LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE

Download LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE

Post on 15-Apr-2017

238 views

Category:

Art & Photos

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

LES GRANS CULTURES DE LANTIGUITAT

LES GRANS CULTURES DE LANTIGUITAT

EGIPTE MESOPOTMIA I PRSIA

EGIPTEMESOPOTMIA I PRSIA

L'Antiguitat (o Edat Antiga)

Abarca primeres civilitzacions que van inventar l'escriptura fins al desaparici de l'Imperi Rom d'Occident

476 d.c.

Cultures sorgides del desenvolupament del Neoltic

ETAPES HISTRIQUESEgipte Predinstic poca Tinita ( cap el 3.000)Imperi Antic (fins el 2.100 a. C.).Imperi Mitj (2.040 -1.650 a. C.).Conquistat pels Asiris 671 a. C.Imperi Nou (1.552 -1.070 a. C.).poca Ptolemaica fins conquesta de Roma.Conquistat per Alexandre el Gran 332 a. C.Conquistat pels Perses 525 a. C.

Cultura sedentria i agrcola

Es desenvolup en el delta i la vall del Nil, i va florir econmica i culturalment grcies a que les crescudes del Nil

L'any 3000 a.c. es consolidada una cultura urbana i sedentria en harmonia natural

Desenvolupar les estructures poltiques i administrativas per organitzar-se

Societat complexa, que precisa de regles i organitzaci jurdica

Segon millenni a.c. tot Egipte es va unificar polticament en un sol imperi els dirigents eren els faraons, que van basar el seu poder en la identificaci del tron amb la religi, recolzats en el poder dels sacerdots dels temples, que justificaven el dret div.

Durant gaireb 3000 anys, la civilitzaci egpcia va evolucionar molt lentament

Egipte 30 dinasties diferents, per gaireb totes elles van mantenir idntiques tradicions culturals, religioses i socials, com si per a Egipte no passs el temps. CONTEXTUALITZACI EGIPTEManetn i les llistes realsbase per a la cronologia dels faraons egipcis i el seu estudi

Arquitectura i obra civil Relaci amb el poder poltic o religis

Palaus, els temples i les fortificacions (pedra)

materials nobles (marbre, granit, calcria, etc.),

Doble funci: culte religis i la propagandstica poder

PRIMERS TOMBES FUNERARIES: la MASTABA (esquema general)MAO O PEDRArelleno

CMARES MORTUORIES EXCAVADES A LA PEDRE

9LES PRIMERES TOMBES REIALS

9

Imperi Antic.

Luxor, la vall dels Reis, tomba de Tutankamn12

12

Imperi Nou. ABU SIMBEL

Tombes monumentals, per excavades en les parets rocoses (hipogeus)

Escultures colosals simbol de poder

l'urbanisme egipci

l'arquitectura comuna es basava en materials fungibles Tot el pas estava solcat per una xarxa de dics, canals d'irrigaci, etc.

Carreteres i camins que unien els principals centres econmics i poltics.

Aquestes obres eren sufragades pels temples o pel fara, i precisaven d'ingents quantitats de obrers, ja que els egipcis no van conixer la roda fins a ben entrat el 2 Millenni a.c.

Arquitectura adintelada (arquitrabada). Es basa en dos elements verticals (els brancals) que suporten un element horitzontal (la llinda o arquitrau), que sol consistir en bigues, lloses de pedra, etc., de manera que els espais coberts tenen sostre format per lnies rectes. .

Quan els espais a cobrir sn amplis, es necessiten suports verticals, tenint aix els pilars (quan tenen secci poligonal) o les columnes (quan tenen secci curvilnia). Quan les columnes o els pilars s'adossen al mur, passen a denominar-se pilastres

El culte als morts, immortalitat i resurrecci. El mite de Isis El pante egipci s molt complex, ja que a la gran quantitat de deesses i dus se li uneix la complicaci que en moltes ocasions un mateix du o deessa adopta diferents noms

Cada divinitat es representa amb uns mateixos atributs Corona o un bcul Cap zoomorf

Ra. Mxima divinitat egpcia i du del Sol

Amm. El seu nom significa du ocult

OSIRISOsiris. Du de la mort i dels morts, del mn subterrani i de la resurrecci, que cont les llavors de la vida, i s protector dels difunts

CULTE A ISIS: com a tot Egipte tradicionalment

Dona amb un tron sobre el cap

Culte a la fertilitat i la resurrecci

Parallelisme crescuda i fertilitzaci del Nil

Convertir en l'arquetip de l'esposa i mare lliurada

Pot donar la vida (creu egpcia o Anj)

HORUSHorus. Fill dIsis i dOsiris, rei del cel i du de la reialesa, i considerat avantpassat de les dinasties faraniques. s lesps dHathor.

Desprs de la conquesta d'Alexandre Magne, el seu culte es va estendre per Europa i sia

Els manuscrits, escrits amb jeroglfics lineals o en carcters hiertics destaquen els relacionats amb la vida d'Ultratomba Llibre dels morts: gua per al viatge al Ms enll

L'escultura egpcia, entre l'Idealisme i el naturalismeLa seva nima, el Ka era una espcie de dobleMomificaciescultures escala natural i molt naturalistes (el Ka sidentifiques)Materials: Fusta i pedraPolicromadaEscultura generalment idealitzadaHierticaRgida i estereotipada

L'escultura egpcia, entre l'Idealisme i el naturalisme.

2 puos10 puos6 puosLlei del Cnon18 punys des de planta del peu fins a meitat de frontLnia d'espatlles i malucs perpendiculars a l'eixextremitats enganxadesal cos per evitar trencamentsHieratisme, rigidesasimplificaci geomtricaPeu esquerre avanat (simbologia)completament donat suport. La dona peus junts o avanat per lleugerament per darrere del peu de l'homeCerca de perfecci,l'essncia (sense el temporal)per fusionar-se amb cosmos.

Ocupaci d'una altra mesura:cbit petit (desforat de part interior delcolze fins ungla del polze)Un home 4 cbitospetits. El cbit gran(Colze fins dit cor)emprat en arquitecturanoms es far servir en esculturaal final, allargant el cnona 21 punys

Assegut cnon de 15 punysMICERINOS i ESPOSA

relleu

Carcter narratiu i propagandstic Escenes de la religi egpcia o les victries o la glria del fara S'utilitzen recursos narratius com la perspectiva jerrquica Repeticions seriades Monumentals i policromats Horror vacui Perspectiva torta

El relleu

Tcnica utilitzada:Gravat al buitBaix relleu Alt relleu

Esquematizacin narrativa: la pintura TCNICA I SUPORTMural (a el fresc) o sobre els sarcfagsEncustica o a el TrempANLISI FORMAL Molt lineal i planaFormes harmniques(quadrcula)Perfilat de les figures amb lnies molt marcadesSuperfcies tintes planesFigures esquematitzades, destacant les parts ms representatives i importants Mateixos convencionalismes que el relleuTEMTICAEscenes narratives on sexpliquen batalles, ritus religiosos, vida quotidiana,etc. Ajudar a la narraci, escenes separades per lnies horitzontals o verticals(convenci)

Horror vacui (en llat, terror a el buit). s la tendncia decorativa a emplenar tota la superfcie pictrica, sense deixar amb prou feines buits. En l'antic Egipte, tenia carcter supersticis, ja que es pensava que qualsevol buit lliure podia ser ocupat per mals esperits.

Mobiliari i objectes suntuarisEn els sepulcres sintroduen tot tipus de objectes

Els temples Egipcis Pil. Construcci troncopiramidal que flanqueja una entrada. Es disposa sempre per parelles.Obelisc. Monument de pedra en forma de pilar de secci quadrada que es va estrenyent en altura i que es coronaper una petita pirmide.Esfinx. Ser fabuls en forma de lle amb cap hum, a qui es atribuen missions de vigilncia de el Ms All.

Imperi Nou. Morfologia del temple