Butlletí

Patrimoni, història i ciutadania

A les pàgines d’aquest butlletí hi trobareu bons exemples dels dife-rents formats en els quals treballa el museu. El MUHBA és unmuseu que s’explica més enllà del format fins ara clàssic, que erael de fer exposicions amb activitats complementàries. El MUHBAvol ser un vincle actiu entre diferents elements, entre diferentsmoments, entre diferents pòsits de la ciutat: un vincle entre elpatrimoni, la història i la ciutadania. Visitar, itinerar, conèixer, rela-cionar i investigar són verbs que els ciutadans poden substanciar almuseu. La relació de verbs ha d’arribar al reflexiu: a incorporar el sentiment compartit d’apropiar-se de la ciutat.L’experiència dels “relats de fàbrica” (pàg. 2) és important enaquest sentit. També ho és la nova col•lecció de Guies d’històriaurbana (pàg. 10), que ajuden a fer-hi aproximacions des de puntsde vista ben diversos. Com ho serà en el futur posar de nou enmarxa un vell format endegat fa ja molts anys per Agustí Duran iSanpere: “Radio Muhba”. En vàrem fer un primer assaig durant la Nit dels Museus.

23

SEGON QUADRIMESTRE DE 2011. ANY V. NÚM. 23

© M

UH

BA

(aut

or: P

ere

Viva

s -

Jord

i Pui

g)

Pintures de la Capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Pedralbes. Detall del pany de la Resurrecció

EL PROGRAMA DEL MUSEU

RELATS DE FÀBRICA A FABRA I COATS

Dissabte 19 de març, en una de les nausdels edificis del complex fabril de laFabra i Coats, divuit persones van posaren escena Relats de fàbrica a Fabra iCoats i van explicar, davant de més dedues-centes persones, la seva vida a lafàbrica. La majoria dels actors improvi-sats havien estat treballadors de la Fabradurant quaranta anys, des que van entrard’aprenents (nois i noies amb catorze oquinze anys), fins que es van jubilar oprejubilar, ja entrant a la vellesa; n’hihavia que fins i tot eren la quarta o cin-quena generació de treballadors a laFabra de la família. Aquestes persones –representatives delsmilers que van treballar-hi– van parlar deles tècniques i els oficis que exercien a lafàbrica, de les condicions laborals, de laseva percepció del que feia i representaval’empresa, de la seva evolució personalcom a treballadors i ciutadans, i fins i totde com van ser acomiadats de la feina.Tot plegat, un relat viu i un testimonique abastava més de seixanta anys de lahistòria de Barcelona, amb un trencadísd’oficis que en línies generals compreniatots els aspectes productius de la Fabraen una visió calidoscòpica de sentiments,opinions, memòries i dades.Aquest conjunt de records personals vatenir el suport i el contrast material

d’objectes i documents de la fàbrica quees van mostrar: eines i màquines queaquestes persones havien utilitzat quoti-dianament en la feina i documentsrepresentatius dels diversos àmbits delfuncionament general de l’empresa enquè s’inscrivien les respectives tasques ioficis. Els objectes eren només una mos-tra dels més de 2.000 rescatats pelsAmics de la Fabra i Coats que formenpart de la col•lecció del MUHBA-Fabra iCoats. Els documents formen part dels600 metres lineals de fons documentalde la Fabra i Coats salvats –literalment–pel Museu en el període posterior altancament de la fàbrica.La posada en escena de Relats de fàbri-ca, amb motiu de la jornada de portesobertes organitzada pel Districte deSant Andreu, va ser el vehicle d’unintens i productiu treball d’ideació idefinició d’objectius per part de dife-rents departaments del Museu, quetambé va comptar amb l’assessoramentde l’historiador Pere Colomer, estudiósde les seus de la Fabra i Coats a Borgo-nyà i Sant Andreu. D’altra banda, elprojecte ha implicat la realització denombroses sessions de treball i d’entre-vistes amb els Amics de la Fabra i Coats,que es van enregistrar per al posteriorestudi i tractament.

Relats de fàbrica ha estat, en definitiva, un exercici de mètode històric obert alpúblic, una reflexió urbana desenvolupa-da amb diferents registres en què allò queanomenem història es va presentar teixidapels lligams de la memòria, els objectes ila documentació en un relat elaborat sotala direcció i coordinació del MUHBA.Va ser una posada en escena que va ser-vir, a més, com a presentació del futurespai MUHBA Fabra i Coats dedicat ales múltiples facetes del treball i l’orga-nització d’aquest. Un centre museísticque conservarà les sales energètiques del’empresa i disposarà de 1.000 metresquadrats d’exposició, que vol ser elmirall del que han estat el treball i l’eraindustrial per a Barcelona i els seushabitants. Un espai que pretén cons-truir un relat històric rigorós a partir dela disponibilitat de les fonts documen-tals, des de les aportacions del grannombre i la gran diversitat de memò-ries. Una perspectiva que ajudi a conèi-xer la ciutat i fer-se-la pròpia. Perquè,sense treball, no hi ha ciutat.

Xavier CazeneuveCarme Garcia SolerMUHBA

2 MUHBAButlletí

©Yo

land

a P

inel

MUHBAButlletí 3

EL PROGRAMA DEL MUSEU

L’ATRACCIÓ DE L’ORIENT A BARCELONA

Orient/Bcn és el títol de la novena guiad’història urbana editada pel MUHBA,presentada coincidint amb la inaugu-ració de l’exposició Viatge a l’Orientbíblic a la capella de Santa Àgata. Duespropostes unides per un denominadorcomú: apropar l’Orient als barceloninsa través de la història. L’orientalisme, un fenomen nascut delcolonialisme francès i anglès, va arrelara Barcelona a partir de la segona meitatdel segle XIX, coincidint amb l’ender-roc de les opressives muralles (1854) iamb la construcció del primer Eixam-ple. Ho va fer adoptant formes i expres-sions heterogènies, tan diverses com lesdiferents interpretacions que permetl’imprecís adjectiu oriental. L’Orientera per la Barcelona vuitcentista unindret vaporós, quasi fictici i imaginari,on artistes, pensadors i gent del carrervan projectar tota una sèrie d’ideals devida i d’experiències extraordinàries.L’Orient va ser refugi de somnis que,malgrat les seves múltiples expressions,descrivia l’entusiasme d’un viatge, gene-ralment simbòlic o imaginari, cap anous territoris pintorescos, misteriososo sentimentals. Seguint el model de les vuit guies pu-blicades anteriorment pel Museu,Orient/Bcn s’ha plantejat com una guiavisual amena i senzilla que permet des-cobrir els rastres, encara conservatsavui, dels vincles que la ciutat va comen-çar a establir amb els diversos territorisd’Orient a partir de mitjan segle XIX.Es tracta d’una visió panoràmica quecomplementa els continguts de l’exposi-ció i el catàleg Viatge a l’Orient bíblic.La mostra, organitzada per l’InstitutEuropeu de la Mediterrània i l’Abadiade Montserrat, permet descobrir la ricai valuosa col•lecció del Museu Bíblic deMontserrat, creada durant les primeresdècades del segle XX pel pare Bona-ventura Ubach (1879-1960).Tots dos són projectes que, des de puntsde vista diferents, ens mostren algunsdels principals aspectes de l’atracció quel’Orient va exercir en els barcelonins.L’exposició Viatge a l’Orient bíblic mos-tra l’experiència vital i intel•lectual delpare Ubach, monjo de Montserrat d’ori-gen barceloní, a través de l’extraordinà-ria col•lecció de peces de Mesopotàmia,Egipte i les antigues terres bíbliquesadquirides durant els seus viatges pelPròxim i Mitjà Orient. La col•lecció va

ser creada per a l’estudi de les antiguescultures bíbliques i com a complementde l’ambiciós projecte noucentista detraducció de la Bíblia al català, l’anome-nada “Bíblia de Montserrat”. En aquestsentit, l’exposició i el catàleg (en edicióbilingüe català-anglès) ofereixen unaaproximació a l’obra del pare Ubach enel context de l’orientalisme a Barcelonai a l’Europa de tombant de segle, aixícom una lectura de la història de les pri-meres civilitzacions a partir de la col•lec-ció del Museu Bíblic de Montserrat. D’altra banda, Orient/Bcn. Guiad’Història Urbana, impulsada des delMUHBA, complementa la mirada del’exposició i el catàleg en presentarl’impacte i la difusió de l’orientalisme ala Barcelona del final del segle XIX.Inclou un mapa amb la petja oriental a

la Barcelona contemporània, així comuna visió panoràmica de l’arribada delfenomen i la influència que van teniren la ciutat el descobriment de la cultu-ra del Pròxim Orient, Egipte i el mónmusulmà, a partir de la dècada de1860, i el descobriment de la cultura del’Àsia oriental, a partir de la dècada de1880. Igualment, per mirar d’oferir unaimatge més completa de la presènciaoriental a l’antiga Barcelona, ara ja des-apareguda, la guia inclou també unatopografia de la Barcelona oriental(1870 i 1900), on es documenten elsprincipals edificis i projectes culturalsvinculats amb l’Orient.

Ricard BruAutor de Orient/Bcn. Guia d’Història Urbana

©M

UH

BA

(aut

or: E

dmon

d M

estr

es)

Façana de l'establiment de Bruno Cuadros, reformat per Josep Vilaseca. Barcelona, 1885-1895.

4 MUHBAButlletí

EL MUSEU PER DINS

BARCELONA EN GÒTIC.UN NOU FORMAT VIRTUAL A SANTA CATERINA

El 28 de març de 2011 es va presentarun prototipus industrial destinat a larenovació de l’espai MUHBA SantaCaterina, on des d’aleshores està ins-tal•lat. Es tracta de Barcelona en gòtic,un aplicatiu que s’endinsa en la crea-ció virtual i que és fruit del treball con-junt al llarg de dos anys del MUHBAamb Barcelona Media, en el marc delPrograma Avanza del Ministerid’Indústria.L’eix articulador de l’esmentat aplica-tiu és una maqueta virtual circulableque va de l’entorn de la catedral iSanta Caterina fins a Santa Maria delMar i que permet passejar entre elsedificis gòtics i la seva reformulacióneogòtica en el vuit-cents i el nou-cents. Aquesta visita virtual a un paisat-ge urbà molt complex per la super-posició d’estrats històrics i per lesintervencions urbanístiques modernes,inclosa la redefinició monumental delbarri de la catedral com un “barrigòtic” obert a la via Laietana, crea unaimpressió del tot diferent a la d’unavisita real, entre altres coses perquè s’amalgama amb la possibilitat de volarper sobre del conjunt del nucli anticfins a les grans construccions gòtiques

del Raval. En total són 54 els edificisincorporats, tant civils com religiosos(algun, com el Palau Reial Major, ésvisitable per dins), i en la relació s’in-clouen elements urbans com la font dela plaça de Sant Just. En el cas de Santa Caterina, l’aplicatiuincorpora a més la dimensió temporal,amb tot un seguit de talls cronològicsque reculen des de l’actual mercatreformat per Miralles i Tagliabue, bas-tit sobre el convent enderrocat el 1837,fins al solar on es va construir el pri-mer cenobi, datat al segle XI. Laseqüència de reconstruccions s’hanpogut elaborar amb el màxim rigorgràcies als resultats obtinguts en lesproppassades campanyes arqueològi-ques i a la recerca realitzada específica-ment per a aquest projecte.Les dificultats que ha calgut resoldreen la construcció de l’aplicatiu hanestat nombroses, des de com articularels diferents plans de visita (interiors,passejada, vista a vol d’ocell) i comincorporar nivells diversos de docu-mentació i explicació, fins al problemade com diferenciar els successiusestrats històrics que han conformat unpaisatge complex. No es tractava de la

Barcelona gòtica, sinó de la Barcelonaen gòtic, en què els edificis medievalshan estat reelaborats per les recupera-cions patrimonials i per les interven-cions neogòtiques i es troben amalga-mats amb altres pòsits històrics en unatrama urbana reelaborada al llarg delssegles. Com mostrar-ho tot plegat de manerasimple i efectiva? Queda encara moltper fer al respecte. Les apostes compar-tides entre un museu i empreses de laindústria del sector requereixen unanotable integració transversal entrediferents cultures científiques i tecno-lògiques, tan fàcil d’enunciar com difí-cil d’aconseguir, i val a dir que l’expe-riència ha estat molt profitosa. Commés junts estiguin el “què” i el “com”,més capacitat d’innovació cultural ieconòmica es produeix. Per això, en lajornada d’estudi dedicada a presentarel prototipus, preparada a mitges perBarcelona Media i el MUHBA, lesintervencions van abastar des del debathistoriogràfic sobre el gòtic i SantaCaterina fins als algoritmes que subs-tancien l’aplicatiu informàtic. Fer-ho aSanta Caterina era, a més, la forma decomençar a apostar per un paper mésperfilat d’aquest espai del Museu. Estracta d’un espai arqueològic de difícillectura tal com va quedar al mercat,però de gran rellevància per abordar la definició i difusió de les formes gòti-ques a la ciutat i al país, les quals hanestat motiu d’una llarga polèmica his-toriogràfica que les excavacions efec-tuades han permès reformular. El projecte Barcelona en gòtic ha afa-vorit així mateix el treball del Museuen altres formats amb vista a aprofun-dir en la ciutat medieval i el seu ecopatrimonial contemporani, com ara laguia d’història urbana Gòtic/BCN, queaborda conjuntament les cristal•litza-cions de la voluntat formal del gòtic ila reinvenció medievalitzant neogòtica.

Josefa HuertasCarme Miró i AlaixJoan Roca i Albert

©M

UH

BA

(aut

or: E

dmon

d M

estr

es)

Presentació de la maqueta virtual 5D fruit de la col·laboració de Barcelona Media i el Museu d'Història de Barcelona(MUHBA)

MUHBAButlletí 5

EL MUSEU PER DINS

L’exposició pretén emmarcar, dins elcúmul de canvis que anomenemRevolució Industrial, l’abrupta i revolu-cionària transició en les formes d’apro-visionament d’aigua que va trencar elsvells equilibris seculars. La perspectivahistòrica ens fa apreciar les fortes impli-cacions tecnològiques, econòmiques,socials i culturals que han modificatradicalment la nostra relació quotidianaamb l’aigua. Analitza, en primer lloc, lesprincipals formes d’aprovisionament dela ciutat preindustrial: d’una banda, l’aigua productiva subministrada essen-cialment pel rec Comtal i, de l’altra, l’aigua de les fonts, captada per lesmines de Collserola des del segle XIV iconduïda a la ciutat per un sistema decanalitzacions d’aigua rodada, en elsprimers trams, i a molt baixa pressió enla distribució dins de la ciutat. Els pouscompletaven un sistema d’aprovisiona-ment que, en conjunt, resultava forçadeficitari. Per fer front al creixementdel segle XVIII i principis del XIX, elsnous requeriments es van resoldre d’en-

trada amb la intensificació d’aqueststres recursos. Les noves mines de Mont-cada incrementaren el cabal del rec i,des de 1826, van garantir l’aprovisiona-ment d’aigua de boca, de les fonts amés de cobrir la nova demanda privada. El procés de ruptura amb les vellespràctiques preindustrials no es va preci-pitar fins a la segona meitat del segleXIX i va ser impulsat fonamentalmentper les necessitats d’aprovisionament del’Eixample, que estava a una cota massaelevada per rebre les aigües de Montca-da, cosa que plantejava la necessitat del’elevació mecànica de l’aigua. La man-ca d’una resposta municipal efectiva, l’alliberament de les traves de l’AnticRègim i les expectatives de creixementurbà van propiciar que nombrosesempreses incorporessin noves capta-cions així com canvis tecnològics, ambun augment correlatiu de la pressió iformes de distribució molt més capil-lars. En les últimes dècades del segle,seguint l’exemple d’altres grans ciutats,es van posar les bases de la transició cap

al nou “model circulatori”, en què sub-ministrament d’aigua i sistema de sa-nejament s’equiparaven als sistemesarterial i venós. Calia, doncs, un nouclavegueram per evacuar les aigües dis-tribuïdes, alhora que es necessitava unbon cabal d’aigua per garantir la netejadel clavegueram, molt especialmentquan es generalitzà l’abocament delsresidus de les latrines. Mentre el sub-ministrament d’aigua era cada vegadamés empresarial, el sanejament havia de ser de competència exclusivamentmunicipal. Els canvis decisius es van precipitar altombant del segle XX, amb el procés deconcentració d’empreses en la SocietatGeneral d’Aigües de Barcelona i l’ar-rencada de la renovació efectiva del cla-vegueram. Un dels aspectes més nous irellevants fou el procés d’incorporacióde l’aigua als habitatges, amb els nousaparells sanitaris i espais de bany quevan modificar profundament les pràcti-ques higièniques i van vehicular unanova cultura del cos. De tota manera, lapermanència de les pautes de consum,la considerable resistència dels propieta-ris als comptadors i la marcada segrega-ció social de l’espai urbà van allargaraquesta transició fins als anys seixanta,quan després de les greus restriccionsde la postguerra es va endegar la capta-ció d’aigües superficials del Llobregat ila portada d’aigua del Ter. Al comença-ment dels anys setanta van anar desapa-reixent els últims banys i safarejospúblics, símptoma inequívoc del finald’aquesta transició de cent anys. En elmateix moment en què culminà la“conquesta de l’aigua” es va advertir jala problemàtica dels “límits del creixe-ment”, pròpia del nou cicle. Aquest projecte s’inscriu en la líniad’exposicions centrades en tots elsaspectes històrics que contribuïren a laformació de la Barcelona actual, dins elprograma d’exposicions temporalssobre la Barcelona moderna i contem-porània que organitza el MUHBA.

Manel GuàrdiaComissari de l'exposició

LA REVOLUCIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA.AIGUA CORRENT I CIUTAT MODERNA, 1867-1967

Restitució hipotètica: M

. Guàrdia. D

ibuix: A. C

erezo, H. A

. Orengo

Sistema de captació i distribució de les aigües de Barcelona a mitjan segle XIX.

6 MUHBAButlletí

TEMA CENTRAL

Ferrer Bassa i les pintures delMonestir de Pedralbes, sota la lupa

Posar la lupa al damunt d’aquest conjunt de pinturamural vol dir apropar-s’hi científicament per indagarsobre els processos tècnics de la creació i per conèixermillor la materialitat d’aquesta obra de cara a plantejaruna intervenció conservadora i restauradora absoluta-ment raonada i fonamentada.Posar la lupa al damunt d’aquest conjunt de pinturamural vol dir examinar-ne amb cura extraordinària cadaun dels detalls per obtenir-ne dades i informacions útilsper entendre’n millor les claus artístiques i per establircomparacions i relacions amb altres testimonis de la cul-tura artística europea del gòtic.Posar la lupa al damunt d’aquest conjunt de pinturamural vol dir, encara, proposar una nova mirada. Unamirada atenta als detalls, enriquida amb nous coneixe-ments que refresquen la percepció d’aquesta obra delsegle XIV (de fa gairebé set-cents anys!) i permetenempatitzar amb ella des de la sensibilitat contemporània.

L’exposició dóna a conèixer els resultats d’un llarg procésde recerca i de diagnosi que culminarà amb un tractamentconservador i restaurador que garanteixi la durabilitat, lalectura i el gaudi d’aquesta obra mestra en condicions òpti-mes, a l’emplaçament original al claustre del monestir dePedralbes.Amb tot això, l’exposició suma algunes aportacions útilsper al coneixement i la interpretació d’aquesta peça claude l’art gòtic. Peça clau en la mesura que posa de mani-fest d’una forma molt intensa els corrents d’intercanvicultural en l’Europa del gòtic i el paper de Barcelona,una de les grans capitals europees del moment, enmigd’aquest context històric.Durant els últims anys la recerca historiogràfica al voltantde les pintures de la capella de Sant Miquel del Monestirde Pedralbes s’ha focalitzat d’una manera molt intensa alvoltant de l’autoria del conjunt. Malgrat que la documen-tació és prou explícita sobre el fet que l’obra va ser enco-

1

El MUHBA posa la lupa damunt de les pintures de la capella de Sant Miquel, al claustre del Monestir de Pedralbes, considerades majoritàriament obra d’un delsgrans artistes del gòtic català, Ferrer Bassa i el seu taller, i unànimement reconegudescom una obra mestra de l’art i una petita però extraordinària joia.

manada el 1343 i el 1346 al pintor Ferrer Bassa, la perso-nalitat artística d’aquest és objecte d’un intens debat.Amb l’exposició a i el conjunt del projecte de recerca enel qual s’inscriu, el MUHBA no pretén entrar directamenten aquest debat sinó obrir-lo, i aportar nous elements quepoden ajudar a desfer nusos i obrir noves perspectives.En l’exposició es pot veure representat el procés d’exe-cució de l’obra, des del tractament inicial del mur fins a la finalització (la realitat virtual ens permetrà copsar l’es-plendor original d’aquestes pintures, la profunditat delsblaus, la brillantor dels daurats, l’efecte dels marbre-jats…) i la seqüència d’un procés d’execució realitzatper un taller sota la direcció d’un artista excepcional.Podrem arribar a seguir el dia a dia de la feina dels pin-tors, al llarg de cadascuna de les jornades de treball. Un altre dels grans interrogants que plantegen lespintures de la capella de Sant Miquel del Monestir dePedralbes és el seu caràcter innovador. És el reflex de lesinnovacions introduïdes per la pintura italiana del trecen-to i el reflex, també, de la seva recepció a Barcelona, unaciutat que en la primera meitat del segle XIV és un delsfocus de creació més actius de l’Europa gòtica.

El desenvolupament de les narratives visuals, la utilitzacióde la geometria per compondre perspectives que reforcinaquesta narrativitat, l’interès per la gestualitat com arecurs per reforçar l’expressivitat de cada figura, la rique-sa de colors i de recursos plàstics, els jocs subtils de llum iombra... Tot això són novetats que la lupa explora desco-brint secrets i claus, aportant nous significats i il•luminantuna nova mirada.

Josep BraconsMUHBA

MUHBAButlletí 7

La mirada del restauradorMalgrat que han transcorregut prop de set-cents anys desde la seva execució, la decoració de la capella de SantMiquel del Monestir de Pedralbes s’ha preservat completa igairebé intacta. Aquest és un fet extraordinari que es deu ala protecció que li han proporcionat la clausura, la mateixacomunitat i l’allunyament del monestir del centre de la ciu-tat. Gràcies a això, avui es pot gaudir de la bellesa delsmurals i alhora fer-ne un estudi exhaustiu que aquestaexposició dóna a conèixer.

L’exposicióL’exposició que inaugura el Museu d’Història de Barcelonarecull els resultats dels estudis efectuats al voltant de lespintures de la capella de Sant Miquel en els darrers quatreanys i convida el visitant a mirar l’obra des d’una nova pers-pectiva.La primera sala està reservada a la presentació de la cape-lla, la decoració pictòrica i el taller de Ferrer Bassa, senseoblidar el conjunt del monestir que ho aglutina tot. A partirdels murals, s’aborda la contribució dels diversos ports dela Mediterrània del segle XIV a la disseminació dels nousmodels pictòrics que neixen a la Toscana i arriben aBarcelona. Això permet analitzar la significació i trans-cendència de l’obra de Bassa.La segona sala ofereix les darreres novetats del treball derecerca, especialment en el terreny de la tècnica i el proce-diment d’execució dels murals. Un audiovisual s’encarregade descriure el procés, pas a pas, com si es tractés delmaking off d’una pel·lícula. El film acaba amb la recons-trucció dels murals amb l’aspecte que devien tenir just aca-bats de pintar. Així, apareix el cromatisme intens de lesescenes, la lluentor dels daurats dels nimbes dels sants i ladels voravius de les vestimentes, o el groc brillant delsestels del sostre. Aquesta lluminositat realça i multiplical’arquitectura fictícia que imita marbres i emmarca lesescenes amb els seus colors vius. Aquesta és una grannovetat que varia substancialment la imatge que es teniafins ara de les pintures, molt desvirtuada per les repintadesdel pany d’entrada i l’arrambador.

Es presenten, també, els instruments que han fet possi-ble obtenir aquestes dades: l’exploració exhaustiva, larealització de mapes, les imatges fetes amb llum ultra-violada i infraroja itambé la consulta delstractats medievalssobre el procés pictò-ric. En conjunt es trac-ta de la labor que haconstituït la primerafase d’estudi, que hadurat tres anys i s’hafet a peu d’obra mitjan-çant l’observació direc-ta centímetre a centí-metre.A la mateixa sala s’ex-pliquen, mitjançant grà-fics i fotografies, els resultats d’una segona fase d’estudiamb el suport d’un ampli ventall de tecnologies i especia-listes de diverses disciplines amb què s’ha dut a terme l’es-tudi climàtic, l’anàlisi química de mostres, l’estudi del sub-sòl mitjançant georadar i els estudis de biodeteriorament.Són dos anys de treballs que han aportat una gran quantitatd’informació científica adreçada a la construcció de la diag-nosi precisa que permetrà, al final d’aquest any 2011, defi-nir el tractament més adequat dels murals . Per últim, accedim a la tercera sala, que ofereix una novaperspectiva de l’obra. Es canvia l’escala, s’amplien algunsdetalls i es combinen agrupats per temàtiques de maneraque davant dels nostres ulls apareix un nou retaule mural.Aquest, igual que l’original, impacta quan es veu en con-junt i depara moltes sorpreses quan s’observa en detall.Això dóna peu a un recorregut adreçat a gaudir d’una novaobra alhora que s’aporten alguns elements guia sobreaspectes concrets com ara l’escorç, la llum, les primerespasses cap a la creació de l’efecte de perspectiva, el gest,l’expressivitat dels rostres o els escenaris arquitectònics ide paisatge.

Lídia FontMUHBA

1.L’anunciació del pastor© MUHBA (autor: Pere Vivas-JordiPuig)

2.Representació en tresdimensions de la Capellade St. Miquel. Monestir dePedralbes

2

8 MUHBAButlletí

CERÀMICA IMPORTADA AL JACIMENT DEL CALL DE BARCELONA

ATAIFOR Material i tècnicaCeràmica pintada enblau sobre vernís blancsota coberta vidriadatransparent

DimensionsAlçada conservada: 7,8 cmDiàmetre del peu: 5,8 cm

ProcedènciaExcavació del carrerSant Honorat, any 2003

Número d’inventari28562

BibliografiaJ. BELTRÁN DE HEREDIA, N. MIRÓ“Importacions orientals iimitacions locals a ‘lafaçon’ de Ligúria: novestroballes ceràmiques ala ciutat de Barcelona”,Arqueologia Medieval4/5, 2008-2009,p.100-115.

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusPresentació del llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XXEl 10 de març passat, i amb nombrosaassistència de públic, es va presentar alCol·legi d’Arquitectes de Catalunya el quartnúmero de la col·lecció Pòsits del MUHBA,dedicat al barraquisme barceloní, un feno-men característic de l’urbanisme de la ciu-tat entre els anys deu i els vuitanta delsegle passat.L’acte va consistir en una taula rodonacoordinada per Joan Roca, director delMUHBA, amb la participació de MercèTatjer, editora del llibre; Oscar Casasayas,del grup d’estudis Pas a Pas, i CustòdiaMoreno, líder del moviment veïnal.

La consolidació del CercleDe sempre el butlletí es tanca –a la contra-portada– amb la relació d'entitats i empre-ses que formen el Cercle del Museud’Història. A la darrera reunió plenària delCercle del dia 25 de març de 2011, desprésde cinc anys de suport continuat al museu,es va donar un pas definitiu cap a la sevaconsolidació. Es va acordar refermar elcompromís institucional del propi cercle, ide totes les empreses i entitats que en for-men part, amb el Museu i el seu projecte.Es va acordar, a més, reforçar els vinclesamb el teixit social de la ciutat promovent lacooperació i participació d'altres institu-cions acadèmiques i professionals, així comd’entitats i associacions ciutadanes.

La Seat i Barcelona. La represa sensedemocràcia, 1947-1973Les jornades celebrades el 14 i el 15 d’abrilvan permetre aprofundir en els impulsos enl’economia i en les iniciatives en urbanismei habitatge de la dècada de 1950, quan elrègim hagué de resignar-se a aprofitar elspotencials de la Barcelona de preguerra –sense els quals no s'explica la instal·lacióde Seat– per capejar el desastre generalpropiciat per la política autàrquica. Unadècada, la de 1950, en la qual es posen lesbases de la gran expansió de la Barcelonadels anys seixanta i setanta, quan les trans-formacions econòmiques, socials i urbanesi els problemes que se'n derivaren vaneixamplar decisivament el combat polític icultural contra el franquisme.

Les bases colonials de Barcelona, 1765-1968Aquesta jornada celebrada el 12 de maig,que com l’anterior forma part del projectede recerca MUHBA Oliva Artés, va abordarels vincles de Barcelona amb les Antilles,Filipines, el Marroc i Guinea Equatorial alllarg de dos segles i l'impacte del colonia-lisme en la conformació econòmica, social iurbanística de la ciutat contemporània, fentun pas més en el llarg debat historiogràficsobre les modalitats i l'envergadura del'impacte colonial.

Les excavacions arqueològiques portadesa terme a Barcelona en els darrers anyshan posat de manifest un seguit de cerà-miques importades força interessants quees localitzen als registres medievals imoderns de la ciutat. Barcelona, com aport comercial, va ser un indret privilegiatper a la transferència de productes cerà-mics i un punt de trobada de mercaders alllarg dels segles. A l’edat mitjana arriba-ven a la ciutat ceràmiques de tots elspunts de la Mediterrània, a través de lesrutes del comerç de l’època. Benjamí deTudela, que visita Barcelona l’any 1166, ladescriu com una ciutat on “acudeixencomerciants de tot arreu: de Grècia, Pisa,Gènova, Sicília, Alexandria d’Egipte, TerraSanta, Àfrica i tots els seus voltants”. Elssegles XIII-XIV, els contactes amb Síria iEgipte, on hi havia nombrosos consolatsen funcionament, van comportar la im-portació de ceràmiques orientals. La majoria de les peces orientals localit-zades a Barcelona corresponen a albarels,fet que és majoritàriament comú enaquest tipus de troballes. S’ha interpretatcom el resultat del comerç d’espèciesdestinades als apotecaris, comerç en elquè l’albarel tenia la funció d’embalatge.A més dels albarels, també es documen-ten les safes, una mena de safates amb unpeu anular, com la peça aquí presentada.Aquesta safa va ser trobada a les excava-cions del carrer de Sant Honorat l’any

2003 i procedeix, segurament, d’Egipte. Lapart conservada presenta un motiu central:una au, possiblement un paó representatde perfil que ocupa tot el camp decoratiuconservat. Només s’observa el cos, en elqual es dibuixen les plomes de l’ala, el colli la part superior de les potes. L’au estàenvoltada d’elements vegetals entre elsquals destaca una flor. La decoració exte-rior és molt senzilla: línies paral·leles tan-cades per un cercle. Es coneixen pecesamb una decoració semblant procedentsdel Fustat (Egipte), avui conservades a lacol·lecció Al-Sabash del Kuwait NationalMuseum.A les excavacions del Call de Barcelona, laceràmica importada procedent d’Orient,Egipte, Alàndalus o el nord d’Àfrica té unapresència molt significativa. Aquest fetmostra les relacions comercials de l’època,però també el poder adquisitiu dels habi-tants del Call, ja que aquestes peces sónde caire luxós i juguen un paper de repre-sentació en prestigiar els seus propietaris,ja que alguns membres de la comunitatjueva van formar part de les elits mercan-tils de Barcelona. La peça, junt amb altrestambé de procedència oriental, es potveure a l’exposició Salomó ben Adret deBarcelona 1235-1310. El triomf d’una orto-dòxia, del Centre del Call del MUHBA.

Julia Beltrán de HerediaMUHBA

©M

UH

BA

(aut

or: P

ep P

arer

)

MUHBAButlletí 9

PropostesBarcelona a la xarxawww.francescabad.com/campdelabotaWeb creat per Francesc Abad,artista que va rebre el PremiCiutat de Barcelona d'ArtsPlàstiques el 2004 pel projecte ElCamp de la Bota, que es desenvo-lupa en diferents direccions: amés de pàgina web, també ésexposició, publicació de dossiers,catàlegs, cartells i altres elements,i es troba en construcció constant.El projecte parla de l'actual espaidel Fòrum que havia estat ocupatpel Camp de la Bota, on va haver-hi més de 1700 morts per larepressió franquista. Amb el web es pretén recuperar lamemòria històrica d'aquest lloc ons'afusellava, que no era més queun mur en diagonal a la platja.L'artista convida tothom a afegirtestimonis, recerca gràfica i docu-ments sobre els afusellaments isobre les víctimes de la repressiófranquista en general, que s'aniràarxivant al web.

CinemaBarcelona, abans que el tempsho esborriDirecció: Mireia Ros. Barcelona,2010. Documental. Durada: 100 min.

Retrat en primera persona d’unafamília representativa de la bur-gesia barcelonina del segle XX,els Baladia-Llorach, que van ferfortuna gràcies a la indústria tèx-til. Està basat en el llibre auto-biogràfic de Xavier Baladia,

membre de la família. El docu-mental mostra el moment d’es-plendor d’una elit que va marcarl’època entre les dues exposi-cions, que primer va ser unsuport dels modernistes i quedesprés va passar a inspirar i pro-moure la voluntat d’ordre delnoucentisme. En aquesta crònica personal dela vida pública i privada de lagran burgesia barcelonina sesuperposen imatges antigues imodernes, fruit d’una àrduarecerca de material gràfic perpoder il•lustrar tot el període.

Racons deBarcelona Platja del SomorrostroEl captivador documentalBarraques. La ciutat oblidada,d'Alonso Carnicer i Sara Grimal,acabava amb la petició de JuliaAceituno de recuperar el nomde Somorrostro per a un sectorde la platja de la Barceloneta,per tal que la seva ubicació i sig-nificació no quedés en l'oblit.Aquest desig s'ha convertit enuna realitat: oficialment, des delmes de març passat, la platja queva des de l'Hospital del Mar finsal moll de la Marina ha recupe-rat el nom de Somorrostro, enhonor de la gent que hi va viure.Una placa, col•locada perl'Ajuntament, amb la inscripció“Platja del Somorrostro. Barri deBarraques (1875-1966)”, hocommemora. Això ha estat possible per la petició de lacomissió ciutadana que treballaper recordar i retre homenatge

a aquests barris i als seus habitants.El Somorrostro va ser un delsgrans barris de barraques deBarcelona. Va ser a la platjaentre els districtes de Ciutat vellai Sant Martí, des del darrer quartdel segle XIX fins l'any 1966,quan es van traslladar els seusdarrers ocupants al polígon deSant Roc de Barcelona.

LlibresMARTÍN PASCUAL, José ManuelBarcelona: aigua i ciutat.L’abastament d’aigua entre lesdues Exposicions (1888-1929)Madrid: Editorial Marcial Pons,2009. Col·lecció BibliotecaFundació Agbar. Barcelona, des de la dècada delsvuitanta del segle XIX fins a laSegona República, va experimen-tar un canvi pregon pel que fa al'estructura urbana, la societat il'economia. El 1930 era l'únicaciutat d'Espanya amb més d'unmilió d'habitants. La ciutat patia greus deficièncieshigièniques i necessitava un serveid'aigua capaç de respondre a lademanda de la gran urbs europeaen què s'havia convertit.L'objectiu principal d'aquest lli-bre és donar a conèixer el serveiurbà d'aigua tot considerant-lo unfactor integrat en l'intens i accele-rat procés de creixement econò-mic i de transformació política,social i urbana que experimentàBarcelona. En aquest marc, l'aigua té un paper protagonistaen la producció econòmica, elsanejament públic, la higiene pri-vada i la salut dels habitants.

AgendaLA REVOLUCIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA. AIGUA CORRENT I CIUTATMODERNA 1867-1967Visites comentades:Divendres 17 de juny, 1 i 15 de juliol, 5 i 19 d’agost i 2 de setembre, a les 19 hItineraris urbans:

L’aigua a Barcino: una qüestió de pendentsDimecres 13 i 27 de juliol i 10 i24 d’agost, a les 19 h

Utilitat i simbolisme de l’aigua al Monestir dePedralbes Dijous 14 i 28 de juliol i 17 i 25d’agost, a les 19 h

Pous, fonts i sèquies a la Barcelona medievalDimecres 20 de juliol, i 3 i 17 i31 d’agost, a les 19 h

El Park Güell i l’aigua. De Muntanya Pelada a jardí dela ciutatDimarts 19 de juliol i 2, 16 i 30d’agost, a les 19 h

VIATGE A L’ORIENT BÍBLICVisites comentades: Divendres 3, 10 i 17 de juny, ales 19 h

JA TENIM 600! LA REPRESA SENSEDEMOCRÀCIA, 1947-1973Visites comentades: Divendres 8 i 22 de juliol, 12 i26 d’agost i 9 de setembre, ales 19 h

LES PINTURES MURALS DE LACAPELLA DE SANT MIQUEL DEPEDRALBES, SOTA LA LUPA.Visites comentades: Dijous 14 i 28 de juliol, 11 i 25d’agost, a les 19 h

INFORMACIÓ I RESERVES: 93 256 21 22, de dilluns adivendres de 10 a 14 i de 16 a 19 h, oreservesmuhba@bcn.cat

PLACES LIMITADES. IMPRESCINDIBLE RESERVAPRÈVIA

© J

osep

Mul

et

Placa, col·locada per l’Ajuntament, amb la inscripció “Platja del Somorrostro.Barri de Barraques (1875-1966)”

10 MUHBAButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Sortida: Terrassa. Del bisbat d’Ègara a la ciutat modernista El conjunt monumental de les esglésies de SantPere és el resultat d’un seguit de transforma-cions des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Data: Dissabte 18 de juny

Visita: Teotihuacán: ciutat dels déus. CaixaForumAl llarg dels vuit segles de la seva existència, el centre religiós i de peregrinació deTeotihuacán va marcar la política, el comerç i la ideologia de la Mesoamèrica clàssica.Data: Dijous 2 de juny

Visita: Viatge a l’Orient bíblic. MUHBA Un recorregut per la història, l’arqueologia i lesformes de vida dels indrets de la Bíblia, a travésde la col·lecció que el pare Ubach, va aplegar enel primer quart del segle XX. Data: Dimecres 15 de juny

Itinerari: Barcelona en DiagonalItinerari en autobús per la Diagonal, des delPalau de Pedralbes fins al Fòrum, és una invita-ció a interpretar el paisatge urbà de l’avingudacom a articulador de les voluntats de represen-tació que han anat sorgint a la capital catalana. Data: Dissabte 2 de juliol

Visita: Els murals de la capella de Sant Miquel Els treballs de conservació de les pintures muralsde la capella de Sant Miquel del monestir de Pe-dralbes han permès seguir el procés de treball deFerrer Bassa. L’exposició acosta els detalls de lapintura i en mostra els processos de restauració. Data: Dissabte 17 de setembre

AGENDA DELS AMICS DEL MUHBA JUNY - SETEMBRE 2011

Per a més informació 93 256 21 22 o escriure aamics-mhcb@bcn.cat o, a partir de l’1 de juny, a amicsmuhba@bcn.cat

Els productes del museuLES GUIES D’HISTÒRIA URBANAJa en tenim deu! Les guies d’història urbana del MUHBA mostren l’interès d’unformat que vam assajar per primer cop amb Barcino/BCN, que és alhora una breu“guia urbana” de l’antiga Barcino i un apunt sobre la monumentalització contem-porània del cor de la ciutat amb elements d’origen romà.Totes les guies es relacionen amb altres formats de treball del Museu –sobretotles exposicions temporals i els espais patrimonials– i el seu objectiu no és tanthistoritzar fenòmens concrets com perfilar-ne la rellevància en la trajectòria de laciutat. Així, Gaudí/BCN s’endinsa en la dimensió urbana de l’obra del genial arqui-tecte a partir del seu vincle amb les aspiracions dels promotors que li feien els

encàrrecs, mentre que Parcs/BCN, relacionada com l’anterior amb l’espai MUHBA Park Güell, ressegueix la història deBarcelona des de mitjan segle XIX a través de la concepció de vuit dels seus espais verds. Diagonal/BCN, per la sevabanda, recorre aquest vial decisiu en l’expansió de la metròpoli resseguint el combat simbòlic entre els edificis emblemà-tics que la marquen, i és part d’una aposta més àmplia per comparar les tres grans capitals ibèriques:Diagonal/Barcelona, Castellana/Madrid i Liberdade/Lisboa.Continuem la relació. Gòtic/BCN mostra el patrimoni gòtic i la seva reelaboració dins de l’impuls neogòtic que va afectar tantla ciutat nova, de l’Eixample a Sarrià, com el nucli antic mateix. Aigua/BCN, al seu torn, articula els elements patrimonialsrelacionats amb el proveïment d’aigua al llarg de dos mil·lennis i amb la moderna transformació del sistema des de mitjanvuit-cents fins a 1967. Les dues guies següents amplien les perspectives del nou espai del MUHBA al Turó de la Rovira. SónBarraques/ BCN, que que és una topografia històrica del barraquisme, i Defensa 1936-39/BCN, que aplega el relat de l’agres-sió aèria durant la Guerra Civil amb una cartografia de síntesi de bombardejos, refugis i defensa antiaèria activa.Finalment, Orient/BCN se centra en la difusió de les formes orientalitzants en l’arquitectura representativa des del segleXIX al modernisme i Seat 1950-73/BCN apunta la represa del discurs modern des de la perifèria, arran de la implantacióde Seat. Aviat en sortiran d’altres, sempre amb el mateix propòsit: construir un punt de vista innovador sobre els elementspatrimonials en relació amb la història urbana que pugui interessar els barcelonins i els turistes.

Joan Roca i AlbertMUHBA

Noves publicacions

MUHBAButlletí 11

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA, 7Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, Ajutament de Barcelona, 2011El dia 1 de juny es va presentar el número 7 de la revista Quarhis, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutatde Barcelona, amb un tema central: l’arquitectura domèstica de Barcino en època romana, amb una visió de con-junt que porta a plantejar una tipologia de casa benestant basada en una arquitectura exclusiva de pati porticat operistil. En aquest sentit, val la penar destacar la conferència de presentació, a càrrec del doctor Miguel BeltránLloris, director del Museo de Zaragoza: “La casa hispanorromana en la Tarraconense: un estado de la cuestión”. Seguint l’esquema clàssic –un tema central i altre apartat de notes i estudis–, aquest número inclou també tre-balls dedicats a la prehistòria de Barcelona, l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. Aixi mateix, presenta el primerresultat d’un projecte de llarga durada i de caire arqueomètric al voltant de les produccions ceràmiques deBarcelona entre els segles XIII i XVII.

LA RESTAURACIÓ DELS VITRALLS DEL MONESTIR DE PEDRALBES (MUHBA DOCUMENTS, 4)Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2011El quart número de MUHBA Documents està dedicat monogràficament a la restauració dels vitralls del ReialMonestir de Santa Maria de Pedralbes. Els articles que s’hi presenten recullen les diferents conferènciesrealitzades durant les jornades que l’octubre de 2010 van reunir tot un seguit de professionals de diferentssectors afins a la restauració d’aquestes peces. Així, hi trobem contribucions d’historiadors, historiadors del’art, arquitectes, restauradors, biòlegs, geòlegs, tècnics de sistemes i un especialista en fotografia devitralls. Els treballs mostren la metodologia científica desenvolupada per dur a terme les diferents tasques idescobreixen la riquesa dels vitralls originals tant des d’un punt de vista tècnic com artístic. L’ampli ventalld’opinions dóna una visió global del que ha suposat el procés de restauració, encara en curs, i posa de mani-fest el valor patrimonial de les peces.

Eduard Feliu LLETRES HEBREES A LA BARCELONA MEDIEVAL (MUHBA TEXTURES, 3) Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2010 Com un petit homenatge a Eduard Feliu i per commemorar el 700 aniversari de la mort de Salomó ben Adret, elMuseu d’Història de Barcelona, d’acord amb la família Feliu i l’Arxiu Històric de la Ciutat, ha publicat aquestnúmero de Muhba Textures, que recull tres treballs del doctor Feliu. El segon i el tercer, inèdits, són els textosde dues conferències pronunciades a l’Arxiu Històric l’any 1994.“Sobre la teoria i la pràctica del dret hebraic a la Barcelona medieval” és un recorregut pel camp del dret: elsorígens, la situació jurídica dels jueus catalans, pinzellades biogràfiques sobre figures eminents del dret hebraica Barcelona, ordinacions i la descripció d’un document hebraic, amb un incís sobre l’origen de la població juevade Barcelona i l’organització de la seva aljama“La disputa de Barcelona en el marc de les polèmiques entre jueus i cristians a l’edat mitjana” ens il·lustrasobre la febre apologètica entre jueus i cristians els segles XIII i XIV, amb la disputa de Barcelona de 1263, la deTortosa de 1413-1414 i la de Mallorca de 1286. D’altra banda, “La cultura hebrea a la Barcelona medieval”, treball publicat a Barcelona Quaderns d’Història, ésuna important síntesi sobre l’evolució de la cultura i el pensament jueus mitjançant les seves figures més pree-minents i obre camí a l’estudi més aprofundit d’alguna d’elles

MUHBAPlaça del ReiPl. del Rei, s/n08002 Barcelona

MUHBATemple d’AugustC/ Paradís, 1008002 Barcelona

MUHBAVia Sepulcral RomanaPl. Vila de Madrid08002 Barcelona

MUHBADomus i Sitges C/ de la Fruita, 208002 Barcelona

MUHBAEl Call Placeta Manuel Ribé, s/n 08002 Barcelona

MUHBASanta CaterinaPl. Joan Capri (Mercat de SantaCaterina) 08003 Barcelona

MUHBAMonestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9 08034 Barcelona

MUHBAVil·la Joana, VallvidreraCtra. Església, 104 08017 Barcelona

MUHBAPark GüellCasa del Guarda C/ d’Olot, s/n08024 Barcelona

MUHBARefugi 307PoblesecNou de la Rambla, 16908004 Barcelona

MUHBATuró de la RoviraC/ Marià Labèrnia, s/n08032 BarcelonaEspai de lliure accés

MUHBACentre de Recerca iDebatBaixada de la Llibreteria, 708002 Barcelona

Equip de Redacció: Carme Aixalà, Jordi Carrió, Anna Castellano,Carme Cazalla, Encarna Cobo, Carme Garcia, Carme Miró, Núria Miró,Ferran Puig, Lourdes Solana. Disseny gràfic: PFP Edició: L’AvençDirecció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen

Dipòsit Legal: B. 47.520-76ISSN 2013-8245

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres de 10 a 14h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MUHBAButlletí

El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu:SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm36

9

www.museuhistoria.bcn.cat

Consulteu els horaris de cada centre a www.museuhistoria.bcn.cat