2. mesopotàmia i epipte amb fotos [Modo de ?· formada pel delta del Nil, i l'Alt Egipte, una ter-ra…

Download 2. mesopotàmia i epipte amb fotos [Modo de ?· formada pel delta del Nil, i l'Alt Egipte, una ter-ra…

Post on 18-Sep-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Introducci</p><p>Fa uns 6000 anys, les millores agrcoles van facilitar laparici de societats msprsperes i complexes. A ms, molts llogarets neoltics es van transformar en </p><p>ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes.</p><p>Lagricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels rius Tigris i Eufrates, a Mesopotmia, i del Nil, a Egipte.</p><p>En aquestes terres, la producci agrcola va augmentar, shi desenvoluparenlartesania i el comer, i van sorgir les primeres formes dEstat.</p><p>A ms, en aquestes civilitzacions es va inventar lescriptura, que ens permet un coneixement ms gran dels pobles del passat, perqu en tenim documents</p><p>A ms, en aquestes civilitzacions es va inventar lescriptura, que ens permet un coneixement ms gran dels pobles del passat, perqu en tenim documents</p><p>escrits.</p></li><li><p>Mesopotmia</p><p> Les societats neoltiques del Creixent frtil havien comenat a transformar-se cap al IV mil.leni a. C., tal com has estudiat, grcies al treball dels metalls i el desenvolupament de lagricultura. Aquests canvis van permetre la creaci decivilitzacions (estat cultural propi de les societats humanes ms avanades pel nivell de la seva cincia, art, idees i costums)</p><p> MESOPOTMIA s una paraula grega que significa terra entre rius.La terra en aquesta regi era molt frtil grcies a la humitat aportada pels rius, per </p><p>tamb estava subjecta a crescudes i inundacions irregulars i difcils de predir. A ms, a la part ms baixa, on suneixen els dos rius, es formaven gran zones pantanoses.a la part ms baixa, on suneixen els dos rius, es formaven gran zones pantanoses.</p><p>Per tal devitar les inundacions i ampliar el sl cultivable, els seus habitants van haver de construir dics i canals per a drenar(donar sortida a laigua acumulada) la terra. Alhora, per tal de regar les terres que quedaven ms allunyades del riu, van desenvolupar tcniques dirrigaci (sistemes utilitzats per a regar un terreny).</p><p>Aquestes millores tcniques, unides al perfeccionament de les eines, van permetre augmentar la producci agrcola i obtenir excedents. Aix va afavorir lincrement del comer i lespecialitzaci del treball. Daltra banda, aquests grans rius eren una via de comunicaci que va facilitar els intercanvis comercials i culturals.</p></li><li><p>La construcci i el manteniment de les obres de drenatge i dirrigacvi, aix com el control dels excedents, van provocar laparici dun grup social </p><p>privilegiat i duna autoritat. Aix doncs, els poblats es van convertir a poc a poc en grans ciutats estat.</p><p> LeconomiaLa base de leconomia eren lagricultura i la ramaderia. La terra era propietat </p><p>de lEstat, motiu pel qual els agricultors i ramaders que la treballaven havien doferir al rei o al temple una part de la collita com a impost.</p><p>Lestat tamb controlava el comer: comerciava directament amb els excedents agrcoles i, a ms, rebia impostos dels artesans i comerciants.excedents agrcoles i, a ms, rebia impostos dels artesans i comerciants.</p><p>Aquests impostos servien per a mantenir les classes privilegiades( rei, nobles, sacerdots i funcionaris). A ms, tamb sutilitzaven per a dur a terme les grans obres, com canalitzacions i dics, muralles, el temple</p></li><li><p>1. Mesopotmia, terra entre dos rius</p><p> 1.1. LES PRIMERES CIUTATS ESTAT La primera civilitzaci urbana va sorgir cap al IV millenni a.C. a la Baixa Mesopotmia. </p><p>A Sumer, una zona de planes frtils regades pels rius Tigris i Eufrates, hi van sorgir les primeres ciutats Estat(Ur, Uruk, Lagaix i Eridu), que eren independents les unes de les altres.</p><p> Les ciutats eren encerclades per muralles i al voltant hi havia camps de conreu amb canals de regatge que aprofitaven l'aigua dels rius. La majoria dels habitants eren agricultors i pastors.</p><p> La prosperitat agrcola va permetre que una part de la poblaci es dediqus a d'altres feines (artesans) i que vengus els seus productes al mercat. Els comerciants van comenar a fer servir la moneda (peces de plata amb forma de disc o d'anell) per als intercanvis.intercanvis.</p><p> Al centre de la ciutat hi havia el temple (ziggurat) dedicat al du que la protegia. Hi vivien els sacerdots, que controlaven les collites i el comer i imposaven tributs.</p><p> El cap dels sacerdots tenia el poder religis i poltic de la ciutat. Tenia funcionaris(administradors i escribes), que l'ajudaven en les tasques administratives.</p><p> Els conflictes entre ciutats venes per controlar la terra van fer que apareguessin caps militars, que van acabar dominant les ciutats i es van convertir en monarques. Les guerres van fer augmentar el nombre d'esclaus, que eren reclutats entre els presoners dels territoris sotmesos.</p></li><li><p>Relleu del palau del rei assiri Assurbanipal, a Nnive, en qu hi ha representada una escena de cacerade lleons (segle VII a.C.).</p><p> 1.2. ELS PRIMERS IMPERIS Entre el III i el I millenni a.C. les terres de Mesopotmia van estar </p><p>dominades per diversos pobles. A mitjan III millenni a.C. el rei Sargonocup la Baixa Mesopotmia i cre el regne d'Accad.</p><p> Cap al 1800 a.C. la ciutat de Babilnia es va imposar a la resta de ciutats de Mesopotmia i va formar l'Imperi Babilnic. En poca del Mesopotmia i va formar l'Imperi Babilnic. En poca del rei Hammurabi (1750 a.C.) es va redactar el primer codi de lleis conegut.</p><p> Cap al 1300 a.C., en aquest mateix territori, els assiris hi van crear un gran imperi, amb la capital a Nnive, que s'estenia des del golf Prsic fins al mar Mediterrani. Al segle VI a.C. en aquestes mateixes terres els perses hiaixecaren un nou imperi que es va expandir fins al riu Indus.</p></li><li><p>La societat jerarquitzada</p><p>ReiEra alhora el gran sacerdot. El poder reial provenia directament dels dus. </p><p>El crrec era hereditari.</p><p>PrivilegiatsNobles i sacerdots. Tenien gran influncia en la poltica i administraci de la ciutat. </p><p>Molts pertanyien a la famlia reial. Entre els funcionaris, cal destacar la importncia dels escribes, ja que eran els nics que sabien escriure .Entre els funcionaris, cal destacar la importncia dels escribes, ja que eran els nics que sabien escriure .</p><p>Artesans, mercaders i pagesosEren persones lliures.</p><p>Els artesans i mercaders vivien al voltant dels palaus i temples, tenien una bona posici. Els pagesos eren el grup ms nombrs, treballaven la terra i participaven en les grans obres de construcci</p><p>EsclausSolien ser presoners de guerra o persones que havien estat esclavitzades per salvar els seus deutes.</p><p>No eren lliures per podien ser alliberats pels seus amos.</p></li><li><p>Lorigen de lescriptura</p><p>Lescriptura es va crear a les ciutats mesopotmiques cap a lany 3500 a.C.</p><p>Els funcionaris i els sacerdots havien de controlar la propietat de la terra, lescollites,els impostos, etc.. I van comenar a fer anotacions per durestrictament la comptabilitat.</p><p>Ms endavant els reis van utilitzar els sistemes descriptura per redactarordres, fixar les lleis i publicar codis(compilacions de lleis). Tamb es vancomenar a escriure textos literaris i religiosos que deixaven constncia deles creences daquests pobles.</p><p>Escriptura pictogrfica i escriptura cuneformeEscriptura pictogrfica i escriptura cuneforme</p><p>Les primeres formes descriptura es basaven en dibuixossenzills(pictogrames)que representaven objectes o idees (escripturapictogrfica)</p><p>Desprs van sorgir els ideogrames que representaven accions o conceptesms generals.</p><p>Ms endavant els signes es van anar simplificant i cada signe tenia el valorfontic duna sl.laba: s el que coneixem com a escriptura cuneforme.</p></li><li><p>El pictograma s un dibuix simplificat que representa lobjecte aludit. Quan elsmbol del sol representa a ms la idea de dia es converteix enIdeograma.</p><p>Com es feia lescriptura cuneforme</p><p>Aquesta escriptura consistia a fer incisions amb un punx de punta triangularsobre tauletes dargila tova humida, que deixaven assecar al sol perqusendurissin.</p><p>Era difcil arribar a conixer tots els signes per aix aquesta tasca erareservada a uns especialistes els escribes.</p></li><li><p>La religi</p><p> Eren politeistes, s a dir, adoraven molts dus. Els seus dus estaven relacionats amb leconomia agrcola (culte a laigua i a la fertilitat de la terra) i pastoral (culte al cel i als astres). </p><p> Cada ciutat estat tenia el seu propi du protector al qual dedicava el zigguratdedicava el ziggurat</p><p> La religi mesopotmica no oferia lesperana duna vida millor desprs de la mort, ni esperava la immortalitat; per tant, aplicava els seu coneixements per tal de millorar lexistncia terrenal.</p></li><li><p>Les matemtiques i lastronomia</p><p> Les matemtiques van tenir un gran desenvolupament. Cal destacar que van utilitzar el sistema sexagesimal per a efectuar els seus clculs, don prov la divisi de lhora en seixanta minuts i del minut en seixanta segons. Tamb van desenvolupar lastronomia, ja que calia conixer amb van desenvolupar lastronomia, ja que calia conixer amb precisi les crescudes ccliques dels rius i preveure les inundacions. Van establir un calendari amb un any de 360 dies.</p></li><li><p>El dret</p><p> El dret va sorgir per solucionar conflictes i administrar justcia. Els sumeris ja van recopilar lleis, per no es van escriure fins al III mil.lenni a. C. a les principals ciutats mesopotmiques. Els primers codis van ser els de Lagaix i Ur, per el que es conserva de manera ms completa s el Codi dHammurabi de Babilnia.</p><p> Les lleis eren dorigen div i tenien com a principi bsic al Les lleis eren dorigen div i tenien com a principi bsic al Llei del Tali, s a dir, simposava un cstig igual al dany que shavia sofert. s el que es coneix com a ull per ull, dent per dent. Les penes eren molt dures i de vegades saplicava la pena de mort.</p></li><li><p>2. L'art mesopotmic</p><p> 2.1. L'ARQUITECTURA L'arc i la volta A Mesopotmia la manca de pedreres i de jaciments de marbre feia impossible </p><p>utilitzar aquests materials en la construcci perqu no podien aixecar murs ni columnes resistents per aguantar el pes del sostre.</p><p> Per cobrir l'espai que quedava entre dos murs o dues columnes van idear l'arc i la volta, l'aportaci mesopotmica ms important a l'arquitectura.</p><p> Per construir arcs i voltes feien servir ma-ons, collocats en forma semicircular, que recolzaven sobre els murs, fets tamb amb maons.</p><p> Temples i palaus Temples i palaus El ziggurat (temple) i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats </p><p>mesopotmiques.</p><p> Es construen amb maons de fang cuit o assecat al sol (tova) i es recobrien amb betum per fer-los impermeables a la pluja. Per la tova s poc resistent i per aix s'han conservat pocs d'aquests monuments.</p><p> Per amagar la tova i decorar els edificis, hi posaven uns revestiments de cermica vidrada de colors brillants, amb motius florals i geomtrics, o b amb escenes de guerra o de caa.</p></li><li><p>Reproducci de la Porta d'Ixtar, a l'antiga ciutat de Babilnia (segle VI a.C.). La porta original es conserva al Museu de Prgam, a Berln.</p></li><li><p>El Ziggurat de Ur</p><p>El ziggurat era leix i ledifici religis ms important a les ciutats de Mesopotmia, i la seva monumentalitat el feia destacar sobre </p><p>la resta de la ciutat.Era un temple immens en qu h havia estances per als </p><p>sacerdots, magatzems i tallers.Era considerat la casa dels dus a la terra, i es construa de forma Era considerat la casa dels dus a la terra, i es construa de forma </p><p>es-calonada, amb diverses plataformes que es sustentaven entre </p><p>elles.Estava rematat al capdamunt per un santuari on els sacerdots </p><p>celebraven els ritus religiosos i des don observaven el firmament.</p></li><li><p>El material emprat per a la seva construcci eren maons, i en la seva forma destaquen les rampes exteriors per accedir a les </p><p>diferents plataformes i sectors dhabitatge.Noms hi ha arcs a lentrada del santuari i entre laccs principal i </p><p>la segona plataforma</p></li><li><p> 2.2. L'ESCULTURA En escultura destaquen unes petites esttues d'orants, que representen </p><p>homes i dones en actitud de pregar.</p><p> Tamb sobresurten les esttues de dus o reis Gudea de Lagaix, que s'elaboraven seguint sempre uns models establerts.</p><p> Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palausutilitzaven relleus amb representacions de reis i de reines, o d'animalsmonstruosos que guardaven el recinte.</p><p> Tamb es feien unes esteles de pedra on esculpien escenes de victriesmilitars o de caa.</p></li><li><p>Mesopotamia, terra entre dos rius</p><p>Al voltant del tigris i Leufrates </p><p>1rs ciutats estats:Societat jerarquitzada</p><p>1rs imperis</p><p>Origen Escriptura3500 a. c.</p><p>agricultors pastors artesanscomerciants</p><p>esclaus</p><p>Regne accad</p><p>assiri</p><p>babilnic Escriptura Cuneiforme:</p><p>escribesesclaus</p><p>controlat</p><p>Administradorsfuncionaris</p><p>sacerdotsmonarques</p><p>persa</p><p>assiri</p><p>Art, gran aportaciArc i volta</p><p>palau</p><p>ZigguratTemple en ma</p><p>Religi politeista</p></li><li><p>3. Egipte, el Nil i el desert</p><p> 3.1. EL MARC GEOGRFIC La situaci geogrfica d'Egipte presenta dos avantatges: d'una banda, t </p><p>un desert que l'alla dels enemics i, de l'altra, el Nil t un rgim de crescudes que permet irrigar i fertilitzar les ter-res de conreu per all on passa.</p><p> A Egipte es distingeixen dues grans regions: elBaix Egipte, una vall extensa formada pel delta del Nil, i l'Alt Egipte, una ter-ra rida on noms hi pot haver vida a l'estreta zona regada per l'aigua del Nil.</p><p> Entre el V i el IV millenni a.C. les tribus que vivien disperses arreu del Entre el V i el IV millenni a.C. les tribus que vivien disperses arreu del territori egipci es van anar concentrant a la riba del Nil, que els proporcionava aigua i pesca abundant.</p><p>Talla en miniatura que representa una barca egpcia de vela com les que </p><p>ciculaven pel Nil.</p></li><li><p> 3.2. L'APROFITAMENT DE L'AIGUA Cada primavera a les terres on neix el Nil hi plou torrencialment i aquestes pluges</p><p>n'alimenten el cabal. Des del comenament del juny fins al setembre el riu creix i flueix cap al mar en una tranquilla i poderosa crescuda que inunda totes les terresde la riba. A l'octubre l'aigua comena a davallar i deixa un llim negre que fertilitzaels camps de conreu.</p><p> Al comenament aquestes crescudes del riu plantejaren molts problemes per a l'agricultura, perqu la terra propera al Nil quedava inundada, mentre que a la resta del territori continuava rida.</p><p> Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu construint dics i canals per contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant. Aix van contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant. Aix van ampliar la superfcie conreada i la producci agrcola va crixer.</p><p> El Nil es va convertir en la gran via de comunicaci d'Egipte. Barques de canya de papir o de fusta recorrien el riu amb mercaderies, i a la riba s'hi van construir gransciutats, com Memfis o Tebes.</p><p> 3.3. ELS AVENOS TCNICS Per fer aquestes tasques, els egipcis van aconseguir desenvolupar el clcul i lageometria, van </p><p>crear sistemes de comptabilitat, van inventar tcniques de construcci i hidruliques i van establir un calendari per preveure les crescudes del Nil.</p><p> Als temples es feien les observacions astronmiques i els clculs matemtics. Es va dividir l'any en 365 dies, i el dia, en 24 perodes.</p></li><li><p>4. L'Egipte dels faraons</p><p> Cap al 3000 a.C. el fara Narmer va unificar l'Alt Egipte i el Baix Egipte i es va coronar amb els atributs de tots dos regnes. Aix va comenar un seguit de dinasties (o famlies reials) que regnaren durant ms de dos mil cinc-cents anys.</p><p> 4.1 L'ESTAT EGIPCI L'o...</p></li></ul>