supòsits de conflicte en les societats del capital: el...

Supòsitsdeconflicteenlessocietatsdelcapital:el

mecanismelegald’impugnaciód’acordssocials

XavierSanzPujol

Curs2016-2017

GraudeDret

TreballdeFinaldeGrau

Tutora:CristinaRoyPérez

XavierSanzPujolSupòsitsdeconflicteenlessocietatsdelcapital:elmecanismelegald’impugnaciód’acordssocials

2

Índex

PRIMERAPART:elmarcnormatiulegal

1-Introducció......................................................................................................................................3

2-Estructura........................................................................................................................................5

3-LaLSCdel2010ilareformaaportadaamblaLlei31/2014...................................6

4-Lesdiferènciesentrel’anticielnoutextdelaLSCquehanmodificat laimpugnaciód’acordssocials....................................................................................................9

SEGONAPART:supòsitsdeconflicte

5-Apuntsobrel’art.348.bisLSC:lasevaentradaenvigor...........................................15

6-Eldretd’informació....................................................................................................................18

7-Unaaproximacióal’interèssocial.......................................................................................24

8-L’opressiódelamajoria............................................................................................................29

9-L’obstruccionismedelaminoria...........................................................................................32

TERCERAPART:mecanismesderesolució

10-Laimpugnaciód’acordssocialsdel’art.204LSC:funcionamentdelmecanismeex-anteiex-post........................................................................................................35

11-Elslímitsal’acciód’impugnacióilacaducitatd’aquesta........................................44

12-Legitimacióperaimpugnar.................................................................................................49

12.1-Legitimacióactiva..................................................................................................49

12.1.1-Socis...........................................................................................................49

12.1.2-Administradors.....................................................................................51 12.1.3-Tercers......................................................................................................52

12.1.4-Altres.........................................................................................................53

12.2-Legitimaciópassiva...............................................................................................54

13-Laproteccióalesminories.Conclusions.......................................................................56

Bibliografia..........................................................................................................................................62


3

PRIMERAPART:elmarcnormatiulegal

1-Introducció

Actualment,elRealDecretLegislatiu1/2010,de2dejuliol,perelques’aprovaeltextrefósdelaLleideSocietatsdelCapital,preveuuneseinesenfavordelssocisque siguin minoria dins del capital d’una societat per a reaccionar davant lesconductesd’opressióquepuguiexercir lamajoria.Aquesteseines jurídiquessónl’exercici d’accions de responsabilitat civil davant dels administradors i laimpugnació d’acords de la Junta general. En aquest treball fixarem l’estudi enaquestasegonaeina,veientcomesconfigura,aquinsdretsafectaohi térelació,com funciona el seu mecanisme i quines solucions aporta als socis minoritarisdavantd’aquestsabusosdelamajoria.

La impugnació d’acords socials té com a objecte la revisió de la legalitat de lesdecisionspresesenelsòrgansdedecisiód’unasocietatmercantil(juntageneraliconsell d’administració). En aquest treball veurem la impugnació d’acords sobredecisionspresesenlajuntageneraldesocisoaccionistes,queesconfiguracomunmecanismebàsicdeprotecciódelesminoriessocialsdavantlesdecisionsques’hiprenguinambelsvotsdelamajoria.

El propi legislador es conscient de la importància d’aquest mecanisme deprotecció,iaixíhoreconeixalincloureeldretperaimpugnaracordssocialsdinslarelaciódedretsdelsqualsgaudeix“comamínim”cadasoci.Enconcrethofaal’art.93c)delReialDecretLegislatiu1/2010,de2dejuliol,perelques’aprovaeltextrefósdelaLleideSocietatsdelCapital(enendavantLSC),sibécalreconèixerquees tracta aquest d’un dret sotmès a determinades condicions per a poder serexercit,reguladesenelsart.204isegüentsLSC.

Tradicionalment, la pròpia configuració de l’acció d’impugnació d’acords socialscomaeinadecontrolde la legalitatde lesdecisionsaprovadespermajoria, i endefinitiva,comaeinadeprotecciódelsinteressosdelaminoria,hadeterminatlasevaessencialimportànciaenlessituacionsdeconflictessocietarissorgitsenelside les societats mercantils. Es pot dir, sense por a equivocar-se, que quan esprodueix una disputa entre els socis d’una companyia mercantil, sovint aquestconflicte acaba davant dels tribunalsmitjançant l’exercici d’accions destinades acombatre els acords socials adoptats per la junta general o el consell


4

d’administració(acordsdelconselld’administracióqueenaquest treballveuremtangencialment,demanerapuntual).Aquestfet,alapràctica,acabasuposantunaenjudiciament de la vida societària que normalment no acaba portant a unesconseqüènciesprecisamentpositives,mésenllàdelplànolestrictament interndelasocietat.

Les conseqüències poden afectar perfectament al desenvolupament de lesactivitatsde lasocietatenelseutràfic jurídicmercantil.De fet,a lapràcticas’havistcom,enmoltscasos,lautilitzaciódelmecanismed’impugnaciód’acordssocialsacabaesdevenintunapeçaessencialenl’estratègiafàcticad’unadelesparts,mésque per els efectes pràctics reals d’una eventual sentència favorable, per el queacaba suposant aquest enjudiciament en l’aspecte de portar a l’estructura de lasocietat a una situació de tensió màxima, que pot resultar interessant peraconseguirfinalitatsoobjectiusqueestrobinforadelpropiprocésjudicial.

D’aquestamanera,tenintencomptelesdificultatsintrínsequesiinevitablesqueesdonen en el funcionament intern de totes les societats mercantils, ens podemplantejar un seguit de qüestions: Afavoreix aquest mecanisme al funcionamentdelsòrgansdecontroldelessocietatsdelcapitalalnostreterritori?Ésunamesuraambànimafavoridoronomésproteccionista?Ésnecessària l’existènciad’aquestmecanisme a la regulació normativa societària? Amb quina finalitat ha estatintroduïtaquestmecanisme?


5

2-Estructura

Peraentendreelmecanismelegaldelquals’hadotatalssocis,perapoderobteniruna visió objectiva sobre quines son les intencions del legislador, i per a poderargumentarunesrespostesd’ampliabast icoherentsa lesqüestionsplantejades,crecnecessarirepartireldesenvolupamentd’aquesttreballentresparts:

1. En la primera part analitzarem el marc legal que hi havia en l’àmbitsocietariabansdelareformaintroduïdaperlaLlei31/2014,iquinssonelscanvisqueactualmenthanquedatadheritsalnoutextdelaLSC.

2. En la segona part profunditzarem sobre quins supòsits de conflictetrobemenelfuncionamentinterndelessocietats,quinsdretsesveuenafectatsoinvolucrats en el funcionament delmecanismed’impugnació d’acords, i compotafectar aquest mecanisme a les parts en conflicte. Dividirem l’anàlisi d’aquestssupòsits de conflicte en dues vessants: el dret a la informació del soci (com esconfigura,quinslímitsté,quinscanvisharebut)icomlesmajoriesi lesminoriespodenactuardinsdelfuncionamentinternsocietariutilitzantfinsallímitlegalelsmecanismesnormatiusestablerts,reguladorsdelapresadedecisionsd’unapartitutorsdelsdretsdel’altrepart.

3. En la tercera part del treball veurem com funciona el mecanismed’impugnaciód’acordsiquinaafectaciótéenlesparts(majoriaiminoria)abansidesprés de la seva activació legal. Veurem quins límits té la utilització d’aquestmecanisme,quinssubjecteselpodenactivar,respectequiiquèelpodenutilitzar,ianalitzaremsiambaquestareformaellegisladorhaproporcionatunaproteccióalesminoriesoharealitzatunameraactualitzaciónormativadeleseinesjurídiquessocietàriesactuals.


6

3-LaLSCdel2010ilareformaaportadaamblaLlei31/2014

EltextnormatiudelaLleideSocietatsdelCapitalvigentapartirdelReialDecretLegislatiu 1/2010, de 2 de juliol, va ser objecte de la seva última reforma enprofunditatafinalsdel’any2014,ambl’entradaenvigordelaLlei31/2014,de3dedesembre, per la qual es vamodificar la Llei de Societats del Capital per a lamilloradelgoverncorporatiu.

AquestaLlei31/2014,aprovadaperelCongrésdelsDiputatseldia1d’octubredelmateixany,vaincorporarunseguitd’esmenessobreeltextvigentfinsalmomentamb l’objectiu de modernitzar i millorar el govern de les societats del capital,incloentcanvissobreelseurègimjurídicdonantunmajorprotagonismealaJuntad’Accionistes en la presa de decisions, introduint controls més estrictes en lesremuneracionsdels directius, i regulant la seva responsabilitat respecte els seusactesdegestió.Elscanvismésrellevantsafectenatoteslessocietatsdelcapital(ino només a les societats cotitzades). Les principals novetats que va venir aintroduiraquestanovalleivanser:

- Competències de la junta general d’accionistes: la reforma va tractar degarantirqueelsaccionistesespoguessinpronunciarde formaseparadarespectedel nomenament, la reelecció o la separació dels administradors, i respecte lesmodificacions estatutàries, de talmanera que l’emissió dels seus vots es poguésemetrede formadiferenciada.Respecte las juntesde lessocietatsanònimes i lesmajories necessàries per adoptar acords, es va suprimir el conceptede “majoriaordinària” perpassar a quedardefinit coma “majoria simple” (més vots a favorqueencontradelcapitalqueestrobipresentorepresentatalaJunta).

Igualment es va fer extensiu a les societats anònimes la regla ja existent a lessocietats de responsabilitat limitada, que permet a la Junta intervenir enassumptesdegestiódelasocietat.

Sobre el tractament jurídic dels conflictes d’interès, es va establir una clàusulaespecífica de prohibició del dret de vot en els casos més greus de conflictesd’interès(finsllavorsnomésaplicablealessocietatsderesponsabilitatlimitada);en la resta de casos el soci podrà votar. També es va establir una presumpciód’infracció sobre l’interès social enels casosque l’acordadoptathohaguésestatambelvotdeterminantd’algunsociosocisinvolucratsenelconflicted’interessos.En aquests casos existiria una inversió de la càrrega de la prova que volguésjustificar l’actuaciód’aquestsocioaccionistacomaconformeobeneficiosapera


7

l’interèssocial.

- Administració de la societat: es van regular els deures i el règim deresponsabilitatdelsadministradors,tipificantdemaneramésprecisaelsdeuresdediligència i lleialtat i elprocedimentquecaldria seguirenels casosde conflictesd’interès.Esvaampliarl’abastdelaresponsabilitatdelsadministradorsmésenllàdelrescabalamentpereldanycausat, incloentenelnouredactat ladevoluciódel’enriquiment injust que per aquesta conducta hagueren obtingut. També es vafacilitarlainterposiciódel’acciósocialderesponsabilitatalreduirelpercentatgede participació necessari (passant del 5% al 3% en societats cotitzades), ipermetentlasevainterposiciódirectaencasd’infracciódeldeuredelleialtatsensenecessitat de tenir que esperar a la celebració de la junta general per a poderinterposar-la.

Respecte les competències del consell d’administració es va establir que aquests’hauràdereunir,almenys,deformatrimestral,ambl’objectiuquemantinguiunapresència constant i continuada en la vida de la societat. Els consellers tenen eldeure d’assistir personalment a les sessions del consell, i en el cas d’ésserrepresentats, fer-ho només per a consellers del seu mateix rang (això es, unconsellernoexecutiunoméspodràdelegarsobreunaltreconsellernoexecutiu).

Igualment es va incloure un nou article que conté les facultats indelegables delConsell(art.249bis)entrelesqualsestroben,dinsdelapolíticadecontroligestiódels riscos, els riscos fiscals que corri la societat (referint-se a l’aprovaciód’inversions o operacions que tinguin un especial risc fiscal), com també ladeterminaciódel’estratègiafiscaldelasocietat.

SobreelscàrrecsdePresidentiConsellerExecutiu,esvaestablirquequanambdósrecaiguin sobre la mateixa persona, el nomenament del president del consellrequeriràdelvotfavorabled’almenysdosterçosdelsmembresdelconsell.Sobrela durada del càrrec d’administrador es va establir que els nomenaments fossinperaperíodesmàximsdequatreanysenllocdelsfinsllavorssisanysdedurada.

-Retribucionsdelsconsellersiadministradors:esvaestablirqueaquestesremuneracionshaviendereflectirdeformaadequadal’evoluciórealdel’empresa,iestarcorrectamentalineadesambl’interèsdelasocietatielsseusaccionistes.Enlessocietatscotitzadesessotmetràal’aprovaciódelaJuntaGenerald’Accionisteslapolíticaderemuneracionscomapuntseparatdel’ordredeldiaiambcaràcterplurianual,previinformedelaComissiódenomenamentsiretribucionsquehaurà


8

d’ésseremèscadatresanyscomamínim.

També es va establir que l’informe anual sobre remuneracions seguia estantsotmèsalvotconsultiudelajunta,peròencasqueaquestvotfosnegatiu,caldràrealitzarunanovapropostadepolíticaderemuneracions.

AltresmodificacionsqueesvanaplicaraltextnormatiudelaLSCvansertambélaobligatorietatdepublicaren lamemòriadelscomptesanualsel terminimitjàdepagamentaproveïdors,informacióquetambéespotpublicarenlapàginawebdelasocietat(demaneraobligadaenlessocietatsanònimescotitzades).

RespectelaJuntaielsdretsdelssocis,partquemésensinteressaiafectaalnostretreball, destacar també les novetats que es van introduir amb la delimitació del’exercici del dret d’informació i la seva possible infracció com una causad’impugnaciódelsacordssocials.Esvaestablirqueenelscasosonunsociveiésvulnerat el seu dret de pregunta exercitat abans de la Junta, només es podranimpugnar aquells acords que s’hagin adoptat la informació sol·licitada sobre elsquals resultés essencial per a exercir el dret de vot. Aquest dret canvia en lessocietats anònimes, on la vulneració del dret d’informació que l’accionista hagivolgutexercitardurant lacelebracióde la Juntanoseràcausad’impugnaciódelsacordsadoptats.Tambéesvanincorporarnovescautelesperadelimitarl’exercicial dret d’informació basades en elmarc de la bona fe, per a evitar-ne el seu úsabusiu.

Acontinuaciópassaremaveureenunaanàlisimésprofundalesdiferènciesentrel’antic textque contenia la LSCbasadaen elRDL1/2010 i l’actual text reformatamblaintroducciódelaLlei31/2014,enconcret,sobreaquellsarticlesquetenenafectaciósobrelaimpugnaciód’acordssocials.


9

4- Les diferències entre l’antic i el nou text de la LSC que hanmodificatlaimpugnaciód’acordssocials

DetoteslesreformesintroduïdesperlaLlei31/2014,passaremadesglossarambdetall aquelles que van afectar a la impugnació d’acords i els drets del socisminoritaris.

Lamésàmpliaiimportantreformaenaquestàmbitesvaduratermeatravésdel’art. 204, que va venir a substituir l’antic art. 115 de la “Ley de SociedadesAnónimas”.Enelnou redactat el legisladorva ferdesaparèixer ladistinció entreacordsnuls (aquellsque infringienoerencontrarisaunprecepte legal) iacordsanul·lables (aquells que podien ésser anul·lats a instància de part dins de cadatermini establert legalment) existent fins al moment, i va passar a legitimar laimpugnació d’aquells acords que fossin contraris a la llei, que s’oposessin alsestatutsoalreglamentdelaJuntadelasocietat(finsaleshoresnocontemplat),oquelesionessinl’interèssocialenbeneficid’unovarissocisodetercers.Tambéesvaampliarl’acciód’impugnacióperaquellsactesquelesionessinl’interèssocialsieren adoptats demanera impositiva per lamajoria, incloent aquells acords que,malgrattot,nolesionessinelpatrimonisocial.Unaqüestióaplantejares:perquèesvamodificaraquestarticlereconeixentunalesiódel’interèssocialencaraquenohihaguésunperjudicienelpatrimonidelasocietat?

Senseentrar aquí sobreel concepteo ladelimitacióde l’interès social (concepteque tractaremmés endavant), cal apuntar que el límit essencial dels drets delssociséselrespecteieldeuredefidelitatcapaaquestinterèsdelasocietat.Abansd’aquestareformadeltextdelaLleideSocietatsdelCapital,davantlaimpugnaciód’acords de la Junta general es podia apreciar una tendència per part delsTribunals a utilitzar la institució de l’abús de dret (recollida a l’art. 7.2 CC) peranul·lar les decisions que de forma opressora poguessin adoptar les majories,especialmentenlessituacionsonesvotésunaretencióinjustificadadelsguanysdela societat i la conseqüent negativa al seu repartiment en forma de dividends1.Aquestainterpretacióvaresultarpositivaperadonarsolucióaaquestsproblemes,

1Enaquestsentit,vid.laSAPdeValènciade5dejunyde1997;SAPdeValènciade15desetembrede1997;SAPdeMadridde5defebrerde2001;SAPd’Alacantde26defebrerde2001;SAPdeLasPalmasde19d’abrilde2004;SAPdeMúrciade28degenerde2005;SAPdeMúrciade28denovembrede2008;SAPdeMúrciade27defebrerde2009;SAPd’Àlavade19d’octubrede2010;SAPdeBalearesde22dedesembrede2010.TambélaSTSnúm.418/2005,de26demaig;ylanúm.873/2011,de7dedesembre.


10

però sense dubte era una solució insuficient i adaptada de manera forçosa aaquesta matèria en falta d’altres instruments normatius que els donessincobertura.

TalicomcitalaSTSde19defebrerde19912,lalesióal’interèssocial “noesotroquelasumadelosinteresesparticularesdesussocios,deformaquecualquierdañoproducidoenelinteréscomúndelrepartodebeneficios,oencualquierotraventajacomunitaria, supone una lesión al interés social”. Davant d’aquestes situacions ellegisladorestrobavaobligataaportarunasoluciónormativa,ambmésraósical,altrobar-se els Tribunals que davant d’aquests casos d’opressió de les majories,atorgarèxitaunaacciód’impugnaciósotalacausad’unalesiódel’interèssocialnoerasenzill,doncsmoltesvegadeslessituacionsl’avantatgeobtingudesperelsocide control o majoritari com a fruit d’aquesta mesura opressora no resultavenfàcilmentprovables,iencaramenysprovarqueelperjudiciefectuatsobreelssocisminoritariss’identificavaalmateixtempsambunalesiósobrel’interèssocial,talicomlanormarequeria.Amés,inclúsenelscasosquel’acordrespectiudelaJuntageneralesdevinguésanul·latdesprésde laseva impugnació, laminoriaesseguiaveientsotmesaapatirelcomportamentopressiudelamajoriadinsdelasocietat,no tant sols en situacionsqueescapessinde lapossibilitatd’impugnació (pernoprovenird’unacordsocialadoptatperelgrupdecontrol)sinótambépromoventnoves conductes abusives a través de la Junta, agreujant-se especialment enaquellessituacionsonaquestabúsprenguésformaatravésd’omissionstalscomlanegativaarepartirbeneficis.

Davantd’aquestessituacionselsjutgesespanyolsnotrobaveneinesjurídiquesqueelspermetessinimposaruncriteriaseguirperlesmajoriesdesprésdedeclararlainvalidesa d’una acord, i els drets dels socis minoritaris es trobaven sensecoberturanormativaiambunafaltadetutelajudicialenversaquestsabusos.Aixího expressa Fernández Del Pozo3, al assenyalar en el seu estudi a l’art. 213 del’actualmentderogada“LeydeSociedadesAnónimas”que“esmuyposiblequetodosesosmecanismosseaninsuficientes:parececlaroqueel juezquedeclaralanulidadpor abuso de mayoría no puede sustituir a la junta y determinar una concretaaplicación de resultados “tolerable” o “normal”. La junta debe acordar de nuevo

2vid.STS13053/1991,de19deFebrer,F.J.2.Ref.CENDOJ–NºROJ:STS13053/1991.3vid.FERNÁNDEZDELPOZO,L.,Laaplicaciónderesultadosenlassociedadesmercantiles:(estudioespecialdelartículo213delaLeydeSociedadesAnónimas),Madrid,Civitas,1997,p.157.


11

aplicarlosresultados.Noesextrañoqueesanuevaaplicaciónderesultadosmotivedenuevolaconfrontaciónentrelossocios”.

LareformaintroduïdaamblaLlei31/2014al’art.204delaLSCvaveniradonarcoberturaaaquestsproblemesiaportarunaeinanormativaquedonéscoberturaitutelaalssocisminoritarisdavantlessituacionsd’abúsdelesmajories,traduint-seper part del legislador en l’exclusió de la necessitat de lesionar el patrimonisocietari per tal que un acord es pugui considerar abusiu, de tal manera queactualmentunacordadoptatdemaneraabusivaperlamajoria,iimposatpertantsobrelaminoria,jaesconsideriunalesióal’interèssocial.

Juntament amb aquesta ampliació de supòsits d’acords anul·lables que es vanintroduir en la reforma de l’art. 204, es va delimitar la casuística dels casosacceptatscomaimpugnablesenelspunts2i3d’aquestarticle.Actualmentnoesimpugnable un acord social adoptat abans de la interposició de la demanda siaquest ja s’ha deixat sense efecte o ha estat substituït vàlidament per un altre.Tampoc no son acceptades les infraccions de requeriments meramentprocedimentals establerts per la llei (llevat que tinguin caràcter rellevant compuguinserinfraccionsdeformaiterminiperalaconvocatòriadelaJunta,reglesper a constituir l’òrgan, majories necessàries per a l’adopció d’acords,...), lainsuficiènciadeinformaciófacilitadaperlasocietat(llevatqueaquestainformacióhaguésestatessencialperal’exercicideldretdevot),laparticipacióalaJuntadepersonesno legitimades (llevatqueel seuvothaguésestatdeterminantpera laconstituciódel’òrgan),olainvalidesaocòmputerronidevots(llevatqueaquesterrorhaguésestatdeterminantperassolirlamajoria).Elsconceptes“essencial”o“determinant”, repetidament utilitzats en aquesta nova redacció de l’art. 204,actualment són susceptibles d’ésser plantejats com a qüestió incidental de previpronunciament.

També va ser objecte de reforma l’art. 205, on es van determinar com aimpugnables els acords “socials” (eliminant el concepte d’acords “nuls” i“anul·lables”del’anteriorredactat),afegintenelseupuntprimerqueelterminidecaducitatqueregiasobrel’acciód’impugnaciód’aquestacordspassavaaserde1any,deixantd’existiraquestterminisobreaquellsacordsqueresultessincontrarisa l’ordrepúblic(l’acciócontraaquest tipusd’acordsnicaducaniprescriu).Esvaeliminar el terminide40dies existent en l’anterior redactat i es van canviar elsinicisdel“diesaquo”enquecomençaacomptabilitzar l’adopciódel’acord.Enelsegonpuntd’aquestarticleesvanafegirnousrequerimentsabansinexistentsper


12

aqueelterminidecaducitatdel’acciód’impugnaciócomencésacomputardesdeladatad’adopciódel’acord,especificantquel’acords’haguésadoptatenJuntadesocisoenunreuniódelconselld’administració.Almateixtempsesvaconcretarque en els acords adoptats per escrit aquest còmput s’iniciés des de la data derecepciódelacòpiadel’acta,ienaquellsacordsinscritsenelRegistreMercantil,desdeladataderegistredelainscripció.

Sobre l’art. 206 els canvis efectuats van augmentar de manera rellevant laproteccióalssocisminoritarisrespectel’anteriortext.Enelprimerpuntd’aquestarticle,isobrequalsevolacordsocial(nonoméssobreelsacordsqueanteriormentesdiferenciavencomanuls),vanpassaratenirlegitimacióperaimpugnaracordsqualsevol dels administradors i tercers amb un interès legítim, afegint en elredactat actual una restricció sobre els socis legitimats a només aquells quehaguessinadquiritaquestacondicióabansde l’adopcióde l’acordqueesvolguésimpugnar, i sempre que representessin almenys un 1% del capital social. Es valimitaraquíelnombredesocisamblegitimacióperaimpugnaracords,sitambéescertqueenelsegonparàgrafesvapermetremodificaraquestpercentatgeatravésde la seva determinació en els estatuts social, i es va donar dret a tots els socis(inclosos els no legitimats per a impugnar) al rescabalament del perjudici queaquestacordelshaguéspogutcausar.Enaquestamodificacióespotveurecomellegislador amplia la protecció sobre tots els socis que rebin un perjudici perl’adopciód’unacordimpugnable,sibéconscientd’aquestaugmentdelaprotecciótambévalimitarl’úsdel’exercicid’impugnació,proporcionantaixíunagarantiadecompensació econòmica sobre possibles actes abusius de les majories, i tambéevitantque lesminoriesexercissind’unamanera igualmentabusivaelseudretaimpugnar acords en qualsevol ocasió que algun soci tingués alguna meradisconformitatambl’acordadoptat,permetentunmillorimésfluidfuncionamentenlespresesdedecisionsinternesdelasocietat.

Alsegonpuntd’aquestarticle,ireforçantlaimpugnaciód’aquellsactesquesiguincontrarisal’ordrepúblic,esvalegitimaraqualsevoladministrador,tercer,osocija existent per aquesta acció d’impugnació, incloent també aquells socis queadquirissinaquestacondicióambposterioritatal’adopciódel’acord.Sobreaquesttipusd’acords,esvaanularelrequerimentdel’anteriorredactatons’exigiaalsociésser present a la Junta i fer constar en acta la seva oposició a l’acord com acondicionsperaestarlegitimatperalaimpugnacióposterior.Noesvaafegircapmodificaciósubstancialalterceriquartpunts,peròesvaafegiruncinquèpuntaaquest article que no permetia al soci impugnant al·legar defectes de forma en


13

l’adopció de l’acord amb posterioritat, si en el moment oportú no ho haguésdenunciat.Calpararaferunincíssobreaquestnoupunt.

Ellegislador,ambaquestaindicaciócapalsocidedenunciareldefectedeformaenelmomentoportú,noestavaexigintunrequerimentperaquel’acciód’impugnaciófosprocedentsinóunacondicióespecialquehaguésdecomplirelsociimpugnantperatenirlegitimacióactiva,detalmaneraquesinodenunciéseldefectedeformaen l’adopcióde l’acordenelmomentprocessaloportú janoelpoguésdenunciarambposterioritat.Enconseqüència,aquestdefectedeformas’hauriad’al·legarenlademandad’impugnaciódel’acordqueespresentésdavantdeljutjat,iésseratèsen la contestació a la demanda com una excepció substantiva per part de lasocietat(art.405.1LEC),detalformaqueaquestdefectepoguésserresoltpereltribunal conjuntament amb el fons de l’assumpte, valorant les manifestacionsd’ambduespartslitigants.Ambaquestaexigènciadedenúnciaperapoderal·legardefectes de forma en l’adopció de l’acord, el legislador va buscar reduir lesimpugnacions d’acords socials per motius formals, evitar que aquesta acció fosutilitzada per les minories de forma estratègica o purament oportunista, irestringir aquells aspectes del dret d’impugnació que es poguessin utilitzar deforma abusiva, afavorint d’aquesta manera la seguretat en el tràfic jurídic il’eficiènciaenl’organitzacióifuncionamentinterndelessocietats.

D’aquesta manera la reforma d’aquest art. 206 no es una simple actualitzaciórespectedel’anteriortext,onesrecollial’exigènciadedeixarconstànciad’aquestaoposicióen l’actade la Juntaperaque l’acordpoguésser impugnat, sinóquevapassaraserunconceptequeesdelimitaambunprocedimentconcret(definitperla LEC) que determina com i en quinmoment es podran denunciar defectes deforma,incloentaixíenelcosdeltextlegaldel’actualLSCladoctrinadelTribunalSuprem, que ja exigia la inclusió de la denúncia d’aquest defecte en la demandacomunaexigènciade labonafeperaqueelsocipogués impugnarunacordperraons de defecte de forma (com pogués ser, per exemple, un defecte en laconvocatòriadelaJunta4).

Un altre precepte que es va veure modificat per l’entrada en vigor de la Llei31/2014 va ser l’art. 495, inclòs dins del Títol XIV, que ve a referir-se sobre lessocietatsanònimescotitzades.Enlasevaredaccióesvaampliarelsegonpunt,ones van afegir unes particularitats que afectaven a aquest tipus de societats, tals 4Enconcret,vid.STS804/2002,de31deJuliol(RJ2002/8437),F.J.2i3.


14

comunareducciódelpercentatgedecapitalsocialqueesnecessariostentarperapoder exercir determinats drets societaris per part dels accionistes5, passant del’anterior 5% a l’actual 3%. També es va determinar el percentatge requerit alsaccionistesperapoderimpugnaracordssocialsd’acordambelsart.206.1i251,passant a ésser necessari ostentar unmínim d’un 1 permil del total del capitalsocialperapoderexercitaraquestaacció.Peraltrebanda,iadiferènciadelarestadesocietatsanònimesonl’accióperaimpugnaracordssocialscaducaenelterminid’unany(art.205.1LSC),enlessocietatscotitzadesaquestterminiesvareduiratresmesos,senseincloure-hielsacordssocialsquefossincontrarisal’ordrepúblic(quesegueixensensetenircapterminideprescripciónicaducitatperaexercitarlasevaacciód’impugnació).

5Dretsreconegutsalsaccionistestalscomexercirunaaccióderesponsabilitatdavantunacordenelqualelsocihaguésvotatencontra(art.74);sol·licitaralsadministradorsunaconvocatòria de Junta general (art. 168); sol·licitar que es publiqui un complement a laconvocatòriadelaJuntageneralafegintpuntsal’ordredeldia(art.172);oposar-seaunarenuncia de la Junta general a l’exercici d’acció social de responsabilitat (art. 238);impugnaracordsquehaguessinestatadoptatsperelsòrgansd’administració (art.491);demanarlainclusiódenousassumptesal’ordredeldiaenunaJuntageneraljaconvocada(art.494);entred’altres.


15

5-Apuntsobrel’art.348.bisLSC:lasevaentradaenvigor

Una conseqüència derivada de l’adopció d’acords per part de la majoria, i queperjudica a lesminories, la trobemde formahabitual en la vida de les societatsmercantils en forma de fons de reserves. Es habitual que en empreses ons’obtinguinbeneficisalfinalitzarunexercici,mitjançantvotaciódelajuntageneralaquestsesdestininafonsdereservesdelapròpiasocietat,acordquecomportaràquenoesreparteixindividendsentreelssociscapitalistesquelacomposen.

Aquestsacords son, sensedubte,unperjudicipera lesminories socialsquehanparticipat en el capital de l’empresa, com a socis o accionistes, amb petitesaportacions per a obtenir-ne uns rendiments a curt termini. A través d’aquestsacords, la majoria del capital social (composada habitualment per socis queostenten un percentatge important dins la societat) deixa als petits accionistessensecapretribucióenreciprocitatalsdinersquehaninvertitenlasocietatperaqueaquestaneixiifuncioni,doncsenlamajoriadecasosaquestssociscapitalistestenenlapossibilitatd’obtenirretribucionsatravésd’altresvies, talscomsousencontraprestacióalscàrrecsquesolenocuparenelsconsellsd’administració.Ambaquests acords els socisminoritaris es trobaven en una situació en la que veiencomtenienuncapitalinvertitenunasocietatquenoelscomportavacapbenefici,idavantlaqualnopodienferresperarevertiraquestadecisiódelajuntageneral.

Davantd’aquestessituacions,ellegisladorvapreveureunamesuraqueesrecullal’art.348LSCsotaeltítol“Derechodeseparaciónencasodefaltadedistribucióndedividendos”. Aquest article preveu un dret de separació per als socis (excloentexpressament la seva aplicació a societats cotitzades) en aquells casos on no hihagi repartiment de dividends per part de la societat sota unes determinadescircumstàncies:

- que la junta general de socis no acordi un repartiment de dividendsd’almenysunterçdelsbeneficispropisdel’explotaciódel’objectesocialobtingutsdurantl’exercicianterior

-queelsociqueinstieldretdeseparacióhagivotatafavordelrepartimentdedividends

-quelasocietatportialmenys5anysinscritaenelRegistreMercantil

-queelsbeneficissiguinlegalmentrepartibles


16

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre l’abús dels socis que composen lamajoriasocialenlasevasentènciade7deDesembrede20116.Enelseuredactatdeterminaque,tenintencompteellucrecomaorigendelnegocid’unasocietat,elsacordsde lamajoriaquenopersegueixende formaraonable l’interèsconjuntdetots els accionistes, així com tampoc l’interès social, i perjudiquin als socisminoritaris, es consideraran abusius i contraris als interessos de la societat, elfuncionamentregulardelaqualexigeixenigualmaneraelrespectealsinteressosdelesminories.Encaraquel’actualart.204.1LSCsilencial’abúsdepoderilimital’abús de dret, per a l’Alt Tribunal no constitueix aquest article un obstacleinfranquejableperal’anul·laciódelsacordssocialsenaquestscasos,doncsatenordel’art.7delCodiCivil,soncontrarisalallei.

L’art. 348 bis LSC parteix d’un dels exemples més consolidats d’abusos de lamajoria, iexpressauna lloable intenciódecorregiraquestabússenseobligaralsperjudicats a tenir que recórrer a la tutela judicial en cadascun dels casos onaquestesdoni.AquestarticleesvaintroduiralreformattextdelaLSCdemaneraespecíficaatravésdelaLlei25/2011,de1d’agost,ielqueméscridal’atencióenlatrajectòriade la sevavida legislativa son les reiterades suspensionsa lasquehaestatsotmès;aquesteshansignificatquealllargdelsseussisanysd’existènciahagiperviscutcomunanormacongelada.

Elpassatdia31dedesembrede2016va finalitzar l’últimasuspensiódelqueesdisposaenaquest tant controvertit art.348bisLSCconformealqueestableix ladisposició transitòriade l’esmentat text legal,demaneraqueactualment tornaaestarvigentidisposad’aplicaciódirecta(llevatquetorniaserobjected’unanovasuspensióperpartdellegislador).

Analitzant el seu contingut podem definir aquest article com una norma deprotecció.Peraexerciraquestaesreconeixalssocisundretdeseparacióespecial,per l’acteque fanéixer aquestdret (lanegativa adistribuirdividends), i perquèrecullsolucionsques’allunyendelquepodríemqualificarcomelrègimgeneraldeseparació que s’estableix als art. 346 a 348 LSC. El dret de separació es potpracticar a partir del cinquè exercici des de la data en que la societat va ésserinscrita al Registre Mercantil, i es reconeix a qualsevol soci que hagués votat afavordelrepartimentdelsbeneficissocials.Peròestablertaixòesqüestionableque

6vid.STS9284/2011,de7deDesembre,F.J.36.Ref.CENDOJ–NºROJ:STS9284/2011.


17

succeeixquanelqueesproposaesdirectamentqualsevoldelesaltresaplicacionsderesultatsqueresultinlícites(fonsdereserves,capitalitzaciódel’actiu,inversiófinancera,...).Elquesemblarecolliraquestarticleesque,passatsaquestsprimerscinc anys d’existència, qualsevol soci que discrepi amb la solució votada permajoria respectea ladistribuciódel resultatpositiu tindrà reconegutundretdeseparaciósensenecessitatdemajorsarguments.

Espossible tambéque, enllocde la vergonyosa i reiterada solució suspensiva, ellegisladordecideixiafrontarelspossiblesproblemesambrealismeipassiaoptarentre diferents possibilitats, a saber: la derogació d’aquest article (argumentantque la lloable tendència a protegir la minoria amenaça la vida i continuïtat denombrosessocietats,queespuguinveureincapacesdereemborsaralsseussocisles seves accions o participacions, especialment en els casos que qui exerceixiaquestdrettinguiunaparticipaciósignificativadinslasocietat),omanteniraquestdretperòcondicionantelseuexerciciaunescondicionsmésseveresorestrictivesquelesactuals.

Les actuacions portades a terme fins al dia d’avui per el legislador nacional hangeneratunanotablepolèmicaidiversitatd’opinionsentreladoctrinaimitjansdecomunicació, que han donat una àmplia cobertura seguint aquest assumpte iomplint articles dediaris econòmics criticant o aprovant aquest posicionament7.Tot i això, el Govern sembla que ha optat per no tornar a alterar la vigènciad’aquestart.348bisLSCimantenir-loenvigor,essentconscientqueenstrobemdavantunadisposiciólegalque,enpart,obligaràoforçaràarepartirdividendsenmoltesempreses(fetque,ambcaràctergeneral,tampocsemblaunasoluciódeltotencertada),doncslatuteladelaminoriaperlaviad’aquestarticlepotenfrontar-seamb els interessos de la societat quan la negativa a distribuir dividends, o adistribuir-losdeformamínimapersotad’unterçdeltotalpropi,estiguijustificadaen compromisos que s’hagin assumit amb creditors que en els seu momenthaguessin exigit que els resultats fossin destinats al reforçament del patrimonisocial. 7Entre d’altres, vid. VERDAGUER, JOSEP.El1deeneroentraenvigorelart.348bisLSC;derechodeseparacióndelossociosencasodeausenciaderepartodedividendos [en línia].Economist&Jurist,2016;GÁLVEZ,JOSEP.Elsociominoritariovuelveaexigirsuderechoaldividendo [en línia]. Expansión, 2017; SÁNCHEZ-CALERO GUILARTE, JUAN. Entrada envigor del artículo 348 bis LSC [en línia]. El blog de Juan Sánchez-Calero Guilarte, 2017;ROCA JUNYENT. Entradenuevoenvigorelsuspendidoderechodeseparacióndelsocioencasodefaltadedistribucióndedividendos(art.348bisdelaLSC) [enlínia].DepartamentoMercantil,2017;TÀPIES,JOSEP.Elgobiernoreactivalabombaderelojeríaparalaempresafamiliar[enlínia].IESEBusinessSchool,2017.


18

SEGONAPART:supòsitsdeconflicte

Passemacontinuacióaveureelsconflictesdepoderqueespodendonarenelsidelfuncionamentinternd’unasocietat,béperlavulneraciódedeterminatsdrets,obéperl’úsabusiudelsdretsatorgatsacadascundelssocis.

6-Eldretd’informació

Dinsdelsdretsdequedisposaunsociqueformipartd’unasocietatdelcapitalhipodemdestacareldretd’informaciódinsdelgrupdelsanomenatsdretspolíticsosocialsdelsocioaccionista.Eldretd’informacióesreconeixambcaràctergeneralal’art.93LSC,iesregulademaneraseparadaperalessocietatsderesponsabilitatlimitada(art.196LSC)iperalessocietatsanònimes(art.197LSC),onelnivelldedetallenaquestaregulacióéssignificativamentdiferentperacadatipussocietari.Aquestdrettambéesvaveuremodificatperl’entradaenvigordelaLlei31/2014,sibéaquestareformanomésvaveniraafectaralessocietatsanònimes

Ubicatdinsdelque conforma la informació corporativad’una societatmercantil,podem definir el dret d’informació com “tota aquella informació que, posada adisposició dels socis, accionistes o inversors, genera un major coneixement delfuncionamentorgànicinterndelasocietatidelesrelacionsexternesdelasocietaten el mercat en el que desenvolupa la seva activitat econòmica8”. El TribunalSupreml‘havingutadefinircomundretaccessorid’altresdretssocialscomeldretdevot,doncspotincidirendecisionseconòmiquesdelasocietatquepermetinalsocioaccionistaconèixerambdetalllasituacióeconòmicaifinancerad’aquesta,ien correspondència participar de forma deguda i coherent en l’adopció dedecisions socials que puguin tenir una incidència patrimonial. En diversessentènciess’haconsideratqueaquestdretd’informacióesveuconcretatenelsfetsdeproporcionardadesidonarrespostaapreguntesques’haginefectuatenJuntageneral,corresponentsaalgunassumpteinclòsenl’ordredeldia.Atenenteltenord’aquesta definició podem veure que es potencia i s’harmonitza el dretd’informacióenrelacióambl’exercicideldretdevotidemésdretsdeparticipaciódecadasoci.Eldretd’informaciópotseguiressentundretrevestitd’autonomiaisubstantivitat pròpia, però per a que la seva infracció tingui un efecte de causaimpugnatòriaesnecessariqueestiguiconnectatal’exercicid’altresdretsdelsoci.

8vid.GÓMEZTRINIDAD,SILVIA.Derechodeinformacióndelossocios,Barcelona,ColecciónRJC,2015,pp.33a41.


19

Sinoexisteixaquestavinculació,lasevainfraccióiposteriorreparacióhaurandetranscórrerpercaminsdiferentsalsdelaimpugnaciód’acordssocials.

El Tribunal Suprem ha buscat superar aquesta concepció per armar al dretd’informació d’autonomia i substantivitat pròpies i evitar aquesta necessitat deconnexió o vinculació amb d’altres drets. La sentència de l’alt tribunal de 19 desetembrede2013vasignificar l’inicid’aquestaevolució i,mésrecentment,en lasentènciade12denovembrede20149,espotllegirl’actualdoctrinadelTribunalSuprem on es reitera que “esta Sala ha rechazado la concepción restrictiva delderechode información” i que es tracta “deunderechoautónomosinperjuiciodequepuedacumplirunafinalidadinstrumentaldelderechodevoto”; esveadefinircomundret que vamés enllà del pur dret a preguntar i que comprèn també lapossibilitatdesol·licitardocumentació,semprequeaquestaguardirelacióambelsassumptesinclososal’ordredeldia(entenentquenoesprecisaunarelacióestretaidirectaentreladocumentaciósol·licitadaielsassumptesdel’ordredeldia,sinóquecaldràatendreaunjudiciderelacióencadacasconcret).

Aquest es un dret amb una rellevància destacada dins dels drets de caràcterpolític-socialqueostentaunsocidinsd’unasocietatdelcapital,suportatperunaextensaregulaciónormativaque,tantambcaràctergeneralcomadretdelsociaixícomambcaràctermésconcretdavantdeterminadesoperacionssocietàries(comunadetalladainformacióexigidaperaprovarelscomptesanuals–art.272LSC;ola delimitació d’informació que ha de constar en la convocatòria d’una junta desocis on s’hagin de votar modificacions estatutàries – art. 287 LSC), li dónacobertura. També es configura aquest dret d’informació com un dret bàsic denaturalesapública,noderogableatravésdepactessocials,iinherentalacondiciódesoci10.

El Tribunal Suprem també ha interpretat els límits d’aquest dret d’informació,establint el primerd’ells en la consideració queper a què aquest dret pugui serlesionat cal que hagi estat exercit prèviament per el soci. Aquest dret s’had’exercitardeformapacíficaiambbonafe,conductaaquestaqueveadeterminarunsegonlímit,doncsunabúsdedretespodràdonartantperactuacionsdelssociscomper part dels òrgans de decisió socials que no respectin aquests principis i

9vid.STS5346/2014,de12deNovembre,F.J.3.Ref.CENDOJ–NºROJ:STS5346/2014.10vid.STS2007/7417,de8deNovembre.RJ:2007,7417.


20

persegueixin ocultar dades o informacions que els puguin ser perjudicials en elmoment d’adquirir un criteri i resoldre sobre un acord. Així, la STS de 19 desetembrede201311vavenira incidirsobre l’exercicinoabusiudedret,valorantaquestabúsenatencióaparàmetrestalscomlescaracterístiquesdelasocietatiladistribuciódelseucapital,elvolumilaformadelainformaciósol·licitada,limitantd’aquesta manera tant un exercici abusiu del dret per part d’una minoria quepretenguiparalitzarelnormalfuncionamentdelasocietat,comunexerciciabusiude la majoria que comporti una vulneració d’aquest dret d’informació quan elsòrgansdedecisióesneguindeformareiteradaaentregarinformacióalssocis,ohofacindeformadefectuosa.

L’últimlímitenl’exercicideldretd’informacióperpartdelssocisesladefensadel’interèssocial.SegonslajurisprudènciadelTribunalSuprem,podràseradequadala negativa a entregar informació a un soci quan la protecció de l’interès socialesdevinguipreferentdavant l’interèsparticulardelsoci (ex.quan l’entregad’unadeterminadadocumentaciópuguisuposarqueuncompetidorconeguil’estratègiaempresarialdelasocietat).

Lavulneraciódeldretd’informaciódelssocisesunacausaquepotfonamentarlaimpugnaciód’unacordsocial12.Al’art.197.5LSC,enseudesocietatsanònimes,esrecull una primera referència a la connexió existent entre aquest dret i laimpugnació d’acords socials quan s’assenyala que la vulneració del dretd’informaciónomésfacultaràal’accionistaperaexigirelcomplimentdel’obligaciód’informacióireclamarelsdanysiperjudicisqueselihaginpogutocasionar,perònotrobem,encanvi,capprevisiósemblanta laregulaciód’aquestdretenseudesocietatslimitades(art.196LSC).Davantd’aquestfet,queenspodriaplantejarlapregunta sobre si la vulneració del dret d’informació en les societats deresponsabilitat limitada esmotiu d’impugnació d’acords socials o no, apareix lareforma de l’art. 204 LSC, on en el seu punt 3.b) s’indica que no procedirà laimpugnació d’acords socials basada en “La incorrección o insuficiencia de lainformación facilitada por la sociedad en respuesta al ejercicio del derecho deinformación con anterioridad a la junta, salvo que la información incorrecta o nofacilitadahubierasidoesencialparaelejerciciorazonableporpartedelaccionistao

11vid.STS4950/2013,de19deSetembre,F.J.4.Ref.CENDOJ–NºROJ:STS4950/2013.12En aquest sentit GARCÍA-VILLARRUBIA,MANUEL.Elderechode informacióndel sociocomo fundamento de la impugnación de los acuerdos sociales. Cuestiones sustantivas yprocesales,Madrid,ElDerecho-RevistadeDerechoMercantil,2015.


21

socio medio, del derecho de voto o de cualquiera de los demás derechos departicipación”.

Llegida en termes positius, aquesta regla estableix que només s’admet laimpugnaciód’acordssocialsperinfracciódeldretd’informacióenaquellscasosenquel’exercicid’aquestdretesvulneriambcaràcterprevialacelebraciódelaJuntageneral, i només quan la informació incorrecta o no facilitada hagués estatessencialperaunexercici raonabledeldretdevot (odequalsevolaltredretdeparticipació)perpartd’unaccionistao socimitjà.Veiemenaquestnou redactatque s’han modificat les conseqüències d’una eventual infracció d’aquest dret,doncsaquesta infracciónomésseràsusceptibledeconstituircausad’impugnaciód’acords (i per tant d’anul·lació de l’acord adoptat) quan es tracti d’informaciósol·licitada abans de la celebració de la Junta i que a més sigui essencial per aexercir raonablement el dret de vot en l’aprovació o contravenció de l’acordconseqüent.SilainformacióésdemanadaalllargdelacelebraciódelaJunta,osiaquestanorevesteixuncaràcteressencialenelstermesprevistosalanorma,nohihaurà lloc per a una impugnació d’acords. Aquesta regla es comuna per als dostipussocietaris(societatanònimaisocietatderesponsabilitatlimitada),talicomes pot veure confirmat amb l’al·lusió que es fa al referir-se a “accionista o socimitjà”.

Aquestprecepte,doncs,permetexclouretambéenlessocietatsderesponsabilitatlimitada que una infracció del dret d’informació produïda amb la sol·licitudd’informes o explicacions realitzades en Junta general es pugui invocar com amotiu d’impugnació d’acords. Sobre aquest respecte la doctrina13ha coincidit endestacar que l’art. 204.3 LSC a pretès incorporar a l’ordenament societari lesanomenades“reglesde larellevància ireglesde laresistència14”pera limitarelscasos en què la infracció de drets dels socis pugui donar lloc a la impugnació

13En aquest sentit SÁNCHEZ-CALERO GUILARTE, J. La impugnación de acuerdos y lacuestiónpreviasobreelmotivodeimpugnación,ElblogdeJuanSánchez-CaleroGuilarte,de16dedesembrede2014;ALFAROÁGUILA-REAL,J.Lareformadelgobiernocorporativodelassociedadesdecapital (X), El blog de JesúsAlfaro, de 30 de juny de 2014; CARRASCOPERERA, A. LaLey de reformade la LSC. La resistencia de los acuerdos de junta ante los‘fallosprocedimentales’ enelProyectode reformade laLSC, en “Análisis Gómez-Acebo&Pombo”,desetembrede2014.14L’anomenat“testderesistència”normatiuelpodemtrobarenlesprevisionsrecollidesal’art.204.3c)id)LSC,relativesalesconseqüènciesquetenenlesinfraccionsrespectelaparticipació de persones no legitimades o la invalidesa dels vots. La “regla de larellevància”lapodemtrobaral’art.204.3a)LSC,presentenelscasosonhihagiinfraccióderequerimentsmeramentprocedimentals.


22

d’acords socials. Ara bé, la forma en que normativament es regula aquestaconnexióentrevulneraciódeldreticausad’impugnacióplantejacertsinterrogantsquereclamenseranalitzatsambmajordetall.

No es de gaire ajuda la fórmula utilitzada per el legislador, amb conceptesindeterminats tals com que la informació sigui “essencial” per a efectuar unexercici “raonable” per part de l’accionista o “soci mitjà” del dret de vot o“qualsevol”altredretdeparticipació.Enprimerlloc,sobreelrequerimentqueestractid’informacióessencial, caladvertirqueelques’estàexigintnoes tantsolsque la informació reclamada sigui rellevant sinó que ha d’ésser essencial per al’exercici dels drets indicats al precepte, fet que sembla apuntar un afegitd’exigènciarespectelaimportànciaqueaquestainformaciótinguiperalsocienelmoment d’exercitar els drets indicats. Podríem inclús arribar a entendre que elmot “essencial” equival a “decisiu”, en el sentit que d’haver-se subministrat lainformació de manera més correcta o clara el posicionament en l’exercici delsdretsperpartdelsocipoguéshaverestatdiferent.Elqueellegisladorestàexigintamblaredacciód’aquestanormaeslarellevànciareald’aquestainformacióperaunadequatexercicidelsdretsdelsocioaccionista,fetquesituaelrequerimentenun equilibri a mig camí entre un caràcter absolutament imprescindible de lainformació sol·licitada i un caràcter simplement convenient o útil d’aquestainformació.

Ensegonlloc,sobreelrequerimentdel’exerciciraonableperpartdel’accionistaosocimitjà, no trobemen cap altrepreceptede la LSC el què s’had’entendreperaccionistaosocimitjà.El legisladorhabuscatestablirunparàmetreobjectiuqueimpedeixidonar rellevànciaa les circumstànciespersonalso subjectivesdel socien concret, però la determinació del perfil d’un accionista o soci mitjà es unaqüestióquehauràd’acabaressentresoltaperelstribunals.Apesard’això,itenintencomptequeelprecepteal·ludeixtambéal’exerciciraonabledelsdretsdelsocioaccionista, sembla que s’estigui pensant en un soci o accionista raonablementinformat,queexerceixi els seusdretsdemaneraactiva inomeramentpassiva, iqueparticipienlapresadedecisionsdelasocietatambuninterèsperconèixerientendre quines decisions s’hi estan prenent. Aquest perfil de soci o accionistamitjà segurament també variarà en funció del tipus societari en el que participi(societat de responsabilitat limitada o societat anònima; societat cotitzada otancada) i atenent a les particularitats que la concreta societat afectada puguipresentar (tenint en compte si la societat practica amb caràcter previ sobre elssocisoaccionistesunsubministramentd’informació, icomelpractica; l’eventual


23

existència d’una regulació interna pròpia sobre la forma de l’exercici del dretd’informacióilesformesdesol·licitud;etc...).

En tercer lloc, i sobre l’exercici del dret de vot o qualsevol altre dret departicipació,s’exigeixquelainformaciósol·licitadatinguiuncaràcterinstrumentalrespecte l’exercicid’aquestsdrets.L’al·lusióa larestadedretsdeparticipaciónosemblaquevagireferidaacapdretgenèricdeparticipació,doncsnoesrecullacappreceptedelaLSCcapprevisióqueesrefereixiaundretd’aquesttipus.Mésaviatsemblaqueellegisladoresvulguireferiralarestadedretsdelsocil’exercicidelsquals es pugui veure afectat per el propi dret d’informació, entenent de formaraonable que s’haurà de tractar de drets concrets vinculats als assumptes del’ordredeldia,comperexempleeldretd’adquisiciópreferentenunaampliaciódecapital,odedretsquetotinoestantal’ordredeldiaespuguinpromouredurantlaJunta general (com per exemple, la proposta d’exercici de l’acció social deresponsabilitatdelsadministradors).

Enresumpodemdirqueelcorrecteexercicideldretd’informació,tantenseudeJunta general com amb caràcter previ a la celebració d’aquesta, permet prendredecisions correctes al soci d’acord amb la seva voluntat informada, i votar peradoptar acords que marcaran la consecució de l’objecte social, indicaran lesdirectriusdel’estratègiadelasocietatperaqueaquestaesdesenvolupiicreixienel mercat, i permetran un examen de la seva viabilitat econòmica. El dretd’informació es undret bàsic de tots els socis, però enparticular, adquireix unamajorrellevànciaquanquielvolexercitaresunsociminoritari.


24

7-Unaaproximacióal’interèssocial

L’ordenamentespanyolnodefineixl’interèssocialnidonacappautaqueconcretiaquestconcepte,enunciantsimplementques’enténl’interèssocialcoml’interèsdela societat,buscantaixídelimitareldeurede lleialtatqueelsadministradors i laJunta general han de tenir envers aquest interès. L’interès social queda com unconcepte jurídic indeterminat, que ha donat peu a una abundant doctrina nosempreunànimesobrequinsinteressoss’handeconsiderarintegratsdinsaquestconcepte.Ellegisladornoproporcionaunasolucióconcretaalrespecte,ieslimitaa aportar un paràmetre com el deure de lleialtat a l’interès social per avaluar,d’entreelsdiferentsinteressosenconflictequetrobemenelsid’unasocietat,quins’had’imposarenbeneficidel’organitzaciócorporativadesocis.

Ladefensade l’interès social permet jutjar les actuacionsdels òrgansdedecisióamb la finalitat de garantir que realment les decisions adoptades estiguindeterminades al servei d’aquest interès, sense que això privi de certadiscrecionalitat a les decisions en favor de perseguir la iniciativa empresarial.D’aquesta manera no hi ha dubtes sobre la finalitat que aquest interès socialcompleixambl’objectedelcontractedesocietat,peròencanvinos’hadeterminatanivellnormatiuquinhadeserelseucontingut,doncsel legisladors’hacentratmésenelvalorquerepresentaaquestconceptequenopasenconcretardequèescomposa.

Aquestaclàusuladel’interèssocialpotmostrarelsseusefectesex-ante,prevenintun conflicte futur que es pugui donar per orientar la decisió a adoptar cap a unbenefici comú de tots els socis, i ex-post, valorant si la decisió adoptada per elsòrganssocials’adequaal’interèsdelasocietat.Actuaenalgunessituacionscomunparàmetregeneraldeconducta,quedeterminaquinslímitstenenlesactuacionsidecisions a adoptar, i en altres situacions com un fonament positiu que acabadonantvalidesaaunadeterminadaactuacióodecisió15.

Darrered’aquestconceptejurídicindeterminathihaundebatalimentatperduescorrents doctrinals que venen a definir l’interès social. Els punts principalsd’aquestadiscussiógirensobre ladeterminaciódequinssubjectespodenquedarinclososdinsd’aquestconcepted’interèssocialiquinesl’objectequepersegueixen

15vid. ROY PÉREZ, CRISTINA. La defensa del interés social en la reforma de gobiernocorporativo,Barcelona,ColecciónRJC–RevistaJurídicadeCatalunya,2015,pp.125a139.


25

aquests subjectes, això es, per una part els subjectes les pretensions dels qualsordenen l’activitat empresarial de la societat, i per l’altre part la utilitat o lapretensió material idònia necessària per a satisfer les expectatives d’aquestssubjectes.

Perunabanda, la “teoria institucionalista”esdecantaperunadespersonalitzacióde la societat, basant-se en la idea que l’empresari social persegueix un interèsdiferent del que tenen els socis que participen en la societat, un interèspredominant que es pot identificar de forma abstracta com el criteri deconservacióirendibilitatquehadetenirl’empresadeformapermanent.Peraltrebanda,la“teoriacontractualista”tendeixaevitarunaexcessivadespersonalitzaciódels interessos subjacents de la organització, i atribueix a l’interès dels socis unprotagonisme absolut per la maximització i creixement del valor econòmic del’empresacomapuntd’origenimprescindibleperalaformaciódel’interèssocial.Aquestasegonaposturaeslaquepredominaenlajurisprudència16iladoctrinadelnostrepaís,enabsènciad’unamajorclaredatnormativaaplicadaperellegislador.

Cal apuntar que la indeterminació sobre com es forma aquest interès social noqueda resolta en aquesta teoriamajoritària, doncs des de fa temps enrere es veinsistintenque,respecteaquestaformaciódel’interès,noesacceptablequalsevolinterèsdelssocissinónomésaquellinterèspropidecadasociqueresulticomúentots o la majoria de socis, de tal manera que aquests interessos propis acabinconvergent en un interès únic que es el que permet l’existència mateixa de lasocietat i la convivència entre els socis que la conformen. La pròpia doctrinajurisprudencialesrefereixennopoquesocasionsal’interèscomúdelssociscom“la sumadels interessosparticularsde totsells”.Ladificultatméscomplicadaessoltrobar,alapràctica,enelmomentdepercebreclaramentencadacasconcretquinesaquestinterèscomúentreelssocis,doncscadasocitéelseuperfilquepotser diferent del de la resta de socis, i es aquesta diversitat en els perfils la queacabaevidenciantifentaflorarelsdiferentsinteressosdelasocietat(especialmentquanl’estructuradelapropietatdelcapitalsocialesdistingeixentresocistitularsdeparticipacionsdecontrolisocisambparticipacionsdenocontrol).

16DestacarespecialmentlaSTSnúm.120/1991(SaladeloCivil),de19defebrer,quehadonatfonamentamoltesaltresdecisionsjudicialsambelmateixcriteri,talscomlesSSTS(SaladeloCivil)núm.825/1998,de18desetembre;núm.193/2000,de4demarç;núm.1131/2002,de29denovembre;núm.186/2006,de7demarç;núm.400/2007,de12deabril;núm.1229/2007,de29denovembre;núm.873/2011,de7dedesembre;ylanúm.991/2011,de17degenerde2012.


26

L’interès comú dels socis coincideix, en abstracte, en l’objecte materiald’aconseguir un creixement de la societat i una maximització del beneficiseconòmics.L’objectedel’interèssocial,doncs,elpodementendrecomunaugmentcontinuat del patrimoni net de la societat fruit de la seva activitat empresarial,essentaquestelpuntde referènciaonneixelprincipidemaximitzaciódelvaloreconòmicdel’empresaquetotselssocisbusquen.Aquestesunprincipiqueveiemafirmatensocietatsanònimesobertes,especialmentenlesquecotitzenalmercatsecundari,peròalqueesdifícildonarplenavalidesaimotiusd’existènciaenunasocietattancada.

Enlaconstrucciódeldretdesocietats,laprincipalformaperarepercutirelvaloreconòmic de l’empresa sobre l’interès econòmic de cada soci es a través delrepartiments dels beneficis socials obtinguts, realitzant una distribució dedividends. Però aquest interès econòmic del soci també es podria obtenirigualmentatravésdelarealitzaciódelvalorrealdelessevesparticipacionsenlasocietat. Aquestes dues opcions ens mostren concrecions que es contraposen al’interèsdelsoci,doncsmentreladistribuciódedividendspromouelmantenimentde laparticipació ipertant lapermanènciadelsocidins lasocietat, larealitzaciódel valor de les seves participacions promou la seva sortida de la societat i lapèrduade lasevacondiciódesoci.Tot iaixò,elquesiquequedaclaresqueelssocis participen amb els seus diners en la societat amb l’objectiu de satisfer uninterèsprivat ipropide cadascund’ells.La relacióquemantinguiaquest interèsprivat amb l’interès social es el que pot generar problemes, doncs en cada casconcretcaldràdeterminarsi,enexercicidelsseusdretsdinsdelasocietat,elsocipromouuninterèspropiquepertanyialacausadelcontractequeelvinculaamblasocietatosipromouuninterèspropialièaaquestacausa.

Atenent sempre a les circumstàncies de cada cas concret, l’interès social potalbergar comportaments egoistes del soci que puguin ser raonables per a unamaximització del valor econòmic de l’empresa, doncs amb una finalitat privadaparticipa ell a la societat. El deure de fidelitat del soci envers l’interès social had’éssercompatibleambunaraonableconsideraciódelsseusinteressosquecomapropietari privat tingui, peròmés enllàde la raóde serquepuguin tenir aquesttipusde conductes,podemdirque l’interèsparticularabandona l’interès social ipassa a formar part d’un interès extra-social, un altre tipus d’interès que esincompatibleamblacausacomunadelcontractedesocietat.

Davantd’aquestlíniaquemantél’interèsparticularenunestretequilibrid’unitati


27

separacióambl’interèssocialenelsidecadasoci,laqüestióqueafectaessabersiel dret espanyol i la seva normativa afronten correctament aquesta disjuntivaentreconflictesen l’interèssocial (entre interessos raonablesd’unmateix soci) iconflictes amb l’interès social (entre interessos extra-socials o no raonables iinteressos raonables). La resposta neix de la concepció elemental de la teoriaorgànicadelespersonesjurídiques17:quanelsòrganssocialss’handepronunciar,tenen encarregada la tasca de valorar quin es l’interès que es presumeix comúentre les preferències privades i raonables dels diferents socis, arribant a laconclusióque l’expressióde la voluntatde la societatmanifestadaa travésde lavoluntatde l’òrgansiguiequivalenta lapromocióde l’interèssocial.Elproblemaque trobem en les celebracions d’una Junta general es que aquesta es trobacomposadaperelssubjectestitularsdel’interèssocial(elssocis),ienlaformacióde lavoluntatd’aquesta Juntageneralelsseusmembressolenresoldre tenintencompteinteressospropissobreelsquetenenpleconvencimentdequepodensersusceptiblesd’arribaraformarpartdel’interèssocial.

Lasolucióaplicadadavantd’aquestadiversitatd’interessosilasevainclusióonodins l’interès social es la “regla de lesmajories” en l’adopció dels acords, com aprincipiessencialpropidelfuncionamentd’unaorganitzaciócorporativacomsónlessocietatsdelcapital.Enlasolucióqueproposaaquestareglaesonesmanifestael problema, doncs aquesta es basa en la presumpció que l’interès social esequivalentaaquestapluralitatqualificadadevoluntatsparticularsques’unifiquenen l’acorddevoluntatde l’òrgan(enaquestcas la Juntageneral);peròel certesque aquesta equivalència només serà real en lamesura en que la voluntat de lamajoriasiguiraonableenunsentitobjectiuiresponguialacausadelcontractequecadasocidemaneraparticulartinguiamblasocietat.

Nohihadubtequequanespresentenconflictesentreelsinteressosraonablesdelssocis(raonablesperpertànyertotsalacausadelcontracte)anomenats“conflictesenl’interèssocial”,laregladelesmajoriesenl’adopciód’acordseslasoluciómésadequadadinsd’aquestaimperfeccióinherentatotaorganitzaciósocietàriacomesl’existènciareald’uninterèscomú.Peròaquestareglaesmoltsusceptiblededonarllocalqueesconeixcomabusosdelssocis,jasiguindelamajoriaodelaminoria,abusosquehand’ésserentesoscomsituacionsdeconflicteen lesqueun interèsextra-socialordenaiconformalavoluntatdelasocietat.Lapossibilitatdedominarel poder de decisió en una Junta general es susceptible de generar situacions 17vid.GIRÓNTENA,JOSÉ.Derechodesociedadesanónimas,Valladolid,PublicacionesdelosSeminariosdelaFacultaddeDerechodelaUniversidaddeValladolid,1952,p.268.


28

d’abúspervulneraciódeldeuredefidelitat.Enelsegüentpuntpassaremaveureper separat els conflictes amb l’interès social que es generen respectivament apartirde l’abúsde lesmajories ide lesminoriesenunaposiciódecontrolmésomenys intensa dins de la societat, doncs ambdós grups de socis poden exercirabusosde formesdiferentsapesarque tots responenalmateixplantejamentdevulneraciódeldeuredefidelitatdelssocis.


29

8-L’opressiódelamajoria

Cal iniciar aquesta anàlisi entenent que la regla de la majoria, inevitablement,facilita a la quota qualificada de socis que la conformin l’exercici d’una pressióil·legítima a la resta de socis que no disposen d’aquesta capacitat per a influirsobrelesdecisionsdelasocietat.Atravésd’aquestaregladelamajoriaelssocisdecontrol no troben cap impediment per a promoure i aprovar interessos extra-socials en els acords de la Junta general amb aparença d’interessos legítims,gràciesalaconfusióexistententrevoluntatsocialiinterèsdelasocietat.Aquestaconfusióeselparaigüessotaelqualesresguardenelssocisdecontrolperadoptaruna posició d’abús i opressió cap a la minoria mostrant una aparença delegitimitat.

Aquestesconductesabusivesdelamajoriapersegueixenrelegarl’interèsd’aquellssocis que no pertanyen al grup de control i, en la majoria de casos, obtenir enexclusiva els beneficis de l’activitat empresarial, amb la finalitat últimad’aconseguirqueelssocisoprimitsacabinsortintdelasocietatadquirintlessevesaccionsoparticipacionsperunpreuinadequat.Així,ambaquestesactuacions,nonoméshaurancausatunperjudicialssocisminoritarisalllargdelmantenimentdelasevaparticipaciódinslasocietatsinótambéenelmomentdelasevasortida.Alapràcticaaquestscomportamentsesmanifestendediversesmaneres.Lesmesuresmés habitualment utilitzades per la majoria mostren conductes orientades alimitar o impedir que els socis minoritaris obtinguin ingressos provinents del’activitat empresarial de la societat, destacantdins aquesta conducta la privaciódel dret a participar en els guanys aplicant una política reiterada de norepartimentdedividends,tot iquelasocietatestrobienunasituacióeconòmicafavorable.

Dins de l’àmbit dels drets polítics també es habitual practicar conductes queprovoquinopressionsalaminoria,talscomunaprivaciócontinuada(iil·legítima)deldretd’informació,aixícomlaobstruccióperaconèixerde laconvocatòriadeJuntageneralpracticantformescomplexesd’accésaaquestaconvocatòria.Ipotserla conducta més destacable, per ser la més rellevant i davant la qual el sociminoritari es troba més indefens, la trobem amb la dilució de la seva posiciójurídica i econòmica dins de la societat quan es realitza un augment del capitalsocial,quefinanceramentpuguinoestarjustificat,peròquerespotimpedirlasevarealització.Davantaquestesoperacions,queespodencelebrarenunacteúnicobéa través de successius augments, el sociminoritari previsiblement nohi acudirà


30

pernotenir-hiincentiussuficientsdonadalasevaposiciód’opressióenelsidelasocietat, o en d’altres casos per no tenir suficient capacitat econòmica per aparticipar-hi.

Paral·lelament a aquestes conductes opressives directament dirigides contra laminoria,essolendonara lapràcticaconductesdelssocisdecontrolorientadesaobtenirde lasocietatavantatgeseconòmics indeguts,queencertscasosessolenpresentar com una ineludible necessitat per a aquests socis donada l’eliminaciód’altres vies retributives que formen part de la seva estratègia d’opressió (enconcret ens referim al no repartiment de dividends). Dins aquestes conductesparal·lelesdestaquenlesretribucionsdesmesuradesqueobtenenaquestssocisdecontrol(opersonesproperesaells)perl’exercicidelcàrrecd’administrador,perlaseva condició de treballadors de la societat, o per la prestació de serveis dediversos tipus (treballs d’auditories, informes valoratius sobre una determinadaoperacióempresarial,aportaciódenousclientsalacartera,...).L’extremd’aquestausurpació d’actius societaris per a finalitats personals el trobem davant lesoportunitats de negoci que se li presentin a la societat, on els socis de controlsovint desvien aquests clients a d’altres empreses on no hi participen els socisminoritaris,oinclúsdesviantunapartdel’activitatproductivadelasocietatcapaaquestes altres empreses per uns imports inferiors al valor real d’aquestadesviació.

Moltesd’aquestesconductes,lalegitimitatdelesqualsesmantéaixoplugadasotalaconfusióentrel’interèsdelasocietatilavoluntatsocial,hantrobatrespostaenlareformadelesnormeslegalsorientadesatutelaralaminoria.Peròtotiaquestareforma operada per el legislador per a dotar de millors eines de protecció alssocisminoritaris, larealitatmostraquel’eficàciad’aquestesnormeséslimitadaalapràctica,tantperlaimperfeccióofaltadeconcreciódelanormaensi,comperelcomportamentdelstribunals,quesovintesmostrenpoc inclinatsa intervenirenelsconflictesinternsdelavidasocietàriasinohihaindicisclarsiindubtablesdecomportamentsabusius.Afegitaaixòcaltenirpresenteldes-incentiuquetrobaelsocioprimitperalitigarcontralasocietatdegutalesdespeseseconòmiquesqueaixòlicomporta.

El fonsdelaqüestiódavantelsabusosi lesopressionsdelamajoriaesentendreque,enelconflicteintern,ladelimitaciódelsinteressos“raonables”predominantsen la clàusulade l’interès social s’hauriade resoldre en supòsitsqueestiguessinaïllats de la regla de la majoria, doncs si no s’aïlla d’aquesta regla, l’íter dels


31

conflictesentremajoriaiminoriaseguiràestrictamentsotmèsalaineficaçsolucióqueinstitueix lanormalegal.Enocasionsesdifícilpercebreambclaredat la líniaque separa els conflictes que sónmerament dins l’esfera de l’interès social i elsconflictes que són entre l’interès social i altres interessos extra-socials. Aquí esgeneraeldubtepersabersi laconductadelssocisdecontrolpromouun interèslegítim que correspon a l’interès social, o bé un interès extra-social 18 quedesembocaenunconflicted’interessosquerequeririad’unremeiadequat.Davantd’unasituaciódeconflicted’aquesttipus,l’escomesadeljutgehauràdeconsistirendiscriminarsi,sotal’evidènciadetoteslescircumstànciesconcurrents,laposturade lamajoriaes raonableenrelacióamb l’interèssocial,o siperel contrariestàadoptadaperpromoureuninterèsextra-social.

18Llevat d’aquelles conductes clarament deslleials i il·legals, els exemples d’aquestsinteressos poden ser tant variats com casos existeixin. Seguint el context que estemtreballant,podemapuntaraquícomaexemplelajustificaciód’unpresumpteinterèssocialen laretenciósistemàticadebeneficisper finalitatsempresarialsdediversostipus;ounaugment de capital, amb o sense exclusió del dret de preferència, sota la intenció dereforçar financerament a la societat amb fonspropis amb l’objectiudepreparar futuresactivitatssenselanecessitatderecórrerafinançamentextern.


32

9-L’obstruccionismedelaminoria

Talicomemvistenelpuntanterior,elsistemadedistribuciódepoderadoptatenlessocietatsdelcapitalestàbasatenuncriteridepropietatqualificadaenfunciódelcapitalsocialques’ostenti.Entrelespartsqueesdistribueixaquestapropietat(majoria i minoria) es pretén trobar un equilibri dotant d’importància també aaquells socis que no ostentin una quota suficient de participació dins la societatperapromoureambeficàciaelseuinterèsalllargdelavidad’aquestasocietat.Ellegislador busca garantir parcialment la consecució de les expectatives de laminoria,isobretottutelarelsdretsd’aquestadavantelseventualsabusosdepoderaplicats per els propietaris que el posseeixin. La tutela de laminoria es postulacomaimprescindiblementnecessàriaregeixilaregladelamajoriacomacriterideladistribuciódelpoder.

Dinsel funcionament internsocietariesparteixde lapresumpcióque lamajoriapromou l’interès social (llevat que es provi el contrari), i es tutela a laminoriaperquètéexpectativeslegítimesdinslasocietatquenopotaconseguirpernoestarenpossessió d’unpoder de decisió efectiu. Buscar aquest equilibri entre parts atravésdelatuteladelaminoriapresentacomacontraparttambéunrisc,iesquelaminoria s’aprofiti d’aquesta situació de tutela i utilitzi la seva posició jurídicadinslasocietatperapromoureinteressosextra-socials,iaconseguiraixíresultatsqueno tinguin cap relacióamb la causa i la finalitat comunaqueels vaportar arealitzarelcontractesocialiperjudiquin,endefinitiva,alasocietat.

L’abús de la minoria també es pot donar, i pot provenir a través d’exercir uncomportament extra-social que es vegi doblement tutelat a nivell normatiu atravésdeduesopcions:laqueliproporcionenelsdretsinherentsaalsevaqualitatdesoci,ilaqueostentaenexclusivaprovinentdelsdretsqueseliatorguencomaminoriaqualificada.A lapràcticapodemtrobardiversesconductesqueespodenincloure dins aquesta categoria de soci minoritari. Destaquen especialment lesconductes obstruccionistes d’aquells socis que busquen dificultar greument elfuncionamentde l’activitat socialde forma injustificada, i ambuncomportamentque no s’ajusta a la finalitat pretesa per la tutela legal. Poden ser aquestesconductes tant senzilles com la sol·licitud impertinent i continuadad’informació,quebuscatorpedinareldesenvolupamentdelaJuntageneral(tinguimotiusonolasocietat per a negar-se a donar tal informació) i sobretot busca obtenir unanegativaaaquestasol·licitudpertaldetenirlegitimitatperaimpugnarelsacordsrespectius.Inclúsessusceptibleaquestdretd’impugnaciód’ésserprovocatperun


33

exercici arbitrari i sensemotiu dels drets de laminoria, amb l’única finalitat depressionar a la societat per a obtenir un avantatge econòmic a canvi del seudesistiment.

Tenentambéunpaperdestacat,perl’eventualgravetatdelessevesconseqüències,aquells comportaments de bloqueig en l’adopció de decisions socials querequereixin de la participació de la minoria per a que aquestes puguin sortirendavant.Bàsicamentsóndoselsdretsafectatsperaquesttipusdeconductes:eldretd’assistènciaalaJuntageneralieldretdevotdelaminoria.LanoassistènciadelaminoriapodriasuposarundefecteenlaconstituciódelaJuntageneralquanesrequereixi legaloestatutàriamentunquòrumreforçat; iunacordadoptatperl’òrgandegoverndelasocietatpodrianosortirendavantsenseelvotpositiudelaminoriaalprecisar-seunaquotaafavorreforçadaperexigènciesdelsestatutsodela llei.Aquestsacordsnormalment solen ser tipusd’acordsque impliquin canvissubstancials en l’estructura jurídica i econòmica de la societat, tals commodificacions estatutàries (especialment si afecten al capital de la societat),modificacions estructurals (com la creació d’un òrgan d’administració), o acordsque comportinun significat especial enmoments críticsde la vidade la societat(nonomésentermesderendibilitatsinóentermesdepervivènciade lasocietatmateixa).

Laqüestióproblemàticaatenirencompteenaquestespossiblesconductestambéabusives de la minoria es valorar si el grup de socis que la conformen estanpromoventun interèsextra-socialen l’exercicidequalsevoldelsseusdrets (tantels atorgats per la seva condició de socis com els atorgats en tutela per la sevacondiciódeminoria)isienelseucomportamentconcorreunegoismequenosiguiraonable per no pertànyer a la causa del contracte social. La llei atorga tant elsdrets inherents de soci com els drets de tutela a laminoria per a que els socispuguin tenir protegit el seu interès “raonable” i la seva legítima perspectiva del’interèssocial,perònoperatutelarunseuinterèsquenosiguiraonableamblacausadelcontractesocial.

En aquests casos, al igual que en els casos d’abús de la majoria, el jutge ésl’encarregat de resoldre aquest conflicte d’interessos. Amb la seva escomesa noestàcridatainterferireneldesenvolupamentdel’activitatsocietària,doncslasevafinalitatnoesfixarelcontingutdel’interèssocialenelsconflictesqueesgenerinentresocisarrandeladeterminaciód’aquestinterès,sinóentraravalorarencadacas concret si la conducta del soci minoritari respon a un interès extra-social i


34

sobrepassaelslímitsdel’exercicidelsseusdretsdefinitspereldeuredefidelitatal’interèssocialalquetotsociesveusotmès.TalicomhodefineixPedroJ.RubioVicente, “eljuez,lejosdedeterminarcuáleselconcretointeréssocialyenjuiciarsubondad,debe limitarseúnicamenteaverificarsihayonoabusodeminoría,siéstarespetaensuactuaciónelinteréssocial,si,endefinitiva,hayconflictoentreelinteréscomúnyelinterésegoístadelsocio19”.

19VeureRUBIOVICENTE,P.Unaaproximaciónalabusodeminoríaenlasociedadanónima,Revistaderechodesociedades,2003,núm.21,p.97.


35

Tercerapart:mecanismesderesolució

10- La impugnació d’acords socials de l’art. 204 LSC:funcionamentieficàciad’aquestmecanisme“ex-ante”i“ex-post”

El règim d’impugnació d’acords que en aquest article es recull es capital per al’adequada articulació del bon govern corporatiu de les societats mercantils.Juntamentamblesaccionsderesponsabilitat,aquestdretd’impugnacióespostulacom el mitjà natural a través del qual canalitzar la defensa de l’interès social i,desprésdelareformaintroduïdal’any2014,reforçalasalvaguardadelsinteressosde les minories davant dels possibles abusos de la majoria. Actualment aquestarticleconstitueixunapeçaclauperalaseguretatdeltràficjurídicsocietari.

La nova redacció de l’art. 204 LSCmanté formalment les tres categories d’actesimpugnablestradicionalmentconegudes,comsonelsacordscontrarisalallei,elsques’oposinalsestatuts,ielsquelesioninl’interèssocialenbeneficid’unovarissociso tercers20.Peròs’han introduïtenaquestaestructurad’impugnabilitatdossupòsitsmésquecaltenirpresents:

-lainfracciódelReglamentdelaJuntadelasocietat:aquestaqüestióagafauna importància rellevant en els casos de les societats cotitzades, on aquestReglament es obligatori. Laposada enpràcticad’aquest nou article plantejarà lamateixacasuísticaqueesveniaplantejantdavantla infracciódelsestatuts,doncsnototeslesnormescontingudesenelsreglamentstenenelmateixcaràcter.Leshihaurà més obligatòries, més dispositives o senzillament més orientatives; unesafectaranaaspectesessencialsdel funcionamentde la Junta id’altresaaspectesmerament procedimentals (exclosos de l’acció d’impugnació almateix art. 204.3a); hi haurà normes reglamentaries que reprodueixin clàusules estatutàries oprecepteslegals;etc...

En resum es tracta de resoldre elsmateixos problemes que ja existien amb unacomuna i rellevant diferenciació; la infracció de la llei, estatuts o reglaments noserà causa d’impugnació si només afecta a “requeriments meramentprocedimentals”, exceptuant infraccions de caràcter rellevant (tals com forma i 20 vid. QUIJANO GONZÁLEZ, JESÚS. Estudios sobre el futuro Código Mercantil: LibrohomenajealprofessorRafaelIllescasOrtiz,UniversidadCarlosIIIdeMadrid,2015,pp.791-808.


36

termini previ de la convocatòria, regles de constitució de l’òrgan de governsocietari, majories necessàries per a l’adopció d’acords, o altres d’importànciaanàloga).

- l’adopciód’acordsabusiusqueresultin lesiusper l’interès social tot inocausar danys patrimonials: en el text d’aquest art. 204.1 es subratlla la relacióentreacordsabusiusilesiusalesmentarque“Lalesióndelinteréssocialseproducetambiéncuandoelacuerdo,aunnocausandodañoalpatrimoniosocial,seimponedemaneraabusivaporlamayoría”.S’incorporaenaquestredactatelconcepted’acordabusiu,queesmésampliqueelconceptedelesiódelpatrimonisocial,iquenoperelfetdeserabusiuhadecomportarsempreunalesiódel’interèssocial.Aquestadeterminaciópotacabarresultantalapràcticaenunainterpretaciórestrictivadelconcepte“acordsabusius”silasevaimpugnabilitatescondicionaalfetquehagidelesionar l’interèssocial,encaraqueno lesionielpatrimonide lasocietat,atenentespecialmentaqueellegisladornocontemplaperalaimpugnaciódel’acordqueaquestsiguimaterialmentabusiuperelseucontingutsinóqueelquèelfaabusiueslaformaenquelamajorial’imposaalarestadesocis.

Tal vegada hagués estat preferible configurar aquests acords abusius com unacategoria autònoma d’acords impugnables, diferenciada dels acords lesius per al’interèssocial,icombinantdiferentselementsqueenlavaloraciódecadasupòsitconcretpoguessindeterminarlaimpugnabilitatonodel’acord.Aquestselementspodrienser:

·valorarsil’acordnoresponaunanecessitatraonabledelasocietat(quees unconceptemésdefinitquelalesióal’interèssocial)

· si la majoria adopta l’acord en un interès propi (en interès del soci majoritari,doncsenelscasosquelamajorias’integriperdiferentssocisno totstenenquetenirelmateixinterès)

· sielsdeméssocispateixenundetriment injustificatambaquestadecisió (que allò realment lesionat sigui l’interès de les minories i no l’interès social)

La creació per part del legislador d’una categoria autònoma com aquesta quereguléspròpiamentels“abusosdelamajoria”hauriaevitatqueelstribunalshagind’acudiralanormageneralde“l’abúsdedret”(art.7.2CódigoCivil)peraresoldreconflictes societaris, i hauria facilitat la resolució dels casos presentats davant


37

d’ellsperimpugnacionsd’acordssocials,encasostalscomaugmentsdecapitalnonecessaris per a la societat (on aquests s’hagin adoptat amb l’única intenció dediluirlaporciódecapitalenmansdelsminoritarisatravésdel’exclusiódeldretdepreferència); reduccions de capital amb amortitzacions (que amaguin unverdadera exclusió de socis minoritaris); estratègies per a acordar reservesvoluntàries,oestatutàriesadhoc,sensecapaltreintencióquelanegacióreiteradaarepartirdividends;etc...

Tornant al mecanisme que regeix actualment la normativa legal respecte laimpugnaciód’acordssocials,podemapuntarqueaquestmecanismetéopottenirefectes “ex-ante” i efectes “ex-post” respecte l’adopció d’acords socials. Com esmanifestenaquestefectes?

Per a respondre aquesta qüestió cal fer un clara al·lusió a les novetatseminentment processals introduïdes per la reforma de la Llei 31/2014. Amb lafinalitatd’evitarunaexcessivacàrregadelitigisalstribunalsfruitdelaimpugnaciód’acords socials, es preveu amb caràcter previ a l’inici del procediment que esplantegi per part del tribunal una qüestió incidental de previ pronunciament.Aquesta qüestió incidental consistirà en un examen previ sobre el caràcteressencial o determinant delmotiu omotius d’impugnació, plantejant-se com unanàlisi “ex-ante” respecte la viabilitat o no de l’acció d’impugnació de l’acordcorresponent,senseentraraquíavalorarelfonsdel’assumpte.

La impugnació d’acords21obre un període d’inestabilitat dins la vida societària,doncs planteja la possibilitat que un acord adoptat en Junta general pugui serdeclaratnul,icomataltinguiefectesobretotselssocis,talicomapuntal’art.159LSC.Aquestadeclaraciódenul·litat tambépot afectara tercers.Unade les clausper a que aquest mecanisme d’impugnació d’acords funcioni correctament esreduir i complir els terminis processals vigents. Aquest objectiu tutelaespecialmentelspropis interessosde lespartsenconflictequanaquestesactuendebonafe,doncssonelsprimersinteressatsenconèixerelpronunciamentjudicialprecíssobreelcaràcterrellevantoinsignificantdelmotiud’impugnacióplantejat,jaquelasuspensiód’unacordsocietaridurantunllargperíodedetempsfinsquees decreti o no la seva nul·litat només perjudica a l’activitat empresarial de lasocietat,ipertant,alssocisquelacomposen.Siaquestaqüestióincidentaldeprevi

21vid. SÁNCHEZ-CALERO GUILARTE, JUAN. La impugnación de acuerdos y la cuestiónpreviasobreelmotivodelaimpugnación,ElblogdeJuanSánchez-CaleroGuilarte[enlínia],2014.


38

pronunciamentapuntaalsocidemandantqueeldefecteal·legatnodónallocaunainfraccióessencialdelsseusdrets,esprobablequeaquestdesisteixidecontinuaramb un procediment el desenllaç del qual ja s’anuncia contrari a les sevespretensions.

D’igualmanera, la societat demandada (art. 206.3 LSC) haurà de posar especialatenció en els casos on la resolució de la qüestió incidental confirmi el caràcteressencialodeterminantdelmotiud’impugnacióal·legataaldemanda,peractuaren conseqüència i plantejar-se una manera de finalitzar aquest procedimentjudicial(atravésdedeixarsenseefecteosubstituirvàlidamentl’acordimpugnat,talicomindical’art.204.2LSC,oatravésd’unacordambelsocidemandantperaqueretiriaquestademanda,normalmentperlaviad’incentiuseconòmics).

Davant l’existència d’aquesta qüestió incidental, i per evitar actuar de maneraerròniaoinnecessària,esimportantqueelsociimpugnantconeguielslímitsquelamateixaLSCimposa.Enelmateixart.204d’aquestanormalegalesredueixl’àmbitd’aquellsactesquesónimpugnables,quemésqueunaprotecciócapalesdecisionsque adopti lamajoria s’ha d’entendre com una lògica delimitació dels actes quesiguinmereixedorsd’ésserdemandats, atenent a la rigidesaqueenvolta aquestanormaia lanecessitatd’acotaraquellessituacionsenlesqualsespuguinactivarelsmecanismeslegalsdeprotecciódelaminoria.Totiqueampliaremladescripciód’aquests límits més endavant en aquest treball, podem anunciar aquí aquestslímits que, “ex-ante”, afecten i delimiten l’exercici o l’activació del mecanismed’impugnaciód’acords,quesón:

·aquellsacordsquehaginestatdeixatssenseefecte

·aquellesinfraccionsderequerimentsmeramentprocedimentals

·lavulneraciódeldretd’informació,quanaquestanoafectialaformaciódel consentimentdelaJunta

·laparticipaciódepersonesnolegitimades

·uncòmputdefectuósdevots,sil’errordecomptabilitzaciód’aquestsvots noarribaaafectaralresultatdelavotació

Podemdeterminard’aquestamaneraqueelssocis,administradors,o tercersqueacreditin un interès legítim, podran tenir en coneixement que per activar el


39

mecanismelegalperaimpugnarunacordcaldràqueaquestacordestrobiinclòsdinsd’aquestsrequerimentsolímitsesmentats.

Essentconeixedorsd’aquesteslimitacionselssocisminoritaris,enelssupòsitsenqueuna conducta abusiva en l’exercici dels drets de lamajoria sigui susceptibled’ésserimpugnadaperlaminoriapertrobar-sedinsd’aquestslímits,anemaveurequinsefectes“ex-post”tél’activaciódelmecanismed’impugnació,quanlavoluntatdelsociminoritarisiguifervalerelsseusdretsiexigirlatutelaqueselireconeixenlanormalegalatravésd’unademandajudicial.

Els efectes que el mecanisme d’impugnació pot deparar són els de presentardemanda davant dels tribunals civils, seguint els tràmits de judici ordinari y lesdisposicionsdelaLEC,tal icomestableixl’art.207LSC.Elqueel jutgedirimiràiestabliràenlacorresponentsentènciacausaràefectes,ono,sobreelsacordsques’hagin impugnat. Per a iniciar el procediment judicial d’impugnació cal tenirpresentsunasèriesdeqüestionsprocessalsquepassemtotjustaresumir:

·Tribunalcompetent:hoseràelJutjatdeloMercantildeldomiciliquefiguri enelRegistreMercantildelasocietatdemandada,d’acordambelsart.22.b) i 86 ter.2a) de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJenendavant).Lacompetènciaveatribuïda legalmentaaquest jutjat encara que durant el transcurs del procediment judicial la societat modifiquéselseudomicilisocial.

· Procediment: aquestes demandes d’impugnació es duran a terme de conformitatambelquedisposa laLECperatotsels judicisordinaris, tal i comestableix l’art. 249.1.3erLEC i207LSC.Elprocediment a seguir serà igualmenteldelsjudicisordinaris,aixòes,elques’estableixalsart.399iss LEC.

· Capacitat processal: sense detriment de l’ampliació explicativa que posteriorment farem respecte les persones legitimades per a impugnar acordssocials,nomésesmentaraquíquepodranserparticomparèixeren aquesttipusdeprocedimentsaquellsquiostentinelpleexercicidelsdrets civils, i ésser representats per procurador i assistits per un advocat, tal i comreculll’art.6LEC.


40

Uncopdictadalasentènciaconstitutiva22denul·litatdelsacordssocials,enaquellssupòsitsenquèlademandahagiestatestimada, laresoluciódelamateixatindràtota una sèrie d’efectes. Per una banda, la sentència haurà d’ésser inscrita en elRegistreMercantilenaquellscasosenelsquel’acordanul·latespoguésinscriure,iaméss’hauràd’ordenarlacancel·laciódelainscripciód’aquestacordsielmateixjahaguésestatdiligentmentinscrit.Enaquestsentitesimportanttenirencompteque, tal i com estableix l’art. 208 LSC, el mer testimoni judicial de la sentènciaferma que anul·la l’acord es títol suficient per a que el Registre Mercantilprocedeixi a la cancel·lació dels acords posteriors inscrits en un sentitcontradictori a l’establert per la sentència. Tanmateix, el “Boletín Oficial delRegistroMercantil” (en endavant BORME) publicarà un extracte de la sentènciaestimatòriadelapretensiódenul·litatdel’acord.

Peraltrebanda, la sentènciaqueestimi la impugnacióproduiràefectes “ex-tunc”(esadir,desdelmateixmomentenquèesvaaprovarl’acord)davanttotselssocisiaccionistesqueforminpartintegrantdelasocietat,encaraquenohaginlitigatenel conflicte judicial i amb total independènciade l’actitudquecadasubjectehagitingutenrelacióambl’adopciódel’acord,hagiestatpresentonoalacelebraciódela Junta. Les situacions d’absència, vot favorable a l’acord impugnat, o laimpossibilitat d’exercitar el legítim dret de vot no confereixen a l’accionista capsituació d’excepcionalitat en relació als efectes que produeix la sentènciaestimatòriadelapretensiósobrelasevasituaciójurídicadinslasocietat.

Diferentssónelsefectesdelasentènciaestimatòriadavantdelstercers,entenentcoma tals aquells subjectes aliens a la societat tant en l’esferaprofessional compatrimonialperòquemantenenrelacionsjurídiquesambaquesta23,detalmanera 22Apuntaraquíqueelsefectesdelasentènciadictadaenunprocésd’impugnaciód’acordssocials,enfunciódesielresultatesestimatoriodes-estimatoridelaimpugnació,novariarespecte lapretensiódeduïdade lademandad’impugnació,doncssi l’eventualvicien laformacióde l’opinióde la Junta resideix envulneracióde la llei o en la contravenciódel’ordrepúblic,lasentènciatindràefectesdeclaratius.Arabé,silasentènciadictadaenunprocésd’impugnaciód’acordssocialsrecauenvicissobrelacontravenciódelsestatuts,ode lesió de l’interès social en benefici d’un o varis socis o de tercers, la pretensióconstitutiva de nul·litat dependrà de si el resultat estimao no la impugnació.D’aquestamanera, mentre els efectes de la sentència estimatòria de la pretensió de nul·litat delsacordssocialssempreseràconstitutiva,elsefectesde lasentènciades-estimatòriaserandeclaratius,doncslasentènciaquerefusalademandaestàrealitzantalmateixtempsunadeclaraciópositivaenfavordelasocietatdemandadaidel’acordperaquestaadoptat.23Tenint en compte la posició d’autonomia descrita en el concepte, no es consideraran“tercers” els titulars d’accions o participacions sense vot, els usufructuaris, els creditorsambpenyora,nitampocelsadministradors.


41

quel’activitatdelrègiminterndelaJuntaielsacordsadoptatspoguessinafectardrets adquirits per a ells de “bona fe”. Davant d’aquests tercers, la doctrina esdebatentreduesposicions.Unsectordoctrinaldefensaquel’absènciaexpressadereferència a “tercers de bona fe” utilitzada per la legislació vigent suposal’automàticaafectaciódelsefectesdelasentènciadenul·litatsobreelsinteressosde tercers, tal i com ha puntualitzat una part de la doctrina24, determinant queaquestanul·litatdepledretesoposable“ergaomnes”.Aquestapartdeladoctrinasuporta la seva posició en el fet que la sentència constitutiva d’impugnaciód’acords socials que declara la nul·litat dels mateixos ha de tenir eficàcia “ergaomnes”jaquedenoésseraixínotindriacapsentitquel’acordfosnulrespecteelssocisoaccionistesiencanvivàliddavantdetercers.Precisamentperaquestefecte“ergaomnes”delasentència,l’art.208LSCrequereixquelamateixas’inscriguienel RegistreMercantil i que es faci publicitat registral de lamateixa a través delBORME.

Segonsunaaltresectordoctrinal,encanvi,elsilenciquesobreels“tercersdebonafe”mostralaLECnotéperquèafectarnecessàriamentalsdretsd’aqueststercers,el quals sempre estaran protegits. Aquesta protecció es fonamenta en que lanul·litatdel’acordadoptatenJuntageneralnopotperjudicaratercersdebonafeque haguessin contractat amb la societat amb anterioritat a l’adopció d’aquestacord,d’acordambelprincipiconstitucionaldeseguretatjurídicaiatenordelquerecull l’art. 234 LSC, on s’indica que la representació de la societat que facin elsadministradors s’estendrà a tots els actes continguts en l’objecte social, afeginttambé que la societat quedarà obligada davant de tercers de bona fe tot i quanl’acte que vinculi ambdues parts no es contingui en l’objecte social recollit alsestatutssocials25.

Enqualsevolcas,l’efectejurídicprincipaldelasentènciaidelpropiprocésseràelde“cosajutjada”.Aixòcomportaquesotal’àmbitdecosajutjadaformal,esdesignaun efecte de totes les resolucions judicials inherent a la seva fermesa i in-impugnabilitat, doncs refereix a la impossibilitat de recórrer o impugnar una

24Enaquestsentit,veureGIMENOSENDRA,V.,quis’hareferitexpressamentalafaltadeprotecció d’aquells subjectes que, no havent participat en l’adopció de l’acord,desconeixien la seva il·legalitat intrínseca, a “Derecho Procesal civil. Parte especial”, Ed.Colex,2ªedició,Madrid,2000,pp.373i374.25vid.CALAZALÓPEZ,MARÍASONIA.Efectosdelasentencia,Elprocesode impugnacióndeacuerdosdelassociedadesanónimasycooperativas,2013,pp.291-317.


42

determinada resolució judicial quan ja han transcorregut els terminis establertsperlallei26.Ialmateixtemps,sotal’àmbitdecosajutjadamaterial,esdesignaunefectede la sentència referida a l’exterior d’unprocés ja acabat; es la vinculacióque produeix sobre un altre procés la part dispositiva de la primera sentència,materialitzant-seenl’exclusiódelapossibilitatdetornaratractaridecidirsobreelmateixassumpteambfermesa,ienelsupòsitqueesdonésunsegonprocediment,aquestestrobariacondicionatperelseuantecessordemanerainexcusable,detalmaneraquelasegonasentènciahauriad’éssertotalmentd’acordamblaprimera.

Degutaltempsquepuguitranscórrerdesqueelsubjecteimpugnanthagiobtingutunasentènciaestimatòriafinselmomentenqueaquestaesdevinguiferma,elsociafectat per l’adopció d’aquest acord podrà sol·licitar mesures cautelarsencaminades a assegurar que la lentitud dels procediments judicials no siguiaprofitadapera fervalerunacordque,atenent la llei,mainohauriadeproduirefectes. En aquest sentit, i com no podria ésser d’altre manera, les mesurescautelars preses en matèria d’impugnació d’acords socials solen acordar lasuspensiócautelardel’acordsocialil’anotaciópreventivadelademanda.Amblasuspensió cautelar de l’acord social el que es persegueix es evitar que un acordpugui produir els seus efectes de tal manera que quan la sentència de nul·litatesdevinguifermaaquestajanotinguisentit,doncselsefectesdel’acordjas’haginproduït. Podem prendre com a exemple un supòsit de fet on, en un acordd’ampliació de capital, no es respectés el dret preferent d’adquisició alterant laparticipació dels accionistes o socis ja integrants de la societat de maneraimportant,evitantambaquestasuspensióquel’ampliaciódecapitalesfaciefectivafinsquenohihagiresoluciófermasobrelalicitudonod’aquestacord.

Peraltrebanda,ambl’anotaciópreventivadelademandaesbuscaferdedominipúblicl’existènciad’aquestademandaquemantéensuspensiólaresoluciódictadaen primera instància, de tal manera que els tercers no puguin al·legardesconeixementde l’existènciad’aquesta.Enelsupòsitdefetqueemprescomaexemple,aquestaanotaciópreventivaserviriaperaqueelstercersinversorsenlasocietatnopuguinexecutarl’ampliaciódecapital,duratermelasevaentradaenla

26 Cal tenir present aquí que la sentència que resol un procediment de naturalesaordinàriaestrobasubjectaalrègimderecursosprocessalscivils,aixòes,noesdevéfermafinsquenotranscorrielterminidevintdiesqueestableixl’art.458LECsenseques’hagiinterposat cap recurs d’apel·lació a la mateixa, o no esdevé ferma mentre no es dictisentènciaensegonainstànciaquenosiguisusceptiblederecursdecassació,oenelscasosquesiguirecurrible, finsquenoesrealitzielpronunciamentde lacorresponentSaladelTribunalSuprem.


43

societat i començar a prendre decisions o influir en els votacions de la Juntageneral,al·legantquenotenienconeixementdelprocedimentintrínsecquesobrel’acord d’ampliació de capital s’estigués duent a terme. Podem apuntar aquí, amode complementari, que cada cop resulta més freqüent trobar als Estatutssocietarisarticlesquecontemplenelsotmetimentaarbitratgedecontrovèrsiesdenaturalesainternaquepuguinsorgirentresocis,aixícomtambécontrovèrsiesquepuguinsorgirentreaquestsilasocietat.


44

11-Elslímitsal’acciód’impugnacióilacaducitatd’aquesta

Després de veure els efectes de la sentència estimatòria d’impugnació d’acordssocials,veuremaraambunmajordetallelslímitsqueanteriormentemesmentatrespectel’exercicid’aquestaacciód’impugnació,dinsdelsefectes“ex-ante”quetéaquestmecanismed’impugnaciód’acordssocials.D’entretotselscanvisintroduïtsperlaLlei31/2014eneltextnormatiudelaLSCcaldestacaruncanviquesembladesdetoteslesperspectivesunencert.Ensreferimalparàgraffinaldel’art.204.3LSC,preceptequenoreproduiremaquídeformaíntegraperòquecaltenirpresentambtotselsseusepígrafs,perapodervalorardeformacompletaaquestparàgraffinalenrelaciódirecta,enespecial,ambelcontingutdelsapartatsa)id)delmateixarticle27.

En aquestparàgraf final estableix el legislador elmecanisme legal encarregatdeconstatar i validar els motius d’impugnació al·legats a la demanda per tal decomprovarsiaquestssónjustificablesdel’acciód’impugnació,mecanismequeessubstancia en una qüestió incidental de previ pronunciament que el tribunalconeixedorde la demandapodràplantejard’ofici. Aquesta solucióque adopta ellegislador per aquest precepte es pot entendre justificada o motivada ambl’objectiu d’aconseguir un règim d’impugnació d’acords que trobi un equilibricomplexentrelesconductesabusivesdelamajoria,lesdelaminoria(atravésd’unús igualment abusiu o injust del dret a impugnar) i l’interès de la societat. Eranecessarirespectareldretd’impugnaciócomamecanismedetutelaiequiparaciódelspodersdinsdel funcionamentde lavida societària,peròprivantqueaquestdret fos objecte demanipulació tàctica en els conflictes societaris, i reforçant lasevaeficàciacomamesuradelegalitatdelsacordsadoptatssotaeljocdelprincipimajoritari.

D’aquesta limitació al dret d’impugnació emprada amb la reforma normativa enpodemtreuretambéunaconclusióaparentmentcontradictòriaperòqueaplicadaen la seva justamesura adquireix certa coherència, i que consisteix en entendreque el reforçament del dret d’impugnació passa per la seva limitació. I aquestalimitacióesconcretaen ladeterminaciónormativarespectedequinessituacionsfan improcedent la impugnaciód’acords,pren formaal concretarenel text legalquins supòsits no són vàlids com a motius per a iniciar el mecanismed’impugnació.Elslímitsaaquestaacciód’impugnacióelstrobemenlesexcepcionsfixades a la regla general que estableix l’art. 204.1 LSC, excepcions que podem 27SÁNCHEZ-CALEROGUILARTE,op.cit.


45

qualificarcomencertadesdoncsdescartenqueinfraccionslegalsoaltresvicisdelacelebraciódelaJuntasiguinfonamentsuficientperatramitarundemandaiiniciarun procediment d’impugnació d’acords quan aquestes “defectes” no haguessinafectatdeformamaterialalsdretsdelssocis,nohaguessintingutrellevànciaenlacorrecta constitució de la Junta general, o no haguessin tingut incidència en laformaciódelavoluntatsocial.

Citem aquí tant sols el paràgraf final d’aquest art. 204.3 LSC: “Presentada lademanda, la cuestión sobre el carácter esencial o determinante de los motivos deimpugnación previstos en este apartado se planteará como cuestión incidental depreviopronunciamiento”.Laprecisióqueaquís’estableixpreténquelaimpugnaciónomés es justifiqui quan la infracció o els vicis al·legats fossin “essencials” o“determinants”, requeriments que limiten l’acció d’impugnació només per aaquells supòsits on aquestes circumstàncies hi concorrin.D’aquestamanera, perexemple,noqualsevol lesiód’undretcompuguisereldretd’informació justificaque es permeti la declaració de nul·litat de l’acord corresponent a través delmecanismedel’acciód’impugnació;faràfaltaquelainformacióques’hagifacilitatalsocide formaerròniao incompleta,o lanegacióa facilitaraquesta informació,haguésestatessencialperal’exercicideldretdevotdelsocisol·licitant.Deformamésconcreta,passemacontinuacióaveureelslímitsqueesmarquenperaexerciraquestaacciód’impugnació:

-Acordsquehaginestatdeixatssenseefecte:d’acordamb l’apartat segond’aquestart.204LSC,noespodràperseguirlaimpugnaciód’unacordquanhaguésestatsubstituïtos’haguésdeixatsenseefecteatravésd’unnouacord,donantaquíel legislador oportunitat a la Junta per a que repari l’acord adoptat amb unaconducta il·legítima o abusiva abans que un tribunal el declari nul de ple dret.Aquesta limitació, no obstant, no afecta a l’interessat que busqui perseguirl’eliminació dels efectes o la reparació dels danys produïts per l’acord il·lícitmentreaquesthaguésestatenvigor.Lesreclamacionsefectuadesaaquestsefectesdavantdelstribunalspodrancontinuarelseuprocedimentfinsqueesreparinelsdanysocasionatsalsoci.

- Requeriments merament procedimentals: el text normatiu de la LSCpermet impugnar acords quan s’infringeixin els principals requeriments formalsqueafectena la formacióde la Juntageneral, talscomperexemple la formaielsterminis previs de presentació de la convocatòria, les normes essencials deconstituciódel’òrgan,oelrègimdemajoriesnecessariperal’aprovaciód’acords.


46

Noobstant, icontemplatsaquestsrequerimentscomaineludiblesperala licitudde la Junta,actualmentnoesconsideren impugnablesaquellsacordsques’haginadoptat infringint requeriments merament procedimentals establerts per la llei,elsestatutssocials,oelsreglamentsdelaJuntaidelConselld’administració,doncsaquestesinfraccionsnogaudeixendel’especialprotecciólegalquesiespreveuenper els tipus d’infraccions abans esmentades. Afegir tant sols que podemconsiderar com a infracció de requeriments merament procedimentals aquellsacords que s’hagin adoptat vulnerant regles establertes a la llei, els estatuts oreglamentssocials,semprequelareglavulneradanosiguidecaràcterrellevant.

-Dretd’informació:comemapuntatambanterioritat,el textnormatiudel’actualart.204LSCnoconsideraimpugnablesaquellsacordsques’haginadoptatambuna sol·licitudd’informacióprèvia a la celebracióde la Juntano satisfeta, osatisfetaenverselsocisol·licitantde formadefectuosao insuficient.Esnecessarimatissar, però, l’excepció que el precepte recull a aquest respecte, doncs laincorreccióoinsuficiènciadelainformaciófacilitadaperpartdelasocietatsiqueserà una causa impugnatòria en aquells supòsits on la informació sol·licitadahagués estat rellevant i tingués un caràcter essencial per a la formació delconsentiment i vots de la Junta en l’adopció de l’acord, doncs hagués aportat al’accionistaosocimitjàunconeixementquel’haguéspermèsexercirelseudretdevotambplenitudivoluntatfonamentada.

-Participaciódepersonesnolegitimades:noesconsideraranimpugnablesaquellsacordsques’haguessinadoptatambpersonesqueenlasevavotaciónoestrobessinlegitimadesperaexerciraquestdretenseudeJuntageneral.Ensreferimaquí, per exemple, a representants que no haguessin acreditat poders derepresentaciólegals,oasocisquenohaguessinformalitzatlasevapresènciaalaJunta a través del procediment de convocatòria corresponent. Aquesta reglacontempla,però,unaexcepcióonlaparticipaciódepersonesnolegitimadessiqueserà causa per a impugnar l’acord adoptat, i es en aquells supòsits on aquestaparticipacióhagués estat determinantper a la constitucióde l’òrgande la Junta,situació en la qual no només seria impugnable aquest acord sinó tots els queposteriorment s’haguessin adoptat per aquest òrgan constituït de formafraudulenta.

- Còmput de vots: també exclou aquest art. 204 LSC dels motiusd’impugnació un còmput erroni o defectuós en la comptabilització dels votsemesos per l’aprovació del corresponent acord, llevat que aquest error en el


47

recomptedels vots hagués estat determinant o decisiu per a la consecució de lamajoriaexigible, iquepermotiud’aquesterrors’haguésadoptatunacordsocialque d’altre manera no s’hauria aconseguit. El Tribunal Suprem ha convalidataquesta limitació del dret d’impugnació acceptant que els vicis en elreconeixement del dret de vot d’un soci no determinen la nul·litat de l’acord sidescomptatsaquestsvotserronisesmanté lamajoria legalment requeridaperal’adopciódel’acord.

Ambaquestadelimitacióellegisladorreforçaelmecanismed’impugnaciód’acordsperpartd’aquellsociqueespuguisentiroprimitovulneratenelsseusdretsperpart de lamajoria, doncsd’aquestamanera el legislador estableix una casuísticagenèricadinslaqualaquellsacordsquecompleixinelsrequerimentsestablertsenel text legal no revestiran cap dubte sobre la seva il·licitud i la seva totalmentviableimpugnacióatravésd’unademandajudicial.

Sobreelsterminisquelareformade2014haestablertperaexerciraquestaacciód’impugnació, em d’indicar que aquests es troben recollits a l’art 205 LSC. Enaquestprecepteesparladecaducitat,fórmulaqueellegisladorhadeciditadoptarcomamésefectivaipràcticaenelsentitqueesconcedeixunterminisuficientalsociminoritari per a impugnar un acord abusiu o il·lícit, però sense que aquestprocediment es dilati de forma excessiva en el temps i acabi resultant en unamesuraineficaçenelmomentdelasevaresoluciófinaliexecució,doncsnoseriaútil establir un mecanisme legal de tutela dels drets dels socis minoritaris queaportisolucionsrespectelalicitudd’adopciód’unacordquanelsefectesd’aquestjas’haginconsumat,ofinsitotdesaparegut,perelpasdeltemps28.

La nova redacció d’aquest article ha acabat amb la tradicional distinció querespecteelterminid’impugnacióesfeiaentreacordsnuls iacordsanul·lables.Aldesaparèixeractualmentaquestadistinciódelanormalegal,totselsacordspodenésserimpugnatsenelterminid’unany,acomptardesdelmomentdel’adopciódel’acordenlaJuntageneraldesocisoenreuniódelConselld’administració,odesdela recepcióde l’actade la Juntasi l’acords’haguésadoptatperescrit.Tanmateix,aquells acords sobre els quals s’hagués decidit la seva inscripció en el RegistreMercantil,aquestterminidecaducitats’iniciaràapartirdeladatad’oponibilitatdelainscripció.

28vid.ALFAROÁGUILA-REAL,JESÚS.Impugnacióndeacuerdossocialescontrariosalordenpúblico,Almacéndederecho[enlínia],2015.


48

Per altre banda, l’excepció que es contempla respecta aquesta regla es única itaxativament indiscutible. En el primer punt de l’art. 205 LSC es recull que noexistirà cap termini, ni de caducitat ni de prescripció, per a impugnar aquellsacords que siguin contraris a l’ordre públic, denotant aquí la preocupació i laimportància que el legislador ha tingut i ha donat a aquest concepte de l’ordrepúblic29. Amb independència d’aquesta excepció, cal recordar també que hi haacordsde les Juntesque tenenestablerta laLSCuns terminisespecíficspera laimpugnaciódelsseusacordsquesóndiferentsalterminigeneraldel’art.205,comperexemple,l’acordd’aprovaciódelbalançfinald’unaliquidaciósocietàriaquepotser impugnat enun termini especial dedosmesos apartir de ladatade la sevaadopció(art.390LSC).

29Per a definir aquest concepte podem partir de la definició general tradicional que lajurisprudència ve aplicant, on es parla de l’ordre públic com “el conjunt de principisjurídics, públics i privats,morals i econòmics, que sónabsolutamentobligatorisper a laconservaciódel’ordresocialenelpobleienunaèpocadeterminada”(entred’altres,STS709/2002,de5defebrer,F.J.2;STS1225/2005,de28defebrer,F.J.3;STS4265/2007,de30demaig,F.J.4;STS5814/2007,de19dejuliol,F.J.2)ique“percontenirelsfonamentsjurídics d’una determinada organització social, recullen aquells valors que en cadamomentinformenalessevesinstitucionsjurídiques”(entred’altres,STS761/2006,de21defebrer,F.J.5;STS2690/2010,de19d’abril,F.J.2).TambéalCodiCivilespanyol trobemnombrosesreferènciesa l’ordrepúblic, com laquereculll’art.6.2onl’ordrepúblicespresentacomunlímital’exclusióvoluntàriadelalleiaplicableialarenúnciadedretsreconeguts,comaixítambéal’art.1.255onl’ordrepúblics’imposa,juntamentambleslleisilamoral,comalímitinfranquejableal’autonomiadelavoluntatprivada.Igualment,respectelesnormesdetipusprocessal,l’ordrepúblicesconfiguracomunlímitque pot portar a causa de denegació del reconeixement i/o execució de resolucionsjudicials o arbitrals obtingudes en un estat estranger. També la violació d’aquest ordrepúblic per laudes arbitrals dictats al nostre territori pot suposar el no reconeixementd’aquest laude. Aquests límits tenen la seva lògica a existir per evitar que en el nostreordenament jurídic esdevinguin executables resolucions que atemptin contra el nostresistemabàsicdevalors.Dins de l’àmbit dels acords socials, la Sala de lo Civil del Tribunal Suprem manté elconcepte d’ordre públic com a concepte jurídic indeterminat, i reconeix que en generals’aplicaaacords,convenisonegocisquesuposinunatacalaprotecciódelsaccionistesosocis minoritaris absents, i inclús quant ataquin a tercers, sempre que persegueixinl’objectiu de privar-los d’una tutela judicial efectiva que els reconeix l’art. 24.1 CE. (STS4056/2000,de18demaig,F.J.1).


49

12-Legitimacióperaimpugnar

Lalegitimacióenmatèriad’impugnaciódelsacordsde la Juntageneral latrobemregulada a l’art. 206 LSC, on també es regula la intervenció en el procedimentd’impugnaciói l’accióderescabalamentdedanys,reconegudaaaquellssocisqueperlasevalimitadaparticipacióenelcapitalsocialnodisposendelegitimaciópera impugnar acords. Veurem a continuació els aspectes més rellevants de lalegitimació activa i passiva en matèria d’impugnació, així com també elscorresponentsarticlesdelanormativaprocessalisocietàriaenelsqueessuportaaquestalegitimació.

12.1-Legitimacióactiva

Ambcaràctergeneral,tenenlegitimacióperaimpugnaracordssocialselsocis,elsadministradors,itercersqueacreditinuninterèslegítim.Lacondiciósotalaqualcada subjecte promogui l’acció d’impugnació s’ha de recollir en l’escrit de lademanda judicial, i aquesta condició serà la que es tindrà en compte per adeterminar si l’actor ostenta o no legitimació per a impugnar. Apuntar que alstercers, comveuremmés endavant, no només s’els hi exigeix la condició de talssinó també la prova del seu interès legítim, i als socis i administradors queexpressin el concret interès que els porta a impugnar, quan aquest sobrepassil’interèsquelasevacondiciódinslasocietatjaelshiatorga.Lafaltadelegitimacióactivaesapreciabled’oficiperelstribunals.

12.1.1-Socis

Els socis tenen legitimació activa per impugnar acords per elmer fet de ser-ho,legitimacióque emanadirectamentdel seudret a impugnar recollit a l’art. 93.c)LSC. D’entre tots, poden impugnar els socis ordinaris i els privilegiats, els socissensedretavot(art.93.c)enrelacióambl’art.102LSC),elssocisambdretavotsuspès per falta de desemborsament de dividends passius (art. 93.c) en relacióamb l’art. 83 LSC), els socis co-titulars d’accions anomenats per la comunitat detitularsperexercirelsseusdretsdesocis(art.93.c)enrelacióambl’art.126LSC),illevatpacteestatutariencontra,elssocisnuspropietarisielssocisambpenyora(art.93.c)enrelacióambelsarts.127.1i132.1LSC).Tambéostentaranlegitimacióactivaperaimpugnar,equiparatsambelssocis,elsusufructuarisicreditorsambpenyora,doncsencaraquenotinguinlacondiciódesocistindranlatitularitatdeldret del qual emana la legitimació activa (comemvist, fonamentada en els arts.127.1i132.1LSC).Igualmentespodràaplicaraquestaequiparacióambelssocisa


50

aquellaherència jacentel cabal relictede laqual integri accionsoparticipacionssocials.

El reconeixement d’aquesta legitimació activa als socis es troba subjecta a ques’ostenti la condició de soci abans que s’adopti l’acord impugnat, i que esmantinguiaquestacondicióenelmomentdedura terme l’acciód’impugnació30.Tradicionalment s’ha considerat que la pèrdua de la condició de soci durant elprocedimentjudiciald’impugnació,quanaquestapèrduafosdegudaaunadecisiódel soci i aquest fos l’únic títol al·legat a la demanda per a fonamentar la sevalegitimacióactiva,determinavaunapèrduasobrevingudadel’interèslegítimperaobtenirunpronunciamentsobreel fonsdel’assumpte, iprocediaa lafinalitzaciódelprocediment.Actualment s’hamatisat aquesta consideració, i lapèrduade lacondiciódesociperpartde l’actor janodeterminaunapèrduasobrevingudadel’interès legítim en els casos en que no impliqui simultàniament la pèrdua delbeneficique legítimamentaspiravaobtenirel soci amb la impugnacióde l’acord,benefici o avantatge al qual encara podrà aspirar de forma legítima amb lacontinuació i resolució del procediment tot i haver perdut la seva condició desoci31.

La legitimació activa del soci es condiciona, a més, a que ostenti de formaindividualoagrupadaambd’altressocis,almenysl’unpercentdelcapitalsocialdela societat (art. 206LSC), o l’unpermil enels casosde societats cotitzades (art.495.2b)LSC).Aquesta limitacióquantitativa en referència a lesparticipacionsoaccions socials està orientada a evitar un exercici abusiu del dret a impugnar,exercici que es considera especialment probable en les accions promogudes persocis amb una participació social limitada. Els estatuts poden derogar aquestaexigència,o reduirelpercentatgerequerit legalmentaaquestsefectes,noessentadmissibleencanviunamodificacióestatutàriaquepretenguielevaraquestllindardeparticipacióquehabiliti als socispera impugnaracords.Aquell sociquevegidiluïda la seva participació social per sota del llindar legal o estatutari com aresultat de l’adopció de l’acord que estigui impugnant no veurà afectadal’efectivitat del seu dret a impugnar. De la mateixa manera, la reducció departicipaciódelsocienelcapitalsocialal llargdelprocedimentd’impugnaciónodeterminaràunapèrduasobrevingudade l’interèsperacontinuarambelprocés

30vid.STS529/2002,de30deGener,F.J.3.Ref.CENDOJ–NºROJ:STS529/2002.31vid.ATS3560/2014,de23d’Abril,F.J.3.Ref.CENDOJ–NºROJ:ATS3560/2014;iATS3563/2014,de23d’Abril,F.J.3.Ref.CENDOJ–NºROJ:3563/2014.


51

judicial, doncs aquest interès emana del dret a impugnar, i esmanté el principigeneraldedeterminaciódelalegitimacióactivaqueesteniaalprincipidelprocés(art.413.1LEC).

Per finalitzar amb la legitimació activa dels socis, apuntar que amb la reformaoperadaperlaLlei31/2014actualmentnos’exigeixalsociquefaciconstarenactalasevaoposicióal’acordimpugnat,detalmaneraqueunsocitindràreconegudalasevalegitimitatperaimpugnartambéquanhagivotatafavordel’acordimpugnat,o se n’hagi abstingut, així com igualment quanno hagi assistit a la Junta que vaadoptar l’acord, se l’hagi privat indegudament del seu dret de vot, o hagi estatpresentalavotacióatravésderepresentant(ambindependènciaqueaquesthagicomplertonolessevesinstruccionsdevot).

12.1.2-Administradors

ElsadministradorstenenreconegudalasevalegitimacióperaimpugnarelsacordsadoptatsperlaJuntageneralatítolindividual,inocomaòrganorepresentantsdelasocietat.Aixíesdesprèndelafinalitatquebuscaeltextdel’art.206LSC,quenoregula l’atribució de competències a l’òrgan d’administració per a impugnaracords, doncs no tindria sentit que la societat, representada per el seu òrgand’administració,esdemandésasimateixa.Laconseqüènciad’aquestaconfiguraciódelalegitimaciódelsadministradorsesqueaquestsquevulguinimpugnarhaurande córrer ells amb les despeses del procediment d’impugnació, que en absènciad’una norma com la recollida a l’art. 239.2 LSC, només els permetrà recuperaraquestes despeses per la via de les costes judicials (condemnades o no ensentència). La legitimació activa es reconeix als administradors que ostentinaquest càrrec en el moment d’interposar l’acció, encara que no ho fossin en elmomentdel’adopciódel’acordquearaimpugnen,iencaraqueelseucàrrecsiguiclaudicantperhaverdimititiaquestadimissióestrobicondicionadaalarenovacióonodel’òrgand’administració32.

Atribuïda la legitimació activa a títol individual, i vinculada com hem vist aresguardar lasevaresponsabilitat (quepotanarmésenllàde lavigènciadel seucàrrec, tal i com permet l’art. 241 bis LSC), apuntar aquí que la pèrdua de lacondició d’administrador durant el procediment judicial, encara que fos aquestl’únictítoldelegitimacióactivaques’haguésal·legatalademanda,nodeterminaràpersimateixlapèrduasobrevingudadel’interèslegítimperaobtenirl’eficàciade

32vid.SAPM9601/2011,de3deJuny.Ref.CENDOJ–NºROJ:SAPM9601/2011.


52

l’acord impugnat, i no impedeixper tant (d’igualmaneraque al socis) continuarambelprocedimentd’impugnaciódel’acordsocial(arts.22.1i413.1LEC).

12.1.3-Tercers

Els tercers també tenen reconeguda legitimació per a impugnar acords socialssemprequepuguinacreditaruninterèslegítim.L’interèsrequeritatalsefectesesrefereixauninterèspropi,objectiuidirected’aquesttercerrelatiualasevarelacióamblasocietat.Noeselrequerituninterèsenobservacióalalegalitat,alrespectedels drets i interessos dels socis, ni tampoc per a la tutela de l’interès públic(l’acció d’impugnació no es una acció pública); l’interès legítim dels tercersconcorreràper la circumstànciade trobar-seenunaposicióo condiciópersonal,jurídica o econòmica raonablement millor davant de la societat que la d’altressubjectesperainiciarl’acciód’impugnació.Aquestamillorposiciódeltercerperaimpugnar i poder al·legar un interès legítim s’entén quan aquesta posició ocondició tingui una intensitat i rellevància suficients, d’una forma anàlogamentcoherent amb el requeriment que s’exigeix als socis a través de la participaciómínimaquehand’ostentarenelcapitalsocialperapoderimpugnar.

Aquest requeriment o condició exigit al tercer per a tenir legitimació per aimpugnar,consistentenl’interèslegítim,espotentendrecomaquellessituacionsenlesqueeltercerespuguiveureafectatperlesconseqüènciesoefectesulteriorsde la cosa jutjada sobredrets seusde caràcterpersonal, social, opatrimonial; lanormativaexigeixquel’acordnulafectielsseusinteressosdirectaoindirectament.Té un interès legítim perquè l’incompliment de la llei o l’adopció abusiva d’unacord estarà afectant a interessos seus, en situacions tals com, per exemple, untercerquetinguiuncontractedeproduccióconjuntaamblasocietatiquevegicomelsadministradorsautoritzenacelebrarunaltrecontracteambuncompetidorseuque és incompatible amb el seu contracte de producció. Aquest interès personaldanyatoafectatlegitimaràalterceraimpugnarl’acordperaobtenirdelstribunalsunanul·litatd’unacordques’hagipogutadoptardeformaabusiva.

Dins d’aquest categoria o grup de tercers legitimats per a impugnar hi podemincloure tambéelscreditorssocials,els treballadorsde lasocietat,els titularsdedretsrealsquenopuguinimpugnarl’acordpercapaltrevia,elsrepresentantsdesocis,accionistesoadministradors,elssocisoaccionistesquehaguessindeixatdeser-ho però puguin tenir algun tipus de responsabilitat amb la societat, o elshereus que ho siguin d’una herència jacent que en el seu cabal relicte continguiaccionsoparticipacionsdelasocietat.


53

12.1.4-Altres

Juntamentambels subjectes indicats a l’art. 206LSC, trobem tambéatribuïda lalegitimacióactivaperaimpugnaracordssocialsadeterminatsorganismesdedretpúblic.Aquesta legitimacióesdónaambelBancd’Espanya,quetéreconeguda lacapacitacióperaimpugnaracordsadoptatsperlesJuntesgeneralsdelesentitatsbancàriespertanyentsalterritoriespanyol,acordsquehaginestatadoptatsambelvotdecisiudetitularsd’accionsqueconstitueixinunaparticipaciósignificativaenel capital socialquanaquestesaccionshaginestat irregularmentadquirides, tal icomreculll’art.20a)dela“Ley10/2014,de26dejunio,deordenación,supervisiónysolvenciadeentidadesdecrédito”. I de lamateixamanera es troba legitimada laComissióNacionaldelMercatdeValors,quetélegitimacióactivaperaimpugnar,tantacordsdelaJuntageneraldesocietatscotitzadesques’haginadoptatambelvot decisiu de titulars d’accions que tinguin els seus drets polítics suspesos perhaverincomplertambl’obligaciód’efectuarunaofertapúblicad’adquisició33,comacords de la Junta general d’empreses de serveis d’inversió adoptats amb el votdecisiudesocistitularsd’unapartsignificativadelcapitalsocialquehaginadquiritaquesta participació dins la societat sense tenir en compte les previsions legalsestablertesenaquestsentit34.

No tenen reconeguda la legitimació activa per a impugnar les associacionsd’accionistes o associacionsde consumidors, en tant estiguin actuant endefensad’interessoscol·lectiusdeconsumidorsiusuarisal’emparadel’art.11.2LEC.Aixòes dóna perquè la tutela per a defensar aquests interessos col·lectius es

33Veure “RealDecretoLegislativo4/2015,de23deoctubre,porelqueseapruebaeltextorefundido de la Ley del Mercado de Valores”, on al seu art. 132 s’estableix aquestalegitimació de la CNMV respecte els acords adoptats per aquells subjectes que haginaconseguitelcontrold’unasocietatcotitzadasensehavercomplertl’obligacióderealitzaruna Oferta Pública d’Adquisició per la totalitat de les accions de la societat, obligacióestablertaal’art.128delmateixtextnormatiu.34Veure“RealDecretoLegislativo4/2015,de23deoctubre,porelqueseapruebaeltextorefundidode la Ley delMercadodeValores”, on al seu art. 178 es legitima a la CNMV aimpugnarelsacordsadoptatspersubjectesquenopuguinexercirelsseusdretspolíticsdins la societat per haver incomplert amb les previsions legals i haver adquirit lacorresponent participació dins el capital social de forma irregular. Aquestes obligacionslegalsesrecullenal’art.175i176.3delmateixtextnormatiu,iconsisteixenennotificarala CNMV l’entrada d’una persona física o jurídica en el capital social d’una empresa deserveis d’inversió espanyola, amb una participació de capital social i drets de vot endeterminats percentatges (5%, 20%, 30%, 50%); i a respectar el termini legal de quedisposalaCNMVperaavaluaraquestaadquisicióiaprovar-laooposar-s’hi(60dies).


54

incompatible amb el caràcter individual del dret a impugnar acords socials,caràcterindividualenquèesfonamenta,perexemple,l’atribuciódelalegitimacióactivaalsociil’exigènciad’unaparticipaciómínimaalaqualse’lsotmet.Aquestesassociacions podranpromoure accions d’impugnació d’acords social quan actuïnennomirepresentaciódelsseusassociats,odetercersqueelshihaginconfiatlaseva representació, i quan respecte cadascun d’aquests concorrin les condicionsexigiblesacadacategoriadelegitimats35,perònopodranimpugnarunacordsocialennompropicomaassociació.

Uncopexposatselssubjectesquetenenlegitimacióactivaperaimpugnaracordssocials,calferesmentd’algunesexcepcionalitatsqueespermetenenaquestsentit.Ensvenimareferir,enconcret,alalegitimacióactivaquelanormaconcedeixperaimpugnar acords socials que siguin contraris a l’ordre públic, legitimació quecorrespon a qualsevol soci, administrador o tercer. D’aquesta manera, lalegitimacióperaimpugnaracordsd’aquesttipuss’esténaaquellssocisquenolatenen d’acord amb la regla general, sigui perquè no hagin adquirit tal condicióabansdel’adopciódel’acordaimpugnar,osiguiperquènoostentenlaparticipaciómínima en el capital social exigit legal o estatutàriament. I aquesta legitimaciós’estén tambéals tercersqueostentinun interès legítimen tal impugnació, tot iqueenaquesttipusd’acords(ienaixòestrobal’excepcióalareglageneral)se’lsalliberadel’exigènciad’acreditar-lo,detalmaneraques’inverteixlacàrregadelaprova, isobre lasocietatdemandadarecaurà lacàrregad’al·legar iprovarqueeltercerquehainiciatl’acciód’impugnaciód’unacordsocialcontrarial’ordrepúblicestrobamancatd’aquestinterèslegítim.

12.2-Legitimaciópassiva

La legitimacióperasuportar l’acciód’impugnaciód’acordssocialsrecausobre lasocietatpersonajurídica,comcorresponalaconsideraciódel’acordadoptatenlasevaJuntageneralcomunactejurídicunitariimputablealasocietat,idesdeunaperspectivaprocessal,comcorresponalatitularitatdelarelaciójurídicalitigiosaqueenaquestsentitostentalasocietat(art.10.1LEC).Sobrecapsubjecteméspotrecaurelalegitimaciópassivaenunademandad’impugnaciód’unacordsocial.

Amb caràcter general, la representació de la societat en el procediment judicialcorrespondràal’òrgand’administracióialsadministradorsqueelcomposen,tali 35Comemvistanteriorment,ensreferimaqueelssocishaginadquiritaquestacondicióamb anterioritat a l’adopció de l’acord, ostentin una participació mínima en el capitalsocial,ofacindenúnciadedefectesdeforma,oqueelstercersostentinuninterèslegítim.


55

comreculll’art.233.1LSC,inclúsquanl’acciód’impugnaciósiguiinterposadaperunovarisadministradorsd’unòrgand’administraciód’estructuramultipersonal.Aquesta regla, peròpresentaunproblema, i aquest esmostra en els casosonhihagi un administrador únic i sigui aquest el qui promogui l’acció d’impugnaciósobreunacordaprovatenJuntageneralperlamajoriadelcapitalsocial.Tambéespresentaenelscasosonhihagiunòrgancol·legiatperòelsimpugnantsdel’acordsiguinelsadministradorsmancomunats,latotalitatdelsadministradorssolidaris,o la totalitat dels membres del Consell d’administració. La defensa de l’acordadoptat en Junta general per la majoria del capital social requereix, en aquestcasos,quelarepresentaciódelasocietatenelprocedimentnosiguiassumidaperelseuòrgand’administració.

La solució arbitrada per a resoldre aquest problema es el nomenament d’unrepresentant de la societat que defensi els interessos de la societat en elprocedimentjudiciald’impugnaciódel’acord.Lacompetènciaperefectuaraquestnomenament correspondrà a la Junta general, que podrà designar per aquestsefectesaunsocioauntercer.Aquestnomenamentessolrealitzarenlamateixasessióen laques’adopta l’acord, tot iqueres impedeixqueaquestnomenamenttinguiuncaràctergeneraliestiguiestablertambanterioritat,oqueinclúsesfaciatravés d’una disposició estatutària. En defecte d’aquest nomenament derepresentant, la seva designació es realitzarà per part del jutge que conegui delprocediment d’impugnació, i en aquests casos el nomenament només podràrecauresobreunsociquehaguésvotata favorde l’acord impugnat, tal i comesrecullal’art.206.3LSC.

El tràmitperaquestnomenament judicialderepresentantnoesrecullenel textnormatiu,iaquestaesunaqüestióquefareferènciaaunrequerimentprocessal(lafaltad’unrepresentantdelapartdemandadaenunjudici),demaneraquecaltenirpresent,obéelnomenamentd’aquestrepresentantperpartdelaJuntageneral,obé la tramitació d’aquesta designació de representant judicial com a incident deprevi pronunciament, si es volen evitar obstacles en la tramitació ordinària delprocés (arts. 387 i 390 LEC). Les despeses que personalment hagi d’assumir elrepresentant,designatperlaJuntaoelstribunals,ambmotiudelarepresentaciódelasocietatenelprocedimentjudicialaniranacomptedelasocietat,ambtotalindependènciadequinsiguielresultatfinaldelprocésd’impugnació36.

36vid.MASSAGUERFUENTES,JOSÉ.Lecciones:Legitimaciónenmateriadeimpugnacióndeacuerdossociales,Almacéndederecho[enlínia],2016.


56

13-Laproteccióalesminories.Conclusions

Fentunaremissióaladefinicióquedelmot“minoria”enrealitzalaRealAcadèmiaEspanyola de la Llengua, trobemque la primera accepció el defineix com “Partemenor de las personas que componen una nación, ciudad o cuerpo”, per passar adefinir-lo en segon terme, atenent a la seva connotació internacional, com “Enmateriainternacional,partedelapoblacióndeunEstadoquedifieredelamayoríadelamismapoblaciónporlaraza,lalenguaolareligión”.Enlaterceraaccepció,ones diu “En las juntas,asambleas,etc., conjuntodevotoscontrariosa laopinióndelmayornúmerodevotantes” laRealAcadèmia apropa el significat de “minoria” alqueésl’essènciadelaparticipacióenunaentitatsocietària,alquevearepresentarenelsíd’unasocietat.Aquesttercerconcepteseriaelqueméss’ajustaoencaixaenallò que la legislació societària vigent regula com a minoria. Però entrant aanalitzarladefiniciódeformasemàntica,podemafirmarquelaminoriaessempreunconjuntdevotscontrarisalaopiniódelamajoriadelsvotants?Pereliminació,ientenent el concepte strictu sensu, hauríem d’entendre que la minoria sempres’oposaalamajoria,peròenlapràcticarealaixònosempreesaixí.

Noobstant,deladefinicióconcretaqueproporcional’estamentoficialdeleslletresespanyoles, si que es deixa entreveure un hipotètica problemàtica a l’hora deprendre decisions en seu societària en els supòsits que el capital social querepresenti aquesta minoria no estigui d’acord amb les decisions que la majoriahagideciditadoptariduraterme.Aquíesonesmanifestenelconceptesocietaridelmotminoria i les solucions que el legislador ha previst en la normativa queregulen les relacions entre socis. Davant la concepció estesa que tendeix aconsiderar als socis minoritaris (dins la composició de les persones jurídiques)com a simples companys de viatge, de comportaments mal·leables, i titulars dedretsparcialssupeditatsalesnormesbàsiquesd’adopciód’acordspermajoria,eldret societari positiu ha exceptuat en formadenormes imperatives determinatsaspectes del dia a dia societari que faculten als socis que es trobin en aquestaposició per a activar mecanismes que protegeixin el seu percentatge departicipaciódinslasocietat, iqueconfiguratsd’unaformacorrectaenelmomentde posar en marxa una societat del capital puguin propiciar que els socisminoritaristinguinunaposiciómésrellevantdinsd’aquesta.

Aquestaprotecció a lesminories, i elsmecanismesque leshan ajudat a sermésrellevantsoestarmésconsideradesdinsdelfuncionamentd’unasocietat,esrecullenel textnormatiude laLSC,quecomemvistenelsapartatsanteriors,haestat


57

modificat per atendre els problemes que, respecte la participació en l’adopciód’acords i la seva influència decisòria en el funcionament intern, els socis ambmenys poder econòmic es trobaven a l’hora de realitzar inversions i entrar aparticiparensocietatsdelcapital.El legisladorvaatendreaquestsproblemes,enraódenotancar lespossibilitatsdecreixementempresarialdepetites imitjanessocietats al nostre territori que es trobaven necessitades de tot possiblefinançamentquevolguésparticiparenlasevaactivitatempresarial,ienraódenodeixarqueelfetdeserminoritaridinselcapitalsocials’acabéstraduintsempreenun simple dret a la protesta i el soci trobésmés garanties imés seguretat en elmomentdeplantejar-se la seva inversió.Ambaquestsobjectius es vanpreveuredretsimecanismesquepoguessinposarfrenadaalssocismajoritarisenlessevesconductesabusivesopocdeferentsambelspetitssocis inversors,pertalquelesminoriesnos’haguessindelimitaraacceptardeformaimpotenttoteslesdecisionsadoptadesperlamajoria.

Enaquesttreballemvist,enconcret,elmecanismed’impugnaciód’acordssocialsentotalasevaextensió,quepermetalesminorieséssertingudesenconsideracióal’horadedecidirsobreaspectesfonamentalsquepodenacabarmarcantl’íteroelcamí que la societat desenvolupi en el seu futur. Però la protecció del sociminoritari no acaba aquí, i el legislador també l’ha facultat per a impugnardecisions adoptades per el Consell d’administració, i ha contemplat un ampliventallderaonsperlesqualselsacordsodecisionsadoptadespuguinseranul·lats(nolimitant-sesimplementaunaraódemerabúsdelamajoria).Arabé,ialmateixtemps, aquesta cobertura establerta normativament sobre els socis minoritaristambé ha estat establerta dins d’uns límits, fronteres legals que ja em vist i quebusquenque aquestaproteccióno es converteixi enunmecanismeexcessiuquedificulti en granmesura el funcionament diari d’una societat i que pugui acabarincorrentenabusosde lesminories, contravenintd’aquestamaneraelsprincipisdelabonafequehanderegirtambéelcontractesocietari.Emvistqueladoctrinajurisprudencialesextensaenelquerefereixa laprotecciódelssocisminoritaris,però almateix temps estableix un estreta línia vermella entre el que es la sevaproteccióiunúscontrarial’interèssocialialdeuredefidelitat.

Arribat aquest punt, i en una ampliació general i somera respecte del queconsisteix la protecció de lesminories en l’haver d’una societat del capital (mésenllàdelaimpugnaciód’acordssocials),podemresumirdeformasenzillaelsdretsde que s’ha dotat a aquests socis recollint-los en situacions pràctiques que espodendonarenelfuncionamentsocietari.Perexemple,idavantlapreguntadesi


58

espotcelebrarunajuntauniversalsielssocisminoritarisnohoaccepten,podemrespondre que la Junta general quedarà vàlidament constituïda per a tractarqualsevol assumpte, sensenecessitatde convocatòriaprèvia, semprequeenellas’hitrobirepresentadalatotalitatdelcapitalsocialielssocisconcurrentsacceptinperunanimitatlacelebraciód’aquestajunta(art.178LSC).Silaminorianohiestàd’acordpodràparalitzarlaJunta,iobligaralamajoriaacelebrarunaJuntageneralcomplintelsrespectiusrequerimentsqueestatutàriaolegalments’haginestablertrespectelaformaiterminisdelaconvocatòria.Almateixtemps,isotalavoluntatde la Junta general, es permet que s’estableixi estatutàriament un règim demajoriesreforçatqueafavoreixiodonivaloralvotdelsociminoritarienl’adopciód’acords(aléssernecessarielseuvotperarribaralamajoriasuficientperadoptarl’acord), tot i que serà difícil que aquest règim es vulgui establir per part de lamajoria; en aquests casos sempre es recomanable per als socis minoritaris uncorrecte assessorament legal en el moment de la constitució i aprovació delsestatutssocietaris,doncsunabonaconfiguraciód’aquestsestatutslipodenoferiruna àmplia cobertura i reconeixement en el funcionament intern i presa dedecisionsfutures.

Comemvisttambéanteriorment,idavantlanegativareiteradaperpartdelaJuntaderepartirdividendssobreelsbeneficisquelasocietathagiobtingutenl’exercicieconòmic anterior, des de inicis d’aquest any lesminories tornen a disposar deldret de separació, dret que faculta al soci minoritari que no pugui obtenir caprendiment de la seva inversió en la societat durant un termini de cinc anysconsecutius,asortir-neirecuperarlasevainversiósenseques’hagidepreocuparper trobaraqui transferir les sevesparticipacionsoaccions socials.Aquestdretpodràésserexercitenelterminid’unmes,acomptardesdeladatadecelebraciódelaJuntageneralordinàriadesocisenlaquals’hagiacordataquestadecisiódeno repartir dividends (art. 348 bis LSC), exceptuant aquest dret en les societatscotitzades.

També s’ha ofert protecció a les minories respecte aquelles conductes quedificultin, limitin, o distorsionin la informació que tot soci té dret a obtenirrespecte de la societat en que participa. Respecte conductes que tractin al socid’aquestamanera,lanormaactualcontemplaunaobligaciólegaldeproporcionaraquestainformació,tantensocietatsderesponsabilitat limitadacomensocietatsanònimes (arts. 196 i 197 LSC). Davant l’absència de compliment d’aquestaobligació, i de forma especial quan la negativa a aquest subministramentd’informaciópuguisercontrariao lesionar l’interèssocial,elsociminoritariestà


59

facultatpera impugnarl’acordques’hagiadoptatper lamajoriasobreelqualsel’hagiprivatde la informació sol·licitada.D’aquestamanerael legisladoreleva la“sanció” o les conseqüències que pot comportar el fet de no atendre lesreclamacionsde lesminories,condicionantd’aquestamaneraa lamajoriaatenirencompteaquestssocisinotenirenversd’ellsunaconductaobstativaodemeraignorància,itenirencomptelasevaveudinselsid’unasocietat.

Igualment, i de forma directa, sense necessitat de requeriment a la Junta o alConselld’administració,elsociminoritaridisposadelapossibilitatdesol·licitaralRegistre Mercantil el nomenament d’un auditor de comptes que, a càrrec de lasocietat,podràexaminarelscomptesifinancesdelamateixa(art.265LSC).Ambaquesta mesura es permet exercir certa pressió sobre la majoria, obligant-la aésser extremadament curosa amb la comptabilitat de la societat per tal d’evitaruna possible acció contra l’òrgan d’administració en els supòsit que existissinirregularitats en els comptes anuals, o en el cas que aquests no haguessin estatsuficientmentclarsoexplícitsamblaintenciód’amagarinformacióalssocis.

A mode de conclusió, i després de veure les diferents prerrogatives posades adisposiciódelssocisminoritarisperafervalerelsseusinteressosilasevaposiciódins de la societat, podem destacar la importància que té l’existència d’unanormativa que empari i reguli tota una sèrie de drets reconeguts als socisminoritaris,aixícomtambél’exercicilegítimd’aquestsielsmecanismesquepodenactivarperaprotegiraquestsdrets, sempredinsd’uncontextderespecteper labona fe i l’interès social per part de les minories. No es postula l’interès dellegislador en la direcció de preveure aquests mecanismes de pressió davant lamajoria d’una societat, útils i eficaçosper a obtenir unparticipació activade lesminories en la vida societària, com unsmecanismes d’obstrucció o entorpimentquedificultinelfuncionamentdelamateixa,doncsperaevitaraquestapossibilitats’hanestablertsuns límitsa lamateixanorma legal, iexisteixuna jurisprudènciadels tribunals que vetlla per el respecte d’aquestmarge entre exercici i abús dedret.

Peròsemblaunaconducta imprescindible laproteccióqueactualments’ofereixalesminoriessocietaries, iunencertperpartdel legisladorlesreformesoperadesenaquestsentitsobreeltextnormatiudelaLSC,doncsenunsectorcomeldelessocietats del capital dins d’un àmbit com el del dret mercantil, no es difícilconfondreelsinteressoseconòmicsdelcapitalpersobredelsinteressossubjectiusdelespersones,idinslamàquinaengolidoradedretsqueeselmercatcapitalistai


60

el poder dels diners, la facilitat en que es passa per sobrede les normes i la noconsideraciódeveusdiscordantsenvers l’opiniódelmés fort,esunpràcticaquediàriamentespottrobarenelfuncionamentinterndelesempreses.

Les polítiques en favor del creixement d’una economia, les mesures legislativesadoptades en aquest sentit, i l’obertura del marge de discrecionalitat o laxaregulaciódelsdretssubjectiusenverslaproteccióalsabusos,lafixaciódelímitsalespràctiques il·lícitesdelscapitals, i ladotaciódemesuresefectivesquetinguinen compteaquells sectorseconòmicsmésvulnerables, ensportenaundebatonl’equilibri entre els interessos capitalistes d’uns i els drets participatius d’altresentren en pugna i es debaten en funció de cap a quin costat es decanti aquestabalança.Enl’ordenamentsocietarivigentempogutveurecomaquestadicotomiaestrobaenunbonequilibri,doncssibécalentendrequenoespotlligaralpoderdelcapitalniobstaculitzar-nelessevesaccionsexercidesatravésdelanormadelamajoria,enfavordefacilitarlasevaactivitatinotancar-li lesportesdelsnostresmercats, la figura de lesminories no queda arraconada en l’oblit, considerant-lacomuna part que també ha de tenir importància en el funcionament i presa dedecisions empresarials d’una societat, i on cal que tant majories com minoriesobtinguin beneficis proporcionals en reciprocitat a les seves respectivesinversions,doncsnomésd’aquestamaneraesmanté laparitatde forcesencadaposició i s’acaba beneficiant, en compliment de la bona fe i l’interès social, aldesenvolupamentdelavidasocietària.

Lameva inquietudalmomentd’iniciaraquest treball radicavaensaberenversaquèoquiestrobavennecessitadesdeprotecciólesminoriessocietàries,encomesconfigurava aquesta protecció, quina era la finalitat efectiva d’aquesta protecció,com s’accionaven elsmecanismes de defensa dels drets dels socisminoritaris, iveuredesd’unpuntdevistaglobalsiaquestesmesuresdeproteccióafavorienelfuncionamentd’unasocietatoeldificultaven.Pucapuntarenaquestesconclusionsque crec encertades les mesures que actualment s’incardinen en la normativasocietària,necessàriesperaprotegirlapartdèbildinsdelcontractesocietari,ipera advertir o obligar de forma indirecta a les majories a seguir unes conductesrespectuoses amb tots els socis, lícites i ajustades a l’objecte social en cada cas.Peròtambéescertquedinsd’aquestpuntdemillorarespecteelsdretsdelssocisminoritaris,idesd’unpuntdevistasubjectiud’aquestssocis,segueixquedantunareminiscència de protecció estèril o amb uns resultats pràctics poc satisfactoris.Vull referir-me aquí al fet que, dins l’ampli ventall d’acords que el soci potimpugnar,iatravésdel’activaciódelsmecanismesqueperacadacasespreveuen


61

a lanorma, les solucionsaportadesesqueden,de forma reduïda i simple, en lesopcionsdesortirdelasocietatrecuperantelcapitalinvertitolitigarjudicialmentperdeixarenmansd’un jutge la licitudonod’unadecisió, solucióqueenmoltscasosarribaràambunterminidetempsostensiblement llargiquepotsernomésaconseguirà modular parcialment la decisió per acabar essent adoptada en unaforma menys “agressiva” o lesiva. D’altres podran apuntar que aquestsmecanismessonunaportaperaobtenirunpacteamblasocietatqueaportialsociunbenefici econòmic, en formad’indemnitzaciópactadaoprimaper a retirar lademanda,peròaquest supòsit entencquenoajudaen resa les societatsni a lesminories dins d’elles, i que passaria a plantejar els mecanismes d’impugnaciód’acordsambunafinalitatmeramentpersonalisubjectivadecadasoci,inopasenunbeneficiperalasocietat.

Amb tot, caldrà veure si aquestesmesures s’exerceixen i s’acaben utilitzant a lapràctica, i si la impugnació d’acords socials comamesura de protecció als socisminoritarisesmostracomunmecanismepràcticperaconseguirquelesmajoriesactuïnenconsonànciaamblesminories.

Abans de finalitzar el meu treball, no voldria acabar sense recollir el meuagraïment a la professora Cristina Roy Pérez, Doctora de Dret Mercantil a laUniversitatdeBarcelonaitutorad’aquesttreball,perelseusuportenlarecercadematerialsiplantejamentdeqüestionsadesenvoluparenlarealitzaciódelmateix,sensel’ajudadelaqualaquesttreballnohauriaarribatfinsaquesteslíniesfinals.


62

Bibliografia

Bibliografiaacadèmica

- ALBA FERNÁNDEZ, MANUEL. «Los derechos de la minoría cualificada en lassociedadesdecapitalbajoelAnteproyectodeLeydeCódigoMercantil». Estudiossobre el futuro Código Mercantil: libro homenaje al profesor Rafael Illescas Ortiz.Madrid:UniversidadCarlosIII,2015,p.521-539.ISBN:978-84-89315-79-2.

-CALAZALÓPEZ.MARÍASONIA.«Efectosdelasentencia». Elprocesodeimpugnacióndeacuerdos de las sociedades anónimas y cooperativas. 1ª edició. Madrid: EditorialUniversitariaRamónAreces,2013,p.291-317.ISBN:978-84-80045-75-9.

- CAMPINSVARGAS,AURORA;ALFAROÁGUILA-REAL, JESÚS. «Abuso de la mayoría en elreparto de dividendos y derecho de separación del socio en las sociedades decapital». LiberAmicorumJuanLuisIglesias.1ªedició.Pamplona(Navarra):Civitas,2014,p.1-26.ISBN:978-84-47046-60-7.

- MEGÍASLÓPEZ, JAVIER. «Opresión y obstruccionismo en las sociedades de capitalcerradas: abuso de mayoría y de minoría». Anuario Jurídico y EconómicoEscurialense.Madrid: Universidad Complutense deMadrid, 2014, p. 13-56. ISSN:1133-3677.

- QUIJANO GONZÁLEZ, JESÚS. «La reforma del régimen de la impugnación de losacuerdos sociales: aproximación a las principales novedades». Estudios sobre elfuturo CódigoMercantil: libro homenaje al profesor Rafael Illescas Ortiz. Madrid:UniversidadCarlosIII,2015,p.791-808.ISBN:978-84-89315-79-2.

Legislació

-Espanya.RealDecretoLegislativo1/2010,de2dejulio,porelqueseapruebaeltextorefundidodelaLeydeSociedadesdeCapital.(BOE[enlínia],núm.161,03-07-2010, pàg. 1-138). <https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-10544>.[Consulta:02/03/2017].

-Espanya.Ley1/2000,de7deenero,deEnjuiciamientoCivil.(BOE[enlínia],núm.7, 08-01-2000, pàg. 1-309). <https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2000-323>.[Consulta:02/03/2017].


63

-Espanya.LeyOrgánica6/1985,de1de julio,delPoder Judicial.(BOE[en línia],núm.157,02-07-1985,pàg.1-213).<https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-12666>.[Consulta:02/03/2017].

- Espanya. Ley 31/2014, de 3 de diciembre, por la que se modifica la Ley deSociedades de Capital para la mejora del gobierno corporativo. (BOE [en línia],núm.293,04-12-2014,pàg.1-34).<https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-12589>.[Consulta:02/03/2017].

-Espanya.RealDecretode24dejuliode1889porelquesepublicaelCódigoCivil.(BOE[enlínia],núm.206,25-07-1889,pàg.1-265).<http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1889-4763>.[Consulta:02/03/2017].

Jurisprudència

-AutodelTribunalSuprem3560/2014(SaladeloCivil,secció1ª),de23d’abrilde2014(recurs664/2013).

-AutodelTribunalSuprem3563/2014(SaladeloCivil,secció1ª),de23d’abrilde2014(recurs685/2012).

- Sentència de l’Audiència Provincial deMadrid 9601/2011 (secció 28), de 3 dejunyde2011(recurs491/2010).

- SentènciadelTribunal Suprem529/2002 (Salade loCivil, secció1ª),de30degenerde2002(recurs2542/1996).

-SentènciadelTribunalSuprem4950/2013(SaladeloCivil,secció991),de19desetembrede2013(recurs1643/2010).

-SentènciadelTribunalSuprem5346/2014(SaladeloCivil,secció1ª),de12denovembrede2014(recurs664/2013).

- SentènciadelTribunal Suprem9284/2011 (Salade loCivil, secció1ª),de7dedesembrede2011(recurs1857/2008).

-SentènciadelTribunalSuprem13053/1991(SaladeloCivil,secció1ª),de19de


64

febrerde1991.

Articlesderevista

- ALFARO ÁGUILA-REAL, JESÚS. «Los problemas contractuales en las sociedadescerradas».InDret–Revistaparaelanálisisdelderecho,octubrede2005,núm.308,p.3-11.

- CALAVIA, JOSÉ MANUEL. «Impugnación de acuerdos sociales y arbitraje en lassociedades de capital». Revista Jurídica de Catalunya, 2015, Reforma de lassociedadesde capital ymejoradel gobiernocorporativo–ColecciónRJC,p.111-124.

- FRÍAS INCHAUSTI, IÑAKI; MARRODÁN, DANIEL. «Impugnación de acuerdos socialesabusivos y derechos de los socios minoritarios». Revista Jurídica de Catalunya,2015,Reformade las sociedades de capital ymejora del gobierno corporativo –ColecciónRJC,p.81-90.

- GARCÍA-VILLARRUBIA, MANUEL. «El derecho de información del socio comofundamentodela impugnacióndelosacuerdossociales.Cuestionessustantivasyprocesales». ElDerecho–RevistadeDerechoMercantil,2015,nº29.

-GÓMEZTRINIDAD,SILVIA.«Derechodeinformacióndelossocios». RevistaJurídicadeCatalunya, 2015, Reforma de las sociedades de capital y mejora del gobiernocorporativo–ColecciónRJC,p.33-42.

- MORALES, JOSÉRAMÓN. «Facultades de gestión de la junta general. El nuevo art.160.F)ylareformadelart161LSC». RevistaJurídicadeCatalunya,2015,Reformadelassociedadesdecapitalymejoradelgobiernocorporativo–ColecciónRJC,p.17-28.

- PAZ-ARES,CÁNDIDO. «Aproximación al estudio de los squeeze-outs en el derechoespañol».ActualidadJurídicaUría&Menéndez,2002,núm.3,p.49-67.

- ROY PÉREZ, CRISTINA. «La defensa del interés social en la reforma de gobiernocorporativo». Revista Jurídica de Catalunya, 2015,Reforma de las sociedades decapitalymejoradelgobiernocorporativo–ColecciónRJC,p.125-139.


65

-SEGURADELASSALETTA,RAIMUNDO.«Conflictoentresocios(Y,enespecial,derechoaldividendo)». Revista Jurídica de Catalunya, 2015,Reforma de las sociedades decapitalymejoradelgobiernocorporativo–ColecciónRJC,p.51-57.

- USANDIZAGAUSANDIZAGA, PABLO. «Conflicto de intereses y derecho de voto en lajuntageneral». RevistaJurídicadeCatalunya,2015,Reformade lassociedadesdecapitalymejoradelgobiernocorporativo–ColecciónRJC,p.43-46.

Webgrafia

Articlespàginesweb

-ALFAROÁGUILA-REAL,JESÚS.«Impugnacióndeacuerdossocialescontrariosalordenpúblico». Almacén de derecho [en línia], 21-09-2015.<http://derechomercantilespana.blogspot.com.es/2015/09/impugnacion-de-acuerdos-sociales.html>[Consulta:3d’abril2017].

- DEPARTAMENTMERCANTILROCA JUNYENT. «Entra de nuevo en vigor el suspendidoderechodeseparacióndelsocioencasodefaltadedistribucióndedividendos(art.348bisdelaLSC)».AlertaInformativa–DepartamentoMercantil[enlínia],04-01-2017.<http://www.rocajunyent.com/content/uploads/20170104+Alerta+Informativa+Mercantil+CAST_revisado.pdf>[Consulta:24demarç2017].

-KLUWER,WOLTERS.«Impugnacióndeacuerdossociales».GuíasJurídicas[enlínia],2015.<http://www.guiasjuridicas.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAMtMSbF1jTAAAUMjSwMTtbLUouLM_DxbIwMDCwNzAwuQQGZapUt-ckhlQaptWmJOcSoAunl3hTUAAAA=WKE>[Consulta:13defebrer2017].

- REDACCIÓNOTICIAS JURÍDICAS. «Contenido y novedades de la Ley 31/2014, por laque se modifica la Ley de sociedades de capital, para la mejora del gobiernocorporativo». Gobierno corporativo [en línia], 04-12-2014.<http://noticias.juridicas.com/actualidad/noticias/8995-contenido-y-novedades-de-la-ley-31-2014-por-la-que-se-modifica-la-ley-de-sociedades-de-capital-para-la-mejora-del-gobierno-corporativo/>[Consulta:27demarç2017].

-SÁNCHEZ-CALEROGUILARTE,JUAN.«Laimpugnacióndeacuerdosylacuestiónpreviasobre elmotivo de la impugnación».El blogde Juan Sánchez-CaleroGuilarte [en


66

línia], 16-12-2014. <http://jsanchezcalero.com/la-impugnacion-de-acuerdos-y-la-cuestion-previa-sobre-el-motivo-de-la-impugnacion/> [Consulta: 13 de febrer2017].

- TÀPIES, JOSEP. «El Gobierno reactiva la bomba de relojería para la empresafamiliar». Empresa familiar blog Network [en línia], 06-02-2017.<http://blog.iese.edu/empresafamiliar/2017/348bis-ef/> [Consulta: 27 demarç2017].

Articlesderevistaelectrónica

-CUATRECASAS;GONÇALVESPEREIRA.«Leydereformadelaleydesociedadesdecapitalparalamejoradelgobiernocorporativo».NotaMonográfica–Áreasmercantilycontenciosa[enlínia],28-11-2014.<http://www.cuatrecasas.com/media_repository/docs/esp/flipbook/Nota_Monografica_Reforma_Ley_de_Sociedades_de_Capital/assets/basic-html/page2.html>[Consulta:24defebrer2017].

-IRIBAS,BLANCA;RODRÍGUEZ-SAHAGÚN,MIGUEL-ÁNGEL.«Elabusodelosminoritariosenlassociedadesdecapital».Legaltoday–Prácticajurídicamercantil[en línia],21-03-2013. <http://www.legaltoday.com/practica-juridica/mercantil/societario/el-abuso-de-los-minoritarios-en-las-sociedades-de-capital> [Consulta: 27 de març2017].

-MASSAGUERFUENTES,JOSÉ.«Lecciones:Legitimaciónenmateriadeimpugnacióndeacuerdossociales».LeccionesDerechoMercantil–AlmacéndeDerecho[enlínia],29-05-2016.<http://almacendederecho.org/lecciones-legitimacion-materia-impugnacion-acuerdos-sociales/>[Consulta:10d’abril2017].

-MONTOYA,ALFONSO.«Elartículo204delaLeyGeneraldeSociedades:unareglacontraproducente».IUSETVERITAS[enlínia],24-10-2016.<http://ius360.com/privado/corporativo/el-articulo-204-de-la-ley-general-de-sociedades-una-regla-contraproducente/>[Consulta:27demarç2017].

-PÉREZDAUDÍ,VICENTE.«Laimpugnacióndeacuerdossociales».MàsterDretdel’EmpresaidelsNegocis–SociedadesMercantiles[enlínia].<http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/51545/1/Pérez%20Daud%C3%


67

AD%20proceso%20de%20impugnacion%20acuerdos%20sociales.pdf>[Consulta:14defebrer2017].

-PEYRA,JOSÉMARÍA.«Derechosdelossociosminoritariosenlassociedadesdecapital».Lefebvre–elDerecho[enlínia],17-03-2016.<http://www.elderecho.com/tribuna/mercantil/Derechos-socios-minoritarios-sociedades-capital_11_930430001.html>[Consulta:9demaig2017].

- SÁNCHEZ-CALEROGUILARTE, JUAN. «Entrada en vigor del artículo 348 bis LSC». Elblog de Juan Sánchez-Calero Guilarte [en línia], 02-02-2017.<http://jsanchezcalero.com/entrada-vigor-del-articulo-348-bis-lsc/> [Consulta:27demarç2017].

-URÍAMENÉNDEZ.«Ley31/2014,de3dediciembre,porlaquesemodificalaLeydeSociedadesdeCapitalparalamejoradelgobiernocorporativo:Novedadesenmateriaderégimendegobiernodelassociedadesnocotizadas».Artículosjurídicos[enlínia],3-07-2015.<http://www.uria.com/documentos/publicaciones/4663/documento/UM_reforma_LSC.pdf?id=5846>[Consulta:17defebrer2017].

- VERDAGUER,JOSEP. «El 1 de enero entra en vigor el art. 348bis LSC; derechodeseparacióndelossociosencasodeausenciaderepartodedividendos».Economist& Jurist [en línia], 14-10-2016. <http://www.economistjurist.es/ultima-hora-noticias-juridicas/el-1-de-enero-entra-en-vigor-el-art-348-bis-lsc-derecho-de-separacion-para-los-socios-en-caso-de-ausencia-de-reparto-de-dividendos/>[Consulta:27demarç2017].

Diarielectrònic

-GÁLVEZ,JOSEP.«Elsociominoritariovuelveaexigirsuderechoaldividendo».Expansión[enlínia],26-01-2017.<http://www.expansion.com/juridico/opinion/2017/01/26/588a3c4b468aebfb018b4585.html>[Consulta:27demarç2017].

supòsits de conflicte en les societats del capital: el...

Documents