egipte sise turó

Download egipte sise turó

Post on 02-Jul-2015

621 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. 0</li></ul> <p> 2. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.Egipte en la lnia del temps Situaci geogrfica Economia Els vaixells de l antic Egipte Poltica i societat Avenos tcnics Cultura i art7.1 Arquitectura 7.2 Pintura 7.3Escriptura 7.3.1 Pedra Rosetta.7.4 Creences 7.4.1 Concepci del mn 3. ANTIC EGIPTE 4. L antic Egipte es situa al nord-est d Africa, limitant al nord amb el Mar Mediterrani, lest amb el Mar Roig, a loest amb Lbia i el sud amb el Sudan.Mar mediterrani . Libia.Mar Roig Sudan.Riu Nil/Egipte 5. RIU NILAGRICULTURAFASESjuny setembre: INUNDACI(PEL QUE FA A LA RAMADERIA CRIAVEN PORCS, OVELLES., OQUES ...)octubre-febrer SEMBRA RIQUESAmar-maig RECOLLECCI 6. Els vaixells que feien eren de fusta amb una sola vela, que utilitzaven per viatjar a traves del Nil. Els construen de vela per aprofitar el vent, per quant el vent amainava la tripulaci havia de remar. Els vaixells que utilitzaven sanomenaven kebenit. Els vaixells els feien seguint el model fenici: Un llarg buc corbat amb esper a la proa i una popa elevada amb dues casetes a cada extrem. Una soga passava per 4 suports i en el centre shissava un pal que portava una vela rectangular. A popa hi havia dos timons a cada costat. 7. Els vaixells egipcis ms antics que es coneixen eren prou grans per allotjar com a mnim a 20 remers. Anaven equipats amb un sol pal dotat d'una vela rectangular i un o dos grans rems situats a popa que realitzaven la funci de tim, sent capaos de transportar diversos caps de bestiar o el pes equivalent en mercaderies. 8. Els feien servir de mitj de transport preferiblement per transport de mercaderies. Des de lany 2400 a.C van ser capaos de costejar per la Mediterrnia i el 1464 a.C una reina va enviar 5 naus dexpedici al Mar Roig. 9. Els Egipcis van inventar i van fer servir moltes mquines simples com:El pla inclinat.El shaduf o shadoof,serveix per agafar aigua...El paper egipci, fet de papir.La terrisseria. La roda no va apareixer fins que invasors estrangers van portar amb ells, els carros. La palanca, per ajudar-se en les construccions. 10. El transport en l'Antic Egipte utilitzava principalment la via fluvial: el Nil. El riu unia les diferents ciutats que estaven a la vora i que arribaven fins el Mediterrani. Per terra estaven units als pasos de l'Orient Mitj, mentre que els camins terrestres de l'interior s'utilitzaven per accedir als diferents oasi i a les mines i pedreres, aix com per salvar les cascades En aquestes civilitzacions es va inventar l'escriptura. L'escriptura ens permet un coneixement ms gran del passat, ja que tenim documents escrits. Els egipcis van aconseguir desenvolupar el clcul i la geometria , van establir els primers calendaris egipcis per tal de preveure les crescudes i apart els temples es feia les observacions astronmiques i els calculs matemtics .Es va dividir l'any entre 365 dies i el dia en 24 perodes(hres).Van ser els primers en descubrir lany. Segurament, la navegaci va comenar el dia que un sser hum es va enfilar a un tronc per allunyar-se de la costa i va comenar a construir balses, canoes i pirages mogudes per rems,per a es civilitzalcions antigues, el mar era una font daliment i, per aix, hi vivien a prop. El gran aven per, va ser afegir la vela com a sistema de propulsi als vaixells de fusta. 11. ARQUITECTURA TEMPLES PIRAMIDES (MONUMENTS FUNERARIS) ESCULTURAFIGURES I OBJECTES FUNERARISPINTURAESCRIPTURAREPRESENTA LA VIDA DECORACI DE TEMPLES I PIRAMIDESCREEENCESJEROGLFICSPEDRA ROSSETADEUS I FARAONS. 12. Es van construir fa ms de 5.000 anys MASTABA: s un edifici rectangular de murs inclinats sostre pla que s'utilitzava en l'antic Egipte per enterrar alts dignataris. Consisteix en un pou i una camara sepulcral. Es van contrur pels faraons i desprs pels nobles PIRMIDES: hi ha les clssiques, escalonades i les corvades. T els mateixos compartiments que la mastaba. 13. La escriptura va aparixer a lany 3100 a .C per raons de comer Aquestes tasques solien ser dutes a terme pels escribes, personatges essencials en aquella poca. JEROGLFICS Sn objectes quotidians que simbolitzen les lletres. DEMTICA Va aparixer com l'abreviatura de l'escriptura jeroglfica. L'escriptura jeroglfica no era la ms adequada per escriure en papirs, i aix va originar el desenvolupament paral lel de l'escriptura hiertica, ms senzilla i estilitzada. HIERTICAs una forma que ve de la hiertica, de tra rpid i senzill. En aquesta escriptura s ja difcil reconixer els signes jeroglfics originals. Es feia servir i fins i tot en algunes inscripcions en pedra com en la pedra roseta on se li denominava escriptura dels llibres. 14. Es va descobrir grcies a un oficial de Napole a lany 1799 on el oficial va veure una gran estela de basalt negre al costat de la Rosetta a la vall del Nil. Es va acabar de desxifrar a lany 1822 per Jean-Franois i la pedra era de lany 195a.c La pedra tenia tres parts: la primera en jeroglfics, la segona en demtic i la tercera en grec. 15. RAD. SOLOSIRISR.MORTSHORUSD.SOL I MEDICINAGUARDIA DELS MORTSISISD.MAGIAANUBISHATHORTHOTD.SAVIESAAMOND.AMOR/ALEGRIA/DANA/ART D.DESCONEGUT 16. Per als egipcis , la vida a la terra era noms un aspecte efmer en comparaci amb el temps infinit del ms enll . La mort suposava la possibilitat de la felicitat eterna , per , per aconseguir-la, l'home havia de viure en aquest mn en harmonia amb les regles establertes, amb l'tica que provenia del poder . L'estada en aquest mn era una preparaci per al ms enll , sobreviure desprs de la mort era ms decisiu que el mateix viure en aquest mn . Pel egipci , l'home , a ms del seu cos , possea el ba , espcie d'nima o part espiritual de l'sser hum , i el ca . El ca , era com la manifestaci de les energies vitals que es produeix en la funci creadora dels dus .En l'mbit particular o individual , el concepte de ca estaria reservat a les forces de les que prov la vida . Per alguns egiptlegs , associar el ca amb un reflex immaterial del cos , amb una mena de doble de l'sser hum . Si b la mort significava la separaci del cos dels elements immaterials , aquests ( l'esperit ) continuaven vivint en ntima relaci amb el cos mort . D'aqu ve que en els ritus funeraris calia conservar el cadver del difunt , i mantenir- alimentat . Aix era per al fara o els seus familiars , per res se sap que passava amb el pags o l'artes , amb l'egipci pobre , o amb aquells que no posseen tomba .</p>