La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i ?· Egipte: entre el desert i el Nil El desert El Nil El Baix Egipte: una vall fèrtil L’Alt Egipte: una terra àrida

Download La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i  ?· Egipte: entre el desert i el Nil El desert El Nil El Baix Egipte: una vall fèrtil L’Alt Egipte: una terra àrida

Post on 03-Feb-2018

214 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • La Creixent Frtil: el bressol de Mesopotmia i Egipte

  • Les primeres civilitzacions

  • Lescriptura

  • Una societat complexa

    Desenvolupament duna cosmogonia prpia (religi)

    Divisi de la societat en classes socials

    Divisi del treball (religis, poltic, artes, comercial...)

    Desenvolupament de la cincia, la tcnica i lastronomia.

    Desenvolupament de la medicina (cirurgia)

    Noves tcniques arquitectniques, hidruliques.

    Creaci de xarxes diplomtiques i tractats poltics.

  • 3.1 Marc Geogrfic

  • Egipte: entre el desert i el Nil

    El desert

    El Nil

    El Baix Egipte: una vall frtil

    LAlt Egipte: una terra rida

  • 3.2 Aprofitament de laigua

  • Fases de les crescudes del Nil

  • La crescuda del Nil

    El riu Nil creix degut a les pluges que cauen a la seva capalera

    La crescuda t lloc entre juny i setembre

    A loctubre es retiren les aiges, deixant sediments que fertilitzen la terra i la fan apte per lagricultura

    De febrer a juny s lpoca de la collita.

  • El Nil: eix central de la civilitzaci egpcia

    El Nil com a principal via de comunicaci i de comer.

    Construcci dobres d'enginyeria com dics i canals per controlar les crescudes.

    Al voltant del riu es concentra la major part de la poblaci.

    Construcci de grans ciutats com Memfis i Tebes

  • El Nil s considerat el riu ms llarg del planeta.

    Des de les seves fonts recorre 6.650 km abans no desemboca a la Mediterrnia.

    Aquesta distncia s superior a la que existeix entre Barcelona i Nova York

    El Nil t dos afluents principals: el Nil Blanc i el Nil Blau.

  • 3.3 Els avenos tcnics

  • Desenvolupament del clcul i la geometria

    Creaci de sistemes de comptabilitat

    Noves tcniques de construcci i hidruliques

    Establiment dun calendari per a preveure les crescudes del riu.

  • El calendari

    Est considerat el primer calendari solar.

    Divideix lany en 365 dies, repartits en dotze mesos de 30 dies, ms 5 dies complementaris.

    El calendari egipci comena el dia 15 de juny.

    Lany es divideix en tres grans perodes: inundaci, plantaci i collita, de 4 mesos cada un.

  • 4.1 Lestat egipci

    El Fara

    Els privilegiats (noblesa)

    El poble

    La societat egpcia estava

    organitzada i dividida en tres grans

    estaments:

  • El Fara

    Tenia el poder absolut

    Simbolitzava la unitat del pas i

    Era propietari de totes les terres

    La seva autoritat era incontestable

    Garantia lordre i la justcia (poder judicial)

    Controlava la irrigaci i el comer exterior (poder econmic)

    Era el cap suprem de lexrcit (poder militar)

    Era considerat com un du (poder religis)

  • Els privilegiats

    Alts funcionaris

    Sacerdots

    Escribes

  • Alts funcionaris

    Eren la noblesa de lAntic Egipte. Posseen grans

    territoris i moltes riqueses:

    Governadors: sencarregaven de dirigir els territoris del regne.

    Caps de lexrcit: protegien al Fara i el territori

    Sacerdots: dirigien els ritus religiosos, practicaven la cincia, dominaven lescriptura i administraven les terres del temple

    Escribes: Sencarregaven de calcular els impostos, dorganitzar lexrcit, de transcriure les ordres del Fara i de dirigir les obres pbliques

  • El poble egipci

    Pagesos

    Artesans

    Mercaders

    Esclaus

  • Els pagesos

    Eren homes lliures tot i que estaven lligats a la terra.

    Les terres pertanyien al Fara, als nobles o als temples.

    Havien de lliurar una part de la collita als funcionaris com a pagament, un impost.

    Estaven obligats a treballar gratutament en la construcci de les grans obres pbliques (pirmides, temples, dics...)

  • Els oficis

    Els excedents agrcoles van permetre un alt grau de desenvolupament social i cultural.

    Van aparixer una gran diversitat doficis per a satisfer les noves necessitats.

    Es produeix una complexificaci de la societat i una divisi del treball important.

    Els principals oficis eren: txtil, orfebreria, treball de la pedra, dels metalls, del cuir, de la fusta, la cermica...

  • Les etapes de lantic Egipte

    Limperi Antic (2686-2160 ane)

    LImperi Mitj (2050-1650 ane)

    LImperi Nou (1550-1069 ane)

    poca Tardana (684-30 ane)

    La histria

    de lAntic Egipte t quatre grans

    etapes:

  • Extensi territorial