4tBG_BASES GENÈTICA 1

Download 4tBG_BASES GENÈTICA 1

Post on 04-Mar-2015

127 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>1. COM S LADN I COM ESTA ESCRITA LA SEVA INFORMACI? 1.1. Cerca la informaci (seleccionar informaci!) en el linx 1, selecciona: De qui sn els teus gens?/ Com es fa? / Qu s lADN ; al linx 2 visiona les simulacions sobre LADN i fes les activitats. 1.2. Construim ADN Llegeix el text Model destructura del DNA de Watson i CrickConstrueix una molcula dADN virtual (http://learn.genetics.utah.edu/es/) i amb el joc de model del laboratori.</p> <p>1</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>1.3. QU S UN GEN? A. Torneu a entrar a ladrea electrnica de bionetonline, seleccioneu: De qui sn els teus gens?/ Com es fa? / Qu s un gen?. A partir de la informaci que proporciona, responeu les qestions segents: a) Inventeu-vos una definici de gen diferent de la que veieu a lanimaci.</p> <p>b) Construiu un mapa conceptual amb els termes segents: cllula falciforme, glbul vermell.</p> <p>gen, hemoglobina, DNA, cllula sana,</p> <p>B. Consulteu la primera part sobre ge de la web del Projecte Arquimedes enshttp://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040303_genes_y_adn/index.html</p> <p>1.4. COM PODEM EXTREURE ADN?</p> <p>a) b) c) d)</p> <p>Quina aparena t aix que heu obtingut? Descriviu-ho i dibuixeu-ho. Per qu creieu que es tritura la mostra de bon comenament? Per qu penseu que safegeix sal i desprs detergent? Creieu que els resultats serien diferents si hagussim escollit un altre sser viu?</p> <p>2</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>1.5. LADN ES TRANSFORMA EN CROMOSOMA. MODEL DE CROMOSOMALlegiu amb atenci la informacin segent i consulteu tamb el linx anterior gen i ADN i aquest altre: http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html</p> <p>3</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>Tot seguit anem a representar models de cromosomes 1. Feu grups de 4, de dues parelles. Cada alumne del grup disposa de dos fils de coure duna longitud determinada (i diferent a la dels altres grups). 2. Cada alumne enrotllar els dos fils fent una doble hlix, per exemple al voltant dun bolgraf (ha de ser similar a la del seu grup). Aquesta representar la doble hlix duna molcula dADN. 3. Sobre aquesta doble hlix cada alumne recobrir amb cinta allant de colors (els mateixos colors que el seu grup, mateix ordre, deixant mateixos espais sense recobrir) que representar els gens. 4. Els 2 membres de cada parella uniran les seves dobles hlix amb un clip, per posant-se dacord amb laltre parella del grup, ja que en amds casos el clip haur docupar la mateixa posici. 5. Tot seguit cada parella aplicar sobre la doble hlix (per sobre i per sota del clip) un primer grau denrotllament sobre si mateixa (de nou per exemple al voltant dun boli). Es pot comprimir ms. FELICITATS! Aix que teniu a les mans representa el nostre model de cromosoma. DIBUIXEU-LO a) Qu representa el clip que heu posat per mantenir unides les dues dobles hlix? b) Per qu creieu que era necessari que els dos membres de la parella es posessin dacord per marcar els mateixos trams de cinta. c) Qu representa laltre construcci que ha fet laltra parella del vostre grup? d) Per qu crieu que els 4 membres del grup teneu els fils de coure de la mateixa longitud, i diferent de la dels altres grups?</p> <p>4</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>1.6. LA FOTO DELS TEUS CROMOSOMES. EL CARIOTIPQuan la cllula sha de dividir cada molcula dADN es duplica i a continuaci senrotlla sobre si mateixa fins a adoptar una forma de bast. Un cromosoma s la forma condensada que pren lADN quan es produeix la divisi duna cllula. Cada espcie es caracteritza per un nombre determinat de cromosomes (dotaci cromosmica). Els cromosomes es poden aparellar perqu sn iguals en forma de dos en dos. Als cromosomes de cada parella sels anomena cromosomes homlegs (un prov de la mare i laltre del pare). Aquests cromosomes tenen informaci pels mateixos carcters hereditaris. La imatge dels cromosomes ordenats duna espcie sanomena cariotip. La tcnica per obtenir-lo s la segent:</p> <p>5</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>A).Aqu tenim un cariotip hum</p> <p>a) b) c) d)</p> <p>Quants cromosomes hi ha? De quantes molcules dADN consta cadascun daquests cromosomes (duna o de dues? Quina s la dotaci cromosmica de la nostra espcie? Quins criteris creieu que es fan servir a lhora dordenar els cromosomes en un cariotip?</p> <p>6</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>B). Fem un cariotip Ara us toca a vosaltres fer un cariotip, en aquest cas, un cariotip de mosca, ja que t pocs cromosomes i no es far tan llarga la feina. A continuaci teniu la fotografia duna preparaci microscpica dels seus cromosomes</p> <p>a) Poseu un paper vegetal damunt la fotografia i resseguiu tots els cromosomes. b) Retalleu els cromosomes, ordeneu-los per parelles i poseu-hi els nmeros corresponents. c) Compareu el cariotip obtingut amb el cariotip hum.</p> <p>7</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>2. PER A QU LI SERVEIX LADN A LORGANISME?2.1.SOM PROTENES</p> <p>En el nostre cos hi ha milers de protenes. Totes sn cadenes dun components anomenats aminocids. Hi ha 20 AA diferents. Cada protena s una seqncia dAA (tipus i ordre). Observeu la segent illustraci i feu una classificaci de les protenes presents segons participin en construcci destructures o en regulaci de processos. Desprs expliqueu el ttol Som protenes</p> <p>8</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>2.2. COM ES TRADUEIX LA INFORMACI DE LADN EN PROTENES? Les protenes sn les responsables de les caracterstiques dun individu. Aix, si un nen, una granota i una tomaquera sn diferents s perqu les seves protenes sn diferents; i si en Pere i el Xavier sn diferents, s per la mateixa ra. Com una molcula deADN, amb noms 4 components diferents (A,T,C,G) pot portar informaci per a la fabricaci de milers de protenes diferents (formades per la combinaci de 20 AA)? En lADN dun individu hi ha seqncies de nucletids que porten informaci per a fabricar protenes. Cadascuna daquestes seqncies dADN que porta informaci per a fabricar una protena sanomena GEN. 1 GEN 1 PROTENA La seqncia de nucletids de cada gen determina quina s la seqncia daminocids de la protena.</p> <p>-Calculeu quants aminocids tindr una protena que ve codificada per un gen de 369 nucletids. Raonar.</p> <p>9</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>Al llarg de la segona meitat del segle XX, els cientfics van anar esbrinant quin era el codi mitjanant el qual cada combinaci de 3 nucletids es podia traduir en un aminocid determinat. Aix s el que van esbrinar:</p> <p>10</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>A partir de la informaci anterior, escriviu sobre lesquema segent quina s la seqncia daminocids que ve codificada per aquest gen.</p> <p>11</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>12</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>CONSTRUIR UNA PROTEINA http://learn.genetics.utah.edu/es/units/basics/transcribe/TranscribeTranslate_espanol.swf</p> <p>13</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>3. PER QU LADN S IGUAL EN TOTES LES CLLULES DUN INDIVIDU? 3.1. EL CICLE CELLULAR Totes les cllules duna persona tenen ADN. Per, com s que aquest ADN s igual en cadascuna de les cllules dun individu? Nosaltres som pluricellulars per ens hem format a partir de divisions duna nica cllula (el zigot) resultat de la fecundaci.</p> <p>Anomenem cicle cellular al conjunt de fases de la vida duna cllula, des que es forma fins que es divideix en dues cllules filles. En el cicle es reconeixen dues etapes: la interfase, quan la cllula duplica el seu ADN, i la mitosi, quan distribueix aquest ADN entre les cllules filles (que seran idntiques entre si i idntiques a la cllula mare. Sabem que cada cllula del nostre cos cont 46 cromosomes. Quan una cllula es divideix, cada cllula filla rep una cpia de cada un dels 46 cromosomes. Grcies al cicle cellular podem renovar les nostres cllules (joves per velles) i crixer. a) Una cllula del nostre cos t 46 cromosomes. Desprs de tres cicles cllulars en quantes cllules sha convertit? b) Expliqueu quina s la causa del vostre creixement. Sn ms grans les cllules? O augmenta el nombre? c) Per qu creieu que la majoria de cllules dun organisme pluricellular shan de dividir en un moment o un altre?</p> <p>14</p> <p>BASES DE LA GENTICA 3.2 UN MODEL DE MITOSI</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>Hem vist que, grcies a la mitosi, les cllules filles reben una cpia exacta del joc de cromosomes de la cllula mare, per tant totes les cllules dun organisme tenen el mateix ADN. Anem a representar-ho duna manera una mica particular. Imaginem que la cllula t noms 6 cromosomes, i els representem mitjanant dues culleres, dues forquilles i dos ganivets de plstic, de diferents colors. En realitat abans diniciar-se la mitosi, durant la interfase, cada cromosoma ja sha duplicat. Seguint amb la mateixa representaci, les illustracions mostren les diferents fases de la mitosi. Observeu-les i expliqueu que passa en cadascuna delles.</p> <p>15</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>3.3. ANEM A LA REALITAT: LA MITOSI Lesquema segent s una representaci ms real de la mitosi. Observal i explica qu passa</p> <p>Entreu a ladrea electrnica www.cellsalive.com/mitosi.htm i al men de lesquerra trieu lopci mitosi per tal de veure lanimaci.</p> <p>16</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>4. PER QU LADN DE CADA PERSONA S DIFERENT? 4.1. LADN DE CADA PERSONA S DIFERENT A ms de les posibles mutacions, la principal ra s la reproducci sexual, en particular la formaci de les cllules sexuals, vuls i espermatozoids. Aquestes cllules es formen per un procs diferent a la mitosi, la meiosi, mitjanant el qual a partir duna cllula mare sobtenen dues cllules filles amb la meitat de cromosomes, de forma que amb la fecundaci es recupera el nombre de cromosomes de lespcie. Observeu i comenteu les fases de la meiosi amb lajut de la professora.</p> <p>17</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>ALUMNAT:</p> <p>BG4t</p> <p>4.2. LEMPREMTA GENTICA</p> <p>a) b) c) d)</p> <p>Definiu la paraula tndem Quina diferencia hi ha entre un gen i un STR? Definiu amb paraules vostres qu s un marcador. Qu s lempremta gentica?</p> <p>18</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>QU HEM APRS FINS ARA?</p> <p>BG4t</p> <p>19</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>5. COM ES FAN LES PROVES DADN PER IDENTIFICAR PERSONES?</p> <p>20</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>21</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>22</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>ACTIVITATS BIOTECNOLOGIA</p> <p>23</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>ACTIVITATS REPS</p> <p>24</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>25</p> <p>BASES DE LA GENTICA</p> <p>BG4t</p> <p>26</p>