l'organitzaciÓ polÍtica de les societats

Download L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

If you can't read please download the document

Post on 24-May-2015

17.101 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. LORGANITZACI POLTICA DE LA SOCIETAT Unitat 4ndex general 0.-INTRODUCCI 1.-LESTAT COM A ORGANITZACI POLTICA DE LA SOCIETAT 2. LEXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRTICS 3. ESTATS DEMOCRTICS I ESTATS NO DEMOCRTICS 4. LESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACI I LA REGIONALITZACI 5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS 6. LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG 7. MBITS CULTURALS DEL MN

2. 0. INTRODUCCI LA GEOGRAFIA Estudia com sorganitza la POLTICAsocietat a lespaio geopoltica com resultat de la La POLITICA s la Cincia deESTAT governar lEstat, dorganitzar iadministrar les societats. La paraula prov del grec POLIS, que significa ciutatACTUALMENT TRADICIONALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania Ha estat lorganitzacia entitats supranacionals, com lONU o la bsica de les societatsUni Europea 3. 1.LESTAT COM A ORGANITZACI POLTICA DE LA SOCIETAT s el conjunt de les institucions creades per regular la vida i lactivitat de les persones, que viuen en unLESTATterritori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poderEL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. Elterritori estatal acostuma a estar ben delimitat perunes fronteres que permeten distingir-lo duns altresestats ELEMENTS LA POBLACI, sotmesa al poder de lEstat i a les CONSTITUTIUS seves lleis: els drets i les obligacions que afecten perigual tots els ciutadansEL PODER. LEstat t la capacitat de decidir sobre laforma de vida dels habitants de lEstat 4. PODERS DE LESTATPODER PODERPODERLEGISLATIUEXECUTIU JUDICIALCapacitatCapacitat de Capacitat dedaplicar lesjutjar qui no fer les lleislleiscompleix les lleis ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finanar la estructura de lEstat i tots el serveis que dona (infraestructures,sanitat, educaci, etc)MITJANS DELESTAT LADMINISTRACI DE LESTAT. s el conjunt dorganismes necessaris per que lEstat compleixi les seves funcions (govern, policia, exrcit, etc) 5. 2. LEXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRTICS Es el poder de decidir dins dun ESTAT, el queSOBIRANIAfinalment pot exercir el poder. En funci de qui tingui la sobirania parlem de dos tipus destats: ESTATESTAT NO DEMOCRTICDEMOCRTICLexercici del El poder el tpoder resideix una persona oen el poblegrup de personesEls ciutadans exerceixen assambleesDIRECTA directament el podermitjanant refermdums TIPUS DEDEMOCRACIA Democracia representativa: els ciutadansINDIRECTAdesignen per mitj de eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom 6. DEMOCRCIA ELECCIONS per triarPARLAMENT REPRESENTATIVA els representants a un tria President del GovernLLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegiblessense cap tipus de coacciPLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb elsdrets humans han de poder presentar-seREQUISITS DELES ELECCIONS SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majorsdedat han de poder votar sense distinci de raa,sexe o riquesaPERIDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han depoder triar els seus representants 7. Es la forma que tenen els ciutadans ambELS PARTITSunes idees afins dorganitzar-se en unaPOLTICSdemocrcia (ideologia)els seus programes electorals, querecullen els objectius que esproposen dassolir si accedeixen alpoder presentenels seus candidats, que concorren ales eleccions 8. A una DEMOCRCIA es produeix una DIVISI DEDIVISI DE PODERS per impedir que una instituci o grup dePODERS persones acapari tot el poder. Els tres poders sn independents i es controlen mutuament 9. 3. ESTATS DEMOCRTICS I ESTATS NO DEMOCRTICSTIPOLOGIA DESTATS DEMOCRTICS Els reis fan la funci de cap dEstatMONARQUIAper no governen. Els seus crrecsPARLAMENTRIAsn vitalicis i hereditaris. Gran Bretanya, EspanyaEN FUNCI DEL CAP DESTAT Cap de lEstat: el president de la repblica, que s elegit per laREPBLICA ciutadania. El govern de lEstat quedaPARLAMENTARIA a les mans del primer ministre. Frana, Alemanya 10. No interfereix a leconomia, que ESTAT LIBERAL ha de funcinar amb les seves prpies regles. Els Estats UnitsEN FUNCI DE LA POLTICA ECONMICA Lestat ha de intervenir a leconomia per redistribuir la ESTAT SOCIALriquesa (pensions, educaci, sanitat, subsidi datur, etc). Europa 11. Un Govern Central es el que pren ESTAT totes les decisions que afecten als CENTRALISTA territoris que el formen. Frana EN FUNCI DELA DISTRIBUCI ESPACIAL DEL El govern central delega part les PODER ESTAT seves competncies en governs DESCENTRALITZAT regionals que gestionen els seus territoris Estat FederalEstat autonmic Alemanya Espanya 12. TIPOLOGIA DESTATS NO DEMOCRTICS Els ESTATS NO DEMOCRTICS sn els que han predominat al llarg de la major part de la histria. La democrcia noms se ha imposat com a forma de govern als pasos desenvolupats a partir del segle XIXUn rei absolut que concentra tots els poders de lEstat iMONARQUIA que governa en nom de Deu. Forma de govern dominant aABSOLUTAEuropa fins al segle XIX i actualment es troba a certspasos musulmans com Arabia SauditaUn dictador que amb el recolament de lexrcit, un grupDICTADURA tnic o una ideologia controla el poder. Predomina alcontinent afric 13. 4. LESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACI I LA REGIONALITZACI LESTAT exerceix de formaactualment exclusiva el poder i la lESTAT ha cedit part del sobirania, delegada als pasosseu poder a: democrtics pel poble.ORGANITZACIONSENTITATSSUPRANACIONALSLOCALS IREGIONALS Ajuntaments ONU Comunitats Autonomes Uni Europea Estats Federatsetcetc 14. LESTAT I LA GLOBALITZACI Cap ESTAT t prou fora per imposar el seu poder sobre elsMULTILATERALISME altres, pel que es formen aliances poltiques, econmiques i militars (OTAN, ONU, etc) Leconomia funciona a nivell mundial i CAUSES DE LAGLOBALITZACIels estats han de coordinar-se perGLOBALITZACIECONMICAfer front als nous desafiaments DELS ESTATS (OPEP, MERCOSUR, etc) Aparici de problemticas mundials que shan de solucionarGLOBALITZACIPOLTICA de forma coordinada (contaminaci, urgncies humanitries, sanitat, gana, etc) 15. LESTAT I LA REGIONALITZACILEstat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi deSUBSIDIARIETAT es ladministraci ms propera al ciutad la que millorpot respondre a les seves necessitats-. AJUNTAMENT CONSELL COMARCALNIVELLS DE ADMINISTRACI DIPUTACI PROVINCIAL Catalunya-Espanya COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT) GOVERN DE LESTAT 16. NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canad)TIPUS DE REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)REGIONS GRANS REES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO) 17. COORDINADORS de les administracions locals Garants de la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de tots els ciutadans de lESTAT FUNCIONS DELESTAT ACTUAL Creaci i manteniment de les INFRAESTRUCTURES bsiques de comunicaci del pas (carreteres, ferrocarril, etc) Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la pertinena a diferents organismes supranacionals 18. 5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSEls problemes actualsLes solucions tamb han deson globalsser globalscom Els tractats, convenis i declaracions internacionals de drets, que es comprometen a acomplir Amb lacciconjunta dels mitjanantESTATS Les organitzacions supranacionals, amb diferents finalitats 19. Restringits a determinats pasosTRACTATS I CONVENIS Poden serINTERNACIONALSOberts a tots els pasosARMAMENT: Tractat de prohibici de proves nuclearsPAU : Pau de VersallesMEDI AMBIENT: Tractat de KiotoTipus de tractatsPOLTIC: Tractat de lAntrtidaECONMIC: Tractat de lliure comerETC 20. DECLARACI DELS DRETS HUMANS DECLARACI DELS DRETS DELS INFANTS DECLARACIONSUNIVERSALS DE DRETSDECLARACI SOBRE LELIMINACI DE LA DISCRIMINACI CONTRA LA DONA ETCSon dobligat cumplimentpels pasos signants 21. Els Estats creen institucionsORGANITZACIONSpermanents per resoldre de formaSUPRANACIONALScoordinada problemes i reptes quetenen una dimensi internacionalMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots elspasos del mn. Ex: ONU, lOrganitzaci Mundialdel Comer, etc.Tipus dorganitzacionssupranacionalsMBIT REGIONAL. Els pasos membres han deacomplir certs requisits de localitzacigeogrfica, caracterstiques econmiques,religioses, etc. Ex: Uni Europea, G20,Conferncia Islmica. 22. ORGANITZACI DE Creada al 1945 i formada per gaireb totsLES NACIONSels ESTATS reconeguts del mn UNIDESMantenir la Pau OBJECTIUSDefensar els Drets HumansFomentar el desenvolupament econmicORGANITZACI 23. 6. LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG Entitats pbliques amb finalitatsORGANITZACIONS NO humanitries i socials que no depenen dels GOVERNAMENTALS governs i que sn independents dels Estats ONG i dels Partits PolticsCIUTADANS PARTICULARSEMPRESESQU LES FORMA?ASSOCIACIONSCENTRES DINVESTIGACI, ETC DONATIUS DELS SEUS MEMBRESCM ES FINANCIEN?TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES APORTACIONS DEL GOVERN Les ONG, partir de la reunio dEstocolm lany 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els paisos pobres 24. Actuacions preventives o directes en cas demergncies humanitries per ACCIONS HUMANITRIES guerres, fams, catstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc) Per defensar els drets generals o especfics llibertat, drets delsFINALITATS DEDEFENSA DELS nens, pena de mort, etc-(Amnistia LES ONG DRETS HUMANS Internacional, Save the Children, etc) Denncia de la destrucci del medi PROTECCI DE LA NATURA ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc) Moviments socials que agrupen a ONG i altres agentsMOVIMENTS socials per defensar a nivell internacional lesSOCIALS agressions als drets socials i econmics de lesINTERNACIONALS persones (FRUM SOCIAL MUNDIAL) 25. 7. MBITS CULTURALS DEL MNs el conjunt de costums, de coneixementsi de maneres de viure que un grup de LA CULTURApersones sent com a propi i, al mateixtemps, diferent daltres grupsNo es deuen a les caracterstiques fsiquesde les persones sin a leducaci, a la LES DIFERNCIESforma de viure i de pensar, etc. Totes lesCULTURALScultures tenen dret a desenvolupar-selliure i dignament 26. Defensa la coexistncia de grupsMULTICULTURALITAT humans diversos i les seves cultures,sense imposicions ni