La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida

Download La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida

Post on 26-Jul-2015

336 views

Category:

Education

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

1. La revoluci gentica: revelaci dels secrets de la vida. 2. Pedres i bsties: qu les diferencia? Tan les pedres com les bsties estan formats per toms i molcules. Els ssers vius sn capaos de fer cpies de si mateixos, mentre que la matria inerta no. Si els ssers vius fan cpies de si mateixos s perqu dalguna manera emmagatzemen i transmeten la informaci sobre com es construeixen. 3. La soluci est en els psols. Gregor J. Mendel (1822-1884) , un monjo agust, va demostrar que les unitats de lherncia determinants dels carcters no es barregen, s a dir, no perden la seva individualitat. I ho va fer fent experiments amb els psols.Avui dia, anomenem gens a les unitats de lherncia de Mendel. 4. On sn els gens? En el nucli de les cllules hi ha una substncia anomenada cromatina, la qual durant el procs de divisi cellular (mitosi) es separa en filaments que sanomenen cromosomes. 5. On sn els gens?Tots els ssers humans tenen en cada una de les seves cllules: 23 parells de cromosomes: hi ha un parell que s sexual, XX en la dona i XY en lhome. 23 cromosomes en les cllules sexuals. 35.000 gens. 3.100.000.000 parells de bases A-T i C-G.Hi ha ms gens o factors hereditaris (que sn milers) que cromosomes (que sn 23 parells). Un gen ha de ser un tros de cromosoma !!! 6. Cariotip de dona, amb el parell cromosmic XX.Cariotip dhome, amb el parell cromosmic XY. 7. De qu sn fets els cromosomes? Els gens estan fets dADN: cid desoxiribonucleic. LADN s la molcula que emmagatzema informaci. La molcula dADN est constituda per dues cadenes dun elevat nombre de compostos qumics que reben el nom de nucletids: adenina, timina, guanina i citosina. 8. Com aconsegueixen fer cpies de si mateixos i poder passar aix a la generaci segent? Detectius: Watson i Crick , el 1953, van trobar la resposta a lenigma. Evidncies: les dades obtingudes per altres investigadors. Imatges per difracci de raigs X de la molcula (Rosalind Franklin i Maurice Wilkins). L'aparellament dels nucletids (lleis de Chargaff 9. Soluci a lenigma: la clau estava en lestructura de la molcula dADN. Watson i Crick van proposar un model de doble hlix autoassembalnt, que explicava totes les evidncies experimentals.Watson i Crick el 1953 i lestructua de lADN. 10. Duplicaci de lADN. Els gens es copien duplicant la molcula dADN. Laparellament selectiu de les bases A-T i C-G suggeria un codi que podia funcionar com a possible mecanisme per a la replicaci del material gentic. Cadena fillaCadena mare Cadena fillaAquesta s la clau del procs de la cpia del gen; aix es transmet el missatge dels gens de pares a fills. 11. Per a qu serveixen els gens? Emmagatzemar la informaci hereditria. Permeten que aqueta informaci estigui disponible per fabricar les protenes, les quals porten a terme la immensa majoria de les funcions dels ssers vius. 12. Protena, qu s aix? Una protena s una cadena de molcules ms senzilles anomenades aminocids, dels quals nhi ha 20 de diferents. Les cllules estan construdes bsicament per protenes que duen a terme la majoria de funcions biolgiques.Estructura de lhemoglobina: protena encarregada de transportar loxigen a travs de la sang. 13. El codi gentic s el conjunt dinstruccions que serveixen per fabricar les protenes a partir de lordre o seqncia dels nucletids que formen lADN. Si s produeix una cpia inexacte duna protena s produeix una mutaci. Hemoglobina normal. Hemoglobina falciforme, a causa dun error en el vuit parell de nucletids adenina, A, en comtes de Timina, T..Ara b, les mutacions tamb sn la base de levoluci, ats que aporta variabilitat al procs. 14. El genoma hum. El genoma dun organisme s el conjunt de tota la informaci gentica dell mateix. Per fi, el 2003, es va publicar la seqncia del genoma hum, s a dir, el text sencer de tots els nostres gens. Tenim 35.000 gens, que representen noms el 5% del genoma. El 95% restant sha considerat ADN escombraria. Parts dADN que no pertanyen a cap gen 15. La manipulaci dels gens: la biotecnologia. Fabricaci de protenes. Fabricaci de transgnics. Cllules mare. Terpia gentica. Identificaci gentica. 16. GATTACA En els temps de Gattaca, on la gentica ha transformat el mn, noms els possedors dun ADN perfecte tenen oportunitats. Vincent far tot el possible per aconseguir el seu somni: ser pilot espaial. 17. Aplicacions en agricultura i ramaderia. En agricultura es tracta d'obtenir ms rendiment dels cultius, resistncia a herbicides, a la sequera o a les plagues. En ramaderia es tracta d'augmentar la producci de llet o de carn, sense hormones, o b l'obtenci de protenes o com una futura font d'rgans per a transplantaments . 18. Plantes transgniques A lEstat Espanyol es conrea des de l'any 1998 una varietat de blat de moro transgnic (blat de moro Bt). Resistent a l'atac dels barrinadors, larves de papallona que destrueixen les plantes de blat de moro perforantne les tiges. Al genoma d'aquest blat de moro s'ha incorporat un gen procedent d'un bacteri (Bacillus thuringiensis) capa de fabricar una substncia verinosa per als barrinadors. Les larves que ataquen les plantes transgniques de blat de moro moren intoxicades. 19. La biotecnologia permet introduir material gentic gen a gen en una espcie de manera precisa, s com disposar dunes pinces gentiques. Hi ha una forta polmica a lentorn del transgnics, centrada bsicament a lentorn dels aliments dorigen transgnic. 20. Per conixer de manera directa els arguments de diferents agents socials, a favor i en contra de la producci danimals i plantes transgnics per a lalimentaci, visionem un reportatge ems en el programa Crnicas de TV2, el juny de 2010, titulat Semillas esclavas: 21. Animals transgnics El 2001 es va patentar el primer animal per a consum hum, un salm que t la facultat de crixer entre sis i vuit vegades ms en el mateix temps que un salm normal (no est aprovada la comercialitzaci). En el seu genoma s'han introdut dos gens: Un procedeix del peix pla de l'rtic, que no interromp el creixement durant l'hivern. L'altre s una modificaci d'un gen del mateix salm que no interromp la creaci de l'hormona de creixement del mateix peix quan arriba a la maduresa 22. Font dinformaci: Cincies per al mn contemporani 1r Batxillerat, obra colectiva dirigida per Enric Juan Redal i M. ngels Andrs Casamiquela, .Editorial Santillana.