2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

Download 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

Post on 23-Jan-2016

90 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

labsolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F. La Guerra del Francs (de la Independencia ) (1808-14). 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1833). precedida per. destaca. declarada per. la Guerra Gran (de la Convencin) (1793-95). - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

  • 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1833)2.1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2.2. La Guerra dIndependncia o del Francs (1788-1814)La Guerra del Francs (de la Independencia) (1808-14)precedida perla Guerra Gran (de la Convencin) (1793-95)declarada perlabsolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. Facaba ambPau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francslaliana amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796)porta ala derrota de Trafalgar (1805)Tractat de Fontainebleau (1807)acordaconsentiment per a qu les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada dA)conquesta i repartiment de P entre F i Eun principat per a Godoy (primer ministre)mot a Aranjuez (III-1808)seguit dedestituci de Godoy i abdicaci de Carles IV en Ferranqueixa a Napole, anada a Baiona i abdicaci dambds en lEmp.nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baionadestaca2-V-1808: alament del poble de Madrid, que sescampa per tot el pasconstituci de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivasprimeres victries (Bruc, Bailn), per arriba N i estabilitza la presncia francesa-resistncia popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexi de Catalunya a lImperi francs (I-1812)canvi del curs de la guerra amb lajut dAnglaterraXII-1813: Tractat de Valenay; V-1814: aband total dEspanya per part dels francesosdivideixla poblaci espanyolasegonsafrancesats (alts funcionaris, intellectuals, part noblesa)patriotes tradicionals (part clergat i noblesa)patriotes liberals (burgesia, intellectuals illustrats, sectors liberals)pretenenaprofitar les possibilitats reformistes del nou rgimtornar a la vella monarquia, defendre la tradici i la religiaprofitar la situaci revolucionria per transformar Espanya en un rgim liberal-parlamentariagreujament crisi econmica i hisendstica

  • 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1833)2.3. Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812Corts a Cadis (sobren el IX-1810)aprovenConstituci (19-III-1812)formades perdiputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com dabsolutistes; Antoni de Capmany)La Junta Suprema Centralconvocaaltres: reorganitzaci de ladministraci (provncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creaci dun exrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creaci Milcia Nacional, implantaci dun ensenyament primari pblic i obligatori, confessionalitat catlica de lEstat, etc.diverses lleispreteneneliminar les traves de lAntic Rgim i ordenar lEstat com un rgim liberal:supressi senyories jurisdiccionalsllibertat de treballanullaci dels gremisunificaci del mercatabolici de la Inquisiciinici de la reforma agrria i la desamortitzaci de terres comunalsdestacadrets del ciutad: llibertats dimpremta, pensament i opini, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petici, llibertat civil, dret de propietatorganitzaci del poder: monarquia limitada basada en la divisi de poders:poder legislatiu: cambra unicameral (elaboraci de lleis, tractats internacionals, aprovaci de pressupostos, comandament de lexrcit)poder executiu: monarca (direcci del govern, vet suspensiu durant dos anys)poder judicial: administraci de justcia (codis nics en matria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...)unitat jurddica del pas i sobirania nacional exercida mitjanant sufragi universal, mascul (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda)

  • 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1874)2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)El regnat de Ferran VIIdegut atrienni liberal (1820-23)es divideix enanulla la Constituci i tota la legislaci liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)recolzat persectors absolutistes (Manifest dels Perses)sexenni absolutista (1814-20)representalinici dun llarg perode denfrontament entre la defensa de labsolutisme i la del liberalismerestauraci de lAR gaireb del totaprofitala situaci internacional: derrota de N, Congrs de Viena, Sta Alianadura repressi contra els dirigents liberalsinicis de loposici: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit daldarulls populars i liberals a les principals ciutatsporta anou govern, amnistia, eleccionsacceptaci Constituci per part del reidestacarestaura Constituci de 1812 i bona part de la legislaci: llibertat dindstria, abolici gremis, supressi rgim senyorialnoves normes: desamortitzaci terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de lexrcit, disminuci delmemodernitzaci administrativa (provncies), creaci Milcia Nacionaldestacapateixdificultatsmonarquia: veta lleis, cerca aliana amb potncies europees absolutistesnoblesa tradicional i Esglsia (supressi rendes senyorials i delme i venda de bns monacals): organitzen partides absolutistes i una regncia absoluitsta a la Seupagesia (el final del rgim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalismeentre liberals: moderats i exaltats

  • 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1874)2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)El regnat de Ferran VIIes divideix endcada ominosa (1823-33)comena ambintervenci de la Santa Aliana (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Llus)comportarestauraci de labsolutisme, repressi contra els liberals, depuraci de ladministraci i lexrcitpateixdivisions poltiquesabsolutistes moderatsintransigents o apostlicsentreproblemes econmicstantcamp (progressiva introducci del capitalisme, baixos preus dels productes agraris)hisenda (despeses monarquia, prdua colnies)afavoreixapropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista)acceptat perrebutjat peragrupats al voltant deCarles Maria Isidre, germ del rei i previsible successororganitzenGuerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)descontents perrestauraci insuficient de labsolutisme (no sha reposat la Inquisici, shan dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presncia dalguns liberals a ladministraci, ...)es complica ambla qesti successriacasament amb Maria CristinaPragmtica Sanci (1830): deroga Llei Slicaneix IsabelportaMC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistiadestaca1833: mor Ferran VII i reafirma el testamentno acceptat perrecolzeniniciaaixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamaci com a reicontra

  • 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1874)2.5. La independncia de lAmrica hispnicaEl regnat de Ferran VIIviuel procs dindependncia de lAmrica espanyola (1810-24)motivat perdesenvolupament duna burgesia criolla degut al creixement econmic del s. XVIII (reactivaci del comer, explotaci de nombroses plantacions, ...)lexemple dels USAel suport de GB: volia controlar el mercat americ i pensava que li seria ms fcil un cop independentsconeixles idees de la Illustracicriticadiscriminaci respecte als crrecsimpostos i crreguescontrol del comeraprofitalesfondrament de laparell poltic espanyol degut a la invasi francesala crisi poltica produda pel retorn a labsolutismela manca de diners i tropes de la monarquiadestacaprimers focus: virregnat de la Plata (Jos de San Martn: ind. dArgentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simn Bolvar), Mxic (Hidalgo i Morelos)batalles: Chacabuco (1817), Boyac (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824)produeixnombroses guerres entre els nous pasos degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercialsaparici de cabdills militars i reforament dels exrcitsprdua de pes poltic internacionalprdues econmiques per a la monarquia i la burgesia espanyolaparlisi del moviment comercial catal (destinat desprs a les Antilles)retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econmic (inversions en indstria i terres desamortitzades)