ud 1. l'organització política de les societats
TRANSCRIPT
1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.
Índex
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.
2. – ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS.
3. – L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ.
4. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES.
5. – L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA.
0.-INTRODUCCIÓ.
6. – L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
7. – LA UNIÓ EUROPEA.
8. – LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS.
0. INTRODUCCIÓ.
LA GEOGRAFIA POLÍTICA
o GEOPOLÍTICAEstudia com s'organitza la societat a l'espai.
La forma bàsica és
ESTATLa POLÍTICA és la Ciència degovernar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS,que significa ciutat.
TRADICIONALMENT els estats són sobirans en l' àmbit econòmic, militar, polític...
ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea i també subestatals com les comunitats autònomes i els municipis.
resultat de la
1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.
L’ESTAT
Definició: conjunt d’institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder .
ELEMENTSCONSTITUTIUS
El TERRITORI. Espai ben delimitat per unes fronteres que permeten distingir-lo d'uns altres estats.
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis. Gaudeix de drets i té obligacions que afecten per igual tots els ciutadans.
EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat, les relacions internacionals, dirigeix l' economia...
1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.
PODERS DE L’ESTAT
PODER LEGISLATIU
PODER EXECUTIU
PODER JUDICIAL
Capacitat de fer les lleis. PARLAMENT.
Capacitat d’aplicar les lleis i fer propostes. President del govern i els seus ministres (GOVERN).
Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis. Jutjes/Tribunals
MITJANS DE L’ESTAT
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que dóna (carreteres, ports, aeroports, sanitat, educació, etc.), administrar ajudes, subsidis d' atur, pensions...L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.
Relacions de tipus polític i econòmic entre els estats.
Pes dels Estats Units. Potència
militar que tendeix a dirigir la política
internacional.
Interès de Rússia per recuperar
l’espai perdut (Ucraïna).
Forta presència de l’ islamisme
en alguns estats.
Trencament violent amb tot
allò que és propi del món
occidental.
Protagonisme creixent de la Xina. Augment del seu poder
econòmic i militar.
observem
2. ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS.
NIVELL POLÍTIC
Multilateralisme. Acords entre països sobre
qüestions determinades.
A nivell econòmic
Països rics i desenvolupats (Canadà, Estats
Units, Japó i la Unió Europea).
Països en desenvolupament:
atractius per les empreses estrangeres, amb mà d’ obra
barata i preparada, amb escasses normatives ambientals i governs
estables (Brasil, Índia, Xina, Mèxic, Sud-àfrica...).
Països pobres (Àfrica subsahariana). Els seus
recursos són explotats per empreses estrangeres. Els seus habitants viuen en la pobresa i molts emigren buscant una vida millor.
Països oblidats: sense recursos i immersos en conflictes armats.
3. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ.
l’ESTAT ha cedit part del seu poder a:
ACTUALMENT
ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
ENTITATS LOCALS I
REGIONALS
ONUUnió Europea
etc.
AjuntamentsComunitats Autònomes
etc.
L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ DELS ESTATS
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ POLÍTICA
L’economia funciona a nivell mundial i els estats han de coordinar-se per fer front als nous desafiaments (OPEP, MERCOSUR, etc.)
Aparició de problemàtiques mundials que s’han de solucionar de forma coordinada (contaminació, urgències humanitàries,terrorisme, fam, etc.)
MULTILATERALISME
Cap ESTAT té prou força per imposar el seu poder sobre els altres, per la qual cosa es formen aliances polítiques, econòmiques i militars (OTAN, ONU, etc.)
TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS
Restringits a determinats països
Oberts a tots els païsosPoden ser
Tipus de Tractats
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears
PAU : Tractat de Versalles (1919-1920)
MEDI AMBIENT: Protocol de Kioto (1997)
POLÍTIC: Tractat de Roma (1957)
ECONÒMIC: Tractats de Lliure Comerç (TLC)
etc.
Les organitzacions supranacionals realitzen tasques de:
coordinació política, desenvolupament econòmic i tecnològic, promoció de la salut, l’ educació i la pau.
Poden ser d’ àmbit mundial o regional.
Organitzacions de les Nacions Unides
Organització Mundial del Comerç
Unió Europea
TIPUS DE REGIONS
NACIONS SENSE ESTAT (Quebec, Canadà)
REGIONS CONSOLIDADES (Baviera, Alemanya)
GRANS ÀREES URBANES (Londres, Nova York,Tokio)
L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
Com a conseqüència de la globalització, les regions i les grans ciutats reivindiquen la seva importància econòmica, històrica i
cultural i reclamen més poder a l’ Estat.
ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS
UNIDESCreada el 1945 i formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món.
Mantenir la Pau
OBJECTIUS Defensar els Drets HumansFomentar les bones relacions entre estats
ORGANITZACIÓ
4. L’estat de les autonomies.Model descentralitzat recollit a la Constitució espanyola i ratificat al desembre del 1978. Al 1995 els municipis de Ceuta i Melilla es van
constituir en ciutats autònomes.
Cada comunitat disposa del seu estatut d’autonomia on es recullen les institucions, les normes i les competències per les quals es regeix cada
comunitat autònoma.
Les competències que assumeixen poden ser
plenes/exclusives (urbanisme, habitatge, sanitat, educació..) o
compartides amb el govern central (carreteres, legislació laboral...)
INSTITUCIONS D’AUTOGOVERNAssemblea o Parlament. Es debaten i
aproven les lleis, es controla el govern, s’ escull el president i s’ aproven els pressupostos.President. Representa la comunitat, forma i
dirigeix el govern.Govern o Consell. Executa i fa complir les lleis
aprovades al Parlament.
LA SOCIETAT ESPANYOLA ACTUAL
Societat terciaritzada, urbana i amb un bon nivell de benestar social.
A nivell internacional existeix l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà), que mesura el nivell de benestar per països.
Anualment l’INE (Institut Nacional d’Estadística) publica l’enquesta de condicions de vida (ingressos per llar, pobresa, situació laboral i exclusió
social) o els indicadors de qualitat de vida (consum, nivell educatiu, sanitat).
A la vegada, el territori de Catalunya s’organitza en municipis i comarques.
MUNICIPISSón unitats territorials i administratives més elementals. L’ alcalde i els regidors són els responsables de l’ ajuntament. Per mitjà dels impostos i els diners que reben de l’ Estat i la Generalitat fan les seves funcions.
COMARQUESSón agrupacions de municipis. Poden fer política pròpia per mitjà dels Consells Comarcals.
PROVÍNCIESSón l’ agrupació de molts municipis. Les seves funcions bàsiques són: àmbit electoral, divisió territorial, cooperar amb els municipis i coordinar les seves actuacions. Es governen mitjançant les diputacions provincials.
5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA.
Segons la Constitució, l’estat espanyol s’organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes.
Amb la creació del Moianès, actualment el
nombre de comarques a
Catalunya és de 42.
Llei 30/2010 de 3 d’agost de 2010
INSTITUCIONS DE CATALUNYA.
PARLAMENTS’encarrega de legislar,
aprovar els pressupostos i controlar l’acció del
govern.
PRESIDÈNCIAMàxim representant de l’Estat a
Catalunya i cap del govern.
GENERALITATConjunt d’institucions en què
s’organitza l’autogovern a Catalunya.
6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.L’Estatut d’Autonomia és la llei que defineix les institucions polítiques per a l’autogovern de Catalunya, quins són els seus poders i les relacions amb
Espanya.
GOVERN O CONSELL EXECUTIUFormat pel president i els consellers.
Té funcions executives i administratives.
ELS PODERS DE LA GENERALITAT
COMPETÈNCIES COMPARTIDESGestió de carreteres, legislació
laboral...
COMPETÈNCIES EXCLUSIVESIndústria, benestar social, llengua,
cultura, urbanisme, sanitat…
6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
INGRESSOSProvenen de:transferències de l’Estat, les taxes i impostos propis de la Generalitat i de l’accés al crèdit.
6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
Tres han estat els estatuts d’autonomia catalans aprovats: el de 1932 (Segona República) i derogat per Franco;
el de 1979 en el marc de la transició democràtica
i l’ actual del 2006.
Objectius principals:- impulsar el progrés econòmic i social, a través d’un mercat i moneda únics.- afirmar internacionalment la identitat europea, impulsant la solidaritat i la resolució de conflictes entre països.- implantar la ciutadania europea. Tots els habitants de la UE han de tenir els mateixos drets i deures.- desenvolupar un espai comú lliure, que permeti als seus ciutadans circular sense traves per tots els estats membres.- mantenir i desenvolupar un sentit comunitari mitjançant l’homologació legislativa.
7. LA UNIÓ EUROPEA.
LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
8. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG).
ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS
(ONG)
Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels partits polítics.
QUI LES FORMA?
CIUTADANS PARTICULARS
EMPRESES
ASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC.
CÓM ES FINANCIEN?
DONATIUS DELS SEUS MEMBRES
TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERN
Les ONG, partir de la reunió d'Estocolm l'any 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els països pobres.
FINALITATS DE LES ONG
DEFENSA DELS DRETS HUMANS
PROTECCIÓ DE LA NATURA
Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc.-(Amnistia Internacional, Save the Children ...)
Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF ...)
ACCIONS HUMANITÀRIES
Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc. (Creu Roja, Metges Sense Fronteres...)
MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents socials per defensar a nivell internacional les agressions als drets socials i econòmics de les persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
