mesopotàmia i egipte

Download Mesopotàmia i Egipte

Post on 05-Jul-2015

1.615 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Les primeres civilitzacions: Mesopotmia i Egipte

1. Mesopotmia, terra entre dos rius 2. Lart mesopotmic 3. Egipte, el Nil i el desert 4. LEgipte dels faraons 5. La religi egpcia 6. El temple, residncia dels dus 7. Les tombes egpcies

Introducci

Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Frtil, les millores agrcoles van fer sorgir societats ms prsperes i complexes. Molts poblats neoltics es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes. L agricultura es va estendre per Mesopotmia i Egipte. En aquestes civilitzacions tamb es va inventar l escriptura i, grcies a aquest fet, la humanitat va entrar en la Histria.

1. Mesopotmia, terra entre dos rius1.1. Les primeres ciutats Estat 1.2. Els primers imperis 1.3. L origen de l escriptura

1.1. Les primeres ciutats Estat A Sumer, vers el IV millenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat: Ur, Uruk, Lagaix i Eridu. La prosperitat agrcola i ramadera d aquestes ciutats va permetre que una part de la poblaci es dediqus a d altres tasques: van nixer els comerciants i els artesans. Els sacerdots controlaven les collites i el comer, imposaven els tributs i garantien l ordre. El cap dels sacerdots tenia el poder religis i poltic de la ciutat.

1.2. Els primers imperis Entre el III i el I millenni a.C., les terres de Mesopotmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis. Accad (III millenni a.C.). Imperi Babilnic (vers el 1800 a.C.). Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.). Imperi Persa (segle VI a.C.).

El TIGRIS i l EUFRATES sn els rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilitzaci mesopotmica.

Mesopotmia

1.3. L origen de l escriptura L escriptura va sorgir a les ciutats mesopotmiques vers el 3500 a.C. Els funcionaris i sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van comenar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Els reis van utilitzar sistemes d escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis. Tamb es van comenar a escriure textos literaris i religiosos.

El descobriment de l escriptura

L ESCRIPTURA s la transcripci en signes grfics del llenguatge oral. Va fer possible que es publiquessin les normes i lleis.

JEROGLFICLa pedra Rosetta va ser trobada el 1799 a la regi del Delta pels soldats de Napole

DEMTIC

Cont el mateix text en tres escriptures diferents Els arquelegs coneixien el grec i el demtic, fet que possibilit desxifrar el jeroglfic.

GREC

La pedra Rosetta

Codi Hammurabi

2. L art mesopotmic2.1. L arquitectura 2.2. L escultura

2.1. L arquitectura El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotmiques. Es construen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de cermica vidriada de colors brillants. La gran aportaci mesopotmica a l arquitectura van ser l arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imposants.

l arquitectura : l arc i la volta

Reconstrucci d un ziggurat

Reconstrucci d un ziggurat

LART A EGIPTE I MESOPOTMIAsantuari on es guarda l esttua del du

les principals divinitats de Mesopotmia rampa d accs a la tercera plataforma

segona plataforma

primera plataforma

escalinates d accs

El ziggurat

LART A EGIPTE I MESOPOTMIALa torre de Babel, segons el pintor Pieter Brueghel el Vell (1525-1569)

La Bblia explica que els habitants de la ciutat mesopotmica de Babilnia van construir una torre molt alta, per poder pujar fins el cel. En realitat la torre de Babel podia tractar-se d un ziggurat.

La torre de Babel

2.2. L escultura En escultura destaquen unes petites estatuetes d orants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix). Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o d animals monstruosos.

LART A EGIPTE I MESOPOTMIA

Les escultures a Mesopotmia eren: Simtriques Rgides Sense moviment Frontals Desproporcionades

Estatueta d un governant d Uruk

La Porta d Ishtar, a Babilnia Museu Pergamon (Berln)

3. Egipte, el Nil i el desert3.1. El marc geogrfic i etapes 3.2. L aprofitament de les aiges 3.3. Els avenos tcnics

3.1. El marc geogrfic La situaci geogrfica d Egipte presenta dos avantatges: el desert l alla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte, al delta del Nil, i l Alt Egipte, una terra rida on noms s possible la vida a la zona regada pel riu Nil.

Etapes de l antic Egipte

3.2. L aprofitament de les aiges Des de comenament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aiges i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per poder desenvolupar l agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu. Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar l aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i aix van augmentar la producci agrcola. El Nil es va convertir en la gran via de comunicaci i a les ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.

3.3. Els avenos tcnics Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el clcul i la geometria, van establir un calendari de crescudes. Tamb van crear sistemes de comptabilitat i tcniques constructives i hidruliques. Als temples es feien les observacions astronmiques i els clculs matemtics. L any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 perodes.

Un poblat agrcola

Un poblat agrcola

Fases de les crescudes del Nil

1. Inundaci (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil

2. Sembra (a partir doctubre)

Fases de les crescudes del Nil

3. Recollecci (febrer-juny)

4. L Egipte dels faraons4.1. El poder del fara 4.2. Els privilegiats 4.3. El poble d Egipte

4.1. El poder del fara L organitzaci de l Estat egipci era dominada per un rei, el fara, que tenia un poder absolut. El fara garantia l ordre, la justcia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcci de les obres de canalitzaci i irrigaci de les terres. Per governar un territori tan extens, el fara necessitava servidors fidels i eficaos. Els governadors, que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris, feien complir les ordres del fara. L altre gran pilar del poder del fara era l exrcit, del qual n era cap suprem.

El poder del fara

El poder del fara

4.2. Els privilegiats Els alts funcionaris, els caps de l exrcit i els sacerdots constituen la classe social ms important de l Antic Egipte, una veritable noblesa. Per atendre els nombrosos temples del pas hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la cincia, dominaven l escriptura i administraven les terres del temple. Els escribes tamb gaudien d una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del clcul i de la complexa escriptura egpcia.

4.3. El poble d Egipte Els pagesos constituen la majoria de la poblaci; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al fara, als nobles o als temples. Tamb hi havia un abundant nombre de mercaders i d artesans, que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del fara, dels nobles o dels temples. Per sota de la resta de la poblaci i en condicions pitjors hi havia els esclaus.

REIS I FARAONS

El FARA era el rei de l Antic Egipte. Era considerat un du i el seu poder era hereditari i illimitat.

Hathor, la deessa del cel fara Micer

una deessa local

El fara, entre divinitats

REIS I FARAONScorona

corona de l Alt Egipte

corona del Baix Egipte

corona resultant de l uni entre l Alt Egipte i el Baix Egipte

deesses

La coronaci del fara

REIS I FARAONSsoldats de fusta procedents de la tomba d un alt funcionari

L exrcit, una de les bases del poder de reis i faraons

REIS I FARAONSfuncionaris que controlen la quantitat de collita produda escribes que anoten la quantitat d impostos que caldr pagar

escriba comptant els caps de bestiar d un pags per calcular els impostos que haur de pagar pagesos

Recaptadors d impostos i escribes

REIS I FARAONSels sacerdots s afaitaven completament el cos i el cap tres sacerdots fent una ofrena a la divinitat del temple

vessa vi o aigua en un encenser es vestien amb roba de lli de color blanc

ofrenes de pa

Els sacerdots

REIS I FARAONSfent cervesa molent blat

escorxant una vaca traginant aigua

Feines quotidianes a l Antic Egipte

REIS I FARAONShomes collint ram en una vinya llaurant la terra arada arrossegada per un animal

segant sembrant

L agricultura a l Antic Egipte

REIS I FARAONSles cases de pagesos i pescadors eren baixes, amb poques finestres i fetes de tova

La CIVILITZACI URBANA s l agrupaci de persones que La poblaci egpcia es vivien en una ciutat i concentrava a la riba delmolt diversos. es dedicaven a oficis Nil A Egipte i Mesopotmia es localitzaven a les valls dels grans rius.

nens jugant

homes descarregant feixos de cereal

homes reparant xarxes de pesca escriva prenent nota dels feixos descarregats el Nil era la ruta de transport ms rpida i senzilla

Vida quotidiana a l Antic Egipte

REIS I FARAONSboles d argila, amb llavors a l interior perqu sonin

nines fetes d os d animals

la boca del gat de fusta s obre i es tanca quan s estira la corda

Joguines de l Antic Egipte

5. La religi egpcia5.1. Els dus d Egipte 5.

Recommended

View more >