L'ANTIC EGIPTE

ON ES TROBA EGIPTE?

Egipte es troba al nord est del continent afric.Limita al nord amb al mar mediterrani, al sud amb Sudan, a lest amb els pasos arbics i el mar roig i a loest amb Lbia.. El riu que travessa Egipte es el Nil.

EGIPTE A LA LNIA DEL TEMPS

PrehistriaEdat antigaEdat mitjanaEdat modernaE. contempornia

Fa milions danys

3500 aC -476 dC1492 -1789

1789-actualitatPrimeres civilitzacionsCaiguda imperi romDescobriment d'Amrica

Revoluci industrial476-1492

Sarcfag

Mmia

Esfinx

JeroglficPapirsFara

Pirmide

VOCABULARI DE LANTIC EGIPTE

EGIPTE, EL PAS DEL NIL

SITUEM EL RIU NIL El riu Nil travessa el desert.

Al seu costat es desenvolupen les ciutats i s el lloc on viuen els egipcis.

s el segon riu ms llarg del mn.

Desemboca a la mar Mediterrnia formant un delta.

EGIPTE, EL PAS DEL NIL

El riu Nil s important:Per qu en treien beneficis i riqueses.

Aprofiten el riu Nil per conrear, per comercialitzar i transportar mercaderies

Aprofiten les crescudes del Nil per aprofitar el llim, que s una terra frtil per poder conrear.

Acostumen a conrear: blat, civada i lli.

s la principal via de comunicaci i de transport.

LA IMPORTNCIA DEL RIU NIL PELS EGIPCIS

Al riu Nil hi ha molta varietat danimals com per exemple: Peixos lluna, anguiles, necs i oques per poder alimentar-se i altres animals com hipoptams i cocodrils.

EGIPTE, EL PAS DEL NIL

EL RIU NIL UNA RESERVA NATURALHi ha varietat de plantes :Com boscos de papir i flors com el lotus.

Els faraons eren els reis dEgipte i eren considerats un du vivent .

Els egipcis creien que els faraons eren fills dun du Ra ,du del sol.

Tenien un poder immens: fan de cap poltic, cap religis i militar.

El ttol de fara es transmetia de pares a fills.

ELS FARAONS

El fara governa i s propietari del pas.

Al voltant del fara hi havia els sacerdots i els funcionaris (escribes).

ELS FARAONS

Els deures dels faraons eren : Aconseguir que hi regns pau i justcia, Protegir els egipcis,Fer ofrenes als deus del Nil, Repartir aliments pel poble quan no hi havia bones collites.

ELS FARAONS IDENTIFICATIUS DELS FARAONS

TAPALL PRISATCINTURCORONANEMSSANDLIESBARBA POSTISSAFUETCEPTRE

ANKH

SIGNIFICAT DE LES CORONESALT EGIPTEBAIX EGIPTEDOBLE CORONA REGNE REUNIT

CASC DE GUERRA

LES PIRMIDES

La primera cosa que es feia en construir una pirmide era:1-Larquitecte calcula les dimensions de les pirmides.2- Sexcaven les cambres subterrnies3- Es porten blocs de pedra4- La gent del poble construen la pirmide a canvi revivien menjar i beure.5- Per arrossegar els blocs de pedra, formaven camins de terra amb pendent suau.6- quan la pirmide estava acabada, es recobria amb una pedra blanca polida. Els camins de terra ja no feien falta i es destruen.

COM CONSTRUIEN LES PIRMIDES ?

s un prisma

s un conjunt de prismesT la forma de pirmide

6. LES PIRMIDESLes pirmides van evolucionar molt, al principi eren un petit rectangle i al cap duns anys, Les Pirmides, van ser esglaonades com un temple maia. Al cap duns anys mes les pirmides van ser com la pirmide normal per un mica amb un triangle quadrangular a dalt. I finalment la pirmide que ja coneixem.

6.2. EVOLUCI DE LES PIRMIDES

La pirmide ms famosa s la de Keops situada a Gizeh. Va ser construda al desert per protegir-la de la inundaci del Nil.Mesura 146 m dalada i la seva superfcie equival a tres camps de futbol. Est feta amb 2,5 milions de blocs de pedra. 6.3 HISTRIA DE LES PIRMIDES6. LES PIRMIDES

Les pirmides eren una tomba pels faraons.

LES MMIES

Les mmies son faraons o gent important cobert al seu cos de tires de vena dins un sarcfag.

Les mmies es feien per conservar a un mort important i perqu pogus viure eternament perqu deien que emprenien una nova vida.

QU SN LES MMIES?

LES MMIES

COM ES FA UNA MMIA?1r EL TRUC DEL NAS. Per extreure el cervell , introduen un ganxo per un nariu i el feien girar amb fora, durant 20 minuts. Aix desfeien el cervell i el convertien en una substancia enganxosa que es podia treure pel nas. Aleshores invertien el cap i el rentaven amb conservants.

2n LA CONSERVACI DRGANS: Quan momificaven un cadver, en treien el fetge. Desprs rentaven els rgans , els eixugaven, els enverinaven i els ficaven en uns recipients especials anomenats basos canopis. Els basos tenien tapes amb forma de la detat protectora de cada rgan i els deixaven al costat de la mmia, dins de la tomba.

3r ASSECAMENT: Perqu la momificaci sorts b, calia que el cos estigues ben sec. Per aconseguir-ho, el posaven damunt duna taula especial per embalsamar i el cobrien de natr, una substancia que es troba al desert. El cadver reposava 40 dies i perdia 75 kg de pes.

SOCIETAT EGIPCIA

Fara: era el que regnava la societat

Sacerdots i funcionaris estatals:

Els guerrers: Lluitaven per protegir el pas.

Escribes: escrivien pel fara

Els esclaus:Eren els que treballaven ms i els que vivien mes malament.SOCIETAT EGPCIA

SETH Du del desordre. T cap dun animalBATIS deessa Protegia a les dones embarassades i als bebs. Representa una dona que t cap de gat.

THOT Du de la saviesa i protector dels escribes.T forma dun home amb cap docell.ELS DUS

HAPY Du de labundncia, controlava les crescudes del riu Nil.

ELS DUS

ISIS Representa el poder de lamor. Representada amb un disc solar situat entre deus banyes.RA Du del Sol i pare dels dus

MAAT Deessa de la Justcia, la veritat i lordre. Porta una ploma destru.

OSIRIS Du principal i presidia el tribunal del dest dels faraons.HORUS Du de la llum i la bondat. Representat amb el cap.

LESCRIPTURA ELS JEROGLFICSEls egipcis no escrivien amb lletres com nosaltres sin que ho feien amb jeroglfics que eren un tipus de dibuixos, de signes.Els escribes escrivien per mitj de:IDEOGRAMES que sn dibuixos que representen conceptes.

FONOGRAMES que sn dibuixos que representen sons

El mot JEROGLFIC significa ESCRIPTURA DELS DUSHi havia ms de 700 jeroglficsEra molt difcil descriure i qui nera capa eren noms els ESCRIBESA Egipte, lescriptura va sorgir fa uns 5.000 anys.La lectura dels jeroglfics sefectua sempre de dalt a baix, per la inscripci es pot llegir desquerra a dreta o a linrevs. Sn els dibuixos els que indiquen el sentit que cal seguir (segons si els homes o els animals miren cap a la dreta o cap a lesquerra.

Va ser el francs J.F. Champollion va desxifrar els jeroglfics grcies a la PEDRA ROSETTA, una pedra damunt de la qual hi havia gravat el mateix text en tres llenges: JEROGLFICText en escriptura DEMTICAText en GREC

Es necessitaven de 4 a 5 anys destudis per aprendre a llegir i escriure els jeroglfics.

Generalment els fills dels ESCRIBES heretaven lofici

El papir s una planta aqutica

Es troba al mar mediterrani i sobretot a Egipte, on creix el costat del riu Nil.

Pot arribar als 3 o 4 metres.

MATERIAL caf soluble, guix o venes, aigua, cola, paper de plstic, tisores i pinzell.

PROCEDIMENTAlguns alumnes vam agafar guix i una taula gasses. Desprs les profes van barrejar caf, una mica daigua i cola.A continuaci vam posar la barreja a damunt el guix i amb un pinzell vam escampar la pasta.Al cap duns dies el papir ja estava sec i ja shi podia escriure. Aix que finalment cada nen va dibuixar un dibuix sobre Egipte .

LESCRIPTURAEL PAPIR, com a suport dESCRIPTURA

A LA CLASSE FEM PAPIR

LESCRIPTURA DIFERENTS FUNCIONS DEL PAPIRSutilitza per fabricar objectes varis:EL PAPIR, LA PLANTA PER A TOTGBIESCISTELLSESTORESSANDLIESBARQUESMETXA DE TORXA per fer llumEls picapedrers sinspiraven en la forma dels papirs per dibuixar i esculpir les columnes dels templesSUPORT DE LESCRIPTURAtil tamb per :*ALIMENTAR-SE* VESTIR-SE* MOBLAR

CINCIA MATEMTIQUESEstudien les matemtiques a partir de:LObservaci del Sol i la lluna estableixen el calendari per mesurar el temps llarg i el rellotge de sol per mesurar el temps curtA partir de les seves parts del cos estableixen les unitats de longitud i pes.

Numeraci egpcia

Deu que aguanta el cel.Hi a 100000capgrosos perxo hi soc joDit que senyala les estrellesFlor que abunda a Egipte : lotus i nhi ha a milsUn tif ens indic la centenaUna sisella i cap. 10 unitatsEl pal representa la unitat

El calendari egipci va ser el primer calendari solar(tota la resta eren lunars).El Nil era qui governava les estacions.Els egipcis van ser els primers a dividir lany en 365 dies, ara fa uns 6.000 anys.El calendari egipci no es nomes solar, sin que es regeix per lany sideri

Existien 3 estacions, governades pel Nil:

L'poca dinundaci que era de mitjans de juny a mitjans doctubre . Aquesta poca sanomena AKHET.

Des del octubre fins al febrer era lpoca de sembrar. L'poca es deia PERET.

L'poca de la collita era de mar a juny. Lpoca sanomenava SHEMU.

EL CALENDARI

CINCIAASTRONOMIA i MEDICINAASTRONOMIA:Observaven constantment el cel, en ell van descobrir:Alguns planetes.

Van establir diverses constellacions

Van observar sense poder explicar els eclipsis de Sol i de lluna.

MEDICINA: Tenien un gran coneixement en lestudi del cos grcies a la momificaci.Tanmateix tenien pocs recursos pel que fa a la curaci de malalties. Relacionaven aquesta cincia amb poders curatius ( mgia) per fer els seus remeis utilitzaven productes orgnics que transformaven amb pomades, xarops o pndoles.

LACTIVITAT ECONMICA

ACTIVITATS ECONMIQUESS. PRIMARIS. SECUNDARIS. TERCEARI

AGRICULTURARAMADERIAPESCA I CAA

TRANSPORTCOMER

ADOBERFILADORATEIXIDORFUSTERCISTELLERORFEBRETERRISSAIREPICAPEDRER

ELABORACI VIELABORACI CERVESAFABRICACI PA

ARTESANIA

ELABORACI PAPIR

INVENTS DELS EGIPCIS

ARADAMIRALLPLOMADAVIDRETREPANT DARC

BALANA

VAIXELLS DE FUSTA I VELA

NEY: Instrument de vent fusta, semblant a la flauta. (Ney s una antiga paraula persa per a referir-se a canya)
El ney es una flauta prominent en la msica de l'Orient Mitj. s un instrument molt antic, existeixen pintures de persones tocant el ney en els murs de les tombes de l'Antic Egipte, aix indica que el ney ha estat tocat contnuament durant 4.500-5.000 anys, convertint-lo en un dels ms antics instruments musicals encara en s.

INSTRUMENTS MUSICALS

SISTRE: tamb anomenat sistrum, denomina un antic instrument egipci, en forma de cercle, o de ferradura, que contenia platerets metllics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los.

PANDERETA:La pandereta es un instrument de percussi que esta format per un cercle de fusta , que te fixats uns sonalls rodons dobles , i una membrana subjectada

ARGHUL: instrument aerfon de llengeta simple que consisteix en dos tubs: un de meldic que t entre cinc i set forats, i un de ms llarg que fa de bord (en rab ardiyya que significa terra.)MENAT:estava relacionat amb la deessaAthor. El portaven a la m els sacerdots sutilitzava com un sonall.

KANUN: (en catal, cnon ) s un instrument de corda premuda de la msica tradicional de l'Orient Mitj. Es toca assegut sobre les cames prement les cordes amb dues pues de petxina de tortuga, un a cada m, o amb les ungles.

13/01/16

Feu clic per editar el format del text del ttolFeu clic aqu per editar l'estil

13/01/16

Feu clic per editar el format del text del ttolFeu clic aqu per editar l'estil

Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaVuit nivell d'esquema

Nov nivell d'esquemaFeu clic aqu per editar estils

Segon nivell

Tercer nivell

Quart nivell

Cinqu nivell

13/01/16

Feu clic per editar el format del text del ttolFeu clic aqu per editar l'estil

13/01/16