unitat 12 règim legal del transport per carretera · unitat 12 règim legal del transport per...

199

Unitat 12

Règim legal del transport per carretera

12.1. Situació d’entrada

Introducció

El règim legal del transport per carretera té com a objectiu regular el trànsit de manera que tottipus de vehicles puguin circular amb seguretat per la via. Els conductors i responsables del vehi-cles no solament han de complir tots els aspectes legals que regulen el transport per carretera,sinó que han de cercar en cada moment tots els aspectes que ens ajuden a incrementar la segu-retat.

Respon el qüestionari que et proposem a continuació. Com a activitat complementària, adaptaaquest qüestionari a un tipus específic de transport per carretera, així com els seus ítems, i modi-fica si cal els criteris d’interpretació.

1. Crec que conec com tots els aspectes legals del transport per carretera, d’una manera o altra,estan relacionats amb la seguretat.

1. Gens 2. Poc 3. Bastant 4. Totalment

2. M’agradarà ensenyar com tots els aspectes legals del transport per carretera ens ajuden aincrementar la seguretat.


3. Crec que m’agradarà aprendre com els tipus de classes de transport per carretera comportaun nivell específic de seguretat.


4. M’agradarà ensenyar com els aspectes jurídics del transport especial presenten peculiaritatsen relació a la seguretat.


5. Crec que els aspectes legals de les autoritzacions, els distintius, les inspeccions, etc., tenenrelació amb la seguretat.


6. Intento veure en la gravetat de les sancions les possibles relacions amb el nombre i la intensi-tat de danys.


7. M’agradarà transmetre que les sancions per infracció de la Llei són una resposta desesperadaperquè reflexionem i no perdem la vida.


Interpretació:Més de 20 punts: alt nivell de seguretat.

Entre 12 i 20 punts: nivell normal alt de seguretat.

Entre 8 i 11 punts: nivell normal baix de seguretat.

Menys de 8 punts: baix nivell de seguretat.

200

Unitat 12 Règim legal del transport per carretera

12.2. Règim legalLa regulació dels transports per carretera, tant de mercaderies com de viatgers, està contingudaa la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’Ordenació dels Transports Terrestres (a partir d’ara LOTT)amb les seves modificacions corresponents, i el Reglament que la desenvolupa, aprovat per RD1211/1990, de 28 de setembre, a partir d’ara ROTT.

12.2.1. Llei d’ordenació dels transports terrestres

Es regiran pel disposat en aquesta Llei, i en el Reglament que la desenvolupa:

• Els transports de viatgers i mercaderies, tenint la consideració de tals aquells realitzats envehicles automòbils que circulin sense camí de rodadura fix i sense mitjans fixos de capta-ció d’energia, per tota classe de vies terrestres urbanes o interurbanes, de caràcter público privat, quan el transport que s’hi realitzi sigui públic.

• Les activitats auxiliars i complementàries del transport, considerant-se com a tals, a l’efec-te d’aquesta Llei, les d’agències de transports, la de transitari, els centres d’informació idistribució de càrregues, les funcions de magatzematge i distribució, l’agrupació i facilita-ció de les arribades i sortides a través d’estacions de mercaderies i viatgers i l’arrendamentde vehicles. Són els “operadors del transport”.

• Els transports per ferrocarril.

L’aplicabilitat de les regles recollides en el ROTT, serà, en tot cas, directa quan es tracti de trans-ports de competència estatal, encara que les funcions executives sobre les mateixes hagin estatdelegades a les comunitats autònomes.

Les competències administratives regulades en el ROTT seran exercides per les comunitats autò-nomes on es trobin delegades per la Llei orgànica 5/1987, de 30 de juliol, pels òrgans de l’ad-ministració de l’estat als quals específicament els estiguin atribuïdes o se’ls atribueixin.

12.2.2. Definicions

Als efectes previstos en el ROTT i en les seves disposicions complementàries, s’entendrà per:

• Autobús o autocar, el vehicle automòbil, concebut i construït per al transport de viat-gers i, si escau, d’equipatges, amb una capacitat superior a 9 places, inclosa la del con-ductor.

• Turisme, el vehicle automòbil, diferent de la motocicleta, concebut i construït per altransport de persones, amb una capacitat igual o inferior a 9 places, inclosa la del con-ductor.

• Vehicle lleuger, el vehicle automòbil especialment condicionat per al transport de mer-caderies la massa màxima autoritzada (MMA) de les quals no excedeixi les 6 tones o que,fins i tot sobrepassant aquesta massa, tingui una capacitat de càrrega útil no superior a3,5 tones.

• Vehicle pesant, el vehicle automòbil especialment condicionat per al transport de mer-caderies la massa màxima autoritzada (MMA) de les quals excedeixi de 6 tones i la capa-citat de càrrega útil de les quals excedeixi de 3,5 tones. També tindrà aquesta considera-ció el “tractocamió” quan tingui una capacitat d’arrossegament de més de 3,5 tones decàrrega.

201


• Vehicle mixt, el vehicle automòbil especialment disposat per al transport, simultani o no,de mercaderies i de fins a un màxim de 9 persones, inclòs el conductor, i en el qual espugui substituir eventualment la càrrega, parcialment o totalment, per persones mitjan-çant l’addició de seients.

• Antiguitat dels vehicles, el període de temps transcorregut des de la seva primeramatriculació, independentment del país on s’hagi efectuat.

• Transports de càrregues fraccionades, els transports de mercaderies que requereixenactivitats prèvies complementàries inherents al caràcter fragmentari de les mercaderies,com per exemple les de manipulació, emmagatzematge, agrupament, classificació,embalatge o distribució per part del transportista.

• Transports de càrrega completa, els transports de mercaderies que, des de la recepcióde la càrrega, per part del transportista, fins el seu lliurament o destinació, no requereixenaltres intervencions o operacions complementàries.

12.3. Classes de transports per carreteraEls transports terrestres per carretera es poden classificar des de diversos aspectes.

12.3.1. Per la seva naturalesa

• Públics, els transports que es duen cap per compte aliè, mitjançant retribució econòmica.

• Privats:

– Privats particulars, són els transports duts a terme per compte propi per satisfer neces-sitats particulars del titular del vehicle, els seus familiars i propparents, sense retribucióeconòmica, excepte dietes. S’hauran de dur a terme amb vehicles lleugers.

– Privats complementaris, són els transports duts a terme per compte propi com a com-plement d’una altra activitat principal (diferent del transport) realitzada per l’empresa ol’establiment del mateix titular del vehicle, i directament vinculada al correcte desenvolu-pament d’aquesta activitat.

12.3.2. Pel seu objecte

• De viatgers, quan estiguin dedicats a realitzar els desplaçaments de les persones i els seusequipatges en vehicles construïts i condicionats per a aquest fi.

• De mercaderies, quan estiguin dedicats a realitzar desplaçaments de mercaderies en vehiclesconstruïts i condicionats per a aquest fi.

•Mixtes, quan estiguin dedicats a realitzar el desplaçament conjunt de persones i de mercade-ries en vehicles especialment condicionats per a aquesta finalitat, i que realitzin el transportamb la deguda separació.

202


203

Els transports de viatgers podran portar objectes o encàrrecs diferents dels equipatges dels viat-gers, i els de mercaderies de persones diferents del conductor, quan el seu transport sigui com-patible amb les característiques tècniques del vehicle, i sigui autoritzat per l’administració, en lescondicions que en cada cas s’estableixin.

12.3.3. Per la manera de prestació

• Regulars, quan s’efectuen dins d’itineraris preestablerts i relacionats amb calendaris i horarisprefixats.

• Discrecionals, són els transports que es duen a terme sense vinculació a itinerari, calendari ohorari preestablert.

Els transports públics de mercaderies per carretera tindran en tot cas la consideració de discre-cionals, malgrat que s’hi produeixi una reiteració d’itinerari, calendari o horari.

12.3.4. Per l’àmbit de realització

• Transports interiors, que tenen l’origen i la destinació dins del territori espanyol, discorrentcom a regla general íntegrament dins d’aquest, si bé per les seves rutes de transport multimo-dal poden travessar aigües o espais aeris no pertanyents a la sobirania espanyola.

• Transports internacionals, quan l’itinerari seguit discorre parcialment pel territori d’estatsestrangers.

12.3.5. Pel règim jurídic

• Ordinaris, quan estan sotmesos a les normes comunes i el seu objecte no revesteix cap caràc-ter extraordinari.

• Especials, són aquells que estan sotmesos a normes administratives especials a causa de laseva perillositat, incompatibilitat amb altres tipus de transports, la urgència amb què s’haginde realitzar, la repercussió social o altres causes similars. Per a la seva realització es pot exigiruna autorització específica per part de l’administració.

Seran considerats sempre com a transports especials els de mercaderies perilloses, els deproductes refrigerats, els de malalts o ferits i els funeraris.


12.4. Condicions per exercir el transporti les activitats auxiliars i complementàries

1. Requisits personals: a. Tenir la nacionalitat espanyola, o bé la d’un estat de la Unió Europea o d’altre país estran-ger amb el qual, en virtut del que es disposa en acords, tractats o convenis internacionalssubscrits per Espanya, no sigui exigible el citat requisit, o, en altre cas, comptar amb lesautoritzacions o permisos de treball que, conforme amb el que es disposa en la legislaciósobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, resultin suficients per emparar la realitza-ció de transport en nom propi.

b. Acreditar les condicions necessàries de capacitació professional, honorabilitat i capacitateconòmica.

2. Títol administratiu habilitant. Per a la realització de transport de mercaderies o de viatgersper carretera, tant públic com privat, així com de les activitats auxiliars i complementàries deltransport, serà necessària l’obtenció del corresponent títol administratiu habilitant per exercirl’activitat.

Els títols habilitants revestiran la forma d’autorització administrativa atorgada a la persona físi-ca o jurídica titular de l’activitat.

Malgrat aquesta norma general, estaran exempts d’obtenir aquesta autorització, sense perju-dici de l’obligatorietat del compliment de les normes d’ordenació del transport que els hisiguin d’aplicació, les següents classes de transport:

a. Transports privats particulars definits en l’article 101 de la LOTT i 156 del ROTT.

b. Transports públics o privats realitzats en vehicles de menys de 3 rodes.

c. Transports privats complementaris de viatgers que es realitzin en vehicles de turisme, tretque es tracti de transport sanitari.

d. Transports privats complementaris de mercaderies que es realitzin en vehicles de fins a 3,5tones de massa màxima autoritzada, inclusivament.

e. Transports públics de mercaderies realitzats en vehicles de fins a 2 tones de massa màximaautoritzada, inclusivament.

f. Transports públics i privats complementaris de viatgers i de mercaderies que es realitziníntegrament en recintes tancats dedicats a activitats distintes del transport terrestre, tretdels supòsits que, per concórrer circumstàncies d’especial repercussió en el transport de lazona, l’òrgan competent de l’Administració de transports, mitjançant resolució motivada iprevi informe del Comitè Nacional del Transport per Carretera, estableixi expressament l’o-bligatorietat d’autorització.

g. Transports oficials.

h. Transports privats complementaris realitzats per tractors agrícoles.

i. Transports d’equipatges en remolcs arrossegats per vehicles destinats al de viatgers.

j. Transports fúnebres realitzats en vehicles especialment condicionats per a això.

k. Transports d’escombreries i immundícies realitzats en vehicles especialment condicionatsper a això o que, en qualsevol cas, haguessin estat adquirits a aquest efecte per la corres-ponent Entitat local.

204


l. Transports de diners, valors i mercaderies precioses, realitzats en vehicles especialment con-dicionats per a això.

m.Transports de medicaments, d’aparells i equips mèdics, i d’altres articles necessaris en casosd’ajudes urgents, i en particular de catàstrofes naturals.

n. Arrendament de vehicles sense conductor.

No obstant això, per a la realització d’aquells transports públics previstos anteriorment quepel seu volum o repercussió així ho justifiquin, el Ministre de Foment podrà exigir que l’em-presa obtingui una autorització genèrica per a realitzar el tipus de transport de què es tractiatorgada en la modalitat prevista reglamentàriament.

Els vehicles que portin units de forma permanent màquines o instruments tals com els desti-nats a grups electrògens, grues d’elevació, equips de sondeig, etc., que constitueixin aques-tes màquines o instruments l’ús exclusiu del vehicle, no necessitaran estar emparats per títolshabilitants de transport de cap classe, sense perjudici de les autoritzacions que, si s’escau,procedeixin, de conformitat amb el que disposa la legislació sobre trànsit, circulació i segure-tat vial per raó del pes o dimensions del vehicle corresponent.

3. Inscripció en el registre general de transportistes i d’empreses d’activitats auxiliars deltransport.

4. Requisits dels vehicles: quan l’adequada prestació de determinats serveis de transport hofaci convenient, l’administració podrà establir condicions específiques addicionals o diferents.

12.5. Classes d’autoritzacions1. Per la naturalesa del transport: a. Autoritzacions de caràcter general, que habiliten per a la realització de transport discrecionalde caràcter ordinari i especial per als quals no s’exigeixi una autorització específica.

b. Autoritzacions de caràcter específic, per a la realització d’aquells transports de caràcter espe-cial als quals estiguin expressament referides.

2. Targetes de transport: a. Transport de mercaderies:

• MDL: transport públic de mercaderies en vehicles lleugers exclusivament.

• MDP: transport públic de mercaderies sense la limitació anterior.

• MPC: transport privat complementari de mercaderies d’àmbit nacional.

• MDL-A: autorització de transport públic de mercaderies de 2 a 3,5 tones (àmbit deCatalunya)

b. Transport de viatgers:

• VR: servei públic regular.

• VD: servei públic discrecional

205


• XD: servei públic en vehicles mixtos.

• VPC: servei particular complementari.

• XPC: servei particular complementari en vehicles mixts.

c. Sanitaris:

• VS: ambulàncies

d. Servei públic de viatgers en vehicles lleugers:

• VT: llicència A (auto-taxis)

• VTC: llicència C.

12.6. Distintius Els vehicles destinats al transport ja no cal que portin distintius que identifiquin els seus radisd’acció perquè, a dia d’avui, totes les autoritzacions s’expedeixen amb radi d’acció nacional.

Ara bé, en el supòsit que sigui un transport emparat per una autorització d’àmbit català, on elvehicle té una MMA superior a 2 tones i inferior o igual a 3,5 tones, haurà de portar el distintiucorresponent a la part posterior superior del vehicle. Aquest distintiu ha de tenir una formatriangular, a l'interior ha d’aparèixer la inscripció “CAT”, i el fons ha de ser vermell i les lletres iels marges blancs.

12.7. Col·laboració entre els transportistesQuan les empreses autoritzades per al transport públic discrecional de mercaderies o viatgersrebin demandes de port que excedeixin cojunturalment de les seves pròpies capacitats de trans-port, podran sol·licitar per atendre-les la col·laboració d’altres transportistes que disposin delsmitjans necessaris. En aquest cas, serà el transportista col·laborador qui contracti el servei i elqual, a més, haurà de comptar amb la corresponent autorització que l’habiliti per a la realitzaciódel transport en qüestió.

206


En el transport de mercaderies, la contractació no podrà excedir del 100% de la capacitat prò-pia de transport mesurada en nombre de vehicles.

12.8. Les juntes arbitrals del transportPer resoldre, amb els efectes previstos en la legislació general d’arbitratge, les controvèrsies decaràcter mercantil sorgides entre les part intervenints del transport, es creen uns òrganscol·legiats que són les juntes arbitrals. Formen part d’aquestes juntes membres de l’administra-ció, als quals correspondrà la presidència, representants de les empreses de transport i represen-tants dels carregadors i usuaris. Les juntes arbitrals resoldran, amb els efectes previstos en lalegislació general d’arbitratge, sempre que la quantia de la controvèrsia no excedeixi els 6.000,excepte pacte en contrari. Si la quantia de la controversia excedeix els 6.000 euros, les partscontractants podran pactar expressament la submissió a l’arbitratge d’aquestes juntes.

12.9. Règim sancionadorConstitueixen infraccions administratives de les normes reguladores del transport terrestre lesaccions o omissions dels distints subjectes responsables tipificades i sancionades de conformitatamb la LOTT.

La responsabilitat administrativa per les infraccions de les normes reguladores dels transportsterrestres i de les seves activitats auxiliars i complementàries correspondrà:

a. En les infraccions comeses en ocasió de la realització de transports o activitats subjectes aconcessió o autorització administrativa, a la persona física o jurídica titular de la concessióo de l’autorització.

b. En les infraccions comeses en ocasió de la realització de transports o activitats auxiliars ocomplementàries d’aquests portats a terme sense la cobertura del preceptiu títol adminis-tratiu habilitant, o la realització del qual es trobi exempta de l’obtenció d’aquest, a la per-sona física o jurídica propietària o arrendatària del vehicle o titular de l’activitat.

Als efectes previstos en aquest apartat, es considera titular del transport o activitat clan-destina que es tracti a la persona física o jurídica que materialment la porti a terme ennom propi, l’organitzi o assumeixi la corresponent responsabilitat empresarial, així com atot aquell que no sent personal assalariat o depenent col·labori en la realització d’aquesttransport o activitat.

c. En les infraccions comeses per remitents o carregadors, expedidors, consignataris o desti-nataris, usuaris, i, en general, per tercers que, sense estar compresos en els anteriors apar-tats, realitzin activitats que es vegin afectades per la legislació reguladora dels transportsterrestres, a la persona física o jurídica a la qual vagi dirigit el precepte infringit o a la qualles normes corresponents atribueixin específicament la responsabilitat.

207


La responsabilitat administrativa s’exigirà a les persones físiques o jurídiques a les quals es refe-reix l’apartat primer, independentment que les accions o omissions de les quals aquesta respon-sabilitat derivi hagin estat materialment realitzades per ells o pel personal de la seva empresa,sense perjudici que puguin deduir les accions que al seu judici resultin procedents contra les per-sones a les quals siguin materialment imputables les infraccions.

Tindran la consideració d’infraccions independents aquelles que es cometin en relació amb dis-tintes expedicions de transport, tot i que els fets infringeixin els mateixos preceptes o uns desemblants.

No obstant això, tractant-se d’expedicions de serveis de transport regular, ja sigui aquest d’úsgeneral o especial, quan els fets constitutius de la infracció guardin relació directa amb l’activitatadministrativa que es desenvolupa a les oficines de l’empresa o amb el vehicle utilitzat i resultiacreditat que no podien ser corregits fins al seu retorn a la seu empresarial de la qual inicialmentva partir, aquests fets es consideraran constitutius d’una sola infracció.

12.9.1. Tipificació de les infraccions

Les infraccions a la normativa de transports estan regulades al Títol V LOTT i a l’article 65.5 h)LSV.

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

12.9.2. Sancions

Les sancions per les infraccions tipificades en la LOTT es graduaran d’acord amb la repercussiósocial del fet infractor, la intencionalitat, la naturalesa dels perjudicis causats, la magnitud delbenefici il·lícitament obtingut i la reincidència o l’habitud en la conducta infractora, conforme ales regles i dins dels paràmetres de l’article 143 de la LOTT.

12.10. El certificat d’aptitud professional del conductor: CAPEl RD 1032/2007, de 20 de juliol, que regula la qualificació inicial i la formació dels conductorsde determinats vehicles destinats al transport per carretera incorpora la Directiva 2003/59/CErelativa a aquest tema.

La idea d’aquesta formació és millorar la seguretat viària obligant determinats conductors pro-fessionals a formar-se de manera contínua i tenint en compte que, actualment, la majoria exer-ceixen la seva activitat a l’empara només d’un permís de conduir.

Aquesta formació s'anomena Certificat d’Aptitud Professional (a partir d’ara CAP) i és obligatò-ria des de l’11 de setembre de 2009 per a mercaderies, per poder ser conductor de determinatsvehicles que transportin viatgers o mercaderies serà necessari estar en possessió del permís deconduir corresponent i del certificat d’aptitud corresponent.

Aquesta formació es caracteritza per tres aspectes:

a. L’obtenció del CAP acredita la superació d’un curs de formació i un examen.

208


b. El CAP s’atorga sense termini de validesa però la seva vigència depèn de la realització dela formació contínua.

c. El CAP l’expedeix l’òrgan competent per atorgar autoritzacions de transport.

Conductors que han de realitzar la formació

Segons l’art. 1 del RD 1032/2007, han de realitzar la formació aquelles persones que hagin deconduir vehicles d’empreses establertes en qualsevol estat membre de la UE per les vies públi-ques espanyoles i per als quals resulti obligatori estar en possessió d’un permís de conducciód’una de les categories següents: C1, C1+E, C, C+E, D1, D1 + E, D, D + E.

Aquesta formació inicial preveu les exempcions següents:

a. Les persones que, abans que entri en vigor, ja són titulars dels permisos necessaris perconduir algun dels vehicles per als quals és necessari obtenir i renovar el CAP en la cate-goria corresponent.

És a dir, els titulars d’un permís de categoria D1, D1+E, D, D+E o d’un permís reconegutcom a equivalent, expedit abans de l’11 de setembre de 2008 o de categoria C1, C1+E,C, C+E o d’un permís reconegut com A equivalent, expedit abans de l’11 de setembre de2009.

b. Els conductors amb certificat de capacitació professional per a l’exercici de l’activitat detransportista.

Aquesta exempció és parcial i només per a determinades matèries, en funció del que esdetermini reglamentàriament.

c. Independentment d’aquestes exempcions, se’n preveu una de general en relació amb elscursos de formació impartits per les Forces Armades, la Policia o la Guàrdia Civil, sempreque el contingut d’aquests cursos inclogui les matèries de l’annex I del RD 1032/2007.

La formació inicial

La formació inicial, també denominada qualificació inicial, és el primer pas per obtenir el CAP,excepte les exempcions previstes normativament, que s’inclouran en el sistema formatiu a tra-vés de la formació contínua.

La formació inicial es pot fer de dues formes, una anomenada ordinària i l’altra accelerada. Elresultat final és el mateix, la preparació per obtenir el CAP, però vegem què tenen en comú iquè les diferencia.

Ambdues tenen en comú tres aspectes:

1. No requereixen un permís de conducció previ.

2. En totes dues es fa el mateix programa, amb diferent assignació d’hores, però les matè-ries són les mateixes.

3. El procediment per obtenir el CAP és el mateix, en ambdues s’ha de fer el curs de forma-ció i aprovar l’examen.

Les diferències són:

1. El nombre d’hores. A la formació inicial ordinària s’han de fer 280 hores i com a mínim 20hores de pràctica de conducció efectiva, i a l’accelerada, són 140 hores, de les quals com

209


210

a mínim 10 han de ser de pràctica de conducció efectiva.

2. Si es cursa l’accelerada hi ha més restriccions pel que fa als vehicles que autoritza a con-duir que si es cursa l’ordinària. D’acord amb la taula següent:

Formació inicial ordinària:• Amb 18 anys es pot conduir els vehicles que autoritza el C, el C + E, el D1, el D1 + E iel D i el D + E. En aquests últims dos supòsits, només es poden fer serveis regulars deviatgers amb un trajecte que no superi els 50 km.

• Amb 21 anys es pot conduir els vehicles que autoritza el D i el D + E sense cap restric-ció.

Formació inicial accelerada:• Amb 18 anys es pot conduir els vehicles que autoritza el C1 i el C1 + E.

• Amb 21 anys es pot conduir els vehicles que autoritza el C, el C + E, el D1, el D1 + E iel D i el D + E. En aquests últims dos supòsits, només es poden fer serveis regulars deviatgers amb un trajecte que no superi els 50 km.

• Amb 23 anys es pot conduir els vehicles que autoritza el D i el D + E sense cap restric-ció.

Un cop finalitzada la formació inicial, ja sigui l’ordinària o l’accelerada, el futur conductor pro-fessional disposa de sis mesos per realitzar i aprovar un examen per obtenir el CAP. Aquest exa-men versarà sobre les matèries que s’han treballat al llarg de la formació. L’examen consta de100 preguntes, independentment que s’hagi fet la formació inicial ordinària o accelerada. Calobtenir 50 punts per aprovar. En cas de no aprovar durant els sis mesos posteriors a la finalitza-ció del curs, s’haurà de tornar a començar amb la formació.

Una vegada l’aspirant ha aprovat l’examen s’expedeix el certificat d’aptitud professional corres-ponent. Alhora que s’expedeix el certificat, també s’haurà d’expedir una targeta de qualificacióque el conductor haurà d’anar mantenint vigent amb la formació contínua.

L’obtenció del CAP s’ha d’anotar al Registre General de Transportistes i d’Empreses d’ActivitatsAuxiliars i Complementàries del Transport.

Una vegada obtingut el CAP mitjançant la realització del curs i de l’examen, ja sigui en merca-deries o viatgers, es pot optar a fer l’altre.

Per obtenir el CAP que no tenim, hem de fer un curs i un examen, però en aquest cas les horesdel curs seran 70 o 35, en funció de si vam obtenir el primer CAP mitjançant la formació inicialordinària o l’accelerada, les preguntes de l’examen són 25 i s’han d’obtenir 12,5 punts per serconsiderats aptes.

Si el CAP no s’ha obtingut mitjançant el procediment ordinari, és a dir, teníem el permís corres-ponent abans de l’entrada en vigor i ens incorporarem al cicle formatiu a través de la formaciócontínua, no hi ha possibilitat de fer la convalidació o ampliació d’activitats a través d’aquestcurs reduït.

La formació contínua

La formació contínua es planteja com la garantia de mantenir el nivell de formació obtingutamb la formació inicial, així com un requisit necessari perquè el CAP estigui en vigor.


Per fer la formació contínua és necessari disposar de permís, a diferència de la formació inicial,que no ho requereix.

Aquesta formació l’han de realitzar, de forma obligatòria, tots els conductors indicats anterior-ment, inclosos els exempts de la formació inicial, que s’incorporen al sistema de formació delCAP d’acord amb el calendari previst per reglament.

La formació contínua s’ha de realitzar abans que es compleixin cinc anys de l’obtenció del CAPo de la realització de l’última formació contínua.

Aquesta formació consta de 35 hores, que es poden cursar totes de forma contínua o bé perperíodes.

En el cas que es faci per períodes, han de ser dins d’un mateix any natural, en el mateix centre ide com a mínim 7 hores cada període.

La polivalència de la formació

Si el centre on s’imparteix el CAP reuneix tots els requisits, d’acord amb la normativa vigent, perobtenir l’autorització ADR, en fer la formació inicial de mercaderies, es podria optar a obteniraquesta autorització.

A més, en el cas que el centre estigui autoritzat a impartir els cursos regulats per a la recupera-ció de punts, d’acord amb la normativa vigent, o bé si no ho està, arriba a un conveni amb unque si ho estigui, també es podria optar, amb la realització del curs de formació contínua, a larecuperació de punts.

Requisits dels formadors

Tot i que inicialment no es van regular uns requisits específics per poder ser formador en centresCAP, el Ministeri de Foment, mitjançant l’ordre FOM/2607/2010, d’1 d’octubre, per la que s’es-tableixen els requisits que han de complir els formadors que imparteixin els cursos de qualifica-ció inicial i formació continua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport percarretera, ha regulat aquesta situació, així com els centres que vulguin donar formació a futursformadors i els cursos que hauran d’impartir.

Les matèries a impartir es distribueixen en les especialitats següents:

• Conducció racional

• Formació viària

• Logística i transports

• Primers auxilis

• Mercaderies perilloses

• Extinció d’incendis

I, a cada especialitat, li corresponen uns requisits com poden ser tenir el batxillerat o un cicle deformació professional, estar en possessió de la classe de permís i el CAP corresponent a les duesprimeres especialitats, tenir alguna titulació concreta com demanen a logística o a mercaderiesperilloses...

211


212

12.11. Transports privatsEls transports privats poden ser de dues classes:

1. Transports privats particulars, sempre que compleixin conjuntament els següents requi-sits:

a. Estar dedicats a satisfer les necessitats de desplaçament de caràcter personal o domèsticdel titular i dels seus familiars.

b. Realitzar-se en turismes, si es tracta de transport de persones, o en vehicles lleugers, si estracta de transport de mercaderies excepte que es tracti del transport de màquines, ani-mals o complements destinats a la pràctica personal d’alguna activitat esportiva o recrea-tiva que, per les seves característiques, no resulti possible transportar en un vehicle d’a-questa categoria.

Aquests transports no estan sotmesos a autorització administrativa.

2. Transports privats complementaris, són els que realitzen empreses o establiments, lesfinalitats principals dels quals no són de transport, com a complement necessari o adequatper al correcte desenvolupament de les activitats principals d’aquestes empreses o establi-ments. Hauran de complir, conjuntament els següents requisits:

a. Si es tracta de transport de mercaderies (vegeu unitat 13) aquestes hauran de pertànyer al’empresa o a l’establiment, o haver estat venudes, comprades, gestionada la seva vendao la seva compra, donades o preses en lloguer, produïdes, extretes, transformades o repa-rades per elles. Si es tracta de transport de viatgers, els usuaris han de ser els treballadorso assalariats dels respectius centres o bé assistents als mateixos, segons la seva naturalesai finalitat.

b. El transport haurà de servir:

1. Per conduir les mercaderies o les persones a l’empresa o a l’establiment.

2. Per expedir o enviar les mercaderies o les persones de l’empresa o establiment.

3. Per desplaçar les mercaderies o les persones, bé a l’interior d’una empresa o esta-bliment, bé a fora sempre que es tracti d’atendre les pròpies necessitats internes.

c. L’empresa haurà de disposar dels vehicles en règim de propietat, leasing o arrendament,en els termes, en aquest últim cas, assenyalats en el ROTT.

d. Els vehicles han d’anar, en tot cas, conduïts pel personal propi de l’empresa o l’establi-ment.

La realització de transports privats complementaris requerirà d’autorització administrativa prè-via, tret que es trobin exempts segons l’article 41 del ROTT.

Per a l’atorgament de les autoritzacions per realitzar transport privat complementari s’exigirà laprèvia justificació de la necessitat de realitzar el transport que han d’emparar, per a l’adequatdesenvolupament de les activitats de l’empresa o l’establiment que es tracti.


12.12. Activitat de millora de la informació Activitat 1Enumera els tipus de vehicles de transport per carretera i descriu quins són els principals factorsde risc i les mesures preventives que cal considerar de cada un d’ells.

Activitat 2Descriu la relació entre infracció molt greu, greu i lleu segons les seves possibles repercussionsen la accidentalitat, a curt i llarg termini.

12.13. Activitats de millora de les destreses i valors Activitat 1Descriu els principals comportaments de seguretat i de risc que més has de tenir en consideracióen relació al règim legal per carretera.

Activitat 2Adapta aquesta reixeta a cadascun dels possibles usuaris preconductors en fase de formació iemplena-la.

Activitat 3Posar en pràctica totes les mesures abans descrites. Organització d’un debat on consti la facilitati la dificultat de complir les mesures legals i preventives.

Activitat 4Aportació d’experiències on la manca d’aplicació de les mesures preventives anterior han provo-cat conseqüències greus o de consideració.

213


Tipus de conductor

Activitats de seguretat Quan i com la posaré en pràctica

Col·locació adequada de la càrrega Abans d’iniciar la col·locació cal fer una previsió.

12.14. Situació de sortida 1. Crec que conec com tots els aspectes legals del transport per carretera, d’una manera o altra,estan relacionats amb la seguretat.


2. M’agradarà ensenyar com tots els aspectes legals del transport per carretera ens ajuden aincrementar la seguretat.


3. Crec que m’agradarà aprendre com els tipus de classes de transport per carretera comportaun nivell específic de seguretat.


4. M’agradarà ensenyar com els aspectes jurídics del transport especial presenten peculiaritatsen relació a la seguretat.


5. Crec que els aspectes legals de les autoritzacions, els distintius, les inspeccions, etc., tenenrelació amb la seguretat.


6. Intento veure en la gravetat de les sancions les possibles relacions amb el nombre i la intensi-tat de danys.


7. M’agradarà transmetre que les sancions per infracció de la Llei són una resposta desesperadaperquè reflexionem i no perdem la vida.


Interpretació:Més de 20 punts: alt nivell de seguretat.

Entre 12 i 20 punts: nivell normal alt de seguretat.

Entre 8 i 11 punts: nivell normal baix de seguretat.

Menys de 8 punts: baix nivell de seguretat.

214


unitat 12 règim legal del transport per carretera · unitat 12 règim legal del transport per...

Documents