6

Avui creiem que la igualtat o lallibertat dels éssers humans sóndrets indiscutibles. Però fa pocmés de dos-cents anys les socie-tats europees consideraven queels homes i les dones no ereniguals en drets, ni eren lliures dereunir-se ni d’expressar el quevolien o d’elegir els seus gover-nants. Eren les societats del’Antic Règim. Això va comen-çar a canviar durant el segle XVII

a Anglaterra i a finals del segleXVIII als Estats Units (Declaraciód’Independència dels EUA) i aFrança (Revolució Francesa). Alllarg del segle XIX bona part deles societats europees van viurerevolucions que seguien les no-ves idees liberals. També van co-mençar a despertar-se les nacionsque estaven sotmeses o esparsesen diversos estats. És el fenomendel nacionalisme.

Unitat 1Unitat 1

7

La fi de l’Antic Règim i

les revolucions liberals

La fi de l’Antic Règim i

les revolucions liberals

Jurament del Joc de Pilota, de Jacques-Louis David.

S’inicia la revolució americana i se signala Declaració d’Independència dels EUA.

Constitucióamericana.

Revolta independentistaa Irlanda.

Onada revolucionària a Europa.

Edat ContemporàniaEdat Moderna

Antic Règimabsolutismeliberalisme

revolució burgesa o liberalRevolució Francesa

Drets de l’Home i del Ciutadànacionalisme

PARAULES CLAU

1787 1789

1750

1776

1800

1799-1815 1830 1847 1848

1850

1871

1875

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Definir què és l’Antic Règim i enunciar algunes de les seves característi-ques principals.

2. Enunciar i identificar les característiques principals del liberalisme.

3. Descriure els fets més importants de la Revolució Francesa i assenyalar-ne les causes i algunes de les conseqüències principals.

4. Exposar els trets principals dels moviments nacionalistes del segle XIX.

5. Identificar els trets més importants de l’art neoclàssic i del romàntic.

El 5 de maig es reuneixen els Estats Generals a Versalles. S’inicia la Revolució Francesa.

Napoleó consolida els avençosde la Revolució a França.

La Llibertat guiant el poble, de Delacroix, pintura romàntica, reflecteix la revolució de 1830 a París.

Bismarck és l’artífex de la unificació d’Alemanya.

La societat continuava dividida en tres estaments*. Els nobles i elsclergues constituïen els dos estaments privilegiats perquè no pagavenimpostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per totsaquells que no eren ni nobles ni clergues, era el més nombrós. Els seusmembres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.

El tercer estament era format majoritàriament per pagesos que, ha-bitualment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornadesper obtenir-ne una producció força magra. Molts pagesos depeniend’un senyor feudal, noble o eclesiàstic, que els podia jutjar i que els exi-gia el lliurament d’una part de la collita en concepte d’impostos.

Alguns membres del tercer estament vivien a les ciutats. Eren els ar-tesans que treballaven i vivien en petits tallers, i els burgesos, un grup so-cial que s’anava enriquint progressivament amb el comerç colonial.

1.2. L’absolutisme

Bona part dels estats europeus tenia, a l’inici del segle XVIII, el mateix sis-tema polític: la monarquia absoluta.

Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven les lleis, dirigienel govern i aplicaven la justícia. Ni nobles, ni clergues, ni tan sols lesCorts podien limitar el seu poder. Els defensors de la monarquia abso-luta sostenien que el rei havia rebut el seu poder de Déu. Per això, aques-ta forma de govern també es coneix com a monarquia absoluta de dretdiví. El rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ningú, lle-vat de Déu, i per demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,com Versalles, amb la seva cort.

Només al Regne Unit el sistema polític era diferent. Des de finalsdel segle XVII el monarca anglès governava juntament amb el Parla-ment i s’havia de sotmetre a les lleis d’aquesta institució. S’estrenava unnou model polític que s’estendria a altres estats europeus a finals del se-gle XVIII: la monarquia parlamentària.

98

Unitat 1Unitat 1

Estament. Cadascun dels grups so-cials, legalment desiguals, en què esdividia la societat europea medieval imoderna.

V O C A B U L A R I

REGNE

DE

NORUEGA

I

DINAMARCA

S U È C I A

M A R

D E L

N O R D

REGNE UNIT DE LA

GRAN BRETANYA

I IRLANDA

O C E À

A T L À N T I C

E S P A N Y A

F R A N Ç A

I M P E R I

R U S

REGNE DE

LES DUES

SIC ÍL IES

ESTATSPONTIFICIS

SU ÏSSA

PA ÏSOSBAIXOS

P O L Ò N I A

M A RB

ÀLT

I C A

M A R M E D I T E R R À NI A

PO

RT

UG

AL

0 500 km

Prússia

Territoris de l’Imperi austríac

ESTATS

ALEMANYS

I M P E R I A U S T R Í A C

I M P E R I

T U R C

P R Ú S S I A

SAVOIA

Font 1. Europa el 1789.

1.1. Observa aquest mapa i busca les dife-rències que hi ha respecte de l’Europa ac-tual.

Font 2. Lluís XIV, rei de França, en unapintura de J. Rigaud (1701). Lluís XIV ésl’exemple més representatiu d’un monar-ca absolut.

A C T I V I T A T S

1.3. Què es coneix per Antic Règim?

1.4. Per què era elevada la mortalitat durant l’Antic Règim?

1.5. Com s’anomenen els grups en què es dividia la societat dels segles XVI,XVII i XVIII?

1.6. Què significa l’expressió «monarquia absoluta de dret diví»?

1.7. Quines són les característiques de la monarquia absoluta?

1.2. Llegeix el text de la font 3 i fes aques-tes activitats:a) Posa un títol al text.b) Argumenta per escrit com l’autor justifi-cava l’origen diví del monarca.

Antic Règim

PARAULES CLAU

1. L’Antic Règim

S’anomena Antic Règim la societat, la política, l’economia i la culturapròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII, època quecoincideix amb l’Edat Moderna.

1.1. La societat de l’Antic Règim

La majoria d’habitants d’Europa a començaments del segle XVIII vivienal camp. Per tant, la població, com a l’Edat Mitjana, continuava sent fo-namentalment rural i l’agricultura era l’activitat econòmica principal.Les males collites eren freqüents, i molt sovint els europeus patien cri-sis de subsistències caracteritzades per la puja dels preus dels alimentsi els morts a causa de la fam.

La manca d’aliments i les guerres provocaven una elevada mortalitat.Unes 40 persones de cada 1 000 morien anualment, però el nombre denaixements també era alt i se situava en un nivell similar al de defuncions.

Font 3.

Després de Déu no hi ha res més gran a la terra que els prínceps sobirans per Ell insti-tuïts. Així, qui menysprea el seu príncep sobirà, menysprea Déu, del qual aquell és laimatge sobre aquesta terra.

JEAN BODIN: Els sis llibres de la República.

absolutisme

PARAULES CLAU

RECORDA

El sistema polític de l’Antic Règimera la monarquia absoluta.

11

• La separació de poders. Aquest principi, divulgat per Mon-tesquieu, parteix de la constatació que qualsevol Estat té tres poders:el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu (que governa apli-cant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors de les lleis).D’acord amb aquest principi, els tres poders de l’Estat han de recaureen institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament, elpoder executiu pertoca al govern i el poder judicial ha de recaure entribunals de justícia independents dels altres dos poders. Aquest prin-cipi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els trespoders en la seva persona.

2. El liberalisme: unes noves idees

Durant el segle XVIII van aparèixer a Europa unes noves idees polítiquesanomenades liberalisme. Aquesta ideologia, que criticava la monar-quia absoluta, va ser entesa per la burgesia com una alternativa a l’ab-solutisme.

Bona part de les idees liberals que van néixer al segle XVIII avui en-cara tenen plena vigència, ja que són la base dels règims polítics delspaïsos democràtics actuals.

El liberalisme polític es fonamenta en els punts següents:• La sobirania nacional. Segons aquesta idea, tots els poders de

l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de provenir del poble. Peraixò, quan en un país s’aplica el principi de la sobirania nacional, elsgovernants són escollits pel poble mitjançant el vot o sufragi. La ideade sobirania nacional topava frontalment amb la monarquia absoluta,ja que els reis absoluts creien que no havien rebut el seu poder del po-ble sinó directament de Déu.

• La igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest principi liberal,difós per Rousseau, sosté que la llei ha de ser única per a tots els ciuta-dans d’un mateix país.

La idea d’igualtat davant la llei contradeia els privilegis estamentalsi l’existència de normes i lleis diferents en les diverses possessions feu-dals que hi havia dins un mateix país.

• El reconeixement de drets i llibertats individuals, com ara la lli-bertat d’associació, d’expressió, de pensament i de religió. El pensadorfrancès Voltaire va ser un dels intel·lectuals que més va insistir en el re-coneixement d’aquest conjunt de llibertats.

• El dret a la propietat privada era un dels més importants dinsaquesta sèrie de drets i llibertats. El reconeixement del dret a la pro-pietat permet, als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliu-rement.

Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de laIl·lustració, que era un corrent de pensament que es va difondre arreud’Europa durant el segle XVIII i que basava les seves anàlisis en la raó ien l’experimentació.

Les idees liberals ben aviat van tenir el suport de la burgesia. Aquestgrup social pertanyent al tercer estament havia anat adquirint progres-sivament més poder econòmic. No posseïa, però, cap poder polític. Elsburgesos veien en el liberalisme una possibilitat d’enderrocar les mo-narquies absolutes i de construir un nou sistema polític sota el seu con-trol. Així, de mica en mica, la burgesia de diferents països europeuss’anava dotant d’una eina que va fer servir al final del segle XVIII i al co-mençament del XIX per enfonsar definitivament l’Antic Règim, con-trari als seus interessos.

10

Unitat 1Unitat 1

liberalisme

PARAULES CLAU

Font 6. La divisió de poders

Quan en la mateixa persona es reuneixen el poder legislatiu i el poder executiu, no hiha llibertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no és ben separat del poderlegislatiu i de l’executiu. Tot estaria perdut si el mateix home exercís tots tres poders: el de fer lleis, el d’executarles resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre particulars.

MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis.

Font 5. L’origen del govern

Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del conjuntd’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el queha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.

JOHN LOCKE: Assaig sobre el govern civil (adaptació).

Font 4. John Locke (1632-1704).

1.8. Llegeix el text de la font 5 i contestaaquestes preguntes:a) Quin ha de ser l’origen de qualsevol go-vern, segons Locke?b) Quina mena de governs existents a l’Eu-ropa dels segles XVII i XVIII creus que Lockeconsideraria il·legítims? Per què?c) Com s’anomena la idea liberal que Lockedefensa en aquesta font?

1.9. Llegeix el text de Montesquieu i contesta les preguntes següents:a) En què consisteix, segons Montesquieu, cadascun dels tres poders de l’Estat?b) Què en pensaria, un absolutista, d’aquestes paraules de Montesquieu? Argumenta laresposta.

Font 7. Gravat de l’època que representaVoltaire i Rousseau.

Governar aplicantles lleis

Fer lleisJutjar els infractors

de les lleis

LA DIVISIÓ DE PODERS

Font 8. La divisió de poders.

1.10. Observa l’organigrama i fes aquestes activitats:a) Exposa per escrit la informació que et proporciona aquest organigrama.b) Confecciona un organigrama que expliqui d’on provenien els poders de l’Estat en unamonarquia absoluta i a quines persones o institucions corresponia cada poder.

A C T I V I T A T S

1.11. Què és la sobirania nacio-nal?

1.12. Digues el nom de tres pen-sadors liberals.

1.13. Quin sistema polític actuals’inspira en el liberalisme?

1.14. Qui té el poder legislatiuavui a Catalunya? I l’executiu? I eljudicial?

1.15. Amb quins aspectes del li-beralisme no estaria d’acord unabsolutista?

1.16. Què és la burgesia? Quinarelació hi havia entre la burgesia iel liberalisme?

RECORDA

– En un sistema democràtic els trespoders de l’Estat han d’estar sepa-rats.– El liberalisme polític és una ideo-logia oposada a l’Antic Règim.

LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL

Font 9. Característiques de la Il·lustració

• El racionalisme

• L’optimisme en el futur

• L’optimisme en la humanitat

• La crítica a la tradició

• El laïcisme

Poders de l’Estat

Poble

13

3. Què són les revolucions burgeses

o liberals?

En política, una revolució és un canvi radical en la forma de govern d’unpaís, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrós de persones.

Les revolucions burgeses van tenir lloc a diversos països al llargdels segles XVIII i XIX. Van ser fetes en nom de les idees liberals i van serdirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i artesans.

El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació de les idees liberalsvan representar la fi de l’Antic Règim i, per tant, de l’absolutisme, elfeudalisme i la societat estamental. Amb el triomf de les revolucionsburgeses, els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i l’Església)van perdre el poder i van ser reemplaçats per la burgesia.

Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de l’Estat li-beral, basat en la sobirania nacional, la igualtat de tots els ciutadansdavant la llei, la separació de poders i l’existència de drets i llibertats in-dividuals. No tots els estats liberals, però, van adoptar la mateixa forma.Amb relació al poder executiu, es coneixen dos tipus d’Estat liberal.

• Monarquia parlamentària. El cap d’Estat és un rei, tot i que sen-se poder absolut.

• República parlamentària. El cap d’Estat és escollit per sufragi.Liberalisme, però, no és sinònim de democràcia. Al llarg de la his-

tòria, es coneixen estats liberals en què el poder legislatiu era triat mit-jançant sufragi censatari, és a dir, el vot dels ciutadans més rics. No-més es parla de democràcia quan són tots els ciutadans majors d’edatels que tenen el dret a triar els seus representants mitjançant el sufragiuniversal. Cal recordar que el dret de vot de les dones no va començara ser reconegut fins a finals del segle XIX.

12

Unitat 1Unitat 1

Font 10. Una crítica a la monarquia

Qualsevol govern hereditari és tirànic per natura. Heretar un govern és heretar persones,com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de governs col·loquen al mateix nivell el vicii la virtut, la ignorància i la saviesa, ja que el governant no ho és per les seves qualitats.

THOMAS PAINE: Drets de l’home.

ANTIC RÈGIM

AbsolutismeFeudalismeEstaments

Sobirania nacionalSeparació de podersIgualtat davant la llei

Drets i llibertats

ESTATLIBERAL

LES REVOLUCIONS BURGESES

revolució burgesa o liberal

PARAULES CLAU

1.17. Llegeix el text de Thomas Paine i fesles activitats següents:a) Què significa el terme tirànic?b) De quin tipus d’Estat liberal era partida-ri l’autor del text?c) Busca en una enciclopèdia o a Internetinformació sobre Thomas Paine. Digues onva néixer i indica quina forma de govern hihavia al seu país.

Font 11. Les revolucions burgeses.

1.18. Observa l’organigrama i fes aquestesactivitats:a) Què succeeix amb l’absolutisme, el feu-dalisme i els estaments arran de la revolucióburgesa?b) Fes un comentari escrit del contingutd’aquest organigrama.

Font 12. Tipologia dels estats liberals.

1.19. Fes un comentari escrit del contingutd’aquest organigrama.

A C T I V I T A T S

1.20. Quines diferències hi haentre una monarquia i una repú-blica?

1.21. Posa sis exemples de mo-narquies constitucionals i sis mésde repúbliques a l’Europa actual.

1.22. Per què l’any 1789 és con-siderat la data de l’inici de l’EdatContemporània?

1.23. Indica la diferència princi-pal entre el sufragi censatari i elsufragi universal.

REPÚBLICAPARLAMENTÀRIA

MONARQUIAPARLAMENTÀRIA

Per elecció Per herència Per sufragi

censatari

Per sufragi universal

Font 13. A dalt, Mirabeau replicantal mestre de cerimònies de l’As-semblea Nacional, de J. D. Court i,a baix, República universal, demo-cràtica i social, de F. Sorrieu.

Aquestes són dues imatges de lesrevolucions burgeses que van es-clatar a Europa entre 1789 i 1848.

RECORDA

El triomf de les revolucions burge-ses dóna lloc al naixement dels es-tats liberals.

ESTAT LIBERAL ESTAT DEMOCRÀTIC

CAP D’ESTAT ELECCIÓ DE REPRESENTANTS

El naixement de l’Estat liberal va ser un dels canvis més importantsde la història, ja que, per primer cop des de l’antiga Grècia, el podertenia origen popular. Per això es considera que amb el triomf de la pri-mera gran revolució burgesa europea, la Revolució Francesa del 1789,es posa fi a l’Edat Moderna i comença l’Edat Contemporània. Les re-volucions burgeses es van succeir en diferents països europeus fins al1848. En aquest any tots els grans estats europeus, llevat de l’Imperirus, ja eren estats liberals.

REVOLUCIONSBURGESES

ESTAT LIBERAL

L’esclat de la RevolucióLluís XVI va considerar que per resoldre la crisi de la hisenda no podiaexigir més impostos al tercer estament, que ja n’estava pagant molts. Elrei creia que l’única sortida possible era demanar a la noblesa i als cler-gues que paguessin impostos i renunciessin, per tant, al seu privilegi fis-cal. Aquesta petició reial va desencadenar la revolta dels privilegiats,quan la noblesa i l’Església es van negar a pagar impostos si no ho auto-ritzaven els Estats Generals*. A Lluís XVI no li quedà cap altra opcióque reunir els Estats Generals (maig de 1789), cosa que no s’havia fetdes del 1614.

Així que s’iniciaren les sessions, els diputats del tercer estament vanexigir que es canviés el sistema tradicional de vot dins els EstatsGenerals. La burgesia volia que, en comptes que cada estament emetésun sol vot, cosa que assegurava la victòria dels dos estaments privile-giats, el vot fos individual. Acceptar la proposta dels diputats burgesosequivalia a donar majoria als partidaris d’abolir l’Antic Règim, ja que hihavia molts més diputats burgesos que no pas dels altres dos estaments.

Com que la seva petició no va ser acceptada, els diputats burgesosvan abandonar els Estats Generals i es van constituir en AssembleaNacional, ja que es consideraven els veritables representants de la vo-luntat popular. Tots els diputats de l’Assemblea Nacional eren d’origenliberal i van jurar que donarien als francesos una constitució* que re-conegués els seus drets i les seves llibertats. El tercer estament acabava detrencar les relacions amb l’Antic Règim.

L’Assemblea Nacional va obtenir el suport de les masses populars,que, el 14 de juliol de 1789, es van revoltar a París i van assaltar la for-talesa de la Bastilla*. Temorós del suport popular amb què comptavenels diputats liberals, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’AssembleaNacional.

15

4. Les revolucions burgeses

(1789-1848)

4.1. La Revolució Francesa (1789-1815)

Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més ex-tensos i poblats d’Europa (tenia uns trenta milions d’habitants) i el seuexèrcit era un dels més poderosos del continent. Des de 1774 regnava aFrança Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la monarquia ab-soluta de dret diví i, de fet, els reis francesos eren considerats com l’e-xemple més perfecte de monarca absolut.

14

Unitat 1Unitat 1

Revolució Francesa

PARAULES CLAU

Font 14. Charles-Louis de Mon-tesquieu.

La difusió de les idees liberals,que va donar a conèixer a moltsfrancesos una forma de governalternativa a l’absolutisme.

Font 17. El pressupost francès l’any 1788(en milions de lliures).

La greu crisi de la hisenda reial, ja queles despeses de l’Estat superaven debon tros els ingressos.1.25. A partir de la taula, resol aquestesqüestions:a) Què és el pressupost d’un Estat?b) Sobre qui requeien els impostos?c) En què devien consistir les despeses de lacort? Què en devien pensar, els pagesos fran-cesos, d’aquestes despeses?

Font 15. Membre del tercerestament oprimit pels pri-vilegiats, segons un gravatfrancès del segle XVIII.

El descontentament degran part de la població.Nombrosos pagesos i arte-sans vivien en condicionsmiserables. La burgesia,tot i no tenir problemes eco-nòmics, estava apartadadel poder polític.

1.24. Observa el gravat i fesles activitats següents:a) Identifica en aquest gra-vat el noble i l’eclesiàstic.b) Quina professió pot tenir el membre del tercer estament?c) Quin significat té aquest gravat?d) Creus que l’autor era partidari de l’Antic Règim? Per què?

Ingressos de l’Estat

Despeses de l’Estat

Les causes de la Revolució

Estats Generals. Nom que rebien lesCorts a França. Als Estats Generals hiassistien representants dels tres esta-ments sota la presidència del rei. Laseva funció era aprovar les lleis i els im-postos.

Constitució. Llei fonamental d’un Estatliberal que defineix la forma de governdel país i recull els drets, els deures iles llibertats dels ciutadans i ciutada-nes.

Bastilla. Presó de París que es va con-vertir en un símbol del poder absolutdel rei, ja que hi eren tancats els acu-sats d’actuar contra l’absolutisme.

V O C A B U L A R I

Font 18. Presa de la Bastilla. Es conside-ra que l’assalt de la Bastilla marca l’inicide la Revolució Francesa i, per aquest mo-tiu, el 14 de juliol va ser declarat l’any1880 el dia de la festa nacional de França.

1.26. Fes aquestes activitats a partir de lafont 18:a) Descriu aquesta il·lustració.b) Qui va protagonitzar aquests fets?c) Quina opinió sobre l’Assemblea Nacio-nal devien tenir els assaltants?

RECORDA

La crisi de la hisenda reial va pro-vocar la caiguda de l’Antic Règimfrancès.

Font 16. George Washington.

El triomf de la revolució ameri-cana de 1776 va animar elsfrancesos a revoltar-se per im-plantar un règim constitucionalal seu país.

Ensenyament 1,1

Treballs públics 15

Cort i privilegiats 35,4

Altres despeses civils 94

Despeses militars i diplomàtiques 165,5

Deute i devolució de préstecs 310,5

Impostos 365,5

Loteria reial 9,8

Altres 132,2

La burgesia rica, atemorida i descontenta amb aquesta política, vaaconseguir que l’any 1794 Robespierre fos destituït i guillotinat.

D’aquesta manera l’alta burgesia va recuperar el poder. El nou go-vern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes popu-lars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada perdamunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al1799, es coneix amb el nom de Directori.

El Directori va ser incapaç de mantenir l’ordre públic, alterat cons-tantment per absolutistes que volien el retorn a l’Antic Règim i per ja-cobins partidaris de mesures favorables per als més humils. Davantaquesta situació, l’any 1799 el general Napoleó Bonaparte va fer uncop d’estat* amb el suport de l’alta burgesia. Aquest militar, que es vafer coronar emperador de França l’any 1804, va posar fi a l’oposició dejacobins i absolutistes i va actuar com un governant liberal defensordels interessos de l’alta burgesia.

Durant el govern de Napoleó, França va conquerir gran part d’Eu-ropa, va provocar la caiguda de reis absoluts i va establir, en el seu lloc,règims liberals. D’aquesta manera, les campanyes militars napoleò-niques van contribuir a la difusió de les idees liberals arreu d’Europa.

La construcció de la França liberalL’Assemblea Nacional va elaborar una sèrie de lleis que tenien com aobjectiu enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.

El primer pas va ser l’abolició del feudalisme mitjançant el Decretdel 4 d’agost. Poc després, l’Assemblea redactava la Declaració delsDrets de l’Home i del Ciutadà, en què es recollien els principis bàsicsdel nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i laigualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest darrer principi com-portava la supressió dels privilegis estamentals.

L’aprovació de la Constitució de 1791 culminava el procés d’aboli-ció de l’Antic Règim. França esdevenia el primer Estat europeu que dis-posava d’una constitució escrita. Aquest text definia França com unamonarquia constitucional, establia la separació de poders i implantavael sufragi censatari.

Lluís XVI es va oposar a les mesures de l’Assemblea Nacional i va ferpactes secrets amb els països absolutistes que havien declarat la guerracontra la França liberal. L’actitud del rei va provocar la seva destituciól’any 1792. La monarquia constitucional va ser reemplaçada per una re-pública i Lluís XVI, acusat de traïció, va ser jutjat, condemnat a mort iexecutat el gener de 1793.

La revolució entrava en la seva etapa més radical. Establert el su-fragi universal masculí, el grup polític dels jacobins* va aconseguir elpoder i va aplicar un seguit de mesures per afavorir les classes més hu-mils. El govern, encapçalat per Maximilien Robespierre, va perseguirdurament tant els partidaris de la monarquia com els republicans críticsamb la política jacobina. En aquesta etapa, anomenada el Terror, vanser executades unes 40 000 persones.

16 17

Unitat 1Unitat 1

Drets de l’Home i del Ciutadà

PARAULES CLAU

RECORDA

La Constitució de 1791 va ser laprimera de les constitucions euro-pees.

SABIES QUE...?

L’alta burgesia és el grup social cons-tituït pel sector més ric de la burge-sia. En formen part els grans nego-ciants, els financers i els propietarisde grans extensions de terra.

Cop d’estat. Revolta militar que té com aobjectiu fer caure el govern i lliurar elpoder a un militar.

V O C A B U L A R I

Jacobins. Agrupació política francesaque rep aquest nom perquè els seusmembres es reunien en un antic con-vent conegut popularment amb el nomdels jacobins.

V O C A B U L A R I

Font 21. El govern del Directori

Hem de ser governats pels millors; els mi-llors són els més instruïts i els més interes-sats a mantenir les lleis. Només podreutrobar homes d’aquestes característiquesentre els propietaris.

Discurs pronunciat pel diputat Boissyd’Anglas durant l’etapa del Directori.

Font 19. Decret d’abolició del feuda-lisme (4 d’agost de 1789)

1. L’Assemblea Nacional suprimeix ente-rament el règim feudal i decreta que elsdrets i els deures feudals són abolits senseindemnització.2. Totes les justícies senyorials són supri-mides sense cap indemnització.3. Tots els ciutadans, sense distinció denaixença, podran ser admesos en tots elscàrrecs i dignitats eclesiàstiques, civils imilitars.

1.28. Llegeix la font 21 i contesta aquestespreguntes:a) Qui ha de governar França, segonsaquest diputat?b) Qui governava França durant el Direc-tori?c) Quin tipus de sufragi defensa l’autor deltext?

Font 22. Quadre del pintor Jacques-Louis David que representa el moment en quèNapoleó, després d’haver-se posat la corona, es disposa a coronar l’emperadriuJosefina. La cerimònia es va fer en presència del papa Pius VII, que, assegut, beneïa lacoronació.

1.29. Fes aquestes activitats a partir de la font 22:a) Quan va tenir lloc aquesta escena?b) Localitza en aquest quadre Napoleó, l’emperadriu Josefina i el papa.c) Quina era la ideologia de Napoleó?

Font 20. Execució de Lluís XVI, segonsun gravat del segle XVIII.

1.27. Llegeix el text de la font 19 i contestales preguntes següents:a) Qui va elaborar aquest text?b) Podran continuar cobrant impostos elssenyors feudals a partir del 4 d’agost de1789? Per què?c) Què estableix el segon punt del decret?Qui impartiria justícia a França a partirdel 4 d’agost?d) Quin element de l’Antic Règim va serabolit amb el tercer punt d’aquest decret?

19

4.2. Les revolucions liberals de 1830 i 1848

Les monarquies europees van derrotar Napoleó en la batalla de Water-loo el 1815. Aquesta derrota comportà l’enfonsament dels governs li-berals que Napoleó havia estès arreu d’Europa i el restabliment de lamonarquia absoluta a gairebé tots els països. A França, els Borbons vanrecuperar el tron després de més de dues dècades de governs liberals.

Tanmateix, les idees liberals es van mantenir entre la burgesia, fetque afavorí l’esclat de dues onades revolucionàries liberals els anys1830 i 1848, les quals van abolir definitivament la monarquia absolu-ta pràcticament a tot Europa.

La revolució del 1830 va provocar la caiguda definitiva de l’AnticRègim a França. Carles X va ser destronat i la burgesia va entronitzarel liberal Lluís Felip d’Orleans. S’havia implantat novament una mo-narquia constitucional.

El règim de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer amplis sectors de lapoblació, que quedaven exclosos del dret de vot. Es considerava, a més,que el rei afavoria excessivament els inte-ressos de la burgesia més rica i, alhora, li-mitava les llibertats individuals. Aquestaoposició va desencadenar la revolució de1848, que va provocar la caiguda de LluísFelip d’Orleans i la proclamació de larepública. Amb la implantació del sufra-gi universal masculí, França aconseguiatenir un règim democràtic*.

18

Unitat 1Unitat 1

SABIES QUE...?

Napoleó Bonaparte (1769-1821),des-prés d’haver governat França durantsetze anys, va ser derrotat per unaaliança de potències europees i vamorir exiliat a l’illa de Santa Helena.

Règim democràtic. Sistema polític libe-ral en què s’aplica el sufragi universal(que al segle XIX era només masculí) i esreconeixen àmplies llibertats als ciuta-dans.

V O C A B U L A R I

Font 23. La Llibertat guiant el poble, pinturad’Eugène Delacroix que representa la revolucióde 1830 a París.

1.30. Observa el quadre i fes les activitats se-güents:a) Quin dels personatges del quadre simbolitza laLlibertat? Com ho saps?b) En el quadre hi ha representats un burgès, unpagès (personatge que porta un mocador al cap) iun artesà (personatge que porta un sabre). Loca-litza’ls i indica quins d’ells van sortir beneficiats dela revolució de 1830.

Les nacions de l’Imperi austrohongarès l’any 1910

1.31. Quines van ser les causes de l’esclat de la Revolu-ció Francesa?

1.32. Per què la Revolució Francesa és una revolucióburgesa?

1.33. Quines diferències hi ha entre la França anterior ala Revolució i la França de l’any 1791?

1.34. Per què va esclatar una revolució burgesa aFrança l’any 1848 si aquest país ja era governat per laburgesia des de la revolució de 1830?

1.35. Explica el significat de la frase següent: «L’origende les actuals democràcies rau en les revolucions bur-geses.»

A C T I V I T A T S

Nació Habitants Alemanys 12 000 000

Hongaresos 10 100 000

Txecs 6 550 000

Serbis i croats 5 220 000

Polonesos 5 000 000

Rutens 4 000 000

Romanesos 3 200 000

Eslovens 1 300 000

Italians 1 000 000

Font 24. L’Imperi austrohongarès al se-gle XIX.

1.36. Observa el mapa i el gràfic i fes les ac-tivitats següents:a) Fes un gràfic que representi els percentat-ges de les diferents nacions que integravenl’Imperi austrohongarès.b) Quin aspecte del text il·lustren el mapa iel quadre?c) En quin Estat actual es localitzen les ciu-tats següents: Viena, Praga, Cracòvia, Bu-dapest, Zagreb, Sarajevo, Venècia, Trieste?d) Amb ajuda d’una enciclopèdia, buscainformació sobre la religió majoritària deles diferents nacions de l’Imperi austrohon-garès.

nacionalisme

PARAULES CLAU

ITÀLIA

Milà Venècia

ÍSTRIA

DALMÀCIA

Zagreb

BÒSNIA

Sarajevo SÈRBIA

VALÀQUIA

TRANSILVÀNIA

Temesvár(Timisoara)

H O N G R I A

Budapest

MO

LDÀ

VIA

BUCOVINA

GALÍTSIACracòvia

Vístula

MORÀVIA

BOHÈMIA

Praga

ÀUSTRIATIROL

Trieste

Viena

0 500 km

Alemanys

Italians

Magiars

Romanesos

Croats

Txecs

Eslovacs

Eslovens

Polonesos

Serbis

Ucraïnesos

Eslaus

ratislavaB

5. El nacionalisme

Durant la Revolució, els polítics francesos es van referir constantmenta la sobirania nacional, a l’Assemblea Nacional o a la nació francesa.Per a ells, el terme nació coincidia amb el terme Estat.

Aquests dos termes, però, no sempre han coincidit. Per exemple,durant la invasió napoleònica dels territoris que anys després forma-rien part d’Alemanya (estaven dividits en més de trenta estats indepen-dents), els seus habitants es van adonar que, a banda de combatre elmateix enemic, els unia la mateixa llengua, la mateixa història i els ma-teixos costums. Tots eren de la nació alemanya.

5.1. Nació i Estat

El terme nació es refereix a un conjunt d’homes i dones units per unasèrie d’elements comuns com ara la història, la llengua, les tradicions,la religió, el dret, etc.

L’Estat, en canvi, és l’organització política i administrativa (lleis,funcionaris, exèrcits, fronteres...) mitjançant la qual es governa un ter-ritori independent.

Els elements que configuren una nació fan que bona part dels habi-tants d’un territori tinguin consciència de ser diferents d’altres comu-nitats humanes i que manifestin la voluntat col·lectiva de manteniraquesta diferència.

D’aquesta manera, a l’inici del segle XIX, era possible que un Estat,com ara l’austríac, tingués dins del seu territori diferents nacions(Hongria, Txèquia, Sèrbia...). Així doncs, l’Estat austríac era un Estatplurinacional.

5.2. Exemples de moviments nacionalistes

No tots els nacionalistes han tingut el mateix projecte po-lític per a la seva nació. Alguns han vinculat l’alliberamentde la seva nació a idees republicanes i democràtiques, men-tre que d’altres han lluitat per establir una monarquia. Finsi tot, alguns nacionalistes han arribat a justificar amb l’ar-gument de la defensa nacional la persecució de grups reli-giosos o ètnics.

Grècia, Irlanda i Alemanya, per exemple, van viure tresdels nombrosos processos de lluita nacional que van tenirlloc al segle XIX.

Grècia: la lluita per la independènciaEl territori grec formava part de l’Imperi turc des del se-gle XV. Els turcs, de religió musulmana, tenien sotmesos elsgrecs, cristians ortodoxos*, i els impedien exercir el poderpolític. A més, els obligaven a pagar molts impostos.

A l’inici del segle XIX el sentiment contrari als turcs es vaanar estenent entre la població grega gràcies a tres factors:el treball de societats secretes* d’ideologia nacionalista, lapropaganda nacionalista feta per l’Església grega, querecordava als grecs el seu origen, els seus mites i la impor-tància de la seva cultura, i les idees liberals arribades deFrança i Anglaterra.

L’any 1821 esclatà una guerra entre els turcs i els grecs,ajudats pels russos i els anglesos, que va concloure el 1829amb la victòria grega. Els turcs van reconèixer la independència gregai el nou Estat grec es va organitzar com una monarquia constitucionalque no permetia el sufragi universal.

21

Els estats plurinacionalsAl llarg del segle XIX, els estats plurinacionals europeus intentaren su-primir les diferències nacionals dins dels seus territoris. Per fer-ho, vanimposar a tots els habitants una cultura, un dret, una llengua i unes ins-titucions polítiques úniques, que corresponien a una de les nacions queformaven l’Estat. En són exemples la imposició de l’alemany a totl’Imperi austrohongarès i la del castellà a tot Espanya. De fet, els gover-nants austríacs o espanyols identificaven els seus estats respectius ambuna de les nacions que els formaven.

També es podia donar el cas que comunitats nacionals, com ara laitaliana, es trobessin, a l’inici del segle XIX, separades en diversos estatsque impedien la unitat de la nació. Per tant, el nacionalisme pot tenir di-versos objectius segons quina sigui la situació de la nació:

• Unificar en un sol Estat una nació separada per diversos estats;és el cas d’Alemanya i Itàlia al segle XIX.

• Independitzar unanació de l’Estat que la do-mina; és el cas d’algunes deles nacions que formavenpart de l’Imperi austrohon-garès.

• Aconseguir un certpoder polític per a unanació sotmesa a un Estat.En aquest cas, els naciona-listes lluiten per aconse-guir una autonomia*.

20

Unitat 1Unitat 1

Autonomia. Facultat que té un territorino independent de governar-se mitjan-çant les seves pròpies lleis.

V O C A B U L A R I

SABIES QUE...?

L’origen de molts estats europeus,com Bèlgica, Itàlia, Txèquia, Polònia,Sèrbia o Hongria, es deu al triomf dediferents moviments nacionalistes alllarg dels segles XIX i XX.

Font 25. Itàlia abans de ser unEstat.

1.37. Resol les activitats següentsreferents a la font 25: a) Quins eren els diferents estatsque hi havia a la península Ità-lica?b) Amb l’ajut d’una enciclopè-dia, esbrina a qui pertanyia elregne Llombardovèneto abans de1860.

Font 27. Proclamació de la Independència a l’Assemblea Nacional grega(1825)

Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l’Hèl·lade, nosaltres que contemplemels avantatges de què gaudeixen les nacions civilitzades d’Europa, no creiem ja possiblesofrir sense covardia i automenyspreu el cruel jou del poder turc que ens ha sotmès du-rant més de quatre segles.Després d’aquesta perllongada esclavitud, hem decidit recórrer a les armes per alliberarla nostra pàtria d’una terrible tirania. La guerra contra els turcs és una guerra nacio-nal, una guerra sagrada, una guerra, l’objecte de la qual és reconquerir els drets de lallibertat individual, de la propietat i de l’honor.

1.38. Llegeix el text i contesta aquestes preguntes:a) Què és l’Hèl·lade?b) Quins són els motius que al·leguen els grecs per revoltar-se?c) Van aconseguir, els grecs, els seus objectius tots sols?d) Quins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?e) Per què podem dir que aquest és un text nacionalista?

RECORDA

No tots els nacionalistes han tingutel mateix projecte d’Estat.

RECORDA

L’Estat espanyol és plurina-cional.

Cristians ortodoxos. Conjunt d’esglé-sies de l’orient europeu sota la direccióespiritual del patriarca de Constantino-ble. Van trencar les relacions amb Ro-ma a partir del segle XI.

Societats secretes. Organitzacions clan-destines que es van estendre al primerterç del segle XIX per gairebé tots elspaïsos d’Europa. Van lluitar per ender-rocar de forma violenta l’Antic Règim.

V O C A B U L A R I

Torí

Milà

Gènova

Roma

Nàpols

TOSCANA

ESTATS

PONTIFICIS

PARMA

Florència

Venècia

Bolonya

R E G N E L L O M B A R D O V È N E T O

RE

GN

ED

EL

PI

EM

ON

T

MÒ

D

E NA

R E GN

ED

EL

ES

DU

ES

SI C

Í LI E

S

0 200 km

Font 26. Grècia expirant a les ruïnes de Mesolóngion,d’Eugène Delacroix. La lluita dels grecs contra l’Imperiturc va captivar artistes de tot Europa, com el pintorDelacroix o el poeta Lord Byron.

23

Irlanda: entre l’autonomia i la independènciaUn altre exemple de lluita naciona-lista al llarg del segle XIX va ser la queva tenir lloc a Irlanda, illa que haviaestat conquerida pels britànics entreels segles XVI i XVII. Aquests s’havienquedat per dret de conquesta duesterceres parts de les terres i explota-ven durament els pagesos irlandesosque vivien al límit de la subsistència.D’altra banda, els irlandesos erenmajoritàriament catòlics, i els brità-nics, que eren anglicans, havien pro-hibit reiteradament als catòlics laparticipació política al Parlament ials ajuntaments.

La resistència violenta dels irlandesos a la unió amb el Regne Unitva ser constant al llarg del segle XIX. Alguns nacionalistes van intentarrevoltes independentistes que, com la de 1847, van ser durament repri-mides pels ocupants britànics. Altres, però, van preferir reclamar unsistema autonòmic, anomenat Home Rule*, que els britànics es vanresistir a atorgar fins al 1912. Malgrat l’autonomia, Londres manteniatot el poder per decidir qüestions que afectaven l’exèrcit, les relacions

internacionals i la polí-tica duanera. Però eramassa tard. L’any 1921la revolta independen-tista va obligar el Reg-ne Unit a abandonarl’illa. Només va quedaren les seves mans lapart nord, l’Ulster*.

22

Unitat 1Unitat 1

Font 28. La policia britànica buscantnacionalistes irlandesos amagats al campel 1867.

SABIES QUE...?

Durant el segle XIX, els nacionalistesirlandesos i catalans van lluitar pertal que el Regne Unit i l’Estat espa-nyol els concedissin l’autonomia.

Home Rule. Nom donat al règim d’au-tonomia exigit pels nacionalistes irlan-desos. Comportava l’establiment d’e-leccions, d’un parlament i d’un governautònom per a tot Irlanda.

Ulster. Regió històrica al nord d’Irlanda.Amb la independència d’Irlanda, bonapart d’aquell territori va quedar inclòs alRegne Unit en un règim d’autonomiaque feia possible el domini de la majoriaprotestant sobre la minoria catòlica. Esconeix amb el nom d’Irlanda del Nord.

V O C A B U L A R I

Font 30. L’alemany, un idioma nacio-nal

L’idioma acompanya l’individu, fins i tot,en els seus pensaments i desitjos més se-crets, tot retenint-los o donant-los lliure ex-pressió, i fa de la nació que el parla un totcompacte.Tots els que parlen un mateix idioma estroben units entre si des dels orígens perun conjunt de llaços invisibles, perquè espoden comprendre entre ells. D’aquestamanera, la nació alemanya, gràcies al fetde tenir el mateix idioma i una forma co-muna de pensar, es troba suficientmentunida i es distingeix amb claredat dels al-tres pobles d’Europa.

JOHANN GOTTLIEB FITCHE: Discurs ala nació alemanya (1807).

A C T I V I T A T S

1.40. Quina diferència hi ha entre nació i Estat?

1.41. Què és un Estat plurinacional? Posa’n exemples actuals.

1.42. Per què els grecs es van aixecar contra els turcs?

1.43. Quan es va produir la independència grega?

1.44. Quins elements van generar la consciència nacional irlandesa?

1.45. En què va consistir el Zollverein?

1.46. Quin mètode va fer servir Von Bismarck per unificar Alemanya?

Romàntic. Pertanyent al Romanticisme,moviment cultural i artístic vigent aEuropa a finals del segle XVIII i el primerterç del segle XIX.

Segon Reich. Imperi alemany, hereu del’Imperi germànic medieval. Va ser fun-dat el 1871 i es va desfer el 1918 a lafi de la Primera Guerra Mundial.

V O C A B U L A R I

1.39. Contesta aquestes preguntes a partirdel text de la font 30:a) Quina importància té per a l’autor el fetde parlar un mateix idioma?b) Quins són, segons el text, els límits de lanació alemanya?c) Creus que aquells que fan servir el mateixidioma tenen, com diu el text, «una formacomuna de pensar»?

Font 31. Guillem I de Prússia, empera-dor del Segon Reich.

La unificació d’AlemanyaA l’inici del segle XIX, el territori de parla alemanya era un conjunt demés de trenta estats independents, entre els quals destacaven Prússia iÀustria per la seva força política, econòmica i militar.

Tots els habitants d’aquests estats es reconeixien com a alemanys,amb una llengua, una cultura i una història comunes. Els intel·lectualsromàntics* i nacionalistes alemanys van difondre aquests elements co-muns entre tots els alemanys, alhora que van manifestar l’anhel de crearun Estat alemany unificat.

El primer pas de la unificació d’Alemanya fou la creació, el 1833,del Zollverein o unió duanera d’una gran part dels estats alemanys.Promoguda per Prússia, aquesta unió significava la creació d’un espaieconòmic alemany.

La unificació d’Alemanya es va produir entre 1861 i 1871 i va serencapçalada per Prússia. El canceller prussià Otto von Bismarck va an-nexionar per la força a Prússia tots els altres estats alemanys i, alhora, vaderrotar Àustria, per impedir que encapçalés el procés d’unificació.L’any 1871 es va poder constituir el Segon Reich* alemany, que va tenir com a emperador Guillem I de Prússia. La unificació d’Alemanyaestava feta, però no havia estat completa, ja que Àustria n’havia quedatexclosa. Alguns nacionalistes alemanys en seguiren reclamant la unió.

Dublín

Font 29. Divisió d’Irlan-da el 1921. L’Ulster erauna de les províncies his-tòriques d’Irlanda. Delsnou comtats que la forma-ven, sis són administratspel Regne Unit i tres per laRepública d’Irlanda.

RECORDA

Alemanya es va constituir en un solEstat l’any 1871.

6.2. La pintura romàntica

El romanticisme va ser un estil pictòric nascut a França després de laderrota de Napoleó el 1815. Aquest estil va néixer com a reacció d’al-guns artistes contra l’estètica del neoclassicisme. Així, els pintors ro-màntics s’interessaven pels sentiments de les persones i pels gestosdramàtics, representaven moviments molt accentuats i organitzaven lacomposició en funció de línies dinàmiques com ara les diagonals.

A diferència dels pintors neoclàssics, els artistes romàntics no defu-gien pintar elements considerats lletjos o desagradables, com ara la ve-llesa, el terror o el dolor.

En les pintures romàntiques, el color predomina per sobre del di-buix. Els temes més freqüents són les escenes revolucionàries, els desas-tres i les manifestacions de la violència de la natura (terratrèmols, tem-pestes...). Théodore Géricault (1791-1824) i Eugène Delacroix(1798-1863) són dos dels principals pintors romàntics francesos.

6. L’art en temps de revolució:

neoclassicisme i romanticisme

6.1. El neoclassicisme

El neoclassicisme és un estil artístic nascut a França al final del se-gle XVIII que responia als gustos de la burgesia revolucionària.

Els edificis neoclàssics estan inspirats en construccions gregues i ro-manes. És per això que hi trobem elements propis de l’arquitecturagrega i romana, com ara els ordres arquitectònics, el frontó, l’entaula-ment i la construcció a partir de figures geomètriques.

El principal pintor neoclàssic va ser Jacques-Louis David (1748-1825), un artista d’ideologia liberal. En les obres de David hi abundentemes com l’heroisme i el sacrifici per la pàtria i per les idees. Altres ca-racterístiques de la pintura de David són la serenor i l’absència de mo-viment, la recerca de la bellesa ideal, el dibuix acurat i el fet d’usar no-més els elements imprescindibles per expressar una idea.

25

Unitat 1Unitat 1

Font 33. El Jurament dels Horacis, de David. Els tres germans Horacis juren davantdel seu pare lluitar fins a la mort per defensar Roma.

1.48. Fixa’t en aquesta pintura i fes les activitats següents:a) Identifica-hi els elements propis de la pintura neoclàssica.b) Observa les columnes que hi ha al fons de l’escena. A quin ordre arquitectònic clàssicpertanyen?

Font 32. Església de la Madeleine, a París,obra de l’arquitecte Pierre Vignon. Se-guint el model dels temples romans, es vaerigir damunt un podi, al qual s’accedeixper una escalinata.

1.47. Observa la fotografia i fes aquestesactivitats:a) Localitza-hi el podi.b) Relaciona cadascuna de les lletres que hiha en la imatge amb un d’aquests elementsde l’arquitectura clàssica: entaulament, ca-pitell corinti, frontó, fris i arquitrau.

Font 34. El rai de la «Medusa», de Géricault. Aquesta pintura representa el momenten què els supervivents del naufragi de la fragata francesa Medusa albiren un vaixelldesprés de tretze dies d’haver anat a la deriva.

1.49. Resol aquestes qüestions:a) Localitza en aquest quadre altres elements propis de la pintura romàntica, a banda delsindicats.b) Creus que aquesta obra agradaria a un pintor neoclàssic? Per què?

SABIES QUE...?

Alguns pintors romàntics feien servirles seves obres com a instrumentsde propaganda liberal o nacionalista.Géricault, per exemple, va voler sim-bolitzar en el quadre El rai de la “Me-dusa” el naufragi de l’Antic Règim.

A C T I V I T A T S

1.50. Classifica els termes se-güents en dues columnes, segonsque siguin propis de la pinturaneoclàssica o de la pintura romàn-tica: moviment violent, predominidel color, aparició de pocs elements,actituds heroiques, temes violents idramàtics, importància de la líniadiagonal.

Composició organitzada en diagonals

Gestos dramàtics

Representaciódel dolor

C

D

BA

E

RECORDA

La pintura neoclàssica i la romànticapresenten característiques contrapo-sades.

2726

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’Internet

Preferits

Vincles

Internet

Adreça http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ

Aquest any la vostra classe vol fer, amb ajuda del seminari d’anglès,un intercanvi amb alumnes irlandesos. La direcció del centre ha ac-ceptat fer l’intercanvi, i us demana què coneixeu del país que voleuvisitar. El director us pregunta si sabeu que hi ha un esport anome-nat futbol irlandès i us diu, també, si sabeu que la nació irlandesaestà repartida entre dos estats. Davant de la vostra perplexitat, usposa com a condició prèvia per fer l’intercanvi que busqueu informa-ció i elaboreu un dossier per als vostres companys i les vostres fa-mílies.

TASCA

Heu de redactar un dossier informatiu, acompanyat de les imatges necessàries, per tal d’entendre la realitat nacio-nal irlandesa i conèixer el procés que va protagonitzar Irlanda per aconseguir la seva independència. L’heu d’ela-borar en grups de tres alumnes i ha d’ocupar entre quatre i vuit pàgines, incloent-hi les imatges. Cal que presenteuel dossier en format Word.

PROCÉS

El dossier ha de tenir quatre apartats. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la; per tant, po-deu redactar altres entrades.

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriviu mai cap paraula el significat de la qual noconegueu.– No copieu mai frases senceres de les fonts que consul-teu.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en elweb www.espaibarcanova.cat (enllaços 1-15).

caracteritzat per mitjançant les

les primeres de les quals van ser

del qual són exemples històrics

els principis del qual són

caracteritzat per

a

1. Signes d’identitat dels irlandesos.1.1. El nom.1.2. El simbolisme de la bandera.1.3. La seva realitat geogràfica (Irlanda i els seus com-

tats).1.4. La religió tradicional dels irlandesos.1.5. La diada nacional.1.6. L’idioma.1.7. La cultura (esports, música...).1.8. La resistència tradicional als anglesos.

2. El segle XIX. L’inici del nacionalisme irlandès.2.1. La gran fam i l’emigració.2.2. L’enfrontament amb els anglesos.2.3. La Home Rule.

3. El segle XX (I). El triomf del nacionalisme irlandès.3.1. La independència.3.2. La guerra civil.3.3. L’inici de l’IRA.

4. El segle XX (II). El problema de l’Ulster.4.1. Catòlics contra protestants.4.2. La violència a l’Ulster.4.3. La pau a l’Ulster.

El 30 de gener de 1972, a Derry (Irlanda del Nord), l’exèrcitbritànic disparà contra una manifestació pacífica en favor delsdrets civils dels catòlics. Era el Bloody Sunday.

Esquema de la unitat

– l’absolutisme– la societat estamental

– neoclassicisme– romanticisme

revolucions burgeses

– la independènciadels Estats Units

– la Revolució Francesa

una societat sense privilegis

sobirania nacional

separació de poders

igualtat davant la llei

dret a la propietat

Drets de l’Home i del Ciutadà

– l’alliberament de Grècia respecte de Turquia– el moviment independentista d’Irlanda respecte del Regne Unit– la unificació d’Alemanya

el liberalisme

que va tenir coma conseqüència

el nacionalisme

l’art de les qualsva ser

Michael Collins, líder revolucionari irlandès.

des de finals del segle XVIII

i al llarg del segle XIX

passa de

EUROPA

l’Antic Règim l’Estat liberal

28 29

Unitat 1Unitat 1

28 29

Resum gràfic

REGNE

DE

NORUEGA

I

DINAMARCA

S U È C I A

M A R

D E L

N O R D

REGNE UNIT DE LA

GRAN BRETANYA

I IRLANDA

O C E À

A T L À N T I C

E S P A N Y A

F R A N Ç A

I M P E R I

R U S

REGNE DE

LES DUES

SIC ÍL IES

ESTATSPONTIFICIS

SU ÏSSA

PA ÏSOSBAIXOS

P O L Ò N I A

M A RB

ÀLT

I C A

M A R M E D I T E R R À NI A

PO

RT

UG

AL

0 500 km

Prússia

Territoris de l’Imperi austríac

ESTATS

ALEMANYS

I M P E R I A U S T R Í A C

I M P E R I

T U R C

P R Ú S S I A

SAVOIA

Antic Règim 1.

L’Antic Règim és el nom amb què es coneix la societat, la política, l’economia i la cul-tura pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII.

absolutisme 1.2.

L’absolutisme és un sistema polític enquè els reis concentren en les seves mansun poder il·limitat: dicten les lleis, diri-geixen el govern i apliquen la justícia. Elpoder el reben de Déu (monarquia abso-luta de dret diví).

revolució burgesa o liberal 3.

Les revolucions burgeses o liberals tenen lloc a diversos països al llarg dels se-gles XVIII i XIX. Són fetes en nom de les idees liberals i són dirigides per la burge-sia, amb el suport de pagesos i artesans. El triomf de les revolucions burgeses il’aplicació de les idees liberals representen la fi de l’Antic Règim. La Llibertatguiant el poble és un exemple de pintura romàntica.

Drets de l’Home i del Ciutadà 4.1.

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, redactada per l’Assemblea Nacional, recullels principis bàsics del nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtatdels ciutadans davant la llei.

nacionalisme 5.

El nacionalisme sorgeix com a conse-qüència de l’exportació dels ideals de laRevolució Francesa. Segons quina sigui lasituació de la nació, els moviments nacio-nalistes poden tenir diversos objectius:unificar en un sol Estat una nació separa-da per diversos estats, independitzar unanació de l’Estat que la domina i aconse-guir una autonomia.

Revolució Francesa 4.1.

La Revolució Francesa és la primera gran revolució burgesa euro-pea. Amb el seu esclat, el 1789, es posa fi a l’Edat Moderna i comen-ça l’Edat Contemporània.

liberalisme 2.

El liberalisme polític es fonamenta en la sobi-rania nacional, la separació de poders (el poderlegislatiu, el poder executiu i el poder judicial),la igualtat dels ciutadans davant la llei, el reco-neixement de drets i llibertats individuals i eldret a la propietat privada.

Governar aplicantles lleis

Fer lleisJutjar els infractors

de les lleis

LA DIVISIÓ DE PODERS

LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL

Poders de l’Estat

Poble

AC

TI

VI

TA

TS

AC

TI

VI

TA

TS

30 31

Unitat 1Unitat 1

Calendariactual

Calendarirevolucionari

Sufragicensatari

Rei i ministres

AssembleaNacional

Poderlegislatiu

Poderexecutiu

Poderjudicial

Jutgesindependents

Els poders a França segons la Constitució de 1791

Marat assassinat, pintat per Jacques-Louis David.

Any 1792/1793

Del 22 de setembre al 21 d’octubre

Del 22 d’octubre al 20 de novembre

Del 21 de novembre al 20 de desembre

Del 21 de desembre al 19 de gener

Del 20 de gener al 18 de febrer

Del 19 de febrer al 20 de març

Del 21 de març al 19 d’abril

Del 20 d’abril al 19 de maig

Del 20 de maig al 18 de juny

Del 19 de juny al 18 de juliol

Del 19 de juliol al 17 d’agost

Del 18 d’agost al 21 de setembre

E l blat era molt car, la qual cosa va provocar unagran mortaldat; els pobres dormien al carrer, plo-

rant i cridant: «Em moro de fam!» Tots els matins se’ntrobaven molts, de morts, de vegades fins a trenta i tot.Hi va haver gent de Besançon que venia les seves cases peruna mica de pa; quan l’obtenien se’l menjaven amb tan-ta avidesa que sovint es morien. La carn de cavall es ve-nia molt cara. Alguns van arribar a matar homes, elscoïen i se’ls menjaven. Quan el blat era a punt de madu-rar, els pagesos el vigilaven nit i dia.

Text referit a la ciutat de Besançon escrit entre 1639 i 1641.

E ls jacobins van proposar canvis en els tradicionalssímbols de França i fins i tot van canviar el calen-

dari. L’any 1792 de l’era cristiana es va transformar enl’any I de l’era republicana. L’any republicà començavael 22 de setembre i tenia dotze mesos, i cinc dies de festaal final del darrer mes. El mes constava de tres setmanesde deu dies; el dècim era el dia de festa.En acabar el mes de Fructidor hi havia cinc dies de festaanomenats els Sans-culottides. Aquestes festes eren: la fes-ta de la Virtut, la festa del Geni, la festa del Treball, lafesta de l’Opinió i la festa de la Recompensa. Cada qua-tre anys s’hi afegia un dia més de festa: la festa de laRevolució. Aquest calendari va ser vigent fins al 1805.

Any I

Vendemiari

Brumari

Frimari

Nivós

Pluviós

Ventós

Germinal

Floreal

Pradial

Messidor

Termidor

Fructidor

L’Antic Règim

1.51. Llegeix el text i respon les preguntes se-güents:

Les revolucions burgeses (1789-1848)

1.54. Explica quins dels personatges següents vansortir beneficiats i quins van sortir perjudicats per leslleis dictades per l’Assemblea Nacional Francesa en-tre 1789 i 1791.a) Un senyor feudal.b) Un burgès molt ric.c) Un pagès.d) El rei.

1.55. Llegeix el text i respon les preguntes que hiha a continuació:

a) Indica la correspondència amb el calendari revolu-cionari dels dies següents: Nadal, Any Nou, SantJordi, Sant Joan i Tots Sants.b) Qui podria oposar-se a aquest calendari?c) A què es refereixen els noms dels diferents mesos?

a) Quines eren les causes de la situació descrita en eltext?b) Com va afectar aquesta situació la població europea?c) Per quina raó els pagesos vigilaven el blat?

El liberalisme: unes noves idees

1.52. Amb quines de les afirmacions següents es-taria d’acord un liberal i amb quines no? a) El poder té origen diví.b) És necessari que a qualsevol Estat es reconeguinllibertats com la d’expressió, la d’associació o la dereligió.c) Un dels drets fonamentals de la persona és el dreta la propietat privada.d) La societat ha d’estar dividida en estaments. Elsmembres de l’estament eclesiàstic i nobiliari han dedisposar de privilegis com el de no pagar impostos.

Què són les revolucions burgeses o liberals?

1.53. Digues si aquests fets estan relacionats ambles revolucions burgeses:a) Amotinaments de la pagesia davant la carestia.b) Pas de l’absolutisme a un nou ordre polític, l’Estatliberal.c) Unificació d’algunes nacions, com la d’Alemanya.d) Revolta per l’alliberament nacional, com el deGrècia respecte de Turquia.

1.56. Observa aquest esquema i respon les pre-guntes que hi ha a continuació:

1.59. Redacta una breu biografia d’Otto von Bis-marck. Indica l’any del naixement i la mort, els càr-recs polítics que exercí, el grup social a què perta-nyia, els fets que va protagonitzar i els motius que elvan empènyer a deixar el poder i l’edat que tenia quanho va fer.

L’art en temps de revolució:

neoclassicisme i romanticisme

1.60. Observa aquest quadre i respon les pregun-tes que hi ha a continuació:

a) A quin estil artístic pertany aquesta obra?b) El quadre representa una persona que acaba de serassassinada. Quina expressió té en el seu rostre?c) David va fer servir gaires elements a l’hora de pin-tar aquesta escena?d) Quins altres elements propis del seu estil trobes enaquesta obra?e) Amb l’ajut d’una enciclopèdia, explica qui va serMarat i per què el van assassinar. f ) Amb l’ajut d’una enciclopèdia, busca informaciósobre David i fes una fitxa en què indiquis els anys denaixement i mort, el títol d’algunes de les obres prin-cipals i la relació d’aquest pintor amb els fets revolu-cionaris.

a) Quina idea liberal, recollida en la Constitució de1791, exposa aquest organigrama?b) Qui tenia aquests poders abans de la Revolució?

1.57. Imagina que ets a França l’any 1793, quetens 35 anys i que ets un jacobí o una jacobina. Res-pon aquestes preguntes:a) Quina forma de govern hi ha actualment al teupaís? Quines altres formes de govern ha tingut Fran-ça al llarg de la teva vida?b) Qui és el dirigent del teu grup polític?c) Què en penses, de l’execució del rei?d) Quin tipus de sufragi defenses?e) Quins enemics tens?f ) Ets liberal?g) Explica la teva ideologia de forma tan detalladacom puguis.h) Què has aconseguit amb la Revolució?

El nacionalisme

1.58. Digues si aquestes frases són certes o falses:a) Els conceptes nació i Estat tenen el mateix signi-ficat.b) L’Imperi austrohongarès era un Estat plurinacio-nal.c) Els alemanys eren l’ètnia majoritària a l’Estat aus-trohongarès.d) Tots els nacionalistes són independentistes.e) La religió ortodoxa va ajudar a la creació de laconsciència nacional dels grecs davant dels turcs.f ) La Home Rule significà l’autonomia d’Irlanda. g) La unificació alemanya es va realitzar amb èxit el1848.

Unitat 1D o s s i e r

3232

Unitat 1Unitat 1

1. Defineix amb les teves paraules què s’entén per Antic Règim i explica’n les característiques.

2. Quins d’aquests trets són propis del liberalisme? a) L’absolutisme polític.b) La separació dels poders executiu, legislatiu i judicial.c) La concentració del poder legislatiu i judicial

en les mateixes persones.

3. Llegeix el text, identifica-hi els trets del liberalisme i digues què s’hi oposava durant l’Antic Règim:

4. Exposa breument els fets principals de la Revolució Francesa i assenyala’n algunes de les causes i al-guna de les conseqüències principals.

5. Què es coneix al segle XIX com a «nacionalisme»? Què el va caracteritzar? Posa alguns exemples demoviments d’alliberament nacional que van sorgir al segle XIX.

6. Indica quin dels dos quadres que hi ha a sota és neoclàssic i quin és romàntic. Argumenta la teva res-posta. Busca informació a Internet i digues a quins episodis es refereix el seu contingut.

Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només podenbasar-se en la utilitat comuna. Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap cos ni individu nopot exercir autoritat que no emani expressament d’aquesta. Article 11. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més valuosos del’home. Tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure i imprimir lliurement [...].

El rapte de les sabines, de Jacques-Louis David.

Matança de Quios, d’EugèneDelacroix.

A començaments de l’any 1793 va ser guillotinat el rei.

L’Assemblea Nacional el va condemnar «per ser culpable

de conspiració contra la llibertat de la nació i d’atemptat

contra la seguretat de l’Estat». La república, que havia

estat instaurada mesos enrere, eliminava Lluís XVI.

Al juliol de 1793 la situació de la jove república fran-

cesa era molt complicada. Dues terceres parts del territo-

ri de França s’havia alçat contra els jacobins. La fam, l’en-

cariment de productes i la necessitat de soldats per defen-

sar la república completaven aquest dramàtic panorama.

Els jacobins van centrar el seu govern en la

solució de tots aquests problemes. En primer lloc,

guardaren dins d’una arca de cedre la constitu-ció democràtica que acabaven d’elaborar,mentre

esperaven millors moments per poder aplicar-la.

Després, van delegar tot el poder de l’Assemblea

Nacional en mans del seu líder, Maximilien Ro-bespierre.

Els jacobins van confiscar els béns dels exi-

liats, majoritàriament nobles, que van ser distri-

buïts entre els més pobres, i van autoritzar la

destrucció de totes les escriptures que tenien com

a origen la propietat feudal. D’altra banda, van

intentar combatre la inflació fixant un preu mà-

xim per als béns de consum i racionant els pro-

ductes alimentaris.

Temps de guillotina

Gravat en què es representa una escena de la violènciarevolucionària.

d) La sobirania de dret diví.e) La sobirania nacional.f ) El dret de propietat.g) Els drets de l’home i del ciutadà.

Els dos grans líders jacobins: Robespierre (a l’esquerra) i Danton (a la dreta).

La Revolució Francesa s’associa a l’ús de la guillotina i al po-der dels jacobins exercit entre el 1793 i el 1794.

La política jacobina anava dirigida a sa-

tisfer els sans-culotte, grup heterogeni

format per obrers, artesans, botiguers i

mestres de gremi, que odiaven els rics i as-

piraven a un futur igualitari. Va ser per

això que els jacobins van decretar els mà-

xims de fortuna, per impedir d’aquesta

manera les grans diferències socials. Els

jacobins van aixecar un exèrcit d’un milió

de persones mitjançant una lleva obligatò-

ria de tots els francesos d’entre divuit i

vint-i-cinc anys, no van dubtar a fer re-

quises entre els pagesos i van obligar

moltes fàbriques a treballar nit i dia en la

producció d’armes i roba per als soldats.

Tot plegat era massa per fer-ho sense

oposició. Monàrquics, aristòcrates, cler-

gues, negociants i pagesos que havien pa-

tit les requises o les lleves es van oposar amb força al govern

jacobí.

Per fer front als seus enemics, els jacobins van instituir el

Terror, que consistia en l’aplicació sistemàtica de la violència

contra tothom que s’oposés al seu govern. Es va dictar la Llei

de sospitosos, que considerava sospitosos de ser enemics de la

revolució els nobles, els acaparadors, i tots aquells que s’ha-

vien manifestat partidaris de la monarquia. Es van crear els

tribunals revolucionaris, on els jutges només dictaven dues

sentències: l’absolució o la mort.

El resultat va ser més de 50000 execucions en menys d’un

any. A París, la guillotina, que s’havia fet servir només espo-

ràdicament, va ser instal·lada permanentment a la plaça de la

Revolució (avui plaça de la Concòrdia). Només a la capital fo-

ren executades 17 000 persones. En altres parts del país la

guillotina va ser acompanyada d’altres formes d’execució. A

Lió es van afusellar quasi 1 700 persones, ja que s’al·legava

que la guillotina era massa

lenta. A Nantes, per exem-

ple,més de 3 000 persones,

acusades d’antirevolucio-

nàries, van ser ofegades en

les aigües del riu Loira.

El període del Terror es va iniciar amb l’execu-

ció de nobles i de la reina Maria Antonieta, filla

dels emperadors d’Àustria i aleshores vídua de

Lluís XVI. Però de la repressió de Robespierre

tampoc no se n’escaparen acaparadors i comer-

ciants sense escrúpols que feien negoci en el mer-

cat negre. També van ser víctimes de la guillotina

polítics jacobins, com ara Georges Jacques Dan-

ton, que s’havia mostrat contrari al Terror, fet que

el va enfrontar al seu amic Robespierre, i alguns

líders sans-culotte, com ara Jacques René Hébert.

L’agost de 1794 Robespierre havia sufocat les revol-

tes i havia vençut els enemics exteriors. Els sans-culot-

te, però, no estaven contents, perquè Robespierre havia

dictat un màxim per als salaris i havia guillotinat els

seus líders més representatius.

Per això, el juliol de 1794, els sans-culotte no van de-

fensar Robespierre quan diferents diputats el van des-

tituir, després d’acusar-lo de ser sospitós d’activitats

antirevolucionàries. En menys de vint-i-quatre hores

Robespierre i els seus col·laboradors van ser jutjats i

guillotinats.

Es posava fi així al Terror, però també s’acabaven

totes les lleis que afavorien els més necessitats. A par-

tir d’aquell moment, la revolució tornava a mans de la

burgesia més rica.

D o s s i e rUnitat 1

D o s s i e r Unitat 1

Les víctimes de la guillotina.

Tercer estament

85 %

Noblesa 8,5 %

Propietaris, botiguers, comerciants i altres

Clergat 6,5 %

Artesans i obrers

Pagesos

41 %31 %

28 %

Noble i burgès francesos amb culotte.

Execució de la reina Maria Antonieta.

Un sans-culotte.

La culotte era una calça curta fins algenoll, d’on sortia una mitja que co-bria la resta de la cama. Era una peçade roba que distingia els nobles i, engeneral, els rics. Els sans-culotte, encanvi, portaven pantalons llargs, ela-borats amb teles força gruixudes.