L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES

SOCIETATS3r ESO

Anomenem economia a la ciència que estudia les lleis que regeixen la producció, comercialització i consum dels béns escassos (econòmics) que serveixen per a satisfer les necessitats humanes.Les persones tenim necessitats i desigs als quals les diverses activitats econòmiques que donen resposta. Aquestes activitats completen un sistema en què tots els elements estan relacionats.

INTRODUCCIÓ

Actualment, al planeta hi conviuen el sistema econòmic de subsistència, el capitalista, les economies planificades i els models mixtos. Els recursos del planeta són limitats. L’explotació econòmica d’aquests recursos posa en risc el desenvolupament futur de les noves generacions. Per tant, totes les activitats productives han de fer un ús racional dels recursos i minimitzar la creació de residus. Les persones també hi podem contribuir amb un consum responsable.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESLes persones tenim necessitats. Per exemple, alimentar-nos, vestir-nos, desplaçar-nos o tenir cura de la higiene personal. També les societats tenen necessitats col·lectives com ara la sanitat, la justícia, la comunicació i l’educació.Què entenen per activitat econòmica?Anomenem activitat econòmica el conjunt d’activitats que porten a terme els éssers humans per cobrir les diverses necessitats de les persones i de les societats, sigui produint bens o prestant serveis.

L’activitat econòmica tres fases: la producció dels béns i els serveis, la seva comercialització i, finalment, el seu consum.

Producció, comercialització i consum

Producció En la fase de producció, les empreses han de decidir quins béns produeixen, en quina quantitat i quins mitjans han d’emprar. En la producció de béns es combinen els recursos naturals, la tècnica i el treball.Els béns poden ser de dos tipus, els béns de consum o finals i els béns de producció o intermedis:- Els béns de consum satisfan directament les

necessitats dels consumidors.- Els béns de producció són els materials, les

màquines, les eines, etc., que s’utilitzen per a la producció de béns de consum.

La producció de serveis, com ara la sanitat, el transport públic o la informació, comporta la creació i l’organització, en cada cas, d’hospitals, xarxes de carreteres o cadenes de televisió.Comercialització Després de la producció, es requereix la comercialització, és a dir, les activitats que acosten els béns produïts per les empreses als consumidors. Aquesta fase inclou els processos d’emmagatzematge, transport i venda.En les economies més complexes, aquest procés de comercialització pot ser a dos nivells: la venda a l’engròs i la venda al detall.En el primer cas, els majoristes compren grans quantitats de productes que, posteriorment, venen a altres comerciants o altres empreses. En el segon cas, els detallistes compren petites quantitats als majoristes i les venen al públic.

Consum La compra de béns i serveis permet a les persones satisfer les seves necessitats. És a dir, poden consumir productes o utilitzar béns o serveis. Els éssers humans consumim aliments, begudes, etc., o utilitzem el televisor, l’ordinador, etc., que hem comprat abans. BÉNS DURADORS I NO DURADORS

Els béns duradors es poden fer servir durant un període de temps relativament llarg. En canvi, els béns no duradors són aquells que es consumeixen en una o poques utilitzacions.

Quin tipus de consumidors som?Les necessitats primàries de les persones són totes aquelles que resulten imprescindibles per poder sobreviure. En canvi, les necessitats secundàries són les que fan augmentar el nostre benestar.Les necessitats i els desigs de les persones poden ser il·limitats, però els recursos per satisfer-los (matèries primeres, treball, serveis...) són limitats. Per aquesta raó, és necessari seleccionar què cal produir o quin servei cal oferir i buscar la manera més eficient de fer-ho.El concepte consumisme fa referència al consum excessiu, a l’afany per adquirir productes i serveis de manera massiva per part dels individus d’una societat. Quan aquesta pràctica abusiva es generalitza, parlem de la societat de consum, un col·lectiu que posa en risc el medi ambient i complica poder satisfer les necessitats de les generacions futures.Tenir clares les nostres prioritats i redactar una llista amb el que necessitarem, abans d’anar a comprar, és un bon principi per convertir-nos en consumidors responsables.

ELS FACTORS DE PRODUCCIÓPer produir béns i serveis necessitem uns recursos naturals i el treball de persones, a més de capital, tecnologia i coneixement. Aquests elements són els factors de producció. Els recursos naturals La natura ofereix una gran varietat d’elements que aprofitem i transformem per satisfer les necessitats de les societats humanes, i per això els anomenem recursos.L’aigua, el sòl, la fauna, els boscos i els minerals són alguns dels exemples de recursos naturals.Aquests recursos naturals, són limitats i presenten problemes d’esgotament. Per tant, hem d’evitar sobreexplotar-los.

El treballEl treball és tota activitat humana, física o intel·lectual, útil per produir béns o subministrar serveis, necessaris per a les persones i les societats. Malgrat el desenvolupament tecnològic actual, no hi ha cap societat que pugui portar a terme una activitat econòmica sense la presencia d’una persona com a mínim.El capitalPer produir béns o serveis és indispensable disposar d’un capital. Es poden distingir dos tipus de capital: el físic i el financer.• El capital físic està constituït per elements materials.

Adquirir els terrenys on s'instal·larà l’empresa, edificar i condicionar les instal·lacions i comprar la maquinària i la matèria primera requereixen una inversió econòmica considerable.

• El capital financer es refereix als diners que es necessiten per fundar una empresa i mantenir la seva activitat. Si els propietaris no disposen de prou diners, han de demanar préstecs o subvencions a altres institucions.

La tecnologia i el coneixementLa producció de béns i serveis també necessita la tecnologia. Els coneixements tècnics i les habilitats fan possible el disseny, la construcció i l’ús d’artefactes que permeten transformar el medi i produir béns i serveis.Hi ha tecnologies molt diverses i diferents entre si. Habitualment distingim tres grans tipus de producció en funció de la tecnologia emprada: la producció manual, la producció mecanitzada i la producció tecnificada.Una economia moderna i competitiva exigeix un sistema educatiu de qualitat per formar persones i uns centres de recerca capaços de crear noves idees

TECNOLOGIA I ECONOMIA

La tecnologia és un factor cada cop més important en els processos de producció, i actualment és determinant en el creixement econòmic. Els avenços tècnics han permès incrementar la productivitat de les empreses, millorar la qualitat dels productes, estalviar despeses en la mà d’obra i aconseguir més eficàcia, és a dir, dedicar el menor temps possible a l’obtenció del producte desitjat.Les grans companyies disposen de laboratoris de recerca tecnològica, que es dediquen a buscar aplicacions pràctiques als avenços científics en camps diversos.

Els agents econòmicsL’activitat econòmica la fan els anomenats agents econòmics. Són les persones, les empreses i l’Estat, que amb les seves decisions intervenen de manera decisiva en el funcionament de l’economia. Aquests agents són els que produeixen, intercanvien i consumeixen els diversos béns i serveis.• Les persones → fan el paper de consumidors. Les persones

dediquem una part considerable dels nostres recursos econòmics a comprar béns i serveis per satisfer les nostres necessitats.

• Les empreses → són les unitats econòmiques bàsiques de producció i distribució. Mitjançant el treball i el capital, fabriquen i distribueixen béns i serveis.

• El sector públic → duu a terme activitats econòmiques amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses.

L’Estat estableix el marc jurídic que regula l’activitat econòmica privada.

ELS SECTORS DE PRODUCCIÓLes activitats econòmiques que es es porten a terme sobre un territori són molt variades. Per estudiar-les, normalment s’organitzen en quatre grans sectors.El sector primariComprèn les activitats destinades a obtenir aliments i matèries primeres del medi natural: l’agricultura, la ramaderia, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.Les activitats primàries han evolucionat molt amb el temps i, actualment, presenten una gran diversitat entre països.

El sector secundariAquest sector inclou el conjunt d’activitats econòmiques que transformen les matèries primeres que provenen de la natura en productes elaborats.Les més rellevants són la indústria, la construcció, la mineria i l’explotació de les fonts d’energia (aigua, petroli, gas...).Les activitats secundaries han anat evolucionant a mesura que s’hi ha anant aplicant tècniques noves, i s’ha pogut disposar d’energia suficient, de comunicacions fàcils i d’un mercat per vendre els productes.

El sector terciariEngloba una gran diversitat d’activitats que, a diferència dels sectors primari i secundari, no produeixen un bé material, sinó que ofereixen un servei a la població o a altres empreses.Algunes de les activitats més nombroses són el comerç, el transport, la sanitat, l’educació i el turisme.El màxim creixement d’aquest sector ha estat possible gràcies a l’aparició i l’expansió de la societat de la informació, que comporta canvis tan importants com ara el desenvolupament científic i tècnic, la globalització de l’economia i el creixement dels intercanvis, fins el punt que es parla de la revolució del terciari.També hi ha un terciari banal, sector dedicat a les activitats econòmiques que requereixen poca preparació i que acostumen a estar mal remunerades, com ara el servei domèstic, les feines de neteja i la venda ambulant.

El sector quaternariActualment es diferencia un nou sector econòmic, el quaternari. En aquest sector de l’economia s’inclouen aquelles activitats relacionades amb la gestió i la distribució de la informació, així com les activitats de recerca i innovació econòmica, social i cultural.És un sector basat en el coneixement i, per tant, requereix mà d’obra molt qualificada.La utilització de tecnologia molt avançada, una inversió considerable en recerca i el control de qualitat dels productes són algunes de les característiques de l’economia de la nostra societat.

La taxa d’ocupacióÉs la relació entre la població en edat de treballar i la població ocupada. Es considera un indicador clau per valorar el benestar social. Que ens indiquen les estadístiques d’ocupació per als pròxims anys?Periòdicament es reuneixen els representants de les grans organitzacions internacionals. També ho fan els caps d’Estat i els ministres d’economia dels diversos països amb els dirigents dels bancs centrals i les principals empreses mundials.En aquestes reunions es prenen decisions que influeixen en les polítiques econòmiques dels Estats. Les oficines estadístiques d’aquestes organitzacions i institucions i les respectives de cada Estat ofereixen dades que ens permeten extreure una sèrie de conclusions:

En les economies mundials, tant en els països desenvolupats com en els països en vies de desenvolupament, el sector primari i el secundari resten efectius a favor del sector terciari.A la Unió Europea (UE), la taxa d’ocupació del 2013 va ser del 68,5%. Els valors més elevats, entre el 76% i el 80%, van tenir lloc a Suècia, Alemanya i els Països Baixos. A Espanya, ja taxa va ser del 58,6% Les taxes d’ocupació són més baixes entre els treballadors de més edat, d’entre 55 i 64 anys. Aquesta tendència creix cada any.L’atur afecta, sobretot, la joventut.Les taxes d’ocupació varien segons en nivell d’estudis assolit. Com més preparació, més elevades són les expectatives de trobar feina.

ELS SISTEMES ECONÒMICSTotes les societats s’han d’organitzar per respondre les preguntes sobre què han de produir, com ho ha de fer i per a qui. En conseqüència, un sistema econòmic és la manera com es produeixen els béns i els serveis en una societat. Al llarg de la història han existit diferents modes de producció com l’esclavista, el feudal,... En l’actualitat podem trobar-ne quatre tipus: el sistema de subsistència, el sistema d’economia planificada, el capitalista intervencionista (o sistema mixt) i el capitalista de lliure mercat.

El sistema de subsistènciaEn aquest sistema, les persones produeixen tot allò que necessiten per cobrir les seves necessitats bàsiques. Només allò que els sobra del que produeixen ho venen o ho intercanvien en el mercat local.Aquest sistema econòmic el trobem en societats amb nivells de desenvolupament molt escàs.

El sistema d’economia planificadaAquest sistema no reconeix la propietat privada dels mitjans de producció. L’Estat és qui controla tots els aspectes de l’economia, i, per tant, és el propietari de les empreses, decideix que s’ha de produir i en quina quantitat, i fixa els preus i com es repartiran els beneficis, , teòricament de manera igualitària (el benestar de tots per igual com a objectiu).Va ser ideat per Karl Marx i Friedrich Engels i posat en pràctica a la URSS després de la revolució russa, estenent-se a quasi la meitat de la població mundial en la dècada del 1970, però avui perdura en pocs estats, com ara Corea del Nord, Cuba i la Xina, tot i que aquest últim país està obrint poc a poc la seva economia al sector privat i a la inversió estrangera.

El sistema capitalistaDefensa la lliure competència entre individus i empreses per dur a terme qualsevol activitat econòmica, por la qual cosa també se’l coneix com a sistema de lliure mercat.Es basa en la llei de l’oferta i la demanda per aconseguir uns preus justos que permetin a les persones satisfer les seves necessitats. Els mitjans de producció (terres, maquinària, tecnologia, empreses...), són de propietat privada.L’organització de l’economia capitalista va arribar amb la Revolució Industrial (Adam Smith) al final del segle XVIII i, malgrat que no s’ha acabat mai d’implantar en estar pur, és la que predomina en el món actual.

El sistema econòmic que predomina en el món actual és el capitalista o d’economia de mercat.MercatEl mercat és el lloc on es compren i es venen els béns i els serveis. Al mercat coincideixen els venedors, que pretenen obtenir el màxim benefici dels productes que venen, i els compradors, que busquen satisfer les seves necessitats amb la mínima despesa.Aquest sistema parteix de la base que únicament el lliure joc de l’oferta i la demanda s’aconsegueixen els preus justos que permeten a les persones satisfer les seves necessitats. La confrontació dels interessos entre venedors i compradors permet fixar un preu satisfactori de les mercaderies i els serveis per a tots dos.

PublicitatLes empreses utilitzen la publicitat per donar a conèixer els productes i els serveis que ofereixen.El punt d’equilibri entre el preu i la quantitat de producte venut no és fix, sinó que fluctua segons les circumstàncies: és la llei de l’oferta i la demanda.L’objectiu de la publicitat és incentivar el consum. De vegades, ens fa creure que un desig és una necessitatPreuEl preu depèn de la quantitat de productes i de compradors. Si l’oferta és escassa i hi ha molts compradors que volen un mateix producte, el preu puja.

L’economia mixtaL’economia mixta és un model d’organització que inclou elements del capitalisme i de l’economia planificada.En aquest sistema mixt, el mercat assigna els recursos però l’estat intervé, en més o menys grau, per regular el funcionament de l’economia.

Les economies alternativesAquestes economies tenen en comú el rebuig al sistema capitalista perquè consideren que aquest model no respon a les necessitats reals del conjunt de la població i fomenta les desigualtats.Les economies alternatives s’oposen a un model únic per a tota la societat i es fonamenten en valors com la solidaritat entre les persones, el respecte a la natura i el bé comú.

La globalització econòmicaEl concepte globalització econòmica fa referència a la integració de l’economia mundial en un únic sistema econòmic dominat pel capitalisme.Aquest fenomen comporta una disminució progressiva de la capacitat de decisió dels Estats sobre la seva economia.Molt relacionada amb la globalització està la deslocalització que és un procés per mitjà del qual una empresa canvia totalment o parcialment el lloc on s'ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l'objectiu de reduir costos laborals o d'obtenir incentius fiscals o financers.

ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEALa Unió Europea (UE), és, en conjunt, una societat postindustrial. Amb un sector primari en retrocés i un sector secundari que es manté fort, però que es troba lluny de ser el principal, l’economia comunitària es basa en un potent sector de serveis.Tot i el grau de desenvolupament de la seva economia, la UE intenta afrontar els reptes que es continuen plantejant en els diferents sectors econòmics.

El sector primariEl sector primari és poc representatiu dins del conjunt de l’economia de la UE; tan sols representa el 2% del PIB i ocupa menys del 5% de la població activa. Amb tot, es troba immers en un procés de transformació perquè s’ha d’adaptar a la liberalització del comerç mundial, a la incorporació de nous Estats membres, al desenvolupament tecnològic i a les exigències mediambientals.Pel que fa als productes que s’obtenen del sector primari, en destaquen els següents: • L’agricultura conrea cereals (blat, ordi i blat de

moro). Entre les hortalisses destaquen la patata i la remolatxa sucrera, el tomàquet, la pastanaga i la ceba. La poma, la taronja i el préssec són les fruites principals.

• La ramaderia porcina és la que disposa de més exemplars i la que produeix una quantitat més gran de carn. També cal assenyalar la producció lletera.

• La pesca ha reduït les captures, tres quartes parts es duen a terme a l’atlàntic nord-oriental i són principalment d’areng, amploia i verat. L’aqüicultura, que representa el 20% del total de la producció pesquera de la UE, es centra sobretot en la cria de diversos mol·luscs, truita i salmó.

El sector secundariMalgrat l’increment dels serveis en l’economia europea, el sector secundari ha mantingut relativament altes les taxes de producció i ocupació: representa el 35% del PIB comunitari i dóna feina al 25% de la població activa.La UE no disposa d’una política industrial comuna pròpia, però proposa una sèrie d’actuacions i són els Estats que decideixen si volen seguir-les o no.Els sectors industrials més destacats són la metal·lúrgia i la fabricació de maquinària, en la industria pesant, i la indústria alimentària, química i automobilística, en la indústria lleugera.La majoria dels intercanvis de béns industrials es realitzen entre els Estats membres. Tanmateix, la UE també exporta –principalment als Estats Units, Suïssa i Rússia- maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions, i importa –de la Xina, els Estats Units i Rússia- maquinària, productes i vehicles.

La crisi econòmica del 2007 va afectar el sector secundari. Algunes indústries, com ara la de l’automoció, es van adaptar a la nova situació deixant de produir de manera massiva per fer-ho segons la demanda. El subsector més castigat fou la construcció, que va reduir l’activitat a mínims històrics, com també l’índex d’ocupació.

El sector terciariEls països de la UE obtenen bona part de la riquesa de les activitats terciàries, el 70% del PIB, les quals ocupen gairebé el 70% de la població activa. Activitats econòmiques como ara el comerç, el transport i el turisme s’ha beneficiat de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals: • En l’àmbit dels intercanvis comercials, la UE és el

principal exportador de mercaderies i serveis del món i duu a terme, aproximadament, una cinquena part de les importacions i exportacions mundials.

• El sector dels transports genera a la UE el 10% del PIB i dóna feina a més de 10 milions de persones. Amb tot, té el repte de millorar i homogeneïtzar la xarxa i la interconnexió entre els països membres.

• El turisme representa el 9% del PIB mundial i un de cada dotze llocs de treball. La UE continua sent la destinació preferida de la majoria de turistes, concretament el 51% seguida de la regió d’Àsia - Pacífic amb el 22%, que és la zona que ha crescut més els darrers anys

Els reptes dels sectors econòmics a la Unió EuropeaLes institucions europees disposen de normatives reguladores i dotacions econòmiques per planificar, cohesionar i fomentar el desenvolupament de l’economia en tots els Estats membres i fer front als reptes que es plantegen:• En el sector primari, els reptes són: augmentar la

productivitat i la competitivitat dels sectors, estabilitzar els mercats, assegurar el nivell de vida de la població ocupada en aquestes activitats, produir de manera respectuosa amb el medi ambient, avançar en les condicions sanitàries i el benestar dels animals, garantir l’aprovisionament d’aliments sans a la població i assegurar preus raonables al consumidor.

• Els reptes del sector secundari tenen a veure amb la competitivitat en el mercat global i la necessitat d’innovació, de canvis tecnològics i d’una millor formació professional.

El model energètic de futur constitueix un altre desafiament; els països de la Unió Europea tenen llibertat per desenvolupar les fons d’energia que vulguin, però caldria que prioritzessin les fonts renovables, com també que reduïssin el consum energètic i la contaminació ambiental.

• El terciari, i concretament el sector dels transports, es planteja com a objectiu la millora i homogeneïtzació de la xarxa a tots els països membres, ja que els nombrosos desplaçaments de mercaderies i passatgers provoquen problemes de congestió del trànsit, contaminació, seguretat viària, etc.Quan al sector turístic, els reptes són, d’una banda, oferir nous serveis adaptats a les necessitats del perfil de cada client, i, de l’altra, respondre a l’augment dels països competidors fora de la Unió Europea.

L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEALa interdependència econòmica global ha augmentat considerablement en les últimes dècades. Aquest procés de mundialització ha beneficiat la Unió Europea i li ha proporcionat prosperitat econòmica. Avui li planteja nous reptes, ja que els seus països membres estan obligats a ser cada cop més competitius.Les principals magnituds econòmiques de la Unió EuropeaLa Unió Europea, considerada com un mercat únic de 28 països, és un dels principals agents econòmics del planeta. La UE aporta un 18,6% de la producció mundial i el seu producte interior brut (PIB) representa el 30% del total mundial. L’euro s’ha convertit en una divisa internacional clau. A més a més, entre les economies més avançades del món, on els Estats Units, la Xina, el Japó i el Brasil ocupen els primers llocs, es troben alguns Estats europeus, com ara Alemanya, França i el Regne Unit, encara que queden molt lluny d’aquelles principals potències.

El PIB de les principals economies mundials

La Unió Europea i la crisi econòmicaDesprés de dues dècades de creixement que han situat la Unió europea en una posició econòmica destacada, algunes dades macroeconòmiques demostren que la recessió iniciada el 2007 l’ha debilitat.La UE presenta un creixement econòmic feble, una inflació molt baixa, una taxa d’atur considerable en alguns països i un endeutament públic massa elevat en economies tan importants com són la italiana, la francesa i l’espanyola.Tanmateix, Europa afronta el repte de deixar enrere una de les etapes més negres de la seva economia i iniciar-ne una altra de més pròspera. A partir del 2015, les economies europees s’han començat a beneficiar d’una conjunció de factors favorables: els preus del petroli es mantenen relativament baixos, el creixement de l’economia mundial és sostingut i l’euro s’ha continuat depreciant respecte al dòlar, cosa que afavoreix les exportacions.

Taxa d’inflació: elevació percentual anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans.Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però que busquen feina sobre el total de la població activa.Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una moneda respecte a altres en el mercat dels diners.

Els estats membres de la UEMLa Unió Econòmica i Monetària (UEM) és la integració dels diversos països membres de la UE en un mercat comú que utilitza una moneda única, l’euro. En aquest mercat es respecta la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals.Igualment, es pretén establir una política comercial comuna respecte als països que no pertanyin a aquest mercat comú.

Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP) Des de l’any 2014, la UE i els EUA negocien una Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP, per les sigles en anglès), per crear la zona de lliure comerç més gran del món, amb 800 milions de consumidors i la meitat del PIB global. D’aquesta manera, les mercaderies circularien sense impediments a banda i banda de l’Atlàntic. Tanmateix, aquesta flexibilitat suscita alguns dubtes entre una part de la ciutadania, que es manifesta obertament en contra d’aquest tractat.

El futur econòmic de la Unió EuropeaL’estratègia de les institucions europees per als pròxims anys consisteix a donar resposta a la crisi financera i econòmica originada el 2007. Per a això, la UE es planteja aquests objectius:• Coordinar les polítiques dels diversos governs

estatal, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea.

• Portar a terme una política financera europea comuna, que donaria més estabilitat econòmica, contindria la inflació i permetria un creixement més elevat.

• Invertir en recerca i innovació fins a un 3% del PIB.• Combatre l’atur, que afecta més de 26 milions de

persones, per aconseguir un nivell d’ocupació del 75% dels ciutadans d’entre 20 i 64 anys.

• Fomentar la formació adoptant polítiques que disminueixin l’abandó escolar a menys de 10% i que elevin a un 40% les persones d’entre 30 i 34 anys que tinguin un nivell d’ensenyament superior.

• Reduir en 20 milions les persones que actualment es troben en risc de pobresa i exclusió social.

CATALUNYA EN EL MARC DE LA UNIÓ EUROPEALa Unió Europea és una realitat que ens afecta en el dia a dia com a ciutadans de l’Estat espanyol i també com a ciutadans de la nostra comunitat autònoma. Catalunya participa activament a dos nivells en la política econòmica europea: d’una banda, a través de la política comunitària de l’Estat espanyol, i, de l’altra, com a membre de les diverses organitzacions i moviments que defensen els interessos de les regions dins de la Unió.

La contribució de Catalunya a l’economia de la Unió EuropeaLa posició estratègica de Catalunya i les seves comunicacions amb la resta de la Península i del continent europeu afavoreixen les activitats econòmiques.Catalunya forma part d’un grup anomenat els motors d’Europa, integrat per regions europees afins en aspectes com ara la població, l’extensió i l’economia. Aquestes regions són Lombardia al nord d’Itàlia, Roine-Alps a França i Baden-Wüttemberg a Alemanya. El sector serveis ocupa a la major part de la població activa i proporciona un altíssim percentatge del PIB anual. El sector turístic ha estat clau per fer front a la crisi econòmica d’aquests darrers anys, ja que l’aportació del turisme al PIB català i comunitari és significativa.

L’evolució d’alguns sectors industrials (metal·lúrgic, maquinària, agroalimentari i químic) ha contribuït a augmentar la riquesa de la UE. Són moltes les indústries catalanes que s’han deslocalitzat cap a països europeus.A Catalunya, com a la resta de la UE, el sector agrari aporta un baix percentatge al PIB i ocupa a poca població activa. La pesca està en recessió, a causa de la disminució del volum de captures al Mediterrani.

Les inversions de la Unió Europea a CatalunyaMalgrat el seu dinamisme, l’economia catalana pateix, igual que l’espanyola, algunes mancances greus. La taxa d’atur i la taxa d’inflació de Catalunya acostumen a situar-se per damunt de la mitjana europea.La política regional i de cohesió de la UE pretén reduir les desigualtats econòmiques i socials entre les regions d’Europa i aconseguir que els ciutadans disposin de bons serveis i oportunitats, visquin on visquin.Des del 1989 fins el 2013, Catalunya va rebre ajuts de la UE per un import superior als 10000 milions d’euros.Les inversions s’han destinat principalment al transport ferroviari, la construcció de carreteres, la rehabilitació de nuclis urbans, el sanejament d’aigües, el tractament de residus i a projectes de recerca i desenvolupament.

Quins tipus de projectes finança la Unió Europea a Catalunya’La Unió Europea destina un terç del seu pressupost anual a finançar projectes a través de la política regional i de cohesió. Alguns d’aquests projectes són els següents:

- El centre d’R+D per a la indústria agroalimentària a la ciutat de Lleida, contribueix a la modernització, la competitivitat i el desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari, agroforestal, aqüícola i pesquer, i dels sectors relacionats amb l’abastament d’aliments sans i de qualitat destinats al consum.

- l’última ampliació del Port de Barcelona permet acollir línies marítimes, oferir més serveis i consolidar-se com a porta d’entrada al sud d’Europa de les mercaderies de l’Extrem Orient.

- La finalitat de la planta depuradora del Besòs i de la del Baix Llobregat és tornar l’aigua residual i pluvial al medi en les millors condicions per garantir l’abastament d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona.

- Infraestructures de telecomunicacions a la Catalunya rural. Allà on hi ha mancances de cobertura i no arriben els operadors privats, el projecte permet disposar d’Internet de banda ampla, telefonia mòbil i televisió digital terrestre.

QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICALes crisis econòmiques són períodes considerablement llargs de temps en els quals es produeixen canvis negatius importants en les principals variables econòmiques. Aquests canvis negatius són generalitzats en el conjunt de l’economia, és a dir no afecten només unes activitats concretes o un únic sector.Segons el grau de la crisi en l’activitat econòmica, podem diferenciar, de menys a més intensitat, entre una desacceleració, una recessió i una depressió.

Desacceleració és una reducció del ritme de creixement. Per exemple estem creixent al 3%, però el petroli puja de preu. La renda per càpita es redueix i aquest any creixem al 2%. No es tracta de la fi del món, simplement el creixement s'ha ralentit.

En principi una recessió seria una reducció del PIB. És a dir, la producció, la renda, la riquesa nacional, cau i perdem poder adquisitiu. Tècnicament es considera que estem en recessió quan el PIB decreix després de dos trimestres de caigudes consecutives. Així que si un mes hi ha una caiguda del PIB tampoc significa la fi del món. Encara que ha de ser un senyal d'alarma, pot ser que només sigui un succés puntual.

Una depressió econòmica entra dins de la categoria de desastre. Es tracta d'una caiguda del 10% del PIB en un any. No és habitual que succeeixi, però en ocasions pot succeir. En aquest cas la destrucció d'ocupació pot estar gairebé assegurada, així com el tancament d'empreses. Es tracta d'un dels pitjors casos possibles

Causes de la crisisL’economia de mercat presenta avantatges i inconvenients. Una de les limitacions més destacades del sistema capitalista és la inestabilitat cíclica.En el capitalisme, la iniciativa en l’activitat econòmic la tenen persones i empreses que, sense intervenció de l’estat, competeixen lliurement entre si per obtenir el màxim benefici.Aquesta competència porta les empreses a especular, arriscant-se a comprar béns o serveis que es creu que poden pujar de preu. L’objectiu és vendre’ls, moltíssim més cars, i obtenir un guany elevat.Amb aquesta pràctica es poden obtenir beneficis quantiosos. Però, quan les expectatives canvien, els compradors o inversors s’afanyen a vendre allò adquirit amb l’objectiu d’obtenir beneficis o minimitzar les seves pèrdues.

Aquesta actitud provoca una caiguda brusca i sobtada dels preus dels béns o els serveis amb els quals s’ha especulat.D’aquesta manera, a una fase d’expansió la segueix una de recessió, seguida al seu torn d’una altra d’expansió, i així successivament.

Conseqüències de la crisisL’excés especulatiu desemboca moltes vegades en crisis econòmiques que tenen conseqüències molt greus per a milers de persones i beneficis per a un grup reduït d’especuladors.Les grans crisis globals afecten significativament el nivell de benestar de milions de persones.La falta de capacitat de consum porta les empreses a reduir la producció i a prescindir de mà d’obra.Les persones a l’atur no disposen de recursos suficients per adquirir els productes i els serveis de primera necessitat, i aquest fet redueix encara més la baixa expectativa de producció de les empreses, moltes de les quals han de tancar.Sense recursos, les famílies no poden fer front a les obligacions econòmiques contretes amb les entitats financeres ni pagar els serveis i els bens adquirits.

En canvi, una minoria obté beneficis del procés especulatiu i també del període de crisi que els permet tornar a comprar, a un preu molt econòmic, els béns i els serveis als quals molt altres ja no poden accedir.

Una crisis es pot evitar? En el nostre sistema econòmic actual no és possible evitar les fluctuacions cícliques de l’economia. Tampoc no és fàcil detectar-les abans, a causa de les nombroses variables que hi intervenen, ja que és un fenomen complex. No obstant això, hi ha institucions econòmiques i polítiques internacionals que disposen de dades i de professionals preparats per introduir mesures que redueixin l’impacte d’aquestes crisis de manera global o considerant les circumstàncies individuals de cada país. L’ alfabetització financera és un altre repte de la ciutadania dels països desenvolupats. Com a consumidors, necessitem saber elaborar un pressupost familiar, establir plans d’estalvi, administrar deutes i consumir de manera sostenible.

L’actual societat capitalista es

divideix en dues classes socials

Burgesia o empresaris Propietaris dels mitjans de producció

Proletariat o treballadors No tenen mitjans de producció, sols força de treball

Força de treball Salari

EL MERCAT LABORAL

La burgesia treu el seu benefici de la quantitat de treball que no li paga al treballador (plusvàlua).

VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

TREBALL PAGATAL TREBALLADOR

TREBALL NO PAGAT

→ PLUSVÀLUA

La població activa i el mercat de treballEl treball es compra i ven al mercat de treball com qualsevol mercaderia: el treballadors que ofereixen el seu treball són l’oferta, els empresaris que busquen treballadors són la demanda, el treball és la mercaderia i el salari és el preu.La població activa està formada per totes les persones ocupades que es dediquen a la producció de béns i serveis i també per les persones que es troben a l’atur o que busquen feina per primer cop.Les transformacions econòmiques i socials provoquen canvis en el tipus d’ocupació. Si fa unes quantes dècades era el sector primari el que ocupava més treballadors, actualment el sector secundari i terciari són els que ofereixen més expectatives laborals laborals.

En darrers anys, la població activa als països desenvolupats com el nostre ha experimentat un creixement notable a causa de l’augment demogràfic.Amb tot, la crisi mundial ha reduït el nombre d’ocupats i, en conseqüència, l’atur ha augmentat.Així mateix, com a norma general, s’ha establert l’edat de jubilació als 67 anys i l’escolaritat és obligatòria fins els 16 anys.

L’atur és un dels majors problemes actuals a causa de la crisi econòmica, l’automatització de la producció (màquines) i la deslocalització (moltes empreses han traslladat les seves fàbriques a països on la mà d’obra és més barata i els treballadors tenen pocs drets).

Disminueix el consum

Menysimpostos

Més despeses

Més economia

submergida

Més gent aturada

El consum disminueix

Menys ingressos per a les empreses

Més destrucció de llocs de

treball

Postergació de l’edat

d’emancipació

Emigració

Disminució de la natalitat

Retard en l’edat de

matrimoni

Retard en l’edat de tenir fills.

AUGMENT DE L’ATUR

L’augment de l’atur és aprofitat per la burgesia per a reduir salaris i empitjorar les condicions de vida i treball dels treballadors (contractes escombraries, menys drets, jubilacions més tard i amb menys pensió,...).

Una altra característica del mercat laboral és la discriminació per raó de gènere. Les principals conseqüències de la discriminació del sexe femení als mercats del treball són: contractació precària i a temps parcial, desigualtat salarial, dificultats en la conciliació, desigualtat de prestacions per desocupació, discriminació sexual o segregació de mercats, dificultats per accedir als llocs elevats i desocupació i inactivitat juvenil i més atur femení.

L’Estatut dels treballadors La relació laboral és aquella en que el treballador es troba sota les odres i instruccions d’una altra persona a canvi d’un sou.Aquesta relació laboral es regula per una llei que es diu Estatut dels treballadors i les treballadores, pels Convenis Col·lectius i pel contracte de treball.L’Estatut dels Treballadors estableix unes condicions mínimes per sota de les quals s’estarien vulnerant els drets dels treballadors i que poden ser millorades pels Convenis Col·lectius i pels Contractes de Treball. Aquestes condicions es determinen en llarg dels 92 articles que posseeix i en els seus diferents apartats i disposicions addicionals.

Entre d’altres reuneix tots aquests drets i parla de:• Els drets i els deures dels treballadors• Les modalitats del contracte de treball• La durada del contracte de treball definint també, en què

consisteix el període de prova.• Drets i deures derivats del contracte de treball• Sistemes de Classificació Professional• Salaris i garanties salarials, aquí es defineix què és el

Salari Mínim Interprofessional (SMI)• La jornada laboral: Torns, treball nocturn, ritme de

treball, descansos, vacances i permisos.• Mobilitat funcional i geogràfica• Suspensió del Contracte Laboral: causes i efectes de les

suspensions i tipus de suspensions que existeixen.• Drets de la representació Col·lectiva i de reunió dels

treballadors a l’empresa, procediments electorals• Negociació col·lectiva i dels convenis Col·lectius• Infraccions laborals

Sindicats i patronal Per a defensar els seus interessos, els treballadors s’organitzen en sindicats, que poden fer vagues, i els empresaris en organitzacions patronals que pressionen als governs per obtenir lleis favorables.

Treballar de què? Com em puc decidir? És important que al llarg dels teus anys de formació vagis pensant en l’ocupació laboral que t’espera.Les feines canvien amb els temps. Ocupacions que existien en el passat desapareixen i en van sorgint altres de noves.Quan arribi el moment d’incorporar-te a la vida laboral, és important que tu i els teus companys estigueu preparats per prendre les decisions correctes i encaminar-vos cap a la millor via d’accés al món laboral.Aquesta via cap al treball serà aquella en la qual convergeixin les capacitats, els gustos i les qualitats de cada persona amb les aptituds, els coneixements i les habilitats que demanen les empreses que busquen treballadors.

Quines opcions tinc per preparar-me? Els especialistes que han estudiat a fons el problema del treball han pogut comprovar que una persona, un treballador, té més possibilitats de convertir-se en aturada com més baix sigui el seu nivell d’estudis. Has de preparar-te i has de saber triar quins estudis seguiràs en funció de les teves aptituds i expectatives. Els camins per recórrer són diversos:• Abandonar els estudis reglats un cop acabat

l’ensenyament obligatori i intentar entrar directament en el món laboral.

• Continuar la teva preparació, però d’una manera particular, orientada a una professió concreta, amb estudis de caràcter tecnicoprofessional.

• Fer batxillerat i continuar després en estudis universitaris. D’aquesta manera, obtindràs un títol acadèmic que t’acreditarà per exercir una professió.

Emprenedors i empresarisUna opció laboral és crear la teva pròpia empresa. Seràs el responsable d’aportar el capital inicial, i podràs decidir quins béns o serveis produirà i oferirà la teva empresa, establir quins en seran els objectius, negociar amb els diferents factors de l’empresa i coordinar les relacions en l’entorn on es desenvolupa l’empresa.Tu prendràs les decisions claus de què es produirà, en quina quantitat i com es farà. De tu i del teu equip dependran la fabricació, el transport i la comercialització d’aquests béns o serveis.

El sector públicLes funcions públiques s’han ampliat i diversificat progressivament en matèries com ara sanitat, educació, atenció a la gent gran i altres serveis públics.Els Estats i les diferents administracions, com ara la municipal i l’autonòmica, convoquen proves o oposicions per cobrir aquestes vacants laborals.