egipte. escultura

Download EGIPTE. ESCULTURA

Post on 21-Jun-2015

807 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. EGIPTE un art per a leternitat ARTS PLSTIQUES Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves

2. EGIPCIEGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUES ARTART 3. LULL DHORUSLULL DHORUS Anar a ndex 4. ULL DHORUS. ARTS PLSTIQUES. CARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURA I PINTURA ( I ). Caracterstiques formals ( II ). Mdul. Tipologia Arts Plstiques. ESCULTURA. Caracterstiques formals. RELLEUS: Caracterstiques. ESTATURIA: Caracterstiques de levoluci en els tres imperis. ESTATURIA IMPERI ANTIC. Caracterstiques. Obres artstiques: Djoser (Zoser) entronitzat. Kefren, esttua sedent. Esfinx de Gizeh. Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynpoli) i altres triades. Micer i Kamenerebty. Rahotep i Nofret. Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble. Seneb i famlia. Escribes (El Caire, Pars, altres). Relleu funerari tomba Saqqara. ESTATUTRIA IMPERI MITJ. Caracterstiques. Obres artstiques. Mentuhotep. Sesostris I. Sesostris III. Esttua cub de Hotep. ESTATUTRIA IMPERI NOU. Caracterstiques. Obres artstiques: Colossos de Memnon o dAmenofisi III. Hatshepsut. Amenofis III. Amenofis IV i Nefertiti. Bust de princesa. Escultura Akhenaton i Nefertiti. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Ramses II. Aixovar Tutankamon. Relleus de Seti I. Cambra ofrenes Nefertari. BAIXA POCA: La reina Karomana. El cap verd. PINTURA I RELLEUS. Caracterstiques. Tcnica. Obres artstiques: Relleu funerari tomba Saqqara. Oques de Meidum. Pintures murals de Tell-el-Amarna. Banquet fnebre del Papir dAni. Llibre dels morts. Du Seth. Escenes quotidianes. Hathor. Pintures sepulcre dAnk-Mahor. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Relleus escavats. Relleus tomba de Sethi. Treballs agrcoles tomba dOnsou. Pintura mural Vall de les Reines. Pintura damunt papir: Osiris. Pintura mural (costumista). Ballarines. Retrat de Nefertari. Cambra dOfrenes de la reina Nefertari. Soldats de fusta pintada. Sarcfag dAl-Fayun. AIXOVARS. Caracterstiques. Vasos Canops. Tresor de Tutankamon. BIBLIOGRAFIA. NDEX: ART EGIPCINDEX: ART EGIPCI Escarabat, smbol de ressurrecci 5. ARTS PLSTIQUESARTS PLSTIQUES Anar a ndex 6. CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I ) CARACTERSTIQUES FORMALS: HIERATISME: Actitud esttica (les esttues o figures es representen totalment rgides, sense ninguna flexi, ROSTRES INEXPRESSIUS i freds, sense moviments sentimentals, de mirada llunyana i ULLS ATMETLLATS). RIGIDESA de nuca. LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplaci a UN SOL PUNT DE VISTA, NO existeix la PROFUNDITAT, en pintura noms la superposici de contorns iguals (conseqncia de la bidimensionalitat, les formes es representen pels seus contorns). ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui de perfil, els ulls ens miren en direcci frontal. En general, el cos es representa de front, i el cap i les cames de perfil, per els ulls es veuen de front. Les figures avancen una cama o el bra ms allunyat de lespectador, i mostren gaireb sempre la part dreta del cos. PERSPECTIVA ASPECTUAL. Les escultures sn UN TOT COMPACTE, encara que alguna extremitat, com el peu, pot estar avanada. Articulacions rgides i aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre els genolls en les sedents. Els CABELLS i les BARBES reduts a LNIES. MATERIALS: Generalment, realitzades en pedra tallada. TCNICA: Policromia (coloraci simblica). Anar a ndex 7. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUESCARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 8. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUESCARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 9. ICONOGRAFIA: Quasi totes les representacions relacionades amb el mn funerari. Dus. Simbologia poltica. Mort. FUNCI: Carcter religis (simbiosi monarca-divinitat) i cortes (escenes vida quotidiana). CARACTERSTIQUES SIMBLIQUES: Espiritualitat. Eternitat. Idealisme o idealitzaci ANATOMIA DE LES PROPORCIONS: CNON: Recerca del cnon de bellesa: El cos hum ha de ser harmnicament proporcionat. Llei de la frontalitat: Lescultura mant un plnol vertical, que talla pel centre el cos hum. Visi rectilnia: Afecta sols al relleu i a la pintura. Totes les figures estaven construdes a partir de 4 punts de vista, una frontal, altre dorsal i dos laterals. Esmicolen la imatge i ensamblen les parts pel seu costat ms representatiu. MDUL: Longitud perfecta: 18 punys. 2 punys pel rostre. 10 de les espatlles fins lalada dels genolls. 6 restants per les extremitats inferiors (cames i peus). CARACTERSTIQUES FORMALS ( II )CARACTERSTIQUES FORMALS ( II ) Anar a ndex 10. CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES CARACTERSTIQUES FORMALS ARTS PLSTIQUES 11. CARACTERSTIQUES FORMALS: MDULCARACTERSTIQUES FORMALS: MDUL HESIR (2668-2589 aC). FUSTA. 114 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE. Anar a ndex 12. Caracterstiques generals (concepci intellectual de la realitat). Llei de frontalitat (Lange i Schfer) Totes les figures estaven construdes a partir de 4 punts de vista o plans perpendiculars: un frontal, altre dorsal i dos laterals, que han dengalzar-se (ensamblar-se). Leix vertical duna figura s la lnia dintersecci dels plans creuats en angle recte: eix de simetria des de coroneta, front, nas, barbeta, estern fins rgans genitals. 2 punys 10 punys 6 punys Llei del Cnon (Lepsius e Inversen): 18 punys (ample de lartell o dels nus dels dits amb polze). Des de planta del peu fins meitat de front. Lnia despatlles i malucs perpendicular a leix. Extremitats aferrades al cos per evitar trencament. Hieratisme, rigidesa, antinaturalisme. Tendncia a la simplificaci geomtrica del modelat del cos. Peu esquerre avanat (simbologia) completament recolzat. La dona peus junts o avanats, per, lleugerament per darrera el peu de lhome. Altra mesura: HOME 4 cbits petits (des del clot part interior del colze fins ungla del polze). El cbit gross (colze fins dit mitger), emprat en arquitectura; sols usat en escultura al final, allargant el cnon a 21 puny. Sendent cnon de 15 punys. Es cerca la perfecci, lesncia (sense all temporal) per a fusionar-se amb el cosmos. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY. MDULMDUL 13. CARACTERSTIQUES FORMALS: MDULCARACTERSTIQUES FORMALS: MDUL 14. ESCULTURA EXEMPTA: RETRAT REALISTA. RETRAT OFICIAL. PARNTESI AMARNI (AMENOFIS IV). ESTTUES INDIVIDUALS (ESCRIBES). GRUPS ESCULTRICS (PARELLA O TRIADA) RELLEU I PINTURA: APLICACI DEL CNON (QUADRCULA). FRONTALISME CONVENCIONAL. DIFICULTAT PER A DIFERENCIAR RELLEU DE PINTURA. ARTS PLSTIQUES EGPCIESARTS PLSTIQUES EGPCIES TIPOLOGIA Anar a ndex 15. ESCULTURAESCULTURA Anar a ndex 16. CARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURACARACTERSTIQUES FORMALS ESCULTURA ESCULTURA FUNCI: Expressi artstica molt destacada a Egipte i t una FUNCI RELIGIOSA, perqu s un SUPORT AL KA, s a dir, per guardar el Ka o nima del difunt, per tant, les esttues solen estar dedicades a la representaci de DUS o FARAONS (immortalitat). MATERIALS: Els ms utilitzats sn la pedra dura, el granit o lesquist (una roca de color negre blavs que es divideix amb facilitat en fulles); tamb es feien escultures en fusta i en bronze, aquest darrer esculpit amb el mtode de la cera perduda. Els ulls dalgunes esttues estaven fets dobsidiana, una roca volcnica de color negre, i la crnia, de marfil. TIPOLOGIA: Dos tipus de representaci escultrica: els RELLEUS i lESTATURIA. Anar a ndex 17. ESCULTURA RELLEUSESCULTURA RELLEUS Anar a ndex 18. LOCALITZACI: Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a element essencial de larquitectura. FINALITAT: Proclamar les virtuts i els poders dels dus, Exaltar les gestes del fara i.. Mostrar els treballs i els esforos quotidians dels egipcis. Solien anar acompanyats descriptura jeroglfica per a facilitar la seva comprensi. FUNCI: Narrar, explicar. No desitja apropiar-se de larquitectura. TCNICA: Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES PLANES, a travs de la LLEI DE LA FRONTALITAT o ASPECTUAL (cap de perfil, per ull i tronc de cara, i part inferior de perfil). Dues tcniques sempraven La del RELLEU (alt, mitj i baix). La de lENFONSAMENT, s a dir, fer incisions sobre la pedra. EXEMPLE: En el relleu dAton irradiant la seva energia sobre Akenaton i la seva famlia es pot observar la tcnica de lENFONDIMENT (buidar els contorns de les figures que queden enfonsades sense sobresortir i noms es ressalten pel contrast de llums i ombres). Anar a ndex CARACTERSTIQUES FORMALS RELLEUSCARACTERSTIQUES FORMALS RELLEUS 19. ESCULTURA ESTATURIAESCULTURA ESTATURIA Anar a ndex 20. EVOLUCI ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Sn, principalment, esttues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonmics dels difunts (es pot reconixer, RETRAT OFICIAL). IMPERI MITJ (final dinastia XII): Els trets demostren desnim de la fisonomia. A la tnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglfics. Sn esttues votives per a ofrenes. IMPERI NOU: Les arts sn de gust refinat i sensual. Lestatutria ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals. Anar a ndex CARACTERSTIQUES FORMALS ESTATURIACARACTERSTIQUES FORMALS ESTATURIA 21. IMPERI ANTICIMPERI ANTIC Anar a ndex 22. EVOLUCI ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Sn, principalment, esttues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonmics dels difunts (es pot reconixer RETRAT OFICIAL). TEMTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA): Figures idealitzades del fara (divinitat o cap militar). Esttues de substituci o ofrenes votives de tombes. Representats en posici dempeus o asseguts. Individual o grup escultric: Fara sol, o amb lesposa, o Triada. Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (ms naturals). Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta) policromades de manera estrident de tema costumista (escenes, oficis, feines i costums de la vida quotidiana). Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que representen faraons o dus, com lEsfinx del conjunt funerari de Gizeh (o a