industrialitzacio societats europees

Download Industrialitzacio societats europees

If you can't read please download the document

Post on 29-Jun-2015

189 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació sobre el tercer tema de 4t d'ESO

TRANSCRIPT

  • 1. LA INDUSTRIALITZACIDE LES SOCIETATSEUROPEES

2. Entre 1780 i 1850REVOLUCIINDUSTRIALPrimer a Gran Bretanya,desprs a gran partdEuropa i a EUAMquines substitueixentreball manualNova font energia.VAPOR (mquines iferrocarrilFinals segle XIX nouperode expansi. Novesenergies:electricitat ipetroli. SEGONAREVOLUCIINDUSTRIALCreixement Burgesia.Aparici del proletariatConsolidaci delcapitalisme industrial 3. Introducci Entre 1780 i 1850 es va produir, des de laGran Bretanya, una transformaci radicaldels sistemes de producci de bns: laRevoluci Industrial. Les mquines vansubstituir progressivament el treballmanual i els obrers es van concentrar engrans fbriques. 4. La industrialitzaci va donar pas alcapitalisme. La indstria va propiciarlaparici de dues noves classes socials: laburgesia (formada pels propietaris delsmitjans de producci) i el proletariat (la md'obra assalariada que noms comptavaamb els escassos ingressos del treball peralimentar una "prole" en expansi). 5. Revoluci industrialDefinici El concepte Revoluci Industrial: canvi qualitatiu dabast Anomenem Revoluci Industrial al canvi i industrialitzaci auniversal lexpansi que posterior t lloc a daquest Anglaterra canvi entre per 1764 tot i 1830 el i mn,quesuposa especialment la transformaci per Europa i Estats de Unitsles condicions tcniques(mquines i fbriques) i socials (burgesos i proletaris otreballadors) de la producci. 6. Revoluci industrialCaracterstiques1. Es passa a produir amb mquines i en fbriques (augment deproductivitat).2. La societat es divideix en burgesia (propietaris dels mitjansde producci) i proletaris (treballadors).3. Es produeix per a la venda i ja no per a lautoconsum.4. Fort creixement demogrfic i de les ciutats (urbanitzaci).5. El capital s la base de leconomia (capitalisme).6. La poblaci passa de dedicar-se majoritriament al sectorprimari a treballar en el sector secundari. 7. Causes de la Revoluci industrialLa revoluci demogrfica Des de mitjan segle XVIII, la poblaci europea va iniciar unprocs de creixement anomenat revoluci demogrfica. Lescauses daquest canvi demogrfic van ser laugment de laproducci daliments i el progrs de la higiene i lamedicina que van produir una disminuci drstica de lamortalitat que va fer augmentar la poblaci, encara que lanatalitat (tradicionalment elevada a l'Antic Rgim) tamb vaexperimentar un cert increment aix com l'esperana de vidaque va pujar lleument degut a una millora de la salut generalde poblaci. 8. Causes de la Revoluci industrialLa revoluci agrcola Lincrement de la poblaci va provocar un augment de lademanda daliments i lala dels preus agrcoles. Aix vaestimular els propietaris a millorar la producci. Per aestimular-la, es van aprovar lleis que posaven fi a lanticsistema senyorial i comunal de propietat de la terra que vapassar quasi totalment a mans privades de particulars(burgesos). Pel que fa a les tcniques de cultiu, la innovacifonamental va ser la supressi del guaret i la sevasubstituci per plantes farratgeres (sistema Norfolk) quevan incrementar l'aprofitament i el rendiment del sl,juntament amb la mecanitzaci progressiva de les tasquesagrcoles com a conseqncia dels avanos de la RevoluciIndustrial. 9. Causes de la Revoluci industrialCreixement del comer El creixement del comer, especialment el comer triangular,que aporta matries primeres barates (cot americ), majordemanda de productes manufacturats i diners per a invertir enla nova indstria. 10. Causes de la Revoluci industrialCanvis a la producci artesanal Els canvis en la producci artesanal: les manufactures i elputting out system o indstria a domicili introdueixen canvisen les formes de produir en qu el treballador ja sols cobra pelseu treball i que ajuden a erosionar el sistema gremial. Sinstauren noves relacions socials de producci capitalistes:tant al camp, com a les manufactures i indstria a domicili, esseparen totalment el capital o propietat dels mitjans deproducci (del burgs) i el treball (del proletari o treballador),pagant el burgs un salari al proletari a canvi del seu treball. 11. El sorgiment de la indstriaLes mquines, el vapor i les fbriques Un altre element bsic de transformaci va ser la innovacitecnolgica. Les mquines van anar modificant els anticssistemes artesanals: les primeres que es van introduir anavenaccionades per la fora humana, posteriorment per l'energiahidrulica i, a partir de l'invent de James Watt, pel vapor. Lamecanitzaci i la introducci de noves fonts denergia vanimpulsar el sistema fabril de producci. 12. El sorgiment de la indstriaLa indstria txtil A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va serla indstria del cot on van comenar a aplicar-seinnovacions per augmentar-ne la producci: la llanadora devolant (1733) va augmentar la velocitat del procs del teixit,noves mquines de filar van incrementar la producci de fil i,BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodn en Gran Bretaams endavant, el teler mecnic va completar el procs demecanitzaci txtil.Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 aos de edad, poda tejer por semanados piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cadauna, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).En 1823 un tejedor de 15 aos que atendiera dos telares mecnicos, podatejer siete piezas semejantes en una semana.En 1826, un tejedor de 15 aos, al frente de los telares mecnicos, poda hilarpor semana doce piezas semejantes, y algunos podan hacer hasta quince.En 1833 un tejedor de 15 a 20 aos, ayudado por una nia de unos doce,al frente de cuatro telares mecnicos, poda hilar en una semana dieciochopiezas de este tipo, y algunos podan llegar hasta 20. 13. El sorgiment de la indstriaEl carb i el ferro: la siderrgia La siderrgia va ser un altre sector pioner de laindustrialitzaci, ja que la utilitzaci, per Darby (1732), delcarb de coc va fer augmentar la potncia calorfica dels altsforns. Ms tard, Bessemer va inventar un convertidor pertransformar el ferro en acer. 14. La revoluci dels transportsLincrement del comer La Revoluci Industrial tamb va significar el pas des d'unaeconomia agrria de suficincia a una economia de mercat, msdiversificada, en la qual els productes estaven destinats a la vendaen mercats cada vegada ms amplis i llunyans. Aquest canvi va serpossible grcies a laugment de la producci, el creixement de lapoblaci i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i de lesclasses populars. La millora dels sistemes de transport va permetretant laugment del comer interior com l'exterior, sobre tot a partir demitjans del segle XIX. En les poltiques comercials trobarem dues teories: els partidaris dedeixar el comer lliure per a que competiren tots entre ells i hihaguera ms comer (lliurecanvisme) i els partidaris de posarimpostos (aranzels) a les importacions per a protegir la produccidel pas (proteccionisme.) 15. El capitalisme industrialEl liberalisme i el LEstat capitalismesha dabstenir El capitalisme sestructura adintervenir en elfuncionament deleconomia i ha departir de la propietat privadade la burgesia, que contractaa treballadors o obrers quesols tenen el seu treball, elqual venen al burgs a canvidun salari. Adam Smith va establir els permetre principis eldel liberalisme que sndesenvolupament lliuredels interessos particulars.linters personal i la recerca del mxim benefici com a motorsde leconomia. LEstat ha dabstenir-se dintervenir en elfuncionament de leconomia i permetre el lliuredesenvolupament dels interessos particulars (lliure canvi) jaADAM SMITHque els diversos interessos La riquesa sequilibren deal mercat grcies almecanisme dels preus que les adapta nacionsloferta a la demanda.(1776)L' inters personal i larecerca del mximbenefici sn el motorde leconomia.Els diversos interessossequilibren al mercatgrcies al mecanismedels preus que adaptaloferta a la demanda. 16. El capitalisme industrialEls bancs i les finances La banca es va convertir en intermediria entre elsestalviadors, que deixaven els seus diners en dipsit, i elsindustrials, que necessitaven capitals per a invertir. Lesempreses exigien grans quantitats de capital en metllic,diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores vansorgir les societats annimes que fraccionen en parts, oaccions, el capital que necessita una empresa i que poden seradquirides i venudes per particulars a la borsa de valors. 17. El capitalisme industrialLexpansi del capitalisme industrial A principis del segle XIX, la industrialitzaci es va estendre aFrana i Blgica, amb un pes ms gran de la siderrgia quedel txtil, mentre els Estats Units, Rssia, Alemanya i elJap es van industrialitzar ms tard, entre el 1850 i el 1870. Alsud dEuropa, en canvi, van coexistir regions industrialitzadesamb zones molt rurals. LEuropa oriental, per, fins benentrat el segle XX es va mantenir al marge de laindustrialitzaci. 18. La segona fase de laindustrialitzaciLes noves fonts denergia i les novesindstries En una segona fase, lelectricitat i el petroli van desbancarel carb ja que la invenci de la dinamo va permetre produirelectricitat en centrals hidroelctriques i el motord'explosi obria noves possibilitats. Lelectricitat va tenirmltiples aplicacions industrials, mentre el petroli escomenava a extraure als Estats Units a mitjan segle XIX. Lametallrgia adquiria un gran impuls per la producci de nousmetalls, mentre a Alemanya l'autombil de Daimler i Benzaconseguia un gran desenvolupament junt a la indstriaqumica. . 19. La segona fase de laindustrialitzaciUna nova organitzaci industrial A finals del segle XIX, lorganitzaci de la producci es vaorientar cap a la fabricaci en srie per augmentar laproductivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquestnou mtode de treball sanomena taylorisme. Consisteix en lafabricaci en cadena. Aquest sistema de producci va nixerals Estats Units, i la fbrica dautombils Ford va ser una deles primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevadesinversions de capital que necessitaven les innovacionstecnolgiques van estimular la concentraci industria