Unitat 2. La crisi de lAntic Règim (1788-1833)

Download Unitat 2. La crisi de lAntic Règim (1788-1833)

Post on 20-Oct-2015

24 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Unitat 2: La crisi de lAntic Rgim (1788-1833) Jlia Lpez Valera

  • Crisi monarquia absoluta amb el regnat de Carles IV (1788-1808). Causes: impacte revoluci francesa, guerres exteriors i dificultats econmiques. Guerra del Francs (1808-1814) Promulgaci de la Constituci de 1812. Retorn de Ferran VII (1814-1833) Esfondrament definitiu de lAntic Rgim.

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    SUMAR I

  • Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    CR

    ON

    OLO

    GIA

  • 1. L

    A C

    RIS

    I DEL

    REG

    NA

    T D

    E C

    AR

    LES

    IV (

    17

    88

    -18

    08

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA MONARQUIA DE CARLES IV: LA GUERRA GRAN

    El rei allunya del govern als ministres illustrats i tanca les fronteres amb Frana. El 1792 nomena primer ministre a MANUEL GODOY. Lexecuci del rei Llus XVI desencadena la GUERRA GRAN (1793-1795): - Afecta sobretot a Catalunya i el Pas Basc. - Entre el mar del 1793 i el febrer del 1794 les tropes espanyoles avancen en territori francs. A mitjans de 1794 es capgira la situaci. - Finalment derrota de les tropes espanyoles que porta a la PAU DE BASILEA (1795).

    Suposa: 1. La retirada dels

    francesos de Catalunya.

    2. La subordinaci dEspanya als interessos francesos.

    Laliana amb els francesos, comporta un conflicte amb Gran Bretanya que volia el domini martim. Forts enfrontaments i derrota de larmada espanyola a la BATALLA DE TRAFALGAR (1805) i el conseqent desastre naval.

  • 1. L

    A C

    RIS

    I DEL

    REG

    NA

    T D

    E C

    AR

    LES

    IV (

    17

    88

    -18

    08

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    CONSEQNCIES: 1. Paralitzaci del comer

    colonial. 2. Agreujament de la crisi de la

    hisenda reial (no ingressos comer amb Amrica).

    3. Producci teixits afectada.

    QU FA GODOY? 1. Endeuta el pas. 2. Augmenta les contribucions . 3. Desamortitzaci i venda de les

    terres de lesglsia.

  • 1. L

    A C

    RIS

    I DEL

    REG

    NA

    T D

    E C

    AR

    LES

    IV (

    17

    88

    -18

    08

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    AMPLIA OPOSICI a GODOY: - Noblesa. - Esglsia. - Classes baixes.

    LESFONDRAMENT DE LA MONARQUIA BORBNICA

    Al 1807 Godoy, amb el vist i plau de Carles IV signen amb Napole el TRACTAT DE FONTAINEBLEAU, que autoritzava a lexrcit francs a entrar a Espanya per atacar Portugal. A canvi es repartien Portugal i se li donava un principat a Godoy. La presncia de les tropes va ser acceptades per les autoritats borbniques per va causar irritaci a la poblaci. El 18 de mar de 1808:

  • 1. L

    A C

    RIS

    I DEL

    REG

    NA

    T D

    E C

    AR

    LES

    IV (

    17

    88

    -18

    08

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    Per qu? Per por a que la presncia francesa acabs sent una invasi. I per lactitud de Carles IV i de Godoy que volien marxar a Amrica. Participaci popular, dirigida per la noblesa palatina i el clero. Lobjectiu: destituci de Godoy i abdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran. Els amotinats aconseguiren els seus objectius: CRISI PROFUNDA DE LA MONARQUIA.

    LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE

    Carles IV i Ferran VII sn convocats a Baiona per Napole. Abdiquen en el persona de Napole que nomena rei dEspanya al seu germ: JOSEP BONAPARTE, Pepe Botella.

  • 1. L

    A C

    RIS

    I DEL

    REG

    NA

    T D

    E C

    AR

    LES

    IV (

    17

    88

    -18

    08

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    Es convoquen corts per tal daprovar una constituci que acabs amb lAntic Rgim i ratifiqus el nomenament de Josep Bonaparte.

    CARTA DE BAIONA Declarava la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i laccs als crrecs pblics.

    Josep I la jur el 7 de juliol de 1808. Va intentar una experincia reformista que ports a la LIQUIDACI DE LANTIC RGIM:

    1. Abolici rgim senyorial. 2. Desamortitzaci terres de

    lEsglsia. 3. Desvinculaci de les

    primogenitures. 4. Desvinculaci de les

    terres de mans mortes.

    Va tenir poc suport.

  • 2. L

    A G

    UER

    RA

    DEL

    FR

    AN

    CS

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA RESISTNCIA CONTRA LA INVASI Les tropes franceses entren a Barcelona el 13 de febrer de 1808, controlen la ciutat i es despleguen pel territori. Les notcies de laixecament de la poblaci de Madrid contra els francesos i la repressi exercida pel GENERAL MURAT contra els revoltats, encoratja laixecament. Hi ha dues raons per a la mobilitzaci: resposta popular contra la presncia francesa i rebuig cap a les autoritats borbniques.

  • 2. L

    A G

    UER

    RA

    DEL

    FR

    AN

    CS

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    Els afusellaments del 3 de maig Francisco de Goya (1813-1814) .Pintura a loli.

    268 cm x 347 cm. Museu del Padro-

  • 2. L

    A G

    UER

    RA

    DEL

    FR

    AN

    CS

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    La poblaci sorganitz en JUNTES DARMAMENT I DEFENSA ( a la prctica, organismes de govern alternatiu). Van ser en primer lloc locals i van estar dirigides per partidaris de Ferran VII.

    18 en total. Qu van fer? 1. Assumir la sobirania en absncia del rei. 2. Declarar la guerra a Napole. 3. Cercar el suport de la Gran Bretanya.

    Al setembre de 1808, les juntes envien representants a Aranjuez per formar la JUNTA SUPREMA CENTRAL, amb lobjectiu de coordinar la lluita i dirigir el pas.

    Trencament amb les institucions de la monarquia. Floridablanca i Jovellanos van ser els membres ms illustres de la Junta. Va reconixer Ferran VII com a rei legtim. La Junta va fugir a Sevilla, i desprs a Cadis.

    JUNTA DE CATALUNYA

  • 2. L

    A G

    UER

    RA

    DEL

    FR

    AN

    CS

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA LLUITA ARMADA

    Semblava que la invasi havia de ser rpida i fcil. La resistncia de ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona van immobilitzar part de lexrcit i va impedir el progrs cap al Sud. Lorganitzaci de tropes de voluntaris van aconseguir xit al BRUC el 6 i 14 de juny de 1808. Poc desprs les tropes espanyoles aconsegueixen la victria BAILN. Lexrcit francs es repleg al nord de lEbre i fora a Josep I a abandonar Madrid. Al novembre Napole es desplaa a Espanya amb un exrcit de 250.000 homes. El gener de 1809 Josep I entrava novament a Madrid. La resistncia a la invasi es va portar a terme amb partides de GUERRILLERS.

    Escamots locals de 30-50 persones: artesans, pagesos, estudiants, advocats... Els dirigents eren

    militars o clergues. Lluitaven en petits grups sobre el terreny conegut i

    amb recolzament de la poblaci.

  • 2. L

    A G

    UER

    RA

    DEL

    FR

    AN

    CS

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    CATALUNYA: DE LOCUPACI A LANNEXI

    Entre el 1089 i el 1881 les principals ciutats catalanes cauen en mans de linvasor. Aquesta aparent situaci destabilitat, fa que els francesos intentin una aproximaci als catalans. Com ? Us del catal i al gener del 1812 s'annexiona Catalunya a lImperi.

    Es van traslladar funcionaris que volien impulsar reformes i millores en el camp fiscal, jurdic i administratiu. Forta resistncia popular i de la guerrilla. Mitjans del 1812 la guerra s desfavorable a Napole, perqu havia desplaat part de les tropes a Rssia. Les forces espanyoles, amb el suport de la guerrilla i de lexrcit britnic (Wellington), aconsegueixen la victria dARAPILES (Salamanca, juliol de 1812). Josep I abandona furtivament Madrid.

    Napole pact la fi del conflicte. TRACTAT DE VALENAY (1813), que reconeix Ferran VII com a rei i lexrcit francs abandona la Pennsula.

  • 2. L

    A G

    UER

    RA

    DEL

    FR

    AN

    CS

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LES ACTITUDS DAVANT LA INVASI

    AFRANCESATS Intellectuals, Alts

    funcionaris i Alta noblesa. Collaboren amb Josep I. Volen modernitzar Espanya sense crrer riscos. Alguns es van exiliar.

    FRONT PATRITIC

    CLEGART I NOBLESA Volen retorn de labsolutisme. Defensaven la

    tradici i la religi catlica. Rebutjaven

    canvis socials.

    LIBERALS: Illustrats i burgesos. Volen modernitzar

    el pas

    GRAN PART DE LA POBLACI: Moviment de defensa i resistncia contra

    linvasor i en defensa de la tornada de Ferran VII i de les prerrogatives de lEsglsia Catlica.

  • 3.

    LES

    CO

    RTS

    DE

    CA

    DIS

    I LA

    CO

    NST

    ITU

    CI

    DEL

    18

    12

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA CONVOCATRIA DE LES CORTS

    La JUNTA CENTRAL es va dissoldre el gener de 1810. Havia iniciat un procs de convocatria de corts (per decidir sobre lorganitzaci i el dest). Es va crear una REGNCIA formada per 5 membres i es fan consultes sobre les reformes que shavien de fer. Va ser un procs difcil per la guerra. La JUNTA SUPERIOR DE CATALUNYA, envi 20 diputats que no formaven un grup homogeni. Destaca, ANTONI DE CAPMANY.

  • 3.

    LES

    CO

    RTS

    DE

    CA

    DIS

    I LA

    CO

    NST

    ITU

    CI

    DEL

    18

    12

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA CONSTITUCI DEL 1812

    Les corts sobren el setembre de 1810. Es form una CAMBRA NICA i saconsegu el principi de SOBIRANIA NACIONAL.

    Una comissi sencarreg de preparar un projecte de constituci.

    19-mar-1812

    LA PEPA

  • 3.

    LES

    CO

    RTS

    DE

    CA

    DIS

    I LA

    CO

    NST

    ITU

    CI

    DEL

    18

    12

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    DECLARACI DE DRETS DEL CIUTAD Llibertat de pensament i opini. Igualtat davant la llei. Dret de petici, llibertat civil, dret propietat.

    NACI Conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis.

    ESTRUCTURA DE LESTAT Monarquia limitada, basada en la divisi de poders.

    PODER LEGISLATIU Competncia de les corts: 1. Elaboraci de lleis. 2. Aprovaci dels

    pressupostos i tractats internacionals.

    3. Comandaments sobre lexrcit.

    4. Diputats que ocupaven crrec durant dos anys.

    Sufragi universal, mascul i indirecte.

    PODER EXECUTIU El monarca era el cap: 1. Direcci del govern. 2. Intervenci en

    lelaboraci lleis. 3. Tenia vot suspensiu. 4. Decisions refrendades

    pels ministres.

    PODER JUDICIAL Competncia exclusiva dels tribunals.

  • 3.

    LES

    CO

    RTS

    DE

    CA

    DIS

    I LA

    CO

    NST

    ITU

    CI

    DEL

    18

    12

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    ALTRES ARTICLES: Reforma dels impostos i de la hisenda. Creaci dun exrcit nacional. Servei militar obligatori. Implantaci de lensenyament primari, pblic i obligatori. Territori dividit en provncies, creaci diputacions provincials. Es creava la MILCIA NACIONAL. Comproms de mantenir la CONFESSIONALITAT CATLICA DE LESTAT.

  • 3.

    LES

    CO

    RTS

    DE

    CA

    DIS

    I LA

    CO

    NST

    ITU

    CI

    DEL

    18

    12

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LACCI LEGISLATIVA DE LES CORTS

    Van aprovar unes LLEIS I DECRETS destinats a ELIMINAR LEGALMENT LANTIC RGIM: a.- Supressi senyories jurisdiccionals. b.- Eliminaci de les primogenitures i la desamortitzaci de les terres comunals. c.- Abolici de la Inquisici. d.- Llibertat d'impremta, condicionada per unes juntes de censura. e.- Llibertat de contractaci, anullaci dels gremis i unificaci del mercat. Els legisladors van aprofitar la situaci per crear un marc legislatiu molt ms avanat. No va tenir gaire incidncia prctica per la situaci de guerra i per la tornada de Ferran VII.

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA RESTAURACI DE LABSOLUTISME (1814-1820)

    Els liberals desconfiaven de Ferran VII i aquest va acatar les seves condicions. Els absolutistes (noblesa i clero) es van organitzar per demanar la restauraci de labsolutisme.

    Ferran VII per mitj del REIAL DECRET de 4 de MAIG de 1814: Anull la Constituci i les Lleis de Cadis. Va anunciar el retorn de labsolutisme.

    MANIFIESTO DE LOS PERSAS Mobilitzava al poble per a que

    mostrs adhesi al rei.

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    Ferran VII restaur les antigues institucions: MONARQUIA, RGIM SENYORIAL I INQUISICI. Aix supos una TORNADA A LANTIC RGIM. Context internacional: derrota de Napole. El Congrs de Viena que impulsa els restabliment del vell ordre i la creaci de la Santa Aliana. Les conseqncies de la GUERRA a Espanya van ser molt greus: Entre 255.000 i 375.000 morts. Destrosses i prdues al camp (runa pagesia, parlisi comer i parlisi producci manufacturera. A les colnies: moviments dindependncia. Shavia produt un canvi de mentalitat en els diferents grups socials:

    Loposici liberal es va anar enfortint.

    PAGESIA No pagava rendes senyorials i protestaven si es tornaven a posar.

    SECTORS BURGESOS Llibertat fabricaci i mercat. Qestionaven la tornada a lantiga i rgida reglamentaci gremial.

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    A les ciutats van crixer les societats secretes i maniques. Alguns caps de la guerrilla shavien integrat a lexrcit, aix origin un sector liberal: PRONUNCIAMENT MILITAR per fer jurar a Ferran VII la constituci.

    Els governs van fracassar, nica resposta: LA REPRESSI.

    A Catalunya el ms important va ser a labril del 1817 i va estar dirigit per LUIS LACY.

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

    L1 de gener de 1820 el coronel RAFAEL de RIEGO es va revoltar a Sevilla i va recrrer Andalusia proclamant la Constituci del 1812. La passivitat de lexrcit, lacci dels liberals i la neutralitat dels pagesos van obligar a Ferran VII a acceptar la Constituci (10 de mar). Es form un nou govern que :

    PROCLAM AMNISTIA

    CONVOC ELECCIONS A

    CORTS

    Els resultats electorals donaren la majoria als diputats liberals que comenaren una important OBRA LEGISLATIVA:

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    Restaura llibertat dindstria, liberalitzaci dels intercanvis comercials, abolici dels gremis, supressi de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures i la venda de terres dels monestirs.

    Van establir la disminuci del delme i reformes en el sistema fiscal, el codi penal i lexrcit.

    Van iniciar la modernitzaci poltica i administrativa: ajuntaments i diputacions electius, es desenvolup la Milcia Nacional com a cos armat de voluntaris (classes mitjanes urbanes).

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LES DIFICULTATS DEL TRIENNI

    Les reformes van suscitar lOPOSICI. Ferran VII utilitz el dret de vet, conspir contra el govern i cerc de recuperar el poder per mitj de la intervenci de les potncies absolutistes. Les noves mesures liberals van provocar el DESCONTENTAMENT DELS PAGESOS:

    La NOBLESA i l' ESGLSIA van impulsar la revolta contra els governants. Lany 1822 saixequen PARTIDES ABSOLUTISTES a diferents llocs. Problemes entre els LIBERALS per com encarar les reformes:

    Labolici de les senyories jurisdiccionals no facilitava laccs a la terra: -Els antics senyors, sn els nous propietaris. - Els pagesos eren arrendataris i podien ser expulsats si no pagaven. El pagament de les rendes shavia de fer en metllic.

    Els pagesos ms pobres i ms indefensos donaren suport a lagitaci antiliberal.

    MODERATS Reformes limitades que no perjudiquin la noblesa i la burgesia propietria.

    EXALTATS Reformes ms radicals i favorables a les classes mitjanes i populars.

  • 4. E

    L R

    EGN

    AT

    DE

    FER

    RA

    N V

    II (

    18

    14

    -18

    33

    )

    Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

    LA DCADA OMINOSA (1823-1833)

    La SANTA ALIANA, a petici de Ferran VII, va posar fi al rgim liberal. El 1823, ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUS, comandats pel duc dAngulema van entrar a Espanya i restituren Ferran VII al tron. Poca resistncia.

    Ferran VII recuper la condici de monarca absolut, tot i que les potncies restauradores li van demanar que fes algunes reformes molt moderades per tal dacontentar la poblaci:

    Proclamaci duna amnistia. O...

Recommended

View more >