Mónica Mendoza

Marta Sebastián

LES REGIONS

BIOGEOGRÀFIQUE

SMónica Mendoza

Marta Sebastián

ÍNDEX1. PRESENTACIÓ

- Identificació

- Escala

- Llegenda

- Tipus de mapa

- Font

- La biogeografia

2. ANÀLISI

- Descripció

-Conseqüències

- Causes

3. INTERPRETACIÓ / CONCLUSIONS

- Conclusions

- Valoració

- Perspectives de futur

1.PRESENTACIÓ

• IDENTIFICACIÓ

Es tracta d’un mapa corocromàtic, ja que les àrees geogràfiques diferenciades

per colors no segueixen una jerarquia. Tracta de les regions biogeogràfiques

d’Espanya.

• ESCALA

L’escala apareix escrita de manera gràfica, una línia recta dividida en

segments, on cada segment mostra la relació entre la longitud de la

representació i el de la realitat.

• LLEGENDA

• TIPUS DE MAPA

Es tracta d’un mapa temàtic corocromàtic qualitatiu ja que els colors del

mapa assenyalen zones geogràfiques sense jerarquitzar.

• FONT

A. Gil i Geografía de España

La llegenda ens mostra de manera

ordenada les diferents zones bio-

geogràfiques d’Espanya, distingint 3

grups dels que hi sorgeixen altres

subapartats.

• QUÈ ÉS LA BIOGEOGRAFIA?

Disciplina científica que s’ocupa

d’estudiar el repartiment dels éssers vius

a la Terra, els procediments que la

generen, els que l’alteren d’alguna forma

i finalment els que poden posar-la en

perill de desaparició total.

• DESCRIPCIÓ

2. ANÀLISI

La diversitat de regions biogeogràfiques que hi ha a Espanya dins de les quals es

poden distingir unitats territorials més petites (províncies i sectors biogeogràfics).

LA REGIÓ MEDITERRÀNIA: PENÍNSULA I ARXIPIÈLAG BALEAR

Boscos perennes: pins, alzines i sureres.

Matollar mediterrani: resultat d’una

degradació del bosc.

- Màquia: vegetació arbustiva espessa.

- Garriga: més esclarissada i amb arbustos

i matolls.

- Estepa: arbustos espinosos o vegetació

herbàcia.

Coberta forestal: substituïda per plantacions forestals i per pastures.

Bosc caducifoli: arbres alts (roures i faigs). Al sotabosc, falgueres i molses.

Landa: vegetació de matoll molt densa (bruc i ginesta).

Prats naturals i pastures: molt extensos.

LA REGIÓ EUROSIBERIANA: PENÍNSULA I ARXIPIÈLAG BALEAR

Temperatures suaus i precipitacions.

LA REGIÓ MACARONÈSICA: ILLES CANÀRIES

Contrastos climàtics a causa de:

- Masses d’aires fresques i humides dels vents alisis.

- Masses càlides i seques de vents saharians.

- Efectes de la diversitat d’altituds.

Vegetació: gran riquesa, d’origen principalment mediterrani. Comunitats

desèrtiques fins a boscos perennifolis de llorer i pinedes d’alta muntanya.

• CAUSES

- Configuració del territori peninsular (unitats de relleu).

- Situació de la península Ibèrica entre la mar Mediterrània i l’oceà atlàntic.

- Efectes del clima.

• CONSEQÜÈNCIES

L’impacte de les activitats humanes

Alteració del medi natural.

Modificació de les formacions vegetals.

Canvi en la fesomia dels paisatges de

cada regió.

3. INTERPRETACIÓ / CONCLUSIONS• CONCLUSIONS

Espanya és un país amb una gran diversitat biogeogràfica.

L’impacte de les activitats humanes (explotació dels recursos, incendis

forestals...) sobre les regions biogeogràfiques està fent que aquesta

harmonia es modifiquin negativament.

No hi haurà tanta diversitat biogeogràfica

Desaparició d’espècies animals i vegetals

• VALORACIÓ PERSONALAquesta diversitat biogeogràfica fa que el nostre país sigui molt ric en flora i

fauna.

Això dóna la sensació de no estar en un mateix país, ja que no és el mateix la

zona macaronèsica de les Canàries i la zona eurosiberiana de les Balears.

• PERSPECTIVES DE FUTUR

Les perspectives de futur no són del tot negatives encara que influeixen els

habituals problemes com:

contaminació

canvi climàtic

desforestació