3.1.CRISI de L’ANTIC RÈGIM Problemes i Contradiccions

Download 3.1.CRISI de L’ANTIC RÈGIM Problemes i Contradiccions

Post on 06-Dec-2015

10 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Historia crisis del antiguo rgimen en valenciano.

TRANSCRIPT

  • LA CRISI DE LANTIC RGIM2n batxillerat

  • INTRODUCCI: DEFINICI I CARACTERSTIQUESAntic Rgim: sistema poltic, econmic, social i cultural de les societats europees entre els segles XVI i XVIII. Terme encunyat pels liberals desprs de la Revoluci francesa per a referir-se a lpoca histrica anterior.

    Es caracteritza per:Una societat estamental desigualtat jurdica i immobilismeUna economia agrria i senyorial baixos rendiments i escasses inversionsLabsolutisme monrquic sarriba a ell al segle XVIII, desprs dun llarg perode de monarquia autoritria:-RRCC primer exemple de monarquia autoritria a Espanya, que continuen els ustries (Habsburg)-1479 uni dinstica (Corona dArag i Corona de Castella) Estat plural, no unitari-Estructura confederal i pactisme a la Corona dArag-la noblesa i el clero es sotmeten a lautoritat poltica de la Corona a canvi de mantenir els seus privilegis i la riquesa, sobretot a Castella-reforament del poder reial grcies a noves institucions:Exrcit permanentCos diplomtic permanentBurocrciaUn gran pes de lEsglsia catlica i de les creences religioses.

  • EL SEGLE XVIII: ELS PRIMERS BORB

    Entronitzaci de la dinastia a la mort de Carles II testament a favor de Felip dAnjou (Borb) Guerra de Successi (1700-1714)

    Causes i desenvolupament del conflicte:-conflicte internacional: por al trencament de lequilibri de poders a EuropaGran Bretanya, Holanda, ustria, Portugal i Savoia recolzen a larxiduc Carles dustria (Habsburg)Frana recolza a Felip dAnjouForces militars equilibrades entre els dos candidats1711 larxiduc Carles hereta la Corona dustria canvia el curs de la guerra negociacions per acabar amb la guerra i reconixer a Felip V com a rei dEspanya.

    -conflicte intern: por a labsolutisme i centralisme dels Borb.Corona de Castella a favor de Felip V (menys lalta noblesa)Corona dArag a favor de larxiduc Carles dustria (excepte lalta noblesa)Superioritat militar de Felip V: 1711 ocupaci de Valncia/ 1714 ocupaci de Catalunya/ 1715 ocupaci de Mallorca.

    Conseqncies del conflicte:-Prdues territorials i concessions econmiques (Tractats dUtrecht i de Rastatt, 1713-1714)-Imposici de labsolutisme monrquic.

  • LA GUERA DE SUCCESSI

  • LA DINASTIA BORBNICA

  • ABSOLUTISME BORBNIC (p.64-65)Imposici del model francs:El monarca s lencarnaci de lEstatNo est sotms a cap limitaci jurdica ni constitucionalFonaments terics: Bossuet (origen div de la monarquia) i Hobbes ( garant de la pau i lordre pblic)Pacte tron- altar

    Centralitzaci i uniformitat:Reorganitzaci i unificacci dels regnes peninsulars: Decrets de Nova Planta (1707-1711 Valncia i Arag/ 1715 Mallorca/ 1716 Catalunya), suposen:Labolici dels furs i la supressi de les institucions i llenges prpiesLa imposici de lorganitzaci poltica i administrativa de CastellaAdministraci central: SecretariesAdministraci territorial: Provncies administrades per Capitans Generals (funcions administratives, militars i judicials) / Reials AudinciesAdministraci local: corregidors (delegats del rei als ajuntaments)

    Intents de racionalitzaci i modernitzaci: eficciaIntroducci del crrec dintendent recaptaci dimpostos i dinamitzaci econmica de la provncia.Reorganitzaci de la Hisenda i del sistema fiscal als territoris de la Corona dArag: cadastre (Catalunya), nica contribuci (Arag), equivalent (Valncia), talla (Mallorca).

  • PROBLEMES ECONMICS I SOCIALS DE LANTIC RGIM (1) (p.66-67)Pervivncia de la societat estamental-Es caracteritza per la desigualtat jurdica i el carcter tancat (immobilisme)-Dos grans grups:Privilegiats (noblesa i clero): tenen la major part de la propietat, no paguen impostos i ocupen quasi tots els crrecs pblics Gaudeixen de privilegis (drets exclusius): econmics, administratius, judicials i jurisdiccionals.Pensament ideolgic (jerarquia, neteja de sang,..) no permet canvis.No privilegiats (tercer estament, heterogeni, escassa burgesia, majoria de llauradors, sectors populars urbans): suporten les crregues econmiques de lEstat i estan marginats de les decisions poltiques

    Economia agrria:-Pervivncia de la propietat amortitzada o vinculada, per assegurar el patrimoni familiar i institucional escapen a la circulaci comercial (no es poden vendre i es transmeten per herncia). Tipus ms freqents:Primogenitures de la noblesa (vinculacions)Bens de m morta, de lEsglsia (amortitzacions)Bens municipals, de propis i comunals (amortitzacions)-Pervivncia del rgim senyorial que permet a la noblesa i clero exercir jurisdicci i cobrar quantioses rendes als llauradors:Senyorius territorials i senyorius jurisdiccionals

    -La propietat de la terra es concentra en poques mans-La majoria de la poblaci no pot accedir a la propietat de la terra preu elevat descontentament social-Des de la segona meitat del segle XVIII creixent oposici dels pobles contra els senyors (avalots, resistncia al pagament dimpostos)

  • PROBLEMES ECONMICS I SOCIALS DE LANTIC RGIM (2)-Varietat de situacions entre els llauradors i desigual repartiment de la terra i de les rendes agrries:Petits propietaris, predominen al nord (minifundis) capital escsArrendataris: contractes emfitutics (a perpetutat), sobretot a Catalunya; contractes a mig termini: subarrendaments (fors i subfors) a Galcia i Astries; contractes a curt termini als latifundis del sudJornalers als latifundis dExtremadura i Andalusia.-Persistncia de les crisis de subsistncia (condicions climtiques, descens dels rendiments agraris) perodes de fam epidmies-Persistncia dels privilegis de la Mesta utilitzen les millores terres per a pastures.

    Feblesa de la indstria i del comer interior:Persistncia de la indstria tradicional (tallers artesans) organitzada en gremisMercat interior dbil i escs autoconsum i intercanvis a nivell local i comarcal, degut a:-deficincia dels transports (allament de linterior)-escassos excedents i rendes de la major part d ela poblaci

    ***Conclusi: lAntic Rgim, amb les seues rgides estructures econmiques i socials, impedia el creixement econmic, i la crisi econmica augmentava la conflictivitat social.

  • LES CONTRADICCIONS DE LA MONARQUIA ANSOLUTA. LA CRSTICA DELS ILLUSTRATS (p.68-69)Lenta introducci a Espanya de les idees illustrades. Difusi obstaculitzada per:-pes de lEsglsia catlica (Inquisici, control de les Universitats)-existncia duna escassa burgesia

    1750- 1760 sorgeix una generaci de pensadors interessats per la cincia, amb esperit crtic (sobretot del model social) i defensors del progrs: Feijoo, Jovellanos, Campomanes...

    Preocupacions bsiques dels illustrats espanyols:Millorar el nivell cultural de la poblaci EDUCACI (ensenyament til, prctic i obligatori)

    Traure a Espanya de lendarreriment econmic REFORMES ECONMIQUES (xoquen amb les estructures socials de lAntic Rgim)

  • LES NOVES IDEES ILLUSTRADES. LA CRTICA DE LANTIC RGIMANTIC RGIM ILLUSTRACI/ LIBERALISME-Societat estamental - Igualtat social i legal - Fi dels privilegis

    -Rgim senyorial - Fi dels senyorius - Desamortitzaci

    -Control de leconomia per part - Llibertat econmicadels gremis i la monarquia - Lliurecanvisme - Fi dels monopolis

    -El rei controla tots els poders - Divisi de poders

    -Les persones no tenen drets - Defensa dels drets naturals de les persones

    -El rei s el representant de Du - Els governants representen els ciutadans. CONTRACTE SOCIAL

  • EL DESPOTISME ILLUSTRAT DE CARLES III (p.68 a71)Poltica reformista: modernitzaci-1. Reformes de Squillace Oposici grups privilegiats (mot 1766)-2. Reformes dillustrats espanyols:

    Terreny religis REGALISME Expulsi dels jesutes (1766)

    Terreny social Declaraci de l`honestedat dels oficis (1783)

    Terreny educatiu Reforma estudis universitaris i ensenyament mitj Creaci d escoles darts i oficis

    Terreny econmic Reducci dels privilegis de la Mesta Colonitzaci de noves terres (Sierra Morena) Projectes de reforma agrria Progressiva liberalitzaci del comer interior Liberalitzaci del comer colonial, 1778 (fi del monopoli de Cadis) Impuls a les manufactures reials Creaci de les Societats Econmiques dAmics del Pas

  • ELS LMITS DEL REFORMISME (p.71)Els intents de reforma agrria implicaven acabar amb el poder dels privilegiats oposici daquestos i paralitzaci del projecte de reforma agrria El problema agrari estar present al llarg dels segles XIX i XX. (p.72)

    Creixement escs de la burgesia

    La poltica de Despotisme Illustrat no atacava el poder absolut del monarca implicava canvis descassa profunditat.

    Lesclat de la Revoluci francesa i la por al contagi revolucionari Carles IV paralitza les escasses reformes

  • ELS EFECTES DEL REFORMISME: CANVIS I PERVIVNCIES (p. 74 a 77)Creixement demogrfic, malgrat que limitat per la persistncia de crisis de subsistncia. Major creixement a la perifria.Millores agrries al litoral. El creixement de la producci agrria limitat per les adverses condicions climtiques, les amortitzacions i les crregues senyorials.Impuls de manufactures privades, especialment a Catalunya: manufactures de cot (indianes), grcies a:-demanda interna (especialitzaci, emfiteusis)-ampliaci del mercat a Castella-obertura al mercat colonial americ Desenvolupament escs en altres regions per lescassa demanda dels llauradors.Liberalitzaci del comer colonial beneficia a altres regions peninsulars, per gran part dell es mant en mans de comerciants estrangers, dedicats a la reexportaci de productes.