1. l'organització política de les societats

Unitat 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

Júlia López Valera

LA GEOPOLÍTICA ESTUDIA COM S’ORGANITZA LA SOCIETAT EN L’ESPAI.

ESTAT = forma d’organització bàsica.

Sobirania en els àmbits econòmic, polític i cultural. Pot ser democràtic o no democràtic. Cedeixen part de la seva sobirania a organismes supranacionals (ONU, UE...). Cedeixen competències a ens subestatals (CCAA i municipis). Estableixen relacions internacionals de cooperació ( organitzacions supranacionals o ONG).

Júlia López Valera1. L’

ESTA

T CO

M A

ORG

ANIT

ZACI

Ó P

OLÍ

TICA

DE

LA S

OCI

ETAT

L’estat és el conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i l’activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes

mateixes lleis sota un mateix poder.

EL TERRITORI

L’Estat s’identifica amb un territori, que administra i sobre el qual exerceix el seu poder. El territori està delimitat per unes fronteres que el diferencien d’altres estats. Fora d’aquestes fronteres no pot adoptar decisions ni imposar-les per la força.

LA POBLACIÓ

La població que viu al territori d’un Estat té drets i obligacions. És habitual que en un mateix Estat convisquin persones de cultures diferents i, fins i tot, de diverses nacionalitats.


ESTA

T CO

M A

ORG

ANIT

ZACI

Ó P

OLÍ

TICA

DE

LA S

OCI

ETAT

EL PODER

És el que caracteritza l’Estat. Funcions:

1. Estableix les lleis que regulen les relacions socials. A on? Al Parlament.

2. Vetlla pel compliment de les lleis a través del poder judicial.3. És responsable de l’ordre a l’interior del territori i de la seguretat

exterior.4. Desenvolupa la política exterior (relacions internacionals amb altres

Estats).5. Recapta impostos per finançar els serveis públics i les

infraestructures generals, i per establir les prestacions de la Seguretat Social.

6. Dirigeix l’economia per mitjà de lleis que regulen l’activitat empresarial i el mercat laboral.

7. Administra serveis públics: educació i sanitat. Gestiona infraestructures i equipaments col·lectiu: carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports...

L’EXERCICI DEMOCRÀTIC

El referèndum i les eleccions són els mecanismes a través dels quals els ciutadans i les ciutadanes per mitjà del vot, participen en l'exercici del poder.En un referèndum, es consulta una qüestió concreta, que els ciutadans accepten o rebutgen. En canvi, en unes eleccions els ciutadans elegeixen els seus- representants politics.


ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

DEMOCRÀCIES = ESTATS DE DRET S’HA DE RESPECTAR LA CONSTITUCIÓ

LLEIS FONAMENTALS, APROVADES PER VOTACIÓ, QUE DETERMINA LA

FORMA DE GOVERN, ESTABLEIX ELS DRETS I DEURES DELS CIUTADANS I DEFINEIX LES

INSTITUCIONS I EL FUNCIONAMENT DE L’ESTAT.

DIVISIÓ DE PODERS

PARLAMENTElabora i

Vota les lleis . Funció

Legislativa.

GOVERNDetermina la

política que ha de seguir l’estat.

Funció Executiva.

PODER JUDICIALAplica les lleis,

jutja i castiga a qui no les compleix. Funció Judicial.

La democràcia pot ser directa quan la ciutadania pren decisions reunida en assemblea o per mitjà de referèndum, i representativa, quan s’elegeixen, mitjançant eleccions, les persones que han d’exercir la sobirania en nom dels ciutadans.

PER

APRO

FUN

DIR

ELS CIUTADANS I CIUTADANES PARTICIPEN EN LES TASQUES DE GOVERN


En la democràcia representativa, les persones elegides mitjançant unes eleccions formen el Parlament, que elabora i aprova les lleis i elegeix el president del Govern i els titulars d’altres institucions.

PER

APRO

FUN

DIR



PER

APRO

FUN

DIR

Les eleccions han de ser

Lliures, tant per a triar (votar) com per a ser triat (presentar-se).

Plurals: s’ha de presentar més d’un candidat.Periòdiques: s’han de celebrar cada cert període de temps.

Per sufragi universal: voten totes les persones majors d’edat.

Ha d’haver llibertat per a crear partits polítics que presenten

els seus candidats a les eleccions amb un programa electoral (no és obligatori el

seu compliment)



PER

APRO

FUN

DIR


CLASSIFICACIÓ DE LES

DEMOCRÀCIES

Segons el cap d’estat

Monarquia constitucional: el rei és el cap de l’estat per herència o naixement

República: el cap d’estat és el president de la República i ho és per votació

Segons la intervenció

de l’estat en

l’economia

Estat liberal: l’estat intervé el mínim possible en l’economia, ficant les normes generals

Estat social: l’estat intervé en l’economia per a garantir certa igualtat i benestar entre els individus

Segons l’organització

territorial

Centralitzat: totes les decisions les pren el govern central des de la capital

Descentralitzat: les diferents regions tenen governs propis per als assumptes que sols

afecten a elles


PER

APRO

FUN

DIR

ELS ESTATS NO DEMOCRÀTICS

Una sola persona o grup de persones té tot el poder, sense divisió de poders ni eleccions democràtiques.

TIPUSMonarquia absoluta: el rei té tot el poder i actua de manera arbitrària.

Dictadura: una persona o grup de persones es fa amb el poder per la força amb el suport de l’exèrcit o una part de la societat i governa de manera absoluta.

Júlia López Valera2. E

LS E

STAT

S DE

L MÓ

N I

LES

RELA

CIO

NS

INTE

RNAC

ION

ALS

En el món hi ha més de 200 Estats que estableixen relacions de tipus polític i econòmic.

L’ÀMBIT POLÍTIC

Factors que cal tenir en compte:1. Pes dels Estats Units. Potència militar mundial que tendeix a dirigir l’espai

polític internacional.2. Tendència cap al multilateralisme, que es basa en l’establiment d’acords entre

diferents països.3. L’islamisme com a guia política en alguns Estats.4. Protagonisme de la Xina. El creixement del seu poder militar causa inquietud i

exigeix la presa d’acords.

Júlia López Valera2. E

LS E

STAT

S DE

L MÓ

N I

LES

RELA

CIO

NS

INTE

RNAC

ION

ALS

L’ÀMBIT ECONÒMIC

Centre del món econòmic format per: Canadà, els Estats Units, el Japó i la Unió Europea. Són països rics. La resta del món dividits en dos grups:

PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT

Molt actius econòmicament. Mà d’obra preparada barata. Escasses normatives mediambientals. Govern fort. Alguns creixen a un ritme superior a la resta: Brasil, Xina, Índia, Mèxic i la República de Sud-Àfrica.

PAÏSOS POBRES Localitzats, sobretot, a l’Àfrica sub-sahariana. Habitants sumits en la pobresa, que els obliga a emigrar. També en formen part els països oblidats que no tenen recursos o que pateixen guerres tribals.


La globalització ha originat un sistema mundial del que formen part els Estats.

3. L’

ESTA

T I L

A GL

OBA

LITZ

ACIÓ

LA RELACIÓ ENTRE ESTATS: TRACTATS I

CONVENIS

Els Estats es desenvolupen en relació els uns amb els altres. Per aconseguir una acció conjunta dels Estats es prenen una sèrie d’iniciatives:

Tractats, convenis i declaracions internacionals:

els estats els signen i es comprometen a portar a terme unes actuacions

determinades o evitar-ne d’altres.

Es creen organismes supraestatals, en els quals

els Estats deleguen algunes funcions.

ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS3.

L’ES

TAT

I LA

GLO

BALI

TZAC

IÓ

Es comencen a crear a partir de la Segona Guerra Mundial, amb un objectiu: resoldre de manera conjunta o coordinada els problemes que generen les relacions entre els països. Com funcionen? Assumeixen una part de la sobirania dels Estats que les formen. Aquestes accepten aplicar i respectar al seu territori el que es decideixi en aquestes organitzacions. Què fan? Una tasca de coordinació política, de desenvolupament econòmic o de promoció de la salut l’educació i la pau. Segons l’espai, podem parlar d’àmbit mundial: Organització de les Nacions Unides (ONU) i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN); i d’àmbit continental o regional com la Unió Europea (UE) i la Lliga Àrab.


ESTA

T I L

A GL

OBA

LITZ

ACIÓ

L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ

Com a conseqüència de la globalització, algunes regions i grans ciutats intenten destacar la seva importància econòmica, història i cultural i reclamen administrar i compartir una part del poder. Hi ha espais regionals diferents:

NACIONS SENSE ESTAT

Exemple: el Quebec a Canadà.

REGIONS MOLT CONSOLIDADES I DIFERENCIADES com Baviera a

Alemanya.

GRANS ÀREES URBANES I CIUTATS

GLOBALS , com Nova York, Tòquio i Londres. Són centre d’activitats i

de decisions.

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS

UNIDES

Creada al 1945 i formada per quasi TOTS els ESTATS reconeguts del

món.MANTENIR LA PAU i la SEGURETAT

INTERNACIONAL

OBJECTIUS FOMENTAR les RELACIONS D’AMISTAT, entre les NACIONS,BASANT-SE en el principi de la

igualtat i de la lliure determinació dels pobles.

COOPERAR en la SOLUCIÓ dels PROBLEMES INTERNACIONALS.

ORGANITZACIONSDEPENENTS

del’ONU

DESENVOLUPAR i ESTIMULAR, el RESPECTE als DRETS HUMANS.

UNICEF(Fons Internacionals de les Nacions Unides per a la Infància) creada per

PROTEGIR la INFÀNCIA i la JOVENTUT.

UNESCO(Organització de les Nacions Unides per a l’educació,la ciència i la cultura) que té

com a FINALITAT ASSOLIR la PAU i el BENESTAR SOCIAL a través de la CULTURA.


ESTA

T DE

LES

AU

TON

OM

IES

La Constitució de 1978 va introduir la possibilitat que les nacionalitats i les regions

d’Espanya es constituïssin en comunitats autònomes.

LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Les comunitats autònomes són les formes d’organització descentralitzada d’un Estat, perquè des de l’Estat central se’ls cedeix un marge d’autogovern.La constitució de 1978 recollia aquesta possibilitat i entre 1979 i 1983 s’establiren les 17 comunitats, set de les quals tenen una única província.El 1995, els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes amb uns certs privilegis.

ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA LES COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES

Recullen les institucions, les normes i les competències per les que es regeix cada comunitat autònoma i per les quals rep els recursos econòmics necessaris per a exercir-les.

Aspectes sobre els que el govern autonòmic pot fer lleis o decidir.

PLENES: Exclusives de la Comunitat Autònoma (organització de les seves institucions, urbanisme, habitatge, sanitat, educació...)COMPARTIDES amb l’Estat Central.


ESTA

T DE

LES

AU

TON

OM

IES

INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES DE GOVERN

Principals institucions d’autogovern:

ASSEMBLA o PARLAMENT• Es debaten i s’aproven les lleis; es controla l’acció del

govern autonòmic.• S’elegeix el president i s’aproven els pressupostos.

PRESIDENT• Representa la CA, forma i dirigeix el govern.• És elegit per l’Assemblea i és nomenat pel rei.

GOVERN o CONSELL• Executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament i les

que tenen en competències compartides amb l’Estat.• El govern el formen el president i els consellers.


ESTA

T DE

LES

AU

TON

OM

IES


LA SOCIETAT ESPANYOLA ACTUAL

Des del punt de vista econòmic, la societat espanyola és una societat terciaritzada, urbana i té un bon nivell de benestar social. Cada any, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica estudis com l’enquesta de condicions de vida, que analitza els ingressos per llar, la pobresa, la situació laboral i l’exclusió socials o els indicadors de qualitat de vida, entre els quals destaquen:

El consum de la família, lligat a la renda anual: País Basc, Navarra i la Comunitat de Madrid van tenir les rendes mitjanes més altes; en canvi, Extremadura, les Canàries i Castella - La Manxa van tenir els valors més baixos

El nivell educatiu: les últimes dècades s’ha aconseguit eradicar l'analfabetisme gairebé del tot, i hi ha pujat el nombre d’estudiants universitaris, sobretot de dones.

La sanitat: És un dels indicadors més importants en el benestar de les persones.


LA SOCIETAT ESPANYOLA

ACTUAL

L’Índex de desenvolupament Humà (IDH) és un indicador internacional creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que mesura el nivell de benestar per països.

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀL’Índex de desenvolupament Humà (IDH) és un indicador que mesura el nivell de desenvolupament dels habitants d’un país i avalua els aspectes que realment tenen a veure amb el benestar i la qualitat de vida.Aquesta mesura té en compte tres variables: la salut (a partir de l’esperança de vida en néixer), l’educació (taxa d’alfabetització adulta i nivell d’estudis aconseguit) i el PIB per habitant.


ORG

ANIT

ZACI

Ó T

ERRI

TORI

AL A

CAT

ALU

NYA

ELS MUNICIPIS

Segons la Constitució, l’Estat espanyol organitza el territori en municipis, províncies i comunitats autònomes.

Catalunya està organitzada en municipis i comarques.

Municipi = unitats territorials i administratives més elementals. Terme municipal = territori del municipi. Pot estar format per o més nuclis de

població.Ajuntament = govern del municipi és la seva responsabilitat. Format per l’Alcalde i

els regidors.Els municipis obtenen els mitjans a través de tributs propis, els que els cedeixen

la Comunitat Autònoma i l’Estat.

Espanya = 8122 Catalunya = 947

ELS SERVEIS MUNICIPALS

• Els municipis han de disposar d’enllumenat públic, recollida de residus domèstics, neteja viària, aigua potable a domicili, clavegueram, pavimentació , cementeri.

• Els municipis de més de 5000 habitants han d’oferir,a més parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

• Els municipis de més de 20000 habitants també ha de disposar de protecció civil, serveis socials, prevenció i extinció d’incendis, instal·lacions esportives públiques i escorxador.

• Els municipis que tinguin més de 50000 habitants han d’oferir, a més, transport urbà i protecció ambiental.


ORG

ANIT

ZACI

Ó T

ERRI

TORI

AL A

CAT

ALU

NYA

LES PROVÍNCIES

Són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol, formades per l’agrupació de molts municipis.

LES COMARQUES

Espanya = 50 Catalunya = 4

Funcions bàsiques de les províncies:• És l’àmbit electoral de l’Estat.• Serveix com a divisió territorial de l’Administració de l’Estat.• Coopera amb els municipis.

El govern i l’administració de les províncies és a càrrec de les diputacions provincials.

Segons l’Estatut d’autonomia de 2006, Catalunya també pot organitzar el seu territori en comarques.

Ens local de caràcter territorial formada per

molts municipis.Té personalitat jurídica pròpia i autonomia per

a fer les seves polítiques.

El Consell Comarcal està constituït per regidors dels municipis. Té les funcions administratives i de govern de la comarca.Té les competències que li dóna el Parlament


LES COMARQUES I LES VEGUERIES

La divisió comarcal és una organització territorial especifica de Catalunya: actualment, el nombre de

comarques catalanes és de 42.

LES VEGUERIES

Comarques i vegueries havien estat divisions tradicionals a Catalunya des de l’Edat Mitjana.El 2010 una llei del Parlament de Catalunya preveia la creació de set vegueries (Alt Pirineu, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre).La nova organització territorial suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria.


ESTA

TUT

D’AU

TON

OM

IA

INSTITUCIONS DE CATALUNYA: LA GENERALITAT

És la llei que defineix les institucions polítiques per a l’autogovern de Catalunya. Diu quins són els poders i estableix les relacions de Catalunya amb l’Estat.

PARLAMENTFormat per 135

membres.Encarregar de lesgislar,

d’aprovar pressupostos i de controlar l’activitat

del Govern.

PRESIDÈNCIAÉs el màxim

representant i ret comptes de la seva activitat davant el

Parlament. És el cap responsable del Consell

Executiu.

GOVERNIntegrat pels consellers i té funcions executives i

administratives.

GENERALITAT

També integren la Generalitat altres cossos: Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.


ESTA

TUT

D’AU

TON

OM

IAELS PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

L’estatut d’Autonomia assegura que la Generalitat té competències exclusives en algunes àrees, entre les quals destaquen: l’organització de les institucions d’autogovern, el desenvolupament del dret civil català, la llengua pròpia, la cultura, el patrimoni històric i artístic, l’administració local, l’urbanisme, l’explotació dels recursos hídrics de conques internes, la industrial, el benestar social, la joventut, etc.

La Generalitat té competències que són compartides amb l’Estat central, com per exemple la gestió de carreteres o la legislació laboral.

L’estatut d’Autonomia assegura que la La Generalitat també pot signar acords amb altres comunitats autònomes en tot allò en que té competència exclusiva.

COMPETÈNCIES EXCLUSIVES

COMPETÈNCIES COMPARTIDES

ACORDS

ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA DE CATALUNYA

L’estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica de Catalunya. Ha estat aprovat per les Corts de l’Estat espanyol en tres ocasions, els anys 1932, 1979 i 2006.

L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 1932

Les aspiracions d’autogovern de Catalunya van ser parcialment recollides durant la Mancomunitat (1914-1925) però especialment durant la II República espanyola, ja que la Constitució de 1931 acceptà la promulgació de l’Estatut de 1932 (redactat inicialment a Núria). Aquest Estatut aprovat per la població catalana en referèndum, va ser derogat per un decret del General Franco el 1938.

ELS ESTATUTS DE 1979 I 2006En 1971 l’Assemblea de Catalunya (conjunt de forces polítiques catalanes oposades al règim franquista) va demanar el reconeixement nacional del poble català i, com a conseqüència, el dret de escollir lliurement el seu futur polític. En el marc de l’anomenada “transició democràtica”, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979 (Estatut de Sau) establí una fórmula d’autogovern.L’any 2003 es va impulsar la reforma de l’estatut, per tal d’adaptar-lo a les necessitats de la Catalunya actual, com ara el dret a un habitatge digne, la llengua, l’educació, la immigració, les comunicacions i els transports ... El 18 de juny de 2006, el nou estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya després d’haver estat aprovat per les Corts i el Senat.

1. l'organització política de les societats

Education