la revolució genètica 14.pdf

7/21/2019 La revolució genètica 14.pdf

http://slidepdf.com/reader/full/la-revolucio-genetica-14pdf 1/86

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA:REVELACIÓ DELS SECRETS

DE LA VIDA



•Per què ens assemblem als nostres pares? Què s'entén per ADN,

cromosoma i gen?

• Què és l'enginyeria genètica?

• Com es poden manipular genèticament els organismes?

• A què es dedica la biologia molecular?

• Què entens per "cèl·lules mares embrionàries"? D'on s'obtenen?

• Què és un nen proveta?

• Saps si els germans bessons són clònics?



• Què representen les imatges?



Els fills hereten caràcters dels seu pares

Els éssers vius som capaços de fer còpies de

nosaltres mateixos gràcies a l’emmagatzematgei la transmissió d’informació.Com s’emmagatzema aquesta informació?

nCom s’utilitza?

Els éssers vius evolucionen gràcies a que aquestescòpies no són idèntiques, es presenta variabilitat i per tant evolució



Què és un gen

Un gen és un tros d’ADNque conté la informació per

fabricar una proteïna



Experiments de Mendel

Va entrecreuar varietats pures de pèsols per a un sol caràcter.

Per cada varietat va comprovar que els fills de la primera generacióeren tots iguals. Tots s’assemblaven a un caràcter del pare o de lamare.

Després va entrecreuar els fills entre ells i va comprovar que els

nets eren de dos tipus diferents.



Primera llei de Mendel ( uniformitat de la F1)

X

P P

F1



Segona llei de Mendel (Segregació independent dels caràcters)

XFecundemles plantesfilles entre

elles

F2

3 de cada 4

1 de cada 4



Va observar també que si els pares difereixen en mésd’un caràcter, cada caràcter es transmet ambindependència dels altres

CADA CARÀCTER ÉS TRANSMET DE MANERA

INDEPENDENT I POT DONAR LLOC A INDIVIDUSDIFERENTS DELS PARES.

Color de les flors,color de les

llavors, alçada de

la mata…sóncaràcters

diferents que estransmeten

independentment



Experiments de Mendel amb pèsols

http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad11/leyes_mendel.swf



La conclusió de Mendel

ELS FACTORS HEREDITARIS MANTENEN LA

SEVA INDIVIDUALITAT AL LLARG DE LESGENERACIONS I ES TRANSMETENINDEPENDENTMENT ELS UNS DELS ALTRES.



NOMENCLATURA

FENOTIP: és el caràcter manifestat en el nou

individu.GENOTIP: és el conjunt de factors hereditarisque es reben dels progenitors.

El fenotip d’una persona és sempre conseqüènciadel genotip més els factors ambientals. Perexemple. És evident que el genotip que determina

la coloració de la pell de qualsevol organisme éssempre el mateix, però la seva expressiódependrà, entre altres factors, de la nostraexposició a la llum solar.



On són els gens?

Dins del nucli de la cèl·lula hi ha l’ADN organitzat en el que es diu Cromatina( ADN + Proteïnes) Hi ha 2m d’ADN en cada cèl·lula distribuida en 46 trossos ,

que quan es superenrotllen (durant la divisió cel·lular) formen elscromosomes.



Constància numèrica dels cromosomes

Mosca 8Centeno 14Cebra 19Paloma 16Caracol 24Gusano 36

Hamster 44Liebre 46

Hombre 46Simio 48Oveja 54Vaca 60

Gato 38Cerdo 40Ratón 40Trigo 42Rata 42

Conejo 44

Camello 74Llama 74Perro 78Pollo 78

L’espècie humana té 46 cromosomes , emparellats de dos en dos, té 23parelles, un cromosoma de cada parella el rebem del pare i l’altre de lamare. La parella 23 són els heterocromosomes o cromosomes sexuals



El nombre de cromosomeshumà és sempre constant,

qualsevol error pot provocaruna síndrome. Actualment a

les dones embarassadesamb risc se’ls fa una anàlisicromosòmica del fetus que

es diu amniocentensi

De la prova s’obtenen cèl·lules de les que es poden aïllar els cromosomesfetals i es fa un cariotip



De què són fets els gens i com es copien

El segle XX va ser molt important en el coneixement del material genètic

Griffith 1928 Vadescobrir una substància

que porta informació

Oswald Avery 1944.descobreix que aquesta

substància és ADN



La doble hèlix

Rosalind Franklin aconsegueix

fotografies de difracció de raigs X de lamolècula d’ADN

Edwin Chargaff 1950 analitza l’ADN itroba una sèrie de regularitats

La proporción de Adenina (A) es igual a la de Timina (T)

La proporción de Guanina (G) es igual a la de Citosina (C)

La proporción de bases púricas (A+G) es igual a la de las

bases pirimidínicas (T+C)



La doble hèlix

James Watson i Francis Crick recullen totes les troballes prèvies i proposen elmodel de la doble hèlix. I reben el premi Nobel de medecina al 1962 pels seus

descobriments en relació amb l’estructura molecular dels àcids nucleícs i la seva

significació par la transmissió de la informació en la matèria viva.



Composició dels àcids nucleics

Les molècules anteriors s’uneixen per formarnucleòtids, hi ha 8 tipus de nucleòtids,

dependent de la pensosa (ribosa odesoxirribosa) i de la Base Nitrogenada (Adenina, Timina, Guanina, Citosina, Uracil)

A; T; G, C, U

RIBOSADESOXIRRIBO

SA



ARN

L’ARN és un àcidnucleic que tambées troba dins de la

cèl·lula. Està formatper nucleòtids deRIBOSA i com a

Bases nitrogenades: A; C; G; U. No té T

.

Els nucleòtidss’uneixen formantmolècules d’una

sola cadena



Tipus d’ARN



Dogma central de la Biologia Molecular

La informació està CODIFICADA en la seqüència de basesde l'ADN del nucli de la cèl·lula

La informació és traslladada al citoplasma cel·lularmitjançant l’ARNm

a un a n ormac s una seq nc a e res ases

anomenada CODÓ.



La duplicació de l’ADN

Per a passar la informació a les dues cèl· lules filles el primer és feruna còpia de la informació (REPLICACIÓ) seguida d'un repartimentmolt precís (MITOSI).

http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad12/replicacion.swf



LesLes proteïnesproteïnes sónsón polímerspolímers d'aminoàcidsd'aminoàcids queque formenformen cadenescadenesconvenientmentconvenientment plegadesplegades perper aa obtenirobtenir formesformes precisesprecises..

LesLes proteïnesproteïnes específiquesespecífiques requereixenrequereixen unun procésprocés dede

Les activitats cel· lulars, en resposta a les ordres de l'ADN, es

realitzen mitjançant PROTEÏNES específiques.

construccióconstrucció(SÍNTESI)(SÍNTESI) moltmolt acuratacurat..



• Cada cèl·lula fabrica milers de proteïnes als seusribosomes a partir d’a.a. lliures al citoplasma

• Per col·locar-los en l’ordre adequat els ribosomesnecessiten una còpia de la seqüència de bases del gencorresponent

• a seq nc a e ases un gen e erm na es cop a en

l’ARN missatger (ARNm). TRANSCRIPCIÓ• L’ARNm és una cadena simple i conté una seqüència de

bases complementària a les de l’ADN (la Timina essubstitueix per Uracil)

• L’ARNm viatja al citoplasma on els ribosomes sintetitzen laproteïna. TRADUCCIÓ



La traducció

El codi genètic, és el conjunt d’instruccions que serveixen per fabricarles proteïnes a partir de l’ordre o seqüència dels nucleòtids que formenl’ADN. Aquest codi determina que cada grup de 3 nucleòtids codifica perun aminoàcid.

ACTCGCGCCGTTAGCTAACCGTTGACCTATTAC

CCTTACG

Quins aaformaran la

proteïnacorresponent?



Síntesi de proteïnes

http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/transcripcion.swf

http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/traduccion.swf



L’hemoglobina S odefectuosa no

funciona bé i fa queels gl.vermells tinguin

frma de falç



El genoma humàEl Projecte Genoma Humà tenia com a objectiu seqüenciar tot l’ADNhumà. Va ser un projecte col·lectiu en què van participar 18 països.

El projecte Genoma Humà ha permès entendre moltes coses sobre elnostre ADN:

• Quants gens tenim (uns 25.000).• Com són de grans (uns 3.000 nucleòtids de mitjana).• Quina proporció del nostre ADN dóna lloc a proteïnes (només el 2%).• Com s’organitzen els gens en el nostre ADN.• En què es diferencia el nostre ADN del d’altres espècies.• Quines diferències hi ha entre els diferents humans.

Tots aquests avenços ens poden ajudar a entendre millor i a poderprevenir malalties per a les quals avui dia no tenim cura. Però elgenoma humà encara guarda molts secrets per descobrir



És pràcticament el mateix per a totes les persones. Nomésel 0.1% ens diferencia d’unes persones a unes altres.



1. Prevenir i curar malalties he-reditàries.

2. Aconseguir major longevitat a

partir de l’estudi dels gens im-plicats en l’envelliment.

3. Recaptar informació sobre el

Aventatges Aventatges Aventatges Aventatges

1. Que les companyies assegurado-res, empresaris, exèrcit o altrespersones usin de forma desho-nesta aquest tipus d’informació.

2. Pèrdua de la privacitat i confi-dencialitat de la informació.

3. Impacte psicològic i estigmatit-

Desaventatges

nostre origen, el dels nostresavantpassats i el d’altres civi-litzacions a través l’anàlisi del'ADN.

4. Conèixer l’empremta genèticad’un delinqüent a través del’anàlisi del cabell, ungles ouna gota de sang.

zació de la societat davant d’unindividu genèticament diferent.

4. Millores genètiques per determi-nar característiques específiquesdels individus, però que no estanrelacionades amb el tractamentde malalties.

5. Comercialització de la informa-

ció genètica.

SERIA POSSIBLE DISPOSAR D’UN



Com que no és possible arribar a conèixer el genoma complet de cadapersona, s’estudien regions del genoma que presenten una variació enor-me d’uns individus a uns altres.

L’anàlisi del conjunt d’aquests segments d’ADN repartits per tot el geno-ma permet ràpidament la identificació d’un individu. Per això, només cal

’ ’ -

SERIA POSSIBLE DISPOSAR D’UN

DOCUMENT D’IDENTITAT GENÈTIC?

.

NÈTICA o Fingerprinting.

Què és l’empremta genètica o



Què és l empremta genètica o

l’empremta d’ADN? És un tècnica que permet la iden-

tificació d’individus per mitjà del’anàlisi de l’ADN. Aquest ADN es

podrà obtenir a partir de diferentsmostres de sang, pell, cabells, se-men o qualsevol teixit…

Cada individu posseeix una distri-

bució de bandes d’ADN pròpia,com una mena de codi de barres.No hi ha 2 individus, llevat delsbessons univitel·lins, que tinguinla mateixa empremta genètica,

És una eina molt útil en la identi-ficació de sospitosos d’haver co-mès un delicte.

O S È CS Í CS



El PGH ha posat sobre la taula di-

verses qüestions ètiques i jurídiquessobre les quals hi ha un fort debat:

PROBLEMES ÈTICS I JURÍDICS

ENTORN DEL PGH

.

GENÈTICALa difusió de dades genètiques aterceres persones o entitats potcondicionar decisions delicades en

àmbit familiar, educatiu, laboral…



Genètica del desenvolupament

La genètica del desenvolupament

pretèn entendre els mecanismes oregles que governen eldesenvolupament d’un organisme



L’epigenètica

És l’estudi dels canvis en la funció dels gens quesón heretables, sense modificació en la seqüència

de l’ADN i que poden ser reversibles.

http://www.youtube.com/watch?v=SXa5cWcPrrY

http://www.youtube.com/watch?v=V1lwe0JUMwk



BiotecnologiaBiotecnologia



BiotecnologiaBiotecnologia

BIOTECNOLOGIA I SALUT HUMANA



aplicacions biotecnològiques referides a la salut humana

reproducció assistida projecte genoma humà clonatge

• fecundació in vitro

• inseminació artificial

• diagnòstics

• teràpia farmacològica

• teràpia gènica

• reproductiu

• terapèutic

BIOTECNOLOGIA I SALUT HUMANA



Aquesta tecnologia ens permet obtenir fragments d’ADN enquantitats il·limitades, que portaran a més el gen o els gens que es

desitgen.

Aquest ADN pot incorporar-se a les cèl·lules d’altres organismesve etals animals bacteris... en els ue es odrà "ex ressar" la

TECNOLOGIA DE L’ADN RECOMBINANT

informació d’aquests gens.

Així es pot dir que “es talla" un gen humà i “s’enganxa” a l’ADN d’unbacteri; si per exemple és un gen que regula la fabricació d’insulina,el que es fa si s’introdueix en un bacteri és "obligar" a aquest a que

fabriqui insulina.

Es realitza a través dels enzims de restricció que són capaços de“tallar" l’ADN en punts concrets.

Síntesi artificial d’ADN



Eines necessàries per a lamanipulació de gens

• Vector de transferència

Plasmidis

• Enzim de restricció

Síntesi artificial d ADN

ADN recombinant

• ADN ligases



Etapes d’un projecte d’enginyeria genètica



Les etapes del procés per obtenir una proteïna humana, comla insulina, serien:

1. Identificar el fragment d’ADN en què es localitza el gend’interès.

’ ’ ’ ’

OBTENCIÓ D’INSULINA HUMANA

.cèl·lula donadora i s’introduirà en una cèl·lulareceptora. Es fan servir generalment bacteris o llevats,perquè són cèl·lules fàcils de cultivar i perquè esdivideixen molt de pressa.

3. La cèl·lula receptora (el bacteri en aquest exemple), conté

ara ADN recombinant, és a dir, una mescla del seu propiADN i de l’ADN d’una altra cèl·lula que li ha estatintroduïda (el gen de l’hormona del creixement o el gen dela insulina humana).

4. Aquest bacteri transgènic s’anirà dividint i fent còpies successives delseu genoma i també de l’ADN introduït



seu genoma i també de l ADN introduït.Aquest procés mitjançant el qual s’obtenen còpies idèntiques d’un gen

rep el nom de CLONATGE GÈNIC O CLONATGE D’ADN.

5. Els bacteris amb el gen d’interès es cultiven en grans fermentadors,en condicions favorables perquè els bacteris es divideixin ràpidament ique secretin la proteïna insulina al medi de cultiu, on posteriorment

serà purificada



Aplicacions de l’enginyeria genètica

Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)



Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)

Permet duplicar un número il·limitat de vegades un fragment d’ADNen un tub d’assaig.

Això es pot aconseguir en unes hores. La reacció es molt senzilla, ne-cessita quantitats d’ADN molt petites i només es necessita un tubd’assaig, alguns reactius, una font de calor i unes petites cadenes denucleòtids que actuen com encebadors.

1. La mo cu a ’ADN que s’ a e copiar s’esca a perqu es esna-

turalitzi i se separin les dues cadenes .2. Cadascuna de les cadenes és copiada per l’ADN-polimerasa. S’uti-litza l’ADN-polimerasa d’un bacteri que viu en aigües termals, Ther-mus aquaticus; així l’enzim pot treballar a altes temperatures.

3. Les cadenes acabades de formar són separades de nou per calor icomença un altre nou cicle de còpies.

Aquests cicles es repeteixen fins que s’obté el nombre de còpies de-

sitjat.

Tècnica de reaccióTècnica de reaccióTècnica de reaccióTècnica de reacció



en cadena de laen cadena de laen cadena de laen cadena de lapolimerasa (PCR)polimerasa (PCR)polimerasa (PCR)polimerasa (PCR)

Aplicacions : Paleontologia, antropología biològica, i ciències forenses



Els transgènics (OGM)Un organisme transgènic o modificat genèticament (OMG) és aquell al qual,per mitjà de l’enginyeria genètica,s’ha introduït un gen anomenat transgen,procedent d’un altre organisme, o se li ha suprimit o modificat un gen propi

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/Genetica2/con

tenido4.htm

Hi ha diferents procediments per fabricar plantes transgèniques, però el més uti-litzat amb la tecnologia de l’ADN recombinant sol ser el plasmidi del bacteri Agro-b t i t f i ’i t d i l èl l l d l t l



bacterium tumefaciens, que s’introdueix en les cèl·lules dels vegetals.

En el plasmidi s’inclou el gen que es vol inserir a les cèl·lules de la planta i, quanaquests bacteris modificats parasiten la planta, l’insereixen sense provocar-li unamalaltia.



APLICACIONS DELS OGM APLICACIONS DELS OGM APLICACIONS DELS OGM APLICACIONS DELS OGM



1. Indústria alimentària: obtenció d’aliments amb característiquesespecials, com ara cereals sense gluten, carns pobres en colesterol,fabricació de pa i cervesa on intervenen microorganismes, etc…

2. Indústria farmacèutica: producció de fàrmacs, vacunes o simple-ment proteïnes (insulina o hormona del creixement).

3. Agricultura i ramaderia: millora dels caràcters agronòmics, com lares s nc a a p a ues, nsec c es, o a ma or pro ucc e e o

carn.4. Medi ambient: eliminació de residus tòxics, producció de combusti-

bles biològics (biocombustibles) a partir de plantes riques en com-postos energètics.

5. Investigació mèdica: obtenció d’òrgans per a transplantaments,procedents d’animals transgènics que no plantegen problemes derebuig, o la utilització en investigació bàsica.

PAÏSOS PRODUCTORS D’OMGPAÏSOS PRODUCTORS D’OMGPAÏSOS PRODUCTORS D’OMGPAÏSOS PRODUCTORS D’OMG

• En taronja, els països que produeixen més del 95 % de la producció total dels OMG



j , p q p p

• A ratlles, altres països productors, entre els quals es troba Espanya.



RISCOS



1. Pèrdua de la diversitat genètica: suposa un pèrdua de la diversitatconreada; per altra banda, les plantes transgèniques poden invadirecosistemes naturals i desplaçar a les plantes autòctones.

2. El “salt” de forma accidental dels gens transferits a altres espècies

silvestres o als conreus tradicionals. Així, podrien aparèixer malesherbes resistents als herbicides o bacteris patògens que incorporenels gens resistents als antibiòtics que s’utilitzen com a marcadors.

3. Efectes perjudicials sobre la salut: problemes al·lèrgics i problemesque encara no s’han descrit.

L’organització Mundial de la Salut (OMS) diu:



• “Los alimentos GM actualmente disponibles en el mercado internacio-nal han pasado las evaluaciones de riesgo y no es probable que pre-senten riesgos para la salud humana. Además, no se han demostradoefectos sobre la salud humana como resultado del consumo de dichosalimentos por la población general en los países donde fueron aproba-

dos”

El problema és que els estudis per avaluar els possibles efectes es realit-zen en men s del tem s necessari er com rovar els seus efectes allarg termini. A Europa estan prohibits, excepte a Espanya iRomania.

Malgrat que només la paraula de “transgènics” provoca, quant menys, re-serves i opinions controvertides, el cultiu d’OMG no deixad’augmentar. A la Unió europea, el seu cultiu es va incrementar el2007 un 77% respecte l’any anterior, mentre que a Espanya, el primerproductor europeu, va créixer el 40%.

http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/ciencia-y-tecnologia/2004/07/26/20141.php

BIOTECNOLOGIA APLICADA A LA INDÚSTRIA

OBTENCIÓ DE BIOCOMBUSTIBLES



OBTENCIÓ DE BIOCOMBUSTIBLES

BIOGAS BIOETANOL

Eliminació de petroli



BIOTECNOLOGIA APLICADA A LASTOP

Tractament d’aigüesresiduals

PRESERVACI DEL MEDI AMBIENT

Combatre marees negres

Eliminació de metallspesants

LALALALA CLONACIÓCLONACIÓCLONACIÓCLONACIÓ



Clonació reproductiva

Té com a objectiu aconseguir indi-

vidus nous idèntics entre ells i al’original.

Extracció de cèl·lulesmamàries.

Cultiu de cèl·lulesmamàries.

Extracciódel nucli.

Obtenciód’òvuls.

Clonació terapèutica

Té com a objectiu tractar malaltiesi regenerar teixits.

Fusió de cèl·lules idesenvolupamentde l’embrió.

Implantació del’embrió en unatercera ovella.

Naixement de Dolly (clond’ovella de la qual es vanextreure les cèl·lulesmamàries).

Clonació de l’ovella Dolly (1997)Clonació de l’ovella Dolly (1997)Clonació de l’ovella Dolly (1997)Clonació de l’ovella Dolly (1997)



Aplicacions



• Obtenció d’animals que continguin i produeixin proteïnes d’interèsmèdic

• Millora controlada de la ramaderia

• Recuperació d’espècies extingideso en perill d’extinció

• Èxit de clonació molt baix

• Individus clonats amb problemes

Clonació terapèutica: cèl·lules mareClonació terapèutica: cèl·lules mareClonació terapèutica: cèl·lules mareClonació terapèutica: cèl·lules mareLes cèl lules mare són cèl lules no diferenciades susceptibles de



Segons la seva potencialitat

§ Cèl·lules mare totipotents(zigot): poden originar un organis-me complet.

Les cèl.lules mare són cèl.lules no diferenciades susceptibles de

convertir-se en cèl.lules d’altres tipus de teixits, cardíac, pell,neurones…

§

Cèl·lules mare pluripotents(blàstula): poden originar qualse-vol tipus de teixit.

§ Cèl·lules mare multipotents

(medul·la òssia): es poden dife-renciar en cèl·lules d’un únic ti-pus de teixit.



Teràpia gènica



Teràpia gènica

Inclusió de gens en el cos d’un pacient amb la finalitat desolventar alguna deficiència del seu genoma



APLICACIONS DE LES CÈL·LULES MARE

EN BIOMEDICINA



EN BIOMEDICINA

Aplicacions

Reconstrucció d’òrgans lesionats com, per exemple, la medul·la es-

pinal. Ús de cèl·lules mare adultes de medul·la òssia per tractar moltes

malalties sanguínies, per exemple leucèmies.

Ús de cèl·lules mare adultes d’epidermis per al tractament de cre-mades.

Tractament de malalties cardíaques, com ara la substitució de lescèl·lules musculars en cas d’un infart de miocardi.

Tractament de la diabetis.

Tractament de traumatismes en el fetge.

Hi ha un important debat (polític, ètic i científic) sobre l’ús de les cèl·lulesmare.Quin tipus de cèl·lula mare és més convenient utilitzar (embrionària o adul-



ta)? I sobretot l’estatus d’un embrió humà, encara que tingui menys de 14dies i hagi estat obtingut “in vitro” i estigui congelat.

La solució pot venir dels últims avenços científics. S’ha aconseguit obtenircèl·lules mare pluripotencials a partir de cèl·lules adultes, (es comporten

com cèl·lules mare embrionàries), com poden ser els adipòcits, la medul·laòssia roja, la placenta, etc.

Teràpia gènica de la immunodeficiència combi-

nada greu lligada a la manca de l’enzim ADA.

Teràpia gènica de la immunodeficiència combi-

nada greu lligada a la manca de l’enzim ADA.

Procediment per a obtenir cèl.lules mare induïdes



Reproducció assistida



La reproducció assistida té com a finalitat solventar problemes d’esterilitat.

S’estima que a Espanya 35.000 dones se sotmeten a inseminació artificial ca-da any. L’estrès, l’augment de l’edat de la maternitat i la mala qualitat delsemen són algunes de les causes per recórrer a aquest procés.

Actualment es treballa en: evitar l’aparició de malalties genètiques (diagnòs-tic genètic preimplantacional) i obtenir nadons sans, obtenir cèl·lules delcordó umbilical per tal de salvar vides de familiars malalts.

1. Inseminació artificial2. Fecundació “in vitro” (FIV)

3. Injecció citoplasmàtica d’espermatozoides4. Transferència d’embrions clonats

Tècniques de reproducció assistidaTècniques de reproducció assistidaTècniques de reproducció assistidaTècniques de reproducció assistida

1. Inseminació artificial



1. Control i estimulació de l’ovulaciómitjançant hormones.

2. Obtenció i preparació del semen.

3. Selecció d’espermatozoides.

4. Inseminació en el moment adequatdel cicle.

5. Tractament hormonal per afavorir el

desenvolupament de l’embrió.

S’utilitza fonamentalment en els casos següents:• Infertilitat masculina (baixa concentració d’espermatozoides o amb poca mo-bilitat).• Malalties de transmissió sexual.• Malalties hereditàries.• Obtenció de fills sense relacions sexuals.

Risc d’embaràs múltiple

2. Fecundació in vitro



La fecundació in vitro és una tècnica mitjançant la qual la fecundaciódels òvuls pels espermatozoides es realitza fora del cos de la mare.La FIV és el principal tractament per a la infertilitat quan altres mè-todes de reproducció assistida no han tingut èxit, ja que és una tècni-

ca amb un elevat percentatge d’èxit.S’utilitza, sobretot, en cas d’obstrucció a les trompes de Fal·lopi (es-terilitat femenina) i també en casos d’oligospèrmia, ja que calen pocsespermatozoides, i, fins i tot, poden emprar-se espermàtides.

Els inconvenients:

1. Embarassos múltiples

2. Embarassos ectòpics

3. Problemes de tipus moral (per l’acumulació d’embrions congelats noutilitzats)

Els passos aseguir són:

1. Estimulació ovàrica mitjançant hormones

2. Extracció d’òvuls i espermatozoides



3. Fecundació extrauterina4. Divisions dels preembrions

5. Implantació dels preembrions seleccionats

3. Injecció intracitoplasmàtica



El procediment consisteix en la injecció d’un espermatozoide a l’inte-rior de l’òvul. D’aquesta manera qualsevol home del qual es pugui ob-tenir un espermatozoide del semen, epidídim o testicle pot convertir-se en pare, situació que abans no es podia corregir en molts casos.Les proves genètiques (particularment en cas d’alteracions genèti-ques com la fibrosi quística i les microdeleccions del cromosoma Y) avegades aconsellen aquesta tècnica per a millorar els resultats repro-ductius.

4. Transferència d’embrions



S’utilitza quan els dos membres de la parella són estèrils.Els preembrions porten una informació genètica diferent a la dels

pares (preembrions sense utilitzar d’altres parelles, congelats o no)

Implicacions dels avenços en biotecnologia



BIOÈTICABIOÈTICABIOÈTICABIOÈTICA



És una conseqüència de l’enorme desenvolupa-ment assolit, però també dels efectes negatiusde la ciència (experiments amb presoners, Hiro-

shima, deteriorament ambiental, guerres quími-ques i bacteriològiques...)

La ciència no és neutral des d’un punt de vistatic o econ mic i es pot utilitzar amb bons fins

o altres no tan bons. El que això ens indica és que hi ha coses que laciència pot aconseguir, però “no tot el que pot fer-se, ha de ser fet”

La Bioètica neix per establir uns principis que permetin afrontar elsavenços de la ciència amb respecte i responsabilitat. El criteri ètic

fonamental que regula aquesta disciplina és el respecte a l’ésser humà,als seus drets inalienables, al seu bé veritable i integral: la dignitat dela persona.

la revolució genètica 14.pdf

Documents