Unitat 10 egipte i mesopotàmia blog

Download Unitat 10 egipte i mesopotàmia blog

Post on 10-Jul-2015

2.743 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Unitat 10: Egipte i Mesopotmia

  • Objectiu del dia 1Saber explicar quan, on i per qu van aparixer les primeres grans ciutats de la histria.

  • On viuen les persones a lpoca prehistrica? (reps)Durant el Paleoltic: vivien a lentrada de les coves i eren nmades, s a dir, que no vivien fixos en un lloc, anaven seguint el rastre dels animals que caaven.

    Durant el Neoltic: sinventa lagricultura i aix fa que les persones es facin sedentries, s a dir, que sinstallin a viure en un sol lloc on formen els primers poblats.

  • Poblat neoltic:

  • Reconeixes aquesta ciutat?

  • Les ciutats no han existit sempre, de fet noms shan trobat restes de ciutats a partir de lany 4000. a.C. Sn les primeres ciutats de la histria.

    Per, on van aparixer? Com eren aquestes ciutats?

  • Les primeres ciutats

  • Desert d`ArbiaEGIPTEMESOPOTMIADesert de LbiaDesert de SriaRiu NilRiu TigrisRiu EufratesMonts ZagrosMar MediterrniaMar Roja

  • QUAN? Les primeres ciutats van aparixer a Egipte i Mesopotmia entre el 4000 a.C. i el 2000 a.CON? a les valls de grans rius:Egipte: riu NilMesopotmia: rius Tigris i EufratesPER QU?Les terres de Mesopotmia i Egipte sn molt seques, gaireb no hi plou mai. A ms, totes dues tenien extensos deserts molt a prop. Per, a la vora dels rius Nil, Tigris i Eufrates, hi ha una mplia zona frtil que va atraure molta poblaci. Com a conseqncia van aparixer les primeres ciutats.

  • COM EREN LES PRIMERES CIUTATS?

    Les primeres ciutats eren un laberint de carrers estrets sense pavimentar.Les cases estaven construdes de maons i tova.A cada ciutat hi havia 2 edificis importantsEl templeEl palauLes ciutats estaven envoltades de muralles per defensar-se dels enemicsLes persones es dedicaven a oficis molt diversos: a ms de pagesos hi havia molts comerciants i artesans

  • Desert de Lbia (Egipte)

  • Riu Nil (Egipte)

  • Desert de Sria (Mesopotmia)

  • Riu Tigris (Mesopotmia)

  • Objectiu del dia 2

    Saber explicar com eren les primeres ciutats de la histria.Saber explicar com controlaven laigua per poder regar els cultius.

  • 2) COM CONTROLAVEN LAIGUALaparici de les ciutats a Mesopotmia i a Egipte no hauria estat possible sense laigua dels rius.Mesopotmia i Egipte eren regions molt seques, on plovia molt pocPer aix va ser molt important laigua dels rius per lagricultura. Per per regar els camps amb laigua dels rius calia fer diveses obres: tant a Mesopotmia com a Egipte es feien canalitzacions per portar laigua dels rius als camps.

  • A Egipte a ms aprofitaven les inundacions del Nil.El Nil feia una crescuda entre juny i octubre que inundava els camps.A loctubre el riu baixava de nivell i la humitat i el fang deixaven la terra a punt per sembrar.Al febrer es recollia la collita.

    Els egipcis tamb construen pous i estanys per retenir laigua entre les dues crescudes.

  • Entre juny i octubrepobledesertRiu Nil (crescuda)desertRiu (ja ha baixat)Camps coberts de fangpoble

  • pobleCamps de cultiudesertRiu Nil

  • Calia una gran organitzaci per construir canals, pous i estanys.Calia fer treballar molta m dobra.Calia moure molta terraCalia que alg decids quan regar i quanta aigua fer servir.

    Calia una autoritat que organitzs les obres i molts funcionaris que les vigilessin.

  • Objectiu del dia 3

    Poder explicar les conseqncies del gran excedent que es produa a Egipte i Mesopotmia.

  • Les conseqncies de lexcedent a Egipte i MesopotmiaEls pagesos a Egipte i Mesopotmia produien molt ms del que necessitaven per viure. Tenien molt dexcedent, molt ms que al Neoltic.Per qu tenien molt dexcedent? - Perqu van aconseguir controlar laigua (construcci de canals, aprofitament de les crescudes del riu, etc.)

  • 2 grans conseqncies:1) Va augmentar molt el comer i el transport.Els egipcis i mesopotmics sabien fer anar vaixells de vela que navegaven per rius i per mar.Van aplicar la roda al transport tirat per animals: aix va facilitar el transport per terra.

  • 2) Van aparixer nous artesans.Els pagesos seguien sent la majoria de la poblaciPer a ms a ms van aparixer: terrissaires, picapedrers, teixidors, fusters, forjadors i orfebres.

  • Objectiu del dia 4

    Saber explicar qui manava i de quina manera a Egipte i Mesopotmia.

  • El poder a Mesopotmia i Egipte

  • El poder dels reis i faraons:El mxim poder a Mesopotmia el tenia el rei i a Egipte el fara. (rei/fara = monarca)Eren crrecs hereditarisTenien un poder sense lmits i controlaven la vida poltica, econmica i religiosa:Feien les lleis i obligaven els seus sbdits a pagar-los impostosEren els caps de lexrcitOrganitzava la construcci de canals i recsPer mostrar el seu poder ordenaven construir edificis enormes (temples, palaus i tombes).Els reis es creien dorigen div, els representants dels dus a la Terra.

  • Lorganitzaci del poder: lestatEls reis i faraons delegaven part del govern a una persona de la seva confiana:A Mesopotmia: primer ministreA Egipte: visirTamb tenien funcionaris: per cobrar els impostos, per escriure (escribes), etc. (administraci)Tenien un poders exrcit. El conjunt de poder, lleis i administraci de les persones dins dun territori sanomena estat.

  • La societat

    A Egipte i Mesopotmia hi havia molta ms desigualtat social que al Neoltic.Poques persones controlaven la riquesa. Hi havia una minoria rica i poderosai una majoria de gent que no tenia ni riquesa ni poder.Els pagesos eren el grup ms nombrs de la societat.El grup social ms baix eren els esclaus. Eren un grup redut que feien feines domstiques i treballaven a les mines i canteres.

  • Objectiu del dia 5

    Saber explicar lorigen dels nombres i de lescriptura a Egipte i Mesopotmia.

  • Per qu necessitaven els nombres i lescriptura a Egipte i Mesopotmia?Els nombres:Per solucionar problemes econmics i comptables complexes. (ex: impostos, previsi de beneficis i prdues en el comer, etc.)

    A lantic Egipte tamb sutilitzaven per calcular el nivell de la crescuda del Nil i mesurar la superfcie dels camps.

  • Lescriptura:Perqu els reis i els faraons publiquessin les seves normes i lleis.Perqu els funcionaris portessin la contabilitat dels impostos. Perqu els sacerdots escrivissin les llegendes religioses i expliquessin lorigen del mn per transmetre-ho a les generacions posteriors.

  • Qui sabia llegir, escriure i comptar?Gaireb ning, noms els ms poderosos (una minoria).

    Lescriptura i els nombres saprenien als temples.Noms els sacerdots, monarques i membres de ladministraci en sabien.Els escribes shi dedicaven professionalment.

  • Objectiu del dia 6

    Saber explicar per qu els egipcis momificaven els seus morts i saber explicar la religi a Egipte

  • La religi a Egipte

    Els antics egipcis adoraven molts dus i deesses: la seva religi era politeista Molts dus egipcis tenien forma humanaDeessa Isis, deessa en forma de dona que simbolitzava lesposa fidel i els sentiments maternals.Altres dus eren representats amb cos de persona i cap danimalDu Ra, du del Sol, el ms important pels egipcis: home amb cap de falc amb un disc solar damunt seuDu Anubis, du de la momificaci: cos hum i cap de xacal

  • El temple era ledifici on els egipcis adoraven els dus i deesses, per noms hi podien entrar els sacerdots i governants.

  • El culte a la mortLa religi dels egipcis donava molta importncia a la vida desprs de la mort.Creien que els humans tenim una nima immortal.Desprs de la mort la persona era jutjada per Osiris, du de la resurrecci i del mn dels morts.

    Per poder tenir vida eterna creien que calia conservar el cos del difunt.Els egipcis que tenien prou diners es feien momificar i guardaven el seu cos dins duna tomba.

  • La momificaci

  • Objectiu del dia 7

    Saber explicar com era lart (les grans construccions, les escultures, les pintures) a Egipte i Mesopotmia

  • 1) Lart a EgipteLart a Egipte volia demostrar el poder dels faraons i els sacerdots: feien obres de grans dimensions.

    El material ms usat era la pedra

    Els Egipcis donaven molta importncia a la vida desprs de la mort, per aix van convertir les tombes i els temples en els principals edificis.

  • a) ELS TEMPLESEls temples eren enormes.No feien servir larc, necessitaven columnes molt altes i gruixudes per aguantar els blocs de pedra.

  • b) LES PIRMIDESEren tombes. Les construien amb enormes blocs de pedra.Al seu interior shi guardava el cos momificat del fara i moltes galeries per evitar els saquejadors, ja que amb els cossos shi dipositaven tresors.

  • c) LES ESTTUESLes escultures egpcies es trobaven a les tombes i als temples.Sn figures rgides, amb els braos enganxats al cos.No donen sensaci de moviment.Van ser pensades per ser vistes de cara.Els seus rostres sn inexpressius.

    - Prncep egipci Rahotep i la seva esposa Nofret

  • d) LES PINTURESEs feien a les parets de les tombesShi representaven escenes agradables, pensaven que el difunt viuria a la seva vida dultratomba les escenes representades a les paretsEls personatges es representaven amb el cos de cara i les cames i el rostre de perfilHi havia moviment.

  • 2) Lart a MesopotmiaLart de Mesopotmia tamb volia demostrar el poder dels reis i dels sacerdots (com a Egipte) : tamb feien construccions de grans dimensionsFeien servir, sobretot, el ma (tenien poca pedra).Als temples i als palaus recobrien els maons amb cermica.Van inventar larc i la volta

  • a) ELS ZIGGURATSEren els temples de MesopotmiaEren una enorme torre i a dalt de tot hi havia una capella on es guardava lesttua dun du i des don els sacerdots feien observacions astronmiques.

  • b) LES ESCULTURESLes escultures eren rgides i frontalsTenien el cos desproporcionatTenien el rostre inexpressiuNo hi havia moviment.

    ***

Recommended

View more >