enginyeria genÈtica

34
ENGINYERIA ENGINYERIA GENÈTICA GENÈTICA 1r batxillerat Biologia

Upload: mab

Post on 08-Feb-2016

41 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

ENGINYERIA GENÈTICA. 1r batxillerat Biologia. Què és : modificació del genoma , d’un individu . conjunt haploide dels gens - addició . d’un organisme . - eliminació . - alteració dels gens. enzims de restricció * - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: ENGINYERIA GENÈTICA

ENGINYERIA GENÈTICAENGINYERIA GENÈTICA

1r batxillerat Biologia

Page 2: ENGINYERIA GENÈTICA

Què és: modificació del genoma, d’un individu.

conjunt haploide dels gens - addició. d’un organisme.

- eliminació.- alteració dels gens.

Page 3: ENGINYERIA GENÈTICA

enzims de restricció*

*Enzims que poden tallar DNA per punts concrets: DNA passatger.

Serà introduït per un vector a la cèl·lula (bacteri o virus)

Per clonació, es faran còpies.

DNA extrany + DNA receptor

DNA recombinant

Page 4: ENGINYERIA GENÈTICA

Introducció dels gens a les cèl·lules:1.Vectors de clonació.- Plasmidis. - Virus. 2. Mecanismes no biològics.- electroporació.- microinjecció.- Tret de microbales.

Page 5: ENGINYERIA GENÈTICA

Plasmidis: ADN bacterià al marge del principal

Els plasmidis es poden transferir a un altre bacteri o a un altre organisme de manera “artificial”

Page 6: ENGINYERIA GENÈTICA

Plasmidis

• La transformació bacteriana és un procés de transferència horitzontal de gens que ocorre de forma natural en alguns bacteris i que es pot provocar de forma artificial en altres bacteris i eucariotes.

• Els plasmidis bacterians no serveixen per a introduir gens a les cèl.lules animals

Page 7: ENGINYERIA GENÈTICA

Un bacteri introdueix material genètic del medi Vídeo transformation

Page 8: ENGINYERIA GENÈTICA

Virus• Transducció: Pas de gens entre bacteris a través

d’un virusVídeo transducció

Page 9: ENGINYERIA GENÈTICA

8.2- Inserció de gens

• Enzims de restricció: Poden tallar l’ADN per uns punts concrets.

• La seqüència reconeguda sol ser palindròmica i de 4 – 6 nucleòtids. (les Tipus II reconeixen sempre palíndroms).

• P.ex:P-5' GAATTC 3'-OHOH -3'CTTAAG 5'-P

Page 10: ENGINYERIA GENÈTICA
Page 11: ENGINYERIA GENÈTICA

Video: Restriction endunuclease

Page 12: ENGINYERIA GENÈTICA

Introducció de gens d’eucariotes a procariotes

• ADN eucariotes: introns i exons. L’ARN m ha de madurar

• S’utilitza l’enzim transcriptassa inversa (Virus): Capaç de transcriure l´ARN a ADN

• VIH: Reverse transcription• Video: Com es passa d’un ARNm a una cadena

doble de ADN

Page 13: ENGINYERIA GENÈTICA
Page 14: ENGINYERIA GENÈTICA

6.3- PCR

• Serveix per: Fer còpies d’una cadena d’ADN• Necesitem: taqPolimerassa (resistent a

elevades temperatures), DNA encebador, nucleòtids

• El procés fou descobert el 1983 per Kary Banks Mullis,[1] guardonat amb el Premi Nobel de Química.

• Vídeo PCR

Page 15: ENGINYERIA GENÈTICA
Page 16: ENGINYERIA GENÈTICA

9- Enginyeria genètica i teràpia de malalties humanes

• 3000 malalties genètiques• No s’han identificat encara els gens

responsables de les mateixes• Moltes malalties genètiques depenen de

l’expressió de més d’un gen

Page 17: ENGINYERIA GENÈTICA

9.1- Substàncies humanes produïdes per bacteris

• Introdueixen els gens que codifiquen per les protëïnes que ens interessa produir dins bacteris:– Creixen molt de pressa– Fàcil manipulació del seu genoma

Page 18: ENGINYERIA GENÈTICA

- Insulina: hormona encarregada de regular el nivell de glucosa a la sang.

- Hormona de creixement- Interferó: substància que limita o anul·la

efectes de la infecció. Ha estat positiu el seu tractament en malalties víriques, i el aplicacions prolongades disminueix els efectes del càncer.

- Factor VIII de la coagulació: pel tractament de la hemofília.

Page 19: ENGINYERIA GENÈTICA
Page 20: ENGINYERIA GENÈTICA

9.2- Introducció de gens en cèl.lules humanes• S’utilitzen retrovirus:• Nens bombolla ( manca enzim adenosina-

desaminasa): Aquests nens han de viure äïllats perquè no tenen limfòcits i per tant no es poden defensar contra les infeccions.

• Com es fa la teràpia en aquests nens• Històries reals

Page 21: ENGINYERIA GENÈTICA

• Talàssemia: grup de malalties amb un ampli rang, des de tant sols anormalitat asimptomàtiques en l'hemograma fins a una severa i fatal anèmia

Page 22: ENGINYERIA GENÈTICA
Page 23: ENGINYERIA GENÈTICA

9.3- Vacunes recombinants

• D’aquesta menera s’introdueix a l’individu tan sols l’antigen productor de la malaltia per a què desencadeni la producció d’anticossos

• Ex: Vacuna Hepatitis B

Page 24: ENGINYERIA GENÈTICA

Obetnció de vacunes recombinants

Page 25: ENGINYERIA GENÈTICA

2. AGRÍCOLA.- Varietats transgèniques de blat de moro.- Varietats transgèniques del blat.- Varietat de tomàquet.http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?

p_id=27423&p_ex=TOMAQUETS&p_num=3- Plantes de tabac transgèniques.

Page 26: ENGINYERIA GENÈTICA

2. ANIMAL.La major aplicació ha estat en peixos, ja que la seva

fecundació és externa: es poden introduir els gens abans de la formació del zigot.

Assoliments:- Carpes transgèniques que creixen més

ràpidament (gen hormona creixement)- Salmons transgènics que resisteixen millor les

baixes temperatures. (gen proteïna anticongelant)

Page 27: ENGINYERIA GENÈTICA

11. El Càncer : Malaltia genètica

• Càncer• Metàstasi• Cèl.lules canceroses:

– Es divideixen a gran velocitat i tenen proteïnes de membrana diferent ( “atacades” per anticossos)

– Inveeixen altres teixits (metàstasi)

Page 28: ENGINYERIA GENÈTICA

Per què una cèl.lula normal es transforma en cancerosa?

• Factors ambientals que alteren alguns gens (Protooncogens: Regulen el creixement i diferenciació cel.lular) i esdevenen ONCOGENS: Originen proteïnes amb una funció alterada que afavorirà el creixement i la formació d’un tumor

• Altrens gens (Antioncogens o gens supressors) inhibeixen la divisió del.lular.

• Animació oncogens Video oncogens• Alguns oncogens importants

Page 29: ENGINYERIA GENÈTICA

Com es passa de porto-oncogen a oncogen

• Virus: Papiloma humà. Aquests virus introdueixen un oncogen viral en connexió amb un oncogen de la cèl.lula i la transformen en cancerígena

• Substàncies químiques i radiacions: Mutàgens. A més es necessita un procés promotor: que impliqui la transcripció que donarà lloc a proteïnes alterades

• Vídeo tabac

Page 30: ENGINYERIA GENÈTICA

Càncer i resposta immunològica• Cèl.lules canceroses: estimulen la producció d’anticossos,

però la resposta immune no sempre és l’apropiada• Els limfòcits B són els encarregats de produir anticossos

específics contra antígens.• Els anticossos monoclonals s’obtenen injectant a ratolins

l’antigen que ens interessa. L’animal produirà limfòcits B contra l’antigen.

• En un cultiu es fusionen els limfòcits B produits per l’animal amb cèl.lules tumorals (hibridomes) : produiran molts anticossos

Page 31: ENGINYERIA GENÈTICA

• Video: Anticossos Monoclonals• Actualment s’intenta aconseguir “vacunes”

contra el càncer per aconseguir la immunitat activa dins le cèl.lules humanes

• Aliments anticancerígens: Bròquil (indol), llavors de lli (càncer colon), pell de raïm, mores, cacahuets (reservatiol)...

• 10 anticancerígens a la taula

Page 32: ENGINYERIA GENÈTICA

Genoma humà.El Genoma és la totalitat de la informació genètica

emmagatzemada a l’ADN de les cèl·lules.Cada persona té el seu propi genoma, el qual

guarda una gran similitud (99,8%) amb tots els de la seva pròpia espècie i tan sols es diferencia de la del ximpanzé en un 1%.

Aquesta informació, que es troba emmagatzemada en totes i cadascuna de les seves cèl·lules i que el defineix i l’identifica com a èsser únic i independent, és el que coneixem com a patrimoni genètic o genoma.

Page 33: ENGINYERIA GENÈTICA

12- Projecte Genoma Humà

• 2003: Es va seqüenciar totalment el genoma humà

• Es va treballar amb RNAm (3% genoma codifica proteïnes)

• Gens: 25000• Complexitat: Maneres d’interaccionar els gens• Usos: Teràpia gènica: Curar malalties de base

genètica

Page 34: ENGINYERIA GENÈTICA

RISCOS I IMPLICACIONS ÈTIQUES DE LA EG- Límits per motius ecològics i de sanitat.- Límits per motius ètics i morals.- Límits per motius socials.- Límits per motius polítics.