EGIPTE. ARQUITECTURA

Download EGIPTE. ARQUITECTURA

Post on 04-Jun-2015

4.085 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. I EGIPTE viur per sempre ARQUITECTURA Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves </li></ul><p> 2. EGIPCIEGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUES ARTART Anar a ndex 3. LULL DHORUSLULL DHORUS Anar a ndex 4. ART EGIPCI: ULL DHORUS. CARACTERSTIQUES GENERALS ART. Introducci. Avenos civilitzaci egpcia. ARQUITECTURA. Caracterstiques generals. Tipus monuments artstics. ARQUITECTURA FUNERRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a leternitat. MASTABA. Fitxa. PIRMIDES. Evoluci pirmides. Fitxa i tipus: o Esglaonada: Fara Djoser. Meidum. o Rombodal o acoblada: Snefr. Pirmide roja (transici). o Regular o clssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micer. HIPOGEUS. Evoluci enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu). TEMPLES: Fitxa i tipus de temple. Localitzaci. o A laire lliure. Santuaris solars: Nyuserra. o A laire lliure. Temple de pilons. Parts. o Karnak. Plnol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hpetra. Colossos. Sala Hipstila. o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Esttues. Columnata. Sala hipstila (rom) i mesquita. Rameseum. o Columnes: Hathrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodrica. SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari. Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edf (sala hpetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod. BIBLIOGRAFIA. Comena ARTS PLSTIQUES. NDEX: ARQUITECTURA EGPCIANDEX: ARQUITECTURA EGPCIA 5. CARACTERSTIQUES GENERALS ART CARACTERSTIQUES GENERALS ART Anar a ndex 6. INTRODUCCI Monarquia divina: el Fara. Localitzaci: Influncia del riu Nil economia agrria. Civilitzaci fluvial: Gran importncia de la mida: arquitectura. Ornamentaci amb motius vegetals. Religi: Culte als dus: Cultura politeista. Creena en la vida de ultratomba. Cronologia: Imperi Antic: 3000-2180 aC. Imperi Mitj: 2040-1785 aC. Imperi Nou: 1570-1085 aC. poca Baixa: 672-30 aC. CARACTERSTIQUES GENERALS ARTCARACTERSTIQUES GENERALS ART INTRODUCCI Anar a ndex 7. INTRODUCCI Creaci d'un sistema matemtic. Treball amb pedra: Tcniques avanades denginyeria i arquitectura: Pirmides monumentals, temples i obeliscs. Llegat durador: Art i arquitectura imitats per altres pobles. Runes monumentals i fascinants sobreviuen segles. Font dinspiraci per a la imaginaci de turistes i escriptors. El descobriment dantiguitats i les excavacions a ledat moderna centren latenci cientfica cap a la civilitzaci egpcia. Plstica peculiar: Representaci perpectiva aspectual. Desenvolupament activitat artesanal del vidre. CARACTERSTIQUES GENERALS ARTCARACTERSTIQUES GENERALS ART GRAN QUANTITAT AVENOS A LANTIC EGIPTE Anar a ndex 8. ARQUITECTURAARQUITECTURA Anar a ndex 9. INTRODUCCI Material en funci del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i tamb fusta. Abundncia. Perdurabilitat Immortalitat. Sistema constructiu arquitravat (absncia corves). Organitzaci arquitectnica que pren com a element bsic la columna: Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetaci de lentorn. Diversos tipus. La bellesa es basa en la ra matemtica de les proporcions. Monumentalitat i colossalisme. ARQUITECTURA EGPCIAARQUITECTURA EGPCIA CARACTERSTIQUES GENERALS Anar a ndex 10. INTRODUCCI FUNCI FUNERRIA (art reial). TOMBES: MASTABA. PIRMIDE ESGLAONADA. PIRMIDE ROMBODAL O ACOBLADA. PIRMIDE REGULAR O CLSSICA. HIPOGEU: TOMBES EXCAVADES EN ROCA. TEMPLES: MONUMENTALS: IMPERI MITJ I NOU. SPEOS: TEMPLES EXCAVATS A LA ROCA. ARQUITECTURA EGPCIAARQUITECTURA EGPCIA MONUMENTS ARQUITECTNICS Anar a ndex 11. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 12. INTRODUCCI A causa de la importncia de la vida dultratomba, el fara i les classes acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva ltima morada. Aquesta preocupaci explica el seu afany per la medicina i els rituals de momificaci, perqu el cadver shavia de conservar incorrupte per assolir la resurrecci. Els monuments relacionats amb la vida dultratomba passen per tres etapes, amb tres tipus denterraments: les mastabes, les pirmides i els hipogeus ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A LETERNITAT MASTABA EL-FARAUN. PIRMIDE DE KEOPS. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a ndex 13. MASTABAMASTABA Anar a ndex 14. INTRODUCCI Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, desprs, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant lImperi Antic. ETIMOLOGIA: Deriva de la paraula rab mastabat que significa banc. En el segle XIX la posa en circulaci legiptleg francs Auguste Mariette. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA ESQUEMA DE LA MASTABA. Pou entrada a la cambra funerria. Cambra funerria Serdab petita capella que contenia objectes del difunt. 15. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA ESQUEMA DUNA MASTABA. CRONOLOGIA: Sorgeix durant el perode Protodinstic (3100 - 2686). CARACTERSTIQUES: Planta rectangular. Parets exteriors inclinades a linterior (duns 6 m alt). Cobertes planes. Forma de pirmide truncada. Construda amb carreus (sillares) de calia o ma. PARTS: Pou, que condueix a la cambra. Cambra funerria (nivell subterrani, sota terra, on es depositava el sarcfag amb el cos momificat, desprs es tapava amb una llosa). Serdab: Capella, a ras del terra (nivell superior), on es depositaven les ofrenes, es realitzaven els rituals funeraris i estava lesttua de substituci per albergar el Ka (nima del mort que sobreviu). Falsa porta en la paret oriental (pel Ka). Pou somplia darena per a evitar els saqueigs. Cambra funerria Serdab petita capella que contenia objectes del difunt. Anar a ndex 16. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTTUA). 17. ESTRUCTURA DUNA SUPERESTRUCTURA: Serdab: Capella funerria falsa porta. Estela. Decoraci exterior. Mur perimetral. Barca solar. SUBESTRUCTURA: Un pou de descens a la cambra funerria. Cambra funerria (sarcfag difunt). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIAMASTABA RECONTRUCCI PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS. 18. MASTABES. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 19. ESTRUCTURA, ALAT i TALL TRANSVERSAL DUNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 20. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 21. INTERIOR DUNA MASTABA. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 22. MASTABA MUR I EXTERIORS DE MASTABA. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 23. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA EL-FARAUN 24. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA EL-FARAUN 25. ENTRADA MASTABA DE MERERUKA ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 26. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES Anar a ndex 27. PIRMIDESPIRMIDES Anar a ndex 28. Les Pirmides sn els smbols ms coneguts de l'antic Egipte. L'art a Egipte t una funci religiosa, est molt relacionat amb la religi i la mort, per la seva creena en la vida d'ultratomba. Els dus sn reencarnats en les esttues i habitaven els temples, dels quals sencarreguen els sacerdots. ARQUITECTURA EGPCIAARQUITECTURA EGPCIA PIRMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC) 29. EVOLUCI DE LES PIRMIDESEVOLUCI DE LES PIRMIDES Anar a ndex 30. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA EVOLUCI: DE LA MASTABA A LA PIRMIDE 31. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBODAL DE SNEFRU I REGULAR DE KEOPS. CRONOLOGIA: Sorgeixen a lImperi Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500). Substitudes a lImperi Nou per hipogeus (1554- 1080). TIPUS: Esglaonades (DJOSER, 2650 aC). Rombodals (Acoblada) com la de SNEFRU. Regulars o clssiques (GIZEH, IV D, 2551-2494). CARACTERSTIQUES: Planta quadrangular. Construdes amb grans carreus de calia. Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectnics. PARTS (darrere). Pirmide (tomba). Temple funerari (a lest de la pirmide), amb la mateixa funci que la capella de la mastaba. Avinguda cerimonial, per a la process funerria. Temple per al culte al difunt fara. SIGNIFICAT: Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol. PIRMIDE Anar a ndex 32. Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descrrega dels materials. 5. Calada dels morts, cami cap al Temple funerri. 3. Temple funerari, construt sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Pirmide. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI DEL CONJUNT ARQUITECTNIC I CERIMONIAL PIRMIDE 33. Pirmide esglaonada Es construeixen superposant vries mastabes, unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia). En el complex funerari de Djoser, en la necrpolis de Saqqara, el fara Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta pirmide esglaonada, que s una evoluci de la mastaba. Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la pirmide. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA ESQUEMA PIRMIDE ESGLAONADA. PIRMIDE RECONSTRUCCI COMPLEX DE SAQQARA. Anar a ndex 34. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE Anar a ndex 35. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m altura). IMHOTEP. RECONSTRUCCI COMPLEX DE SAQQARA. 36. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI COMPLEX FUNERARI SAQQARA IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. 37. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDNCIES. 38. IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m alt). SAQQARA. VISTA GENERAL. COMPLEX FUNERARI SAQQARA ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 39. PIRMIDE NECRPOLIS DE SAQQARA Fara Djoser, arquitecte Imhotep (cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 40. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER 41. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER 42. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER. IMHOTEP. SAQQARA. Cap 2650 aC. 43. Anomenada pels rabs Falsa Pirmide, es troba a lentrada de El Fayum, a prop de 100 Km de El Caire. Construda en temps de Seneferu. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MEIDUM Anar a ndex 44. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MEIDUM 45. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament. Anar a ndex 46. PIRMIDE ROMBODAL (ACODADA) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 47. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament. 48. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament. 49. ENTRADA PIRMIDE ROMBODAL DE SNEFR, DASHUR ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 50. COBERTA PIRMIDE ROMBODAL DE SNEFR, DASHUR. VISTA DE LINTERIOR. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 51. La pirmide rombodal o acoblada. Viatge a Egipte i Nbia, Frederic Louis Norden (segle XVIII). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 52. PIRMIDE ROMBODAL (ACOBLADA) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. 53. PLANTA I SECCI ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. Anar a ndex 54. INTERIOR I PASSADS DACCS A LA PRIMERA CAMBRA. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. 55. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADS DACCS A LA PRIMERA CAMBRA. 56. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES 57. Pirmide regular La necrpolis de Gizeh, amb les pirmides de Kheops, Kefren i Micer, ns un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE COMPLEX PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). Anar a ndex 58. Pirmide clssica A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic, lestructura primignia esglaonada samplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE LA PIRMIDE I ELS SEUS TEMPLES. 59. Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descrrega dels materials. 5. Calada dels morts, cami cap al Temple funerri. 3. Temple funerari, construt sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Pirmide. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI DEL CONJUNT ARQUITECTNIC I CERIMONIAL PIRMIDE 60. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDES Anar a ndex 61. PIRMIDES DE GIZEH (Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA. Keops: gran, 230m base x 146 alt. Kefren: mitjana, 215m base x 143 alt. Mykerinos: petita, 108m base x 66m alt. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 62. COMPLEX PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 63. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIAPIRMIDE 64. ESQUEMA DUNA PIRMIDE. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 65. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESQUEMA DUNA PIRMIDE. 66. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 67. PIRMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 68. PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 69. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 70. INTRODUCCI Pirmide clssica La ms gran de les pirmides s la de Kheops, que arribava a una altura de 146 metres. Enorme construcci (mol) que cont 2.300.000 bloques de pedra calcria, cadascuna de ms de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a travs del riu Nil, i elevades fins a la pirmide mitjanant una calada, que desprs es demolia. Segons Herdot, en la seva construcci treballaren ms de 120.000 esclaus, durant ms 20 anys. PIRMIDE KEOPS ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 71. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE KEOPS 72. Pirmide clssica Les pirmides tenen planta laberntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcfag del fara, acompanyat de la seva esttua de substituci p...</p>