1. EGIPTE un art per a leternitat ARTS PLSTIQUES Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves

2. EGIPCIEGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUES ARTART 3. LULL DHORUSLULL DHORUS Anar a ndex 4. ULL DHORUS. ARTS PLSTIQUES. CARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURA I PINTURA ( I ). Caracterstiques formals ( II ). Mdul. Tipologia Arts Plstiques. ESCULTURA. Caracterstiques formals. RELLEUS: Caracterstiques. ESTATURIA: Caracterstiques de levoluci en els tres imperis. ESTATURIA IMPERI ANTIC. Caracterstiques. Obres artstiques: Djoser (Zoser) entronitzat. Kefren, esttua sedent. Esfinx de Gizeh. Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynpoli) i altres triades. Micer i Kamenerebty. Rahotep i Nofret. Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble. Seneb i famlia. Escribes (El Caire, Pars, altres). Relleu funerari tomba Saqqara. ESTATUTRIA IMPERI MITJ. Caracterstiques. Obres artstiques. Mentuhotep. Sesostris I. Sesostris III. Esttua cub de Hotep. ESTATUTRIA IMPERI NOU. Caracterstiques. Obres artstiques: Colossos de Memnon o dAmenofisi III. Hatshepsut. Amenofis III. Amenofis IV i Nefertiti. Bust de princesa. Escultura Akhenaton i Nefertiti. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Ramses II. Aixovar Tutankamon. Relleus de Seti I. Cambra ofrenes Nefertari. BAIXA POCA: La reina Karomana. El cap verd. PINTURA I RELLEUS. Caracterstiques. Tcnica. Obres artstiques: Relleu funerari tomba Saqqara. Oques de Meidum. Pintures murals de Tell-el-Amarna. Banquet fnebre del Papir dAni. Llibre dels morts. Du Seth. Escenes quotidianes. Hathor. Pintures sepulcre dAnk-Mahor. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Relleus escavats. Relleus tomba de Sethi. Treballs agrcoles tomba dOnsou. Pintura mural Vall de les Reines. Pintura damunt papir: Osiris. Pintura mural (costumista). Ballarines. Retrat de Nefertari. Cambra dOfrenes de la reina Nefertari. Soldats de fusta pintada. Sarcfag dAl-Fayun. AIXOVARS. Caracterstiques. Vasos Canops. Tresor de Tutankamon. BIBLIOGRAFIA. NDEX: ART EGIPCINDEX: ART EGIPCI Escarabat, smbol de ressurrecci 5. ARTS PLSTIQUESARTS PLSTIQUES Anar a ndex 6. CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I ) CARACTERSTIQUES FORMALS: HIERATISME: Actitud esttica (les esttues o figures es representen totalment rgides, sense ninguna flexi, ROSTRES INEXPRESSIUS i freds, sense moviments sentimentals, de mirada llunyana i ULLS ATMETLLATS). RIGIDESA de nuca. LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplaci a UN SOL PUNT DE VISTA, NO existeix la PROFUNDITAT, en pintura noms la superposici de contorns iguals (conseqncia de la bidimensionalitat, les formes es representen pels seus contorns). ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui de perfil, els ulls ens miren en direcci frontal. En general, el cos es representa de front, i el cap i les cames de perfil, per els ulls es veuen de front. Les figures avancen una cama o el bra ms allunyat de lespectador, i mostren gaireb sempre la part dreta del cos. PERSPECTIVA ASPECTUAL. Les escultures sn UN TOT COMPACTE, encara que alguna extremitat, com el peu, pot estar avanada. Articulacions rgides i aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre els genolls en les sedents. Els CABELLS i les BARBES reduts a LNIES. MATERIALS: Generalment, realitzades en pedra tallada. TCNICA: Policromia (coloraci simblica). Anar a ndex 7. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUESCARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 8. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUESCARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 9. ICONOGRAFIA: Quasi totes les representacions relacionades amb el mn funerari. Dus. Simbologia poltica. Mort. FUNCI: Carcter religis (simbiosi monarca-divinitat) i cortes (escenes vida quotidiana). CARACTERSTIQUES SIMBLIQUES: Espiritualitat. Eternitat. Idealisme o idealitzaci ANATOMIA DE LES PROPORCIONS: CNON: Recerca del cnon de bellesa: El cos hum ha de ser harmnicament proporcionat. Llei de la frontalitat: Lescultura mant un plnol vertical, que talla pel centre el cos hum. Visi rectilnia: Afecta sols al relleu i a la pintura. Totes les figures estaven construdes a partir de 4 punts de vista, una frontal, altre dorsal i dos laterals. Esmicolen la imatge i ensamblen les parts pel seu costat ms representatiu. MDUL: Longitud perfecta: 18 punys. 2 punys pel rostre. 10 de les espatlles fins lalada dels genolls. 6 restants per les extremitats inferiors (cames i peus). CARACTERSTIQUES FORMALS ( II )CARACTERSTIQUES FORMALS ( II ) Anar a ndex 10. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 11. CARACTERSTIQUES FORMALS: MDULCARACTERSTIQUES FORMALS: MDUL HESIR (2668-2589 aC). FUSTA. 114 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 12. Caracterstiques generals (concepci intellectual de la realitat). Llei de frontalitat (Lange i Schfer) Totes les figures estaven construdes a partir de 4 punts de vista o plans perpendiculars: un frontal, altre dorsal i dos laterals, que han dengalzar-se (ensamblar-se). Leix vertical duna figura s la lnia dintersecci dels plans creuats en angle recte: eix de simetria des de coroneta, front, nas, barbeta, estern fins rgans genitals. 2 punys 10 punys 6 punys Llei del Cnon (Lepsius e Inversen): 18 punys (ample de lartell o dels nus dels dits amb polze). Des de planta del peu fins meitat de front. Lnia despatlles i malucs perpendicular a leix. Extremitats aferrades al cos per evitar trencament. Hieratisme, rigidesa, antinaturalisme. Tendncia a la simplificaci geomtrica del modelat del cos. Peu esquerre avanat (simbologia) completament recolzat. La dona peus junts o avanats, per, lleugerament per darrera el peu de lhome. Altra mesura: HOME 4 cbits petits (des del clot part interior del colze fins ungla del polze). El cbit gross (colze fins dit mitger), emprat en arquitectura; sols usat en escultura al final, allargant el cnon a 21 puny. Sendent cnon de 15 punys. Es cerca la perfecci, lesncia (sense all temporal) per a fusionar-se amb el cosmos. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY. MDULMDUL 13. CARACTERSTIQUES FORMALS: MDULCARACTERSTIQUES FORMALS: MDUL 14. ESCULTURA EXEMPTA: RETRAT REALISTA. RETRAT OFICIAL. PARNTESI AMARNI (AMENOFIS IV). ESTTUES INDIVIDUALS (ESCRIBES). GRUPS ESCULTRICS (PARELLA O TRIADA) RELLEU I PINTURA: APLICACI DEL CNON (QUADRCULA). FRONTALISME CONVENCIONAL. DIFICULTAT PER A DIFERENCIAR RELLEU DE PINTURA. ARTS PLSTIQUES EGPCIESARTS PLSTIQUES EGPCIES TIPOLOGIA Anar a ndex 15. ESCULTURAESCULTURA Anar a ndex 16. CARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURACARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURA ESCULTURA FUNCI: Expressi artstica molt destacada a Egipte i t una FUNCI RELIGIOSA, perqu s un SUPORT AL KA, s a dir, per guardar el Ka o nima del difunt, per tant, les esttues solen estar dedicades a la representaci de DUS o FARAONS (immortalitat). MATERIALS: Els ms utilitzats sn la pedra dura, el granit o lesquist (una roca de color negre blavs que es divideix amb facilitat en fulles); tamb es feien escultures en fusta i en bronze, aquest darrer esculpit amb el mtode de la cera perduda. Els ulls dalgunes esttues estaven fets dobsidiana, una roca volcnica de color negre, i la crnia, de marfil. TIPOLOGIA: Dos tipus de representaci escultrica: els RELLEUS i lESTATURIA. Anar a ndex 17. ESCULTURA RELLEUSESCULTURA RELLEUS Anar a ndex 18. LOCALITZACI: Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a element essencial de larquitectura. FINALITAT: Proclamar les virtuts i els poders dels dus, Exaltar les gestes del fara i.. Mostrar els treballs i els esforos quotidians dels egipcis. Solien anar acompanyats descriptura jeroglfica per a facilitar la seva comprensi. FUNCI: Narrar, explicar. No desitja apropiar-se de larquitectura. TCNICA: Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES PLANES, a travs de la LLEI DE LA FRONTALITAT o ASPECTUAL (cap de perfil, per ull i tronc de cara, i part inferior de perfil). Dues tcniques sempraven La del RELLEU (alt, mitj i baix). La de lENFONSAMENT, s a dir, fer incisions sobre la pedra. EXEMPLE: En el relleu dAton irradiant la seva energia sobre Akenaton i la seva famlia es pot observar la tcnica de lENFONDIMENT (buidar els contorns de les figures que queden enfonsades sense sobresortir i noms es ressalten pel contrast de llums i ombres). Anar a ndex CARACTERSTIQUES FORMALS RELLEUSCARACTERSTIQUES FORMALS RELLEUS 19. ESCULTURA ESTATURIAESCULTURA ESTATURIA Anar a ndex 20. EVOLUCI ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Sn, principalment, esttues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonmics dels difunts (es pot reconixer, RETRAT OFICIAL). IMPERI MITJ (final dinastia XII): Els trets demostren desnim de la fisonomia. A la tnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglfics. Sn esttues votives per a ofrenes. IMPERI NOU: Les arts sn de gust refinat i sensual. Lestatutria ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals. Anar a ndex CARACTERSTIQUES FORMALS ESTATURIACARACTERSTIQUES FORMALS ESTATURIA 21. IMPERI ANTICIMPERI ANTIC Anar a ndex 22. EVOLUCI ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Sn, principalment, esttues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonmics dels difunts (es pot reconixer RETRAT OFICIAL). TEMTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA): Figures idealitzades del fara (divinitat o cap militar). Esttues de substituci o ofrenes votives de tombes. Representats en posici dempeus o asseguts. Individual o grup escultric: Fara sol, o amb lesposa, o Triada. Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (ms naturals). Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta) policromades de manera estrident de tema costumista (escenes, oficis, feines i costums de la vida quotidiana). Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que representen faraons o dus, com lEsfinx del conjunt funerari de Gizeh (o a lImperi Nou, els Colossos de Memnon, o dAmenofis III). EXEMPLES: Djoser (Zoser) entronitzat. Kefren, esttua sedent. Esfinx de Gizeh. Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynpoli) i altres. Micer i Kamenerebty. Rahotep i Nofret. Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble: cortesanes ms naturalitat. Seneb i famlia. Escribes (El Caire, Pars). Relleu funerari tomba Saqqara. Anar a ndex IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 23. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA DJOSER ENTRONITZAT (ZOSER, 2665-2645, III Dinastia, procedent del complexe de Saqqara). Anar a ndex 24. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA Obra mestra de lImperi Antic, tant per la destresa com per materialitzar el concepte de soberania en lantic Egipte. Fara de mida natural, assegut en un tro. A sobre Horus (com a falc) abraa amb les ales el cap del rei (fara encarna la divinitat). El tro t pates de lle, i les caps daquest animal sobresurten als dos extrems del seient. Als dos costats del bloc, en qu el tro est esculpit i amb relleu, es veuen les flors de lAlt i Baix Egipte, enllaades amb el nu de la unificaci. El rei est semi nu, amb tan sols el shenti plissat, en postura de rgida simetria, a penes aliviada per la distinta colocaci de les mans. Esttua originaria del Temple de la Vall del fara. Anar a ndex ESTTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC, IV Dinastia, procedent de Giza). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 25. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESTTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC, IV Dinastia, procedent de Giza). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 26. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESTTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 27. ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN. Anar a ndex 28. PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN. ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA 29. ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA Anar a ndex 30. ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA 31. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 32. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 33. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). Anar a ndex 34. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 35. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 36. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 37. 4. La Triada MicerinaAnar a ndex 38. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 925 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. MICER, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micer i la dona). 39. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 925 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. MICER, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micer i la dona). 40. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA Faldell plissat molt geomtric. Micer peu esquerre avanat totalment pla sobre el terra, deessa Hathor tamb avanat, per menys, i la divinitat de Kynpolis aturada. Deessa Hathor amb les banyes de la vaca sagrada i el sol naixent (smbol del sorgiment del sol entre les muntanyes primignies). Alt relleu duna srie de vuit. Realizat en pissarra. Caracterstiques generals: Hieratisme, rigidesa, simetria, frontalitat, cnon, etc. Anar a nde TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 41. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 42. TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 925 cm). ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. MICER, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micer i la dona). IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 43. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 44. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 45. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 46. IMPERI ANTIC. ALTRA ESTATURIAIMPERI ANTIC. ALTRA ESTATURIA TRIADA DE MICER I FRAGMENT DEL MUSEU DE BOSTON. Anar a ndex 47. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA) Anar a ndex 48. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA) IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 49. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA RETRATS DEL PRNCEP RAHOTEP I LA SEVA ESPOSA NOFRET (IV DINASTIA, 2613-2494, 120 i 118 m). CALIA POLICROMADA. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 50. Bloc de calia pintat. Ulls incrustats de cristall de roca. Formen un nic bloc amb seients i respatller (en realitat seria un relleu molt alt). Tret arcaic: turmells molt amples i orelles que destaquen. Formes ms anguloses de lhome en contrast amb rodones de la dona. Contrastos cromtics: marit color marr, esposa groc enrotllada amb mant blanc (ressalt de perruca negra, ulls, collar). IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA RAHOTEP I NOFRET (120 i 118 m) Eliminaci detalls intrascendents (exemple plecs). 51. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA C AP DEL RETRATS DEL PRNCEP RAHOTEP (IV DINASTIA, 2613-2494). CALIA POLICROMADA. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 52. RETRATS DEL PRNCEP RAHOTEP I LA SEVA ESPOSA NOFRET (IV DINASTIA, 2613-2494, 120 i 118 m). CALIA POLICROMADA. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 53. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA DETALL DEL RETRAT DE NOFRET (IV DINASTIA, 2613-2494). CALIA POLICROMADA. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 54. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA CHEIK-EL-BELED o LALCALDE DEL POBLE. ESTTUA DE KAAPER (2465- 2323 aC, IV DINASTIA: Fusta, 110 m: procedent de Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE. Fig. 1. Kaaper. Vista frontal. Foto en Tresors egipcis de la colecci del Museu Egipci de El Caire (obra coordinada per F. TIRADRITTI), Barcelona, 2000, p. 74. Anar a nd 55. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA CHEIK-EL-BELED o LALCALDE DEL POBLE. ESTTUA DEL SACERDOT KAAPER (2465-2323 aC, IV DINASTIA: Fusta, 110 m: procedent de Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE. Realizat en fusta de sicomoro, desprs recobert amb plaques metliques. La fusta s ms fcil de treballar i es pot fer per peces. Gran realisme del rostre. Personatge gros a causa del lloc cmode desenvolupat. Per no confondre el Ka, nhi havia altres esttues amb perruca i ms primes en la capella (serdab). Caracterstiques generals: Hieratisme, rigidesa, simetria, frontalitat, cnon, etc. 56. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA CHEIK-EL-BELED o LALCALDE DEL POBLE. ESTTUA DE KAAPER (2465-2323 aC, IV DINASTIA: Fusta, 110 m: procedent de Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE. Fig. 1. Kaaper. Vista lateral. Foto Lorena Torres. Fig. 2. Perfil de la cara de Kaaper. Foto en J. MALEK, Egipte, 4000 aos dart, Barcelona, 2007, p. 69. 57. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA CHEIK-EL-BELED o LALCALDE DEL POBLE. ESTTUA DE KAAPER (2465-2323 aC, IV DINASTIA: Fusta, 110 m: procedent de Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE. Fig. 2. Detall del rostre de Kaaper. Foto en J. P. CORTEGGIANI, L' Egypte des pharaons au Muse du Caire, Pars, 1986, p. 49. 58. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA CHEIK-EL-BELED o LALCALDE DEL POBLE. ESTTUA DE KAAPER (2465- 2323 aC, IV DINASTIA: Fusta, 110 m: procedent de Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE. Fig. 1. Kaaper. Vista semiperfil. Foto en D. WIL-SON, L' art pharaonique, Pars, 1999, p. 23. 59. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA SENEB I LA SEVA FAMLIA. CALIA POLICROMADA. V DINASTA. Fig. 1. Seneb i la seva famlia. Vista frontal. Foto en A. Eggebrecht, El antiguo Egipto. 3000 aos de historia y cultura del imperio faranico, Barcelona, 1990, p. 427. Fig. 2. Seneb i la seva famlia. Vista semilateral. Foto en M. Damiano, Antiguo Egipto. El esplendor del arte de los faraones, Madrid, 2001, p. 78. Anar a ndex 60. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA SENEB I LA SEVA FAMLIA. CALIA POLICROMADA. V DINASTA. 61. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA SENEB I LA SEVA FAMLIA. CALIA POLICROMADA. V DINASTA. 62. SENEB I LA SEVA FAMLIA. CALIA POLICROMADA. V DINASTA. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 63. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA. EL CAIRE. Escribes Sn ms naturalistes que les esttues que representen dus o faraons. Anar a ndex 64. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA. EL CAIRE. 65. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA ASSEGUT Anar a ndex 66. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350). MUSE DU LOUVRE. PARS. Anar a ndex 67. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350). MUSE DU LOUVRE. PARS. 68. ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350). MUSE DU LOUVRE. PARS. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 69. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350). MUSE DU LOUVRE. PARS. 70. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350). MUSE DU LOUVRE. PARS. 71. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESCRIBES ASSEGUTS Caracterstiques generals: Hieratisme, rigidesa, simetria, frontalitat, cnon, etc. Punx i rotllo: Importncia de la seva activitat administrativa. Ulls de cristal de roca amb postissos (parpelles). Bloc de calia policromada. Escultor es concentra, especialment en el rostre: expressi de seguretat i competncia. 72. IMPERI ANTIC. RELLEU PINTATIMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT RELLEU FUNERARI DUNA TOMBA DE SAQQARA. Anar a ndex 73. IMPERI MITJIMPERI MITJ Anar a ndex 74. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA EVOLUCI ART ESTATUARI. IMPERI MITJ (final dinastia XII): Els trets demostren desnim o desencs en la fisonomia. A la tnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglfics. Sn esttues votives per a ofrenes. CARACTERSTIQUES: Crisi. Escola de Tebes. TIPOLOGIA: ESCULTURES FARANIQUES: o Mentuhotep. o Sesostris I. o Sesostris III. ESTTUES OSSRIQUES: o Dinastia XII. ESFINXS. ESTTUES CUB. RELLEUS: Semblant al perode anterior. Anar a ndex 75. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA MENTUHOTEP II. DINASTIA XI. Anar a ndex 76. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA SESOSTRIS I. DINASTIA XII. Anar a ndex 77. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA RETRATS TRISTS DE SESOSTRIS III. Anar a ndex 78. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA RETRATS TRISTS DE SESOSTRIS III. 79. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA RETRATS TRISTS DE SESOSTRIS III. 80. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA RETRAT SESOSTRIS III (1878-1840 aC). Retrat del fara Sesostris III (Museu de Luxor, Egipte). s considerat una obra mestra de lart de lImperi Mitj. Els trets del fara semblen ms humans i allunyats del hieratisme que imposava la seva divinitzaci. Anar a ndex 81. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA ESTTUA CUB DE HOTEP (4 PLANS, granit gris, 73 cm alt, procedent de SAQQARA). REPRESENTA EL TRESORER HOTEP de la XII DINASTIA. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 82. Caracterstiques generals: Hieratisme, rigidesa, simetria, frontalitat, etc. Durant Imperi Mitj sorgeixen les esttues cubs. Resalta el cap. Genolls molt aixecats. Peus i dits desproporcionats. Mol cbica amb jeroglfics. Treballada la cara frontal i superior. IMPERI MITJ. ESTATURIAIMPERI MITJ. ESTATURIA ESTTUA CUB DE HOTEP (4 PLANS, granit gris, 73 cm alt, procedent de SAQQARA). REPRESENTA EL TRESORER HOTEP (DINASTIA XII). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 83. IMPERI NOUIMPERI NOU Anar a ndex 84. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA EVOLUCI ART ESTATUARI. IMPERI NOU: Les arts sn de gust refinat i sensual. Lestatutria ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals. CARACTERSTIQUES: Perode ms brillant. Temples i tombes. TIPOLOGIA: COLOSSOS DE MEMNON (Dinastia XVIII). ESCULTURA REIAL. ESTTUES FARANIQUES: o Hatshepsut. o Amenofis III. o Amenofis IV i Nefertiti. Perode expressionista. Bust de princesa. Akhenaton i Nefertiti (escultura). Akhenaton i Nefertiti (relleus). o Ramses II. o Aixovar Tutankamon. o Relleus de Seti I. o Cambra ofrenes Nefertari. Anar a ndex 85. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA ESTTUES SEDENTS DAMENOFIS III, ANOMENADES ELS COLOSSOS DE MEMNON (1360 aC). ARENISCA. 21 m ALT. KOM EL-HEITAN. EGIPTO. Colossos de Memnon Sn grans esttues, les niques restes dun antic temple dAmenofis III (Amenhotep III), i representen el seu rostre, ubicades a la riba occidental del Nil, enfront de Luxor, i miren cap lest. Les anomenaven les esttues parlants, donat que deien que se les escoltava parlar, per es va demostrar que a causa de la dilataci emetien uns sons, i la gent imaginava veus. Anar a ndex 86. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA ESTTUES SEDENTS DAMENOFIS III, ANOMENADES ELS COLOSSOS DE MEMNON (1360 aC). ARENISCA. 21 m ALT. KOM EL-HEITAN. EGIPTO. 87. ESTTUES SEDENTS DAMENOFIS III, ANOMENADES ELS COLOSSOS DE MEMNON (1360 aC). ARENISCA. 21 m ALT. KOM EL-HEITAN. EGIPTO. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA 88. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA AMENOFIS III. DINASTIA XVIII. REINA HATSHEPSUT Anar a ndex 89. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA AMENOFIS IV. AKHENATON. Amenofis IV (Amenhotep IV) Durant el regnat dAmenofis IV, fara que va dur a terme la revoluci monoteista i que va canviar el seu nom per el dAkhenaton, lescultura es va dulcificar i les figures sn ms estilitzades. Anar a ndex 90. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA AMENOFIS IV. AKHENATON. 91. IMPERI NOU. BUSTIMPERI NOU. BUST BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMS. STAATLICHE MUSEU EGYPTISCHES. BERLN. Bust de Nefertiti La bellesa del rostre i lelegncia de la figura, a la qual contribueix el coll llarg, sn dun estil ms hum, que trenca amb la rigidesa de la tradici artstica. Anar a ndex 92. BUST DE NEFERTITI (1350 aC). FAMS ESCULTOR CIUTAT AMARNA, TUTMS (AMENOFIS IV. AKHENATON, 1370-1330 aC). Pedra calcria policromada, recoberta de guix. Casi 50 cm dalt. Idealitzaci de la faraona. STAATLICHE MUSEU EGYPTISCHES. BERLN. IMPERI NOU. BUSTIMPERI NOU. BUST 93. IMPERI NOU. BUSTIMPERI NOU. BUST BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMS. STAATLICHE MUSEU EGYPTISCHES. BERLN. 94. Petit tamany (quasi 50 cm). Realitzada en calia i policromia. Porta el uareus en la corona blava. Ms realista fruit de la revoluci religiosa dAmenofis IV (Akhenaton). Model realitzat per lescultor Tutms, per a qu li servs de base per a altres retrats (per aix mai va tenir incrustat lull esquerre). Pmuls i barbeta (ment) molt marcats. Collar policromatd e fulles de salze. Cnon molt estilitzat: coll molt esbelt, cap i orelles allargades. IMPERI NOU. BUSTIMPERI NOU. BUST BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMS. STAATLICHE MUSEU EGYPTISCHES. BERLN. 95. IMPERI NOU. BUSTIMPERI NOU. BUST BUST DE PRINCESA. Anar a ndex 96. Major realisme (ventre flcid, malucs amples, mans allargades). Revoluci religiosa dAmenofis IV modifica esquemes esttics i de representaci. Formes anatmiques insinuades a sota el vestit. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA AKHENATON I NEFERTITI. Anar a ndex 97. IMPERI NOU. RELLEUIMPERI NOU. RELLEU RELLEU DAMENOFIS IV, LA SEVA ESPOSA NEFERTITI I DOS DE LES SEVES FILLES OFERINT FLORS DE LOT AL DU ATON (1365-1349 aC). CALIA. 32 CM. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 98. IMPERI NOU. RELLEUIMPERI NOU. RELLEU RELLEU DAMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 99. IMPERI NOU. RELLEUIMPERI NOU. RELLEU RELLEU DAMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC). ATON IRRADIANT A LA FAMLIA. Reflecteix el naturalisme: es veu la flacidesa del ventre del fara. s de lenfondiment en el relleu. Anar a ndex 100. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA COLS DE RAMSES II. MEMPHIS. Anar a ndex 101. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA MSCARA FUNERIA DEL TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 102. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA MSCARA FUNERIA DEL TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 103. IMPERI NOU. ESTATURIAIMPERI NOU. ESTATURIA MSCARA FUNERIA DEL TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 104. IMPERI NOU. RELLEUIMPERI NOU. RELLEU RELLEUS DEL FARA SETHI, I RA-HORAKHT. ABYDOS. Anar a ndex 105. IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA CAMBRA DOFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES REINES. TEBES. Anar a ndex 106. IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA CAMBRA DOFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES REINES. TEBES. 107. BAIXA POCABAIXA POCA Anar a ndex 108. BAIXA POCA. ESTATURIABAIXA POCA. ESTATURIA LA REINA KAROMANA, ESPOSA DE TAKELOT II (847-823 aC). DINASTIA XXII. MUSEU LOUVRE. PARS. Anar a ndex 109. BAIXA POCA. ESTATURIABAIXA POCA. ESTATURIA EL CAP VERD (350 Ac, pissarra, 22 cm). ANNIM . STAATLICHE MUSEEN DE BERLN. Anar a nde 110. BAIXA POCA. ESTATURIABAIXA POCA. ESTATURIAEL CAP VERD (350 Ac, pissarra, 22 cm). ANNIM . STAATLICHE MUSEEN DE BERLN. 111. PINTURA I RELLEUSPINTURA I RELLEUS Anar a ndex 112. FUNCI: Permet conixer les modes, costums i tcniques agrcoles daquesta civilitzaci (gnere). Va contribuir a la bellesa estatutria i dels relleus amb una rica varietat cromtica, per tamb va assolir categoria artstica prpia (molts frescs de tombes i temples). EVOLUCI: IMPERI ANTIC. Primeres dinasties la pintura va tenir poca importncia. IMPERI MITJ. Desenvolupament notablement, com es va demostrar amb el descobriment dels frescos a les parets dalgunes tombes de la Vall dels Reis. Els relleus sn menys abundants i apareixen ms les pintures. IMPERI NOU. Pintura comena a tenir un s ms intens dins el context funerari (decoraci hipogeus). TEMES o MOTIUS ICONOGRFICS: Mateixos que en els relleus escultrics. Tema recurrent el religis, prctiques funerries: el banquet funerari i els viatges a ultratomba. Tamb hi apareixen temes costumistes o de cacera. Aquestes imatges escenifiquen una vida tranquilla i prospera del propietari de la tomba. A ms, en els RELLEUS PINTATS podem veure els artistes preparant les escultures, mobles i joies de les que gaudir el difunt. Anar a ndex PINTURA EGPCIA: UN ART FUNERARI, I RELACI AMB RELLEUSPINTURA EGPCIA: UN ART FUNERARI, I RELACI AMB RELLEUS 113. PINTURA I RELLEUS PINTURA I RELLEUS TCNICA: Gran definici dels contorns. La resta de caracterstiques igual a lescultura. Perspectiva aspectual, visi rectilnia. Mateixes lleis escultura: Representaci de figures combinant les perspectives frontal i de perfil: tors de front, cames, peus i rostre de perfil; ulls ametllats, com si es contemplarem de perfil, per de contorn tancat com si es veissim de front. No existeix la profunditat. Cos recolzat sobre tots dos peus. De vegades es representen dos peus i dues mans en el costat dret, perqu per als egipcis el cnon de la perfecci era la part dreta del cos. El personatge ms rellevant apareix pintat duna mida ms gran (perspectiva jerrquica) que la resta de figures que lacompanyen. Quadriculaci. Esbs previ de lobra sobre stracon (trossos de cermica o de pedra). Desprs, ja sobre el mur feien una quadrcula en la qual realitzaven un croquis amb les figures i els objectes a escala. PolicromIa de gran qualitat. Els colors fonamentals varen ser el negre (obtingut de fumats), el blanc (tret del guix o de la cal), el vermell (de les argiles), el verd (obtingut de la malaquita) i el blau (de coure i de calci). El color hi apareix sense ombres ni graduaci de tonalitats, s a dir, eren tons uniformes. La tcnica utilitzada era el tremp opac, s a dir, la dissoluci dels pigments en aigua, cola i clara dou. Sobre lobra acabada saplicava un verns superficial que la protegia i conferia als colors una gran brillantor i reflexos. Els pintors treballaven amb panells de fusta o directament en parets o cobrint esttues. Anar a ndex 114. PINTURA I RELLEUS PINTURA I RELLEUS EXEMPLES: Relleu funerari duna tomba de Saqqara. Oques de Meidum (III Dinastia). Pintures murals de Tell-el-Amarna. Banquet fnebre del Papir dAni (Dinastia XVIII). Llibre dels morts. Du Seth. Escenes quotidianes. Hathor. Pintures sepulcre dAnk-Mahor. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Relleus escavats. Relleus tomba de Sethi. Treballs agrcoles tomba dOnsou. Pintura mural Vall de les Reines. Pintura damunt papir: Osiris. Pintura mural (costumista). Ballarines. Retrat de Nefertari. Cambra dOfrenes de la reina Nefertari. Sarcfag dAl-Fayun (Baixa poca). Anar a ndex 115. IMPERI ANTIC. RELLEU PINTATIMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT RELLEU FUNERARI DUNA TOMBA DE SAQQARA. Anar a ndex 116. PINTURA PINTURA OQUES DE MEDIUM (III DINASTIA). Anar a ndex 117. PINTURA PINTURA PINTURES MURALS DE TELL-EL-AMARNA. Anar a ndex 118. PINTURA PINTURA PINTURES DEL PAPIR DANI. DINASTIA XVIII. ESCENA DE BANQUET FNEBRE. Anar a ndex 119. PINTURA PINTURA LLIBRE DELS MORTS. Anar a ndex 120. PINTURA PINTURA DU SETH ESCENES QUOTIDIANES. Anar a ndex 121. PINTURA PINTURA HATHOR Anar a nde 122. PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU SEPULCRE DANK-MAHOR. Anar a ndex 123. s de lenfondiment en el relleu. Reflecteix el naturalisme: es veu la flacidesa del ventre del fara. RELLEU DAMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC). ATON IRRADIANT A LA FAMLIA. IMPERI NOU. RELLEUIMPERI NOU. RELLEU Anar a ndex 124. PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU RELLEU ESCAVAT. Anar a ndex 125. BAIXOS RELLEUS, PINTATS A LA TOMBA DE SETHI (PINTURA AL FRESC 1290 aC) PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU Anar a ndex 126. PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU PINTURA TOMBA DONSOU (TREBALLS AGRCOLES). Anar a nde 127. PINTURA PINTURA PINTURA DE LA VALL DE LES REINES. Anar a ndex 128. PINTURA PINTURA PINTURA DAMUNT PAPIR. Anar a ndex 129. PINTURA MURAL. IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA Anar a ndex 130. PINTURA PINTURA BALLARINES. Anar a ndex 131. NEFERTARI. IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA Anar a ndex 132. IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA CAMBRA DOFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES REINES. TEBES. Anar a ndex 133. IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA CAMBRA DOFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES REINES. TEBES. 134. SOLDATS EGIPCIS PROCEDENTS DE LA TOMBA DEL PRNCEP MESEHETI EN ASSIUT. DINASTIA XI. FUSTA PINTADA. PINTURA SOBRE FUSTA PINTURA SOBRE FUSTA Anar a ndex 135. BAIXA POCA. PINTURABAIXA POCA. PINTURA SARCFAG DE AL-FAYUN. Anar a ndex 136. AIXOVARSAIXOVARS Anar a ndex 137. AIXOVARS FUNERARIS AIXOVARS FUNERARIS CARACTERSTIQUES: Relacionats amb les tombes i el Ms Enll, tamb es troben els aixovars funeraris, que ens mostren com vivien i sengalanaven el egipcis. Joieria de gran riquesa i colorit: or, lapisltzuli, obsidiana (roca volcnica) cornalina (gata de color vermells), perles, calcednies (gata de color blavs), turqueses, pastes vidrenques. El tresor de Tutankamon s un conjunt dalt valor documental, per la riquesa de laixovar i dels mobles (tron daurat), barreja debenisteria, joieria i orfebreria. Tamb cal destacar les mscares funerries i els objectes dalabastre, com els vasos canops on es guardaven les vsceres del difunt desprs de la momificaci. Anar a ndex 138. Guarden vsceres del difunt. Cada vas amb distint cap, doncs cada rgan estava protegit per un du diferent. AIXOVARAIXOVAR VASOS CANOPS. Anar a ndex 139. AIXOVARAIXOVAR 4 VASOS CANOPS DE LA DINASTIA XIX. MUSEU DE BERLN. Anar a ndex 140. AIXOVARAIXOVAR VASOS CANOPS. 141. AIXOVARAIXOVAR VASOS CANOPS. 142. AIXOVARAIXOVAR VAS CANOP DE MNEVIS. DINASTIA XXVI. MUSEU ARQUEOLGIC NACIONAL. MADRID. 143. SERDAB O CAMBRA MORTURIA DE LA MASTABA. AIXOVARAIXOVAR 144. MSCARA FUNERRIA TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. IMPERI NOU. AIXOVARIMPERI NOU. AIXOVAR Anar a ndex 145. ARQUITECTURA FUNERRIA ARQUITECTURA FUNERRIA LOCALITZACI DELS JACIMENTS. VALL DELS REIS. TEBES. Anar a ndex 146. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA HIPOGEUS. VALL DELS REIS. TEBES. 147. HIPOGEU DE TUTANKAMON ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 148. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA INTERIOR TOMBA TUTANKAMON Anar a ndex 149. IMPERI NOU. AIXOVARIMPERI NOU. AIXOVAR MSCARA FUNERRIA TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 150. IMPERI NOU. AIXOVARIMPERI NOU. AIXOVAR MSCARA FUNERRIA TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 151. IMPERI NOU. AIXOVARIMPERI NOU. AIXOVAR MSCARA FUNERRIA TRESOR DE LA MMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. TALLA EN FUSTA POLICROMADA DEL JOVE FARA Anar a ndex 152. www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com historiarte.net/egipto/270.html www.egiptologia.com/.../2828-el-alcalde-de-pueblo-o-el-sheikh-el-balad.html www.egiptologia.com/.../2996-seneb-y-su-familia.html Historia del Arte Egipcio: el Imperio Medio www.historiadelarte.us/egipto/imperio-medio.html www.slideshare.net/.../arte-egipcio-presentation-673792 www.colegiorosales.es/webalumnos/sociales/arte/egiptoescultura.ppt www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf www.sapiens.ya.com www.wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto Assumpci Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres- civilitzacionsmesopotmia-i-egipte Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Anar a ndex BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA 153. EGIPTE romandr en el record.EGIPTE romandr en el record.