dilluns de poesia a l'arts santa mònica: ponç pons

Download Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica: Ponç Pons

Post on 22-Jul-2016

219 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El cicle "Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l’any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. Cada sessió presenta l’obra d’un poeta destacat que llegirà personalment la seva obra en la seva llengua original i serà presentat per un crític, estudiós o traductor de referència. A partir d’aquestes sessions es crearà un arxiu audiovisual de poesia contemporània que inclourà tots els poetes convidats.

TRANSCRIPT

  • Dilluns de poesia a lArts Santa Mnica

    PonPons

    Presentaci de Sam Abrams

  • 1Algun dia els repertoris de lxic de la llengua catalanarecolliran el verb que va encunyar per descriure lactivi-tat artstica a la qual sha dedicat literalment en cos inima des de fa ja ms de quatre dcades. A ladoles-cncia Pon Pons va prendre larriscada determinacide relacionar-se amb la vida a travs de les paraules ilart de la literatura. Pel nostre autor, aquest gest ha sig-nificat una extraordinria intensificaci de la vida quevol convertir-se en art i, al mateix temps, un inslit envi-goriment de lart que distilla la vida. El fet que escri-viure sigui un verb vol dir que la uni entre vida i art sun acte permanent i aquesta fusi entre els dos ele-ments sempre est abocada a la realitat i oberta a infi-nites possibilitats. En definitiva, lobra de Pons s lodainfinita que volia Joan Maragall, una oda que no potacabar mai.

    A lestela dels seus mestres en lart descriviure,Henry David Thoreau, Robert Graves o Gerald Brenan,per esmentar-ne potser els ms destacats, Pons haconvertit la seva obra en una vasta aventura existenciali artstica. En aquest sentit, lobra de Pons s una de lesms ambicioses del panorama literari contemporani.

    Escriptura + vida = escriviureSam Abrams

  • 32

    El seu vitalisme insubornable que sempre aposta perla plentitud de la vida, malgrat les dificultats, els greu-ges, les ombres i les crtiques. Pons s un golafre de lavida i dels mots i mai en t prou. La seva calidesa, proxi-mitat i humanitat. Els poemes de Pons sempre ensengrapen, ens sedueixen i ens conquisten. A ms, sem-pre expressen un apassionat sentit de lalteritat. Els seuspoemes sn intensament personals per mai sn egla-tres perqu sempre tendeixen cap a laltre.

    La seva autenticitat, en el sentit que Lionel Trillingdonava al terme: la capacitat de dir la veritat de les cosessense contemplar les conseqencies que sen puguiderivar daquest gest de valentia i coratge. El seu punt devista inamovible. Pons sempre escriu des de la sevaMenorca natal. s un illman confs. Sviament, maiha volgut allunyar-sen de les arrels que nodreixen laseva literatura. Menorca s sempre el seu locus standides don contempla la vida, la realitat i el mn. Amb laseva obra, Pons ens demostra, com James Joyce aUlisses, que la vida es manifesta en plenitud a tots elsllocs daquest mn nostre.

    La seva tena conscincia moral. Per voluntat prpia,Pons ha volgut entroncar amb la lrica anglo-americanadexperincia moral que arrenca amb Wordsworth iKeats i es prolonga a travs de Dickinson, Browning,Hardy, Yeats, Frost... La seva esplndida conjuminacide tradici i modernitat. Pons equilibra perfectamentclassicisme i experimentalisme, seguint els dictats deT. S. Eliot i altres mestres de lAlta Modernitat. Pons nos rupturista sin evolucionista. La seva perfecci for-

    La producci de Pons forma un gran tot orgnic i cohe-rent, amb la poesia lrica com a nucli central, que acabadesbordant-se, amb tota la naturalitat, cap a altresgneres com ara la novella, el conte, el teatre, el memo-rialisme, el pensament en la seva modalitat aforstica,la literatura infantil i juvenil, larticulisme, amb clarscontagis del mn de lassaig personal i la traducci depoesia. No cal dir que el nostre autor ha desplaat el seuimmens saber com a poeta cap a tots els altres gneresque conrea. Pons no ha deixat res per verd en el camp dela literatura. Pons sha obligat a desenvolupar tota unabateria deines cognitives i literries per fer front algrau de complexitat del mn modern i la realitat con-tempornia. s un poeta amb una insaciable set deconeixement que empra la cultura, lart, la literatura iel pensament com a eines cognitives per explorar lacondici humana en lpoca moderna. I tot ha obet a unaprofunda necessitat personal, intellectual i artstica.Hem de comenar a mirar i entendre laposta de Ponscom una obra global nica amb una infinitat ditineraristransversals.

    A banda de la seva infrangible ambici, diversitat iunitat, lobra de Pons, que veritablement senceta ambla publicaci del poemari Al marge el 1983, es caracte-ritza per tota una srie de trets conceptuals i formalsque la distingeixen de cap a cap. Fem-ne el ressegui-ment, encara que sigui de manera sumria. La sevaradiant originalitat. Amb molt desfor Pons ha forjatuna veu nica que no sassembla a ning i sidentificaimmediatament com una veu personal irrenunciable.

  • 54

    mal. Lobra potica de Pons es drea sobre un punt detensi entre formalisme i espontanetat. El seu discurst la naturalitat fluent de lespontanesme que, en veri-tat, s fruit dun minucis treball dexigncia formal.I, finalment, el fi sentit de la ironia, que sempre utilitzaPons com a salvaguarda contra les constants tempta-cions de qualsevol tipus dexcs.

    D. Sam Abrams va nixer a Beckley, West Virginia, Estats Units,lany 1952. s Llicenciat en Hispniques per la UniversitatAutnoma de Barcelona. s professor, poeta, traductor, crtic iassagista. Ha estat Secretari del Centre Catal del PEN. Colla -bora habitualment als suplements culturals dEl Punt/Avui i elMundo Catalunya. El 1998 va rebre de la Fundaci Llus Carulla elPremi dActuaci Cvica. El 2010 va ser guardonat amb el 31 PremidAssaig Carles Rahola per lobra Llegir Maragall, ara.

    Home de paraules, crec en larravatament romntic,per passat pel seds del control i del domini raonal.La sinceritat es forma. Lautenticitat, estil. Crec en lainspiraci. La poesia es una fora que sha de canalitzaramb tcnica i ofici. Crec en la passi. El material poticnecessita cura i tensi. El poema em va descobrint i emrevela el mn. La idea s sentir, la finalitat, fer sentir.Crec en lemoci. Lart s sempre una aventura queexigeix risc i defuig la banalitzaci. Hi ha una veritatartstica. La genialitat s elaboraci.

    PoticaPon Pons

  • 7PELIKAN

    Tot s ara el ressvella ploma que cruixdaquest bard universexcavat en labimliterari i humdun illman quadernple de vida on els motsperfumats de vent fruiten.

    CREPUSCULARI

    Las islas, qu felices son las islas!Pedro Salinas

    Perqu tot est dit i el dem ja no importa, o s un enderroc ms, el cel passa i no mira la cara rompuda, angoixada, dels arbres. El vent ha callat. s un plany emotiu que recorre inaudible tavernes i places de pobles que han mort. Hi ha cadvers cantant i parsits que brunzen frentics al sol. No se senten refils. Aterrades pels llats, caderneres sense nima es buiden els ulls.

  • 98

    EPIGRAMMATA

    Every phrase and every sentence is and end and a beginning.Every poem an epitaph.

    T.S. Eliot

    I

    Plora dins el meu cor com deu ploure a ParsFaig barquets de paper que naufraguen al SenaCreix donzell a la tomba fulgent de NervalHi ha camins de retorn que no menen enllocSade resa i tosseix a lencal dun braserEn la nit dAlaior noms sent cans que lladren

    II

    La infncia va ser un mapa amb noms obertsUn munt de llibres dalt un porxo blancEl vell dolor de viure fa el mn durLa mort no s dentre els mals el ms pitjorHi ha versos molt ben fets on tot s falsI nits dinsomni on treu verdet labsurdPessoa ja no escriu cartes damorEls ulls de Marco Polo eren mentida

    Lilla orsada fa rost. I hi ha escrrecs de sang que travessen les messes eixutes. Al port, els vaixells van entrant. Les sirenes han fuit per no viure el naufragi.

    PALINURO

    Encallat entre els bruts esquelets destrossats de vaixells a una platja ignorada i ardent pel sol fort del migdia amb els ulls abrasats de claror sent el gust llatzerant de la sal resignada que cou estrangera i silent assumeix savi danys la bellesa cruel de ser un home venut sense llengua ni ptria.

    De Desert encs

  • 1110

    Cada vespre llegia,entre vnoves vellesque pesaven un munt,els contes de Hans Anderseni Perrault dins el llit.El rei negre ens va dur,a tots, una pilota,i a jo, per ser el petit,una espasa de plstici un escut groc de vking.Aquell dia, per,no hi havia pollastreni pastissos ni nous.Lendem anava a escolai esperava avorritque torns nixer Dui vingus el rei negre.Duia uns buberais blausgrossos fins als genollsi tenia un plumieri un vell llibre amb el nomdels germans a la tapa.Vaig aprendre molt poc.S que frem felios.

    LLIBRE DE FAMLIA

    Acosto il volto a evanescente labbri:si deforma il passato, si fa vecchio,appartiene ad un altro.

    Montale

    I

    Nadal de 1963

    Du havia nascut,per jo no sabiaque fos tan importanti pensava nomsque a ca nostra hi hauriataula plena i menjarquan sortssim de missa.Aquell dia dinvem,de gust, vianda i carn(era un dia de festa),tamb vi i xampany flac.Lalegria duravafins que, aprofitat tot,no hi quedaven ni els ossosi espervem amb nsiaque vinguessin els reis. De On sacaba el sender

  • 1312

    Ser feli s un plagi,escriure un deure amarg.No vivim, les paraulesens desviuen i ens fan,cercadors enfebritsde bellesa, perdutspresoners duna pgina.Naufragam en gargots.A lOlimp, pura osserade castanyers i nvolsque el clid sol grec besa,els dus tamb shan mort.Tot s fum i no hi quedaja res etern, Ovidi.

    DICTAT DAMOR

    Lamor que us hai en totes les parts mascla Jordi de Sant Jordi

    Desvetllat per neguits lleganyosos de mots,veig la lluna que lluny deu brillar a Bellevillei em retorna descal per teulats plens denyoral mansrdic embruix dun Pars que era festa.Jo tenia llavors fe vermella en Kropotkin,febre dngels com Rilke i ms fam que Vallejo.

    TRISTIA

    Al darrer mn de Tomis,cobert de terra estranya,en una tomba ignotaque el vent sal colpeja,potser visquis encaraen el record dantigues,enamorades donesi et cantin vells poetescom jo mateix que, lric,madur, pausat, els versosi plany dolgut, romnic,la nostra vida incerta.El temps, que tot ho esfondra,solida el teu prestigii fa el teu nom de mestreper sempre inesborrable.Per ja clssic, mite,amant damor, ni el sexeperdura i s intil,llorer marcit, la fama.Tots som llavor doblit.El celistre que corc