GENÈTICA QUANTITATIVA

MENDEL I L’HERÈNCIAELS TRETS QUALITATIUS

ELS TRETS FENOTÍPICS QUANTITATIUS

L’INTERACCIONISME

L’interaccionisme additiu

Què determina un tret fenotípic?

L’interaccionisme recíproc

Com interaccionen les influències i ambientals per formar un tret fenotípic?

L’INTERACCIONISME ADDITIU L’heretabilitat

H2=2(rmz-rdz) L’ambientabilitat

L’ambient compartit: (r mz - H²) L’ambient no compartit: (1- r mz)

Què no és l’heretabilitat?No és un número absolutDepèn de la població d’estudi

GENÉTICA DE LA CONDUCTA I DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Louisville Twin study (LTS) Des de 1963 500 bessons monozigòtics i dizigòtics Fins els 15 anys

Colorado Adoption Project (CAP) Des de 1975 Nens adoptats i pares biològics i adoptius Un grup de nens no adoptats amb els seus pares com a grup

de control Estudi interdisciplinar sobre la transició entre la 1ª i la 2ª

infància

EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU Respecte a l’habilitat cognitiva

general (g) L’heretabilitat augmenta amb l’edat L’ambient compartit disminueix

amb l’edat L’ambient no compartit augmenta

amb l’edat Respecte habilitats cognitives

específiques (comprensió i fluïdesa verbal, visió espacial, memòria): L’heretabilitat és més baixa que en

l’habilitat cognitiva general L’heretabilitat augmenta de la

infància a l’adolescència L’ambient compartit no juga cap

paper en la variabilitat, en canvi sí que juga un paper important l’ambient no compartit

CANVIS DE LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I DE L’AMBIENT COMPARTIT AL LLARG DEL

DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS COGNITIVES

CONCLUSIONS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Les influències genètiques canvien al llarg del desenvolupament

Contràriament al que se sol pensar, l’heretabilitat és més alta a l’edat adulta que a la infància

L’ambient compartit no és gaire important i disminueix durant el desenvolupament

L’ambient no compartit cada vegada és més important

INFLUÈNCIES GENÈTIQUES EN LAS TRANSICIONS DEL DESENVOLUPAMENT Influeixen els gens en las transicions del

desenvolupament? Població estudiada:

Grup de nens des de 1 any fins als 9 anys Instruments utilitzats:

Escales Bayley Escales Stanford-Binet WISC

Resultats: S’observa augment de la influència genètica a l’any, 2-3 anys i 7

anys L’ambient compartit es manté constant al llarg del

desenvolupament L’ambient no compartit també mostra discontinüitat.

DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

Són més difícils de sintetitzar L’emocionalitat, sociabilitat i timidesa tenen una

influència genètica significativa durant la primera i la segona infància

La influència genètica de la extroversió i la introversió augmenta de la infància fins a la joventut i després d’una petita disminució es manté estable al llarg de la vida

La influència de l’ambient compartit disminueix al llarg del desenvolupament

La influència de l’ambient no compartit augmenta

CONCLUSIONS GLOBALS

La influència genètica durant el desenvolupament de la infància a l’adolescència és significativa i fins i tot augmenta

La influència de l’ambient compartit es baixa i es manté constant o disminueix

La influència de l’ambient no compartit augmenta amb el desenvolupament

TEORIES PROPOSADES A PARTIR DELS RESULTATS DE LA GENÈTICA DE LA CONDUCTA

EL RANG DE REACCIÓEL NICHE PICKINGTEORIA DE LA SOCIALITZACIÓ DELS GRUPS

EL RANG DE REACCIÓ

EL NICHE PICKING

Els individus participem en l’elecció del nostre ambient físic i social en funció del nostre repertori genètic

Tres tipus d’efectes dels gens sobre l’ambient:PassiuEvocatiuActiu

LA TEORIA DEL GRUP DE SOCIALITZACIÓ

Es recolza en els resultats obtinguts sobre la influència de l’ambient compartit en la personalitat.

Diu: els pares no juguen cap paper en la formació de la personalitat dels seus fills, tot es deu als gens i als iguals.

La influència dels pares pot ser, fins i tot, perjudicial ja que els seus valors, normes i creences poden ser contràries als contextos que els fills s’han d’adaptar.

Harris, J.R. (ver.espa., 2003). El mito de la educación. Barcelona: Mondadori

ES PODEN SEPARAR LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I AMBIENTALS DEL FENOTIP

LA NORMA DE REACCIÓ

L’ESTUDI DE LEWONTIN AMB LA MILENRAMA

EL MODEL DE NORMA DE REACCIÓ

EXEMPLE DE SOROLL DE DESENVOLUPAMENT LA COORDINACIÓ DELS PROCESSOS ESPAIALS I TEMPORALS

DEL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL

ALGUNS EXEMPLES DE LA INSEPARABILIDAD DEL GENOTIP I EL FENOTIP

Estudis amb animals de laboratori Estudis amb humans:

Coeficient d’intel·ligència dels nens adoptats i les seves mares biològiques i adoptives

Els canvis del pes i l’altura a diferents generacions

EL MODEL ECOLÒGIC

Els sistemes ambientals: El microsistema El mesosistema El macrosistema

Integrant la persona en el seu ambient D= f(PA) Integra la persona i l’ambient La relació PA és sinergètica No s’avalua només els resultats sinó també els

processos que produeixen els resultats

EXEMPLE DE MODEL PERSONA-CONTEXT

RECURSOS DEL NIÑO características físicas y de salud Organización biocomportamental

ADVERS IDAD PSICOSOCIAL Pobreza Conflicto familiar Vio lencia Pérdida etc .

CUIDADOS PARENTALES

Implicaciones en las respuestas parentales Expectativas apropiadas para la edad Continuidad

RECURSOS PARENTALES Educación Salud Soporte

ADAPTACIÓN

RES ILENCIA EquilibriIo biológico Regulación del afecto Vínculo afectivo

DES AJUSTE Desequilibrio bio lógico Inestabilidad afectiva Vínculo desorganizado

FUENTES DE CONTINUIDAD VERS US DISCONTINUIDAD

Ampliar las capacidades cognitivas Adquisición de capacidades adaptativas Aumento del impacto directo de los riesgos psicosociales

ADAPTACIÓN

FUENTES DE CONTINUIDAD VERS US DISCONTINUIDAD

Ajuste de la crianza a la edad

Cambios en las funciones parentales

Cambios del riesgo parental

Aumento de las relaciones adultas

RES ILIENCIA Control del comportamiento Aceptación por parte de los iguales Buen rendimiento escolar

DES AJUSTE Impulsividad, agresividad Rechazo por parte de los iguales Fracaso escolar

PRIMERA INFANCIA

SEGUNDA INFANCIA

.

EL MODEL BIOECOLÒGIC

Intenta respondre el desafiament d’Anastasi: cóm interaccionen el genotip i l’ambient per formar el fenotip?

Es parteix dels següents principis: El potencial genètic absolut dels organismes es

desconegut. S’accepta l’heretabilitat (reconeixent les seves

deficiències) com un índex del potencial genètic que es manifesta en el fenotip

Els mecanismes a través del qual es manifesta el genotip són els processos propers.

QUÈ SÓN ELS PROCESSOS PROPERS

Mecanismes d’interacció recíproca cada vegada més complexos que es donen entre l’organisme biopsicològic i les persones, objectes i símbols del seu medi ambient immediat.

Els processos propers porten a classes particulars de resultats del desenvolupament: percepcions i respostes diferenciades, la direcció i el control del comportament propi, l’afrontament amb èxit a l'estrès, la adquisició de coneixements i habilitats, la construcció de relacions mútues gratificadores i la modificació i construcció de l’ambient físic, social i simbòlic particular.

CARACTERÍSTIQUES DELS PROCESSOS PROPERS

Les relacions que s’estableixen els processos propers amb el repertori genètic són bidireccionals

Condicions perquè els processos propers siguin efectius: Hi ha d’haver-hi estabilitat dels processos propers

Conflictes familiars, separacions, mobilitat familiar Han de ser més complexos a mida que la persona es

desenvolupi Insensibilitat a les demandes, maltractes

Hi ha d’haver-hi aportació de força dinàmica a través de l’ambient

PROCESSOS PROPERS I AMBIENT

No confondre processos propers i ambient

Ambient immediatLlibres, dimensió del pis, sorolls, espais

públics Ambient remot:

Classe social, ètnia, barri, polítiques socials

RELACIÓ ENTRE PROCESSOS PROPERS, AMBIENT I HERETABILITAT

REINTERPRETANT ELS RESULTATS DE LES INVESTIGACIONS DELS

GENETISTES DE LA CONDUCTA L’heretabilitat augmenta la llarg del

desenvolupament Durant els períodes de transició augmenta

l’heretabilitat Què passa amb l’ambientabilitat? Què significa que l’heretabilitat del coeficient

d’intel·ligència hagi disminuït respecta la generació anterior?