dilluns de poesia a l'arts santa mònica: brane mozetic

Download Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica: Brane Mozetic

Post on 22-Jul-2016

215 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica: Ponç Pons El cicle "Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l’any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. Cada sessió presenta l’obra d’un poeta destacat que llegirà personalment la seva obra en la seva llengua original i serà presentat per un crític, estudiós o traductor de referència. A partir d’aquestes sessions es crearà un arxiu audiovisual de poesia contemporània que inclourà tots els poetes convidats.

TRANSCRIPT

  • Dilluns de poesia a lArts Santa Mnica

    BraneMozeti

    Presentaci i traduccions de Simona krabec

  • 1I riu brbarament.Joan Maragall, 7 de novembre de 1893

    Interpretar la poesia de Brane Mozeti s una tasca tanparadoxal que es podria qualificar dimpossible. Els seusversos, que van perfilant imatges amb nitidesa, sn unparany per a qualsevol exegeta. La primera advertnciaque he de fer s que en aquesta poesia no cal aclarir res,tot s perfectament comprensible. No es pot fer un re -sum millor, dir-ho ms clarament. I desprs de llegir unsdeu poemes com els que sentirem avui Mozeti sem-bla no tenir ms secrets. Sembla que hgim compartitamb ell la vida i que coneguem les seves intimitats msdelicades. Ho sembla, s, ho sembla

    Per descomptat, desprs daquest petit tast, qualse-vol lector es veuria capa dopinar-hi. Aix arribem a lasegona advertncia que he de fer. Brane Mozeti, a causade la seva poesia tan explcitament ancorada en lauto-biografia, ha estat proclamat portaveu de la comunitathomosexual. I aix, quan els lectors comencen a opi-nar sobre aquesta vida servida en una safata, sensevels, sense dobles sentits, profunda com un gorg, pertransparent com laigua ms cristallina all que ensurt sn tots els possibles i impossibles prejudicis enversaquests espais obscurs on les emocions ms amagades

    Un poeta sense poticaSimona krabec

  • 2surten a flor de pell. No s que no estiguem acostumats acontemplar a plena llum la confessi dun homosexual,sin que no estem disposats a sentir ning desgranaramb fredor quirrgica els elements de la passi. Aquests el problema.

    s a dir, amb lescriptura de Brane Mozeti shi en -sopega. No deixa indiferent; aquest autor ens apelladuna manera inquietant perqu fa que la poesia no sem-bli una activitat intellectual i exquisida que es cultiva enun lloc a part. Les seves paraules es diuen clarament arai aqu. Aquests versos es viuen. Sobre aquests versos esdiscuteix com sobre una notcia de diari. Davant daques-tes tremolors es reacciona com davant dun amic que lavida hagi atropellat.

    I tanmateix s un engany pensar que a causa del fetdentendre de qu parla, la poesia de Brane Mozeti siguifcil dentendre. Representa que all darrere de les tan-ques, en aquells marges de la societat on mai ens atrevimrealment a entrar, els nois senten i viuen de la maneracom ho descriu Brane Mozeti. No s ben b cert, Mozetis que documenta duna manera implacable el seu propimn. Per els que hi sn retratats no necessriamenttenen la capacitat danlisi que t el poeta. No estemdavant de cap cronista. Mozeti no apunta el que veu, nofotografia noms. Furga. Burxa. Provoca un mal horri-ble. Fa estremir perqu obliga a mirar el que no volemveure ni els de fora ni els de dins. Aquest poeta desf lesillusions, sistemticament.

    En la literatura eslovena la tradici descriure desdels marges s, de fet, potser la caracterstica ms pro-

  • 3nunciada. I per aix mai sabem qu fer-ne, dels nostrespoetes, tan desencantats sempre, difcils dutilitzar en lesclasses de patriotisme. No s fcil i la sorpresa en des-cobrir-ho no s poca trobar en la literatura catalana unpoeta tan cruelment insubms amb la seva ptria com elque sentirem llegir avui. I llavors, de cop, em ve a la mentPaternal de Joan Maragall, aquella idllica postalescrita desprs de latemptat al Liceu.

    Per comprendre per qu aquesta nuesa de les rela-cions humanes que Mozeti sesfora a aconseguir tun potencial de revolta increble podem comenar ambaquell nad que riu brbarament desprs dhaver-seatipat de llet, indiferent a tots els esdeveniments quelenvolten. Brane Mozeti ens diu una i altra vegada queall que passa en els cellers ms amagats de ledificiaquesta s una citaci de Franz Kafka s cosa de tot-hom. Fins que no aprenguem a veure la passi en totsels seus matisos, no podrem construir cap societat querealment funcioni. Si els infants sens converteixen enbrbars panxacontents, no avanarem. I per semprehaurem de viure entre els silencis, les prohibicions i elsprivilegis.

    Simona krabec (Ljubljana, Eslovnia, 1968) es dedica a la tra-ducci literria i a la recerca relacionada amb la literatura euro-pea del segle XX. Ha tradut a leslov les obres de diversosescriptors catalans, entre elles els llibres de Pere Calders, JessMoncada, J. V. Foix, Jaume Cabr, Gabriel Ferrater, Maria Bar -bal, Maria Merc Maral, Lloren Villalonga i Blai Bonet, i dau-tors eslovens i serbis al catal (Drago Janar, Danilo Ki,Boris Pahor, Ale Debeljak, Brane Mozeti, entre daltres).

  • 4Mai mhe dedicat gaire a pensar sobre la meva poesia.s ms, dubto que el mili o dos de poetes que hi deuhaver al mn tinguin tots elaborada la seva potica. Noem faig illusions, la poesia no em sembla que tingui unpoder especial. No crec que el poeta sigui un visionari(encara que sc el traductor de Rimbaud a leslov) o elmitjancer de la transcendncia. Tampoc crec que lapoesia pertanyi necessriament a lmbit del B crecque la poesia pot ser el Mal pur. Vaig comenar a escriu-re en ladolescncia, en parallel amb la descoberta de lameva sexualitat, que va agafar una orientaci diferent dela majoria. Per mi, lescriptura est entreteixida amb lameva diferncia sexual. He convertit lescriptura en uninterlocutor, en alg que mescolta i a qui podia confiarels meus sentiments. I, alhora, lescriptura representaper mi el mitj per informar el mn extern sobre tot allque em fa diferent. No devia tenir ms de quinze anysquan vaig comenar a escriure poesia homosexual i ja lallegia als altres. Desprs, a causa de la influncia de lestendncies predominants en la poesia eslovena daquelltemps, em vaig deixar endur pels jocs potics i creia queescriure poesia significava que el contingut havia de

    Sense poticaBrane Mozeti

  • 5quedar abstracte. Per aquesta expressi tan indefinidaa mi clarament no em donava cap satisfacci. A ledat devint-i-cinc anys vaig tornar a escriure confessions, anarrar relats, per sempre deixant enigmes no resolts.Em vaig alliberar de metfores, de jocs lingstics.Intentava elaborar una llengua senzilla i aconseguirdibuixar imatges ntides, com escenes. Alguns poemespodrien descriures com curtmetratges, uns curtme-tratges sempre molt personals, ntims, carregats der-tica i de sexualitat... i tamb de la violncia que la socie-tat exerceix contra lindividu: hi surten els soldats i lesguerres amb freqncia. Alg podria dir que utilitzo lapoesia amb finalitats teraputiques. Podria ser queintents curar-me a mi mateix i al meu entorn, potserfins i tot vull curar el mn. La meva poesia est destinadaprimer de tot a la poblaci LGBT i no tinc cap intencide demanar perd per aix. Malegra que altres personesshi puguin reconixer, per jo escric per als que sassem -blen a mi perqu necessiten literatura amb la qual espoden identificar, on poden trobar patrons de compor-tament vlids que el mn de la majoria els nega. I noparlo aqu noms dels models de sexualitat, sin tambduna altra manera de veure el mn, dun mn sense laviolncia, ple de sensibilitats, on la convivncia amb elsaltres rau en la calidesa.

  • 7Selecci de poemes*Tria de poemes Brane Mozeti / Traducci Simona krabec

    * Tots els poemes pertanyen al poemari Nedokonane skice nekerevolucije. Ljubljana: kuc, 2013.

    MOJ OE OBSTAJA samo na razglednicah. vekot dve leti pred mojim rojstvom pie izstockholma. najprej domov, potem v maminoslubo, v kino ika. maminim starem oitno nibil ve. e manj kasneje, ko se ni poroil in ko jezanosila. el je v vojsko, zadar, beograd, leto inpol. medtem jima tudi mama s trebuhom ni bilapogodu in se je morala odseliti. v ljubljano, vbarako. ko sem se rodil, ni bilo govora, da bi jidovolili dojenka v podnajemniki sobici. el semv deji dom. za koliko let? oe se pojavi po vojskina nekih fotografijah, ko e stojim. ali celo delamprve korake? potem spet na razglednicah. spoljske, ekoslovake, iz zahodne nemije. e primojih osmih letih trdi: Na poti sem, da bi nam bilolepe. od tam nekje je moj edini spomin v ivo.mama me pelje na sestanek z njim v gostilno rio.

  • 8potem nam ni bilo lepe. nisem ga ve videl. tudirazglednic ni ve poiljal. samo denar, redno, kotpo predpisih, vse do konca mojega tudija. primojih treh letih je mama zbolela. bila je vbolninici. ni mogla ve vsak dan prihajati v domin me voziti na sprehode. tako kot dotlej. in takokot druge mame. tedaj se je stara mamaomehala in me vzela k sebi. tako kot sta par letprej vzela mojega bratranca, ki mu je umrlamama. nazaj v mesto k mami sem odel ele, kosem moral v olo. medtem se je preselila v blok, kiso ga zgradili za barakarje. vako okolje jezamenjala mestna otroad, poleg barakarjev emalomeani, delavci, meanska golazen,cerkveni slinarji. povzroili so tako zmedo v mojiglavi, da sem se jim umaknil v svojo sobo. kot norsem zael zbirati razglednice vseh mogoih ljudi.

    EL MEU PARE EXISTEIX en les postals. dos anysabans del meu naixement escriu destocolm. primera casa, desprs a la feina de la mare al cinemaika. als pares de la mare ell no els agradava. imenys encara quan no es va casar amb ella. es vaallistar, zadar, belgrad, un any i mig. la mare ambla panxa grossa tamb va haver de deixar la casadels pares. va anar a ljubljana. en nixer jo, no ni

  • 9havia cap opci de viure amb un nad en unahabitaci rellogada. em van enviar a una casadacollida. per quants anys? el pare apareix enalgunes fotos quan jo ja maguanto dret. o s quanja camino? i de nou les postals. des de polnia,txecoslovquia, alemanya occidental. jo ja tinc vuitanys i ell encara diu: viatjo per assegurar-nos unamillor vida. lnic record viu dell s daleshores. lamare em va portar a la fonda rio per conixer-lo.per res va millorar. mai ms el vaig veure. noenviava ms postals. noms els diners.regularment. quan tocava. fins al final dels meusestudis. quan vaig tenir tres anys, la mare es vaposar malalta. era a lhospital. no em podia visitar, no em podia treure a passejar com abans.ja no era com les altres mares. lvia em va acollira casa seva. am