mesopotàmia i egipte - mesopotàmia (entre dos rius) va néixer entre el tigris i l’Èufrates...

Download Mesopotàmia i Egipte -   Mesopotàmia (entre dos rius) Va néixer entre el Tigris i l’Èufrates Les terres fèrtils entre els dos gran rius va atraure gran quantitat de

Post on 03-Feb-2018

221 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Mesopotmia i Egipte (4000 aC al 1700 aC)

  • Les primeres civilitzacions

    urbanes Les primeres ciutats eren un laberint de carrers estrets amb cases construdes amb maons i tova. Destacaven dos edificacions: els temples i els palaus. Tota la ciutat estava envoltada de muralles fetes tamb de maons per defensar-se dels enemics. Els seus habitants es dedicaven principalment a lagricultura i ramaderia, a lelaboraci destris i eines i al comer

  • Les primeres civilitzacions urbanes van nixer a les valls de grans rius que els permetia la utilitzaci del regadiu a lagricultura i aix alimentar a un nombre elevat dhabitants: Tigris i ufrates: Mesopotmia (Iraq) Nil: Antic Egipte (Indus) Indus: Harapa i Muan-jo Daro (Pakistan) Huang He: Anyang i Zhengzhou (Xina)

    Es van desenvolupar entre el 4t milleni i el segon milleni a C (Neoltic)

  • Mesopotmia (entre dos rius) Va nixer entre el Tigris i lufrates Les terres frtils entre els dos gran rius va atraure gran quantitat de poblaci. Es podien diferenciar tres grans regions:

    Sumer: a la desembocadura dels dos grans rius (Ur, Eridu, Babilnia, Kish, Uruk, Lagash, Susa) Accad: al mig (Accad, Eshunna) Assria: al nord (Asur, Ninive, Alepo, Ebla)

  • Egipte

    Neix a les ribes del riu Nil, zona molt frtil grcies a les crescudes peridiques del riu (entre juny i octubre ) que deixava la terra preparada per sembrar; al febrer es feia la collita. A ms a ms el riu permetia viatjar i transportar mercaderies a ms de caar i pescar

    Es diferencien dues grans regions: Baix Egipte (al gran delta): Tais, Sais Alt Egipte:(Al sud de lAlt Egipte)

  • El control de laigua

    A les dues civilitzacions es van construir importants obres d'enginyeria hidrulica (canals i regs). Especialment a Egipte van construir pous i estanys per retenir laigua durant les crescudes. Per aquest motiu calien funcionaris que organitzaven i controlaven les obres aix com especificaven quan regar, qui tenia dret a fer-ho i quines quantitats.

  • Avenos Tecnolgics

    Per donar resposta a les seves necessitats desenvolupen enginys diversos: larada arrossegada per animals vaixells de vela per traslladar-se i comerciar la roda aplicada al transport tirat per animals millora dels forns el torn del terrissaire peces de metall duradores i resistents per a la vida quotidiana, per la guerra i per guarnir.

    Associat als avenos tecnolgic neix lespecialitzaci dartesans cada cop ms diversa, a ms a ms dels terrissaires, tenim als picapedrers, el teixidors, els fusters i ja a lEdat del Metalls els forjadors i orfebres

  • La invenci dels nombres i

    lescriptura Les civilitzacions urbanes per tal de poder comunicar i deixar constncia de normes i lleis, llegendes religioses sobre lorigen de la vida, transaccions comercials, distribuci de la propietat, pagament dimpostos... van elaborar un conjunt de signes que coneixem com lescriptura i els nombres

    Sumer i Egipte (3300 aC) Mesopotmia (2800 aC) Fenicis (1000 aC)

    Cada signe un concepte o una idea (jeroglfica)

    Cada signe un so i un concepte (cuneforme)

    Cada signe un so (22 signes)

  • Lorigen dels nombres

    Davant la necessitat de comptar i deixar constncia de tots els productes que entraven als magatzems de palaus i temples pel pagament dimpostos, o per calcular els beneficis i prdues en el comer, per calcular les superfcies dels camps o el nivell de crescuda del riu en el cas dEgipte van enginyar els nombres.

    Durant aquella poca poques persones sabien llegir i escriure, en

    realitat noms els poderosos, els sacerdots i els escribes.

  • Lorganitzaci del poder a Egipte i

    Mesopotmia

    A la societat egpcia i mesopotmica el poder poltic estava en mans dels ms rics, s a dir dels que tenien el poder econmic .

    El mxim poder el tenia el rei. El crrec era hereditari, passava de pares a fills. Per governar delegava en una persona de confiana: el primer ministre. El seu poder era illimitat : controlava la vida poltica, econmica i religiosa. El rei per a ells era dorigen div, aix era el representant dels dus a la terra.

    El conjunt de poder, lleis i administraci de les persones i el territori dna lloc a Mesopotmia i Egipte als primers Estats de la Histria.

    Per governar i fer complir les lleis, els reis comptaven amb els funcionaris i un poders exrcit

  • La Societat a Egipte

  • Lart a Mesopotmia Les seves manifestacions ens han arribat a travs de l'arquitectura, lescultura i la cermica. Tenia bsicament la funci de demostrar el poder de reis i sacerdots.

    Les escultures eren rgides, inexpressives, sense proporci i fetes per ser vistes de front

    Arquitectura Materials: maons, cermica Solucions: larc i la volta

    Ziggurat a Ur

    Porta dIshtar (Babilnia)

    Gudea, senyor de Lagash

  • Lart a Egipte Lart era una eina per demostrar del poder de faraons i sacerdots.

    Material: el principal la pedra Manifestacions: Arquitectura, frescos i escultures

    Arquitectura Les principals edificacions: palaus i tombes (pirmides)

    Escultura: Rgides, inexpressives, fetes per ser vistes de front

    Pintura: Frescos (a les parets de les tombes), es representen escenes de la vida quotidiana, o rituals de la mort. Hi ha moviment. Mostren el cos de cara i el rostre de perfil

    //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/30/Maler_der_Grabkammer_der_Itet_002.jpg

  • La religi. El Culte a la mort a Egipte

    Eren politeistes: Adoraven molts dus i deesses amb forma humana i animal

    Isis: Esposa fidel

    Ra: du del Sol

    Anubis: du de la momificaci

    Osiris: du de la resurrecci i del mn dels morts