Unitat 10: Egipte i Mesopotàmia

Objectiu del dia 1

• Saber explicar quan, on i per què van aparèixer les primeres grans ciutats de la història.

On viuen les persones a l’època prehistòrica? (repàs)

Durant el Paleolític: vivien a l’entrada de les coves i eren nòmades, és a

dir, que no vivien fixos en un lloc, anaven seguint el rastre dels animals que caçaven.

Durant el Neolític: s’inventa l’agricultura i això fa que les persones es

facin sedentàries, és a dir, que s’instal·lin a viure en un sol lloc on formen els primers poblats.

Poblat neolític:

Reconeixes aquesta ciutat?

• Les ciutats no han existit sempre, de fet només s’han trobat restes de ciutats a partir de l’any 4000. a.C. – Són les primeres ciutats de la història.

Però, on van aparèixer? Com eren aquestes ciutats?

Les primeres ciutats

Desert d`AràbiaEGIPTE

MESOPOTÀMIA

Desert de Líbia

Desert de Síria

Riu Nil

Riu TigrisRiu Eufrates

Monts Zagros

Mar Mediterrània

Mar Roja

• QUAN? Les primeres ciutats van aparèixer a Egipte i Mesopotàmia entre el 4000 a.C. i el 2000 a.C

• ON? a les valls de grans rius:o Egipte: riu NiloMesopotàmia: rius Tigris i Eufrates

• PER QUÈ?o Les terres de Mesopotàmia i Egipte són molt seques,

gairebé no hi plou mai. A més, totes dues tenien extensos deserts molt a prop.

o Però, a la vora dels rius Nil, Tigris i Eufrates, hi ha una àmplia zona fèrtil que va atraure molta població.

Com a conseqüència van aparèixer les primeres ciutats.

COM EREN LES PRIMERES CIUTATS?

• Les primeres ciutats eren un laberint de carrers estrets sense pavimentar.• Les cases estaven construïdes de maons i tova.• A cada ciutat hi havia 2 edificis importants– El temple– El palau

• Les ciutats estaven envoltades de muralles per defensar-se dels enemics

• Les persones es dedicaven a oficis molt diversos: a més de pagesos hi havia molts comerciants i artesans

Desert de Líbia (Egipte)

Riu Nil (Egipte)

Desert de Síria (Mesopotàmia)

Riu Tigris (Mesopotàmia)

Objectiu del dia 2

Saber explicar com eren les primeres ciutats de la història.

Saber explicar com controlaven l’aigua per poder regar els cultius.

2) COM CONTROLAVEN L’AIGUA• L’aparició de les ciutats a Mesopotàmia i a Egipte no hauria estat

possible sense l’aigua dels rius.– Mesopotàmia i Egipte eren regions molt seques, on plovia molt

poc– Per això va ser molt important l’aigua dels rius per l’agricultura. – Però per regar els camps amb l’aigua dels rius calia fer diveses

obres: tant a Mesopotàmia com a Egipte es feien canalitzacions per portar l’aigua dels rius als camps.

• A Egipte a més aprofitaven les inundacions del Nil.– El Nil feia una crescuda entre juny i octubre que inundava

els camps.– A l’octubre el riu baixava de nivell i la humitat i el fang

deixaven la terra a punt per sembrar.– Al febrer es recollia la collita.

• Els egipcis també construïen pous i estanys per retenir l’aigua entre les dues crescudes.

Entre juny i octubre

poble

desert

Riu Nil (crescuda)

desert

Riu (ja ha baixat)Camps coberts de

fangpoble

pobleCamps de cultiu

desert

Riu Nil

• Calia una gran organització per construir canals, pous i estanys.– Calia fer treballar molta mà d’obra.– Calia moure molta terra– Calia que algú decidís quan regar i quanta aigua fer servir.

Calia una autoritat que organitzés les obres i molts funcionaris que les vigilessin.

Objectiu del dia 3

• Poder explicar les conseqüències del gran excedent que es produïa a Egipte i Mesopotàmia.

Les conseqüències de l’excedent a Egipte i Mesopotàmia

• Els pagesos a Egipte i Mesopotàmia produien molt més del que necessitaven per viure.

Tenien molt d’excedent, molt més que al Neolític.

Per què tenien molt d’excedent?

- Perquè van aconseguir controlar l’aigua (construcció de canals, aprofitament de les crescudes del riu, etc.)

• 2 grans conseqüències:

1) Va augmentar molt el comerç i el transport.- Els egipcis i mesopotàmics sabien fer anar vaixells

de vela que navegaven per rius i per mar.- Van aplicar la roda al transport tirat per animals:

això va facilitar el transport per terra.

2) Van aparèixer nous artesans.- Els pagesos seguien sent la majoria de la població- Però a més a més van aparèixer: terrissaires,

picapedrers, teixidors, fusters, forjadors i orfebres.

Objectiu del dia 4

• Saber explicar qui manava i de quina manera a Egipte i Mesopotàmia.

El poder a Mesopotàmia i Egipte

El poder dels reis i faraons:• El màxim poder a Mesopotàmia

el tenia el rei i a Egipte el faraó.

(rei/faraó = monarca)– Eren càrrecs hereditaris– Tenien un poder sense límits i controlaven la vida

política, econòmica i religiosa:• Feien les lleis i obligaven els seus súbdits a pagar-los

impostos• Eren els caps de l’exèrcit• Organitzava la construcció de canals i recs• Per mostrar el seu poder ordenaven construir edificis

enormes (temples, palaus i tombes).• Els reis es creien d’origen diví, els representants dels déus a

la Terra.

L’organització del poder: l’estat• Els reis i faraons delegaven part del govern a

una persona de la seva confiança:– A Mesopotàmia: primer ministre– A Egipte: visir

• També tenien funcionaris: per

cobrar els impostos, per escriure

(escribes), etc. (administració)• Tenien un poderós exèrcit.

El conjunt de poder, lleis i administració de les

persones dins d’un territori s’anomena estat.

La societat

• A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que al Neolític.– Poques persones controlaven la riquesa.

• Hi havia una minoria rica i poderosa• i una majoria de gent que no tenia ni riquesa ni poder.

– Els pagesos eren el grup més nombrós de la societat.– El grup social més baix eren els esclaus.

• Eren un grup reduït que feien feines domèstiques i treballaven a les mines i canteres.

Objectiu del dia 5

• Saber explicar l’origen dels nombres i de l’escriptura a Egipte i Mesopotàmia.

Per què necessitaven els nombres i l’escriptura a Egipte i Mesopotàmia?

• Els nombres:– Per solucionar problemes econòmics i

comptables complexes. (ex: impostos,

previsió de beneficis i pèrdues en el comerç,

etc.)

– A l’antic Egipte també s’utilitzaven per calcular el nivell de la crescuda del Nil i mesurar la superfície dels camps.

L’escriptura:– Perquè els reis i els faraons publiquessin les seves

normes i lleis.– Perquè els funcionaris portessin la contabilitat dels

impostos. – Perquè els sacerdots escrivissin les llegendes religioses i

expliquessin l’origen del món per transmetre-ho a les generacions posteriors.

Qui sabia llegir, escriure i comptar?

• Gairebé ningú, només els més poderosos (una minoria).

– L’escriptura i els nombres s’aprenien als temples.– Només els sacerdots, monarques i membres de

l’administració en sabien.• Els escribes s’hi dedicaven professionalment.

Objectiu del dia 6

• Saber explicar per què els egipcis momificaven els seus morts i saber explicar la religió a Egipte

La religió a Egipte

• Els antics egipcis adoraven molts déus i deesses: la seva religió era politeista

• Molts déus egipcis tenien forma humana– Deessa Isis, deessa en forma de dona que simbolitzava l’esposa fidel i els

sentiments maternals.

• Altres déus eren representats amb cos de persona i cap d’animal– Déu Ra, déu del Sol, el més important pels egipcis: home amb cap de falcó

amb un disc solar damunt seu– Déu Anubis, déu de la momificació: cos humà i cap de xacal

• El temple era l’edifici on els egipcis adoraven els déus i deesses, però només hi podien entrar els sacerdots i governants.

El culte a la mort• La religió dels egipcis donava molta importància

a la vida després de la mort.– Creien que els humans tenim una ànima immortal.– Després de la mort la persona era jutjada per Osiris,

déu de la resurrecció i del món dels morts.

• Per poder tenir vida eterna creien que calia conservar el cos del difunt.– Els egipcis que tenien prou diners es feien momificar

i guardaven el seu cos dins d’una tomba.

La momificació

Objectiu del dia 7

• Saber explicar com era l’art (les grans construccions, les escultures, les pintures…) a Egipte i Mesopotàmia

1) L’art a Egipte• L’art a Egipte volia demostrar el poder dels faraons

i els sacerdots: feien obres de grans dimensions.

• El material més usat era la pedra

• Els Egipcis donaven molta importància a la vida després de la mort, per això van convertir les tombes i els temples en els principals edificis.

a) ELS TEMPLES• Els temples eren enormes.• No feien servir l’arc, necessitaven columnes

molt altes i gruixudes per aguantar els blocs de pedra.

b) LES PIRÀMIDES• Eren tombes. • Les construien amb enormes blocs de pedra.• Al seu interior s’hi guardava el cos momificat del

faraó i moltes galeries per evitar els saquejadors, ja que amb els cossos s’hi dipositaven tresors.

c) LES ESTÀTUES• Les escultures egípcies es trobaven a les tombes i als

temples.• Són figures rígides, amb els braços enganxats al cos.• No donen sensació de moviment.• Van ser pensades per ser vistes de cara.• Els seus rostres són inexpressius.

» - Príncep egipci Rahotep i la seva esposa Nofret

d) LES PINTURES• Es feien a les parets de les tombes• S’hi representaven escenes agradables, pensaven que el

difunt viuria a la seva vida d’ultratomba les escenes representades a les parets

• Els personatges es representaven amb el cos de cara i les cames i el rostre de perfil

• Hi havia moviment.

2) L’art a Mesopotàmia• L’art de Mesopotàmia també volia demostrar el poder dels

reis i dels sacerdots (com a Egipte) : també feien construccions de grans dimensions

• Feien servir, sobretot, el maó (tenien poca pedra).– Als temples i als palaus recobrien els maons amb

ceràmica.• Van inventar l’arc i la volta

a) ELS ZIGGURATS• Eren els temples de Mesopotàmia• Eren una enorme torre i a dalt de tot hi havia

una capella on es guardava l’estàtua d’un déu i des d’on els sacerdots feien observacions astronòmiques.

b) LES ESCULTURES• Les escultures eren rígides i frontals• Tenien el cos desproporcionat• Tenien el rostre inexpressiu• No hi havia moviment.