Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte

Download Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte

Post on 22-Jan-2017

969 views

Category:

Education

9 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Tema 4: Les primeres civilitzacions.Mesopotmia i Egipte</p><p>3.Egipte antic</p><p>1.Introducci. Les primeres civilitzacions fluvials</p><p>2.Mesopotmia</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>1. Introducci. Les primeres civilitzacionsfluvials</p><p>1.1. L'aparici de l'escriptura</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Escriptura cuneforme</p><p>Codi de lleis d'Hammurabi (1800 aC)</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>1. Introducci. Les primeres civilitzacionsfluvials</p><p>1.2. La formaci dels grans imperis</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>2. Mesopotmia2.1. Histria de Mesopotmia</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>A SUMER varen sorgir les primeres ciutats-estat independents: Ur, Uruk,Lagash i Eridu. Eren independents unes de les altres.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Reconstrucci de la ciutat d'UR</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p> Entre el III i el I millenni a.C., les terres de Mesopotmia varen ser dominadessuccessivament per diversos pobles, que varen crear grans imperis.</p><p>REGNE D'AKKAD (III milleni aC)</p><p>IMPERI BABILNIC (1800 aC)</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>IMPERI ASSIRI (1300 aC)</p><p>IMPERI PERSA (segle VI aC)</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>2.2. La societat mesopotmica</p><p>dos grups</p><p>formats peres dedicaven a</p><p>formats per</p><p>PAGESOS</p><p>ARTESANSSOLDATS</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Pirmide social a Mesopotmia</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>2.3. La cultura mesopotmica</p><p>RELIGILa societat mesopotmica era politeista i no creia en la vida desprsde la mort.Els Dus eren antropomorfs i immortals.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>ENLIL (Dudel vent)</p><p>ISHTAR (Deesa del'amor i la guerra)</p><p>ENKI (Dude la Terra)</p><p>MARDUK(Du de latempesta.Patr de</p><p>Babilnia)</p><p>ASSUR(Du de la</p><p>vida vegetal)</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>2.3. La cultura mesopotmica</p><p>ARQUITECTURAEls mesopotmics eren grans constructors, per en queden poquesrestes:</p><p> Utilitzaven el ma (totxo) i l'atov) com a materials constructius. Inventaren larc i la volta.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>2.3. La cultura mesopotmica</p><p>A les ciutats mesopotmiques hi destaquen edificis molt importantsque s'utilitzaven per les cerimnies collectives o en els qu hiresidia laristocrcia i la noblesa:</p><p> Temples: seu del govern, dels tribunals i de les escoles. Al seuinterior, o a prop, hi havia els ziggurats (santuaris que servien coma observatori astronmic, lloc de culte i dendevinaci).</p><p> Palaus: lloc de residncia del rei.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>TEMPLE MESOPOTMIC:</p><p>ZIGGURAT</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>PALAU MESOPOTMIC:</p><p>Runes del Palau deNabuconodosor II</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>ARQUITECTURA</p><p> LES CIUTATS</p><p>Les ciutats estaven envoltades de muralles, recobertes de rajoles, itenien quatre portes fortificades. Els carrers eren estrets i amb untraat irregular. Excepcionalment hi havia alguns carrers amples enels que hi residia la poblaci ms rica.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Recreaci de la ciutat deBabilnia</p><p>Porta d'Ishtar</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>ESCULTURA</p><p>Els mesopotmics elaboraven petites esttues i relleus.1. Les esttues: solen ser masculines, ja que representen reis, dus ialts funcionaris.</p><p>Gudea,de Lagaix,</p><p>rei sacerdot</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Sargon I</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>2. Els relleus i esteles: se solen realitzar damunt pedra. Temticapoltica i religiosa. Es decoren les morades, portalades, amb escenesmilitars, de victries. Tamb utilitzat amb la cermica vidriada.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>1. APARICI DE LESCRIPTURA (MESOPOTMIA, 3000 a.C.) = MARCA LINICI DE LAHISTRIA.</p><p>2. APAREIXEN ELS PRIMERS GRANS IMPERIS (CIVILITZACIONS FLUVIALS):EGIPTE, MESOPOTMIA, NDIA I XINA.</p><p>3. ES CARACTERITZAVEN PER: FORT PODER POLTIC, SOCIETAT MOLTJERARQUITZADA I GRANS OBRES.</p><p>4. MESOPOTMIA ESTAVA SITUADA A LES ACTUALS IRAK, IRAN I SRIA: LLOCCLAU PEL COMER I FAVORABLE PER LAGRICULTURA. </p><p>5. HI DESTACAREN 4 IMPERIS: SUMERI, ACCADI, ASSIRI I BABILNIC.</p><p>6. HI HAVIA 2 GRUPS SOCIALS: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.</p><p>7. LA SOCIETAT MESOPOTMICA ERA POLITEISTA (AMB DUS ANTROPOMORFS IIMMORTALS) I NO CREIA EN LA VIDA DESPRS DE LA MORT.</p><p>8. A MESOPOTMIA EREN GRANS CONSTRUCTORS (ARC, VOLTA, ZIGGURAT,TEMPLES, PALAUS, ETC.).</p><p>Idees resum bsiques de Mesopotmia</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>3. Egipte3.1. Histria d'Egipte</p><p>EGIPTE ANTIC</p><p>VORES DEL RIU NIL(NORD-EST D'FRICA)</p><p>Gran civilitzaci que neixfa ms de 5.000 anys</p><p>s</p><p>Important per</p><p>el qual Consisteixen</p><p>T una longitud de6.671 Km</p><p>ABASTIMENT D'AIGUA POTABLEVIA DE COMUNICACI</p><p>REGADIU DELS CAMPS DE CULTIU</p><p>LA SOCIETAT EGPCIA(DU DEL NIL: HAPI)</p><p>DICS I CANALS</p><p>TERRES NEGRES</p><p>TERRES ROGES</p><p>Situada a</p><p>Per aprofitar ms l'aigua construren</p><p>Franja allargadade terres frtils</p><p>Tamb anomenades</p><p>Ms enllD'aquestes</p><p>Terres nofrtils</p><p>(Desert)</p><p>Conegudes com</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Per controlar el riu, els egipcis vandesenvolupar el clcul i l ageometria, i van establ ir uncalendari de crescudes.</p><p>Tamb van crear sistemes dec o m p t a b i l i t a t i t c n i q u e sconstructives i hidruliques.</p><p>A l s t e m p l e s e s f e i e n l e sobservacions astronmiques iclculs matemtics: lany va serdividit en 365 dies i el dia en 24p e r o d e s ( m s e n d a v a n tanomenats hores).</p><p>NILMETRE</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>EL XADUF</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>EGIPTE ANTIC</p><p>La unificaci de lesTerres Negres del Nil (3.100 aC)</p><p>Encapalada pel</p><p>3.2. EL FARA</p><p>Sorg amb Finalitz amb</p><p>La conquesta dels romans (31aC.)</p><p>Rei Menes</p><p>FARAONS</p><p>Eren tractats com a DUS</p><p>formaren GRANS DINASTIRES (31) Destacaren les de</p><p>KHEOPS, KEFRENI MICER</p><p>TUTHMOSISI</p><p>I RAMSS II</p><p>Els quals</p><p>Poseen quasitotes les terres</p><p>Dictaven leslleis</p><p>Governavenel pas</p><p>Controlaven elcomer</p><p>Encapalavenl'exrcit</p><p>Uns reis anomenats</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LA SOCIETAT EGPCIA</p><p>Poder poltic i riquesa</p><p>Formada per</p><p>3.3. LA SOCIETAT EGPCIA</p><p>PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS</p><p>tenien</p><p>Sotmesos al Fara,Nobles i Sacerdots</p><p>estaven</p><p>I estava format perPodien ser</p><p>NOBLES SACERDOTS</p><p>ESCRIBESFARA PAGESOS</p><p>ARTESANS</p><p>COMERCIANTS</p><p>SERVENTS</p><p>ESCLAUS</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Sacerdots i funcionaris</p><p>Cort del Fara</p><p>Escriba</p><p>Guerrers</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>comerciants</p><p>Artesans</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Pagesos</p><p>Servents</p><p>Esclaus</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>3.4. LA RELIGI, LES CREENCES I L'ART EGIPCI</p><p>RELIGI</p><p> Els egipcis eren politeistes, tot i que el du ms important era: El du Sol; anomenat Ra, Amon o Aton. Altres dus importants als que resaven eren:</p><p> Els dus Isis, Osiris, Anubis, Thot o Horus. Resaven tamb a animals (cocodril), a elements naturals</p><p>(Nil) i a persones (faraons).</p><p> Els egipcis pensaven que els dus eren immortals.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Maternitat, vida i mort Mort i ms enll Sol Cel Mort i funerals,guardi de les tombes</p><p>Creador del Nil Sabiduria, escriptura,msica</p><p>Amor i beguda Salut Violncia i desordre</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p> Es creia que els rituals religiosos eren necessaris per mantenirlequilibri de lunivers.</p><p> Els rituals religiosos es duien a terme als temples, i cada temple pertanyia a un du. Per aix, a cada temple shi guardava unaesttua dun du diferent.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p> Els temples, des del punt de vista religis, eren la residncia delsdus a la Terra.</p><p> A cada temple hi havia un grup de sacerdots que tenien diversesfuncions:</p><p> Netejar i vestir lesttua del du. Dur a terme els rituals religiosos. Dur a terme processons al santuari per portar-hi aliments i</p><p>begudes com a ofrena a la divinitat.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p> Els temples es construen amb pedra perqu era el material msresistent.</p><p> Eren edificis adovellats: sostres plans sostinguts per granscolumnes. No utilitzen mai ni l'arc ni la volta.</p><p> Solien ser enormes i tendien a seguir la mateixa estructura.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>El temple de Luxor</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>El temple de Karnak</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>El temple de Abu Simbel</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>CREENCES</p><p> Els egipcis creien en la vida desprs de la mort. Pensaven que eranecessari conservar els cossos per a aquesta segona vida.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p> Al voltant dels sarcfags hi depositaven un aixovar. Aquest aixovarcontenia tot all que el mort pogus necessitar a la segona vida.</p><p> Per impedir el robatori dels aixovars, les tombes tenien mltiplespassadissos.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LA VIDA DESPRS DE LA MORT</p><p> La religi egpcia prometia una vida desprs de la mort:</p><p> Els ssers humans estaven formats per un cos i unanima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vidadultratomba si el cos havia quedat incorrupte</p><p> Per aix, la famlia embalsamava el difunt (momificaci)que desprs de 40 dies es convertia en mmiadissecada i shavia de presentar davant del TribunaldOsiris, que jutjava la seva vida terrenal.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>PROCS DE MOMIFICACI</p><p> S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas.</p><p> S'extreien les vsceres i es posaven als vasos canopis: el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac el vas canopi amb cap d'esser hum conservava el fetge el vas canopi amb cap de falc conservava l'intest el vas canopi amb cap de babu els pulmons</p><p> S'embalsamava el cadver i es cobria de natr (entre 40 i 80dies aproximadament).</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p> Es renta el cadver i es cobreix tot el cos de benes de fil (entreles benes s'hi collocaven amulets).</p><p> Desprs s'introdua la mmia dins un sarcfag.</p><p> Desprs el portaven amb barca funerria fins a la tomba.</p><p> En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar elJudici Final.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LES TOMBES EGPCIES</p><p>Mastaba</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LES TOMBES EGPCIES</p><p>Pirmide</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LES TOMBES EGPCIES</p><p>Hipogeu</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LES PIRMIDES DE GIZEH</p><p> Als inicis de limperi egipci, els faraons eren enterrats a lespirmides. Les pirmides ms espectaculars sn les de Gizeh onshi enterraren els cossos de Keops, Kefren i Micer.</p><p> Tenen uns 5.000 anys dantiguitat, fan 147 metres dalada i cadacostat fa 230 metres a la base.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>LA VALL DELS REIS I DE LES REINES</p><p> Ms tard, els faraons comenaren a enterrar-se en tombessubterrnies excavades davall terra (en hipogeus). Els hipogeusms importants sn els de la Vall dels reis i de les reines.</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>L'ART EGIPCI</p><p>Influenciat per</p><p>ART</p><p>RELIGIS POLTIC</p><p>La religiLa vida desprs de la mort</p><p>Per podia tenir dos sentits</p><p>ESCULTURES I PINTURES</p><p>ARTESANS</p><p>ESTTUES I PINTURES</p><p>Construren i decorarentemples i tombes amb</p><p>Exaltaven el poderdels faraons amb</p><p>Elaborades per</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA I LESCULTURA EGPCIA</p><p> Els artistes seguien unes normes i principis molt estrictes.Aquests eren:</p><p> Falta de perspectiva Frontalitat Idealitzaci Immobilitat i rigidesa</p><p>Bust de Nefertiti</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>Ramss II a la batalla de Qades Temple d'Abu Simbel</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>L'ESCRIPTURA JEROGLFICA</p></li><li><p>Departament de Cincies Socials</p><p>PEDRA ROSETTA</p><p>Diapositiva 1Diapositiva 2Diapositiva 3Diapositiva 4Diapositiva 5Diapositiva 6Diapositiva 7Diapositiva 8Diapositiva 9Diapositiva 10Diapositiva 11Diapositiva 12Diapositiva 13Diapositiva 14Diapositiva 15Diapositiva 16Diapositiva 17Diapositiva 18Diapositiva 19Diapositiva 20Diapositiva 21Diapositiva 22Diapositiva 23Diapositiva 24Diapositiva 25Diapositiva 26Diapositiva 27Diapositiva 28Diapositiva 29Diapositiva 30Diapositiva 31Diapositiva 32Diapositiva 33Diapositiva 34Diapositiva 35Diapositiva 36Diapositiva 37Diapositiva 38Diapositiva 39Diapositiva 40Diapositiva 41Diapositiva 42Diapositiva 43Diapositiva 44Diapositiva 45Diapositiva 46Diapositiva 47Diapositiva 48Diapositiva 49Diapositiva 50Diapositiva 51Diapositiva 52Diapositiva 53Diapositiva 54Diapositiva 55Diapositiva 56Diapositiva 57Diapositiva 58Diapositiva 59Diapositiva 60Diapositiva 61Diapositiva 62Diapositiva 63Diapositiva 64Diapositiva 65Diapositiva 66Diapositiva 67Diapositiva 68Diapositiva 69Diapositiva 70Diapositiva 71Diapositiva 72Diapositiva 73Diapositiva 74</p></li></ul>