dilluns de poesia a l'arts santa mònica: anise koltz

Download Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica: Anise Koltz

Post on 05-Apr-2016

216 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El cicle "Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l’any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. Cada sessió presenta l’obra d’un poeta destacat que llegirà personalment la seva obra en la seva llengua original i serà presentat per un crític, estudiós o traductor de referència. A partir d’aquestes sessions es crearà un arxiu audiovisual de poesia contemporània que inclourà tots els poetes convidats.

TRANSCRIPT

  • Anise KoltzDilluns de poesia a lArts Santa Mnica

    Presentaci i traduccions dAnna Montero

  • 1Permeteu-me que us diga que Madame Koltz s una velladama indigna. Vella dama perqu va nixer fa ara vui-tanta-sis anys. Indigna, en el sentit en qu ho era Berthe,la protagonista del film que Ren Allio va rodar en 1965 ique anunciava lestat dnim que tres anys ms tardfaria volar les llambordes pels carrers de Pars i sotra-garia les conscincies i els costums. Indigna, s a dir,lcida, valenta, rebel, insubmisa. Deixeu-me dir tambque Madame Koltz s una vella dama indignada. Indig -nada amb la natura, espectadora indiferent dels sofri-ments dels ssers vius. Indignada amb els homes per laseua violncia, la seua covardia, la seua hipocresia. In -dig nada sobretot amb Du, amb un Du que ha mortper que ens ha marcat amb els seus preceptes, amb lesseues interdiccions, amb els seus dogmes. Amb unadi mensi tica que els allunya de qualsevol sentimenta-lisme estril, els seus poemes evidencien el que samagadarrere de les convencions, el que se silencia perqu famal, perqu fa por, perqu s incorrecte.Poema a poema, Anise Koltz senfronta als preju -

    dicis, als dictats socials i religiosos, a les prpies contra-

    Anise Koltz Anna Montero

  • 2diccions, als paranys de lescriptura i de la paraula. Laseua poesia s cruel en el sentit en qu ho sn els contesde Villiers de LIsle-Adam, textos duna bellesa extraor-dinria [] i tots, sorprenents, en paraules de StphaneMallarm. La crueltat dels poemes dAnise Koltz s unfocus posat sobre la insensatesa de lhome, la violnciade la natura, la presncia indefugible de la mort. Enpa raules de lautora: El poeta ha de prendre posicien front del mn que lenvolta. Shan acabat les flors i elsoce llets Du ha mort. Lhome est sol enfront dell ma -teix, enfront del cosmos. A ell li correspon tota la res-ponsabilitat de la seua vida i de la dels altres. Cadascde nosaltres corre el risc de perdres sense guia, sensebrixola, sense cap iniciaci.Cada llibre dAnise Koltz ens recorda que estem sols

    sobre la terra i, alhora, ens proporciona les crosses pertransitar en aquesta solitud, vital i csmica. En la seuapoesia ressona el que Andr Breton anomena el to ma -jor, que segons ell distingeix els grans poetes, i que enella porta de la memria personal a la memria de laterra, de la matria, de lUnivers. Un joc doposicions articula la seua poesia: la llum i

    lombra, la nit i el dia, la realitat i el somni, la paraula i elsilenci, la mort i la vida. Tanmateix, amb un esperit queremet a la filosofia oriental, aquests elements hi coexis-teixen sense negar-se, simbriquen lun en laltre; aix, lallum amaga lombra, la realitat i el somni es confonen, elsilenci amaga la paraula que alhora el cont i la vida i lamort esborren els seus lmits. Dos espais immensos iomnipresents posen en escena les tensions de lescrip-

  • 3tura i de la vida: duna banda, el desert, mbit tradicio-nal de lepifania, que ac figura el blanc de la pgina, elbuit del poema, recorregut per caravanes de mots, ialhora escenari de la presncia de laltre, aquell quesamaga darrere del mirall i es materialitza en la imatgede lombra. Daltra banda, loce, representaci de la r -bia, de la violncia cega, bstia que incessantment esllana contra la terra i en qui la poeta es reconeix, sot-mesa com ell a les lleis de la natura. Amb un llenguatge despullat i directe, allunyat de

    tota floritura, Anise Koltz traa lescenari daquests en -frontaments que sn leix de la seua poesia. Als seuspoemes ressonen el vent, loce, per tamb la msicadels astres, el silenci del mn. La paraula mateixa noescapa a la contradicci: instrument de coneixement imaterial primer del poema, simpregna de la violnciade les relacions dels homes, participa de lopressi delbotx sobre la vctima, afaiona la memria personal icollectiva i, alhora, explora el que no es pot dir, limpen-sable del pensament, el costat fosc del planeta, comdiu un vers seu. Conscient del paper de la paraula en la formaci de

    limaginari collectiu i dels seus dogmes, als seus poemessovint escoltem la veu del Du de la Bblia, hi trobem lesparboles i els personatges que la poeta sapropia perdenunciar-ne la intolerncia i larbitrarietat. No hi ha, doncs, rescabalament per a lhome, cap-

    tiu de la seua insignificana i vulnerabilitat? S, lhome,responsable del seu dest i capa de totes les ignomniesi covardies, tamb s possedor de potncies que fan

  • 4moure el mn: lamor, la solidaritat, lempatia. Lamor,lal que fa girar el sol i la lluna i tots els planetes, nicafora contra la mort no debades els poemes dAniseKoltz dedicats al seu marit desaparegut, company devida i de poesia, estan majoritriament escrits en pre-sent i celebren la comuni del cos i de lnima. Senti -ment tota lit zador que esborra les fronteres del temps ide la matria, lamor permet la comprensi i la pietatcap al personatge de la mare, per exemple, dona ambmal denyor, present en tants poemes i en la veu de laqual ressonen finalment tendresa i inquietud, malgratla seua imatge autoritria i repressiva. La solidaritatcap als patiments dels homes, com ara als poemesSc jueva amb ells i Sc palestina amb ells, fa quela poeta sidentifique simultniament amb Can i Abel,amb lassass i la vc tima, esclaus tots dos duna ma -teixa condici. Anise Koltz sap que la paraula mai no podr abastar

    la realitat que samaga darrere de la realitat i que avegades el somni desvela, s conscient que mai no tro-bar la paraula que canviava el mn, per tamb sapque noms la paraula certifica la prpia existncia,potser sc noms el subjecte daquest poema, escriu.La poeta porta el llenguatge al lmit perqu sacoste almxim a la realitat, per forar-lo a revelar els secretsque lull ignora, perqu, en paraules seues, la poesiaforma part del mn nocturn de la realitat i, alhora,representa lnica clau que permet accedir als espais dela conscincia. Per aix declara: La nostra llengua ssagrada. El nostre deure s protegir-la, vetllar-hi com

  • 5un foc que no ha dapagar-se mai, ja que s ell, precisa-ment, qui ha dilluminar la nit del mn.Potser hauria dhaver comenat dient que Anise Koltz

    va nixer a Luxemburg, al si duna famlia en la qual esbarregen diferents arrels, txeca, alemanya, belga i an -glesa, i sempre molt activa en lescenari cultural i literariluxemburgus. La seua formaci, que va tenir lloc sota lOcupaci de

    Luxemburg, va ser alemanya i per aix va escriure elsprimers llibres en aquesta llengua. Tanmateix, a partirde 1966, els seus textos sorienten cap al francs, finsque als anys 80, i potser a causa de la mort prematuradel seu marit provocada per les tortures que va patir enun camp de concentraci nazi, Anise Koltz passa defini-tivament a la llengua francesa.En 1963, junt amb el seu marit, Ren Koltz, va crear

    les Biennales de Mondorf, que van durar fins al 1974. Desde 1995, les Journs littraires de Mondorf, organitza-des per lAcadmia Europea de Poesia que presideix, enrecullen lesperit amb lobjectiu, segons lescriptora, deser un laboratori, per modest que siga, de la construc-ci duna societat multicultural. Anise Koltz, autora duna vintena llarga de reculls

    de poemes, ha rebut nombrosos premis entre els mspres tigiosos, com el Blaise Cendrars, lApollinaire, etc.s membre de lAcadmie Mallarm i de lInstitut GrandDucal des Arts et des Lettres.Per crec que el que realment importa ara s escol-

    tar la veu dAnise Koltz llegint els seus poemes.

  • 6Anna Montero Bosch. Llicenciada en Filologia Francesa per laUniversitat de Valncia. Poeta i traductora, treballa com a pro-fessora de francs densenyament secundari.

    Autora dels poemaris: Polsim de lluna (1983); Arbres de l'exili(1988); La meitat fosca (1994); Com si torns denlloc (1999);Serenitat de cercles (2004); El pes de la llum (2007, PremiCa daqus a Rosa Leveroni 2006); Teranyines (2010, PremiAusis March).

    Alguns poemes seus figuren a diverses antologies i han estattraduts al francs, al castell, al rus, a lalemany i a litali.

    Ha tradut diversos articles i llibres de poesia i prosa. Els darrersllibres de poesia traduts sn: Poetes quebequesos (2001);LEna morada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Oscillatori,dAurlie Nemours, (2002); 12 poemes, dAnise Koltz, (2004);La terra calla, dAnise Koltz, (2005).

  • Anise Koltz

    Poemes

    Dilluns de poesia a lArts Santa Mnica

  • 8Je suis Juive avec eux

    Leurs souffrancessinscrivent dans mon sanget coagulent

    Sur le bord de ma fentreleurs cendres se posentaujourdhui encorechaque nuit jtouffe sous les tonnesde cheveux rass

    (Bni soit le serpent)

    . . .

    Je suis Palestinienne avec eux

    Leur douleursest plante dans ma poitrine

    Dans mes artressaccumulent leurs pierresautre murde lamentation

    (Bni soit le serpent)

  • 9Sc jueva amb ells

    Els seus sofrimentssinscriuen en la meua sangi es coagulen

    Sobre lampit de la meua finestrales seues cendres es posenavui encaracada dia mofegue sota les tonesde cabells afaitats

    (Bni soit le serpent)

    . . .

    Sc palestina amb ells

    El seu dolorsha plantat dins del meu pit

    Dins les meues artriessacumulen les seues pedresaltre murde lamentacions

    (Bni soit le serpent)

  • 10

    Jaime lhommeau dos vaste comme une steppe

    Dans les profondeurs de sa terrejcoutele bruit du troupeau de bufflesqui le traverse

    (L'ailleurs des mots)

    . . .

    Je suis vechasse du paradis

    Et devenue voyanteje nlve plus mes enfantscomme des larvesDieu na pas besoin de les dlivrer du mal

    Chaque arbre est celui de la connaissance

    (Le cri de l'pervier)

  • 11

    Estime lhome desquena vasta com una estepa

    Dins les profunditats de la seua terraescolteel brogit del ramat de bfalsque el travessa

    (L'ailleurs des mots)

    . . .

    Sc Evaforagitada del parads

    I transformada en videntja no crie els