edita cristianisme i justÍcia · la totalitat d’aquest llibre, tant el contingut com el disseny...

La totalitat d’aquest llibre, tant el contingut com el disseny estan sotmesossota llicència <<Reconeixement-No comercial-Obres derivades>>que podeu consultar a la xarxa a <http://cat.creativecommons.org/llicencia/>

Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA Roger de Llúria, 13 - 08010 BarcelonaTel: 93 317 23 38 - [email protected] www.cristianismeijusticia.net

Dipòsit Legal: B-12.866-2013ISSN: 2014-6485Edició: Setembre de 2013

Revisió del text: Eulàlia Nuet BadiaDisseny coberta: Jordi Pascual MorantDisseny i maquetació interior: Pilar Rubio Tugas

http://www.cristianismeijusticia.net/

http://cat.creativecommons.org/llicencia/

UN SALARI QUE CORRESPONGUI A LA DIGNITAT HUMANA I AL BÉ COMÚ

(Reflexió sobre el salari des de la doctrina social de l’Església)

SUMARI

1. INTRODUCCIó .............................................................................................................

2. EvOLUCIó hISTòRICA DES DE LA MORAL CRISTIANA ...............................

3. SALARI fAMILIAR .......................................................................................................

4. EL SALARI EN EL MOMENT ACTUAL ..................................................................

5. fACTORS èTICS INAMOvIBLES SOBRE EL SALARI ......................................

6. fACTORS èTICS EN DEBAT ...................................................................................

7. MIRADA AL fUTUR ....................................................................................................

8. PUNT fINAL .................................................................................................................

9. QüESTIONARI PER A TREBALLAR EN gRUP ..................................................

3

4

5

6

7

10

15

20

21

Jesús Renau

Jesuïta. Professor de Teologia Espiritual a l’ISCREB. Consiliari al Casal Loiola deBarcelona. ha estat provincial dels jesuïtes de Catalunya. ha publicat amb Cris-tianisme i Justícia: Una mirada a la pobresa (Quadern 167), Formació social al’escola (Quadern 48), Irrenunciables utòpics en l’educació (Quadern 28) i Edu-cació en una societat en crisi (Quadern 16). És membre de l’equip de Cristianismei Justícia.

Aquest escrit està especialment dedicat als moviments ACO,hOAC, JOC, religioses i religiosos en barris obrers, fundacióCentessimus Annus i altres entitats compromeses en la lluita perla justícia social.

1. INTRODUCCIÓ

Mercat de fruites i verdures, mercat de cotxes usats, mercat de mobles antics…mercat de treball?

Una vegada més fem el canvi de les persones per objectes. ¿Seria massa fort,potser, dir les coses pel seu nom? Mercat de treballadors i treballadores. No exis-teix el treball al marge de persones, com no hi ha malalties sinó persones malal-tes. Per altra banda, la mateixa paraula ’mercat’ d’entrada sembla ignorar ladignitat de la persona humana, un dels fonaments de la doctrina social de l’Es-glésia. Acord, contracte, conveni… i mots per l’estil ens semblen més adequats,ja que suposen dues entitats humanes, personals o col·lectives, pactant i decidint,i no una simple compra en un mercat, a vegades sotmès a la dinàmica del rega-teig.

Resulta més presentable parlar de «mercat» de treball? Semblaria poc correctedir «compra i venda de persones pel seu treball»? Què es compra, què es ven?Un treball sense tenir en compte el treballador? Les expressions que es fan ser-vir no són mai neutrals, són indicatives d’una cultura; i «mercat de treball» signi-fica que es ven i es compra la força laboral que realitza una persona humana;força física, intel·lectual, capacitats… El que importa al capital és la força, evi-dentment. El que es paga és la força de treball. Avui pot fer-la el Paco i demà lafrancesca. L’únic que sembla importar és la realització de la tasca amb vista almàxim rendiment econòmic.

La tradició moral de l’Església, la seva doctrina social, sempre ha donat prioritata la persona humana. La reconeix com a fill o filla de Déu, amb una dignitat quela fa «subjecte d’uns drets i deures», que es fonamenten en la seva mateixa per-sonalitat. El centre de les qüestions socials i econòmiques són les persones, totes,les seves relacions, els seus contractes i la seva dignitat.

Des dels drets i deures de les persones entrarem en un tema de gran actualitat,com és el dels salaris. hi ha una concepció cristiana del salari, que és part de laBona Notícia que constitueix la nostra fe.

El salari és una qüestió antiga que podem trobar ja en la Sagrada Escriptura:1

«Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver co-brat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Aixíno clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d’un pecat.» (Dt 24,15)

«Ai del qui es construeix un palau violant la justícia, del qui edifica granssales violant el dret: fa treballar de franc la seva gent, no els paga el jornalque es guanyen!» (Jr 22,13)

També ho trobem en els molts comentaris dels Pares de l’Església dels quatreprimers segles de la nostra era2 i en nombrosos tractats de moral del pensamentteològic i escolàstic.

Cercarem, però, llum sobre el salari, especialment, en els documents de la doc-trina social de l’Església a partir de l’encíclica de Lleó XIII, Rerum Novarum (RN),i tantes que l’han seguida fins als nostres dies.

1. Dt 24,15; Jr 22,13; Mi 7,3,

etc.

2. Sant aMbròS, PL 14, 945.52.

3

Jesús Renau

CJ

Un salari que respongui…

2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DES DE LA MORALCRISTIANA

L’ensenyament social de l’Església sobre el salari té, com acabem de veure, pro-fundes arrels en la Sagrada Escriptura i en els comentaris que van fer els Paresde l’Església dels primers segles del cristianisme. Encara que el context social ieconòmic era ben diferent del dels temps actuals, els fonaments per a assenya-lar que el salari havia de ser en justícia, en gran part són els mateixos d’avui.

Els canvis industrials, comercials i econòmics del segle XIX van dur a una notableexplotació del proletariat, que va revestir formes de misèria, de treball infantil i demanca de protecció social pràcticament absolutes. hi ha nombroses descripcionsi terribles testimonis sobre aquells fets, denunciats per moltes veus (cristianes osimplement humanitàries); i en part pal·liat per notables iniciatives de caritat.3

Lleó XIII, en l’encíclica Rerum Novarum, parla del salari just, com aquell que refàles forces del treballador i li dóna la possibilitat d’adquirir propietat privada.4 No de-termina concretament la justícia d’un sou perquè es pugui considerar moralmentdigne. Amb tot no se li escapa el gran abús que sobre aquestes qüestions es feiaja en el seu temps i ho explicita amb paraules dures i profètiques.

«Certament que per a establir la mesura d’un salari just cal considerar moltselements, però de forma general els rics i els patrons han de tenir presentque oprimir els necessitats i desvalguts per causa del lucre i cercar el guanyen la pobresa dels altres no ho permeten ni les lleis divines ni les lleis hu-manes. I defraudar algú en el salari que li pertoca és un gran crim que clamales ires venjatives del cel.»5

val la pena subratllar aquestes dures paraules: «és un gran crim», i més avui,després de tants anys, i en un món amb uns recursos i una tecnologia que podrienpermetre arribar a nivells d’una retribució més igualitària. Això si hi hagués vo-luntat política i consciència ètica per a frenar la insaciable set de beneficis fàcils.falla la voluntat política i, sobretot, la consciència moral. Deia també Lleó XIII enel mateix text citat que és un notable abús que clama justícia quan un treballadorha d’acceptar unes condicions de treball en contra de la seva voluntat perquè noté altre remei (condicions d’horari, de salari, etc.).

L’encíclica Rerum Novarum va despertar un notable interès en el món cristià, itambé una notable reacció contrària en els estaments liberals i capitalistes. Defet, però, va ser com un motor de nombroses iniciatives, estudis, setmanes socialsi organitzacions que ràpidament es van estendre per molts països, especialmenta Europa.

«Podem dir, sense exagerar, que després del Concili de Trento, pocs esde-veniments han tingut tanta importància com la publicació de la RN.»6

Caldria recordar les setmanes socials de Bèlgica i frança, imitades després enmolts altres països. Cal també fer memòria de personalitats com el cardenal Mer-cier i els centres d’estudis socials com l’Action Populaire de París, la fundació demoviments com la JOC… En moltes d’aquestes instàncies el tema del salari fouun tema central, i es va anar afinant una moral amb relació a la seva justícia iequitat, de forma que s’amplià aquella concepció bàsica de «refer les forces deltreballador i donar la possibilitat de tenir propietat privada» cap a altres drets re-lacionats amb la seguretat social, la família, els drets polítics i socials.

4

3. Jesús renau, Desafiados por

la realidad, Santander, Sal

terrae 1994, pàg. 85-89.

4. LLeó XIII, Rerum Novarum 3.

Jesús Renau

CJ


6. C. Van GeSteL, La doctrina so-

cial de la Iglesia, barcelona,

Herder, 1961, pàg. 89.


3. SALARI FAMILIAR

Durant els anys de transició entre la Rerum Novarum i l’encíclica QuadragesimoAnno (QA) de Pius XI (15 de maig de 1931) el tema del salari va ser tractat es-pecialment des del punt de vista de la justícia. Lleó XIII havia assenyalat que elsalari era una obligació de la justícia natural o bàsica i no simplement el resultatd’un contracte, que molts cops per part del treballador podia ser obligat per lesseves necessitats primàries.7 va haver-hi tot un procés sobre què significava unsalari just, concebut com el que permetia recuperar la força de treball i atendre lesnecessitats essencials del treballador, entre les quals hi havia, lògicament, man-tenir la família.

Pius XI a Quadragesimo Anno va definir clarament el «salari familiar» com una exi -gència de la justícia commutativa; és a dir, d’aquella justícia que en cas de nocomplir-se exigeix moralment un retorn en la mateixa quantitat no pagada. Lamajor part de moralistes de l’època considerava un tema greu de consciència elfet de no pagar el salari familiar. Aquest concepte ja l’havia esmentat Pius XI l’any1930 en plena crisi econòmica en l’encíclica sobre la família.8 El sou del treballa-dor havia de poder sostenir tota la seva família.

«Al treballador se l’ha de remunerar fins al punt que arribi a cobrir el seu sos-teniment i el de la seva família.»9

La paraula sosteniment familiar es refereix a les necessitats domèstiques ordinà-ries.10 Aquesta afirmació va acompanyada d’importants matisos. Així:

«Constitueix un terrible abús, que ha de ser eliminat de forma contundent,que les mares de família, a causa de la limitació del sou del pare, es veginobligades a cercar un treball remunerat, fora de la llar, havent d’abandonarels seus deures específics, en particular l’educació dels fills.»11

Evidentment, aquest text s’ha de situar en el context de l’època en què va ser es-crit. Amb tot, caldria recordar el treball fabril de tantes dones, per exemple en elram del tèxtil, que passaven moltes hores a les fàbriques i cobraven menys queels homes per treballs molt similars. Clara injustícia de gènere. El treball de ladona representava un important ajut a la família. Tampoc no es pot silenciar eltreball infantil, que en aquell temps encara era freqüent a Europa i a Amèrica, i queavui dia d’una manera més encoberta o acceptada segueix sent-ho en els païsosemergents i del Tercer Món.

Un altre matís important per a determinar el salari familiar és la situació de l’em-presa. Caldrà tenir en compte la bona marxa d’aquesta, la dedicació dels seusdirectius… i resulta evident que el sou familiar ha de ser més important que els be-neficis a repartir entre els accionistes.

Els canvis socials i polítics dels anys de la postguerra mundial i la nova situacióde l’economia global han anat difuminant el concepte de salari familiar. També hainfluït l’entrada generalitzada de la dona en el món del treball i de l’economia comun dret social elemental.

Actualment no es parla gairebé enlloc del salari familiar en el sentit en què va serexpressat per Pius XI a Quadragesimo Anno. Moltes famílies, en els anys ante-riors a l’actual crisi, no tan sols podien atendre les necessitats elementals de lavida familiar, sinó que es van llançar a una mena de consum constant, a vegadesdesenfrenat i fins i tot compulsiu. El mateix sistema provocava un afany de pos-sessió de béns de consum i de luxe que en molts casos era superior a les possi-bilitats reals de l’economia familiar. Tot era possible en una situació en quècontractar préstecs i hipoteques era molt fàcil.

5


Jesús Renau

CJ


8. PIuS XI, Casti Connubii, del

31-XII-1930.

9. PIuS XI, Quadragesimo Anno

71.


71.


71.

4. EL SALARI EN EL MOMENT ACTUAL

Si avui intentem fer una mirada global als salaris ens trobem amb una notable icomplexa varietat de situacions, no sols per la complicada realitat global, sinó quedintre mateix d’Europa o dins l’Estat espanyol es fa molt difícil arribar a copsar elque està passant en una qüestió tan fonamental.

Si examinem els salaris dels treballadors, ens trobem que, almenys fins fa poctemps, venien en gran part marcats per uns convenis i negociacions que deter-minaven les variables entre sous mínims i altres elements que calia tenir encompte. Les reformes estan destruint el gran servei que han fet els conveniscol·lectius a la classe treballadora, substituint-los per convenis d’empresa, en elsquals la desigualtat de poder entre uns i altres és tan notable, que moltes vega-des ja no és possible parlar de conveni, sinó d’imposició.

De totes maneres, els salaris són encara, en gran part, salaris controlats, ja quesobre ells carreguen impostos i també aportacions als fons de la Seguretat Social.En canvi, els sous dels directius, de determinats alts executius i assessors de totamena, es mouen per criteris diferents de les lleis de l’oferta i la demanda i delsconvenis, moltes vegades amb uns blindatges impressionants si es dóna el casd’acomiadament. A tota aquesta situació cal afegir-hi les diferències entre Estatso grups d’Estats i tota aquesta xarxa internacional i mundial d’interessos que fa delnostre món una mena de mercat únic, rígid per una banda i absolutament varia-ble i flexible, per l’altra. Cal remarcar que a Espanya les diferències salarials entredirectius i treballadors són de les més elevades d’Europa, i tenen tendència cadavegada a ser més abismals, ja que han entrat amb força els anomenats «salarisescombraria», molts dels quals no solament van en contra de la justícia, sinó queels podem considerar un autèntic robatori.

Davant la notable problemàtica de la situació actual, la recerca del «salari just» hade fonamentar-se en primer lloc en uns quants factors ètics inamovibles des delpunt de vista de la justícia.

6

Jesús Renau

CJ


5. FACTORS ÈTICS INAMOVIBLES SOBRE EL SALARI

5.1. Dret a un salari amb una cobertura legal

En el contracte de treball –sigui de la modalitat que sigui– ha de constar que la re-tribució pel treball no es limita a un acord privat entre l’empresa i el treballador,sinó que, com a mínim, ha de ser conforme a les lleis vigents i, per tant, ha de serun salari legal.

El fonament d’aquest dret és, en primer lloc, la garantia que dóna la protecciólegal en cas d’incompliment del que ha estat acordat segons les lleis, tant per partde l’empresa com pel deure laboral que ha assumit el treballador.

També es fonamenta en el fet que tot contracte legal preveu aportacions a la Se-guretat Social tant per part de l’empresa com per part del treballador. Aquesta di-mensió és important amb vista al bon funcionament de la societat i és una qüestióde justícia social.

Els contractes que estan al marge de les lleis fomenten l’economia submergida,que es presta a abusos importants, sobretot quan es produeixen en situacionsd’emergència i per a cobrir necessitats vitals. Aquest tipus de contracte, a més amés, no participen de les quotes a la Seguretat Social, i són, doncs, un veritablefrau amb vista al bé comú.12 L’economia submergida és intrínsecament fraudu-lenta, ja que es presta a l’explotació de la part més forta sobre la dèbil, desente-nent-se del bé comú i defugint tota responsabilitat de contribuir a la SeguretatSocial i al funcionament de la societat mitjançant els impostos.

5.2. Immoralitat de les diferències salarials per raons de gènere

El papa Joan XXIII, en l’encíclica Pacem in Terris, recordava fa molts anys que lesdones ja no toleren que no se’ls reconeguin drets propis de tota persona hu-mana.13

«La dona exigeix tant dins de l’àmbit de la vida domèstica com en el de lavida pública que es reconeguin els drets i les obligacions pròpies de tota per-sona humana.»

Elles són i han estat les principals protagonistes d’aquesta igualtat que radica enel concepte dels drets de tota persona humana sense cap discriminació.14 És benclar que la discriminació salarial continua, i es pot preveure que mentre duri l’ac-tual crisi no hi ha gaires esperances que un dret humà tan fonamental arribi a as-solir-se de forma satisfactòria.

A igualtat de treball, igualtat de salari… és un tema inqüestionable: la discrimina-ció salarial per raó de gènere constitueix una immoralitat flagrant. Caldria asse-nyalar aquí una remarca important de la moral cristiana. Quan per un mateixtreball es paga a l’home d’una manera diferenciada de la dona, que rep menys di-ners, moralment aquests diners es queden a deure, ja que la part empresarial sen’ha apropiat injustament. Cal que siguin compensats d’alguna manera de formaequitativa.

7 12. el diari El País publicava el

dia 1 de juny del 2011 un

estudi de FunDaS (Funda-

ció de les Caixes d’estalvis)

segons el qual l’economia

submergida a espanya re-

presentava el 24% del PIb

(producte interior brut).

Jesús Renau

CJ


13. Joan XXIII, Pacem in Ter-

ris, 41.

14. L’Institut d’estadística de

Catalunya publicava la com-

paració global dels salaris

entre homes i dones del

2009 i en totes les edats les

diferències són notables,

especialment de quaranta-

cinc anys endavant, i espe-

cialment de forma no table

quan es tractava de dones

estran geres (IDeS Cat 2010,

Salari brut per sexes, edats

i nacionalitats).

5.3. Distinció entre salari base i complements movibles

hi ha un salari base, que respon, des del punt de vista ètic, al dret dels treballa-dors a una vida digna capaç de fer front a les necessitats essencials de tota per-sona humana. Aquest salari base respon a la justícia i, per tant, ha d’entrar en lesprevisions econòmiques de tota empresa com una realitat objectiva. No és justcontractar un treballador si se sap que no se’l podrà pagar segons justícia. En elpressupost de les empreses els salaris base pertanyen a les despeses intoca-bles. Aquesta realitat, en molts casos i des del punt de vista de la consciènciaètica, ha d’anar més lluny dels salaris legals, que poden assenyalar uns mínimsamb els quals es fa impossible una vida digna. La legalitat d’un salari no és elmateix que la seva recta moralitat. No per ser legal ja és just. La mesura de la jus-tícia no és solament la legalitat, sinó que el salari compleixi la funció que s’ha ex-plicat anteriorment: la dignificació de la vida personal i familiar. Per tant, deixanta part algunes incidències de les quals tractarem més endavant, en el cas que nos’aboni als treballadors el salari base, es comet un frau contra ells que exigeix re-paració econòmica per les mateixes quantitats que els han estat estafades.

Per a determinar el salari base caldrà tenir en compte una sèrie d’elements, quepoden ser variables segons territoris, qualitat de la feina i altres aspectes, excep-tuant les situacions de crisi que obliguen a alguns matisos importants. Una de lesformes com es quantifica el salari es dedueix de l’índex de preus i el cost de lavida. Actualment hi ha una tendència a donar prioritat a la productivitat. Encaraque aquesta és important per al bon funcionament de l’empresa no pot ser deter-minant a l’hora d’establir la justícia d’un salari, perquè no té en compte la dignitatde la persona humana i la sotmet a un valor objectiu de producció. La productivi-tat pot ser, això sí, un dels complements dels quals ara parlarem.

Cal distingir, doncs, el salari base dels complements econòmics que, mitjançantun acord, es poden donar a causa de determinades realitats de la vida i de l’or-ganització de l’empresa, o dels moviments dels mercats. Molts d’aquests com-plements estan determinats per llei, com en el cas del treball nocturn, de les horesextres i altres situacions. De tota manera, com hem assenyalat abans, la llei perella mateixa no assegura la rectitud ètica, ni que en molts casos certament s’hipugui ajustar. Altres vegades els complements seran el resultat d’acords privatsentre les dues parts. No cal dir que en aquests casos no queda garantida la jus-tícia pel sol fet de l’acord. Ja se sap que la part dèbil en molts casos es pot veureobligada a acceptar complements injustos.

5.4. Prioritat dels salaris sobre els beneficis

Cal entrar en aquest tema: què és més important des del punt de vista ètic, els sa-laris o els beneficis? Quan diem beneficis ens referim a aquelles quantitats quedesprés d’haver cobert totes les despeses queden a disposició de ser repartidesentre els accionistes. S’inclou en el concepte de despeses el possible fons d’e-mergències imprevistes, la publicitat, un fons de renovació tecnològica i altres par-tides, que dependran de rams i situacions, i que caldrà considerar prudentment.

Els salaris són despeses fonamentals perquè afecten directament les persones.L’ensenyament social de l’Església repetidament ha col·locat la persona al cen-tre de tota empresa i de la mateix economia. La persona és el centre del treball.«El treball està en funció de l’home, i no l’home en funció del treball»15. Aquestacentralitat de la persona, en concret del treballador, per a l’Església és inviolable,de tal manera que no es pot considerar mai el treball humà com una mercaderia.

«Malgrat tot, el perill de considerar el treball com una mercaderia sui gene-ris o com una força anònima necessària per a la producció (hom parla fins itot de força-treball) existeix sempre com a element essencial, especialmentquan tota la visió de la problemàtica econòmica està caracteritzada per lespremisses de l’economicisme materialista.»16

8

15. Joan Pau II, Laborem Exer-

cens, 6.

Jesús Renau

CJ



cens, 7.

Seria una greu immoralitat pagar salaris injustos per poder donar o ampliar be-neficis en el sentit que hem explicat, és a dir, a accionistes directes o indirectesque hi han posat capital o que entrant a les borses esperen treure’n un rendiment,basat en l’economia financera i l’especulació. Moralment, el que es treu dels sa-laris per poder repartir més beneficis, és una mena de frau que caldria restituir d’al-guna manera.

No es nega ni el valor dels beneficis ni l’existència d’una borsa que actuï de formarecta i legal. Evidentment, el que indica el pensament social de l’Església és queaixò no pot ser a costa dels salaris, ja que són la paga del treball humà. La per-sona és essencial per a la moral i l’ètica cristianes. «L’home és el camí primer ifonamental de l’Església»17.

5.5. Salari just i altres prestacions socials

Entrem en un tema que es considera prioritari. «El problema clau de l’ètica socialés el de la justa remuneració del treball realitzat»18. Conjuntament amb el salaris’han anat conquerint una sèrie de drets, que abans carregaven únicament en elsalari i en distorsionaven el valor real. Quan no hi havia una sanitat pública, niuna educació pública, ni les assegurances fonamentals, com la d’accidents detreball, atur, etc., tota aquesta quantitat de diners s’havia de cobrir amb el sou. Unsou, generalment molt ajustat, perquè era el resultat d’un contracte liberal en elqual el capital imposava les seves condicions. Avui, almenys a gran part d’Eu-ropa, això pertany al passat, ja que conjuntament amb el salari hi ha unes des-peses que garanteixen les prestacions socials bàsiques. Són aquelles que tenencom a finalitat assegurar la vida i la salut dels treballadors i de la seva família.19

Concretament ens referim a una sanitat pública ben organitzada i eficaç, una edu-cació pública oberta a tothom i de qualitat, la regularització del dret al descans tantsetmanal com anyal, el dret a la pensió de jubilació, i altres com el de l’atur, labaixa per malaltia, la garantia en cas d’embaràs de la dona treballadora…

Actualment, a causa o amb l’excusa de la crisi financera, tant els salaris com elsdrets que hi van units es retallen, i la realitat del món del treball i en general d’unapart cada vegada més ampla de la classe mitjana, sobretot de la que està a l’a-tur, és d’una progressiva precarietat que ens fa retornar a èpoques de més ex-plotació que ja semblaven superades. fa la impressió que es voldria anardesmuntant la societat del benestar que ha costat molts anys d’aconseguir. veu-rem com acaba tota aquesta situació; però des del punt de vista ètic i moral, totadefraudació salarial o dels drets fonamentals que hi van units, i que no és per si-tuació excepcional, no sols no s’ha de tolerar, sinó que és un robatori, un robatorique demana rescabalar d’alguna manera allò que s’ha sostret. Som davant untema de consciència, ja que no es pot jugar amb la vida i el benestar de les per-sones per buscar lucrar-se. Siguin quines siguin les lleis, la consciència obliga aatendre els drets laborals i socials per al bé comú.20

9


cens, 19.

Jesús Renau

CJ


17. Joan Pau II, Redentor Ho-

minis, 14.


cens, 19.

20. És doctrina moral tradicio-

nal de l’església l’obligació

de compensar aquell a qui

s’ha defraudat, perquè el

perdó sigui autèntic, i en el

cas de ser impossible fer-ho,

sempre resta arribar al mà -

xim real, encara que si gui

amb l’empobriment per so-

nal en uns límits d’aus teritat

objectivament sostenibles.

6. FACTORS ÈTICS EN DEBAT

Un cop tractats aquells factors ètics bàsics i que formen part de la moral socialcristiana, entrem en un debat obert sobre altres factors que avui demanen unaàmplia discussió, com són la globalització, la rapidesa dels canvis, l’entrada es-pectacular de les tecnologies, les migracions…

6.1. Empreses en situació crítica o en fallida

Quan una empresa està en situació crítica per raons internes o a causa del con-text, com pot ser la situació de crisi global, ens podem preguntar com queda eltema del salari just.

Es poden donar diversos plantejaments quan, per exemple, la situació és cau-sada per la mateixa empresa, o si respon a una crisi sectorial o general.

Quan una crisi és provocada per la mateixa empresa, caldrà analitzar-ne atenta-ment les causes, que poden ser múltiples. Poden anar des d’una mala gestió di-rectiva, a una manca de productivitat, passant pel fet que el producte ja norespongui a l’interès d’altres temps o per manca de previsió sobre la renovació dela tecnologia emprada, o fins i tot a abusos del capital, que hagi actuat en bene-fici de la propietat al marge dels drets del treball. De forma general pensem que,si ha responsabilitats, per part de qui sigui, que han portat a la situació de crisi par-cial o total, aleshores moralment són aquests responsables els que han adquiritun deure moral amb els treballadors i, per tant, els que han d’encaixar els dèficits.En altres situacions la responsabilitat pot ser col·lectiva i també ho seran, doncs,les conseqüències.

Sigui com sigui, a l’hora de prendre decisions per part d’aquell a qui correspon-gui, s’ha de tenir present els drets del treball. En una jerarquia de valors il·lumi-nada per la justícia, els salaris ocupen un lloc primordial, sempre que responguina un treball ben fet dins dels marges legals. Certament, els drets del treball sónmés importants moralment que els beneficis del capital invertit.

«El treball humà, que s’exerceix en la producció i intercanvi de béns i en laprestació de serveis econòmics, està per damunt dels altres elements de lavida econòmica, ja que aquests només tenen un valor instrumental.»21

El capital, de fet, és el propietari, i com a tal és el responsable de retornar al tre-ball fet el valor econòmic que s’havia estipulat en justícia. No és just que siguin elstreballadors els primers a sortir-hi perdent quan ja han realitzat un treball.

Aquestes afirmacions, que semblen evidents en el camp de les idees, generen enla pràctica molts interrogants, en especial quan és tota l’economia la que està en cri -si, o es viuen situacions de gran competència per part d’empreses radicades enEs tats que amb prou feines tenen una legislació que tingui en compte la justíciasocial i empari els drets dels treballadors i les treballadores. Si, per una banda, cal quehi hagi una previsió per part de l’administració que pugui protegir situacions límit,també per part de les empreses, quan l’economia va bé, és important fornir reser-ves que en el seu cas ajudin a afrontar aquesta mena de contingències negatives.

La casuística pot ser inacabable. A pesar de tot i des del punt de vista ètic, les pos-sibles decisions han de tenir present la part més dèbil i també aquelles mesuresque poden ajudar a sostenir la continuïtat del centre de treball. Molts cops serà necessari el suport exterior, amb disposicions previsores i lleis justes que ajudina superar la crisis.

10

Jesús Renau

CJ


21. ConCILI VatICà II, Gaudium

et Spes, 67.

hi ha un element de previsió que és important per a un possible tancament o re-ducció de personal de l’empresa. En situacions de crisi, quan les coses van ma-lament, cal preveure la possibilitat de fallida o de reestructuració de l’empresa icom afectarà això el personal. No es pot deixar per a la darrera hora el tancamentsense haver previst amb temps les obligacions legals i morals de caire econòmicen el cas d’acomiadament de la totalitat o d’una part dels treballadors. És un deuremoral aquesta previsió, que reserva amb temps una partida econòmica per apoder atendre amb criteris de dret i equitat els que han de marxar. De fet, algu-nes empreses durant la crisi han pogut pagar els acomiadaments perquè tenienprevista aquesta eventualitat i des de feia temps havien constituït un fons espe-cial. han complert un deure moral i de justícia.

finalment, quan la situació es crítica per a un gran nombre d’empreses i, comestà passant actualment, repercuteix de forma dràstica en la major part de la po-blació, en especial en els joves, cal considerar que és tot el sistema econòmic elque cal reformar. És urgent substituir-lo per un altre sistema que respecti la dig-nitat humana i que anteposi la igualtat en el repartiment de beneficis i riqueses deforma que tothom pugui cobrir les seves responsabilitats i els seus drets personalsi socials. El sistema actual, amb les seves estructures, està fent fallida per moltsllocs i mostra que cal una reforma o un canvi radical per a poder articular un modelnou.

6.2. Urgència de lleis universals sobre economia i drets laborals

En l’actual situació del món, el concepte de sobirania dels Estats condueix a mol-tes injustícies en el camp econòmic i en els drets socials bàsics. Moltes de leslleis que emanen de la sobirania només tenen en compte els interessos de l’Es-tat o dels grans capitals i dels mercats. Així, mentre uns Estats tenen molt encompte els drets socials dels treballadors i treballadores en les pròpies constitu-cions i en les lleis, altres admeten situacions que des del punt de vista moral sóninacceptables. Aquestes diferències provoquen preus diversificats i competitiusfonamentats en el tracte indigne del món del treball, que en moltes situacions con-cretes no gaudeix dels drets per a poder-se defensar. Situacions que també hanportat a desplaçar empreses i a tota mena d’interessos cap aquelles parts delmón on els costos socials són menors, per no dir mínims. Com va assenyalarBenet XvI, «les tergiversacions dels sistemes injustos més tard o més d’hora pas-sen factura a tots»22.

Certament s’han fet convenis i pactes entre Estats, que d’alguna manera hanafrontat algunes d’aquestes situacions. I a pesar de tot, generalment són parcials,insuficients i limitats. Els pactes i convenis són moguts per la suma d’interessosd’uns i altres, molt més que per lleis justes i equitatives. Tot plegat demana ur-gentment una nova governança mundial.

En la seva carta encíclica La Caritat en la Veritat, el papa Benet XvI parla a bas-tament de la urgent necessitat d’una autoritat mundial.

«En l’imparable augment de la interdependència mundial i també en pre-sència d’una recessió d’abast global, és urgent tant la reforma de l’Organit-zació de les Nacions Unides, com de l’arquitectura econòmica i financerainternacional perquè es doni una concreció real al concepte de família denacions.»23

Aquesta proposta d’una autoritat mundial ja havia estat anunciada per JoanXXIII.24 Benet XvI, en el mateix apartat 67 de la seva encíclica, torna a aquestnom concret, «Autoritat política mundial», i explica com «haurà d’estar reguladapel dret, atenint-se de manera concreta al principi de subsidiarietat i solidaritat or-denada al bé comú».25

Cal fer dues anotacions, entre altres, sobre el que acabem de dir. La primera sobrecom va unida la reforma de l’ONU a allò que el Papa anomena «arquitectura eco-

11

22. benet XVI, «Combatre la

pobresa, construir la pau»,

missatge de la Jornada

Mundial de la Pau, 2009,

núm. 14.

Jesús Renau

CJ


23. benet XVI, Caritas in Veri-

tae, 67.

24. Joan XXIII, Pacem in Ter-

ris, 136.

25. benet XVI, Caritas in Veri-

tae, 67.

nòmica i financera internacional». Significa, doncs, que el marc actual de les Na-cions Unides s’ha de reformar i, amb ell, les estructures financeres i econòmiquesinternacionals. La segona anotació és que la futura «autoritat política mundial»s’haurà de regular per dret –no per pactes i convenis entre els Estats– i en el marcde dos principis importants de la doctrina social de l’Església, la subsidiarietat i lasolidaritat. Evidentment, el tema dels costos salarials, els drets i deures del móndel treball i la reforma del capitalisme actual, entren de ple en la proposta agosa-rada de Benet XvI, i no diguem de Joan XXIII, que va publicar la seva encíclicaPacem in Terris el dia 11 d’abril de 1963, entre les dues sessions del Concili va-ticà II. En el número 137 d’aquesta encíclica deia Joan XXIII:

«Com que avui el bé comú de tots els pobles planteja problemes que afec-ten totes les nacions, aquests problemes solament els pot afrontar una Au-toritat Pública que gaudeixi de poder, estructura i mitjans prou amplis per atenir un abast mundial. Per necessitat, doncs, del mateix ordre moral, calconstituir una autoritat pública mundial.»

6.3. Anàlisi ètica sobre els paradisos fiscals

Un paradís fiscal és un Estat o un territori que aplica un regim tributari diferentper als residents, siguin persones o empreses, i per als no residents que domici-lien els seus diners en comptes bancaris d’aquest Estat o territori. Aquests comp-tes gaudeixen d’exempcions fiscals parcials o totals. generalment hi ha lleis moltestrictes sobre el secret bancari i la protecció de dades personals. Normalment,els noms d’accionistes, directors d’empreses i persones que hi tenen diners i queno són residents o ciutadans de l’Estat o el territori, no consten en els registres pú-blics, i fins i tot només estan garantits pels agents que els representen, d’aquestamanera el govern ignora de qui es tracta.

Des del punt de vista de l’ètica salarial, l’existència dels paradisos fiscals plantejagreus problemes indirectes que poden afectar els treballadors de moltes empre-ses. És molt probable que determinades empreses tinguin col·locades parts im-portants dels seus diners o beneficis en algun paradís fiscal i no en l’Estat on hiha el centre de producció. És possible que en una situació crítica o en pèrdues,les empreses prenguin mesures que obliguin a retallades, descomptes en elssous, acomiadament de personal o fallida, al marge dels capitals col·locats en elsparadisos fiscals. El que diem d’empreses es pot dir també de fortunes de parti-culars, fons especulatius o en negre, etc. Aquests diners, d’altra banda, suposenuna evasió dels impostos del propi Estat i, com a conseqüència, provoquen unsdèficits que poden ser molt importants en l’economia dels països que pateixenaquestes pràctiques. Si tenim present que el centre de la vida econòmica és lapersona, tal com va definir el Concili vaticà II,26 constatem una immoralitat que téimportants conseqüències per la seva magnitud i la perversió social que significa.

6.4. Salari mínim i salari màxim

Un dels temes que està provocant més debat és el de la possibilitat d’establir unsalari màxim. Les informacions sobre salaris d’alts directius, consultors i profes-sionals de grans bancs i empreses, algunes de les quals han fet fallida, han posatde manifest les enormes despeses que suposaven aquesta mena de sous. El ma-teix es pot aplicar a molts càrrecs polítics. Per altra banda són bastants els Estatsque cada any marquen un salari mínim. En força casos, aquests salaris són sa-laris de pobresa i fins i tot de misèria. hi ha moltes veus que es pregunten si noconvindria marcar també un salari màxim. Recentment i per causa de la crisi fi-nancera actual ja s’han anat assenyalant límits als sous màxims, en especial depersones que estan en la política, com per exemple ha passat a frança i tambéa Espanya. Actualment, però, la majoria dels sous de directius està sotmesa a l’o-

12

Jesús Renau

CJ


26. ConCILI VatICà II, Gaudium

et Spes, 63.

ferta i la demanda, sense cap mena de limitació. S’han donat algunes contradic-cions en empreses que han hagut de tancar o acomiadar una part del personal,mentre els directius i consultors gaudien d’uns sous alts o molt alts. Això ha pro-vocat alhora escàndol i un enorme desencís.

Cal marcar límits als salaris màxims? Quines raons podrien aconsellar-ho i finsconvertir-ho en llei?

Un concepte clau per a poder orientar el tema és la proporcionalitat, entesa en laqualitat del treball i la relació entre treballadors. Evidentment sembla just que amesura que augmenta la responsabilitat, el risc i la complexitat del treball, el sa-lari representi una despesa més important. Aquesta seria la proporcionalitat in-terna, deguda a la qualitat de la feina concreta. Però hi ha uns altres límits, quevénen marcats per la proporcionalitat externa, és a dir, aquella que tendeix a unacerta igualtat entre les persones, que és un dels principis del sistema social de-mocràtic: llibertat, fraternitat i igualtat. Aquesta proporcionalitat amb els salaris hade ser equitativa, de manera que entre el salari màxim i el mínim resti clar que elque es valora per sobre de tot és la dignitat de la persona humana com a elementclau de la moral social cristiana. Que hi hagi diferències és raonable, perquè lesresponsabilitats són diverses. Que aquestes diferències tinguin límits, també sem-bla just, perquè, per damunt de tot, es valora la dignitat de la persona humana.

Un segon concepte que avala la limitació dels salaris alts és la contribució delconjunt per al bé comú. En una empresa o en una administració ben organitzadaels resultats són deguts a la feina coordinada de tots els treballadors. Tots hi hanaportat el seu esforç segons nivells, qualitats, preparació i experiència. Sembla le-gítim que hi hagi diferències de salaris segons la qualitat de les diverses aporta-cions. Però també sembla just que en produir-se un determinat resultat en el qualtots hi han pres part, aquestes diferències no siguin excessives, desdibuixantaquesta aportació col·lectiva i concentrant-la en uns pocs. El salari just és un bécomú que afecta tothom marcant uns mínims que permetin viure amb dignitat i unsmàxims que mostrin el risc i la responsabilitat que corren aquells que determinenla marxa del sistema. Uns i altres són necessaris i importants; no hi poden haver,doncs, diferències escandaloses i desproporcionades.

Des del punt de vista de la justícia social, és a dir, d’aquella que considera una so-cietat de relacions justes i equitatives, les grans diferències dels salaris creen unadissonància que no ajuda en res al benestar de la comunitat. Especialment quan,com ja està passant en no pocs països, els rics cada vegada són més rics i els po-bres, cada vegada més pobres. La justícia social no accepta aquelles diferènciesofensives per als que amb prou feines poden sobreviure. I una de les fórmules pera ajudar en la majoria de casos a superar aquesta situació és que els sous siguindignes i adequats a una vida humana. És evident que la beneficència de les ad-ministracions, de la societat civil i de nombroses entitats religioses té una missióimportant en la societat; però seria molt més just que tot ésser humà que treba-llés gaudís d’un salari que li permetés viure sense angoixa i dignament.

6.5. L’economia financera i els salaris

fins fa relativament pocs anys la major part de les empreses i negocis pertanyiena l’economia productiva. Les coses han canviat ràpidament i avui un dels podersmés importants del nostre món és l’economia financera. Aquesta bàsicament ne-gocia el valor diner emprant diverses formes, unes de més antigues i altres demés recents. De fet representa avui dia un poder real, poc controlat en general perlleis democràtiques i, per tant, fàcilment convertible en domini: no és estrany sen-tir parlar de la dictadura de les finances. El treballador d’una fàbrica de cotxesparticipa en l’elaboració d’un producte que té un preu, del qual surt la part dedi-cada als salaris. L’economia financera té com a producte el diner. Un diner que nosignifica moneda sinó possibilitat virtual de poder de negoci i de benefici en unmercat mundial. Com cal entendre els salaris de les persones que treballen en elsector financer?

13

Jesús Renau

CJ


Tractant-se d’un tema relativament nou i que en pocs anys ha crescut vertigino-sament caldria afrontar-lo a dos nivells, el polític i el moral. Des del punt de vistapolític cal que el sector financer tingui lleis consensuades i exigides, no per pac-tes entre les mateixes gestores de les finances, sinó per parlaments elegits de-mocràticament. Si l’economia financera s’escapa al control democràtic entrem enun temps de dictadura capaç de destruir o erosionar greument, per exemple, l’a-nomenat estat del benestar. Les finances han de ser també part de la nostra de-mocràcia. És impensable que una dimensió de tanta importància s’escapiimpunement del poder que exerceixen aquells que ens representen en les insti-tucions constituïdes democràticament.

Des del punt de vista moral també és urgent un debat sobre l’economia financera,i no sols pel que s’acaba de dir en el paràgraf anterior, sinó per a reflexionar sobrela bondat ètica de la llei de l’oferta i la demanda en un camp de tanta complexitatcom aquest. fins fa poc la reflexió ètica en l’àmbit econòmic tenia com a horitzól’economia productiva. És ja urgent la reflexió moral sobre l’economia financera enella mateixa, en la rectitud del negoci, de les retribucions, del bé o el mal que potrepresentar, i dels deures i drets dels que componen aquest element tan potent,en gran part decisiu en la nostra societat.

14

Jesús Renau

CJ


7. MIRADA AL FUTUR

Ara farem un pas més. Intentarem estudiar quatre models econòmics de matriusdiferents del capitalisme liberal dominant en la nostra societat, i intentarem refle-xionar èticament sobre com s’hi considera el tema del salari.

Els sistemes són:

– El cooperativisme – La societat anònima laboral– L’economia de comunió – L’economia per al bé comú

Avui segurament hi ha moltes més alternatives que s’estan gestant i que intentenque el salari no sigui un preu per a una mercaderia de la força i capacitat laboralde la persona, sinó que se situï en una relació de contracte comunitari. De tota ma-nera, aquests models i altres són gotes d’aigua al costat d’un gran mar dominant,són signes de vida i de recerca que cal tenir presents, però no ens podem en-ganyar pensant que serà fàcil desmuntar o crear alternatives a un sistema tanpervers com l’actual i que beneficia una minoria amb uns guanys tan despropor-cionats i descomunals.

7.1. Economia cooperativa27

Les cooperatives són gestionades democràticament pels seus socis. L’adhesióvoluntària a una cooperativa implica un compromís de participació activa. Aques-tes empreses han d’acomplir els principis, proclamats en l’Assemblea de l’AliançaCooperativa Internacional a Manchester, el 23 setembre de 1995; aquestes sónles pautes de gestió a través de les quals les cooperatives intenten dur els seusvalors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació eco-nòmica dels socis; autonomia; educació, informació i formació; suport entre coo-peratives i interès per la comunitat.

Els socis i sòcies de les cooperatives participen activament en les decisions tèc-niques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dura terme. Els salaris són una d’aquestes decisions a prendre per part dels socis.També prenen les decisions estratègiques de l’empresa, assumint conjuntamentels riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Tot això requereix unalt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten.

A continuació, un requadre intenta explicar les diferències entre empresa coope-rativa i societat mercantil clàssica.

15 27. Comentari inspirat en di-

ver ses fonts que tracten

so bre cooperatives, en con-

cret de l’aliança Coopera-

tivista Internacional. Com

a exem ple, la situació del

coo pe rativisme a Catalu-

nya, en finalitzar l’any

2012 hi havia 4.300 coo -

peratives. Durant el 2012

se n’havien creat 140 de

noves (Ara, 7-I-2013).

Jesús Renau

CJ


EMPRESA CLÀSSICA EMPRESA COOPERATIVA

Les persones cerquen obtenir guanys i beneficiar-se els uns dels altres.

Les persones cerquen donar serveis i el benefici comú.

Amb el guany es beneficia el propietaridel capital.

Amb el guany es beneficia la prestacióde serveis.

Evidentment, tal com mostra aquesta taula, les empreses cooperatives tenen unaconcepció ben diferent de les empreses capitalistes. Aquesta filosofia de fonstambé fa que el concepte de participació econòmica, de guanys i pèrdues entreels cooperativistes escapi a la llei de l’oferta i la demanda entre el capital i el tre-ball. Els reglaments interns, en conformitat amb els principis esmentats i amb leslleis del cooperativisme on n’hi hagi, aprovats democràticament per l’assembleapreveuen quines mesures s’han de prendre segons les diverses circumstàncies.Aquesta concepció d’empresa tan diferent de l’empresa capitalista general marcauna sèrie de senyals de futur que probablement mostren l’evolució de la vida eco-nòmica vers unes relacions humanes marcades per valors que van molt més enllàdel benefici. El papa Joan XXIII, en la seva encíclica Mater et Magistra del 1961,ja va fer una gran lloança del cooperativisme com un projecte avançat que podiabeneficiar tota la societat.28

7.2. Societat Anònima Laboral29

Aquestes societats estan formades pels treballadors; d’aquí el seu nom, i moltesd’elles històricament es van anar creant en temps de crisi quan el capital les voliatancar i va acceptar passar-ne la propietat als treballadors amb determinades con-dicions. Es podien estructurar com a societats mercantils anònimes o limitades enconformitat amb les lleis.

Es tracta d’empreses que en part s’assemblen a les cooperatives i en part a lesdel sistema capitalista. Tenen accions que estan repartides entre els treballadors.La majoria del capital social ha d’estar en mans dels treballadors, però s’hi podenafegir socis capitalistes i poden tenir treballadors assalariats que no tinguin ac-cions de l’empresa. Aquests assalariats han de tenir un contracte indefinit i han defer jornada de treball completa.

Cap soci no pot tenir més d’una tercera part del capital social, excepte ens públicso societats amb participació dels estaments públics, els quals poden posseir finsa un 49% de les participacions. hi ha altres disposicions sobre la quantitat de ca-pital que es necessita per a fer una societat anònima laboral (SAL) i han d’estarreconegudes i inscrites en els registres.

16

28. Joan XXIII, Mater et Magis -

tra, 85-90.

Jesús Renau

CJ


Principal objectiu: eixamplar els margesfins a fer-los tan profitosos com es puguiper a l’accionista.

Principal objectiu: oferir serveis de quali-tat i econòmics, i reportar beneficis alssocis.

El benefici aconseguit es distribueixentre els accionistes.

L’excedent disponible es retorna alssocis en proporció a les seves activitatso serveis.

L’accionista dirigeix. El soci dirigeix.

La persona no té ni veu ni vot. La persona té veu i vot.

El nombre de socis és limitat.El nombre de socis és il·limitat. Podenser sòcies totes les persones que hodesit gin, segons els estatuts.

Els objectius són independents del soci. Els objectius depenen de les necessitatsdels socis.

Administrada per un nombre reduït depersones.

Es governa amb la participació de totsels socis.

29. Per a més informació so -

bre les SaL podeu anar a

www.economia48.com

http://www.economia48.com

7.3. Economia de Comunió(Inspiració i aplicació del moviment cristià del Focolars)

L’Economia de Comunió neix el 1991, durant un viatge de la fundadora del movi-ment dels focolars, Chiara Lubich, al Brasil. La seva intenció era d’oferir, encaraque sigui en estat embrionari, una resposta al drama de la pobresa. Durant aquellviatge, Chiara quedà profundament impressionada pel contrast entre la pobresai la riquesa de les metròpolis brasileres. S’adonà que avui no n’hi ha prou amb lesformes tradicionals de beneficència i ajut als pobres. Així, doncs, calia una novamanera de produir i de distribuir la riquesa.

Ella mateixa ho explicà en ocasió del doctorat honoris causa en Economia rebutel 1999 a la Universitat de Piacenza, a Itàlia:

«L’Economia de Comunió proposa comportaments inspirats en la gratuïtat,solidaritat i atenció als últims. Comportaments que normalment es considerentípics d’organitzacions no lucratives. L’economia de comunió, a diferència deles organitzacions socials no lucratives crea o transforma empreses en quèes considera natural la recerca del benefici.

17

Jesús Renau

CJ


FORMA JURÍDICA SOCIETAT ANÒNIMA LABORAL

Definició: Societat Anònima en la qual la majoria del capital so-cial és propietat dels treballadors que hi presten ser-veis pels quals són retribuïts de manera personal idirec ta, i la relació laboral amb els quals és per a untemps indefinit.

Legislació: Llei 4/1997 de 24 de març de Societats La borals. En allòno previst per aquesta llei s’aplicarà el Reial Decret Le-gislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el textrefós de la Llei de Societats del Capital.

Capital Social mínim: 60.000,00 €. Desemborsament mínim 25%.

Nombre de socis: Mínim tres.

Personalitat: Jurídica.

Responsabilitat: Limitada al capital aportat.

Denominació Social: hi haurà de figurar la indicació «Societat Anònima La-boral» o «SAL».

Constitució: Escriptura Pública.

Registre Mercantil: Inscripció obligatòria. S’haurà d’aportar el certificatque acrediti que aquesta societat ha estat qualificadacom a laboral pel Ministerio de Trabajo y Asuntos So-ciales, o en el seu cas, per les CCAA i la seva inscrip-ció en el Registre Administratiu de Societats Laborals.

Règim fiscal: Impost de societats.

òrgans d’Administració: Junta general i administrador/s o Consell d’Adminis-tració.

L’Economia de Comunió no es presenta tant com una nova forma d’empresa,una alternativa a les ja existents; més aviat vol transformar des de dintre lesestructures normals d’una empresa (tant societats anònimes, com coopera-tives o d’altres tipus), dirigint totes les relacions ad intra i ad extra empresa-rials a la llum d’un estil de vida de comunió; respectant sempre plenament elsvalors autèntics de l’empresa i del mercat (valors que posa en relleu la Doc-trina Social de l’Església i d’una manera particular Joan Pau II en la sevaencíclica Centesimus annus).»

La novetat d’aquest nou model, al qual s’han unit més de set-centes empreses entot el món, consisteix en el fet que els beneficis de les empreses es destinen aparts iguals a:

– Sostenir les persones més desvalgudes, satisfent les seves necessitatsmés elementals: aliment, allotjament, salut, educació, mentre se les ajuda acercar una forma de vida digna, fins i tot donant-los treball en algunes d’a-questes empreses. Una part dels beneficis es destinen a aquesta finalitat.

– Difondre la «cultura del donar», sense la qual no és possible realitzar unaeconomia de comunió, i afavorir la formació de persones amb aquesta men-talitat. Una part del benefici s’inverteix en la promoció o transformació d’al-tres empreses, especialment en el Tercer Món, que tinguin els principis del’economia de comunió.

– Invertir en el creixement de l’empresa. Una part dels beneficis, de forma jadeterminada, s’inverteix en la millora tecnològica i comercial de la mateixaempresa.

A Espanya també hi ha empreses d’Economia de Comunió, que despleguen laseva activitat en diferents camps: construcció, màrqueting i comunicació, pro-ducció de materials plàstics, consultoria (tècnica, psicològica, de personal i for-mació, mèdica, de qualitat), serveis assistencials, distribució alimentària, comerçde productes fitosanitaris, hoteleria, reciclatge, immobiliària, instal·lacions elèctri-ques i de so, estacions de servei, articles de regal, fabricació i comercialització devestits de festa i de núvia, de moda i de vestuari laboral.

De gran importància ha estat la fundació de l’Associació per a una Economia de Co-munió a Espanya, que compta ja amb una quarantena d’associats entre empreses,empresaris i estudiosos universitaris. Sens dubte, aquesta Associació compleix unimportant paper per ajuntar els esforços de les persones implicades en la difusió d’aquest projecte, que posa la persona en el centre de l’activitat econòmica.

L’economia de comunió intenta que l’empresa esdevingui una comunitat que com-parteixi decisions, beneficis i previsions. Cada empresa periòdicament organitzareunions col·lectives per reforçar la qualitat de les relacions interpersonals, i pertractar els possibles conflictes. Això ha conduït a estimular la innovació i la mateixacapacitat productiva. En aquest marc és important el tractament dels salaris, l’a-tenció a problemes actuals i futurs de salut i la previsió de jubilacions, de maneraque moltes d’aquestes empreses creen fons de pensions amb aquesta finalitat.Com a política general i en situacions normals, els salaris estan per sobre del salari legal o de conveni, perquè es té present la dimensió familiar del salari.

Per mantenir i augmentar l’interès col·lectiu s’ha intentat enfocar en conformitat alsdrets humans i a la doctrina social de l’Església temes com la maternitat, les pres-tacions en situacions límit, les vacances concertades i fins i tot temps personalsper a millorar la formació dels empleats. Cal recordar que el fet de no repartir be-neficis a inversionistes capitalistes afavoreix molt aquestes pràctiques socials,que de fet ajuden al bon funcionament de les empreses.30

7.4. Economia del bé comú31

L’Economia del bé comú és un nou concepte econòmic i polític promogut per l’economista austríac Cristian felber, que cerca establir un nou model econòmic

18

Jesús Renau

CJ


30. referència important so bre

l’economia de Comunió: Eco-

nomía de comunión: una

empresa hecha por per so-

nas y para las personas,

barcelona 2009. PowerPo-

int, 19 diapositives. editat

per Focolars.

31. aquesta informació és un

resum de diverses fonts com

El Periódico de Catalunya,

que en el quadern del diu -

menge, 24 de juny del 2012,

va publicar una bona infor-

mació sobre el tema. Final-

ment en trobareu una àmplia

explicació en el programa

Sin gulars del Canal 33 de tV,

del dia 12 d’abril del 2012.

basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predominidels mercats financers. És un projecte obert i desenvolupat amb diferents em-preses per a transformar el model actual de funcionament monetarista i mercan-tilista.

El dia 31 d’octubre del 2008 tingué lloc la reunió fundacional, dirigida pel Dr. fel-ber i uns quants empresaris i economistes interessats en una modificació subs-tancial del sistema capitalista. L’any 2010 va començar la gestió pràctica del nousistema, que va prendre el nom de «Economia del bé comú» o «Economia del bépúblic».

El nou model vol canviar les principals normes del joc econòmic perquè promo-guin els valors i comportaments que afavoreixen les relacions humanes. Actual-ment els valors economicomonetaristes com ara el lucre i la competència regeixenles relacions socioeconòmiques i traspassen aquests models de comportament i relació a la vida quotidiana, deixant de banda el valor de la dignitat humana. Defet, els comportaments economicomonetaristes han ocupat tots els espais de relació i han provocat l’efecte de substituir els criteris fonamentals de la dignitat hu-mana pels criteris instrumentals de l’economia monetària, com si l’economia notingués cap relació amb la filosofia moral; com si els comportaments econòmicsestiguessin determinats per «lleis naturals» i no fossin el resultat de decisions i fetshumans.

El nou model pretén re-definir el concepte d’èxit empresarial i econòmic, i substi-tuir els paràmetres de mesura monetaris (PIB en el cas dels Estats; o benefici, enel cas de les empreses) per paràmetres que mesurin el grau de satisfacció de lespersones en l’economia i la societat. Així, la mesura de l’èxit empresarial s’ha defer tenint en compte els valors humans fonamentals, els factors de qualitat de vidai la satisfacció de les necessitats bàsiques. El PIB no ens permet conèixer, d’unamanera fefaent, el grau de satisfacció, ni el nivell de benestar de les persones.

El projecte planteja uns criteris generals, però és un model obert que cal construirentre tots els seus membres. Dins els principis legals de l’Economia del bé comú,felber remarca que moltes constitucions i normes legals recullen el principi quel’activitat econòmica ha de servir els interessos generals i el bé comú o bé públic.felber estableix que la implantació de l’economia del bé comú no es res més queadaptar l’economia real capitalista (en la qual els principals valors són l’afany delucre i la competència) als principis de moltes Constitucions que ja recalquenaquests elements del bé comú. Els defensors de l’Economia del bé comú defen-sen que les empreses que es guien per aquests principis i valors han d’obteniravantatges legals per a superar les empreses que es regeixen pels valors dellucre i la competència vigents en l’actualitat. L’economia real actual mesura l’èxiteconòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els be-neficis. Aquestes mesures deixen de banda els éssers humans i el medi natural.Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hom viu en una dic-tadura, si exhaurim els recursos del medi natural, si es respecten els drets hu-mans, etc. Igualment, el fet que una empresa tingui beneficis no ens diu res sobreles condicions dels treballadors, ni sobre allò que produeix, ni sobre com ho fa. Elbalanç del bé comú mesura com treballa una empresa: la dignitat humana, la so-lidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica ambels treballadors, els proveïdors i clients. finalment, l’avaluació d’aquests indica-dors podrà permetre al consumidor escollir els productes. felber proposa tambéun límit a la propietat privada i a l’herència.

La implantació del model teòric va començar a l’octubre del 2010 amb un grupd’empreses de diferents països que hi participen activament aplicant-se voluntà-riament els paràmetres del projecte d’Economia del bé comú. El grup s’ha trans-format en un moviment polític que pressiona el govern a fi i efecte que els principisteòrics acabin per desenvolupar-se definitivament en lleis. Els salaris allà on s’estàimplantant aquesta nova economia no segueixen la filosofia normal del capita-lisme, sinó que el bé comú també s’hi aplica en l’àmbit intern. No hi ha una nor-mativa general, ja que depèn de cada empresa i de cada situació i context.

19

Jesús Renau

CJ


8. PUNT FINAL

La doctrina social de l’Església es fonamenta en la dignitat de la persona humanai en el bé comú. En la base d’aquests dos eixos hi trobem una visió teològica del’ésser humà com a fill o filla de Déu (tal com la Bíblia manifesta repetidament),el valor de la justícia, de la misericòrdia, la caritat fraterna, el perdó als enemics ila igualtat de tots els éssers humans. Per tant, la doctrina social de l’Església ésconseqüència de la reflexió teològica i s’adreça al món de les relacions sociola-borals del nostre temps. Ens hem plantejat un tema concret, un tema urgent i enmolts llocs del món en fase de deteriorament: els salaris. Es pot afirmar que hi hauna modalitat del salari que s’inspira en la doctrina social de l’Església. Des de faja una colla d’anys no sols les gran encícliques socials del darrers papes, sinó lessetmanes socials, els moviments obrers, els treballs acadèmics de moltes facul-tats i centres d’estudi, les revistes i aportacions del pensament i de la pràcticaconcreta… han aportat a la humanitat un concepte de salari fonamentat en la jus-tícia, en els drets i deures de la persona humana, en la confiança del diàleg cons-tructiu i en la creativitat de noves formes d’empresa i d’economia.

És evident que el salari, tal com hem intentat explicar-lo, topa de ple amb unaconcepció mercantilista que posa com a centre indiscutible el màxim lucre en unmínim de temps. El salari fonamentat en la visió cristiana de la vida xoca ambaquesta concepció materialista, que redueix la persona humana a un factor d’ex-plotació i veu la societat com una oportunitat per a l’enriquiment, encara que siguia costa de destruir els drets humans. Sembla que aquest sistema, a pesar de lacrisi que ell mateix ha provocat, actualment domina en el món i alimenta els afanyslucratius il·limitats de les grans potències, en contradicció amb moltes de les afir-macions que consten en les Constitucions dels Estats. Els símptomes que nopodem seguir tolerant aquesta situació són molt clars: fam en el món, manca d’es-colarització de milions d’infants, esclavatge, deteriorament irreversible del pla-neta, etc. És necessari, doncs, un gran canvi, una nova cultura del diner, unesestructures diferents i, en concret, una valoració dels salaris des de la perspectivade la dignitat humana i del bé comú de la humanitat.

20

Jesús Renau

CJ


QÜESTIONARI PER A TREBALLAR EN GRUP

1. Quines condicions cal tenir present per a determinar un salari moralment just,que respongui a la tradició i doctrina social de l’Església?

2. Per què creus que les retallades dels convenis col·lectius poden influir en la re-baixa dels salaris?

3. Els salaris anomenats escombraries, són èticament democràtics? Es podenacceptar en algun cas? Quina és la seva finalitat?

4. Esteu d’acord que el pagament dels salaris és més prioritari que els beneficisde l’empresa? Per quines raons?

5. És sostenible moralment el sistema liberal capitalista tal com avui es practicaamb relació al tema dels salaris? Quines reformes o canvis són urgents?

6.Quines et semblen les prestacions socials que èticament han de garantir la sos-tenibilitat de la vida dels treballadors i de les seves famílies? Per quines raons?

7. Quina és la vostra opinió sobre les diverses formes de noves empreses ques’expliquen en el quadern? En coneixeu d’altres?

8. Quina relació té aquest tema dels salaris amb l’evangeli de Jesús?

21

Jesús Renau

CJ


edita cristianisme i justÍcia · la totalitat d’aquest llibre, tant el contingut com el disseny...

Documents