La fi de l’Antic Règim i les revolucions liberals ?· membres havien de pagar impostos i eren sotmesos…

Download La fi de l’Antic Règim i les revolucions liberals ?· membres havien de pagar impostos i eren sotmesos…

Post on 30-Dec-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

6

Avui creiem que la igualtat o lallibertat dels ssers humans sndrets indiscutibles. Per fa pocms de dos-cents anys les socie-tats europees consideraven queels homes i les dones no ereniguals en drets, ni eren lliures dereunir-se ni dexpressar el quevolien o delegir els seus gover-nants. Eren les societats delAntic Rgim. Aix va comen-ar a canviar durant el segle XVIIa Anglaterra i a finals del segleXVIII als Estats Units (DeclaracidIndependncia dels EUA) i aFrana (Revoluci Francesa). Alllarg del segle XIX bona part deles societats europees van viurerevolucions que seguien les no-ves idees liberals. Tamb van co-menar a despertar-se les nacionsque estaven sotmeses o esparsesen diversos estats. s el fenomendel nacionalisme.

Unitat 1

Unitat 1

7

La fi de lAntic Rgim i

les revolucions liberals

La fi de lAntic Rgim i

les revolucions liberals

Jurament del Joc de Pilota, de Jacques-Louis David.

Sinicia la revoluci americana i se signala Declaraci dIndependncia dels EUA.

Constituciamericana.

Revolta independentistaa Irlanda.

Onada revolucionria a Europa.

Edat ContemporniaEdat Moderna

Antic Rgimabsolutismeliberalisme

revoluci burgesa o liberalRevoluci Francesa

Drets de lHome i del Ciutadnacionalisme

PARAULES CLAU

1787 1789

1750

1776

1800

1799-1815 1830 1847 1848

1850

1871

1875

OBJECTIUS DIDCTICS

1. Definir qu s lAntic Rgim i enunciar algunes de les seves caractersti-ques principals.

2. Enunciar i identificar les caracterstiques principals del liberalisme.

3. Descriure els fets ms importants de la Revoluci Francesa i assenyalar-ne les causes i algunes de les conseqncies principals.

4. Exposar els trets principals dels moviments nacionalistes del segle XIX.

5. Identificar els trets ms importants de lart neoclssic i del romntic.

El 5 de maig es reuneixen els Estats Generals a Versalles. Sinicia la Revoluci Francesa.

Napole consolida els avenosde la Revoluci a Frana.

La Llibertat guiant el poble, de Delacroix, pintura romntica, reflecteix la revoluci de 1830 a Pars.

Bismarck s lartfex de la unificaci dAlemanya.

La societat continuava dividida en tres estaments*. Els nobles i elsclergues constituen els dos estaments privilegiats perqu no pagavenimpostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per totsaquells que no eren ni nobles ni clergues, era el ms nombrs. Els seusmembres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.

El tercer estament era format majoritriament per pagesos que, ha-bitualment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornadesper obtenir-ne una producci fora magra. Molts pagesos depeniendun senyor feudal, noble o eclesistic, que els podia jutjar i que els exi-gia el lliurament duna part de la collita en concepte dimpostos.

Alguns membres del tercer estament vivien a les ciutats. Eren els ar-tesans que treballaven i vivien en petits tallers, i els burgesos, un grup so-cial que sanava enriquint progressivament amb el comer colonial.

1.2. Labsolutisme

Bona part dels estats europeus tenia, a linici del segle XVIII, el mateix sis-tema poltic: la monarquia absoluta.

Els reis absoluts tenien un poder illimitat: dictaven les lleis, dirigienel govern i aplicaven la justcia. Ni nobles, ni clergues, ni tan sols lesCorts podien limitar el seu poder. Els defensors de la monarquia abso-luta sostenien que el rei havia rebut el seu poder de Du. Per aix, aques-ta forma de govern tamb es coneix com a monarquia absoluta de dretdiv. El rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ning, lle-vat de Du, i per demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,com Versalles, amb la seva cort.

Noms al Regne Unit el sistema poltic era diferent. Des de finalsdel segle XVII el monarca angls governava juntament amb el Parla-ment i shavia de sotmetre a les lleis daquesta instituci. Sestrenava unnou model poltic que sestendria a altres estats europeus a finals del se-gle XVIII: la monarquia parlamentria.

98

Unitat 1Unitat 1

Estament. Cadascun dels grups so-cials, legalment desiguals, en qu esdividia la societat europea medieval imoderna.

V O C A B UL A R I

REGNE

DE

NORUEGA

I

DINAMARCA

S U C I A

M A R

D E L

N O R D

REGNE UNIT DE LA

GRAN BRETANYA

I IRLANDA

O C E

A T L N T I C

E S P A N Y A

F R A N A

I M P E R I

R U S

REGNE DE

LES DUES

SIC L IES

ESTATSPONTIFICIS

SU SSA

PA SOSBAIXOS

P O L N I A

M AR

B

LT

I C A

M A R M E D I T E R R NI A

PO

RT

UG

AL

0 500 km

Prssia

Territoris de lImperi austrac

ESTATS

ALEMANYS

I M P E R I A U S T R A C

I M P E R I

T U R C

P R S S

I A

SAVOIA

Font 1. Europa el 1789.

1.1. Observa aquest mapa i busca les dife-rncies que hi ha respecte de lEuropa ac-tual.

Font 2. Llus XIV, rei de Frana, en unapintura de J. Rigaud (1701). Llus XIV slexemple ms representatiu dun monar-ca absolut.

A C T I V I T A T S

1.3. Qu es coneix per Antic Rgim?

1.4. Per qu era elevada la mortalitat durant lAntic Rgim?

1.5. Com sanomenen els grups en qu es dividia la societat dels segles XVI,XVII i XVIII?

1.6. Qu significa lexpressi monarquia absoluta de dret div?

1.7. Quines sn les caracterstiques de la monarquia absoluta?

1.2. Llegeix el text de la font 3 i fes aques-tes activitats:a) Posa un ttol al text.b) Argumenta per escrit com lautor justifi-cava lorigen div del monarca.

Antic Rgim

PARAULES CLAU

1. LAntic Rgim

Sanomena Antic Rgim la societat, la poltica, leconomia i la culturaprpia dels pasos europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII, poca quecoincideix amb lEdat Moderna.

1.1. La societat de lAntic Rgim

La majoria dhabitants dEuropa a comenaments del segle XVIII vivienal camp. Per tant, la poblaci, com a lEdat Mitjana, continuava sent fo-namentalment rural i lagricultura era lactivitat econmica principal.Les males collites eren freqents, i molt sovint els europeus patien cri-sis de subsistncies caracteritzades per la puja dels preus dels alimentsi els morts a causa de la fam.

La manca daliments i les guerres provocaven una elevada mortalitat.Unes 40 persones de cada 1 000 morien anualment, per el nombre denaixements tamb era alt i se situava en un nivell similar al de defuncions.

Font 3.

Desprs de Du no hi ha res ms gran a la terra que els prnceps sobirans per Ell insti-tuts. Aix, qui menysprea el seu prncep sobir, menysprea Du, del qual aquell s laimatge sobre aquesta terra.

JEAN BODIN: Els sis llibres de la Repblica.

absolutisme

PARAULES CLAU

RECORDA

El sistema poltic de lAntic Rgimera la monarquia absoluta.

11

La separaci de poders. Aquest principi, divulgat per Mon-tesquieu, parteix de la constataci que qualsevol Estat t tres poders:el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu (que governa apli-cant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors de les lleis).Dacord amb aquest principi, els tres poders de lEstat han de recaureen institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament, elpoder executiu pertoca al govern i el poder judicial ha de recaure entribunals de justcia independents dels altres dos poders. Aquest prin-cipi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els trespoders en la seva persona.

2. El liberalisme: unes noves idees

Durant el segle XVIII van aparixer a Europa unes noves idees poltiquesanomenades liberalisme. Aquesta ideologia, que criticava la monar-quia absoluta, va ser entesa per la burgesia com una alternativa a lab-solutisme.

Bona part de les idees liberals que van nixer al segle XVIII avui en-cara tenen plena vigncia, ja que sn la base dels rgims poltics delspasos democrtics actuals.

El liberalisme poltic es fonamenta en els punts segents: La sobirania nacional. Segons aquesta idea, tots els poders de

lEstat (governar, jutjar i fer les lleis) han de provenir del poble. Peraix, quan en un pas saplica el principi de la sobirania nacional, elsgovernants sn escollits pel poble mitjanant el vot o sufragi. La ideade sobirania nacional topava frontalment amb la monarquia absoluta,ja que els reis absoluts creien que no havien rebut el seu poder del po-ble sin directament de Du.

La igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest principi liberal,difs per Rousseau, sost que la llei ha de ser nica per a tots els ciuta-dans dun mateix pas.

La idea digualtat davant la llei contradeia els privilegis estamentalsi lexistncia de normes i lleis diferents en les diverses possessions feu-dals que hi havia dins un mateix pas.

El reconeixement de drets i llibertats individuals, com ara la lli-bertat dassociaci, dexpressi, de pensament i de religi. El pensadorfrancs Voltaire va ser un dels intellectuals que ms va insistir en el re-coneixement daquest conjunt de llibertats.

El dret a la propietat privada era un dels ms importants dinsaquesta srie de drets i llibertats. El reconeixement del dret a la pro-pietat permet, als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliu-rement.

Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de laIllustraci, que era un corrent de pensament que es va difondre arreudEuropa durant el segle XVIII i que basava les seves anlisis en la ra ien lexperimentaci.

Les idees liberals ben aviat van tenir el suport de la burgesia. Aquestgrup social pertanyent al tercer estament havia anat adquirint progres-sivament ms poder econmic. No possea, per, cap poder poltic. Elsburgesos veien en el liberalisme una possibilitat denderrocar les mo-narquies absolutes i de construir un nou sistema poltic sota el seu con-trol. Aix, de mica en mica, la burgesia de diferents pasos europeussanava dotant duna eina que va fer servir al final del segle XVIII i al co-menament del XIX per enfonsar definitivament lAntic Rgim, con-trari als seus interessos.

10

Unitat 1Unitat 1

liberalisme

PARAULES CLAU

Font 6. La divisi de poders

Quan en la mateixa persona es reuneixen el poder legislatiu i el poder executiu, no hiha llibertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no s ben separat del poderlegislatiu i de lexecutiu. Tot estaria perdut si el mateix home exercs tots tres poders: el de fer lleis, el dexecutarles resolucions pbliques i el de jutjar els delictes o les diferncies entre particulars.

MONTESQUIEU: Lesperit de les lleis.

Font 5. Lorigen del govern

All que origina una societat poltica no s res ms que el consentiment del conjuntdhomes lliures que han de formar part daquesta societat. Aix i noms aix s el queha de donar origen a qualsevol govern legtim del mn.

JOHN LOCKE: Assaig sobre el govern civil (adaptaci).

Font 4. John Locke (1632-1704).

1.8. Llegeix el text de la font 5 i contestaaquestes preguntes:a) Quin ha de ser lorigen de qualsevol go-vern, segons Locke?b) Quina mena de governs existents a lEu-ropa dels segles XVII i XVIII creus que Lockeconsideraria illegtims? Per qu?c) Com sanomena la idea liberal que Lockedefensa en aquesta font?

1.9. Llegeix el text de Montesquieu i contesta les preguntes segents:a) En qu consisteix, segons Montesquieu, cadascun dels tres poders de lEstat?b) Qu en pensaria, un absolutista, daquestes paraules de Montesquieu? Argumenta laresposta.

Font 7. Gravat de lpoca que representaVoltaire i Rousseau.

Governar aplicantles lleis

Fer lleisJutjar els infractors

de les lleis

LA DIVISI DE PODERS

Font 8. La divisi de poders.

1.10. Observa lorganigrama i fes aquestes activitats:a) Exposa per escrit la informaci que et proporciona aquest organigrama.b) Confecciona un organigrama que expliqui don provenien els poders de lEstat en unamonarquia absoluta i a quines persones o institucions corresponia cada poder.

A C T I V I T A T S

1.11. Qu s la sobirania nacio-nal?

1.12. Digues el nom de tres pen-sadors liberals.

1.13. Quin sistema poltic actualsinspira en el liberalisme?

1.14. Qui t el poder legislatiuavui a Catalunya? I lexecutiu? I eljudicial?

1.15. Amb quins aspectes del li-beralisme no estaria dacord unabsolutista?

1.16. Qu s la burgesia? Quinarelaci hi havia entre la burgesia iel liberalisme?

RECORDA

En un sistema democrtic els trespoders de lEstat han destar sepa-rats. El liberalisme poltic s una ideo-logia oposada a lAntic Rgim.

LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL

Font 9. Caracterstiques de la Illustraci

El racionalisme

Loptimisme en el futur

Loptimisme en la humanitat

La crtica a la tradici

El lacisme

Poders de lEstat

Poble

13

3. Qu sn les revolucions burgeses

o liberals?

En poltica, una revoluci s un canvi radical en la forma de govern dunpas, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrs de persones.

Les revolucions burgeses van tenir lloc a diversos pasos al llargdels segles XVIII i XIX. Van ser fetes en nom de les idees liberals i van serdirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i artesans.

El triomf de les revolucions burgeses i laplicaci de les idees liberalsvan representar la fi de lAntic Rgim i, per tant, de labsolutisme, elfeudalisme i la societat estamental. Amb el triomf de les revolucionsburgeses, els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i lEsglsia)van perdre el poder i van ser reemplaats per la burgesia.

Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de lEstat li-beral, basat en la sobirania nacional, la igualtat de tots els ciutadansdavant la llei, la separaci de poders i lexistncia de drets i llibertats in-dividuals. No tots els estats liberals, per, van adoptar la mateixa forma.Amb relaci al poder executiu, es coneixen dos tipus dEstat liberal.

Monarquia parlamentria. El cap dEstat s un rei, tot i que sen-se poder absolut.

Repblica parlamentria. El cap dEstat s escollit per sufragi.Liberalisme, per, no s sinnim de democrcia. Al llarg de la his-

tria, es coneixen estats liberals en qu el poder legislatiu era triat mit-janant sufragi censatari, s a dir, el vot dels ciutadans ms rics. No-ms es parla de democrcia quan sn tots els ciutadans majors dedatels que tenen el dret a triar els seus representants mitjanant el sufragiuniversal. Cal recordar que el dret de vot de les dones no va comenara ser reconegut fins a finals del segle XIX.

12

Unitat 1Unitat 1

Font 10. Una crtica a la monarquia

Qualsevol govern hereditari s tirnic per natura. Heretar un govern s heretar persones,com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de governs colloquen al mateix nivell el vicii la virtut, la ignorncia i la saviesa, ja que el governant no ho s per les seves qualitats.

THOMAS PAINE: Drets de lhome.

ANTIC RGIM

AbsolutismeFeudalismeEstaments

Sobirania nacionalSeparaci de podersIgualtat davant la llei

Drets i llibertats

ESTATLIBERAL

LES REVOLUCIONS BURGESES

revoluci burgesa o liberal

PARAULES CLAU

1.17. Llegeix el text de Thomas Paine i fesles ac...