L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS Unitat 2 Índex

general2.- ELS FACTORS DE PRODUCCÍÓ

3. – ELS SECTORS ECONÒMICS

4. – ELS SISTEMES ECONÒMICS

5. – ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA

1.-LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

6. – L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

7. – CATALUNYA EN EL MARC ECONÒMIC DE LA UNIÓ EUROPEA

8. – QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICA?

9. – EL MERCAT LABORAL: COM AUGMENTAR LES EXPECTATIVES

1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Fases

Producció

Distribució

Consum

L’ESSER HUMÀ NECESSITA UNA SÈRIE DE PRODUCTES I SERVEIS PER VIURE (ALIMENTS, ROBA, ETC.).

ACTIVITAT ECONÒMICA

Procés d’obtenció de béns (productes) i serveis per cobrir les necessitats de les persones (aliments, roba, atenció mèdica, cultura...).

L'activitat econòmica busca la manera més ràpida i menys costosa de produir, comercialitzar i consumir productes i serveis, perquè les necessitats poden ser il·limitades, però els recursos són limitats i escassos.

PRODUCCIÓ. Combina els recursos naturals, la tècnica i el treball per obtenir els béns o serveis que necessita la societat.

PRODUCCIÓ DE BÉNS

PRODUCCIÓ DE SERVEIS

BÉNS DE CONSUM

BÉNS DE PRODUCCIÓ

Tipus deproducció

1ª FASE

BÉNS (Productes materials)

BÉNS DE PRODUCCIÓ

BÉNS DE CONSUM

Es fan servir per a la producció d’altres béns (màquines, eines, etc.)

Satisfan les necessitats del consumidor final

SERVEIS Productes no materials que donen un servei al ciutadà: sanitat, educació, transport, etc

COMERCIALITZACIÓ

Distribució de béns i serveis.

FASES

EMMAGATZEMATGE del producte.

TRANSPORT del punt de producció al de venda.

VENDA del producte.

2ª FASE

VENDA

VENDA A L’ENGRÓS. És la que fan els majoristes (compren grans quantitats de productes i els venen a uns altres comerciants o altres empreses).

VENDA AL DETALL. La fan els minoristes, que compren petites quantitats als majoristes i les venen al públic a les botigues.

CONSUM

Fase final de l'activitat econòmica. La compra de béns i serveis permet que les persones satisfacin les seves necessitats.

TIPUS DE

BÉNS

BÉNS NO DURADORS. Es consumeixen en un o en uns quants usos (aliments, etc.).

BÉNS DURADORS. Es poden utilitzar durant un període de temps relativament llarg (televisions, cotxes, etc.).

3ª FASE

2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

Els elements necessaris per produir els béns i els serveis.

RECURSOS NATURALS TREBALL CAPITAL TECNOLOGIA I

CONEIXEMENT

RECURSOS NATURALS

Recursos que l'ésser humà troba a la natura i que per mitjà de la seva extracció, domesticació o transformació li permeten produir nous béns.

Els recursos naturals són limitats. Cal desenvolupar una economia sostenible per preservar la natura i el futur dels nostres fills.

TIPUS DE RECURS

NATURAL

PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN ANIMAL: llana, cuir …

PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN VEGETAL: cotó, cautxú …

FONTS D’ENERGIA: carbó, petroli …

PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN MINERAL: ferro, coure …

TREBALL Qualsevol activitat humana que serveix per produir béns o subministrar serveis útils a les persones.

És el mitjà que fan servir les persones per obtenir els recursos necessaris per satisfer les

seves necessitats.TREBALL SALARI CONSUM

finalitat

TIPUS DE

TREBALL

TREBALL PER COMPTE D’ALTRI. Es treballa per una empresa que dóna a canvi un salari.

TREBALL AUTÒNOM. Es treballa per un mateix.

CAPITAL Conjunt de recursos que serveixen per produir béns o serveis.

TIPUS

CAPITAL FÍSIC

CAPITAL HUMÀ

CAPITAL FINANCER

El terreny, els edificis, les instal·lacions, els equipaments, la maquinària i les primeres matèries necessàries per produir béns o serveis

Totes les persones que participen al procés productius: científic, dissenyador, treballador, empresàri, etc.

Els diners necessaris pel desenvolupament del procés productiu.

TECNOLOGIA I CONEIXEMENT En funció de la tecnologia emprada trobem:

TIPUS DE PRODUCCI

Ó

PRODUCCIÓ MANUAL

PRODUCCIÓ MECANITZADA

PRODUCCIÓ TECNIFICADA

ECONOMIA MODERNA I COMPETITIVA= SISTEMA EDUCATIU DE QUALITAT + CENTRES DE RECERCA

INNOVADORS

ELS AGENTS ECONÒMICS

Són les persones, els grups o les institucions que intervenen de manera decisiva en el funcionament de l'economia. S'encarreguen de produir, intercanviar i consumir els productes o els serveis.

FAMÍLIES EMPRESES

ESTAT

LES FAMÍLIES

Mitjançant els salaris i d’altres ingressos (rendes, prestació de desocupació…)

Són els principals agents de consum final. Cada família dedica una bona part dels seus recursos econòmics a comprar béns i serveis per cobrir les seves necessitats.

EMPRESA

És la unitat econòmica que per mitjà del treball i el capital fabrica i distribueix béns (roba, mobles...) i serveis (transport, gestió bancària, etc.).

obtenir BENEFICIS

PREU DE COST

PREU DE VENDA

Suma del preu de la primera matèria + l'energia + la inversió en màquines i instal·lacions + el transport + els salaris + els interessos pagats pels diners que han rebut prestats dels bancs.

El preu que decideix l’empresa que pot ser pagat pel consumidor. És sempre superior al preu de cost.

finalitat

Diferència entre

TIPUS D’EMPRESA

Segons la propietat:

Segons la mida (nº treballadors/ facturació):

Segons nº de propietaris:

PúbliquesMicroempresa-10

Privades

Gran empresa +1000

Empresa mitjana -1000

Empresa petita -100

Individuals

Diversos propietaris

SL SA

Segons l’activitat:

Sector Primari: obtenció de recursos naturals

Sector Secundari: transformació de recursos naturals

Sector Terciari: donar un servei

ESTATAnomenem sector públic el conjunt d'activitats i iniciatives econòmiques i socials que porta a terme l'Estat.

LES LLEIS ELS IMPOSTOS

mitjançant

L’Estat és el que crea el marc regulador de les activitats econòmiques:- Legislació laboral- Legislació empresarial- Legislació aduanera- Control de la moneda- etc.

L’Estat redistribueix la riquesa mitjançant la recaptació d’impostos entre els ciutadans i les empreses.

ACTUACIONS DE L’ESTAT

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

INFRAESTRUCTURES

SERVEIS PÚBLICS

A Espanya gairebé el 20% dels treballadors són empleats del govern.

Les infraestructures més importants (urbanisme, transport, investigació, etc.) són pagades per l’Estat.

Sanitat, ensenyament, policia, etc.

ECONOMIA PRIVADA

PRESTACIONS SOCIALS

Mitjançant ajudes directes –subvencions-o indirectes –desgravacions fiscals, proteccionisme, etc.- l’Estat pot afavorir determinats sectors o empreses.

Per afavorir determinats col·lectius desafavorits: pensions, subsidi de desocupació, minusvalies, etc.

3. ELS SECTORS ECONÒMICS

SECTOR PRIMARI. Agricultura, ramaderia, pesca, mineria i recursos forestals.

SECTOR SECUNDARI. Fabrica productes transformant les matèries primeres en productes elaborats. Exemples: indústria i construcció.

SECTOR TERCIARI. Dóna servei a les persones (educació, sanitat, comerç, transport, turisme...).

SECTOR QUATERNARI. Inclou serveis altament especialitzats (recerca científica, tecnologies de la informació..). Japó és el màxim exponent.

4. ELS SISTEMES ECONÒMICS

SISTEMADE SUBSISTÈNCIA

Es produeix exclusivament per cobrir les necessitats bàsiques. Sistema econòmic predominant en societats molt poc desenvolupades.

SISTEMACAPITALISTA

Sistema econòmic que predomina actualment al món.

CARACTERISTIQUES

PROPIETAT PRIVADA DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ

EL LLIURE MERCAT

LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA

Els factors productius (primeres matèries, treball i capital) es troben en mans de particulars.

SISTEMAD’ECONOMIA PLANIFICADA

Sistema econòmic on l’Estat és el propietari dels factors productius.

CARACTERISTIQUES

LES EMPRESES SÓN DE L’ESTAT.

L’ESTAT DECIDEIX QUÈ S’HA DE PRODUIR I EN QUINA QUANTITAT.

L’ESTAT DECIDEIX COM ES REPARTEIXEN ELS BENEFICIS.

Durant la segona meitat del segle XX va tenir molta importància. Avui perdura a països com Corea del Nord, Cuba o la Xina.

ECONOMIES ALTERNATIVES

Rebutgen el sistema capitalista perquè creuen que no satisfà les necessitats reals de la població i fomenta desigualtat.

Fomenta la solidaritat entre persones, el respecte a la natura i el bé comú.

5. ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA

SECTOR TERCIARI

•Principal sector econòmic (70% del PIB i 70% de la població activa),•Destaca el comerç, el transport (10% PIB) i el turisme (la meitat dels turistes mundials trien la UE).

SECTOR SECUNDARI

• representa el 35% del PIB i el 25% de la població activa,•no existeix una política industrial unitària,• sectors més destacats: metal·lúrgia, fabricació de maquinària, alimentària, química i automobilística.• principal exportador mundial. Les exportacions es fan sobretot entre els mateixos membres de la UE. A l’exterior destaca Estats Units, Suïssa i Rússia.• importacions provinents de la Xina, Estats Units i Rússia.• la crisi de 2007 afectà sobretot al sector de l’automoció i a la construcció.

SECTOR PRIMARI

• poc representatiu (2% PIB i 5% població activa),• en procés de transformació,• productes,

– Agricultura. Conrea cereals (blat, ordi, blat de moro), hortalisses (patata, tomàquet, pastanaga i ceba) i fruita (poma, taronja i préssec).

– Ramaderia. Destaca el sector porcí i la producció lletera.

– Pesca. Ha reduït les captures. L’aqüicultura representa el 20% de la producció.

ELS REPTES DELS SECTORS ECONÒMICS A LA UNIÓ EUROPEA

SECTOR PRIMARI•Augmentar la productivitat,•Assegurar el nivell de vida de la població ocupada,•Produir de manera respectuosa amb el medi ambient,•Millorar les condicions sanitàries i de benestar dels animals,•Proveïr de productes sans a la població,•Assegurar preus raonables al consumidor

SECTOR SECUNDARI•Augmentar la competitivitat,•Innovació constant,•Millor formació dels treballadors

SECTOR TERCIARI

TRANSPORTS•Millora de la xarxa per evitar:

• congestió del trànsit,

• contaminació i

• augmentar la seguretat viària

TURISME•Oferir nous serveis,•Donar resposta a l’augment de països competidors

6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

PIB de les principals economies mundials

La Unió Europea és un dels principals agents econòmics del planeta (aporta un 18,6% de la producció mundial i el seu PIB representa el 30% del total mundial).

L’euro s’ha convertit en una divisa internacional clau. Entre les economies més avançades del món es troben

alguns països europeus (Alemanya, França i el Regne Unit), encara que queden molt lluny de les principals potències.

6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

La crisi, iniciada el 2007 ha repercutit negativament dins la Unió Europea: elevada taxa d’atur en alguns països i endeutament públic elevat.

Símptomes de millora a partir de 2015: preus del petroli baixos, el creixement econòmic mundial és sostingut i l’euro s’ha enfortit respecte el dòlar →augment de les exportacions.

Taxa d’inflació: elevació percentual anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans.Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però que busquen feina sobre el total de la població activa.Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una moneda respecte a altres en el mercat dels diners.

Evolució de la taxa del PIB a la UE i a Espanya

Evolució de l’atur a la UE i a Espanya

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) és la integració dels diversos països membres de la UE en un mercat comú que utilitza una moneda única, l’euro. En aquest mercat es respecta la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals.

A la vegada, es pretén establir una política comercial comuna respecte als països que no pertanyin a aquest mercat comú.

Respostes a la crisi financera i econòmica de 2007:• Coordinar les polítiques dels diversos governs estatals, el

Banc Central Europeu i la Comissió Europea.• Establir una política financera europea comuna, amb

l’objectiu d’aconseguir més estabilitat econòmica, contenir la inflació i permetre un creixement més elevat.

• Augmentar la inversió en recerca i innovació fins al 3% del PIB.

• Combatre l’atur (26 milions de persones), per aconseguir un nivell d’ocupació del 75% dels ciutadans d’entre 20 i 64 anys.

• Fomentar la formació. Objectiu: disminuir el fracàs escolar.

• Reduir el risc de pobresa i d’exclusió social.

•Des de l’any 2014, la UE i els EUA negocien una Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP, per les sigles en anglès), per crear la zona de lliure comerç més gran del món, amb 800 milions de consumidors i la meitat del PIB global. Les mercaderies circularien lliurement a banda i banda de l’Atlàntic. •Aquesta flexibilitat planteja alguns dubtes entre una part de la ciutadania, que es manifesta obertament en contra d’aquest tractat.

7. CATALUNYA EN EL MARC ECONÒMIC DE LA UNIÓ EUROPEA

• Catalunya participa activament a dos nivells en la política econòmica europea: a través de la política comunitària de l’Estat espanyol,

i, com a membre de les diverses organitzacions i

moviments que defensen els interessos de les regions dins de la Unió.

•La posició estratègica de Catalunya afavoreix les activitats econòmiques.•Catalunya forma part d’un grup anomenat els motors d’Europa, integrat per quatre regions europees afins en aspectes com la població, l’extensió i l’economia. Aquestes regions són Llombardia (nord d’Itàlia), Roine-Alps (França) i Baden-Wüttemberg (Alemanya).

• El sector serveis ocupa a la major part de la població activa i proporciona un altíssim percentatge del PIB anual. El sector turístic ha estat clau per fer front a la crisi econòmica d’aquests darrers anys.•El sector secundari (industria) ha deslocalitzat molt cap a Europa.•El sector primari aporta poca riquesa i ocupa a poca població activa. La pesca no passa per bons moments degut a la disminució de les captures.

•L’economia catalana pateix, igual que l’espanyola, algunes mancances. La taxa d’atur i la taxa d’inflació de Catalunya acostumen a situar-se per damunt de la mitjana europea.•La política regional i de cohesió de la UE pretén reduir les desigualtats econòmiques i socials entre les regions d’Europa i aconseguir que els ciutadans disposin de bons serveis i oportunitats, visquin on visquin.•Entre 1989 i 2013, Catalunya va rebre ajuts de la UE per un import superior als 10.000 milions d’euros.•Les inversions s’han destinat principalment a:

transport ferroviari, la construcció de carreteres, la rehabilitació de nuclis urbans, el sanejament d’aigües i el tractament de residus i a projectes de recerca i desenvolupament.

Ampliació port de Barcelona

Centre R+D per a la industria agroalimentària (Lleida)

Plantes depuradores del Besós i Llobregat

Millora de les telecomunicacions en àrees rurals

8. QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICA

Desacceleració és una reducció del ritme de creixement del PIB. Per exemple, això significaria passar d’una taxa de creixement del 3% al 2%.

Una recessió seria una reducció del PIB durant almenys dos trimestres consecutius.

Una depressió econòmica entra dins de la categoria de desastre. Es tracta d'una caiguda del 10% del PIB en un any. No és habitual que succeeixi. En aquest cas la destrucció d'ocupació i el tancament d'empreses estaria assegurat. Es tracta d'un dels pitjors casos possibles. Cas històric: el crack de 1929.

• Definició. Les crisis econòmiques són períodes llargs de temps en els quals es produeixen canvis negatius importants en les principals variables econòmiques. Aquests canvis són generalitzats i no afecten només unes activitats concretes o un únic sector.

• Segons el grau de la crisi podem diferenciar, de menys a més intensitat, entre una desacceleració, una recessió i una depressió.

•Una de les limitacions més destacades del sistema capitalista és la inestabilitat cíclica.•En el capitalisme, la iniciativa econòmica la tenen persones i empreses que, sense intervenció de l’estat, competeixen lliurement entre sí per obtenir el màxim benefici (lliure mercat).•Aquesta competència porta les empreses a especular, arriscant-se a comprar béns o serveis que es creu que poden pujar de preu. L’objectiu és vendre’ls, molt més cars, i obtenir un guany elevat.•Amb aquesta pràctica es poden obtenir beneficis quantiosos. Però, quan les expectatives canvien, els compradors o inversors s’afanyen a vendre allò adquirit amb l’objectiu d’obtenir beneficis o minimitzar les seves pèrdues. •Això provoca una caiguda important dels preus dels béns i serveis.•Així, a una fase d’expansió la segueix una de recessió, i així successivament.

•L’excés especulatiu desemboca moltes vegades en crisis econòmiques que tenen conseqüències molt greus per a milers de persones i beneficis per a un grup reduït d’especuladors.•Les grans crisis globals afecten significativament el nivell de benestar de milions de persones.•La falta de capacitat de consum porta les empreses a reduir la producció i a prescindir de mà d’obra.•Les persones a l’atur no disposen de recursos suficients per adquirir els productes i els serveis de primera necessitat, i aquest fet redueix encara més la baixa expectativa de producció de les empreses, moltes de les quals han de tancar.•Sense recursos, les famílies no poden fer front a les obligacions econòmiques contretes amb les entitats financeres ni pagar els serveis i els bens adquirits. •En canvi, una minoria obté beneficis del procés especulatiu i també del període de crisi que els permet tornar a comprar, a un preu molt econòmic, els béns i els serveis als quals molt altres ja no poden accedir.

•En el nostre sistema econòmic actual no és possible evitar les fluctuacions cícliques de l’economia. Tampoc no és fàcil detectar-les abans, a causa de les nombroses variables que hi intervenen, ja que és un fenomen complex.

•Hi ha institucions econòmiques i polítiques internacionals (FMI, BM...) que disposen de dades i de professionals preparats per introduir mesures que redueixin l’impacte d’aquestes crisis de manera global o considerant les circumstàncies individuals de cada país.

•L’ alfabetització financera és un altre repte de la ciutadania dels països desenvolupats. Com a consumidors, necessitem saber elaborar un pressupost familiar, establir plans d’estalvi, administrar deutes i consumir de manera sostenible.

9. EL MERCAT LABORAL

MERCAT LABORAL

OFERTA

DEMANDA

Les persones ofereixen el seu treball a canvi d’un salari.

Les empreses demanden treballadors amb determinades habilitats per fer funcions determinades.

POBLACIÓ

ACTIVA

NO ACTIVA

Les persones que treballen o que volen treballar –aturats que cerquen una feina-.

Persones que no poden o no volen treballar:-Menors de 16 anys-Majors de 67 anys (jubilats)-Persones amb minusvalideses greus-Persones que no volen treballar (NI-NI)

EN FUNCIÓ DEL TREBALL

Agost 2016

•És important al llarg dels teus anys de formació que vagis pensant en l’ocupació laboral que t’espera.•Les feines canvien amb els temps. Ocupacions que existien en el passat desapareixen i en van sorgint altres de noves.•Quan arribi el moment d’incorporar-te a la vida laboral, és important que estiguis preparat per prendre les decisions correctes i encaminar-te cap a la millor via d’accés al món laboral.•Aquesta via cap al treball serà aquella en la qual convergeixin les capacitats, els gustos i les qualitats de cada persona amb les aptituds, els coneixements i les habilitats que demanen les empreses que busquen treballadors.

• Segons els experts, una persona té més possibilitats de convertir-se en aturada com més baix sigui el seu nivell d’estudis.

• Has de preparar-te i has de saber triar quins estudis seguiràs en funció de les teves aptituds i expectatives. Els camins per recórrer són diversos:

Abandonar els estudis reglats un cop acabat l’ensenyament obligatori i intentar entrar directament en el món laboral.

Continuar la teva preparació, però d’una manera particular, orientada a una professió concreta, amb estudis de caràcter tecnicoprofessional.

Fer batxillerat i continuar després en estudis universitaris. D’aquesta manera, obtindràs un títol acadèmic que t’acreditarà per exercir una professió.

•Una opció laboral és crear la teva pròpia empresa. Seràs el responsable d’aportar el capital inicial, i podràs decidir quins béns o serveis produirà i oferirà la teva empresa, establir quins en seran els objectius, negociar amb els diferents factors de l’empresa i coordinar les relacions en l’entorn on es desenvolupa l’empresa.

•Tu prendràs les decisions claus de què es produirà, en quina quantitat i com es farà. De tu i del teu equip dependran la fabricació, el transport i la comercialització d’aquests béns o serveis.

•Les funcions públiques s’han ampliat i diversificat progressivament en àrees com la sanitat, educació, atenció a la gent gran...

•Els Estats i les diferents administracions, com ara la municipal i l’autonòmica, convoquen proves o oposicions per cobrir aquestes vacants laborals.