genètica ?· genètica començant per la genètica mendeliana i conclouent amb la genètica de...

Download Genètica ?· Genètica començant per la Genètica Mendeliana i conclouent amb la Genètica de poblacions…

Post on 15-Oct-2018

213 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Utilitzaci d'idiomes a l'assignatura

    SGrup ntegre en espanyol:

    NoGrup ntegre en catal:

    NoGrup ntegre en angls:

    espanyol (spa)Llengua vehicular majoritria:

    Professor de contacte

    MariaPilar.Garcia.Guerreiro@uab.cat

    Correu electrnic:

    Mara Pilar Garca GuerreiroNom:

    2017/2018

    Gentica

    Codi: 100853Crdits: 6

    Titulaci Tipus Curs Semestre

    2500251 Biologia Ambiental FB 1 2

    Prerequisits

    S'assumeix que els alumnes han adquirit els coneixements bsics de la Biologia durant el batxillerat i es recomana a aquells que no hagin cursat aquesta assignatura, estudin el llibre de batxillerat.

    Per poder assistir a les sessions de prctiques l'alumne haur de justificar la superaci de les proves de bioseguretat i de seguretat, que podeu trobar al Campus Virtual, aix com conixer i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biocincies.

    Objectius

    s una assignatura de primer curs, de formaci general, que desenvolupa els principis fonamentals de la Gentica comenant per la Gentica Mendeliana i conclouent amb la Gentica de poblacions i Evoluci.

    Aquesta assignatura t la seva continuaci amb l'assignatura de Filogenia que ser cursada en tercer curs degrau.

    L'objectiu global d'aquesta assignatura s que els alumnes rebin una introducci general als principis bsicsde la Gentica per a comprendre les lleis de la herncia, la seva base citolgica i molecular, i la variaci anivell molecular i poblacional.

    Els objectius formatius sn els segents:

    1) Comprendre la necessitat de l'estudi de la Gentica en el context de la Biologia ambiental i la relaci delsgens amb el medi ambient.

    2) Conixer les lleis de la transmissi de la informaci gentica, la teoria cromosmica de la herncia i sercapaos de realitzar mapes gentics i interpretar pedigrs

    3) Conixer la estructura, organitzaci, funci del material gentic

    4) Saber utilitzar i interpretar bases de dades dels genomes i comprendre els fonaments de l'anlisibioinformtic

    5) Conixer les fonts de la variabilitat gentica i saber medir-la i interpretar-la des d'una perspectiva de milloragentica, de conservaci i d'evoluci.

    1

  • 1. 2. 3.

    4.

    5. 6.

    Competncies

    Aplicar recursos d'informtica relatius a l'mbit d'estudi.Descriure, analitzar i interpretar les adaptacions i les estratgies vitals dels principals grups d'ssersvius.Identificar i interpretar la diversitat d'espcies en el medi.Identificar organismes i reconixer els diferents nivells d'organitzaci biolgica.Integrar els coneixements dels diferents nivells organitzatius dels organismes en el seu funcionament.Resoldre problemes.

    Resultats d'aprenentatge

    Aplicar recursos d'informtica relatius a l'mbit d'estudi.Descriure els principis de la transmissi gentica en els ssers vius a travs de les generacions.Identificar les caracterstiques estructurals i funcionals dels cids nucleics i els seus nivellsd'organitzaci.Mesurar i interpretar la variaci gentica dins i entre poblacions des d'una perspectiva evolutiva,conservacionista i de millora gentica d'animals i plantes.Reconixer els nivells d'organitzaci molecular, gentica, cellular, tissular i d'organisme.Resoldre problemes.

    Continguts

    1. Introducci

    Per qu estudiar Gentica? La Gentica i els problemes humans. Gentica i Biologia. Els gens i el medi ambient: genotip i fenotip. Les tcniques de l'anlisi gentica.

    2. Anlisi mendeli

    Els experiments de Mendel. Principis de segregaci i transmissi independent. Gentica mendeliana enhumans i agricultura.

    3. Determinaci del sexe i la teoria cromosmica de l'herncia

    Determinaci del sexe. Mitosi i meiosi. Els gens estan en els cromosomes. Cromosomes sexuals i lligament alsexe.

    4. Extensi de l'anlisi mendeli

    Les relacions de dominncia. Allels mltiples. Gens letals. Interacci gnica i epistasi. Penetrncia iexpressivitat.

    5. Lligament: fonaments de cartografia cromosmica en eucariotes

    El descobriment del lligament: la recombinaci. Mapes de lligament: clcul de la freqncia de recombinaci entre dos punts. Mapes de tres punts. Interferncia. El entrecreuament.

    6. La mutaci

    Mutacions gniques: somtiques i germinals. Inducci de mutacions. Mutaci i cncer. Els mutgens en l'anlisi gentica. Mutacions cromosmiques: estructurals i numriques.

    7.Gentica de poblacions.

    La revoluci de Darwin. La variaci gentica i els seus fonts. La selecci.Polimorfismes equilibrats. El paisatge adaptatiu. La selecci artificial. L'atzar en les poblacions: deriva gentica i efecte fundador. Variaci i

    2

  • adaptatiu. La selecci artificial. L'atzar en les poblacions: deriva gentica i efecte fundador. Variaci i divergncia en les poblacions. Gentica de la conservaci

    8. Estructura i replicaci del DNA

    Replicaci semiconservativa. El mecanisme de replicaci del DNA: origen de replicaci. La replicaci eneucariotes.

    9. Funci del DNA: la transcripci i la traducci

    RNA i la RNA polimerasa.Iniciacin, elongaci i finalitzaci. Introns i exons. RNA missatger i el seu processament. Codi gentic. Concepte de cod. El RNA de transferncia. La degeneraci del codi. La sntesi

    de protenes: el ribosoma. Iniciaci, elongaci i terminaci.

    10. Genmica

    Mapes fsics de baixa i alta resoluci. Estratgies de seqenciaci del genoma. Organitzaci de les seqncies del DNA. La seqenciaci del genoma hum. Genmica funcional. Bioinformtica.

    Metodologia

    Classes Teriques:

    Es basen en classes magistrals amb suport TIC. En aquestes classes es concedeix un paper rellevant a l'adquisici de coneixements centrant-se en l'adquisici dels conceptes i continguts propis de l'assignatura.

    Tamb permeten una sntesi de fonts d'informaci diverses i faciliten la comprensi de temes complexos.

    Seminaris:

    Sn sessions en grups ms reduts que permeten aprofundir sobre la classe magistral i treballar mbits concrets de l'assignatura. Durant aquestes sessions es promou la destresa dels alumnes en l'aplicaci de

    coneixements terics a la resoluci de problemes prctics aix com la seva participaci en la resoluci deproblemes a la pissarra i la discussi de casos prctics.

    Prctiques:

    Basades en prctiques de laboratori d'assistncia obligatria per considerar-fonamentals per a la Gentica com a disciplina experimental. Les prctiques consten de 4 sessions realitzades en grups reduts per afavorir

    l'aprenentatge cooperatiu. Els estudiants han de treballar, en les dues primeres sessions, amb material viu i a travs de diferents encreuaments elaborar un mapa gentic per situar 3 loci en el cromosoma. A la tercera

    sessi els alumnes treballen amb dades poblacions sobre un determinat carcter que ells han recollectat prviament i realitzen estimes de diferents parmetres poblacionals. En l'ltima sesinse mostra als alumnes

    les aplicacions de la bioinformtica a la investigaci gentica. Aquesta sessi permet als alumnesfamiliaritzar-se amb diferents eines informtiques destinades a la predicci del futur de les poblacions sotacondicions donades.

    Tutories individuals:

    Es tracta de tutories personalitzades en qu l'alumne t la possibilitat de plantejar dubtes especfiques relacionades amb algun contingut de l'assignatura. Es tracta d'un complement docent molt valus que permet

    individualitzar i personalitzar la docncia.

    Activitats formatives

    3

  • Ttol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge

    Tipus: Dirigides

    Classes de problemes 10 0,4 2, 6

    Classes prctiques de laboratori 6 0,24 1, 2, 4

    Classes prctiques en aula d'informtica 8 0,32 1, 4, 6

    Classes teriques 30 1,2 2, 3, 5

    Tipus: Supervisades

    Tutories 6 0,24 3, 4, 6

    Tipus: Autnomes

    Consulta de textos recomanats 8 0,32 1, 6

    Estudi 50 2 1, 4

    Recerca bibliogrfica 6 0,24 1

    Resoluci de problemes 19 0,76 6

    Avaluaci

    Les competncies d'aquesta matria seran avaluades mitjanant avaluaci contnua que inclour 2 provesescrites corresponents a la teoria-seminaris, un qestionari de cada prctica de laboratori i la participaci entreballs proposats a classe, resoluci de problemes i participaci a classe.

    El sistema d'avaluaci en el qual es considera el pes especfic de cada part ser el segent:

    - Proves escrites corresponents a les classes de teoria i seminaris: aquesta part tindr un pes especfic global aproximat del 70%. Es realitzaran 2 proves escrites eliminatries i els pesos especfics seran 30% i 40%

    respectivament.

    - Prctiques de laboratori: tindran un pes especfic global aproximat del 20%

    - Participaci en treballs, resoluci de problemes i participaci a classe: aquesta part tindr un pes especficglobal del 10%

    L'alumne haur superat l'assignatura si obt una nota global superior o igual a 5 establint-se els segentsmnims de compliment requerits:

    - Haver assistit a totes les prctiques i haver obtingut en cada sessi una nota igual o superior a 5. La notaglobal de prctiques s la mitjana aritmtica de la nota obtinguda en cadascuna de les sessions individuals i

    haur de ser sempre major o igual a 5.

    -Haver obtingut en cadascuna de les proves parcials una qualificaci superior o igual a 5.

    L'alumne que no hagi superat la part corresponent a continguts de teoria i seminaris o prctiques, tindr l'opci de presentar-se a una prova final de recuperaci amb las parts suspeses o per pujar nota. En aquest ltim cas

    la qualificaci que s'utilitzar per ponderar la nota ser la de l'ltim examen realitzat.

    4

  • L'alumne es considera NO AVALUABLE si la valoraci de totes les activitats d'avaluaci realitzades no lipermet obtenir la qualificaci global de 5 en el supsit que hagus obtingut la mxima nota en to