Antic Egipte

Download Antic Egipte

Post on 18-Nov-2014

113 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>ESCOLA GRVOLProjecte Egipte 2 n Primria Curs 2010</p> <p>EGIPTE</p> <p>El territori egipciFa 5.000 anys, al nord-est de lfrica, a Egipte, va nixer una civilitzaci sorprenent. T un immens desert poblat per lleons i gaseles. El travessa un riu llarg i majestus: el NIL.</p> <p>La vida daquest pas on no plou gaireb mai, depn del riu. Si el riu no hagus existit, el poble egipci mai no hauria construt ni palaus ni temples i no hauria els tresors.</p> <p>El territori egipci</p> <p>La vall del Nil El desert s la Terra roja i la vall del Nil la terra negra. Cada estiu el riu es desbordava durant 3 mesos, inundant tota la vall. La crescuda era fonamental per la supervivncia del pas: tota la terra es cobria dun llot negre que es convertia en terra frtil. Els homes shi van installar fa 8.000 anys. Els antics egipcis no sabien que la crescuda era provocada pel desgla de les muntanyes dEtipia i per les pluges tropicals. Creien que era obra del du Hapy que retenia o deixava anar les aiges des de la seva caverna.</p> <p>El Nil, els primers habitants van installar-se prop dels conreus. Desprs, sota les ordres dels faraons, van construir ciutats i monuments Com en temps antics, actualment els falutxos, barques de fusta, porten mercaderies i persones pel riu.</p> <p>Dependncia del NilLa vida dels egipcis sorganitzava seguint el ritme de les crescudes del riu. Per ells lany es dividia en 3 estacions: * durant la crescuda s lpoca de la inundaci * quan el riu torna al seu llit s el temps de la sembra * i finalment, el temps de la collita La terra humida, produa lli, cereals, fruita i hortalisses. El Nil era ple de peixos i als aiguamolls del delta, oques i necs salvatges</p> <p>Dependncia del NilInundaci</p> <p>Collita</p> <p>Sega</p> <p>Dependncia del Nil Els pagesosEls pagesos eren la majoria de la poblaci i la seva vida era dura. La meitat de la collita era pels impostos que havien de pagar.</p> <p>Les eines dels pagesos no eren gaire bones: laixada permetia cavar la terra noms superficialment i la fal emprada en la sega eren de slex o metalls poc resistent. Principalment es cultivava blat, espelta i ordi, la base de la seva alimentaci. El blat es menjava en forma de galetes o farinetes. Amb lordi es feia cervesa. A ms tenien horts don treien cigrons, carbasses, porros, enciams i cebes</p> <p>Dependncia del Nil Els pagesos Els egipcis criaven aviram i xais que noms es menjaven els dies festius, quan tamb bevien vi. El peix es pescava amb xarxa o amb canya amb hams de coure o bronze. Les anguiles, carpes, llsseres i tenques que agafaven es deixaven assecar al sol. Amb els ous de les llsseres feien una mena de caviar</p> <p>Per treure aigua del riu i canalitzar-la els pagesos feien servir la palanca, un aparell format per una barra llarga recolzada en un punt mitj i amb un recipient a lextrem. Saccionava amb un contraps en lextrem oposat.</p> <p>El faraEl fara era un rei tot poders i considerat com un du El seu poder era immens: cap destat, cap religis i comandant de lexrcit. El fara decidia la construcci dels temples. El ttol de fara es transmetia de pares a fills. La reina tenia el ttol de Gran Esposa. Ramss II, que va regnar 67 anys</p> <p> Als presoners sels obligava a anar a lexrcit o a fer treballs forats</p> <p>La reina Hatseptsut, lnica faraona </p> <p>El fara</p> <p>En lacte de la coronaci, el fara rebia les insgnies de la reialesa: Dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la fora: lassot i el ceptre. ceptre Al front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar lenemic La barbeta s postissa. Al cap duia el nemes, una pea de roba nemes de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. El fara sexercitava en lofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caant lleons al desert. A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.</p> <p>La cort del fara</p> <p>Els egipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegncia, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes. Els homes suntaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. Tamb es posaven joies que els servien dornament i damulets. Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les poques. Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.</p> <p>Vestit i costums</p> <p>Vestit i costumsEl maquillatge es feia amb pols de minerals ms aigua i greix. El kohol, negre, embellia la mirada i protegia els ulls de la pols i del sol. A les galtes i llavis shi posaven un greix tenyit docre roig Les perruques, molt emprades, protegien del sol i eren fetes de cabells naturals enganxats amb cera dabella. Els nen portaven un ble al costat. Als peus solien portar sandlies, per molts egipcis anaven normalment descalos.</p> <p>Mirall de bronze polit. Estoig de kohol</p> <p>Als egipcis els agradaven les festes amb msica i ball. Els senyors de la casa, asseguts de costat i molt ben vestits i enjoiats, rebien els convidats Els participants les festes portaven un con de pomada perfumada sobre les perruques. Sanaven fonent amb el calor i deixaven un perfum intens. Homes i dones menjaven separats i eren servits per noies o nois respectivament. El vi era una beguda corrent i es menjava oques, necs, gaseles rostides o a last,... Havent menjat entraven dansaires a la sala i msics que tocaven el llat, larpa o la lira</p> <p>La casa Les cases dels camperols eren molt senzilles i formaven poblats. Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perqu no entrs la calor. Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys, flors oloroses i vinyes emparrades. Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa. Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina. La illuminaci sobtenia amb llums doli. A les cambres hi havia cofres per a guardar la roba. Tamb hi havia un llit amb un reposacaps de fusta que feia de coix. Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra. Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,... Les persones grans tamb jugaven, com sha vist en pintures i relleus. Tenien molts jocs de taula.</p> <p>La casa</p> <p>Els dus Els antics egipcis creien amb molts dus que per ells eren ssers superiors que garantien lordre del mn, el benestar i totes les activitats humanes. Els dus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes danimals perqu els primers egipcis adoraven els animals. Vivien en el ms enll i en la terra vivien en els temples. Osiris era el du dels morts i tenia cos de mmia i pell verda. Prometia una vida nova dultratomba. La seva esposa era Isis i tots dos eren filles de la Terra i del Cel</p> <p>Alguns dus dEgipte: RA. s el du del Sol. Osiris s el du dels morts. Maat s la deessa de la justcia. Thot s el du de la lluna i de la cincia, inventor de l'escriptura i del calendari. Per tant s el protector dels escribes. A vegades es representa amb laparena dun simi babu. Hathor s la deessa de lamor i de lalegria, de la dansa i de la msica. s lesposa dHorus i s representada com una vaca amb collar o tamb com una dona amb banyes de vaca que emmarquen una esfera solar. Els egipcis es malfiaven dels cocodrils que els posaven en perill per les ribes del Nil. Per el du cocodril s el du de laigua i de la fertilitat.</p> <p>Els dus</p> <p>Els dus</p> <p>Anubis era el protector dels embalsamadors i el que vetllava pel reps dels difunts i en garantia la conservaci del seu cos grcies a la momificaci. El representaven generalment com un gran xacal negre, ajagut, fent de guardi de les tombes.</p> <p>Horus es considerava lavantpassat de tots els faraons ja que es creia que era l'nic i veritable rei dEgipte desprs de vncer al seu rival Seth.</p> <p>LA LLEGENDA DISIS I OSIRIS</p> <p>LA LLEGENDA DISIS I OSIRIS</p> <p>Els temples Els temples egipcis eren construccions gegantines on vivien els dus. A la cambra ms secreta, on noms hi podien entrar els faraons i els sacerdots de ms alta categoria, un cofre protegia lesttua del du.</p> <p>Es donava culte als dus amb la finalitat que asseguressin lordre i lharmonia del mn. Cada mat, un sacerdot despertava lesttua del du i la vestia. Desprs li cremava encens i li donava aliments com ofrena. Al vespre el preparaven per dormir. Els sacerdots que estaven al servei del temple eren un grup molt poders i fins i tot shavien enfrontat, alguna vegada, amb els faraons.</p> <p>EL TEMPLE DE RAMSS II A ABU SIMBEL. Faana del temple</p> <p>El temple per dins. Reconstrucci ideal</p> <p>La reconstrucci del temple en un lloc segur</p> <p>RAMSES ll Leducaci del prncep Ramss II va nixer a finals del segle XIV aC. El seu pare, el fara Sethi I li va ensenyar lofici militar. El va iniciar en les tctiques militars, la caa i la pesca. A lescola de palau, els mestres li van ensenyar tamb clcul, msica, geografia i escriptura. Ramss II, fara En morir el seu pare el va succeir i va ser coronat fara als 25 anys. Les terres, els homes i els animals del pas li pertanyien. Al principi del seu regnat va desenvolupar diverses campanyes militars ja que volia recuperar els territoris que havia perdut, anteriorment, Egipte. Un cop signada la pau, Ramss II va aixecar monuments per tot Egipte per demostrar la seva fora. Va construir fins i tot la seva prpia capital, Pi Ramss, al nord dEgipte i tamb va fer edificar el seu temple funerari, el Ramesseum, al centre del pas. Al sud, a Nbia, va fer construir un conjunt de temples monumentals: Abu Simbel. Un du viu Ramss II volia ser adorat com un du viu. Va manar decorar els monuments amb esttues colossals. A Abu Simbel, hi ha una esttua del fara envoltat per divinitats.</p> <p>Ramss II i la seva esposa, NefertariLa seva vida familiar Ramss II va tenir, com era costum, moltes dones i molts fills. Amb la reina Nefertari, la seva esposa favorita, va tenir un fill, el que feia nmero tretze, i que desprs el va succeir amb el nom de Minepthan. Ramss II va regnar sobre Egipte durant 67 anys i a la seva mort, va ser enterrat a la vall dels Reis. Fins al segle XIX, van saquejar la seva tomba moltes vegades. Els lladres van prendre les joies i el mobiliari. El 1881, es va descobrir el cos momificat del fara en un amagatall, per no va ser fins el 1976 que es va restaurar la seva mmia i actualment es pot veure al museu del Caire, la capital dEgipte.</p> <p>Supervivncia i momificaci Els egipcis creien en la supervivncia de lnima, i per que el fara pogus arribar al mn dels dus es feien un funerals amb uns ritus solemnes. El cos sembalsamava de manera que queds intacte. Setanta dies ms tard sembolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcfags que encaixaven els uns dins dels altres. Finalment senterrava</p> <p>Vasos funeraris que contenien les vsceres del difunt. Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcfag.</p> <p>Supervivncia i momificaci El fara no era lnic que tenia dret a lembalsamament, per era un procs tan llarg i costs que noms els rics el tenien al seu abast. De primer el cos sassecava amb natr, una mena de sal, i desprs somplia de substncies aromtiques i resina. Desprs sembolicava amb fines tires de lli entre les que hi posaven amulets. Un cop la mmia estava ja dins del sarcfag, els sacerdots li posaven al costat el Llibre dels Morts, on hi havia les frmules mgiques escrites en rotlles de papir, per ajudar el difunt quan es presents davant el tribunal dOsiris.</p> <p>En arribar davant dOsiris, el cor del mort es posava en una balana i si era ms lleuger que la ploma de la deessa Maat, podia gaudir de la vida eterna. Si no, sel menjava un monstre i desapareixia per sempre ms.</p> <p>Supervivncia i momificaci Un cop momificat el cos, el sarcfag era condut a la seva tomba acompanyat per un seguici. A bord duna embarcaci funerria tots els acompanyants es dirigien a la riba esquerra del riu. A la barca hi anaven tamb tots els objectes que el difunt hauria de fer servir en la nova vida. Els ms rics senduien fins i tot mobles, armes vaixelles, joies i menjar, i a ms, unes estatuetes de fusta, bronze o cermica, els xuabtis que representaven els seus servidors. A vegades nhi posaven centenars, dins de caixes.</p> <p>EGIPTE, EL PAS DELS DUSCRONOLOGIAApareixen els Vers el 3.000 primers jeroglfics aC Els faraons fan Vers el 2.500 construir pirmides aC Regnat del jove 1352-1243 aC fara Tutankamon El fara Ramss II 1.279-1213 aC regna a Egipte 30 aC Mor Cleopatra, reina dEgipte</p> <p>Una mmia per al ms enll La mort no era la fi de tot per als egipcis. Desprs de la mort comenava una nova vida al pas dels dus. Per el cos del mort havia destar sempre ben conservat: shavia de momificar. CAP EL MN DELS MORTS Els egipcis creien que el mn dels morts era a lesquerra del Nil, per on es pon el sol. All, els egipcis rics construen les seves tombes. Tamb era el lloc on transportaven amb vaixell els morts per momificar-los Desprs de netejar b el mort, els embalsamadors li treien les vsceres: pulmons, intestins, estmac i cervell. El cor no el tocaven ja que creien que era on residia la intelligncia i els sentiments</p> <p>ELS RGANS DE LA VIDA</p> <p>EMBALSAMADORS</p> <p>Una mmia per al ms enll ELS VASOS CANOPIS Els rgans que treien es posaven en quatre atuells: els vasos canopis. Cada un tenia una tapa amb el cap dun du. Els vasos es guardaven dintre dun cofre, prop del mort.</p> <p>EL NATR Desprs es tapava el mort amb natr, una sal dessecant. 70 dies desprs, els embalsamadors omplien el cos de tela.</p> <p>LEMBOLCALLAMENT Per embolicar el cos amb cintes de lli impregnades amb resina tardaven 15 dies. Entremig de les benes es posaven amulets per protegir el mort. Damunt del cor posaven un escarabat de pedra, smbol de vida.</p> <p>Una mmia per al ms enll EL SARCFAG Posaven a la cara del mort una mscara que era el retrat de la persona. Desprs es ficava la mmia en un sarcfag, un tat de fusta. EL SEGUICI FINS LA TOMBA La famlia i els amics del mort duien la mmia fins la tomba. Els sacerdots resaven oracions. Uns criats duien els objectes que havien de posar a la tomba per poder gaudir duna vida confortable al ms enll: aliments, mobles, objectes de neteja,...</p> <p>Lltima prova: el judici dels dusPer entrar en el ms enll, el mort encara havia de passar una prova molt dura. Havia de demostrar als dus que havia seguit una vida honesta. Aquest moment era el pes de lnima.</p> <p>Un poble molt religis Els egipcis de lAntiguitat adoraven ms de 700 dus, per no tots tenien la mateixa importncia. Els dus ms grans representaven la naturalesa: Ra era el Sol, Horus, el cel,... Tamb personificaven els sentiments i els grans moments de la vida: Hathor era la deessa de lamor, Tueris protegia les embarassades,... Representaven els dus com animals, com humans o com humans amb cap danimal. Un mateix du podia tenir formes diferents: per exemple Hathor apareix com una dona amb dues banyes o com una vaca. Aquests canvis de forma eren un truc. Els dus amagaven aix la seva identitat per evitar les forces del mal. El fara era el rei dEgipte. Era un home fill del Sol i es convertia en un du desprs de la coronac...</p>