EGIPTE. ESCULTURA

Download EGIPTE. ESCULTURA

Post on 21-Jun-2015

804 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. EGIPTE un art per a leternitat ARTS PLSTIQUES Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves </li></ul><p> 2. EGIPCIEGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUES ARTART 3. LULL DHORUSLULL DHORUS Anar a ndex 4. ULL DHORUS. ARTS PLSTIQUES. CARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURA I PINTURA ( I ). Caracterstiques formals ( II ). Mdul. Tipologia Arts Plstiques. ESCULTURA. Caracterstiques formals. RELLEUS: Caracterstiques. ESTATURIA: Caracterstiques de levoluci en els tres imperis. ESTATURIA IMPERI ANTIC. Caracterstiques. Obres artstiques: Djoser (Zoser) entronitzat. Kefren, esttua sedent. Esfinx de Gizeh. Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynpoli) i altres triades. Micer i Kamenerebty. Rahotep i Nofret. Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble. Seneb i famlia. Escribes (El Caire, Pars, altres). Relleu funerari tomba Saqqara. ESTATUTRIA IMPERI MITJ. Caracterstiques. Obres artstiques. Mentuhotep. Sesostris I. Sesostris III. Esttua cub de Hotep. ESTATUTRIA IMPERI NOU. Caracterstiques. Obres artstiques: Colossos de Memnon o dAmenofisi III. Hatshepsut. Amenofis III. Amenofis IV i Nefertiti. Bust de princesa. Escultura Akhenaton i Nefertiti. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Ramses II. Aixovar Tutankamon. Relleus de Seti I. Cambra ofrenes Nefertari. BAIXA POCA: La reina Karomana. El cap verd. PINTURA I RELLEUS. Caracterstiques. Tcnica. Obres artstiques: Relleu funerari tomba Saqqara. Oques de Meidum. Pintures murals de Tell-el-Amarna. Banquet fnebre del Papir dAni. Llibre dels morts. Du Seth. Escenes quotidianes. Hathor. Pintures sepulcre dAnk-Mahor. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Relleus escavats. Relleus tomba de Sethi. Treballs agrcoles tomba dOnsou. Pintura mural Vall de les Reines. Pintura damunt papir: Osiris. Pintura mural (costumista). Ballarines. Retrat de Nefertari. Cambra dOfrenes de la reina Nefertari. Soldats de fusta pintada. Sarcfag dAl-Fayun. AIXOVARS. Caracterstiques. Vasos Canops. Tresor de Tutankamon. BIBLIOGRAFIA. NDEX: ART EGIPCINDEX: ART EGIPCI Escarabat, smbol de ressurrecci 5. ARTS PLSTIQUESARTS PLSTIQUES Anar a ndex 6. CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I ) CARACTERSTIQUES FORMALS: HIERATISME: Actitud esttica (les esttues o figures es representen totalment rgides, sense ninguna flexi, ROSTRES INEXPRESSIUS i freds, sense moviments sentimentals, de mirada llunyana i ULLS ATMETLLATS). RIGIDESA de nuca. LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplaci a UN SOL PUNT DE VISTA, NO existeix la PROFUNDITAT, en pintura noms la superposici de contorns iguals (conseqncia de la bidimensionalitat, les formes es representen pels seus contorns). ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui de perfil, els ulls ens miren en direcci frontal. En general, el cos es representa de front, i el cap i les cames de perfil, per els ulls es veuen de front. Les figures avancen una cama o el bra ms allunyat de lespectador, i mostren gaireb sempre la part dreta del cos. PERSPECTIVA ASPECTUAL. Les escultures sn UN TOT COMPACTE, encara que alguna extremitat, com el peu, pot estar avanada. Articulacions rgides i aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre els genolls en les sedents. Els CABELLS i les BARBES reduts a LNIES. MATERIALS: Generalment, realitzades en pedra tallada. TCNICA: Policromia (coloraci simblica). Anar a ndex 7. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUESCARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 8. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUESCARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 9. ICONOGRAFIA: Quasi totes les representacions relacionades amb el mn funerari. Dus. Simbologia poltica. Mort. FUNCI: Carcter religis (simbiosi monarca-divinitat) i cortes (escenes vida quotidiana). CARACTERSTIQUES SIMBLIQUES: Espiritualitat. Eternitat. Idealisme o idealitzaci ANATOMIA DE LES PROPORCIONS: CNON: Recerca del cnon de bellesa: El cos hum ha de ser harmnicament proporcionat. Llei de la frontalitat: Lescultura mant un plnol vertical, que talla pel centre el cos hum. Visi rectilnia: Afecta sols al relleu i a la pintura. Totes les figures estaven construdes a partir de 4 punts de vista, una frontal, altre dorsal i dos laterals. Esmicolen la imatge i ensamblen les parts pel seu costat ms representatiu. MDUL: Longitud perfecta: 18 punys. 2 punys pel rostre. 10 de les espatlles fins lalada dels genolls. 6 restants per les extremitats inferiors (cames i peus). CARACTERSTIQUES FORMALS ( II )CARACTERSTIQUES FORMALS ( II ) Anar a ndex 10. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 11. CARACTERSTIQUES FORMALS: MDULCARACTERSTIQUES FORMALS: MDUL HESIR (2668-2589 aC). FUSTA. 114 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 12. Caracterstiques generals (concepci intellectual de la realitat). Llei de frontalitat (Lange i Schfer) Totes les figures estaven construdes a partir de 4 punts de vista o plans perpendiculars: un frontal, altre dorsal i dos laterals, que han dengalzar-se (ensamblar-se). Leix vertical duna figura s la lnia dintersecci dels plans creuats en angle recte: eix de simetria des de coroneta, front, nas, barbeta, estern fins rgans genitals. 2 punys 10 punys 6 punys Llei del Cnon (Lepsius e Inversen): 18 punys (ample de lartell o dels nus dels dits amb polze). Des de planta del peu fins meitat de front. Lnia despatlles i malucs perpendicular a leix. Extremitats aferrades al cos per evitar trencament. Hieratisme, rigidesa, antinaturalisme. Tendncia a la simplificaci geomtrica del modelat del cos. Peu esquerre avanat (simbologia) completament recolzat. La dona peus junts o avanats, per, lleugerament per darrera el peu de lhome. Altra mesura: HOME 4 cbits petits (des del clot part interior del colze fins ungla del polze). El cbit gross (colze fins dit mitger), emprat en arquitectura; sols usat en escultura al final, allargant el cnon a 21 puny. Sendent cnon de 15 punys. Es cerca la perfecci, lesncia (sense all temporal) per a fusionar-se amb el cosmos. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY. MDULMDUL 13. CARACTERSTIQUES FORMALS: MDULCARACTERSTIQUES FORMALS: MDUL 14. ESCULTURA EXEMPTA: RETRAT REALISTA. RETRAT OFICIAL. PARNTESI AMARNI (AMENOFIS IV). ESTTUES INDIVIDUALS (ESCRIBES). GRUPS ESCULTRICS (PARELLA O TRIADA) RELLEU I PINTURA: APLICACI DEL CNON (QUADRCULA). FRONTALISME CONVENCIONAL. DIFICULTAT PER A DIFERENCIAR RELLEU DE PINTURA. ARTS PLSTIQUES EGPCIESARTS PLSTIQUES EGPCIES TIPOLOGIA Anar a ndex 15. ESCULTURAESCULTURA Anar a ndex 16. CARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURACARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURA ESCULTURA FUNCI: Expressi artstica molt destacada a Egipte i t una FUNCI RELIGIOSA, perqu s un SUPORT AL KA, s a dir, per guardar el Ka o nima del difunt, per tant, les esttues solen estar dedicades a la representaci de DUS o FARAONS (immortalitat). MATERIALS: Els ms utilitzats sn la pedra dura, el granit o lesquist (una roca de color negre blavs que es divideix amb facilitat en fulles); tamb es feien escultures en fusta i en bronze, aquest darrer esculpit amb el mtode de la cera perduda. Els ulls dalgunes esttues estaven fets dobsidiana, una roca volcnica de color negre, i la crnia, de marfil. TIPOLOGIA: Dos tipus de representaci escultrica: els RELLEUS i lESTATURIA. Anar a ndex 17. ESCULTURA RELLEUSESCULTURA RELLEUS Anar a ndex 18. LOCALITZACI: Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a element essencial de larquitectura. FINALITAT: Proclamar les virtuts i els poders dels dus, Exaltar les gestes del fara i.. Mostrar els treballs i els esforos quotidians dels egipcis. Solien anar acompanyats descriptura jeroglfica per a facilitar la seva comprensi. FUNCI: Narrar, explicar. No desitja apropiar-se de larquitectura. TCNICA: Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES PLANES, a travs de la LLEI DE LA FRONTALITAT o ASPECTUAL (cap de perfil, per ull i tronc de cara, i part inferior de perfil). Dues tcniques sempraven La del RELLEU (alt, mitj i baix). La de lENFONSAMENT, s a dir, fer incisions sobre la pedra. EXEMPLE: En el relleu dAton irradiant la seva energia sobre Akenaton i la seva famlia es pot observar la tcnica de lENFONDIMENT (buidar els contorns de les figures que queden enfonsades sense sobresortir i noms es ressalten pel contrast de llums i ombres). Anar a ndex CARACTERSTIQUES FORMALS RELLEUSCARACTERSTIQUES FORMALS RELLEUS 19. ESCULTURA ESTATURIAESCULTURA ESTATURIA Anar a ndex 20. EVOLUCI ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Sn, principalment, esttues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonmics dels difunts (es pot reconixer, RETRAT OFICIAL). IMPERI MITJ (final dinastia XII): Els trets demostren desnim de la fisonomia. A la tnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglfics. Sn esttues votives per a ofrenes. IMPERI NOU: Les arts sn de gust refinat i sensual. Lestatutria ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals. Anar a ndex CARACTERSTIQUES FORMALS ESTATURIACARACTERSTIQUES FORMALS ESTATURIA 21. IMPERI ANTICIMPERI ANTIC Anar a ndex 22. EVOLUCI ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Sn, principalment, esttues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonmics dels difunts (es pot reconixer RETRAT OFICIAL). TEMTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA): Figures idealitzades del fara (divinitat o cap militar). Esttues de substituci o ofrenes votives de tombes. Representats en posici dempeus o asseguts. Individual o grup escultric: Fara sol, o amb lesposa, o Triada. Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (ms naturals). Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta) policromades de manera estrident de tema costumista (escenes, oficis, feines i costums de la vida quotidiana). Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que representen faraons o dus, com lEsfinx del conjunt funerari de Gizeh (o a lImperi Nou, els Colossos de Memnon, o dAmenofis III). EXEMPLES: Djoser (Zoser) entronitzat. Kefren, esttua sedent. Esfinx de Gizeh. Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynpoli) i altres. Micer i Kamenerebty. Rahotep i Nofret. Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble: cortesanes ms naturalitat. Seneb i famlia. Escribes (El Caire, Pars). Relleu funerari tomba Saqqara. Anar a ndex IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 23. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA DJOSER ENTRONITZAT (ZOSER, 2665-2645, III Dinastia, procedent del complexe de Saqqara). Anar a ndex 24. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA Obra mestra de lImperi Antic, tant per la destresa com per materialitzar el concepte de soberania en lantic Egipte. Fara de mida natural, assegut en un tro. A sobre Horus (com a falc) abraa amb les ales el cap del rei (fara encarna la divinitat). El tro t pates de lle, i les caps daquest animal sobresurten als dos extrems del seient. Als dos costats del bloc, en qu el tro est esculpit i amb relleu, es veuen les flors de lAlt i Baix Egipte, enllaades amb el nu de la unificaci. El rei est semi nu, amb tan sols el shenti plissat, en postura de rgida simetria, a penes aliviada per la distinta colocaci de les mans. Esttua originaria del Temple de la Vall del fara. Anar a ndex ESTTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC, IV Dinastia, procedent de Giza). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 25. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESTTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC, IV Dinastia, procedent de Giza). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 26. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA ESTTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. 27. ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN. Anar a ndex 28. PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN. ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA 29. ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA Anar a ndex 30. ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERRIA 31. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 32. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 33. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). Anar a ndex 34. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 35. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 36. ESCULTURA FUNERRIAESCULTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC). 37. 4. La Triada MicerinaAnar a ndex 38. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 925 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. MICER, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micer i la dona). 39. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 925 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. MICER, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micer i la dona). 40. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA Faldell plissat molt geomtric. Micer peu esquerre avanat totalment pla sobre el terra, deessa Hathor tamb avanat, per menys, i la divinitat de Kynpolis aturada. Deessa Hathor amb les banyes de la vaca sagrada i el sol naixent (smbol del sorgiment del sol entre les muntanyes primignies). Alt relleu duna srie de vuit. Realizat en pissarra. Caracterstiques generals: Hieratisme, rigidesa, simetria, frontalitat, cnon, etc. Anar a nde TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 41. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 42. TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 925 cm). ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. MICER, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micer i la dona). IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 43. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 44. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 45. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE. 46. IMPERI ANTIC. ALTRA ESTATURIAIMPERI ANTIC. ALTRA ESTATURIA TRIADA DE MICER I FRAGMENT DEL MUSEU DE BOSTON. Anar a ndex 47. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA) Anar a ndex 48. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA) IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA 49. IMPERI ANTIC. ESTATURIAIMPERI ANTIC. ESTATURIA RETRATS DEL PRNCEP RAHOTEP I LA SEVA ESPOSA NOFRET...</p>