genètica i evolució

Download Genètica i evolució

Post on 24-May-2015

2.840 views

Category:

Technology

6 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://aixoplugat.blogspot.com

TRANSCRIPT

  • 1. 1

2. 2 Espcie: Conjunt dindividus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents frtils. Limitacions: - Reproducci asexual? - Fssils? 3. 3 2. Teories evolucionistes 1. Preevolucionisme La teoria de levoluci diu que tots els organismes descendeixen de formes molt diverses. 1. Teoria fixista: les espcies es mantenen invariable al llarg del temps.(gossos engendren gossos, gats a gats,...) 2. Teoria creacionista: acte creador especfic. Carl Von Linn i G. Cuvier (1800) van postular la teoria del policreacionisme que coincidia amb els coneixements de la geologia de la seqencialitat dels cataclismes (teoria catastrofisme). Von Linne 4. 4 2. Teories evolucionistes 2. La teoria transformacionista de Lamarck 2. Teoria transformista: els ssers vius van acomodant-se o adaptant-se al medi ambient (els organismes tenen una tendncia i capacitat innata a perfeccionar-se) i passen les seves transformacions o canvis a la segent generaci. Lamarck (1744-1829) va postular-la basant-se en tres premisses: 1. s i dess dels rgans: quan un rgan era molt utilitzat observava que estava ms desenvolupat i si no hi havia s observava una atrofia del mateix. 2. Funci creativa dels rgans (complexitat): hi ha una fora misteriosa als organismes que fa que puguin adquirir un nou rgan (ms adaptat) si ho necessiten. 3. Herncia dels carcters adquirits: un cop adquirit un carcter, aquestes caracterstiques es poden passar a la nova generaci 5. 5 2. Teories evolucionistes 2. Lamarckisme Fals: 1. No es pot crear o formar un rgan si no hi ha cap informaci gentica en lindividu que tingui aquesta informaci. 2. Aquests carcters postadaptatius o canvis produts per lambient eren transmesos a les noves generacions. Una mutaci somtica no localitzada en cllules sexuals no pot heretar-se. Darwin. La vida sorigin una sola vegada. Va haver- hi un sol avantpassat. Lamarck: Les espcies mai sextingueixen. Canvien lentament a formes ms progressives Linn: Cada espcie sempre t la forma inmutable i cadascuna ha estat creada per separat. 6. 6 2. Teories evolucionistes 3. La teoria evolucionista de Darwin-Wallace 3. Teoria evolucionista: Els ssers vius han de lluitar per sobreviure i com hi ha variabilitat entre ells i nhi ha de ms adaptats i altres menys, per la qual cosa uns sn eliminats o seleccionats naturalment i als altres poden reproduir-se i passar a la segent generaci les seves perfeccions . 7. 7 2. Teories evolucionistes 3. La teoria evolucionista de Darwin Charles Darwin (1809-1882): es va basar en tot una srie dobservacions: * Gran variabilitat dins de les espcies: va observar que dins de les espcies allades (Galpagos) hi havia una gran variabilitat de formes (forma del bec), mides, etc. * Taxes elevades de reproducci: les espcies es reprodueixen rpidament, amb creixement exponencial, cosa que no ho feia aix (aritmticament) els aliments. (Malthus) * Lluita per la supervivncia: com hi ha ms individus que menjar, sestableix una lluita. * Acci de la selecci natural: que elimina els ms dbils i deixa vius per alimentar-se als ms forts o adaptats a aquelles condicions. * Reproducci dels ms ben adaptats: els ms ben preparats sn aquells que es reproduiran i podran transmetre els trets diferencials a la descendncia 8. 8 2. Teories evolucionistes 3. La teoria evolucionista de Darwin 9. Selecci Sexual 9 2. Teories evolucionistes 3. La teoria evolucionista de Darwin 10. 10 2. Teories evolucionistes 3. La teoria evolucionista de Darwin Tipus de selecci: estabilitzadora: procura leliminaci dels individus extrems; desorganitzadora: incrementa els dos tipus extrems en una poblaci a expenses de les formes intermedies; direccional: dona com resultat lincrement de individus amb un carcter fenotpic extrem - poden produir el desplaament dun allel o grup dallels- 11. 11 3. El neodarwinisme Afegeix els coneixements gentics (gentica molecular, gentica de poblacions, recombinaci i mutaci) als coneixements ambientals de Darwin per fer una teoria sinttica. -De Vries: descobreix que les mutacions produeixen variabilitat a la descendncia. -Ocorren a latzar i sn preadaptatives. -Hardy i Weinberg: importancia de les poblacions a nivell evolutiu. -Fisher, Haldane i Wright: les freq. Gniques de les poblacions es poden modificar per: -Selecci natural / mutacions /migracions / deriva gentica 12. 12 3. El neodarwinisme 1. El procs evolutiu es basa: 1. Variabilitat de la descendncia 2. Selecci natural 2. La variabilitat de la descendncia 1. Mutaci 2. Recombinaci gentica 3. La evoluci es produeix en les poblacions. 1. Varien les freqncies gniques. 4. Les freq. Gniques varien per: 1. Selecci natural 2. Mutacions 3. Migracions 4. Deriva gentica 5. Per a que una poblaci generi una espcie diferent ha destar aillada. 13. Teoria neutralista 13 Kimura - 1968 Si la selecci fos tan efectiva hauria eliminat les molcules menys eficaces i no hi hauria tanta diversitat molecular. La major part de mutacions no sn ni favorables ni desfavorables: mutacions neutres. No afectades per la selecci natural. La major part dels canvis evolutius no son adaptatius. 14. Teoria equilibri puntuat 14 -Model del gradualisme filtic -Totes les espcies successives formen una sola lnia evolutiva a partir de lespcie ancestral. -La transformaci s lenta i continuada. -La transformaci es produeix en tota la poblaci. Eldredge i Gould: teoria equilbri puntuat Una petita poblaci de lespcie ancestral va quedar aillada i va evolucionar diferent, fins que va sortir una nova espcie. Amb el temps, retorna a lrea inicial. -Canvis en les cond. Ambientals de lrea inicial fan desaparixer lespcie inicial. -La nova espcie t adaptacions ms avantatjoses. -Les dues espcies tenen alimentacions diferents. 15. Teoria equilibri puntuat 15 -1. les espcies successives no es formen seguint una sola lnia sino dues o ms. -Alternana detapes molt lentes (estasi) amb rpides (especiaci) -Transformaci de la nova espcie en una rea reduda on ha quedat allada. 16. 16 4. Proves clsiques de levoluci 1. Proves taxonmiques En les classificacions taxonmiques es van veient caracterstiques diferencials i comuns entre els diferents organismes. 17. 17 4. Proves clsiques de levoluci 2. Proves anatmiques Sutilitza lanatomia comparada. Poden distingir entre: a) rgans homlegs: tenen el mateix origen embrionari i sassemblen doncs tenen la mateixa estructura interna encara que adaptada a diferents funcions. Sn una manifestaci duna evoluci divergent. 18. 18 4. Proves clsiques de levoluci 2. Proves anatmiques b) rgans anlegs: encara que tenen un origen embrionari diferent sassemblen molt perqu realitzen la mateixa funci. Sn una clara manifestaci duna evoluci convergent de diferents estructures per tenir la mxima eficcia. 19. 19 4. Proves clsiques de levoluci 2. Proves anatmiques c) rgans vestigials o residuals: van fer una funci i ara no la fan 20. 20 4. Proves clsiques de levoluci 3. Proves embriolmiques Sutilitza lembriologia comparada. Fins com ms tard en el desenvolupament embrionari es mantinguin les semblances ms properes estan les dues espcies estudiades. 21. 21 4. Proves clsiques de levoluci 4. Proves paleontolgiques Sutilitza lestudi dels fssils. Laparici dalgunes formes intermdies com lArchaeopterix sn com els esglaons perduts entre unes espcies i unes altres. A partir dels canvis i els fssils sha pogut reconstruir sries filogentiques (permeten veure levoluci dels carcters anatmics). 22. 22 4. Proves clsiques de levoluci 5. Proves bioqumiques Nhi ha de diferents: 1. Universalitat dalgunes molcules i processos: * ADN * ARN * ATP * NAD * principis immediats * metabolisme cellular amb molt poques variants * estructures cellulars comuns * 20 a-aminocids. 23. 23 4. Proves clsiques de levoluci 5. Proves bioqumiques 2. Serologia comparada: es comparen les reaccions de precipitaci que apareixen quan es colloquen dos mostres de srum animal amb srum hum. Aix es produeix quan hi ha reacci antigen-antics. Com ms elevada sigui ms semblant seran les dues espcies. Metodologia: 1. Sintrodueix plasma hum al conill. 2. Aquest respon fabricant anticossos 3. Es retira srum amb anticossos anti-home. 4. Es posa en contacte aquest srum amb el duna espcie antropomorfa i es veu el grau de reacci. 24. 24 4. Proves clsiques de levoluci 5. Proves bioqumiques 3. Hibridaci de lADN: es desnaturalitzen els materials gentics de dos mostres i es posen en contacte obligant a hibridar-se. El grau dhibridaci s proporcional al grau de semblana gentica. 25. 25 4. Proves clsiques de levoluci 5. Proves bioqumiques 4. Seqenciaci de protenes (aminocids) i dADN (nucletids). Quans ms aminocids diferents tenen una mateixa protena ms lluny estan evolutivament. 26. 26 4. Proves clsiques de levoluci 5. Proves bioqumiques 5. Canvis observats en lADN mitocondrial (sn exclusius de la via materna). 27. -Freqncies genotpiques - Si per a un determinat carcter hi ha dos gens (A / a) i el nombre dindividus per cada genotip s n1, n2 , n3 - - genotip AA : f(AA)= n1/N -- Genotip Aa : f(Aa) = n2/N -- Genotip aa : f(aa) =n3/N -f(AA) + f(Aa) + f(aa) = 1 -Freqncies gniques -f(A) = p = f(AA) + f(Aa) -f(a) = q = f(aa) + f(Aa) -P + q = 1 27 28. 28 Variaci gentica o polimorfisme gentic: existencia en una poblaci de dos o ms formes allliques en freqncies apreciables Freqncia gnica o alllica (unitat bsica devoluci): f(A) proporci dun allel donat en la poblaci Gen X, allels A i a A a p = f(A) q = f(a) 29. 29 p = f(A) Deriva gentica Selecci natural Mutaci Migraci Factors que canvien les freqncies gniques en les poblacions 30. 30 Considera com es relacionen les freqncies allliques i genotpiques en una poblaci mendeliana sota una serie dideals: Reproducci sexual Aparellament aleatori Grandria de poblaci infinit No mutaci, no migraci entre poblacions, no deriva gentica. No diferencies en eficcia biolgica (selectives) entre els diferents genotips En aquest cas LES FREQ. GNIQUES I GENOTPIQUES ES MAN