Tema 8. Mesopotàmia i Egipte

Download Tema 8. Mesopotàmia i Egipte

Post on 22-Jan-2017

1.295 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>TEMA 9.- LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSI ECONMICA MUNDIAL</p> <p>TEMA 8. MESOPOTMIA I EGIPTESalvador Vila EsteveGeografia i Histria1r dESO</p> <p>TEMA 8.- MESOPOTMIA I EGIPTE.Caracterstiques de les primeres civilitzacions.Mesopotmia.Egipte.</p> <p>1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Naixen al voltant de grans rius que permeten grans collites per inundaci o regadiu: el Tigris i lufrates a Mesopotmia i el Nil a Egipte</p> <p>1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Construeixen grans ciutatsTenen un poder poltic fort concentrat en un rei o fara, amb impostos i lleis que regulen totes les activitats</p> <p>BABILNIATEBES</p> <p>Assurbanipal IIRamss IITutankamn</p> <p>1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Com que hi ha excedents, es produeixen intercanvis comercials i culturals importantsHi ha fortes diferncies socials entre els ms rics (rei, nobles, sacerdots, militars,...) i els ms pobres (llauradors, esclaus)</p> <p>1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Utilitzen lescriptura: cuneforme a Mesopotmia i jeroglfica a Egipte</p> <p>Vdeo explicaci escriptura cuneforme</p> <p>1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Naixen les cincies (astronomia, matemtiques,...)Tenien religions politeistes: adoraven molts dus</p> <p>PAPIR DE RHIND</p> <p>Activitats punt 1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.1.- A partir del mapa, respon:a) Quin s el tema del mapa (ttol)?b) Qu s el Creixent Frtil? Quins rius el banyaven? Per qu creus que van aparixer all les primeres civilitzacions?c) Qu construen en Mesopotmia i Egipte? Posa exemples del mapa.d) Quines obres destacaven en les ciutats?e) Qui tenia el poder poltic?f) Quina escriptura utilitzaven en Mesopotmia? I en Egipte? Per a qu creus que la inventaren?g) Com eren les religions daquests pobles?</p> <p>Activitats punt 1.- CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.2.- A partir de les imatges, respon:a) Per qu en Mesopotmia i Egipte practicaven una agricultura de regadiu?b) Explica, en forma de xicoteta redacci, les tres fases del cicle agrcola a Egipte a partir dels dibuixos. c) Quin tipus dobres feien a Egipte per a drenar laigua?d) Descriu quins sistemes idearen els mesopotamis per a aprofitar laigua dels rius.e) Com seran les collites de lagricultura de regadiu en comparaci amb les de sec?f) Qu s un excedent? Com sorgirien els primers excedents? Quines conseqncies tindrien en la demografia (quantitat de poblaci), el comer, les diferncies socials i els intercanvis culturals?</p> <p>2.- MESOPOTMIA.2.1.- Introducci.2.2.- Organitzaci econmica.2.3.- Organitzaci social.2.4.- Organitzaci poltica.2.5.- Etapes.2.6.- Art.</p> <p>UR</p> <p>2.1.- Introducci.Qu va ser? El lloc on naixen les primeres grans civilitzacions urbanes (primeres grans ciutats) i els primers imperisQuan es va produir? Entre el IV i el I millenni aCOn? A Mesopotmia, la terra entre els rius Tigris i ufrates</p> <p>Mesopotmia.Introducci.Mesopotmia i Orient Mitj</p> <p>2.2.- Organitzaci econmica.Divisi i especialitzaci del treball en diferents oficisLa majoria es dediquen a lagricultura (dinundaci o regadiu) i a la ramaderiaCada vegada sn ms importants lartesania i el comer i es comena a utilitzar la moneda</p> <p>Ldia, VI aC</p> <p>2.3.- Organitzaci social.s una societat esclavista: divisi en lliures o amos (propietaris de terres, ramat, negocis i/o esclaus) i esclaus (propietat dels amos, sense cap dret)Hi havia tres grups socials, amb grans diferncies entre ellsEls awilum que tenien riquesa i poder (rei, nobles, sacerdots i alts funcionaris)Els muskenum que es dedicaven a produir (camperols, artesans, comerciants)Els wardum o esclausLes dones estaven sotmeses a lautoritat dels homes i, quan treballaven, cobraven la meitat que un home</p> <p>2.4.- Organitzaci poltica.Sn ciutats-estat en qu cadascuna controla les terres del voltant i sn independents unes daltres, amb un rei o monarca que t el poder poltic, militar i religis i que governa en nom dels dus (sn politeistes: adoren a molts dus)</p> <p>Rei Gudea de LagashHammurabiDu Shamash (sol i justcia)</p> <p>Anat (fertilitat i guerra)Baal (principal a Babilnia)Inana o Ishtar (amor i guerra)Cel i pare dels dusClima i tormentesSaviesa</p> <p>2.5.- Etapes (I).Sumer (3800 2400 aC) amb GilgameixAccad (2400 1800 aC), amb Sargon</p> <p>Sumeria. La pri-mera civilitzaci</p> <p>2.5.- Etapes (II).Babilnia (1800 1300 aC), amb Hammurabi</p> <p>2.5.- Etapes (II).Imperi assiri (1300 600 aC), amb AssurbanipalGrans civilitzacions. Mesopotmia (resum)</p> <p>2.6.- Art (I).Destaca larquitectura, en qu utilitzen larc i la volta per a construir temples (ziggurats) i palaus amb materials com rajoles i cermica vidradaZiggurat dUr. Artehistoria</p> <p>Porta dIshtar. Robert Sepehr</p> <p>2.6.- Art (II).Fan escultures de dus i reis, relleus i esteles commemoratives</p> <p>Activitats punt 2.- MESOPOTMIA.1.- A partir del mapa i els teus coneixements, respon:a) Quin s el tema del mapa (posa-li ttol)? b) Quins rius banyen Mesopotmia?c) Qu va sorgir a Mesopotmia a partir del IV millenni aC? Posa exemples del mapa.d) Quins quatre imperis podem veure al mapa? Digues en quines dates va existir cadascun dells i quines ciutats comprenien.e) Per qu diem que eren ciutats-estat? Qui i com manava en cadascuna delles? Posa exemples de monarques dels imperis representats al mapa.</p> <p>Activitats punt 2.- MESOPOTMIA.2.- Com sorganitzaven econmicament els mesopotamis?3.- Amb lajuda del dibuix, elabora una redacci (mnim cinc lnies) en qu expliques com sorganitzaven socialment els mesopotamis.</p> <p>4.- Quins edificis destaquen en lart mesopotmic? Com i amb qu els construen?5.- Completa leix cronolgic de les etapes de la histria de Mesopotmia:</p> <p>3.- EGIPTE.3.1.- Introducci.3.2.- Organitzaci econmica.3.3.- Organitzaci social.3.4.- Cincia.3.5.- Organitzaci poltica.3.6.- Etapes.3.7.- Religi.3.8.- Art.</p> <p>3.1.- Introducci.Qu va ser? Van construir un gran imperi amb grans ciutats com Memfis i TebesQuan es va produir? Entre el IV i el I millenni aCOn? A la vora del riu Nil, a Egipte</p> <p>Ciutats i cases dEgipte</p> <p>3.2.- Organitzaci econmica.Fonamentalment vivien de lagricultura, controlant les crescudes del Nil amb dics i canals (regadiu)</p> <p>Hosanna a tu, oh du Hapi (Nil), que apareixes en aquesta terra i et presentes en pau per fer que Egipte visca. Tu dnes aigua als camps (...), dnes vida als animals. I mentre baixes pel teu cam des del cel dnes a beure incessantment a la terra. Ets amic del pa i la beguda, tu enforteixes el gra i el fas crixer (...). Eres el senyor del teu poble.Himne en honor del Nil, XIX dinastia (cap al 1200 aC).</p> <p>3.2.- Organitzaci econmica.</p> <p>3.2.- Organitzaci econmica.Tamb sn importants la ramaderia, lartesania i el comer al llarg del Nil</p> <p>3.3.- Organitzaci social.s una societat esclavista</p> <p>FaraFamlia del fara, nobles i sacerdotsEscribes, soldats, comer-ciants i artesansCamperolsEsclaus</p> <p>3.3.- Organitzaci social.Els ms rics sn el fara i la seua famlia, els nobles i militars, els sacerdots i els escribes</p> <p>Un escriba no pateix en qualsevol lloc de la ciutat. Com cobreix les necessitats daltre, no li faltaran recompenses. No veig altre ofici com aquest.Jo mai he vist al fill del ferrer com a ambaixador, per lhe vist treballant junt a la boca del seu forn, amb els dits com els dun cocodril i fent ms pudor que els ous de peix.El picapedrer treballa amb tota classe de pedres dures. Quan acaba les seues tasques, els seus braos estan esgotats i dorm ajupit fins que ix el Sol.El llaurador porta sempre la mateixa roba. La seua veu s ronca com la dun corb. Els seus dits estan enfeinats i els seus braos han estat ressecats pel vent. Descansa, quan sho pot permetre, en el fang.Posa tot el teu inters en aprendre. No hi ha res que es puga comparar realment amb aix. El que hages aprofitat en un sol dia descola s un guany per a leternitat.Ensenyaments de Khety, fill de Duauf (cap al 2100 aC).</p> <p>FaraHabitatge de nobleSacerdot</p> <p>Nobles</p> <p>3.3.- Organitzaci social.Els mercaders i artesans tamb sn importants</p> <p>3.3.- Organitzaci social.</p> <p>3.3.- Organitzaci social.Tamb eren lliures els xicotets llauradors, que eren els ms nombrosos per no podien abandonar les terres i havien de donar al fara una part de la collita i treballar per a ell durant un tempsEls esclaus eren els que feien els treballs ms durs i vivien en pitjors condicions, sense cap dretLes dones tenien alguns drets com tindre, administrar i heretar propietats, comprar i vendre els seus bns o divorciar-se, encara que normalment es dedicaven a cuidar de la casa i els fills, teixir, fer pa, participar en el treball del camp o fer de sirventes</p> <p>El fara quasi sempre era un home. Tan sols cinc dones van arribar a ser faraones, b que en alguns casos com a mares del futur fara. Un cas particular va ser el de Nefertiti, a qui el seu marit, Amenofis IV (Akenaton), va convertir en reina en igualtat amb ell, segons sembla. En algunes representacions la reina porta la doble corona dEgipte, smbol del poder dels faraons.</p> <p>3.4.- Cincia.Porten a terme avanos tcnics importants: desenvolupen el clcul, la geometria, lagricultura, lastronomia, la hidrulica i les tcniques de construcci</p> <p>3.5.- Organitzaci poltica.El fara t el poder absolut s lamo de totes les terres i controla les obres de canalitzaci i el comer, ajudat pels governadors de les provncies, lexrcit, els sacerdots i els funcionaris</p> <p>Egipte. El poder absolut dels reis i faraons</p> <p>3.6.- Etapes (I).Imperi Antic (2700 - 2200 aC), amb la uni de tot Egipte i la construcci de les grans pirmidesImperi Mitj (2050 1750 aC), amb el trasllat de la capital de Memfis a Tebes i mltiples guerres</p> <p>3.6.- Etapes (II).Imperi Nou (1550 1070 aC), amb lexpansi territorial de Ramss IIpoca tardana (685 30 aC), en qu Egipte entre en una crisi final amb les invasions persa (684 332 aC), grega (332 69 aC) i romana (69 30 aC)</p> <p>Egipte. Una de les grans civilitzacions</p> <p>3.7.- Religi.Eren politeistes: adoraven molts dus (Ra, Amon, Osiris, Isis, Horus,...)</p> <p>El mite dOsiris, Seth i Horus</p> <p>3.7.- Religi.El fara era adorat com un duHi havia sacerdots, amb molt de poder, que sencarregaven del culte als dus, obsequiant-los amb ofrenes</p> <p>Els sacerdots han dobservar unes regles dhigiene molt severes per no enutjar els dus: shan de rasurar el cos sencer cada dos dies per servir els dus. Es llaven dues vegades al dia amb aigua freda i dues vegades cada nit.No mengen ni peix ni faves, per salimenten dun pa sagrat especialment cuit per a ells. Cada dia mengen carn de bou en abundncia acompanyada amb vi.HERODOT: Histries, segle I aC.</p> <p>3.8.- Art.En honor als dus feien grans temples arquitravats i de pedra, on sols accedien el fara i els sacerdots</p> <p>Temple de Luxor</p> <p>Temple de Kons (Karnak)Animation of Abu Simbel</p> <p>3.8.- Art.Decoraven les parets amb pintures murals que representaven les figures amb lull i el tronc de cara i la cara, els braos i les cames de perfil, sense profunditat i amb una perspectiva jerrquica o social (quan ms important era el personatge, ms gran, destacant els dus i faraons)</p> <p>Pintura i escultura egpcia per a 1r dESO</p> <p>3.8.- Art.Per anar a laltre mn, soterraven els morts momificats, amb figuretes i el Llibre dels Morts: els ms rics construen tombes en forma de mastabes, pirmides i hipogeusMomificaci i culte als morts</p> <p>3.8.- Art.</p> <p>Salve, du gran, senyor de la veritat i de la justcia, jo porte al meu cor la veritat i la justcia, perqu he arrancat dell tot el mal.No he causat sofriment als homes. No he utilitzat la violncia amb els meus parents. No he fet treballar amb excs en profit meu. No he intrigat per ambici. No he maltractat els meus servents. No he blasfemat contra els dus. No he privat lindigent de la seua subsistncia. No he perms que cap servent fra maltractat pel seu amo. No he provocat la fam. No he ordenat matar, ni he matat. No he furtat les ofrenes del temple. No he tractat dutilitzar mitjans illcits per augmentar els meus dominis, ni per usurpar els camps dun altre. No he pres la llet de la boca de cap infant. No he obstrut les aiges quan havien de crrer.Sc pur! Sc pur! Sc pur!Llibre dels Morts. Confessi negativa davant el tribunal, 1550 aC.</p> <p>3.8.- Art.</p> <p>MASTABA</p> <p>3.8.- Art.Les pirmides. Artehistoria</p> <p>ZOSERKEOPSMICERKEFRNKEOPS Els sacerdots em van explicar que el fara Keops va obligar a tots els egipcis a treballar per a ell. Uns sencarregaven dextraure de les pedreres dArbia els milions de blocs de pedra que es necessitaven. Altres els transportaven fins el riu Nil i els carregaven en vaixells per traslladar-los fins el lloc triat. Cent mil homes treballaven a la vegada en la seua construcci. El treball era tan dur que calia substituir-los cada tres mesos. Els deu primers anys es va construir el cam daccs i les cambres subterrnies. Es van necessitar vint anys ms per construir la pirmide. La seua base s quadrada i est recoberta de pedres polides, perfectament ajustades.HERODOT: Histries, segle V aC.PIRMIDES</p> <p>3.8.- Art.Tomba de Nefertari</p> <p>HIPOGEUSTUTANKAMN</p> <p>Activitats punt 3.- EGIPTE.1.- A partir del mapa i el que has aprs, respon:a) Tema (posa-li ttol).b) En quina zona viurien els antics egipcis? Per qu?c) En quines dues parts es dividia lantic Egipte? Quina s la capital de cadascuna? Digues dues ciutats importants ms de cada part.d) Quan es va desenvolupar lantiga civilitzaci egpcia?</p> <p>Activitats punt 3.- EGIPTE.2.- A partir del dibuix, respon:a) Quina era la principal activitat econmica?b) Com regaven els camps?c) Explica les diferents activitats relacionades amb el cultiu i el blat que es veuen al dibuix.d) A part de les relacionades amb lagricultura, quines altres activitats econmiques es veuen al dibuix?e) Per qu el riu Nil era tan important per als egipcis?f) Quins van ser els avanos tcnics ms importants? Quins dells tenen a veure amb leconomia?</p> <p>Activitats punt 3.- EGIPTE.3.- Amb lajuda del dibuix, explica en forma de redacci (mnim deu lnies) la societat egpcia.</p> <p>4.- A partir del dibuix, respon:a) Qu representa el dibuix?b) Quins smbols del poder del fara es veuen al dibuix? Qu representa cadascun?c) Qu era considerat el fara a lantic Egipte? Quins poders tenia? Qui lajudava a governar?</p> <p>Activitats punt 3.- EGIPTE.5.- Completa leix cronolgic de les etapes de la histria dEgipte:</p> <p>6.- Com era la religi egpcia? Posa cinc exemples de dus egipcis i digues de qu era du cadascun.7.- Qu construen els egipcis en honor als dus? Com decoraven les parets?8.- Qu feien els egipcis amb els morts? Per qu?9.- Quins tres tipus de tombes o monuments funeraris va haver a lantic Egipte? Dibuixals.</p> <p>ACTIVITATS DE SNTESI.1.- Vocabulari: a) Mesopotmia:</p> <p>b) Ciutat-estat:</p> <p>c) Esclavista:</p> <p>d) Politeista:</p> <p>e) Arc:</p> <p>f) Volta:</p> <p>g) Ziggurat:</p> <p>h) Fara:</p> <p>i) Momificaci:</p> <p>j) Pirmide:</p> <p>ACTIVITATS DE SNTESI.2.- Completa al teu quadern el quadre-resum segent (en una fulla sencera i en posici apasada):MESOPOTMIAEGIPTEQu?Quan?On?Organitzaci econmicaOrganitzaci socialOrganitzaci polticaEtapes de la seua histriaReligiArt</p>