TEMA 8 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA

DE LES SOCIETATS.

Salvador Vila Esteve

Geografia

3r d’ESO

TEMA 8. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.

1. Els estats.

2. Els sistemes polítics.

3. Els estats en un món global.

4. L’organització política d’Espanya.

5. L’organització territorial d’Espanya.

6. La Comunitat Valenciana.

7. La Unió Europea.

1. Els estats.Definició: anomenem estat al conjunt d’institucions que regulen la vida i el funcionament d’un territori ben delimitat i les persones que en ell viuen en comú (mateixes lleis i mateix

poder)Territori: la sobirania d’un estat s’exerceix sobre un territori ben delimitat per unes fronteres

Població: han d’haver les mateixes lleis (drets i obligacions) per a tots els ciutadans i, normalment, la població comparteix una cultura comuna, encara que poden haver

diferents cultures i/o nacions dins d’un mateix estat

1. Els estats.

El poder

L’estat es caracteritza per l’exercici del poder i el monopoli de la violència

Estableix les lleis (poder legislatiu)

Aplica les lleis (poder executiu)

Jutja el compliment de les lleis (poder judicial)

Manté l’ordre interior (policia) i la seguretat exterior (exèrcit)

Desenvolupa una política exterior (relacions amb altres estats)

Recapta impostos per a finançar-se i millorar la vida dels seus habitants

Dirigeix l’economia

Administra els serveis públics a través de l’administració de l’estat

Exercicis punt 1. Els estats.

1.- Què és un estat? De què s’encarrega?

2.- Completa:

3.- Posa deu exemples de coses que l’estat pot fer gràcies als impostos que paguem entre tots.

2. Els sistemes polítics.

2.1.- Les democràcies.

2.2.- Els estats no-democràtics.

2.1. Les democràcies.

Definició: sistema polític en què la sobirania recau en el poble, el qual tria periòdicament en unes eleccions als seus governants o representants

Dos tipus

Directa: els ciutadans prenen les decisions directament en assemblees o per referendum

Indirecta o representativa: la gent tria els seus representants que són els que prenen les decisions en el seu nom

2.1. Les democràcies.

Les eleccions han de ser

Lliures, tant per a triar (votar) com per a ser triat (presentar-se)

Plurals: s’ha de presentar més d’un candidat

Periòdiques: s’han de celebrar cada cert període de temps

Per sufragi universal: voten totes les persones majors d’edat

Ha d’haver llibertat per a crear partits polítics que presenten els seus candidats a les eleccions amb un programa electoral (no és obligatori el seu compliment)

2.1. Les democràcies.

Hi ha divisió de poders

Legislatiu: aprova les lleis i el té el parlament

Executiu: aplica les lleis i el té el governJudicial: jutja el compliment de les lleis i el tenen els tribunals de

justícia

2.1. Les democràcies.

Classificació de les

democràcies

Segons el cap d’estat

Monarquia constitucional: el rei és el cap de l’estat per herència o naixement

República: el cap d’estat és el president de la República i ho és per votació

Segons la intervenció de l’estat en l’economia

Estat liberal: l’estat intervé el mínim possible en l’economia, ficant les normes generals

Estat social: l’estat intervé en l’economia per a garantir certa igualtat i benestar entre els individus

Segons l’organització

territorial

Centralitzat: totes les decisions les pren el govern central des de la capital

Descentralitzat: les diferents regions tenen governs propis per als assumptes que sols afecten a elles

2.2. Els estats no democràtics.

Una sola persona o grup de persones té tot el poder, sense divisió de poders ni eleccions democràtiques

Tipus

Monarquia absoluta: el rei té tot el poder i actua de manera arbitrària

Dictadura: una persona o grup de persones es fa amb el poder per la força amb el suport de l’exèrcit o una part de la societat i governa de manera absoluta

Exercicis punt 2. Els sistemes polítics.1.- Digues quines de les següents imatges corresponen a una democràcia i quines a una dictadura, indicant les raons en cada cas.

2.- Explica quines característiques han de complir unes eleccions per a ser democràtiques.

3.- Quins tres poders han d’estar separats en un estat democràtic? Per què? A què es dedica cadascun d’ells? Qui exerceix cada poder?

Exercicis punt 2. Els sistemes polítics.4.- Explica les quatre classificacions que podem fer de les democràcies.

5.- A quin sistema polític en concret critica El Roto en les vinyetes següents. Explica què critica en cada cas.

3. Els estats en un món global.En l’actual món globalitzat els estats han cedit part de la seua sobirania i poder en favor d’aquells que tenen el poder econòmic (multinacionals) i d’organitzacions

supranacionals (Unió Europea, Fons Monetari Internacional,...)

No totes les nacions formen un estat: hi ha estats plurinacionals (amb diferents nacions dins d’ell) i nacions sense estat

3. Els estats en un món global.

Competències principals dels

estats

Assegurar el compliment de les lleis i la igualtat en drets i deures dels ciutadans

Coordinar les diferents regions i ciutats per evitar desequilibris

Construir i mantindre les infraestructures i serveis bàsics

Lluitar contra el terrorisme global

Les relacions entre estats es materialitzen en tractats, convenis i declaracions de drets, pels quals es creen organitzacions internacionals o supranacionals

Entre les organitzacions internacionals destaca l’Organització de les Nacions Unides (ONU), on estan representats la majoria d’estats amb els objectius de promoure la pau i cooperació

internacionals, garantir el compliment dels drets humans i ajudar als més necessitats

3. Els estats en un món global.També hi ha organitzacions no governamentals (ONG) que actuen per aconseguir un món més just, ja siga en lluita contra la pobresa i les desigualtats (Manos Unidas, Intermón,...), en defensa dels drets dels xiquets (UNICEF), per a donar assistència sanitària (Creu Roja),

en defensa del medi ambient (Greenpeace),...

Exercicis punt 3. Els estats en un món global.1.- A partir de les dues imatges de baix, respon:a) Tipus i autor de cadascuna.b) Tema conjunt.c) Explica el significat dels dos documents, relacionant-ho amb el que hem vist.d) Quines competències importants els queden als estats en aquest món globalitzat?

Exercicis punt 3. Els estats en un món global.2.- A partir del document, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Explica l’evolució.d) Què és l’ONU? De què s’encarrega?e) Fica cinc exemples més d’organitzacions internacionals o supranacionals de diferents àmbits.

3.- Digues el nom de cinc ONGs i explica a què es dedica cadascuna d’elles.

4. L’organització política d’Espanya.Espanya és una monarquia parlamentària: el rei és el cap de l’estat, és un càrrec vitalici

i hereditari, la persona del rei és jurídicament inviolable i irresponsable i entre els seus poders estan la màxima representació de l’estat, és àrbitre i moderador entre les institucions, signa les lleis, dissol el parlament i és el cap de l’exèrcit

La llei més important és la Constitució del 1978

4. L’organització política d’Espanya.

Divisió de poders

El poder legislatiu el té el Parlament, que elabora i aprova les lleis (el govern també en pot elaborar). El parlament espanyol rep el nom de Corts Generals i està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats (que tria al president

del govern) i el Senat, triats els dos per eleccions democràtiques

El poder executiu el té el govern, que executa les lleis. El govern està format pel seu president (triat pel Congrés

dels Diputats) i els ministres nomenats pel president

El poder judicial el tenen els tribunals de justícia (jutges), encara que els ciutadans poden exercir-lo a través dels jurats

4. L’organització política d’Espanya.

4. L’organització política d’Espanya.Per a participar en política els ciutadans formen partits polítics que es presenten a les diferents eleccions: els principals són PP (Partido Popular), PSOE (Partido

Socialista Obrero Español), IU (Izquierda Unida), Podemos, Ciutadans, CiU (Convergència i Unió), ERC (Esquerra Republicana de Catalunya),

PNB (Partit Nacionalista Basc), Compromís i Bildu

Exercicis punt 4. L’organització política d’Espanya.

1.- Llig el text i respon: a) Tipus, autor, any i lloc on s’ha fet.b) Tema.c) Resumeix, amb les teues paraules, cadascun dels articles.d) Quina forma política d’estat té Espanya? Quines funcions té el rei?e) Quina és la principal llei de a Espanya?

Exercicis punt 4. L’organització política d’Espanya.

3.- Completa el següent quadre sobre la sobirania nacional i la divisió de poders en Espanya:

4.- Per què són importants els partits polítics en un sistema de democràcia representativa? Digues el nom de cinc partits polítics espanyols actuals.

2.- Per què és tan important la divisió de poders en un sistema democràtic?

5. L’organització territorial d’Espanya.

Espanya, des de l’aprovació de la Constitució del 1978, és un estat descentralitzat, amb institucions de govern locals, provincials, de cada comunitat autònoma i de l’estat central

5. L’organització territorial d’Espanya: l’administració local.

Del govern dels municipis s’encarreguen els ajuntaments, formats pels regidors (triats en eleccions) i l’alcalde (triat pels regidors), que dirigeix l’ajuntament

L’ajuntament s’encarrega d’assegurar els serveis públics del poble i de tot allò que afecta exclusivament a eixe poble

Obtenen els seus ingressos de recaptar impostos propis (contribució, circulació, obres,...) i taxes (fem, aigua, guals,...) i de les transferències

que li fa l’estat central o l’autonomia a què pertany

5. L’organització territorial d’Espanya: l’administració provincial.

En les províncies hi ha un delegat del govern central (s’encarrega de l’ordre públic, la policia,....) i una diputació provincial que coordina els ajuntaments i ajuda

als pobles xicotets, dirigida pel president de la diputació

5. L’organització territorial d’Espanya: les comunitats autònomes.

Anomenen comunitat autònoma a cadascuna de les regions que conformen l’estat i que tenen un govern, un parlament,

un tribunal superior de justícia i unes lleis pròpies (estatut d’autonomia com a llei principal)

Cada comunitat autònoma s’encarrega d’allò que li afecta directament i exclusivament a ella: sanitat, educació, urbanisme, transport, obres públiques, institucions pròpies, vivenda, serveis socials,...

Recapta part dels impostos directes (IRPF) i indirectes i rep transferències per part de l’estat

5. L’organització territorial d’Espanya: l’estat central.

S’encarrega d’allò que afecta a tots els espanyols i la representació exterior

Recapta els impostos més importants

Veure l’organització política de l’estat central en el punt anterior

Exercicis punt 5. L’organització territorial d’Espanya.

1.- L’Estat espanyol actual, és centralitzat o descentralitzat? Per què.2.- Quin paper tenen els veïns d’un municipi en l’organització del govern municipal? Qui tria a l’alcalde? Quins serveis està obligat a oferir l’ajuntament als ciutadans en un poble com el teu? Amb quins diners?3.- Quines dues institucions s’encarreguen del govern d’una província? Què fa cadascuna d’elles?4.- Què és una comunitat autònoma? Quantes hi ha? Quines són?

5.- Quines institucions són pròpies de cada comunitat autònoma? Com s’anomena la llei més important de cadascuna d’elles? De què s’encarrega? Amb quins diners?

6.- De què s’encarrega l’estat central?

7.- Esbrina el nom de la persona que exerceix cadascun dels següents càrrecs:- Alcalde del teu poble:- Delegat del govern a València:- President de la Diputació de València:- President de la Generalitat Valenciana:- President de les Corts Valencianes:- President del govern espanyol:- President del Senat:- President del Congrés dels Diputats:- Cap de l’estat:

6. La Comunitat Valenciana.La Comunitat Valenciana, des del 1982, és una de les comunitats

autònomes espanyoles, amb entitats polítiques pròpies i el reconeixement del valencià (i el castellà) com a llengües oficials

Està formada per tres províncies (Castelló, València i Alacant), subdividides al seu torn en 34 comarques (encara no reconegudes legalment) i 542 municipis

La llei bàsica dels valencians és l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana del 2006, que substitueix el primer estatut del 1982 i arreplega quines són les competències

pròpies de la Generalitat Valenciana i les que comparteix amb l’estat central

6. La Comunitat Valenciana.La Generalitat Valenciana és la institució encarregada de l’organització

política de la Comunitat i està formada per les següents institucions:

INSTITUCIÓ ATRIBUCIONS COMPOSICIÓCorts Valencianes Poder legislatiu (elaborar i aprovar

lleis), controlar al Consell i aprovar pressupostos.

Diputats elegits cada quatre anys en eleccions democràtiques.

Consell de la Generalitat Té el poder executiu (govern), ha d’aplicar les lleis i pot elaborar

lleis.

Format per un president triat pels diputats de les Corts i els consellers

nomenats per aquest president.

Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana

Té el poder judicial: màxima institució judicial valenciana.

President nomenat pel Consejo General del Poder Judicial i jutges.

Síndic de Greuges Recull i investiga les queixes dels ciutadans sobre la vulneració dels

seus drets i llibertats des de l’administració.

Persona nomenada per les Corts.

Exercicis punt 6. La Comunitat Valenciana.1.- Des de quan és la Comunitat Valenciana una comunitat autònoma oficialment? Quina és la seua llei bàsica? Quines són les seues llengües oficials?

2.- Quines divisions administratives internes té la Comunitat Valenciana?

3.- Explica, en forma de redacció, què és la Generalitat Valenciana i quines són les seus principals institucions.

7. La Unió Europea.L’actual Unió Europea va nàixer en 1957 (Tractat de Roma) com a Comunitat Econòmica Europea (CEE), es va transformar en la Unió Europea en 1992 (Tractat de Maastricht) i

des del 2002 té una moneda comuna a quasi tots els seus membres (l’euro)

7. La Unió Europea.

Els 28 països membres de la Unió Europea i el seu any d’incorporació:

ANY D’INCORPORACIÓ PAÏSOS

1957 Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya (sols l’Alemanya occidental o RFA), França i Itàlia.

1973 Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.

1981 Grècia.

1986 Espanya i Portugal.

1990 Alemanya de l’est o RDA (s’unifica amb la RFA i formen Alemanya)

1995 Àustria, Suècia i Finlàndia.

2004 Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre.

2007 Bulgària i Romania.

2013 Croàcia.

7. La Unió Europea.

Objectius de la UE

Impulsar el progrés econòmic i social

Construcció d’una identitat europea a nivell internacional

Ciutadania europea: drets i deures comuns a tots els europeus

Desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia, amb lliure circulació de persones, mercaderies i capitals dins d’ells

Desenvolupament de normes i lleis comunes a tots els estats de la UE

Per a aconseguir aquests objectius es desenvolupen polítiques de solidaritat entre les regions amb ajudes a les regions més pobres

PRESSUPOSTOS UNIÓ EUROPEA (2013)

7. La Unió Europea.

Les principals institucions de la Unió Europea són:

NOM ATRIBUCIONS COMPOSICIÓConsell Europeu Màxim òrgan polític de la UE:

fixa la política general a seguir.Els caps d’estat o govern dels diferents països i els presidents del Consell i la Comissió.

Consell de la UE Coordina les actuacions dels diferents països i pren decisions importants en àmbits concrets.

Un ministre per país, canviant el president cada sis mesos (cada vegada un país).

Parlament Europeu Funció legislativa (aprovar les lleis) i aprovació dels pressupostos.

Diputats triats en eleccions per tots els ciutadans europeus.

Comissió Europea Funció executiva (govern), proposar lleis i elaborar pressupostos.

Un president i els comissaris triats per a cada tema pels estats membres.

Tribunal Europeu de Justícia

Funció judicial. Un jutge per cada país.

Altres institucions importants són el Defensor del Poble Europeu, el Banc Central Europeu, el Tribunal

de Comptes i el Comitè de les Regions

Exercicis punt 7. La Unió Europea.1.- Quan es va començar a construir la Unió Europea? Amb quin tracta i amb quin nom?

2.- A partir de quin tractat i en quin any es va canviar el nom i passa a anomenar-se Unió Europea?

3.- Des de quan hi ha una moneda única? Com es diu? Esbrina quins països de la Unió Europea tenen aquesta moneda en l’actualitat.

Exercicis punt 7. La Unió Europea.4.- Completa en la fitxa adjunta les capitals i any d’incorporació a la Unió Europea de tots els països que la formen. Situa’ls al mapa i acoloreix-los segons l’any d’incorporació, elaborant una llegenda.

PAÍS CAPITAL ANY D’INCORPORACIÓ

BÈLGICA    PAÏSOS BAIXOS    LUXEMBURG    ALEMANYA    FRANÇA    ITÀLIA    DINAMARCA    REGNE UNIT    IRLANDA    GRÈCIA    PORTUGAL    ESPANYA    ÀUSTRIA    SUÈCIA    FINLÀNDIA    MALTA    XIPRE    ESTÒNIA    LETÒNIA    LITUÀNIA    POLÒNIA    REP. TXECA    ESLOVÀQUIA    HONGRIA    ESLOVÈNIA    ROMANIA    BULGÀRIA    CROÀCIA    

Exercicis punt 7. La Unió Europea.

5.- Quins són els objectius teòrics de la Unió Europea? Que fa per a tractar d’assolir-los?

6.- Relaciona:

7.- Completa el quadre indicant quina institució europea correspon a cada afirmació:

Exercicis de síntesi1. Vocabulari: estat, democràcia, estat plurinacional, Organització de les Nacions Unides (ONU), Organització no governamental (ONG), constitució, partit polític, comunitat autònoma, ajuntament, estatut d’autonomia, Generalitat Valenciana, Unió Europea.

2. Explica les diferències entre:a) Poder executiu, legislatiu i judicial.b) Democràcia i dictadura.c) Democràcia directa i indirecta.d) Monarquia i república.e) Estat liberal i estat social.f) Estat centralitzat i estat descentralitzat. g) Monarquia parlamentària i monarquia absoluta.