):

a) Se expande (revueltas)

por los estados europeos

del sur:

b) Independencia de las

colonias españolas (1818-

1824/6)

2. Segunda onada• França: pronunciaments avortats (1821 y

1822)

• Rússia: pronunciament avortat de 1825 =

MOVIMENT DECEMBRISTA

Portugal: retorn del Rei (des de

Brasil) i monarquia

constitucional

Itàlia:

Nàpols, Sicília, Sardenya, Piemo

ntGrècia: guerra d’independència

antiturca (1821-1829) LORD BYRON

Insurrección anti turca de Sèrbia

La matança de Quíos (Scio),de Eugène Delacroix,Museu del Louvre, París

Turc

horror

El Tractat d’Adrianòpolis del 1829 significa la independència definitiva de Grècia

QUIÓS

Proclama de l’Assemblea Nacional Grega el 27 de gener de 1822:

Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l’Hèl·lade, nosaltres que somels contemporanis de les il·lustres i civilitzades nacions d’Europa [...] no podemcontinuar patint sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà queens ha sotmès des de fa més de quatre segles; un poder que no coneix més lleique la seva voluntat [...].

Després d’aquesta esclavitud tan prolongada, hem decidit recórrer a les armes pervenjar-nos i venjar la nostra pàtria contra una tirania terrible, l’essència de la qualés iniqua, un despotisme sense parangó [...].

La guerra contra els turcs no està destinada a obtenir avantatges per una part delpoble grec. És una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra que té com aobjectiu reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat civil i del’honor, drets que els pobles civilitzats d’Europa, els nostres veïns, ja tenen avui dia[...].

LA REVOLUCIÓ DE 1830

CARLES X DE BORBÓ . REI DE FRANÇA

LLUÍS FELIP AL PALAU REIAL, CAMÍ DE L’AJUNTAMENT

a) CRISI AGRÀRIA REVOLTES POPULARS

b) CRISI FINANCERA MALESTAR EN ELS SECTORS LIBERALS

(DEUTE DELS PAÏSOS LLATINOAMERICANS)

a) CRISI POLÍTICA DERIVA AUTORITÀRIA DELS GOVERNS

MODEL DE REVOLTA LIBERAL FRANCÉS:EXCEPTE GRAN BRETANYA

Carles X es bota la “carta”: la monarquia

francesa tingué una deriva vers

l’autoritarisme. Carles X, successor de Luís

XVIII, governà sense tenir en compte la

“Carta Atorgada”

Revolta popular + Alçament de l’elit liberal + complicitat de l’exèrcit

París, Tres glorioses jornades (revoltes)

Combats en la rue de Rohan el 29 de juliol de 1930 1830

1830

a) Derrocament de Carles X, rei de França = substituït per LLUIS FELIPE D’ORLEANS

b) Jornades de juliol de 1830= lògies republicanes, estudiants, guàrdies nacionals retirats i

obrers = barricades populars famolenques= Pujada dels preus (= males

collites), Caiguda de sous, Atur

c) Context

• Elit liberal moderada que monopolitza l’acció política i margina la mitjana i petita

burgesia, així com les classes populars = sufragi censatari i limitació de llibertats

bàsiques= prohibició de les associacions obreres

• Victòria del liberalisme moderat en Europa occidental (= constitució francesa de

1791).

• Consolidació del domini de la burgesia propietària aliada amb l’aristocràcia que

renuncia als seus privilegis estamentals.

• El desenvolupament econòmic i la millora de la qualitat de vida

aconseguirà el consens dels exclosos

d) Repercussions

Constitucions

Instauració d’una Monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans, “el rei

burgés”, l’ORLEANISME es recolza en la burgesia dels negocis

(industrialització), l’aristocràcia liberal i els intel·lectuals = governs d’ELITS

Independència de Bèlgica = Conferencia de Londres (amb suport britànic): Bèlgica

independent, monarquia constitucional i neutral.

Alçament de Varsòvia (setembre de 1830) = Autoritarisme rus (limiten l’autonomia

polaca, Imposicions religioses, Russificació cultural) = 1831, derrota polaca i conversió

de Polònia en província russa= Debilitat militar i l’elit conservadora polaca no recolza

el liberalisme per por.

Alemanya= extensió de la revolució als estats del centre i sud (= Constitucions liberals)

= forta repressió. COMENÇA A FORMULAR-SE LA CONCEPCIÓ NACIONALISTA.

Itàlia = moviments liberals i nacionalistes sotmesos per Metternich

EXCEPCIONALITAT ANGLESA = CARTISME

1. Sense revolucions (model francès)

2. CARTA DEL POBLE (1836)= peticions dels EXCLOSOS = Sufragi

universal, Immunitat parlamentària, Sou per a parlamentaris, peticions

laborals, etc.

3. Fusió de las reivindicacions laborals i las polítiques (participació y llibertats)

del moviment obrer

4. Impuls democràtic = arribada dels WHIGS al govern

• Augmentant el cens /número de possibles votants

• Democratitzen el parlament

5. El moviment obrer comença a capitalitzar el MOVIMENT = vagues

(1842), revoltes, etc.

6. Reforma electoral anglesa (1832)= possibilita el vot a la burgesia mitjana.

Crisis de subsistències

Sectors socials desnonats per l

la progressiva imposició del

capitalisme

Exclusió de la vida política

Las “masses” comencen adesmarcar-se del liberalisme:REPUBLICANISME = associa canvide règim a igualitarisme

REVOLTES POPULARS

+REVOLTES CONTR L’ELIT

LIBERAL-BURGESA

La revolució de setembre en Brussel·les, Gustave Wappers, 1834.

LLUÍS FELIP I D’ORLEANS

LA REVOLUCIÓ DE 1848

SIGNIFICACIÓ DE LA REVOLUCIÓ DE 1848

a) LIQUIDA DEFINITIVAMENT EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ IDEAT PER METTERNICH

b) INSUFICIÈNCIA DE LES REFORMES DE 1830.

c) IRRUPCIÓ DE LA NAIXENT CLASSE OBRERA = Malestar i reivindicació social front al

desenvolupament del capitalisme

d) APARICIÓ DE LES FORCES NACIONALISTES : LA PRIMAVERA DELS POBLES

e) SORGIMENT DE NOUS IDEALS DE DEMOCRÀTICS = SOBIRANIA POPULAR VS.

SOBIRANIA NACIONAL DEL 1789

SOBIRANIA NACIONAL = La burgesia identificava la nació amb una minoria

de ciutadans que eren els únics que gaudien de drets polítics (sufragi

censatari, B. CONSTANT.; VON PILSACK)

SOBIRANIA POPOLAR = volia remarcar que el sobirà és el poble en el seu

conjunt, incloent-hi les classes baixes = sufragi universal sense distincions

LLIBERTAT = Volen acabar amb les restriccions que limiten l’exercici de la

llibertats individuals i col·lectives = LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ, REUNIÓ, I

SUPRESSIÓ DE LA CENSURA DE LA PREMSA

IGUALTAT SOCIAL :

els demòcrates consideren que les desigualtats desvirtuen el

funcionament de la democràcia

Reformes socials per a millorar la vida dels menys afavorits i anivellar les

fortunes

Republicanisme front a les monarquies constitucionals (liberalisme

doctrinari)

f) CRISI DE TIPUS ANTIC (SUBSITÈNCIES ) I CAPITALISTA (FINANCERA I SIDERÚRGICA)

g) DERIVA AUTORITÀRIA DELS GOVERNS

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ 1848

1. CRISI AGRÀRIA

Malaltia de la CREÏLLA = aliment bàsic de la població = catàstrofe demogràfica

(Irlanda= de 8 a 6 milions d’habitants entre 1845-50)

Collites de cereals escasses (1845-47) = fort augment dels preus del forment

PUJADA DE PREUS,

REDUCCIÓ DE LA CAPACITAT ADSITIVA DELS SALARIS (CONSUMIDORS)

LA FAM VA COMENÇAR A FER IRRUPCIÓ

2. CRISI ECONÒMICA

a) Crisi Financera

• Abans de 1848 = forta especulació borsària en la construcció del ferrocarril

(accions) i les expectatives de guanys no satisfetes a curt termini (escassa

rendibilitat de la xarxa ferroviària)

• les borses trontollen = fallida de bancs i societat de crèdit

• Escassetat del crèdit = tancament de indústries = reducció sous i atur

b) Crisi industrial

• Aturada dels sectors de la mineria (carbó) i la siderúrgia

• Reducció del consum de productes manufacturats

• Reducció dels beneficis de la burgesia industrial (tèxtil, mineria, siderúrgia)

c) Crisi social

• Manca de confiança en l’organització de la societat i la seua administració

• Descontentament social i conflictivitat (petita burgesia i classes populars)

FRANÇA 1848

• JORNADES 22, 23, 24 DE FEBRER = REVOLTES EN PARÍS = ABDICACIÓ DE LLUÍS FELIP

D’ORLEANS

1. Restricció de llibertats per Lluís Felip d’Orleans (dret de reunió, premsa)

2. Assalt del Palau Reial i fugida del rei= proclamació de la República.

3. Govern provisional = republicans, socialistes i radicals = Programa reformes socials i

polítiques (sufragi universal masculí, supressió esclavitud, abolició pena de mort,)

4. intervenció de l’estat en la vida econòmica per a garantir el treball dels aturats (Tallers

Nacionals)

5. Republicans moderats guanyen les eleccions

• CONSERVADORS, PETITA BURGESIA, CAMPEROLAT = ASSUSTATS PER L’AMENAÇA

SOCIALISTA

• CONSERVADORS, PETITA BURGESIA, CAMPEROLAT = ASSUSTATS PER L’AMENAÇA

SOCIALISTA

• 23-04-1848= ELECCIONS GENERALS = VICTÒRIA MAJORIA CONSERVADORA

• Segona revolta popular= juny de 1848

1. Tancament dels Tallers Nacionals i liquidació reformes socials

2. Enfrontament burgesia-proletariat

3. Instauració govern fort front a la pressió popular (solidaritat de classe burgesa)

• CONSTITUCIÓ DE LA II REPÚBLICA (4-XI-1848)

• 10-XII-1848 = LLUÍS NAPOLEO BONAPARTE =

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA.

• 09-XII-1851= COLP D’ESTAT = LLUÍS NAPOLEÓ

PRESIDENT PER 10 ANYS, LEGISLATIU DÈBIL

• 02-12-1851= PLEBISCIT = LLUÍS NAPOLEÓ

BONAPARTE ELEGIT EMPERADOR

LLUÍS NAPOLEÓ BONAPARTE, EMPERADOR

ITÀLIA 1848

REVOLTES

REIVINDICACIONS LIBERALS

PETICIÓ DEL SUFRAGI UNIVERSAL

INTENT D’EXPULSAR ELS AUSTRÍACS

REPRESSIÓ AUSTRÍACA DE LES REVOLTES, AMB EL SUPORT DEL PAPAT

EL REGNE DEL PIEMONT S’ENFRONTA MILITARMENT ALS AUSTRÍACS I PERD

PARLAMENT DE FRANKFORT

ESTATS ALEMANYS

REVOLTES

REIVINDICACIONS LIBERALS

PETICIÓ SUFRAGI UNIVERSAL

REIVINDICACIÓ D’UN ESTAT ALEMANY

ELS PRÍNCEPS ALEMANYS ATORGUEN CONSTITUCIONS I CREEN PARLAMENTS

ESTATALS

ASSEMBLEA NACIONAL ALEMANYA (FRANKFURT) = CADA PARLAMENT ALEMANY

ENVIA REPRESENTANTS

ELABORAR UNA CONSTITUCIÓ PER A LA NOVA ALEMANYA

ENCAIX DE PRÚSSIA DINS LA NOVA ALEMANYA

EL REI DE PRÚSSIA REBUTJA LA CORONA

ELS DIFERENTS REIS COMENCEN A REPRIMIR LES REVOLTES = DISSOLUCIÓ DEL

PARLAMENT DE FRANKFORT

BERLIN, 1848

IMPERI AUSTRÍAC

REVOLUCIÓ DE 1848= ÀUSTRIA LIBERAL I HONGRIA LIBERAL I NACIONLISTA

SETEMBRE 1848 = LA DIETA HONGARESA NO RECONEIX L’EMPERADOR D’ÀUSTRIA

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA HONGARESA (ABRIL 1849)

REPRESSIÓ AUSTRO-RUSSA SOBRE HONGRIA (AGOST 1849)

FRANCESC JOSEP I, NOU EMPERADOR

Àustria:Després d’un període d’èxit(març-octubre): monarquiaconstitucionalL’exèrcit reprimeix lesrevoltes i imposal’absolutisme

TOTES LES REVOLUCIONS FOREN REPRIMIDES = FINAL DEL MODEL FRANCÉS

PERDUREN :

SUFRAGI UNIVERSAL EN FRANÇA

MONARQUIA CONSTITUCIONAL EN PRÚSSIA.

ABOLICIÓ DE SERVIDUMBRE EN ÀUSTRIA.

EXPLOSICIÓ DEL NACIONALISME

DISGREGADOR = ÀUSTRIA I IMPERI OTOMÀ

UNIFICADOR = ITÀLIA I ALEMANYA

CONSOLIDACIÓ D’UNA ELIT REVOLUCIONÀRIA COM A CLASSE RECTORA

BURGESA

APARICIÓ D’UN NOU GRUP REVOLUCIONARI =

ANARQUISTES, COMUNISTES, RADICALS D’ESQUERRA.

La Comuna de París, 18-3-1871 al 28-5-1871

1-9-1870, derrota francesa en Sedan:1. Capitulació de l’exèrcit2. Captura de Napoleó III3. Caiguda del Segon Imperi Francès

1. Proclamació de la Tercera República2. Govern provisional3. La guàrdia nacional de París es disposa a

la seua defensa (setge de quatre mesos)

La guàrdia nacional: Es converteix en la defensora i administradora de París Estableix un sistema assembleari para elegir el seus caps i prendre decisions Es controlada por radicals d’esquerres i comunistes

8 -2-1871, eleccions: majoria conservadora (monàrquics, bonapartistes i conservadores)

Mesures impopulars: elimina lasmesures de protecció social deldarrer període de Napoleó III i laspreses durant el setge de París.

Repressió dels movimentsrevolucionaris

18-3-1871, el govern ordena al’exèrcit desarmar a la guàrdianacional de París

1. Insurrecció de la guàrdia nacional i les “masses” parisines:2. Creació de un nou govern, “la Comuna de París”, elegit por

sufragi universal: majoria socialista y radical d’esquerres

Violenta repressió:•30.000 afusellats•40.000 deportats

28-5-1871: derrota de La Comuna

2-4-1871 al 28-5-1871: l’exèrcit (180.000 homes) ataca París:

Assalt (lluita carrer a carrer)Bombardeig de la ciutatEliminació de comuners

ANNEX DOCUMENTAL

L’estat actual del regne requeria una Carta Constitucional. L’havíem promès i la publiquem.

Nós, hem considerat que encara que a França l’autoritat resideix completament en la

persona del Rei, els nostres predecessors no havien dubtat mai a modificar el seu exercici a

tenor de l’evolució dels temps [...].

Nós, Lluís XVIII, hem pogut apreciar, seguint l’exemple dels reis predecessors nostres, els

efectes dels progressos sempre creixents de les Llums, les noves relacions que aquests

nous progressos han introduït a la societat, la direcció donada als esperits des de fa mig

segle, i les greus alteracions que n’han resultat. Hem reconegut que el desig dels nostres

súbdits per una Carta Constitucional era l’expressió d’una necessitat real, però en accedir a

concedir aquest desig, Nós hem pres totes les precaucions necessàries perquè tal Carta

sigui digna de Nós i del poble el qual estem orgullosos de comandar. Homes savis,

procedents dels primers cossos de l’Estat, s’han reunit amb comissaris del nostre Consell

per treballar en aquesta important obra.

Al mateix temps, hem hagut de recordar també que el nostre primer deure envers els

nostres pobles era conservar, pel seu propi interès, els drets i les prerrogatives de la nostra

Corona. Nós hem esperat que, instruïts per l’experiència, els pobles estaran convençuts

que quan la saviesa dels reis coincideix amb el desig dels pobles, una carta constitucional

pot ser d’una gran durada. Però que quan la violència arrenca concessions a la feblesa del

govern, la llibertat pública està tan en perill com el mateix tron.

Carta Atorgada de Lluís XVIII (1814)

“l’obediència al legítim sobirà és un deure religiós (...)

Les constitucions són obra dels homes, que han gosat rectificar els designis deDéu (...)

Mai no s’ha pogut imaginar que l’home pugui crear un arbre; com s’ha pogutimaginar, doncs, que l’home tingués poder per a crear una constitució?

La llibertat (...) ha estat sempre un do dels reis (...)

Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets delssobirans i de l’aristocràcia (...) no tenen ni data ni autor””.

Joseph de Maistre. Consideracions sobre França 1814

Joseph de Maistre. Consideracions sobre França 1816