Unitat 1 L Antic RèGim Ca

Download Unitat 1   L Antic RèGim   Ca

Post on 29-Jun-2015

12.854 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Resum de les principals caracterstiques de l'A.R.

TRANSCRIPT

  • 1. LAntic Rgim

2. Concepte

  • Podria definir-se
  • Com el conjunt de trets poltics, jurdics, socials i econmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colnies al llarg dels segles XVII i XVIII.
  • El Terme
    • Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament lestructura poltica i social de la Frana del moment, a les quals havia posat fi la R.F.
    • Posteriorment, sutilitz per tal de designar aquella realitat poltica i institucional, estesa a altres pasos a ms de Frana.

3. Caracterstiques

    • Una demografia antiga
  • Una economia agrria
  • Una estructura social estamental
  • Una forma de govern absolutista
  • La situaci ideolgica

4. Una demografia antiga

  • Escs creixement vegetatiu
  • Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40% o ), contrarestades per alts ndex de mortalitat (30/40% o ,especialment la infantil).

5.

  • Inestable equilibri entre poblaci i recursos
    • Els escassos rendiments agrcoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistncia que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidmiques.
    • El resultat sn gransmortaldats catastrfiques .

6.

  • Que experimenta canvis en el segle XVIII
    • En algunes zones (Anglaterra, Frana), augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrici condueix a la disminuci de fams i epidmies.
    • Un altre factor que influ en la millora, encara que de manera menys determinants, fou el progrs de la medicina .

7.

  • El resultat
    • Un important creixement demogrfic, que no afect per igual a tot el continent.
    • Aquest creixement contribu a lincrement de la demanda daliments i manufactures, aix com un augment de la disponibilitat de m dobra per al camps i la indstria, factors essencials en el fenomen de la revoluci agrcola i industrial.

8. Unaeconomiade base agrria El conjunt de terres en mans dun noble o eclesistic eren la senyoria territorial(reserva senyorial i masos), I les terres on gaudien de jurisdicci eren laSenyoria jurisdiccional

        • 3/4 parts de la poblaci activa es concentren en lactivitat agrcola i ramadera.
        • La principal font de riquesa s la terra .La major part de les terres eren vinculades.

9.

  • Producci insuficient
  • Agricultura de subsistncia
  • Policultiu
  • Autoconsum (mercats locals i fires)
  • Endarreriment tcnic
  • 2 tipus dexplotaci:

Camps oberts (openfield) Terres comunals Eren freqents les Crisis de subsistncia Els grans propietaris rebien importants rendes de carcter feudal procedents duna ingent massa de camperols. 10.

  • La indstria s de carcter artesanal
  • Al segle XVIII trobem tres tipus dactivitat industrial

Gremis , a les ciutats (provenen de lEdat Mitjana) Indstria domstica(surt amb el desenvolupament del comer als s. XVI i XVII). Producci a les cases dels camperols. Manufactures(al s. XVIII, concentren treballadors en un lloc. Productes de luxe) 11.

  • El comer predominant s el de llarga distncia
  • Els intercanvis interns sn escassos i complicats, degut a les deficincies en les comunicacions i a la inexistncia dun mercat intern unificat.
  • Camins i carreteres. Mitjans lents.
  • Navegaci martima i fluvial.
  • Comer interior.
  • Comer colonial.

12.

  • El desenvolupament urb s escs
    • El poble s el centre dorganitzaci i producci. Les ciutats de ms de 50.000 habitants sn gaireb inexistents. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigraci del camp a la ciutat.
    • Aix repercutir en un desenvolupament sense precedents del fenomen urb .

13. Una estructura social estamental

    • Articulada enestaments
    • Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un com estil de vida i anloga funci. s de carcter impermeable.
    • Cada membre de la societat pertany a un estament
    • Aquest li nega o li concedeix privilegis, s a dir, lexenci dobligacions o el dret a avantatges exclusives. A lestament privilegiat saccedeix (amb lexcepci del clergat) per naixement o per concessi especial del monarca.
    • La rgida societat estamental entra en crisi
    • Arran dels canvis produts al llarg del segle XVIII (Revoluci Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

14. 15. Un govern absolutista

  • Fonamentat ideolgicament en la frmula
    • Monarquia de Dret Div.
    • Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Du i, per tants, no t lmits terrenals. El Rei noms es responsable davant Du.
  • Els instruments que utilitzen els reis absoluts sn:
    • Els Consells de ministres
    • LExrcit
    • La Burocrcia i la Diplomcia

16.

  • Aquesta frmula de govern trob resistncia
    • Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, heretats dpoca medieval.
    • Mitjanant el"Despotisme Illustratels reis intentaran destruir aquesta oposici i guanyar-se a altres sectors socials.

Paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Llus XIV. 17.

  • El seu moment culminant arribar
    • Durant la 2 meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.
    • La seva fi arribar desprs de la revoluci burgesa en Frana (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX.

18.

  • Es donaren excepcions a aquesta forma de govern
    • Les Provncies Unides (Holanda)
    • La Repblica de Vencia
    • Anglaterra

19. La situaci ideolgica. La Illustraci

  • Concepte
    • Moviment filosfic, literari i cientfic que es desenvolup en Europa i les seves colnies al llarg del segle XVIII (de les Llums).
    • Supos una important modernitzaci cultural i lintent de transformar les estructures de lAntic Rgim.

El pensament illustrat Antecedents Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton. 20.

  • Idees fonamentals
    • La Ra
    • s lnic mitj per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrs, constitueix el cam per assolir la felicitat.
    • El Progrs
    • A ell sarriba grcies a la cincia; en combinaci amb la tcnica, permet laven de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
    • La Naturalesa
    • s lorigen de tot all que s genu, vertader i autntic. La societat s la que falseja i corromp lhome, bo en estat natural.
    • La Felicitat
    • s un b al que tot home t dret i constitueix un fi en ella mateixa.

21. La Illustraci

  • Vehicles de difusi
    • Les societats cientfiques, literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics.
    • Les societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats.
    • Els salons. Tertlies o reunions dillustrats.
    • LEnciclopdia

22. J. L. Locke - L'Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerncia religiosa Montesquieu -Divisi de poders, Lesperit de les lleis, 1748. Crea les bases del liberalisme poltic El pensament poltic illustrat Rousseau -Contracte social Lhome s lliure en la natura i esclau en la societat(corrompre) Montesquieu Voltaire Rousseau 23.

      • Es concreta en dos nous corrents :lafisiocrciai elliberalisme , que entren en colisi amb la tendncia imperant del moment, elmercantilisme .
    • Fisiocrcia
      • Els fisicrates sostenen que la riquesa dun estat prov de la naturalesa, exactament de lagricultura. El seu principal teric sQuesnay .
    • Liberalisme
      • Per als seus defensors, la riquesa de lEstat no rau ni en lacumulaci de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en lagricultura (fisiocrcia), sin en lallibertad . LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. El seu principal teric sAdamSmith .

El pensament econmic illustrat 24. Economia -Creixement lent de la poblaci -Agricultura tradicional -Dels tallers artesanals a les manufactures -Comer colonial -Sistema econmic mercantilista Es caracteritzavaper El segle XVIII va aparixer la Per influncia de la Illustraci es desenvolupa elDespotisme Illustrat Societat estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats -Tercer Estat- (burgesia, classes populars) Estat absolutista -Sobirania reial (llei divina) -Exrcit,burocrcia,diplomcia Illustraci La ra, el segle de les llums Felicitat, progrs, reformisme, tolerncia, Natura LEnciclopdia (Diderot i dAlembert) Es caracteritzaDna lloc alPensament poltic illustrat LAntic Rgim (com a resum)