dilluns de poesia a l'arts santa mònica: kirmen uribe

Download Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica: Kirmen Uribe

Post on 23-Jul-2016

218 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica: Ponç Pons El cicle "Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l’any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. Cada sessió presenta l’obra d’un poeta destacat que llegirà personalment la seva obra en la seva llengua original i serà presentat per un crític, estudiós o traductor de referència. A partir d’aquestes sessions es crearà un arxiu audiovisual de poesia contemporània que inclourà tots els poetes convidats.

TRANSCRIPT

  • Dilluns de poesia a lArts Santa Mnica

    Kirmen Uribe

    Presentaci i traduccions dAitor Antuano

  • Aitor Antuano (Bilbao, 1989) s llicenciat en Histriaper la Universitat del Pais Basc. Ha cursat el mster dedos anys dEstu dis Comparatius de Literatura, Art i Pen -sament a la Pompeu Fabra. Aquesta llarga estada a Bar -celona li ha perms apropar-se a la literatura i la llenguacatalana. Com a treball de mster, ha realitzat un estudisobre una novela russa de principis del segle XX. Parla iescriu langls i el rus.

  • 1Heus aqu un vers del primer poema de Mentrestantagafam la m, primer i nic llibre de poemes de KirmenUribe. Autor de diverses obres de literatura per a nens ijoves, novelles i combinacions entre literatura i msica,amb aquest llibre Kirmen va aconseguir un lloc entre elsnoms ms importants de la literatura basca contempo-rnia. El llibre va gaudir duna acollida calorosa entre elslectors i els crtics, tant al Pas Basc com a lestranger, iha estat tradut a uns quants idiomes, entre ells el catal,el castell, el francs, langls i el rus. A partir del llibreva sorgir un espectacle on es mesclaven la poesia i lamsica, amb la collaboraci de famosos msics bascoscom ara Mikel Urdangarin.

    Amb aquest vers Kirmen ens presenta les idees queacompanyaran el lector durant tota la lectura: sn poemesque surten des de dins, que no volen allunyar-se de laterra, i que, sobretot, transmeten calma, calma perquse sent impotent i accepta aquest sentiment, com recal-cava Igor Estankona escrivint sobre el llibre. Una calmaamb la qual tot esdev ms creble, ms tendre, millor.

    I la terra, el lloc on caminem, el lloc des don escrivim,al cap i a la fi. Segons Mikel Asurmendi, es tractava de

    Tots tenim a dins un riu amagat a punt de desbordar-seAitor Antuano

  • 2poemes lligats a la terra, lligats com tothom, ho vulguemo no, tal com ho va descriure Karmele Igartua:

    El mar com nosaltress de la terra.A cada onadasallunyaria de la terrai fugiria.

    Per la fora de la terrael t retingut com nosaltresi condemnata ser de la terra.

    Lescriptura de Kirmen Uribe s plenament conscientdaquesta condici. s una escriptura que sens presen-ta amb senzillesa, en la qual els grans temes apareixensense fer gaire soroll, per esclaten a dins de cadascunde nosaltres. Descriu un cam que fem tots, on all msimportant s que hi hagi alg que ens agafi la m.

    Els seus poemes li han perms viatjar arreu del mn,ha fet conferncies a mltiples universitats i ha recitatels seus poemes a festivals com el de Berln, Taipei,Manchester, Bordeus, Vilenica o LHavana. A ms, els seusversos tamb han estat publicats en revistes com araThe New Yorker, Lyrikline o The Harvard Book Review.A alguns daquests llocs, la veu de Kirmen Uribe ha estatla primera a representar la literatura basca. s per aixuna figura que cal tenir en compte quan parlem de lite-ratura basca.

    A la nova collecci que ens presenta avui, els poemestornen a mostrar aquestes dues caracterstiques que sn

  • 3els eixos de la seva poesia: sn terrestres, lligats a la terra,i, sobretot, transmissors de la calma daquell que s cons -cient daquest lligam. I la representaci perfecta daquestacalma, i leit-motif a lescriptura dUribe, s el mar, queamaga tot un mn sota una superfcie quasi sempre plana.

    Kirmen va nixer a Ondarroa, un poble a la costa bascaque s, com molts daltres, una frontera imprecisa, sota laboira, entre el mar i la muntanya. Ha crescut all on es viuel mar cada dia, amb els seus embraviments, amb lesseves calmes, esperant cada mat si acollir o no elsmariners que desitgen entrar-hi, navegar-hi, trobar-hiqueviures. No s gens sorprenent, doncs, que ens parli delmar com si fos casa seva.

    La casa, millor petita, de fusta, antiga.

    No per viure, per viure s millor el mar;el de lhoritz, el de les coses que no poden ser.

    El mar apareix com all que cont una meta que cal at-nyer, per tamb s on nhi ha moltes que no satenyen.I des daquesta necessitat, des daquesta casa, sorgeixlescriptura. Tot a les seves lnies es confon amb el mar iaquells que lhabiten, fins i tot el cos mateix.

    Tu dius que no tagraden,que preferiries no tenir piguesa la blanca i llisa pell.Per qu faria jo, aniria a la derivacom el mariner en plena nit.

    Kirmen surt, camina, navega, observa, recorda, sent, arri-ba a casa, i ho escriu tot. La casa s all on onades que no

  • 4sabem don vnen ens forcen a escriure. s el lloc on neixen les lnies que desprs caminen mullant el paper;deixen un rastre que convida a seguir-les, a fer del lectorun viatger. I de cop sn a lhoritz i sn lhoritz mateix,tornant la mirada als que les miren, guardant sempre ladistncia, fugint a cada pas nostre, movent-se al ritmedels nostres ulls, dels nostres peus, dels nostres senti-ments, al nostre ritme:

    Batecs de cor.Oce tan estrany,aigua on mofegar.

    Lnica manera que veu de sortir-sen s continuar nave-gant. Fugir, sense saber ben b de qu, de qui, ni on. Fugiramb una companyia inevitable i insubstituble, nosaltresmateixos, capaos, mitjanant lescriptura, de mirar-nos tant des de fora com des de dins. Cal una mirada enmoviment que spiga buscar darrere les coses i no tinguipor de trobar-se amb ella mateixa. Escrivia MarinaTsvetieva:

    Madreo al mirall, que s trboli ple de somni embriagador,per esbrinar on anirsi on trobars refugi.

    I veig el pal llarg dun vaixell,i tu, a la coberta...

    Dins de tota la immensitat de la superfcie en calma,som ben petits, i si be s veritat que tenim un cap i dues

  • 5mans, depenem molt de moltes coses, conegudes i des-conegudes. Escriurem milers de paraules amb la intencide descriure aquesta foscor que ens envolta, i al finalencertarem a resumir-ho tot en tres lnies, i aix passaren un moment, que no pressentem i que no sabem si maitornar. Per en aquest instant descobrim el mn.

    La veritat s normalment senzilla,la realitat, inflexible,i el goig, escs.

    Mai no deixar de sorprendrens aquest instant delreconeixement. s potser aquesta casa que es mou senseaturador, la casa on res no roman tret daquest instantfuga, com escrivia el poeta rus ssip Mandelstam alseu poema Tristia:

    Tot fou antany, tot es repetir de nou, i dol ens s tan sols linstant del reconeixement.

    Lnsia de veure, per, a vegades ens torna cecs. KirmenUribe mostra com lintent darribar a una explicaci de tots quelcom que, lluny de ser bo o dolent, ms que apropar-nos ens allunya de les coses. Com al poema El cucut,del seu llibre, on tothom vol esbrinar quines notes cantaaquest ocell, i discuteixen entre ells:

    Mentrestant, el cucut seguia cantant al bosc.Ni si-sol, ni fa-re, ni mi-do.Com fa mil anyscantava: cu-cut, cu-cut.

  • 6Al segle XVIII, la xocolata era mal vista. No era moral-ment acceptable. Si fem cas dels sermons daquellapoca, hi ha ms duna referncia a la xocolata, i sinstaals fidels que no en mengin, perqu es considerava pecat.No sabem si la ra s que era massa cara per a la majoriade la gent, o que tenia relaci amb altres pecats ms obs-curs. El cert s que la xocolata tenia mala premsa.

    El pare Larramendi, gramtic i jesuta, tenia fama detenir molta m esquerra. All que per a altres era pecat,per a ell no ho era tant. Per exemple, li agradaven molt elsballs i no gastava gaire energia a alertar els feligresosdels suposats perills que rondaven a tots aquells que ba -llessin de nit als porxos de lesglsia. Pel que fa a la xoco-lata, actuava igual. No la considerava cap pecat. Fins i totli agradava i lassaboria de tant en tant; era el seu capritx.

    Quan Larramendi va morir, van trobar una una dexocolata sota el seu coix. Havia agonitzat durant unsquants dies. Aquest va ser el seu ltim capritx. La troba-lla va generar una gran discussi a lorde. Alguns jesutesargumentaven que Larramendi havia pecat al seu llit demort i, en conseqncia, no podia ser enterrat segons el

    PoticaKirmen Uribe

  • 7ritual cristi. El seu cos hauria de jaure fora dels mursdel cementiri. Altres defensaven que una persona tanimportant com el gramtic no podia patir un greuge sem-blant. Al final es va imposar el seny, i els pares jesutes vanexculpar Larramendi del seu ltim antull.

    Un poema s com aquella una de xocolata que vantrobar al llit de mort del pare Larramendi. Un poema sritme, s estructura, per sobretot s sentit. Un poemasempre transmet quelcom nou. I, sobretot, un poema ar -riba al lector dimprovs, arriba per sorpresa, com aque-lla una de xocolata que van descobrir sota el coix deLarramendi, una una de xocolata petita, fosca i dola.

    De Mientras tanto dame la mano (Visor, 2003).

  • TANKA

    Dantzuzkit, gauez,belarri gingileanbihotz-taupadak.Ozeano arrotza,itoko nauen ura.

    LEHENDAKARIA DESERRIAN

    Hemen dena zait arrotza: erro gabeko zuhaitzak,oinarririk gabeko etxeak, beirazko euria,argizari usaindun loreak.

    ZBIGNIEW HERBERT

    Lehendakariak munstroaren sabela hartu du gordelekudeserrian: Berlinera alde egin du naziengandik ihesi,han sekula aurkituko ez dutelakoan.

    Kontsul hegoamerikar baten izena hartu du.Eta orain, mitinetara milaka lagun biltzen zituengizon ziur hura, frontera zihoazen gazteei

    Poemak

  • 9TANKA

    Sento, de nit,al lbul de lorellabatecs de cor.Oce tan estrany,aigua on mofegar.

    EL LEHENDAKARI A LEXILI

    Nothing here is minetrees have no roots houses no foundations the rain is glassy flowers smell of wax.

    ZBIGNIEW HERBERT

    El lehendakari ha triat la gola del llop com a refugia lexili: ha marxat a Berln fugint dels nazis, pensant que all mai no el trobarien.

    Ha pres el nom dun cnsol sud-americ.I ara, aquell home ferm que congregava milers de personesals mtings, aquell home coratjs que parlava

    des de lhotel Carlton

    Poemes

  • 10

    Carlton hoteletik hitz egiten zien gizon bulartsua,orain bakar-bakarrik doa trenean. Ihesean galdu dit