la crisi de l’antic règim (1788-1833)

Download la crisi de l’antic règim (1788-1833)

Post on 16-Jan-2015

1.382 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • 1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833) VICENT PUIG I GASC. 2013

2. NDEX DEL TEMA 1.LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808).2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCS (1808-1814). 3. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812. 4. LA SIGNIFICACI DE LA GUERRA DEL FRANCS. 5. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) a) LA RESTAURACI ABSOLUTISTA (1814-1820). b) EL TRIENNI LIBERAL (1820-23). c) LA DCADA OMINOSA (1823-1833) 6. LA INDEPENDNCIA DE LAMRICA HISPNICA. 7. VOCABULARI DEL TEMA 8. BIBLIOGRAFIA 3. LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)1788 Carles IV accedeix al tron: segueix amb la poltica reformista de Carles III: Despotisme Illustrat. 14/7/1789: assalt a la pres de la Bastilla (Pars; smbol del poder absolut de Llus XVI)REVOLUCI FRANCESA (1789) FRENA EL REFORMISME IL.LUSTRAT Monarquia i aristocrcia temen por entrada idees liberals; amenaa el sistema de la monarquia absolutaFLORIDABLANCA , davant el gir radical a Frana: CORD SANITARI tancament de fronteres trencament relacions diplomtiques amb Frana censura paralitza tot tipus de reformes Incapa de normalitzar les relacions amb Frana Febrer 1792 es substitut pel COMTE DARANDACarles IV (c.1789). F.GoyaLlus XVI i Carles IV sn cosins. Tenen un pacte de famlia dajuda mtuaAgost-Set.1792 detenci de Llus XVI i proclamaci repblica,COMTE DARANDA : ms conciliador i francfon (havia estat ambaixador a Frana). Intenta millorar les relacions amb Frana i va maldar per contenir la revoluciPAU DE BASILEA (juliol, 1795) Gener 1793: Llus XVI guillotinatMANUEL GODOY (1792)GUERRA GRAN (1793-1795) Aliana amb Anglaterra, PrssiaESPANYA DERROTADA ESPANYA RESTA SUBORDINADA A FRANA 4. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.CARLES IV. REINA MARIA LUISA DE PARMA. ANTONIIO DE BORB, GERM DE CARLES IV. FERNADO (VII), PRNCEP DASTRIES FUTURA ESPOSA DE FERNANDO VII. LUS, PRNCEP DE PARMA. CARLOS MARIA ISIDRO DE BORB, GERM DE FERRAN VII.148. MARIA JOSEFA, GERMANA DE FERRAN VII. 9. INFANTA MARIA ISABEL. 10. INFANT FRANCISCO DE PAULA. 11. CARLOTA JOAQUINA, GERMANA DE CARLES IV. 12. INFANTA MARIA LUISA. 13. CARLOS LUIS. 14. FRANCISCO DE GOYA3 108136 7942 151112 5. LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Cooperaci dels dos pasos per lluitar contra el Regne Unit; dest de Carles IV unit als interessos de la poltica exterior de Frana.1r.,Tractat de San Ildefons (1796) amb els francesos Espanya recupera lamistat amb Frana amb el Tractat de San Ildefons (1795)Guerra de les Dues Taronges (1801) contra Portugal. Flota franco-espanyola contra Anglaterra= Trafalgar (1805)Raons enemistat dEspanya amb el Regne Unit: intensificaci de la poltica agressiva anglesa dexpansi colonial mitjanant la flota naval que hostigava als vaixells espanyols. volia dominar nous mercats per a collocar productes industrials anglesos = amenaa pel b ms preuat dEspanya, les colnies (= les exportacions a terres americanes era la font principal de leconomia espanyola; ning podia comercialitzar amb les colnies)1799 Napole assumeix com a cnsol el poder a Frana, i el 1804 es coronat emperador.Frana: potncia perillosa tant militarment com per lexpansi de la revoluci.Napole vol envair el Regne Unit amb 160.000 homes i necessita reforar la seva flota amb lespanyola per desembarcar a lilla.Derrota de lesquadra franco-espanyola a la batalla de Trafalgar (21-oct-1805); final del poder naval espanyol i del comer amb les colniesActitud hostil vers Carles IV i GODOY (Ferran VII conspirar)Malestar social: Classes baixes: misria Clergat: desamortitzacions per sufragar el deute. Aristocrcia: no accepta a Godoy (pel seu origen social, ser el favorit de la reina i per la poltica exterior que port Espanya a lrbita de Frana)provocaCRISI ECONMICA (1796-1808) MALES COLLITES = CARESTIA I AUGMENT DEL PREU DEL BLAT BLOQUEIG DEL COMERCIAL COLONIAL= GUERRES AMB GRAN BRETANYA (DES DE 1796) = CRISI INDSTRIA EXPORTADORA EPIDMIES DE PESTA GROGA (1800) i CLERA (1804) DFICIT ESTATAL = CONTINUADA EMISSI DE DEUTE PBLIC (VALS REIALS) PRIMERA DESMORTITZACI DE TERRES ECLESISTIQUES (GODOY) 6. Tinent General GravinaAlmirall Nelson 7. 2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Tractat de Fontainebleau(1807) amb els francesos Desprs de lxit de la campanya de Napole perFracassa la invasi anglesa, ara vol el bloqueigFrana, el 1804 es autoproclamat emperador.econmic del Regne Unit i necessita neutralitzar a Portugal (aliada de UK)PLA: envair Portugal des dEspanya amb tropes franceses i tamb espanyoles.Espanya signa el Tractat de Fontainebleau (1807) amb Napole: sacorda la invasi i el repartiment de Portugal (el sud per a Godoy)Febrer 1808 les tropes franceses, sota les ordres de Murat, entren a GUERRA DEL FRANCS (1808-1814)Espanya i ocupen les fortaleses de les ciutats; exrcit francs es comporta com a conqueridorPla secret de Napole: incorporar el NE dEspanya a Frana i estendre la frontera fins lEbre 8. 3.- LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814) 1808 tropes napoleniques entren a Espanya amb lexcusa denvair Portugal PER volia dominar tamb Espanya.Descontentament popular vers la Cort Temor clergat: desamortitzacions Tractat Fontainebleau: ocupaci francesaAliances de Godoy amb Frana fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napole, vol impedir laccs al tron de Ferran VIIGodoy trasllada a la famlia reial a Aranjuez i daqu a Sevilla per si calia anar a AmricaCaiguda de Godoy causesMOT DARANJUEZ (18/3/1808)provoca Conflicte successori: Abdicaci Carles IV a favor Ferran VIINo es una Revoluci: no es buscava canvi de rgim ni poltic ni socialAixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarcaIntervenci de NapoleManteniment unitat territ.Manteniment catolicismeInstabilitat a Espanya: Exili de la famlia reial i govern provisional (en mans de les institucions de lAR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispaci va en augment desde que finals de mar les tropes de Murat sestabliren a la ciutat.Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)Renuncia de CIV i FVII al tro espanyolNobes i afrencesatsmasses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra linvasor oportunitat per fundar Estat lliberal)provoca La resistncia I la guerra del francs Les juntesJuntes locals i provincials Junta Suprema Central GovernativaAbdicacions de Baiona (maig 1808)Suport Josep I Bonaparte, rei dEspanya i de les ndies Oposici 9. El mot dAranjuez (1808)Conseqncies dimissi de Godoy abdicaci de Carles IV a favor de FerranLes actituds davant locupaci Poble sense ideologiaLluiten contra linvasor estrangerBurgesos, liberalsVolen un sistema parlamentari liberalIllustratsVolen Ferran VII, per amb un programa de reformespatriotesNoblesa, EsglsiaVolen tornar a lAntic Rgim amb Ferran VIIAfrancesats:Intellectuals Alts funcionaris Part de la noblesaCreien en les reformes del nou rgim 10. Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por ms tiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud gozar en clima ms templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, despus de la mas seria deliberacin, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy caro hijo el Prncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Seor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre y espontnea abdicacin tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaris al consejo y dems a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808. 11. 2.- LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814) 1808 tropes napoleniques entren a Espanya amb lexcusa denvair Portugal PER volia dominar tamb Espanya.Descontentament popular vers la Cort Temor clergat: desamortitzacions Tractat Fontainebleau: ocupaci francesaAliances de Godoy amb Frana fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napole, vol impedir laccs al tron de Ferran VIIGodoy trasllada a la famlia reial a Aranjuez i daqu a Sevilla per si calia anar a AmricaCaiguda de Godoy causesMOT DARANJUEZ (18/3/1808)provoca Conflicte successori: Abdicaci Carles IV a favor Ferran VIINo es una Revoluci: no es buscava canvi de rgim ni poltic ni socialAixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarcaIntervenci de NapoleManteniment unitat territ.Manteniment catolicismeRenuncia de Carles IV i Ferran VII al tro espanyolInstabilitat a Espanya: Exili de la famlia reial i govern provisional (en mans de les institucions de lAR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispaci va en augment desde que finals de mar les tropes de Murat sestabliren a la ciutat.Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)Nobes i afrencesatsmasses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra linvasor oportunitat per fundar Estat lliberal)provoca La resistncia I la guerra del francs Les juntesJuntes locals i provincials Junta Suprema Central GovernativaAbdicacions de Baiona (maig 1808)Suport Josep I Bonaparte, rei dEspanya i de les ndies Oposici 12. He tingut a b donar als meus estimats vassalls l'ltima prova del meu paternal amor. La seva felicitat, la tranquillitat, prosperitat, conservaci i integritat dels dominis que la divina providncia tenia posats sota el meu Govern, han estat durant el meu regnat els nics objectes dels meus constants desvetllaments. Quantes providncies i mesures s'han pres des de la meva exaltaci al tron dels meus augusts majors, totes s'han dirigit a tan justa fi, i no han pogut dirigir-se a un altre. Avui, en les extraordinries circumstncies en qu se m'ha posat i em veig, la meva conscincia, el meu honor i el bon nom que haig de deixar a la posteritat, exigeixen imperiosament de mi que l'ltim acte de la meva Sobirania nicament s'encamini a l'expressada fi, a saber, a la tranquillitat, prosperitat, seguretat i integritat de la monarquia del tron de la qual em separo, a la major felicitat dels meus vassalls de tots dos hemisferis. Aix doncs, per un tractat signat i ratificat, he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels francesos tots els meus drets sobre Espanya i ndies; havent pactat que la corona de les Espanyes i ndies ha de ser sempre independent i ntegra, com ha estat i estat sota la meva sobirania, i tamb que la nostra sagrada religi ha de ser no solament la dominant a Espanya, sin tamb l'nica que ha d'observar-se en tots els dominis d'aquesta monarquia. Tingueu-ho ents i aix ho comunicareu als altres consells, als tribunals del regne, caps de les provncies tant militars com a civils i eclesistiques, i a totes les justcies dels meus pobles, a fi que aquest ltim acte de la meva sobirania sigui notori a tots en els meus dominis d'Espanya i ndies, i que commogueu i concorrin al fet que es portin a degut efecte les disposicions del meu car amic l'emperador Napole, dirigides a conservar la pau, amistat i uni entre Frana i Espanya, evitant desordres i moviments populars, els efectes dels quals sn sempre l'estrall, la desolaci de les famlies, i la runa de tots. Dau a Baiona en el palau imperial anomenat del Govern a 8 de maig de 1808. Jo el Rei. Al Governador inter del meu consell de Castella. Gazeta de Madrid, divendres 20 de maig de 1808 13. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814) Josep I Bonaparte (1808)Motin de Aranjuez (1808)La carga de los mamelucos, Goya. Fusilamientos del dos de mayo, Goya. 14. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814)Organitzaci de la resistncia: les Juntes Membres escollits per votaci PER Juntes controlades per les classes privilegiadesExpulsar lexrcit francs Restituir el retorn de Ferran VII Tb van dur reformes politicosocials; organtiz les Corts a CadisObjec. Negativa poblaci a la sobirania francesa Passivitat govern provisional als invasorscausesOrganitzaci jerrquicaJUNTESLocals Supremes Provincials Suprema central governativa (Floridablanca)Buit de poder corregit pels eclesistics, propietaris i sectors cultes organitzant les......Govern sobir (poder delegat pel poble): exemple crisis AR. Fruit de la guerra i no de Rev. PolticaAtenci: el poble volia: retorn de Ferran VII (per solucionar problemes heretats de Carles IV) Sistema poltic tradicional (absolutisme i religi catlica)reacci invasi estrangera no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. FrancesaDelegats Juntes Provincials 30 membresEn absncia del rei assumeix tots els poders sobirans i sestableix com a mxim rgan de govern 15. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814)Organitzaci de la resistncia: Guerrilles i Setges Expulsar lexrcit francs Ataquen per sorpresa Destrucci d'installacions Interfereixen moviments i assalten combois dabastiment Sotmeten als francesos a una forta pressi i desgast permanentLLAURADORS, ESTUDIANTS, ADVOCATS, MILITARS, CLERGUESObjec.MEMBRESDESINTEGRACI DE LEXRCIT REIAL (1808) = INCAPAA DE FER FRONT A LEXRCIT FRANCScausesC0MPLICITAT DEL POBLEGUERRILLESCONEIXEN EL TERRITORI Buit de poder MILITAR= INICIATIVA POPULAR ESPONTNIASETGES GIRONA TARROGONAPetits grups locals coneixedors del territori, escamots de 30 a 50 membres = 55.000 homesSuporten bombardejos durant mesos Immobilitzen part de lexrcit francs Impedeixen lavan cap a la Mediterrnia Elevats costos en vides i infraestructures a pressi i desgast permanentSARAGOSSA 16. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814)El regnat de Josep Bonaparte, rei dEspanya i de les ndies.CARTA CONSTITUCIONAL: document atorgat pel rei que t un carcter restringit, per la qual cosa estableix una monarquia autoritria i no reconeix la divisi de poders.Napole convoca Corts a Baiona (Juny 1808) raObedincia al nou sobira mig cam entre absolutisme i liberalismeAprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona) Tot i els drets (llibertat dimprempta) poques ref. socials i adm.objectiuSuprimir bases jurdiques ARManteniment monarquia autoritria i conservadoraIniciar reformes moderades Acceptat perGuerra Francs Falta de mitjansNo va entrar en vigor perPart de la noblesa AfrancesatsMilitarsNapole va prendre decissions importants:Alt clergat Veien Frana com Un model de progres i modernitzaci, per erenterritori sota control exrcit; expoli.Alta burgesiaCatalunya incorporada a Frana Abolir Inquisici Suprimir conventsConservadors (punt de vista poltic) Volien poltica prpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastia Conservar el seus estatus i crrecsDesamortitzar bens Igualtat espanyols davant lleis, imposots i accs crrecs pblics 17. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814)Les postures durant el conflicteLa invasi francesa i la fallida del model poltic, social i econmic de lAntic Rgim, va comportar la presa de postura dels diferents corrent ideolgics davant la presncia francesa I el nou rgim napolenic. Afrancesats: nombrosos intellectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou rgim. Nombre petit de seguidors. Resistncia antifrancesa: la majoria de la poblaci soposava a la invasi. La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolu...