L’oasi i el jardí - ?· Egipte i Mesopotàmia, i encara la peculiar persa, ètnicament centrada en els parlants de parsi. D’un punt de vista ètnic, els àrabs han hegemonitzat el primer

Download L’oasi i el jardí -  ?· Egipte i Mesopotàmia, i encara la peculiar persa, ètnicament centrada en els parlants de parsi. D’un punt de vista ètnic, els àrabs han hegemonitzat el primer

Post on 03-Feb-2018

216 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Loasi i el jardi Francesc Espinet i Burunat, novembre 2011

  • LOASI

  • IntroducciEs pot dir que el mode de producci, la formaci social, la civilitzaci anomenada de comer a llarga distncia ha tingut histricament dos grans nodes geogrfics, els deserts occidentals de lantic continent i les seves ribes, duna banda, i les zones esteprio- desrtiques centro-asitiques. Tots dos han tingut en lendemig geogrfic una civilitzaci de carcter ms antic, de grans construccions hidruliques, centrada en Egipte i Mesopotmia, i encara la peculiar persa, tnicament centrada en els parlants de parsi. Dun punt de vista tnic, els rabs han hegemonitzat el primer node, sometent, cap a Occident, els amazics, i cap a Orient, els kurds: amb la cultura-religi musulmana com a la seva base ideolgica autctona. El segon node ha estat el mongol-turc, que no cre la seva prpia ideologia, sin que en la seva penetraci cap a loest adopt la ideologia musulmana, que casava molt b a les seves caracterstiques de civilitzaci del desert. Prsia (Iran) i Egipte adoptaren molt de pressa la ideologia musulmana, dantuvi en una de les seves vessants heterodoxes, el xisme; al llarg del temps, Egipte acab passant al nucli inicial musulm, el sunnisme (amb una notable permanncia, per, dun cristianisme atpic, lortodxia copta), mentre que lactual Iran es mantingu en el xisme. Mesopotmia (actual Iraq) es migpart entre ambdues tendncies.

  • El desertEn el seu conjunt, per, la totalitat daquests nodes i endemitjos espacials es situen geogrficament en terres desrtiques o estepries, amb oasis com a punt de continutat en el seu interior, i ciutats artesano-comercials en la seva perifria, des don es manufacturen mercaderies de molt valor afegit, intercanviades a llarga distncia (a travs dels deserts i dels seus oasis), cosa que els proporciona les plusvlues econmiques sobre les que se centr el seu esplendor.El desert, doncs, seria la columna vertebral de la seva civilitzaci. Aquest desert, amb les seves planures, els seus altiplans i les seves zones muntanyoses. Amb els seus ergs de dunes, les seves hammades elevades de de sl pedregs reg-, els seus aqufers - gueltes daiges ntides aflorades, xots i sebkhes daiges salades- i les seves valls wadis, uadis- de rius presents o passats. I els seus oasis, horts, jardins.

  • Erg, desert de sorra (igidi en tamazig) amb dunes. Ocupa un 20% del territori sahari; tamb se lanomena edeyen i ramla. Exemples. Gran erg oriental, Gran erg occidental (Algria), Erg Chech (Algria i Mali), Erg Iguidi (Algria i Mauritnia), Erg Chebbi (Marroc), Erg del Tener, amb lErg de Bilma al centre(Nger).

  • Hammada (r., sense vida), altipl de pedra (des de pedruscall a lloses), ocupa el 70% del territori sahari. Exemples: Hammada al-Hamra (Lbia), Hammada del Draa (Marroc), Hammada de Tinduf (Algria). Sovint est constitut en forma de taules limitades per espadats (ikkan en tamazig). El Tademat algeri s tamb una hammada.

  • Hammada al-Hamra (Laltipl roig), Lbia

  • RegReg,, superfsuperfcie pedregosa, generalment de pedruscall i a les cie pedregosa, generalment de pedruscall i a les

    planplanries, per tambries, per tamb a les a les hammadeshammades. Aquest. Aquest tipus de superftipus de superfciecie, , siasia on on siasia, s, sanomena tambanomena tamb serirserir (com el (com el SarirSarir ibnibn AfinAfin, a L, a Lbia). Sovint la bia). Sovint la pedra pedra s recoberta ds recoberta duna finuna finssima capa, a ssima capa, a manerramanerra ddesmalt, entre esmalt, entre negra i roja (mangannegra i roja (mangans i ferro), coneguda com a s i ferro), coneguda com a laca del desertlaca del desert..

  • Guelta (r, bassa, toll), reservori natural daigua dola que emergeix de la capa fretica, i no sevapora a causa de la presncia de proteccions naturals contra la calor, generalment alts pendents rocosos a la seva riba. Apareix en topnims com Guelta Zemmur, Guelta dArchei, Guelta es-Stel, Guelta Muri Idi. En tamazig, agelmam, agelmin.

  • Guelta dArchei, al masss de lEnnedi, Txad.

  • Xot (r. xatt, sovint escrit shot o chott) i sebkha (r, sabkha)

    Llac ms o menys salat, sovint sec a lestiu i que les pluges o les escorrenties primaverals solen omplir. Sovint sutilitza xot per un llac allat, mentre que sebkha sol reservar-se per un complex de diversos dipsits daigua. En aquests paratges solen formar-se les anomenades roses del desert, cristall de guix

  • Chott el-Jerid, Tunsia.

  • Wadi, r., vall, generalment seca, per que pot ser el llit dun curs daigua, que al Shara generalment es perd en el desert; en tamazig, kori, inghar, suf.

  • Wadi Bih, Emirats rabs Units, Pennsula Arbiga

  • El Sahara

  • LoasiOasi (paraula procedent del grec i aquest de legipci i aquest del lbico-tamazig), terreny poblat i construt al voltant dun punt o dun curs daigua, en mig del desert, on shi pot viure conreant grcies a lacci ordenadora humana. De vegades basats en zones de vegetaci natural voltades de terra erma, de vegades creats de soca-rel pels ssers humans, els oasis sn sempre obra humana, sn un hort, un jard. Laigua (ar. maa; tamazight, aman), in situ o aportada, per sempre dominada, controlada, s la seva base. Si procedeix dun curs, un riu, o dun aqfer de superfcie, envoltats de desert, lobra humana s la seva canalitzaci, la seva distribuci, la seva preservaci de levaporaci i la seva aplicaci a la terra per aconseguir les condicions que permetin un sl frtil. Si laqfer es subterrani els humans, a ms, han delevar-lo a la superfcie mitjanant pous i sistemes diversos dextracci. Per aquest aqfer sovint s lluny de la terra frtil o fertilitzable: cal, aleshores, transportar laigua mitjanant conductes subterranis caracterstics, les foggara o qanat. I emmagatzemar-la en basses o piscines. La distribuci de laigua en els oasis no noms s un afer tcnic (per exemple, mitjanant pintes que la segreguin i la portin a les diverses squies), sin especialment un afer econmico- social, depenent dels sistema de propietat de la terra i de laigua, que, inicialment de tipus ms o menys collectiu (amb possible alternana de la possessi de les parcelles), ha evolucionat cap a formes diverses de propietat privada, tribal, familiar o individual; sempre, per, amb lexistncia de normes per les quals es regeixen els tribunals de les aiges.

  • Loasi de Timimoun a Algria

  • Les foggaraFoggara, r, (tamb guetara; i kanat o karetz a lsia Central), galeria subterrnia que drena per gravetat laigua duna capa fretica, sovint llunyana, en direcci a terres de conreu; s perforada per pous de ventilaci. El sistema de foggara s essencial en els oasis saharians; probablement t el seu origen en sistemes similars de lsia Central (qanat). En arribar a loasi, laigua , generalment desprs de passar per sota del poble al que proporciona la quantitat necessria pel consum hum, s distribuda a travs de pintes (kesria) cap a una xarxa de squies (ar clssic, saquiya, r. dialectal, seguia) i basses demmagatzematge (mayen).

  • Antiga imatge dun karetz, Turpan

  • Els Pous

  • Pou rudimentari al Sahara algeri

  • Les funcions de loasi

    Loasi t diverses funcions. En primer lloc la agrria, per tamb la de hostal-port-duana dels caravaners, els navegants-comerciants del desert. I la dhabitatge temporal dels beduins, habitualment transhumants-nmades. Beduins que sovint shan convertit (especialment en temps descassetat) en enemics-assaltants dels pobladors dels oasis: pugna constant entre estants i transhumants, entre duaners i contrabandistes.

  • La funci agrria de loasiEn la seva funci agrria, loasi est bsicament constitut per tres estatges verticals vegetals. El superior consisteix en el palmerar (sovint amb centenars de milers dexemplars), en els deserts des de lIraq al Shara, o en conjunts de pollancres (o verns, albers, salzes, chosenies, etc.), en els dsia central. Un segon estatge format darbres fruiters de menor alada (des de magraners i figueres a albercoquers o pomeres i ctrics). I un tercer a ran de terra, constitut bsicament per herbes remeieres i/o aromtiques (com la famosa menta del desert, timejja, que sol afegir-se al te, importat), verdures, llegums, cereals, etc. De la palmera se nutilitzen tots els elements. El fruit, el dtil, pot constituir lelement bsic de lalimentaci (consumit fresc o assecat, amb varietats com la deglet nour, dit llumins, al Maghreb; khalasah, quinta esncia, a Arbia; o zagloul, a Egipte), fer-sen una mena de mel o fins i tot un alcohol, mentre que el seu pinyol s utilitzat com a combustible. Les branques i fulles sn un element essencial de la cistelleria i de la coberta dels habitacles, aix com de la construcci de tanques per contenir laven de les dunes. El tronc s la fusta bsica dels oasis, especialment per a la construcci (puntals, pilars, bigues), per tamb dels mobles. La pollinitzaci de les palmeres (amb exemplars masculins i femenins) constitueix a la primavera una de les principals feines agrries dels oasis; en acabar aquesta tasca es porta a terme una gran festa, similar a la del fi de la sega europea (amb sant joan, com emblema a casa nostra). Els pollancres, salzes, etc. proporcionen a lsia Central tamb la fusta per a la construcci, el mobiliari, etc., i alhora la primera matria (especialment vmets) per a la cistelleria; la funci alimentria, en canvi, s assignada a daltres fruits (fins i tot la vinya a Turpan, al Xinjiang uigur xins), especialment els albercocs, assecats i convertits en orellanes; com en el cas dels dtils, el seu pinyol s un bon combustible

  • Turpan, Xinjiang uigur

  • Turpan

  • Oasis al Karakorum

  • Oasis al Karakorum

  • Oasi de palmeres a Lbia

  • Sahara algeri, miniconreu

  • Pintura orientalista dun oasi egipci, amb els dtils a punt de ser collits

  • Els oasis saharians, IEls curs del Nil i els del Draa i el Seguiet el-Hamra sn els exemples, respectivament ms oriental i ms occidentals, doasis-curs; els dos darrers formen part del conjunt de rius procedents de lAtlas, la majoria dels quals es perden al desert. El Nil, per la seva banda, excepte en el delta, noms dna lloc a estrets oasis en els seus marges, que fins i tot en alguns trams confinen directament amb el desert. Al sud, termenejant amb el Sahel, es troba el Nger, en el tram nord de la seva immensa corba. Daltra banda, un nombrs conjunt de rius que es perden al desert procedeix dels massissos muntanyosos, especialment de lAhaggar, lAdrar dels Igfoghas i lAir, com El-Botha, lIgharghar, el Tamanrasset, el Tin Tarabine, el Tilemsi o el Tafassasset. Alhora, tamb trobem depressions tancades, endorreiques, bsicament el Souf-Oued algeri, seguit dels chotts tunisencs, el Fezzan a Lbia, el Touat a Algria, el Txad al Txad i Qattara a Egipte.Els oasis-punt sn mltiples i al seu voltant han crescut algunes de les ciutats ms importants del Shara: Ghardaia (capital de la pentpolis del Mzab), Tamanrasset, Bou-Saada, Touat, Djanet, El Golea, Timimoun o Ouargla a Algria; Faya-Largeaud al Txad; Taoudeni i Timbuktu al Mali; Bilma i Agadez al Nger; Ghat, Ghadames, Awjilah, Kufra o Sebha a Lbia; Tozeur i Nefta a Tunsia; Figuig, Er-Rachidia, Zagora o Tafilalt al Marroc; Smara a la RASD ocupada; Oualata, Chinguetti o Ouadane a Mauritnia; en el cas dEgipte, Siwah, Faium, Bahariya, Farafra, Dakhla o Kharga serien els ms notables del desert a loest del Nil (desert lbic), mentre a lest (desert arbic) els punts daigua sn escassos i petits.

  • Aglomeraci urbana i palmerar a loasi del Mzab, Algria

  • Els oasis saharians, II Molts oasis utilitzen les foggara per a dur-hi aigua, encara que tamb poden

    ser alimentats in situ a partir duna capa fretica sobre la que simplanta directament la vegetaci (aleshores loasi sanomena bur, no irrigat) o de la que laigua sextreu per mitj de pous (hassi ,khottara, agla, bir, en rab; anu, en tamazig) o fonts (aman, en tamazig; an, en rab), alguns dels qual poden trobar-se allats en mig del desert. Hi ha una gran diversitat de tipus de pous, de tracci humana o animal, amb politja o sense, de balanc o amb catfols i snia, etc.

    Els oasis de wadi (sia al descobert, sia subterrani) utilitzen alhora canalitzacions, rescloses (tamb nhi ha de subterrnies) i pous, com seria el cas del llarg oasi de Saoura;

    els oasis derg solen ser de petites dimensions i formats per un seguit de concavitats rodejades de sorra, que s continguda mitjanant barres de palmes, formant dunes artificials;

    els oasis de xott o sebkha solen installar-se en un dels seus marges i obtenir laigua a travs de foggares de llargues dimensions, com mostra el gran oasi del Gourara, centrat en Timimoun.

  • Oasis de la vall del Draa, Marroc

  • Els oasis saharians, IIIEls oasis han estat sovint histricament sotmesos als nmades (i la seva poblaci convertida en vassalla, imghad, com la denominen els tuaregs), alhora que han exercit com a punts estratgics per al comer caravaner, com a llocs duaners, d avituallament i de reps de les caravanes. Aquesta submissi al nmades (generalment tuaregs o hassaniyes) don lloc a laparici dels harratin, al Shara central i occidental, de procedncia subsahariana i melanoderms, que eren esclaus (o treballadors alliberats, ighawelen entre els tuaregs) dedicats al conreu.

  • Jove harratin en un oasi

  • Bibliografia

    Battesti, Vincent, Jardins au dsert, Pars, IRD, 2005. A la xarxa.Bencherifa, Abdelatif, L'Oasis de Figuig . Persistance et changement, Passau, PassaviaUniversittsverlag, 1990 .Doucey, Bruno (ed.), Le livre des dserts, Pars, Laffont, 2006.Esteve, Jordi, Los oasis de Egipto, Barcelona, Lunwerg, 1995.Folch, Ramon (ed.), Deserts, vol. IV de Biosfera, Barcelona, Enciclopdia Catalana,1996. Hoskins, George Alexander,Visit to the Great Oasis of the Libyan Desert. With anAccount, Ancient and Modern, of the Oasis of Amun, and the other Oases now under theDominion of the Pasha of Egypt, Londres, Longman, Rees, Orme, Brown, Green, & Longman, 1837. Julivert, Manuel (i Susana Garca-Lpez), El Sahara. Tierras, pueblos, culturas, Valncia, Universitat, 2003. A la xarxa, parcialment.Laureano, Pietro, Sahara, giardino sconosciuto, Firenze, Giunti, 1989.Martin, Michael, Desiertos, Barcelona, Crculo de lectores/Galaxia Gutenberg, 2004.

  • EL JARD ISLMIC

  • El jard islmic primigeni Muhmmad, en el relat alcornic, es refereix als primers

    pares, Adam i Eva, seguint el relat bblic; per tant, situant-los en un jard, el Jard de lEdn (en hebreu, Gan Eden, Jard de les Delcies), potser a Mesopotmia, potser a la costa rab del Golf, entre daltres possibles indrets. All que en la mitologia sumria era Dilmun, el pairi daizia persa (parads, jard tancat, bosc acotat de caa, dels que ja sen coneixen mostres als segles IX- VIII abans de la nostra era). El Jard dIram (al sud dArbia, ciutat mencionada per lAlcor) seria una metfora daquest parads (perdut, posat que aquests primers pares no va creure els advertiments dAllah), on determinades llegendes perses situen la ptria dels peris (ngels de primer caiguts, per desprs redimits pel reconeixement de la seva culpa, dirigits per una reina).

  • El jard de les delcies, detall, El Bosco, Museu del Prado, Madrid,

    1480-1490

  • Aquest jard de les delcies (jard per on els rius flueixen, diu lAlcor en ms de 30 ocasions) s resseguit per quatre rius, originats per...

Recommended

View more >