Què és art? - filePrehistòria, Egipte/Mesopotàmia i Grècia i Roma • Funció simbòlica, màgica i religiosa • Caràcter didàctic i propagandístic. Art medieval

Download Què és art? -    filePrehistòria, Egipte/Mesopotàmia i Grècia i Roma • Funció simbòlica, màgica i religiosa • Caràcter didàctic i propagandístic. Art medieval

Post on 03-Feb-2018

216 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Qu s art?Podem definir lart?</p><p>T lmits?</p></li><li><p>Hiptesi</p><p> La pregunta t un resposta senzilla, dins la seva complexitat</p><p> I s que, de fet, no t resposta; no hi ha definici ni lmits</p></li><li><p>Plantejament</p><p>Labans, lara i el desprs</p></li><li><p> Primera part (abans) :</p><p>Anlisi histric sobre lideologia i el concepte dartReflexi sobre la concepci de lartEls lmits de lart</p><p>Conclusions</p><p>Reflexions</p><p> Segona part (ara):</p><p> Tercera part (desprs):</p></li><li><p>Primera part (abans)Anlisi histric</p><p>No es tracta dun estudi histric complert, sin dun breu recorregut que ens permeti entendre els diferents canvis en lideologiai la concepci de lart.</p></li><li><p>Art AnticPrehistria, Egipte/Mesopotmia i </p><p>Grcia i Roma</p><p> Funci simblica, mgica i religiosa</p><p> Carcter didctic i propagandstic</p></li><li><p>Art medievalBizant, Preromnic, Romnic i Gtic</p><p> Funci propagandstica</p><p> Intenci didctica i adoctrinant</p></li><li><p>Art ModernRenaixement</p><p> Ms proper, racional i amb personalitat</p><p> Al Renaixement se succeeix la primera reflexi sobre lart, en reconeixement del paper de lartista; i diferenciant-lo de lartesania</p></li><li><p>Barroc</p><p> Comproms amb la societat del moment</p><p> Carcter propagandstic i difusor</p></li><li><p>Rococ</p><p> Virtuosisme, luxe, exuberncia, despreocupaci, plaer</p><p> Art per lart</p></li><li><p>Art ContemporaniNeoclassicisme Comproms amb el </p><p>seu perode histric</p><p> Funci difusora de les reivindicacions</p></li><li><p>Romanticisme Comproms amb el seu perode de les </p><p>reivindicacions De carcter curis, busca lexaltaci i </p><p>loriginalitat en temtiques i tcniques</p></li><li><p>Del Realisme al Modernisme</p><p>Ecleptisme</p><p>Realisme</p><p>Impressionisme</p><p>Simbolisme</p><p> Historicista</p><p> Autntica realitat quotidiana</p><p> Difcil acceptaci</p><p> Parteix de les arrels Romntiques</p></li><li><p>Avantguardes</p><p> Comproms social</p><p> Carcter reivindicatiu</p><p> Explotaci de la visi subjectiva, fruit del respecte per la personalitat artstica de lautor</p></li><li><p>1990</p><p> Societat individualista</p><p> Inconcresi de tendncies artstiques</p></li><li><p>Sntesi i </p><p>conclusi histrica</p><p>Lart s doncs un reflex de la societat, i per tan, de lindividu que la conforma</p></li><li><p>Reflexi sobre la concepci de lart</p><p> Lart s un reflex de lhome i la societat, per tan, cont una crrega humana</p><p> Podrem extreure-li aquesta crrega humana?</p><p> Seria adient?</p></li><li><p>En resum</p><p>Lart s, sempre, subjectiu</p></li><li><p>Els lmits de lart</p><p> La necessria subjectivitat de lart Lefecte personal de lobra </p><p>La forma de les Coses Resoluci grcies a les converses </p><p>amb:- Jorge Rodrguez Ariza- Pedro Castedo Marn</p></li><li><p>Jorge Rodrguez Ariza El arte es un invento del hombre.</p><p> El arte es un reflejo de la sociedad.</p><p> El arte no nos va a hacer mejores personas.</p><p> El arte no tiene que ser bonito o agradable.</p><p> El arte no es una cosa diferente de la vida, es una manera de mirar la vida, una manera renovada. Y es el artista el que propicia esa mirada.</p></li><li><p>Pedro Castedo Marin</p><p> Innecessitat funcional o final de lart</p><p> Subjectivitat dun art sense lmits i sense una concepci global i eterna</p></li><li><p>Segona Part (ara)Conclusions</p><p> Lart s un reflex de la societat i dels individus que la conformen</p><p> Lart s plenament subjectiu i no es pot concretar (ni abans ni ara)</p><p> Lart neix de lhome i est marcat pel mateix</p><p> Per tan, lart no t lmits que ens el delimitin (de captipus)</p></li><li><p>Tercera Part (desprs)Reflexions</p><p> Bondat i maldat de lart</p><p> A favor o en contra de la conclusi</p><p> Comprensi del significat de la falta de lmits</p></li><li><p>Nada es verdad y todo est permitido.</p><p>Qu s art?HiptesiPlantejament Labans, lara i el desprsPrimera part (abans)Anlisi histricArt AnticPrehistria, Egipte/Mesopotmia i Grcia i RomaArt medievalBizant, Preromnic, Romnic i GticArt ModernRenaixementBarrocRococArt ContemporaniDel Realisme al ModernismeAvantguardes1990Sntesi i conclusi histricaReflexi sobre la concepci de lartEn resumEls lmits de lartJorge Rodrguez ArizaPedro Castedo MarinSegona Part (ara)ConclusionsTercera Part (desprs)Reflexions</p></li></ul>