present i futur de les societats laborals

50
6è Congrés Som Societat, Fem Economia Ponència Estratègica 11 PONÈNCIA ESTRATÈGICA

Upload: mes-manresa

Post on 08-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Ponència Estratègica 11 Som Societat, Fem Economia 6è Congrés Som Societat, Fem Economia 6è Congrés

TRANSCRIPT

Page 1: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 11

PONÈNCIA ESTRATÈGICA

Page 2: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 12

Page 3: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 13

LES SOCIETATS LABORALS: PASSAT, PRESENT I FUTUR

La figura de la Societat Anònima Laboral (SAL) apareix a Espanya durant la

dècada dels seixanta, però podem afirmar que comença a tenir una projecció

real, amb contingut social i ideològic a partir de 1977, que és quan la crisi

econòmica comença a aparèixer amb tot el seu rigor, precisant noves solucions

davant l’augment de l’atur i és així com l’Administració articula la fórmula de la

Societat Anònima Laboral (SAL) com a pal·liatiu al problema.

En aquesta primera etapa no existeix una consciència clara per part dels

protagonistes de base del nou procés que han d’afrontar o crear, la

preocupació principal dels col·lectius és la d’intentar mantenir el seu lloc de

treball. És a partir de definir la solució del manteniment del lloc de treball,

encara que sigui de forma circumstancial, en forma de SAL, que es comença a

reflexionar sobre el que representa aquesta fórmula. El procés exigeix una

maduresa en els col·lectius de treballadors, que es manifesta mitjançant la seva

combativitat davant la complexitat, davant l’Administració, al compliment de les

garanties, petició de crèdits, adquisició d’actius, acomodació de les plantilles

amb el cost social més baix i una infinitat de necessitats òbvies. El temps i

l’esforç necessaris en aquesta primera etapa.

Els primers contactes entre les empreses provenen de la conscienciació dels

dirigents de les mateixes i de la necessitat objectiva de realitzar esforços

comuns davant un medi hostil en el que es desenvolupen. Hostil perquè la

fórmula SAL és desconeguda i sovint prové de suspensions de pagaments o

Page 4: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 14

situacions altament deteriorades de l’antiga Societat Anònima (SA), generant la

lògica desconfiança en el seu medi natural. Davant aquests problemes es

constitueix la USALC com agrupació d’empreses amb la intenció de crear una

entitat reivindicativa i representativa de les SAL.

Al ampliar-ne el ventall i forces que participen en l’esforç de configurar un grup

de SAL fort i cohesionat que integra a totes les Anònimes Laborals de

Catalunya de forma organitzada, que sintonitzi i solucioni els seus problemes i

necessitats, apareix com a necessitat de superació el fet d’anar a una fórmula

tan àmplia i oberta en quant a la participació i gestió com és la d’una Federació

de Societats Anònimes Laborals de Catalunya (FESALC) aglutinada d’un

moviment fonamentalment unitari i aglutinador dels diferents interessos i àmbits

que desitgen participar en aquest anomenat moviment. Una Federació que

representa, organitza i defensa a les SAL de Catalunya que la seva

organització i propietat es basa en els principis de cogestió i autogestió.

No era fàcil establir una definició política de la FESALC, fonamentalment, per la

joventut i novetat del fenomen SAL i pel marc econòmic en el que es

desenvolupaven d’evident situació de crisi. Crisi econòmica que repercutí

quantitativa i qualitativament de manera molt concreta i especial en la petita i

mitjana empresa; sector, precisament, on es produïa fonamentalment el

fenomen SAL amb major intensitat. Sense oblidar, alhora, que l’anomenat

sector suposava el 80% de la població activa ocupada, és a dir, un sector

generador d’ocupació. En aquells moments les SAL varen demostrar la seva

efectivitat pel manteniment de llocs de treball i la FESALC no només haurà

d’accentuar aquesta política de manteniment sinó també la de generació

d’ocupació. La Federació és l’instrument que potencià els recursos existents en

les SAL afiliades, creà els plans sectorials necessaris, profunditzà les relacions

interempresarials i tots aquells projectes necessaris. En definitiva, es

transformà en l’organisme representatiu i de defensa de les SAL davant

Page 5: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 15

l’Administració i tota mena d’empreses, societats mercantils i organitzacions de

tot tipus per consolidar-les i fiançar-les.

La Federació de SAL de Catalunya plantejà a l’Administració les inquietuds i els

problemes de les nostres empreses i obtindria resposta de solució de caràcter

estructural i evitar les solucions conjunturals, ser l’interlocutor adequat per

definir les reglamentacions que poden afectar a les SAL, incidir en els

organismes nacionals estatals e internacionals que li siguin afins, incrementar

les mesures tècniques, financeres i humanes que solucionin i capacitin tant a

les empreses com a la pròpia Federació i millorar la seva competitivitat i

rendibilitat.

Les SAL assimilen les estructures de capital i treball en una sola unitat

desenvolupant un conjunt econòmic de nova planta que suposa un esforç

complex i difícil i que la FESALC concretà davant les necessitats. En definitiva,

es tractava de rendibilitzar un projecte econòmic basat en la força del treball,

sempre de caràcter voluntari i no coactiu.

La Federació, independentment de les ideologies i característiques de les

persones i empreses que la conformen i participen, és l’instrument unitari que

portarà a bon fi els projectes econòmics, socials i polítics que es realitzen dia a

dia en les SAL, i que consolidarà econòmica i empresarialment a les mateixes.

És precisament pel seu caràcter, obert, pluralista i integrador, en definitiva

unitari el que dóna la FESALC. És un instrument molt valuós per configurar un

moviment d’economia social creatiu i sòlid. És la lliure iniciativa de les SAL la

que constitueix aquesta Federació, que avança com a expressió de la

creativitat del moviment obrer català per cometre altres cotes que satisfacin les

aspiracions de les empreses i els seus components, tant humans com

econòmics, tècnics i polítics.

Page 6: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 16

La FESALC és una organització d’empreses, que s’atribueix les competències

que les mateixes li deleguen i, per tant, tots els problemes que afecten als seus

components tant els de la Federació con els de les empreses. Per tant la

FESALC ha de promocionar i defensar la solidaritat interna dels diversos

components de les empreses, com tanmateix la cooperació i solidaritat entre

les empreses que es configuren sota la forma jurídica SAL ,que significa un

projecte del qual l’objectiu és social. La seva finalitat no és la d’obtenció de

dividends, sinó la de ser propietaris i artífexs del nostre treball i perdre el

caràcter de màquina o pur nombre comptable dins d’una abstracció econòmica

opressiva i que tan sols és possible a partir de la força que de la unitat,

respectant sempre la llibertat i autonomia necessària que permeti unes

relacions de igual a igual. Aquesta independència no ha de ser entesa com una

formulació autàrquica i/o autosuficient, doncs ens abocaria a una situació

aïllacionista que suposaria la desaparició palatina de la FESALC i els seus

components o un estat de letargia estèril. És per això que la FESALC és un

organisme obert i participatiu, tant pels seus components com per aquelles

institucions afins als nostres principis, on premen els conceptes de racionalitat

econòmica, entesa com a benefici de tots els components de l’empresa, i els

valors ètics sobre els purament mercantilistes i economistes.

El 1r Congrés de la FESALC, al juny de 1985, amb la reconversió industrial en

marxa, amb quasi tres anys de Govern del PSOE, amb diversos decrets de

reconversió i reindustrialització que afectaven fonamentalment a les grans

empreses sense entreveure resultats de les accions i recolzament a les pimes,

es varen aplicar polítiques de xoc a sectors com tèxtil i metall a Catalunya,

polítiques en la nova economia que afectava a:

• Reconversió Industrial.

• Orientació de la producció en funció de la demanda interna.

• Major flexibilitat en el mercat de treball.

Page 7: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 17

En situació tan complexa, les societats laborals, varen ser un bàlsam o sortida

al manteniment de moltes empreses i ocupació, com a resposta a la crisi

industrial, assumint els treballadors nous reptes i canvis de ser treballadors a

treballadors-empresaris.

La Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC), va definir

propostes i objectius a seguir:

• Enfortir la interlocució amb els administradors.

• Disseny i creació de comissions sectorials.

• Creació dels serveis d’estudis i programes.

• Generar els instruments per a realitzar plans de formació, així com

col·loquis i taules de debats.

• Adequar l’estructura financera de Fesalgestió.

Aquestes propostes que varen realitzar, varen ser un fre que va ajudar a pal·liar

la duresa de la crisi a principi dels anys 80. La presència de la FESALC en les

empreses va ser significativa, es requeria interlocució en els projectes per la

complexitat dels mateixos, les empreses que es creaven o es transformaven en

Societat Anònima Laboral la plantilla de treballadors estava entre 6 i 500, la

seva distribució per mida o nombre de treballadors:

• De 0 a 25 treballadors el 34%.

• De 26 a 75 treballadors el 37%.

• De 76 a 150 treballadors el 19,6%.

• Més de 150 treballadors el 9,4%.

Les Societats Anònimes Laborals per comarques, amb la distribució percentual:

Page 8: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 18

• Barcelonès 44,33%

• Baix Llobregat 18,86%

• Vallès Occidental 10,20%

• Vallès Oriental 6,20%

• Maresme 5,15%

• Osona 3,10%

• Tarragonès 2,00%

• Segrià 2,00%

• Altres comarques 8,46%

El 2n Congrés, 5 i 6 de maig de 1989, amb tres anys de vigència amb la

promulgació de la Llei 15/1986, de 25 d’abril, les societats laborals arribaren a

la majoria d’edat. No solament es va regularitzar, convertint-se en llei el que ja

era una pràctica, va contribuir a la creació de noves empreses, amb el decret

de capitalització de l’atur; també va suposar una font de finançament positiva,

per la creació i consolidació de les empreses. En aquest període, les empreses

representades per la Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC)

es diferenciaven en dos grups:

1. Aquelles empreses que tinguessin relació amb alguna activitat

empresarial ja existent.

2. Les que es van crear exclusivament en termes generals les SAL.

Aquestes seran d’un tipus o d’un altre, adequaven les seves plantilles a

les mides possibles, aconseguint viabilitzar els projectes, efectuant

aportacions econòmiques dels socis treballadors, per diferents fonts; la

capitalització de l’atur, l’aportació de la seva indemnització laboral i

crèdits personals.

Page 9: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 19

En aquest període, les dades comparatives de les estructures econòmiques de

Catalunya respecte a les de l’Estat, destacava l’important pes que té el sector

industrial, i encara s’observa el creixement del sector serveis.

La població ocupada en percentatges per sectors de producció a Espanya i

Catalunya, és la següent:

Sector Primari Sector Industrial Serveis Catalunya 5,6 43,1 51,3

Resta comunitats 32,3 15,6 52,1

En aquests últims quatre anys, cap a la meitat o tercer trimestre de l’any 1992,

amb les inversions dels Jocs Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla, el

creixement de la demanda interna va ser important. El març de 1992, a fi de

complir amb les exigències d’adeqüació al Tractat de Maastricht, el Govern va

presentar el seu pla de Convergència, que perseguia objectius

macroeconòmics, control de l’IPC, reducció del dèficit públic i exterior i, al

mateix temps, millorar la competitivitat del país.

El 3r Congrés, al juny de 1993, se celebra un pla de recessió econòmica, el

creixement real al 1992 va ser del 0,8 per cent a Espanya i a la CEE el 0,4 per

cent. A l´any 1993 no va haver creixement, va ser negatiu, l’1% per cent a

Espanya i a la CEE tampoc va haver creixement, també va ser negatiu en 0,3

per cent. La taxa de desocupació del país és la mes alta de tota la Comunitat

Econòmica Europea, segons l’enquesta de Població Activa (EPA), 3 milions de

parats. Segons l’INEM, 2.471.412 persones, mig milió menys. Segons l’INEM, a

finals de febrer de 1993, 16,27 per cent, la taxa d’aturats a Catalunya 11,98 per

cent. L’Índex de Preus al Consum té una actitud alcista, a l’any 1992 el 5,9 per

cent i al 1993, el 4,6 per cent. Les dades sobre les dificultats empresarials,

Page 10: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 20

valorable en el creixement de la morositat, l’augment en les suspensions de

pagaments tenien una evolució alarmista, amb la fluctuació de l’economia

espanyola i europea; el panorama era poc propici per a les Societats Anònimes

Laborals.

El 4r Congrés de la FESALC, el 4 de juliol de 1997, amb nou marc econòmic,

creixement constant de l’economia, fruit de l’alliberament econòmic, amb una

certa estabilització a Amèrica Llatina i Àsia, apareixen amb força als mercats

globals o globalització, aliances entre les fortes corporacions internacionals, per

aconseguir avantatges i mercats internacionals. A Espanya una certa

desregularització laboral, es crea a Catalunya el Servei Català de Col·locació;

l’INEM perd funcions o competències, junt amb el paper del treball temporal

(ETT). Aquest escenari fa que es valori el paper de les Societats Laborals. A

partir del 4t trimestre de 1997 es produeixen canvis en la creació de les

societats laborals, amb la Llei 4/1997, de 24 de març, apareix la figura de les

Societats Laborals Limitades junt a les Societats Anònimes Laborals.

S’incrementa la creació d’empresa tenint un auge molt important la Societat

Limitada Laboral (SLL).

En el període 1998-2000 els objectius se centren en la creació d’empreses

d’anomenada Nova Economia d’Internet, en concepte d’oportunitats

empresarial i econòmica, s’incrementa la comunicació per Internet, correu

electrònic i les empreses s’adapten a les noves tecnologies.

Fins l’aprovació de la Llei 4/1997, de 24 de març, en els últims anys la creació

de Societats Laborals estava estancada, després de varis cicles econòmics i

canvis en el teixit productiu català, espanyol i europeu, les pimes i més

concretament la microempresa Societat Limitada i, en concret, a l’Economia

Social, la Societat Limitada Laboral a Catalunya i Espanya. Tenen un auge

important, com demostren les estadístiques, on major impuls tenen a Catalunya

Page 11: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 21

i en la resta d’Espanya és en el sector de serveis, en la creació de Societats

Laborals i Cooperatives.

Els models més participatius i distributius a l’Economia Social, societat laboral i

cooperativa, encara que en formes jurídiques diferents marquen amb la

mateixa variació la propietat dels socis, treballadors amb lliure adhesió al

projecte i participació democràtica. En aquestes empreses la participació no ha

de ser interpretada o mal utilitzada com un dret a l’enteniment, a la gestió i visió

empresarial que marquin objectius estratègics en benefici de l’empresa i per

tant dels seus socis treballadors.

Com podem observar mitjançant la informació d’aquesta Ponència, la tipologia

d’empresa ha canviat. Neixen més societats laborals (SLL), microempresa en

més del 95 per cent de nova creació i no precedeixen de crisi d’altres models

empresarials, els emprenedors són cada vegada més creatius i molts opten per

crear la seva autoocupació, perquè no troben sortida professional o és més

gratificant treballar en la teva empresa, ja que l’autogestió és la riquesa que ha

d’estimular al soci-treballador.

Aquest model empresarial no ha de ser utilitzat com a pont i trànsit vàlid per a

uns objectius que no són d’Economia Social, utilitzant els ressorts i medis

perquè en la meitat del camí es produeixi un gir de 360 graus, modificant-se la

voluntat inicial. Creiem que amb la proposta de modificació de la Llei de

Societats Laborals ha de tenir en compte mesures que incentivin la

permanència com a model d’empresa i, per altra part, limitar la sortida sobretot

en aquells projectes que s’han creat a partir dels beneficis establerts per

normes del sector. Hem de ser imaginatius en les nostres propostes que

millorin la visió del sector i la credibilitat de les empreses.

Les organitzacions de les diferents Comunitats Autònomes i Confederació

Empresarial de Societats Laborals (CONFESAL) a nivell d’Estat, han de jugar

Page 12: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 22

un paper dinamitzador, la nova Llei de Societats Laborals que s’està treballant,

CONFESAL, amb totes les organitzacions de l’Estat, és la base del nou model

d’empresa societat laboral en els pròxims anys. Per al sector no és suficient

amb tenir una llei que ha de ser la millor possible, que sigui capaç d’enfortir el

sector. Les organitzacions hauríem de donar passes de futur amb estratègies

comunes en àmbits com el formatiu, grups d’empresa, futurs projectes

interempresarials de les nostres empreses; hem de compartir coneixements,

medis i valors empresarials de l’Economia Social, adquirir compromisos de

participació i cohesió en els projectes, actualitzant els nostres coneixements i

mètodes. El model de Societat Laboral s’ha de conèixer com un sector

competitiu, que connecta amb l’interès general de participació, ocupació,

creació i creació de riquesa. La Societat Laboral, amb més de 30 anys

d’història, ha penetrat en el teixit empresarial d’Espanya, ha sabut adaptar-se

als canvis, reptes, amb un creixement en empreses i ocupació.

Això no es pot fer sense el compromís del Govern de Catalunya, amb les

organitzacions del sector, concretament amb la FESALC i les empreses

Societats Laborals. El pacte del Govern d’Esquerres i els acords que fan

referència a l’Economia Social, han de tenir l’impuls del Govern del Tripartit, ha

d’augmentar de forma substancial el recolzament a aquestes empreses, és

necessari augmentar el pressupost per a la millora de la competitivitat. El

sector, mitjançant les seves organitzacions, ha d’estar a les taules de

concertació:

1. En el pacte per a la competitivitat de l’Economia Catalana.

2. En el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb polítiques concretes

per potenciar l’ocupació en el sector.

3. Presència del sector de forma activa en el Consorci per a la Formació

Contínua de Catalunya.

4. Potenciar l’Economia Social a partir de les seves estructures federatives.

Page 13: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 23

5. Reconèixer el sector com a Agent Social en tots els marcs de

negociació.

6. Crear programes d’acord amb les federacions i organitzacions de suport

a les noves societats.

7. Impulsar polítiques de finançament adequades al Sector.

8. Impulsar la marca “Economia Social” com a estratègia de futur.

Les propostes de futur del funcionament de la Federació passa per:

1. La Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC), ha

d’adequar les seves estructures i medis als nous reptes, implantació de

serveis adequats a les necessitats i dimensió de les empreses, aplicant

les noves tecnologies. Hem d’efectuar un Pla Director, per als pròxims

quatre anys, marcant objectius a curt i llarg termini, des de la nostra

realitat com a sector.

2. Hem de tenir major aplicació i implantació en les empreses Societats

Laborals coneixent les dificultats.

3. La Fundació FESALC ha de contribuir amb aportacions al sector, amb

reflexions on tinguin cabuda en el patronat altres persones i institucions

pròximes a les Societats Laborals.

4. Contribuir de forma activa amb propostes per al sector de l’Economia

Social, col·laborant amb altres organitzacions de Catalunya, espanyoles,

europees i cooperació internacional.

Page 14: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 24

LA COOPERACIÓ I L’ECONOMIA SOCIAL

El concepte de cooperació, en l’àmbit de l’Economia Social, forma part de

l’essència, del ser de les empreses. La cooperació voluntària en pla d’igualtat

entre les persones és la forma superadora de l’autoritarisme i dóna pas a la

gestió participativa, al principi de l’autogestió, és a dir, a què la propietat de

l’empresa i la capacitat de decisió estigui en mans dels treballadors.

La cooperació es pot donar tant en l’àmbit intern de l’empresa, com a font de

relació entre les persones, com en l’àmbit de relació amb el seu entorn.

Al mateix temps, la cooperació entre empreses, no és tant sols un principi

ideològic, sinó que esdevé una necessitat estratègica per aconseguir mantenir-

se i créixer, una necessitat per poder aconseguir el pes específic i per poder

competir en els mercats actuals. Una necessitat per a consolidar l’Economia

Social.

Cal tenir en compte que en l’actual evolució de l’organització de la producció a

la UE tendeix cada cop més a unitats de producció petites i especialitzades, i

d’aquesta tendència no se n’escapa l’Economia Social.

Dins d’aquest context, la creació de grups d’empreses no és una qüestió de

principis, és una qüestió de supervivència, que sols es pot aconseguir amb la

maduresa tant de les empreses com de les persones. És aquest, sens dubte,

un dels grans reptes que la FESALC haurà d’abordar en els propers temps.

Page 15: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 25

Crear grups no vol dir necessàriament fusions, també vol dir cooperació en

determinats temes que siguin de benefici mutu. Per poder avançar en aquesta

línia de cooperació, cal centrar els objectius a assolir, i que la situació de les

empreses permeti fer aquest plantejament de forma clara.

En la cooperació entre empreses, per tal de poder competir en els mercats

actuals, no es pot oblidar la visió global de l’economia actual, on la relació entre

mercats és cada cop més oberta. Sovint sembla que, parlar mes enllà del

nostre territori o país, resulti una quimera fora del nostre abast o de les nostres

possibilitats sobretot si les empreses tenen una dimensió petita.

Primer, va ser la Unió Europea que ens va marcar el camí d’un mercat més

ampli, i, ara és la situació de globalització de les relacions econòmiques la que

ens obra una nova situació.

Hem de preguntar-nos si en aquesta nova situació, només les grans

multinacionals poden fer internacionalització. La realitat ens diu que un gran

nombre de petites i mitjanes empreses tenen relacions mes enllà de les

fronteres, i que aquesta relació és bona i recomanada des de tots els

organismes de la UE. En concret, en les recents directives de la UE cap a

Lisboa, es recomana justament aquesta relació.

La cooperació entre empreses neix de la necessitat de sobreviure i la

cooperació entre empreses d’Economia Social, neix de la necessitat de ser

empreses fortes dins de la seva especificitat.

Així doncs, encetem una etapa en la que l’actual dimensió de les empreses,

cada cop de mida més petita, fa evident que necessiten més suport i, al mateix

temps, com que dominen menys part dels processos productius de béns o

serveis, necessiten tenir aliats per a poder competir.

Page 16: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 26

La possibilitat de buscar aliats, s’ha d’enfocar des de totes les línies d’actuació

que tenim al nostre abast, tant en l’entorn català, com estatal, com de la Unió

Europea, com internacional.

Facilitar els mecanismes de suport a les petites empreses, tal com es

recomana en totes les directives europees, és un element clau per consolidar-

les i poder mantenir l’ocupació.

Un dels conceptes més importants a mantenir és el de territorialitat, és a dir,

empreses que estan arrelades en un territori i que el seu àmbit d’actuació i

fortalesa és justament la proximitat amb els seus usuaris i clients, i és

justament l’experiència acumulada en aquest tipus de gestió, el que ens fa

pensar que justament, lo local és lo global, i que aquesta capacitat d’actuació

ens pot donar la força per transmetre l’experiència i/o intervenir en d’altres

llocs.

La cooperació ens la plantegem doncs de dins cap enfora. Des de la pròpia

necessitat per seguir sent projectes vius.

Podem parlar doncs de diverses cooperacions, la cooperació en l’interior de

l’empresa entre les persones per intentar millorar les seves condicions de vida

a partir d’una participació directa en la gestió, i la cooperació entre empreses,

per millorar la situació global en els mercats de cada una d’aquests tipus

d’empreses.

Per aconseguir l’objectiu de facilitar l’accés a nous mercats, cal centrar i definir

objectius i mitjans perquè l’esforç que es realitzi sigui útil a les empreses de

petites dimensions, i afavorir el treball conjunt en xarxa en temes puntuals o bé

sectorials de forma continuada.

Page 17: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 27

Un dels factors que cal analitzar és que a tota la UE, i també als EUA, el

principal client és l’Estat. L’Estat fa les grans inversions en infrastructures, els

grans contractes d’investigació i els grans contractes de serveis. Les empreses

d’Economia Social han estat absents d’aquestes possibilitats.

Només si es té una dimensió adequada i una bona capacitat de gestió es pot

intentar optar en condicions d’igualtat en el gran mercat, o com a mínim en

situacions que no siguin de tercera, quarta, o cinquena subcontractació com es

dóna actualment.

La cooperació és una proposta de supervivència i de futur.

En aquests últims anys, la FESALC ha viscut l’experiència de participar en un

projecte de cooperació a Colòmbia, amb l’entitat CECAN finançat pel COPCA,

dins la línia d’internacionalització de l’empresa catalana, on els objectius eren

transmetre l’experiència de la FESALC en processos de reconversió, processos

d’acollir i fomentar projectes d’empresa, en especial de petita empresa, actuar

de forma consorciada amb d’altres entitats, crear serveis per a empreses i

fomentar les relacions entre empreses d’ambdós països. Els resultats d’aquests

dos anys han estat els següents, s’han format 5 persones tècniques a Cali,

s’han creat empreses d’Economia Social, que ocupen a més de 340 persones, i

segueix el creixement, s’ha consolidat una organització d’empreses d’Economia

Social i tenim obertes les possibilitats de relacions comercials entre empreses,

algunes de les quals han iniciat els primers passos.

L’experiència ens ha dit que el potencial existent en les relacions

interempresarials és molt important, i no només des de la perspectiva de

comprar i vendre, sinó també es poden trobar formes de producció conjunta i

d’accés conjunt a nous mercats, però cal estudiar cada cas i dimensionar les

possibilitats de forma acurada.

Page 18: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 28

Actualment, la FESALC està en un projecte de col·laboració amb l’organització

cooperativa UNISOL de Brasil, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i

fomentar la relació entre empreses. En aquest cas, és una organització amb

empreses funcionant, amb productes en el mercat, amb els seus punts forts i

dèbils, com les que formen part de la FESALC.

Un dels reptes per als propers anys és el d’aconseguir fomentar la cooperació internacional entre empreses, per aconseguir ser més eficients,

per tenir més capacitat de penetració en els mercats i, en definitiva, per enfortir

l’Economia Social.

El fomentar la cooperació entre empreses comença a casa nostra amb

propostes concretes sobre alguns sectors, com el del reciclatge i la construcció

a Catalunya, sense oblidar les possibilitats de l’Estat espanyol, la Unió Europea

i l’àmbit internacional.

En aquesta direcció, cal felicitar-nos per l’acord de cooperació signat amb

ANCST-Legacoop, ANCPL-Legacoop, CGSCOP i CONFESAL que caldrà

omplir de continguts concrets.

Afavorir aquest apropament entre empreses de l’Economia Social és, sens

dubte, un dels reptes de la FESALC per als propers anys.

Page 19: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 29

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA I ECONOMIA SOCIAL

La necessitat de crear condicions perquè totes les nacions, comunitats i

individus puguin accedir al desenvolupament continua sent una demanda

sense resoldre.

Tot i que la quantitat de persones que viuen en l'extrema pobresa ha disminuït,

la globalització ha tendit a radicalitzar les desigualtats entre els éssers humans.

La comunitat internacional haurà de revisar les polítiques de cooperació i de

relació econòmica, i generar les condicions perquè siguin les mateixes nacions

pobres les que defineixin els seus models i estratègies de desenvolupament.

Les 50 corporacions internacionals més grans gestionen una quantitat de

recursos econòmics superiors als gestionats per molts dels governs dels països

del planeta. Els avanços del liberalisme econòmic i de la globalització del

comerç durant els últims anys han incrementat el poder de les empreses

davant del dels governs, de manera que ha augmentat la prioritat d’interessos

privats sobre interessos públics.

Durant els últims anys l’empresa de manera general i l’Economia Social han

anat consolidant la seva posició com a element principal de generació de

progrés i desenvolupament, motiu pel qual és necessari que en aquest segle

que ara comença dugui a terme un paper de més responsabilitat social.

Page 20: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 30

Amb els mal entesos avanços experimentats pel liberalisme econòmic i la

globalització durant els últims anys, sembla que l’empresa guanyi pes davant

de governs i altres institucions, mentre es consolida la seva consideració com a

principal motor de creació de riquesa, progrés i desenvolupament. Per tant,

l’empresa i l’Economia Social inicia el segle XXI amb un poder més gran del

que ha exercit mai anteriorment.

En aquest context s’entén, des d’un creixent nombre d’actors socials, que

aquest poder més gran comporta també més quotes de responsabilitat.

Per això, paral·lelament al creixement de la nostra força, es demana a

l’empresa del segle XXI més implicació social en la seva condició de

“ciutadana”.

En el segle que comença no n’hi ha prou que l’empresa i l’Economia Social

creï valor només per als seus accionistes, també ho haurà de fer per al conjunt

de la societat en la qual actua, amb iniciatives que vagin més enllà del que fins

al moment ha estat el seu estricte àmbit d’actuació. En direm responsabilitat social corporativa.

Dues posicions bàsiques es recullen davant d’aquesta demanda:

La primera creu que els problemes socials del món pertanyen únicament a

l’àmbit de responsabilitat dels governs de demandar a les empreses més

obligacions i responsabilitats de les que assumeixen els mateixos governs.

La segona considera que les empreses van més de pressa que els governs a

l’hora de modelar el món en què vivim i que, per tant, les empreses han de ser

part activa de la solució dels problemes que afligeixen el planeta.

Page 21: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 31

Però existeix una veritable voluntat per a dur a terme aquest nou paper?

Molts dels representants del món empresarial repeteixen que sí, que detecten

en els alts executius i en els consells de direcció una voluntat de canvi.

D’altres, els més escèptics, recordant actuacions presents i passades, insistim

que “el canvi a les empreses no serà efectiu si no existeix una autèntica pressió

social”.

Però, entre les posicions d’uns i altres, el concepte més repetit i amb més

possibilitats de convertir-se en veritable motor d’aquesta transformació

necessària és el del pragmàtic “altruisme egoista”. Aquesta idea entén que,

donant per fet, que entre estàndards ètics i increments de benefici, els segons

tenen les de guanyar a les empreses per la seva mateixa raó de ser, serà per

tant necessari fer que els negocis es beneficiïn financerament de la seva

consciència social o, almenys, els perjudiqui econòmicament la manca

d’aquesta.

El context de l’actual globalització econòmica i comercial, cada vegada més

contestada socialment, suposa un primer i nou territori en el qual posar en

pràctica des del món de l’empresa aquest altruisme egoista.

Mentre s’entén que l’empresa del segle XXI ha de ser gairebé per obligació una

empresa global, i són molts els que considerem que en la globalització hi ha la

solució a la pobresa dels països en vies de desenvolupament, també existeix

un consens gairebé general sobre el fet que l’obertura de fronteres al comerç

exterior no soluciona per ella mateixa la falta de desenvolupament.

La globalització és positiva, es considera des del món de l’empresa, però la

responsabilitat social corporativa demana un tipus de globalització diferent del

Page 22: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 32

dut a terme fins al moment. Es tracta, per exemple, d’entendre com una font

d’oportunitats de negoci l’anomenada base de la piràmide, els 4.000 milions

d’habitants de la Terra que viuen en la pobresa amb ingressos inferiors als

quatre dòlars diaris.

Només així, es considera, poden aquests milers de milions de persones

excloses d’uns mercats tradicionalment dissenyats per a poders adquisitius

més elevats, accedir al desenvolupament social i econòmic que pot suposar-ne

l’accés a béns i serveis bàsics.

Es tracta, no obstant això, d’una oportunitat de negoci a la qual cal apropar-se

amb propostes que perquè siguin rendibles han de ser també originals i

imaginatives.

Perquè per aprofitar aquest potencial l’empresa ha de saber que cal un

paradigma de negoci diferent a l’habitual, tal com demostren nombrosos

exemples d’èxit.

Es tracta d’un paradigma que requereix comptar amb la col·laboració d’actors

diferents als habituals, en el qual el màxim benefici, no ha de ser

necessàriament el principal objectiu empresarial.

És en aquest nou paradigma en què sembla moure’s amb més facilitat la

reivindicada figura de l’emprenedor social, un nou tipus d’empresari que inclou

la responsabilitat social en la seva estratègia de negoci.

Però, més enllà de la convergència entre progrés i negoci a la base de la

piràmide i als països en vies de desenvolupament, el debat sobre el paper de

l’empresa al segle XXI se centra també en el problema de com aplicar aquest

altruisme egoista a l’anomenat primer món, on realment es produeix el 90% de

Page 23: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 33

l’activitat empresarial i es troben els òrgans de decisió que podrien ser el motor

d’una veritable transformació.

És en aquest debat on algunes veus parlen d’autoregulació, alhora que d’altres

demanen un increment de lleis i d’elements de control per part dels governs,

mentre la majoria torna a coincidir en la necessitat de fer convergir

responsabilitat i oportunitat, atenent a la complexitat i competitivitat d’un entorn

cultural en què durant dècades el màxim benefici ha estat la raó de ser de les

empreses.

En aquest context, en el qual es constata l’enorme valor econòmic de la marca

o reputació, es dibuixa com a empresa socialment responsable aquella que

troba un nou model d’integració social afegint la necessitat de comptar també

amb un capital social i mediambiental a la seva tradicional obligació de generar

capital financer.

En aquest sentit no hi pot haver una empresa reeixida en una societat

fracassada.

Amb aquesta premissa l’empresa del segle XXI entén la responsabilitat social

com a imprescindible per a la seva supervivència a llarg termini, ja que veu

sotmesa la seva actuació a l’escrutini no només dels seus accionistes sinó

també d’altres elements, com ara els empleats, governs locals, regionals o

nacionals, els mitjans de comunicació, ONG, sobretot, els mateixos

consumidors.

Però perquè guanyem veritablement el pes han anat perdent els governs

davant de les empreses, cal superar el problema de la falta d’informació.

Page 24: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 34

En aquest sentit, les noves tecnologies i la constitució d’una societat en xarxa

en la qual participen més veus que mai anteriorment, faciliten i potencien noves

formes de control social sobre la responsabilitat de les empreses.

En aquest entorn, la transparència i el fet de retre compte de tota actuació

empresarial, esdevé per tant un element imprescindible de bon govern

empresarial. I amb això la necessitat, reiteradament reclamada, d’una

metodologia universalment adoptada per a valorar empreses des de l’òptica de

la seva responsabilitat social.

Una demanda gens trivial quan, per exemple, en la idea d’unir benefici

econòmic a la responsabilitat, apareixen fons d’inversió i índexs de referència

borsària especialitzats en companyies considerades ètiques o socialment

responsables que inverteixen recursos per poder formar part d’aquests fons.

Una component ètica que s’ha de potenciar des de les mateixes escoles de

negoci, i que ha de contagiar una nova manera d’actuar amb la promoció de les

nombroses històries d’èxit que demostren que és possible obtenir beneficis

aplicant models de negoci sostenibles.

Un líder ètic que, “és el que quan arriba a casa pot explicar als seus fills el que

ha fet aquell dia a la feina”.

L’empresa és motor principal de desenvolupament econòmic i de progrés, però

ha d’exercir el seu poder d’una manera ètica, sense prioritzar el benefici

econòmic sobre aspectes reprovables des d’un punt de vista social o

mediambiental.

Page 25: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 35

La idea de responsabilitat social corporativa, entén que l’increment de poder

de les empreses comporta un increment de la responsabilitat sobre la seva

actuació en la societat i el medi ambient.

L’empresa socialment responsable no ha de retre comptes únicament i

exclusiva als seus accionistes, sinó que, a més, ha de prendre decisions tenint

en consideració altres actors socials, treballadors, governs, consumidors,

organitzacions, socials, etc.

La responsabilitat social corporativa demana un nou model d’integració social

de les empreses, un model que entén que no és possible l’existència

d’empreses que tinguin èxit en societats fracassades.

L’empresa socialment responsable sap que ha de tenir cura del seu mercat i

que tan important per a la seva supervivència a llarg termini és la generació de

capital econòmic, com la creació de valor social i mediambiental, ja que la

marca o prestigi n’és el principal actiu i la seva pèrdua crearia consumidors que

no volen consumir els seus productes, treballadors que no volen treballar a les

seves instal·lacions i inversors que no volen invertir en les seves accions.

Cal que la responsabilitat social corporativa sigui rendible o que almenys la

manca d’aquesta resulti econòmicament negativa perquè sigui realment posada

en pràctica.

Cal que l’empresa d’Economia Social trobi l’oportunitat en la responsabilitat.

Unir finançament i responsabilitat social són elements que generaran un

avantatge competitiu per a aquelles empreses que optin per comportaments

ètics i socialment responsables. Cal més transparència per part de les

empreses.

Page 26: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 36

La informació sobre les seves polítiques i pràctiques resulta fonamental perquè

els consumidors puguin “votar” amb les seves decisions de compra i serveis

sobre l’actuació ètica de les empreses.

Com supervisar la responsabilitat social de les empreses?

No hi ha una metodologia universalment adoptada per a valorar empreses des

de l’òptica d’un triple resultat econòmic, social i mediambiental, per la qual cosa

resulta complicat jutjar quines empreses són realment socialment responsables

i quines no.

És difícil que el que no pot ser mesurat pugui ser gestionat. L’actual i creixent

entorn empresarial en general, està format per una complexa xarxa de

relacions entre empreses, clients, proveïdors, inversors, etc.

En aquest entorn en xarxa resulta difícil delimitar les responsabilitats socials de

cada un dels actors. Una demanda més gran de responsabilitats socials a les

empreses pot fer que els governs, a qui realment corresponen aquestes

responsabilitats en primer lloc, es retirin i retrocedeixin en el seu deure

d’assumir-les.

Algunes empreses poden fer servir la seva adscripció a determinades entitats o

la posada en marxa d’alguna iniciativa de responsabilitat social com a forma de

màrqueting social o element per a rentar la seva imatge davant de

comportaments o polítiques generals no transparents i poc ètics.

L’emprenedor social representa un nou tipus d’empresari que integra a la seva

integració el benefici social i l’econòmic, entenent l’activitat empresarial com a

la millor eina de desenvolupament i una resposta eficient a la manca

d’eficiència de l’administració pública.

Page 27: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 37

L’empresari d’Economia Social pretén integrar l’aspecte social i l’econòmic. Es

considera emprenedor social la persona o grup de persones que inicien i

desenvolupen una iniciativa empresarial des d’una perspectiva que prioritza la

responsabilitat social i la creació de riquesa del territori en què actuen, per

sobre de l’objectiu de la maximització del benefici econòmic propi.

L’emprenedor social no és una ONG, però tampoc actua com un empresari

tradicional. Es podria dir que ens trobem a mig camí entre les dues figures.

Com a empresari, l’emprenedor social entén l’empresa com un important motor

de creació de desenvolupament i progrés. Per això considera que l’activitat

empresarial és la millor resposta a la manca d’eficiència de l’administració

pública, especialment en els països en vies de desenvolupament.

Per altra banda, l’emprenedor social tampoc no té cabuda en el model

d’empresa tradicional. Ens caracteritza el mostrar un gran compromís amb la

nostra visió, però per convertir-la en realitat hem de desafiar els models i

sistemes tradicionals d’empresa.

L’emprenedor social ha d’operar a les parts més complicades dels mercats,

aconseguint l’èxit dels seus objectius on han fallat tant les iniciatives públiques

com les privades. L’emprenedor social, és un gran coneixedor en primera

persona del seu entorn i concedeix gran importància a la xarxa social en què

actua, als seus nexes i contactes, en contrast amb la filosofia individualista i

que predomina a l’empresa tradicional.

Finalment, més enllà de les noves o velles formes, s’apel·la també a la

component ètica del nou empresari social, de l’emprenedor, el directiu o el

consell de direcció del segle que ara comença.

Page 28: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 38

MEDI AMBIENT I ECONOMIA SOCIAL

Amb l’aparició progressiva durant la segona part del passat segle d’una

progressiva i àmplia consciència ambiental, es va inaugurar un procés social

que ha finalitzat per implicar fortament el teixit industrial, fonamentalment a

Europa, Canadà i EUA.

El tir reivindicatiu dels moviments ecologistes davant les amenaces que

suposen la reducció de substàncies tòxiques, el deteriorament dels nostres

ecosistemes i el nostre paisatge i l’enverinament del mar i la terra amb les

deixalles que generem, també ha acabat per impregnar i implicar als

empresaris, sindicats i agents econòmics de tot tipus i que des dels anys

noranta es traslladen a l’àmbit productiu, amb l’objecte de limitar al màxim els

seus efectes més nocius, tant per al medi natural com per a la salut dels

treballadors i treballadores.

D’aquesta manera, i ja restringint-nos al marc europeu, s’han anat forjant

sobretot en els últims quinze anys, diverses línies d’actuació i iniciatives

legislatives, amb la fi de posar fre al desordre mediambiental en el món de

l’empresa industrial i de totes les activitat que d’una o altra forma afecten al

nostre medi ambient.

Encara que el camí per recórrer és gaire més gran que el recorregut, les

interessants experiències acumulades ens han de permetre assentar les bases,

esperem que sòlides, per imprimir un nou i estratègic impuls mitjançant el qual

poder introduir un marc de responsabilitat social i ambiental en les empreses.

Page 29: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 39

Exercir la responsabilitat social i ambiental de les empreses requereix de la

creació d’un marc on la producció pot créixer econòmicament de manera

sostenible, amb més i millors feines i amb una gran cohesió social.

Fins ara l’acció mediambiental s’ha basat fonamentalment en l’adopció de

bones pràctiques i la posada en marxa de Sistemes de Gestió Mediambiental,

tant la certificació internacional ISO, com el sistema europeu EMAS, molt més

exigent al fer obligatori el compliment total de la legislació ambiental i implicar

directament als treballadors i treballadores, posant en relació dins de les

empreses la salut laboral i el medi ambient.

Aquests instruments de gestió que en el cas del Reglament EMAS va

començar el seu caminar a l’any 1996, en ser molt útils i haver constituït un

avanç respecte de la situació anterior, no han resolt la base del problema. Al

ser instruments de caràcter voluntari tan sols les grans empreses han iniciat i

conclòs processos d’acreditació d’un sistema productiu i generalment per raons

encaminades a millorar la seva imatge corporativa en els mercats. Ja sabem

que el que ven millor.

Tota la ingent legislació sobre ecoetiquetes, és a dir, la certificació

mediambiental del producte, també ha suposat un avanç però tampoc ha

aconseguit implantar-se fins el moment actual de manera generalitzada. Abans

de seguir, seria convenient tenir en compte, per la seva importància, la posada

en marxa de la Directiva IPPC (de Control Integral de la Contaminació) encara

que amb un retràs de 3 anys (cosa que li ha suposat a l’Estat espanyol

l’obertura d’un procés sancionador a Europa) està en aquests moments

començant a aplicar-se.

Això suposarà que els sectors i empreses afectades estan situades en un àmbit

legislatiu obligatori que de manera directa, els obligarà a introduir millores en el

Page 30: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 40

seu sistema productiu mitjançant l’adopció de les Millors Tècniques Disponibles

pel seu sector, en un procés de Millora Contínua que a la fi significa una porta

d’entrada OBLIGATÒRIA al SGMA i a la RESPONSABILITAT ambiental. Aquí

en la meva opinió radica la seva importància.

És evident que tots els mecanismes i mesures posades en marxa fins al

moment han complert i compleixen una funció que és important ressaltar, però

al mateix temps també hem de constatar la seva insuficient capacitat per

promoure canvis i transformacions profundes. D’aquí que, sense renunciar al

que s’ha fet, necessitem un nou marc on contemplar la responsabilitat social i

ambiental de les empreses d’una manera conjunta i global. Global perquè

l’efecte transfronterer, sobretot de les grans corporacions industrials, és

evident.

D’aquí que considerem la necessitat d’establir un marc regulador vinculant internacional que controli i responsabilitzi jurídica i econòmicament a les

empreses.

Aquest marc, hauria d’establir la capacitat de les societats per imposar-les

obligacions socials i ambientals, exigint que les empreses es facin

responsables davant la ciutadania i les comunitats afectades per les

conseqüències de les seves activitats.

Evidentment, aquest enfocament transcendeix les iniciatives que s’acaben

d’anomenar, ja que el que pretén és consagrar la responsabilitat jurídica i

econòmica de les empreses davant la ciutadania com un dret reconegut per la

llei.

No hi ha dubte que ens trobem davant un procés de canvi enormement

dificultós, ja que les activitats de les empreses sovint s’escuden darrere la

Page 31: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 41

protecció de les legislacions dels països que les acollien i encara que

l’economia es comporti de manera global i sense fronteres per les capitals i

encara que les emissions d’aigua i a l’atmosfera tampoc tinguin límits

geogràfics, no passa el mateix amb la responsabilitat de les empreses que les

generen.

L’escenari internacional en el que es mouen, per exemple, els acords signats

en el Protocol de Kyoto per combatre el Canvi Climàtic, podrien ser una mostra

de la forma en què compromisos signats lliurement per determinats països els

afecten després econòmicament i els vinculen al compliment d’aquells acords.

Per exemple, a l’Estat espanyol li costarà –ens costarà a tots i a les nostres

empreses- la barbaritat d’entre 3.000 i 4.000 milions d’euros a l’any

l’incompliment per Espanya dels seus compromisos per la reducció d’emissions

de gasos d’efecte hivernacle

Sense ànim de profunditzar en els mecanismes que poden conduir a un país o

empresa a ser sancionat, el que es pretén ressaltar és que Kyoto ha obert un

camí que té molt a veure amb que les empreses, finalment, no poden al·ludir la

seva responsabilitat social i ambiental i que aquesta és una dinàmica que és

necessari seguir profunditzant i generalitzant.

En aquest moment existeixen importants iniciatives per establir el marc adequat

on desenvolupar la responsabilitat social i ambiental corporativa de les

empreses. A títol d’exemple, cal assenyalar el Llibre Verd de la Unió Europea i

també en la passada Cimera de la Terra a Johannesburgo, celebrada a l’agost

de l’any 2002, per primer cop va estar present el món de l’empresa, encara que

finalment, els avançaments experimentats no foren de l’abast esperat.

És evident que necessitem organismes internacionals reconeguts per canalitzar

i tutelar el procés. Potser les Nacions Unides seria l’organisme dotat d’aquella

Page 32: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 42

autoritat i reconeixement internacional, ja que d’altres organismes

internacionals, o bé són excloents com l’OCDE o no reuneixen les condicions

d’equanimitat necessàries com l’OMD, ja que el seu manament és el de

promoure l’alliberació econòmica, assumpte que provoca constants tensions en

el seu si.

Així doncs, l’ONU sembla ser l’organisme internacional i el marc. L´ONU, a més

a més, du a terme programes que estan relacionats/implicats amb el Programa

de Nacions Unides pel Medi Ambient.

Els objectius bàsics d’un futur pel conveni sobre el control de la responsabilitat

de les corporacions i empreses hauria d’atendre als següents objectius en un

marc de responsabilitat globalitzada.

1. Establir mecanismes perquè les parts interessades o afectades

negativament puguin obtenir indemnitzacions, mitjançant l’exercici dels

seus drets. Per això seria necessari que es fixaren obligacions

ambientals i socials per les incorporacions que tinguessin, en el cas

d’incomplir-se , una traducció econòmica.

2. Establir sòlides normes d’alta qualitat sobre el comportament intern i la

transparència de les corporacions. Les empreses hauran de retre

comptes clars, públics i transparents davant els seus accionistes, els

treballadors i la societat, mitjançant un sistema d’indicadors precisos i

vàlids internacionalment i amb sistemes independents de verificació.

3. Crear mecanismes de mercat mitjançant els quals les companyies

progressistes i geloses del respecte ambiental, puguin disposar de

millors medis per progressar i desenvolupar, reduint i eliminant les

possibilitats de pressió que sobre els governs exerceixen les

corporacions en general i, en particular, les que no guarden el degut

respecte ambiental.

Page 33: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 43

4. Establir procediments sancionadors per aquelles empreses que

incomplissin reiteradament els acords internacionals i pels estats que ho

permetessin.

5. Gramatitzar que els estats desenvolupats paguin el deute ecològic

contret amb els països pobres a través de l’explotació secular dels seus

recursos.

6. Garantir la justícia ambiental per aquelles comunitats amenaçades o

exposades a injustícies ambientals en la totalitat del planeta.

Les perspectives obertes per l’exigència d’una responsabilitat social i ambiental

cada vegada més gran de les empreses no estan predeterminades per ningú

aliè a l’activitat dels agents socials progressistes.

En gran mesura depèn de la nostra capacitat per pressionar, arribar a acords

dignes i sòlids i orientar les transformacions en la bona direcció, abarcant tots

els nivells de la producció i la societat, des de la presència de l’Economia

Social en tots els fors mediambientals fins la negociació en els organismes

nacionals i internacionals.

Múltiples fronts estan oberts en aquests moments, amb diferents graus

d’implantació. Existeixen accions que podent semblar sense connexió, la tenen

i van en la mateixa direcció, per exemple, el creixement de les inversions en

fons ètics, socials i ambientals justs i sostenibles, poden ser una mostra de què

alguna cosa està canviant en el si de les societats.

El desenvolupament cada vegada més gran del Comerç Ètic i el Comerç Just

és, sens dubte, un altre important indicador que també empeny en la mateixa

direcció al tenir com objectiu garantir unes millors condicions de feina i de

desenvolupament sostenible dels productors exclosos o desfavorits en zones

pobres del planeta.

Page 34: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 44

Son només una mostra de les sensibilitats existents en la nostra societat

desenvolupada i que tenen allí la seva expressió.

En altres casos, són acords internacionals com per exemple la Directiva, avui ja

llei sobre el control Compostos Orgànics Volàtils o l’aplicació definitiva de

sancions als estats i empreses que incompleixen el protocol de Kyoto.

Com s’indica al començament, hem recorregut un llarg camí per una producció

més neta i sostenible, però ens queda un immensament gran per aconseguir

que les corporacions, les empreses i els estats adquireixin comportaments de

responsabilitat social i ambiental en les seves activitats.

Per això, comptem amb una font important d’experiències acumulades que ens

han de permetre assentar unes bases, esperem que sòlides, per imprimir un

nou i estratègic impuls mitjançant el qual poder introduir un marc de

responsabilitat social i ambiental obligatori en les empreses i especialment en

les de l’Economia Social.

Page 35: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 45

EL SECTOR D’INSERCIÓ I L’ECONOMIA SOCIAL

En el 5è Congrés descrivíem que en la nostra societat existien grups de

ciutadans/nes que, per diferents motius, no disposen dels recursos suficients,

tant econòmics com de relacions socials, que els impedeix accedir a les

oportunitat que ens està oferint el nostre Estat de Benestar. Definim el que per

nosaltres és el tan anomenat Tercer Sector com un conjunt d’entitats i

institucions que agrupen a una tipologia de col·lectius que, trobant-se aquests

en situació d’exclusió o de risc, s’organitzen produint respostes socials i

institucionals que van directament encaminades a compensar una situació que

produeix un cost social i econòmic per a la Comunitat.

Així mateix, vàrem veure quines eren les polítiques que en l’entorn de les

Polítiques Actives, es donaven des de les Administracions i quins eren els

nivells de resistència de la societat, dels empleadors, dels propis destinataris

per modificar aquelles posicions que condueixen, de no fer-ho, a situacions

cronificades de difícil solució, impedint accedir a les oportunitats necessàries

per modificar els signes d’exclusió que configuren la seva vida.

La Unió Europea i més en concret els països que patim un tradicional atur han

entrat en una espècie d’impotència per poder sortir del cercle viciós del

Creixement, Competitivitat i Atur i, lluitant també contra altres característiques

del Mercat Global, les deslocalitzacions industrials i la desregulació financera, i

poder mantenir, també un cost social “tolerable” a les nostres conquestes de

Page 36: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 46

l’Estat de Benestar que hem arribat i a les quals s’ha instal·lat la nostra

Societat.

A la UE, en aquests moments, es localitzen tres tipologies de persones, uns

(més o menys) 18 milions de persones a l’atur, i que estan esperant les seves

oportunitats. La majoria de les polítiques actives es dirigeixen per atendre

concretament aquest problema. Fa falta assenyalar que no solament no hi ha

hagut increment net en l’ocupació sinó que a més a més, existeix un segon

grup (9 milions de persones) que no són demandants actius d’ocupació, és a

dir, són aquells que emergeixen com a demandants quan la conjuntura política i

econòmica els indica que poden trobar algun treball i inclús regularitzar els

seus currículums. A aquests grups de ciutadans europeus, fa falta afegir-ne un

tercer grup que és el conjunt de persones que ni tan sols es poden imaginar

una situació de futur desitjable i que és de difícil quantificació. La gran majoria

d’aquest últim grup són els que s’instal·len amb més facilitat en l’exclusió social,

aquells pels que tan sols existeix el reducte de l’atenció social com a punt

d´enganxall amb la nostra societat, democràtica i participativa.

És en aquest grup on hem de fer una reflexió profunda i plantejar-nos que per a

la construcció de la UE no podem negar a ningú el dret a la seva participació, a

l’aportació de les seves capacitats, al dret a restablir-se com agents actius i a

recuperar la seva dignitat com a persones partícips d’un projecte comú: la

construcció de l’Europa de les Persones, dels grups heterogenis, de la

transversalitat , de la dimensió local i no solament del Capital i del Mercat.

La idea que s’està formant en general entre tots els agents socials és que és

necessari arribar a un consens d’intervenció comú en “lo social”, que ens

permeti contribuir a la creació del que anomenem com la Inserció per

l’Econòmic, dintre del que anomenem Economia Social i que la concebem com

un conjunt interrelacionat de processos que van produint un resultat social

Page 37: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 47

constatable, amb la incorporació d’actius socials a activitats econòmiques i que

provenen de sectors d’exclusió social.

Com a conseqüència de la col·laboració entre lo públic i lo social, podem

assenyalar aquell conjunt de respostes que s’han anat articulant, girant al

voltant de tres models:

1. Les iniciatives on la formació professional és prioritària i que estan

sostingudes per un entorn pedagògic, tenint aquesta formació una

relació directa amb el treball.

2. Les iniciatives on l’activitat principal gira a l’entorn de la intermediació

amb el mercat de treball, compartint activitats laborals amb més o menys

durabilitat.

3. Les iniciatives que amb una dimensió territorial implantada en un context

de desenvolupament econòmic local, i on el conjunt de les accions, amb

un sentit horitzontal, tenen com a objectiu l’ocupacionalitat dels sectors

més dèbils.

Passar a l’acció des d’una òptica moderna, suposa tractar els problemes amb

un criteri de participació activa. Es tractaria d’aconseguir, mitjançant projectes

empresarials innovadors, que els col·lectius en situació d’exclusió, passin

d’actituds passives a actituds actives, incorporant-se a la comunitat per sumar

totes les seves capacitats.

Només mitjançant una incorporació activa en la Comunitat, la persona és capaç

de desenvolupar processos que contribueixin a ser “reconegut” com a subjecte

positiu i participar plenament dels drets i els deures que el “subjecten” a la

mateixa.

Page 38: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 48

Avui la societat industrial té com a valor positiu i fonamental el treball, que

produeix la capacitat d’autonomia que genera tota activitat econòmica dins de

la comunitat. A la nostra societat no li agrada que es col·loquin en el seu entorn

persones o col·lectius “dependents” i als quals, d’alguna forma, fa falta

atendre’ls desviant recursos públics i privats. No obstant, últimament estan

apareixent idees com Responsabilitat Social de les empreses que, més per

motius de marketing, estan aportant recursos econòmics que no acaben

d’encertar amb la clau de compartir dita corresponsabilitat amb les entitats que

treballen en l’entorn de la inserció per l’econòmic en el mercat. Trobem més

decidida i reguladora per produir inserció directa, l’actitud del Govern de la

Generalitat a la proposta del seu Departament de Treball i Indústria de no

permetre cap adjudicació pública a empreses que no compleix el 2% de

reserva de discapacitats. Així com el que queda de manifest en l’article 19 de la

Llei 7/2004 de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives de contractació

preferent, fins el 20% dels contractes menors.

Avui la societat civil, i de manera excepcional en casos com l’ONCE, està

articulant solucions socieconòmiques que estan aconseguint resultats de

reincorporació laboral i social importants, sobretot per als col·lectius més

desfavorits, però una característica d’aquestes solucions és la seva difícil

visibilitat al estar molt difoses en el territori. Com la idea de sentir-se abrigades,

aquestes experiències es van organitzant al voltant d’un nou concepte que,

partint dels debats que s’han generat des de l’Economía Social, s’està

denominant com Economia Social i Solidària.

Amb els ulls de l’Economia Social, és aquí on podrem identificar el conjunt de

respostes que des de diferents racons s’estan organitzant davant al repte que

suposa pels governs, per la societat, pels agents socials i pels ciutadans, i que

ocupen espais d’activitat econòmica i de corresponsabilitat social; està produint

un sector que ve a complementar al del treball protegit dels centres especials

Page 39: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 49

de treball i que a Catalunya, queda recollit com les Empreses d’Inserció,

mitjançant la Llei 27/2002 de 20 de desembre de 2002.

Les recents investigacions socials en matèria de serveis comunitaris, han posat

en evidència que els canvis que han patit l’oferta i la demanda de serveis,

sobretot els de proximitat, han determinat l’exigència de disposar de noves

formes d’organitzacions que permetin concentrar els avantatges d’una gestió

privada amb l’orientació de l’interès col·lectiu. Entre les noves formes

d’organització, estan les empreses amb un objectiu social, que poc a poc es va

transformant en el que avui diem Empreses Socials o Empreses d’Inserció ja

anomenades. El paper d’aquestes organitzacions té un futur important.

En un recent informe realitzat per CCOO en el qual s’analitzen els diferents

dispositius d’inserció que es fan servir , el de les empreses d’inserció, és el que

més alta valoració arribar a tenir. Aquestes empreses, creades mitjançant la

corresponent llei aprovada pel Parlament de Catalunya, les enquadra i els

permet un àmbit legal d’intervenció, venen a contribuir a les polítiques actives

posant a disposició de les administracions els seus recursos humans, tècnics i

financers provenint dels seus promotors, per participar en projectes innovadors

que tinguin com a objectiu la incorporació d’actius socials a la nostra comunitat.

Aquestes empreses d’Inserció, a diferència d’altres sectors, han estat capaços

de transformar recursos de subsidiarietat en recursos econòmics i mercantils,

destacant per les bones pràctiques que venen desenvolupant en activitats

econòmiques i mercantils que agafen amplis sectors, moltes d’aquestes bones

pràctiques estan afiliades a la nostra Federació.

A més a més, i a diferència de les empreses ordinàries on el treball és un factor

de producció en moltes ocasions d’estrès i marginació i on és una utopia

pensar en trobar una feina que sigui creativa per al ser humà i, per tant, el més

Page 40: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 50

allunyat de l’objectiu fonamental com la formació d’un projecte personal i de

vida, al tenir aquest un caràcter precari i superficial, en canvi en les empreses

d’Economia Social (on recollim les noves formules de c.e.t.s. i de e.i.) és tot el

contrari al tenir l’objectiu de produir precisament itineraris personalitzats i també

d’inserció i al tenir una funció participativa i de redistribució dels recursos

laborals i un funcionament democràtic.

El resultat és una contribució a la dignitat de la persona com “un jo” participatiu,

i on l’activitat laboral no ha de ser solament una transacció de recursos, sinó

una font de relacions identificatòries entre les persones i una xarxa de relacions

socials normalitzades i socialitzants que garanteixin qualsevol procés de

permanència en la societat i més d’integració social.

Des d’aquests objectius, les Empreses Socials, per tant, contribueixen no

solament a recuperar actius socials, sinó que recuperen actius societaris al

inculcar un sentit de participació social als treballadors i també actius

econòmics al transformar recursos procedents de les prestacions amb caràcter

d’assistència social en recursos ordinaris amb valor afegit mitjançant plus-

vàlues socials.

Si mesurem tot l’anterior amb els nostres principis i el nostre esperit al iniciar

l’experiència en les nostres empreses, veurem que l’esperit amb el que es

creen les empreses d’inserció, s’identifica plenament amb els principis de

l’Economia Social, democràtica i participativa.

La nova Empresa Social és un espai específic que permet configurar des de la

competència individual fins la intel·ligència col·lectiva, mitjançant una

cooperació creativa basada en la confiança de tots els seus membres i

fonamentada sobre l’articulació dels desitjos individuals i les aspiracions

col·lectives.

Page 41: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 51

És evident que si l’aventura emprenedora de la inserció per l’econòmic no

tingués riscos i fos més fàcil, la nostra societat i el nostre teixit econòmic i

industrial estaria ple d’empreses d’inserció, donat el nombre de llocs de treball

necessaris. Si això no és així és perquè existeix una càrrega cultural important

en la nostra societat que es reprodueix i penetra en totes les escletxes de la

nostra economia i que prové d’un rebuig inconscient al “diferent” que es

tradueix en una oposició frontal a tota aquella forma d’organització productiva

incòmoda i no “lògica” perquè exigeix explicacions comprensibles.

Davant aquest nou repte que suposa la creació d'espais econòmics possibles

per a les empreses d'inserció, és evident la necessitat de reivindicar la formació

d'un nou perfil professional que és el d'Emprenedor Social. Sobre això, en la

nostra Federació saben i molt.

Aquests perfils hauran d’estar capacitats per a la realització de projectes

innovadors en un context de desenvolupament econòmic i local. Hauran

d’assumir el compromís de compartir i de participar dels mateixos valors i

cultura d'empresa amb persones procedents de situacions d'exclusió. Hauran

de ser capaces d'experimentar nous models d'organització, en la mesura que

sigui possible, i compartir els riscos que suposen unes noves regles de joc en

els terrenys monetari, financer, jurídic, econòmic i social, diferents fins ara a les

normes més relacionades amb situacions de serveis socials. Una altra de les

seves habilitats serà el posseir la capacitat d'oposar enfront dels models plans,

repetitius i lineals, models que facin de l'aprenentatge actiu, basat en

l'experimentació, l'avaluació, la valorització i la difusió de situacions noves o

inèdites en la creació de riqueses, un model generador d'aires nous en

l'economia del desenvolupament participatiu i democràtic.

És evident que l’esforç d’aquests nous emprenedors, haurà d’estar

acompanyat, al marge d’un marc normatiu desenvolupat, per les propostes

Page 42: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 52

realitzades des de les nostres administracions, que incloguin instruments que

permeten facilitar el desenvolupament d'aquest tipus de projectes empresarials:

Les Clàusules Socials i el Finançament Solidari.

Les Clàusules Socials vénen a representar l'aportació de recursos des de les

administracions públiques, com a reserva tutelada i procedents dels

pressupostos ordinaris destinats en el capítol de les inversions i del

subministrament de béns i serveis. Aquests recursos es disposen en forma de

condicions reservades en els plecs de les clàusules particulars recollides en els

Concursos Públics.

Les pròpies condicions de productivitat, qualitat i eficàcia que imposa el Mercat,

fan difícil la competitivitat de les empreses d'inserció en el mateix pel que

aquestes han de trobar aliances estratègiques que, recolzant-se en una bona i

permanent especialització de les seves activitats així com una dedicació al

territori on presten els seus serveis, aconsegueixin fer-se un nínxol en l'activitat

econòmica en la qual desenvolupa les seves propostes d'inserció social i

laboral.

Aquests recursos esmentats són les condicions d'accessibilitat a les activitats

econòmiques esmentades de les empreses d'inserció directament o en

col·laboració amb les empreses ordinàries mitjançant convenis específics.

Existeix el risc que si aquestes empreses d'inserció no se senten protegides per

una legislació, encara inexistent a l’Estat, es converteixin en prestadores de mà

d'obra barata per a sobreviure. És necessari, doncs, que el consens al que

s'arribi en la pràctica d'aquestes condicions de mercat, sigui el més ampli

possible i acceptat per tots els agents socials.

Avui en un context de l’Economia Global i a on el neoliberalisme ocupa un

espai ideològic important, les iniciatives que des de l’Economia Social estan

Page 43: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 53

apareixent i que se les coneix com Economia Solidària, és la conseqüència

d’una resposta social a la lògica capitalista.

Aquest conjunt de respostes empresarials, contribuïen a demostrar que encara

existeix democràcia i solidaritat econòmica i que una altra globalització és

possible.

Per a tot això, i des del nostre 6è Congrés, haurem de recollir l’esforç realitzat

pel conjunt d’entitats promotores d’aquestes experiències i oferir-les el nostre

més ferm recolzament i la nostra indiscutible solidaritat. L’experiència que la

nostra Federació porta en la seva història, ens permet reconèixer quan una

empresa és solidària i democràtica i, per tant, rebre el més fort dels nostres

desitjos d’èxit empresarial. Ben segur que qualsevol d’aquestes empreses que

s’apropi a la nostra organització, tindrà els serveis i l’assessorament necessaris

per contribuir al seu èxit, perquè darrera del nom segur que trobarem persones.

Page 44: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 54

LA FORMACIÓ, EINA DE FUTUR EMPRESARIAL

L’estratègia de futur que avui presentem no pot oblidar que dins de l’Estratègia

Europea per a l’Ocupació, fruit del Consell de Lisboa de març del 2000,

s‘adopta com a objectiu estratègic l’aprenentatge permanent al llarg de la vida,

com a mesura per aconseguir una economia europea dinàmica i competitiva,

capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors

ocupacions i major cohesió social, en l’horitzó del 2010.

Alhora, el Memoràndum sobre l’aprenentatge permanent fixa entre les seves

prioritats augmentar els nivells generals de formació i qualificació en tots els

sectors, garantint la formació de qualitat i assegurant al mateix temps que els

coneixements i les capacitats dels ciutadans s’ajustin a les transformacions

dels requisits laborals.

En aquesta línia, la FESALC, des de la seva creació i més intensament en els

darrers quatre anys, ha estat treballant aquesta estratègia en benefici de

l’Economia Social.

L’escenari formatiu actual té dues fonts principals de finançament de la

Formació. Per una banda, comptem amb la formació Contínua de Reciclatge

del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, que en l’últim any i com

a conseqüència dels canvis polítics de les darreres eleccions, ha sofert canvis

considerables que han afectat als diferents centres homologats de forma

Page 45: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 55

diferent, però que la FESALC ha mantingut els ingressos referents a aquesta

formació encara que distribuïts en poques especialitats.

D’altra banda i on s’ha treballat intensament aquest any ha estat en “estar”

entre els gestors dels Contractes Programes gestionats pel Consorci per a la

Formació Contínua de Catalunya. Aquest organisme gestiona els fons

transferits a la nostra comunitat autònoma, que abans gestionava la Fundación

Tripartita para la Formación en el Empleo, anteriorment FORCEM.

El treball presentat per la FESALC va estar entre els tretze expedients

aprovats, essent el nostre el cinquè en millor puntuació tècnica de sol·licitud. La

FESALC va poder accedir a la sol·licitud d’aquest fons com a Federació

representativa de l’Economia Social a Catalunya i la qualitat de la sol·licitud

presentada va donar els resultats esmentats.

Però un cop arribat a aquest punt, ens troben davant d’una problemàtica molt

important que condiciona el futur de la formació com a servei en general. En

aquest Contracte Programa, la FESALC només té la possibilitat de gestionar

formació d’empreses d’Economia Social, tenint en compte que hi ha altres

sol·licitants que poden ofertar formació dels seus Contractes Programes a tots

els treballadors de totes les empreses i, entre elles, les d’Economia Social. És a

dir, ens trobem limitats al nostre entorn empresarial sense poder sortir als

altres, mentre que patronals i sindicats sí poden entrar a treballar en el nostre.

Amb aquests antecedents coneguts caldria fer una reflexió conjunta sobre

diferents aspectes:

La FESALC fins a la data gestionava una oferta de formació contínua de

reciclatge subvencionada per la Generalitat i el Fons Social Europeu dirigida a

les PIME, sense diferenciació de la seva forma jurídica. De les PIME que hi han

Page 46: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 56

participat, només un 6% han estat empreses d’Economia Social en el darrer

any 2004. La resta de les PIME participants han considerat que l’oferta

formativa ofertada i en la forma presentada s’adaptava a les seves necessitats.

La qualitat oferta queda demostrada en els resultats obtinguts en les diferents

valoracions que des del departament de formació es realitzen basant-se en els

procediments establerts en el nostre sistema de qualitat. Els nivells de

satisfacció han estat el darrer any d’un 79,6 %, dada que es veu reforçada per

la fidelització observada per part d’algunes empreses i treballadors que fan

formació amb nosaltres any darrera any.

Les PIME d’Economia Social són empreses amb les mateixes necessitats que

qualsevol PIME que vulgui ser competitiva en el seu mercat. Per tant, i igual

que la resta de teixit empresarial, han d’estar preparades per donar resposta a

les necessitats del seu procés productiu o servei i a les demandes del seus

clients, però també han de poder estar preparades per anar-se adaptant i, si fos

necessari, a avançar-se als canvis del seu entorn empresarial.

La Formació Contínua és l’instrument per garantir que el capital humà de les

empreses, tant els treballadors de base com els equips gestors, s’adapti a la

societat del coneixement i de les noves tecnologies i que mantinguin la seva

capacitació professional davant dels canvis dels processos productius. És a dir,

que estiguin en millor posició davant de les exigències del mercat actual o futur.

És la interiorització d’aquest fet per part de les empreses i els seus recursos

humans el que ha de possibilitar afrontar amb èxit les dificultats o les

expansions en les que en un moment donat es puguin trobar les nostres

empreses.

La FESALC està treballant intensament en donar aquest recolzament a totes

les empreses d’Economia Social, possibilitant la formació de les persones que

Page 47: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 57

les integren mitjançant la utilització dels recursos econòmics disponibles i

obtinguts de les diferents administracions públiques en base a una gestió de

qualitat dels mateixos.

D’altra banda, seguim treballant per millorar, fet pel qual el Departament de

Formació es va certificar per AENOR en la norma UNE-EN ISO 9001:2000

durant el febrer del 2004 i aquest febrer passat ha renovat la seva certificació.

Aprofito per felicitar al Departament de Formació per la feina feta i a la vegada

animar a la resta de companys de la Federació que ha iniciat el procés de

certificació aquest any.

En la línia de millorar també ens volem adaptar, i ens volem adaptar a les

necessitats de les PIME d’Economia Social, a les vostres necessitats. Com a

concreció d’aquest propòsit vàrem presentar un projecte a la convocatòria per a

la realització d’Accions Complementàries i d’acompanyament a la formació

promoguda pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. El projecte

presentat i aprovat és una acció d’investigació i prospecció de caràcter

transversal i intersectorial, concretament, és un estudi de les necessitats de

formació de les Societats Laborals de Catalunya.

Durant aquest any 2005 estem desenvolupant l’esmentat estudi amb un primer

objectiu que és el d’identificar, descriure i analitzar les problemàtiques generals

i les necessitats reals de les Societats Laborals de Catalunya per poder

implementar nous criteris en el disseny i planificació dels plans i actuacions de

formació.

D’altra banda, i com a segon objectiu ens hem proposat conèixer i analitzar les

competències específiques que requereix l’exercici de la funció gerencial en les

Societats Laborals i definir les accions i processos formatius que són

necessaris per atendre-les.

Page 48: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 58

L’estudi proposat ens ha d’ajudar a tots, empreses i Federació, a fer una

reflexió conjunta i a posicionar-nos al respecte. Les conclusions de la feina

realitzada es presentaran en una jornada de difusió de l’estudi cap el mes

d’octubre d’enguany, jornada a la que esteu tots convidats i de la que

s’informarà puntualment.

La FESALC, a més de treballar per millorar i adaptar-se, també treballa per

innovar. Al voltant d’aquesta consigna gira el projecte europeu en el que la

FESALC està participant des del Departament de Formació.

En aquest cas, participem en un “Leonardo da Vinci”, projecte que s’ha batejat

amb el nom de “@languages: Virtual Learning Languages in a Multicultural

Professional Environment” dirigit al desenvolupament de les competències

lingüístiques en anglès de les PIME.

El projecte està liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i comptem

com a socis amb la Charles University, Institute for language and Preparatory

Studies, Foreing Languages Teaching Department INTEX de la República

Checa, la Hellenic Organization for Small and Medium Size Enterprises and

Handicraft S.A (HOMMEH S.A) d’Atenes i la Fondazione Aldini Valeriani de

Bologna (FAV).

L’objectiu del mencionat projecte és el de desenvolupar una eina formativa

innovadora i d’alta qualitat per a l’aprenentatge de l’anglès utilitzant les noves

tecnologies, adaptada als requeriments del personal de les PIME,

concretament dels departaments comercials.

La utilització de les noves tecnologies en aquest projecte està dirigida a dos

aplicacions: sobre el material didàctic i sobre l’entorn virtual d’aprenentatge.

Page 49: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 59

Treballar amb la UOC, universitat capdavantera en la utilització de les noves

tecnologies a l’àmbit formatiu, i amb els altres socis d’aquest projecte ens

permetrà beneficiar-nos d’altres experiències que, sens dubte, ens enriquiran a

tots; al mateix temps que podrem aportar una visió d’empresa molt útil, real i

necessària en l’àmbit de l’ensenyament representat en aquest projecte per les

dues universitats.

El compaginar els interessos del món educatiu i el món empresarial és un dels

objectius indirectes d’aquest projecte en el que la FESALC, com a representant

de la nostra realitat, aportarà les vostres experiències, necessitats i inquietuds.

Per aquesta nova etapa que iniciem, des de Formació, ho fem amb l’esperit de

desenvolupar la nostra capacitat d’innovació, de competitivitat i d’iniciativa

pròpia dels nous projectes.

És un moment de reptes, faran falta noves idees i noves formes de pensar però

tirar endavant no serà possible sense la col·laboració de les empreses.

És per això que us convidem a participar en totes les propostes ara

presentades i futures amb el convenciment que a major implicació i participació

de les empreses d’Economia Social, majors beneficis per a totes les persones

que la formem.

Page 50: Present i Futur de les Societats Laborals

6è Congrés Som Societat, Fem Economia

Ponència Estratègica 60