Final Egipte

Download Final Egipte

Post on 28-Nov-2014

159 views

Category:

Documents

9 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>NDEX Introducci Els Textos de les Pirmides, dels Sarcfags i el Llibre dels Morts Les primeres necrpolis reials El Regne Antic: arquitectura El Regne Antic: larquitectura desprs de la III dinastia Larquitectura de la V i la VI dinasties</p> <p>1</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>IntroducciEgipte i Mesopotmia tenen un com denominador, que s el context geogrfic desrtic per fluvial (Tigris i ufrates). LEgiptologia s la disciplina acadmica que es dedica a estudiar cientficament la cultura de lAntic Egipte. Es desenvolup a Europa a partir del segle XVIII i sobretot el XIX.</p> <p>EgipteEl debat cronolgic es deu al desacord de les fonts; es comena a conixer a partir dun llibre anomenat Aegipciaca, de Manet, historiador i monjo del temple dHelipolis, nascut el segle IV. Per encrrec de Ptolomeu I, va escriure aquest llibre, en grec, s una obra perduda de la qual es conserva un llistat de faraons, anys de regnat i divisi en les trenta-cinc dinasties que coneixem avui. Les altres fonts que coneixem no sempre estan dacord amb Manet, sin que parlen dunes altres cronologies, faraons... aquestes altres fonts sn el Cnon de Tur, un papir de la XVIII dinastia, la Pedra de Palerm, de la V dinastia, amb escriptura jeroglfica o els escrits de les tombes. Sn fonts molt diferents entre elles en el temps. Egipte s un pas format per dues terres, el Baix Egipte, a la zona del Delta, i lAlt Egipte, la Vall del Nil, tota la terra fecundada pels llims del riu. Cronologia</p> <p>Perode prehistric (7000-3200 aC) Perode protodinstic (3200-2780 aC), sanomena tamb perode tinita perqu la capital es trobava a Tinis, la terra don provenien els faraons que unificaren lAlt i el Baix Egipte. En aquesta poca protodinstica es desenvolupen lescriptura, els jeroglfics, la fabricaci deines per a la construcci, la prpia construcci, ladministraci... Aquest perode avarca les dues primeres dinasties.</p> <p>2</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>Imperi Antic (2780-2280 aC) tamb rep el nom de perode menfita degut a la ubicaci de la capital, a Menfis, just on comena lAlt Egipte. Les dinasties que ocupen aquesta poca sn de la III a la VI. s en aquest perode en el qual es desenvolupa el mxim poder dels faraons, es construeixen les pirmides ms grans i ms importants (III i IV dinasties sobretot). Tamb se lha anomenat el Regne de les Pirmides. Lestat pren una estructura teocrtica, el fara s considerat una divinitat. Al final del perode apareixen els textos de les pirmides.</p> <p>Primer Perode Intermedi (2280-2060 ac) ocupa des de la dinastia VII fins a la X. s una poca dinestabilitat, dinvasions, de divisi... sacaba el Regne Antic amb una prdua de poder del fara i diversos personatges que reclamen poder. Egipte estava dividit en nomos, governats pels nomarques. Apareixen els textos als sarcfags, similars als de les pirmides per ms democrtics.</p> <p>Regne Mig (2060-1785 aC) ocupa de la dinastia XI a la XIII; lany 2060 aC, Mntuhotep I funda la XI dinastia i es produeix la unificaci dEgipte, la capital se situa a Tebes i el poder del pas es comena a projectar exteriorment. El du Amon es converteix en el du ms important del pante egipci, substituint Ra i Osiris.</p> <p>Segon Perode Intermedi (1785-1580 aC) va de la dinastia XIV a la XVII. s un perode dinestabilitat poltica, debilitament del poder del fara... Hi ha vries invasions de diversos pobles estrangers, els hicsos (un poble asitic que arriba a formular dinasties paralleles a les tebanes). Ahmosis, el darrer rei teb del perode, reunific de nou el pas i fund la dinastia XVIII.</p> <p>Imperi Nou (1580-1085 aC) va de la dinastia XVIII a la XX, sexpulsen els hicsos, sunifica el pas; s el perode de mxim esplandor dEgipte, no del fara. Es produeix un art esplendors equiparable al de lImperi Antic. A ms de lesplendor poltic i artstic es produeixen fes religiosos molt importants. Amenofis IV dicta que Egipte s un pas monoteista i canvia el seu nom pel dAjenaton. Els seus successors retornen a les antigues tradicions politeistes. Durant el regnat de Ramss II (de la dinastia IX) Egipte passa per un nou moment desplendor, poltic i artstic. Hi tornen a haver invasions: els hitites, els Pobles del Mar... la vida dultratomba es fa ms democrtica. El Llibre dels Morts data daquesta poca.</p> <p>3</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>Baixa poca (1085aC- ) comena a partir de la dinastia XXI, s una poca de constants invasions estrangeres, divisions al pas, els perses funden dinasties... lltim fara indgena de la finastia XXX sanomena Nectanebo. Al segle IV aC, Alexandre el Gran conquereix i es proclama fara dEgipte, funda Alexandria i, Ptolomeu, un general dAlexandre, funda la dinastia ptolemaica, que regna al pas des del 317 aC fins al 40 aC.</p> <p>Els textos de les pirmidesLa primera pirmide on trobem aquests textos s la dUnas, a Saqqarah, fara de la V dinastia. En aquesta pirmide i en unes poques ms (VI i VIII) varen aparixer textos en escriptura jeroglfica. La creena en la vida dultratomba s el qu va marcar, durant gaireb tres mil anys, lart egipci. Lany 1880, els treballadors de les excavacions de Saqqarah, entraren per primera vegada a la tomba de Pepi I. Lany segent, el 1881, entraren a la dUnas. Els egiptlegs que descobriren aquestes tombes ja veien que aquestes pirmides es diferenciaven de les conegudes fins aleshores, sn ms antigues i contenien inscripcions. Sen van anar trobant ms (IV dinastia) i es van anomenar textos de les pirmides, una recopilaci de textos feta al segle XX. No s un llibre. Es tracta dun recull de formules mgiques elaborades amb extractes de les teories de la creaci, llegendes mitolgiques... Aquests textos els trobem a totes les sales de la pirmide excepte al serdab.</p> <p>Els textos dels sarcfagsEl costum sinici al Primer Perode Intermedi, fonamentalment per, al Regne Mitj, on sectors ms amplis de poblaci aconsegueixen tenir sarcfags, accedir a la resurrecci, a coses que havien acostumat a ser de la reialesa. Igual que els textos de les pirmides, contenen formules mgiques que al ms enll havien de protegir i subministrar aliment i beure al difunt. Bona part dels textos sn comuns entre pirmides i sarcfags.</p> <p>4</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>Al Regne Antic, quan sorgeixen aquests textos de les pirmides, es creia que ressuscitar noms podia ser accessible a la reialesa, desprs passa a la cort, a la noblesa...</p> <p>Al Regne Nou es produeix una liberalitzaci de la resurrecci, tot el poble dEgipte pot accedir a les formules mgiques sempre que pugui costejar-se la momificaci i la lectura dels textos.</p> <p>Llibre dels mortss lampliaci democrtica dels textos de les pirmides i dels sarcfags. Ja no sescriu a les pirmides, ni als sarcfags, sin sobre papir. Papir que es dipositava al costat de les mmies. Els textos de les pirmides, els textos dels sarcfags i el llibre dels morts es troben emplaats en diferent lloc, i sobre diferent suport, son per a classes socials diferents, per tenen el mateix objectiu.</p> <p>Els antics egipcis no anomenaven al seu pas, Egipte, nhi deien Khemet, que significa terra negra (terres fosques plenes de llims fecundades pel Nil). Herdot al segle V aC diu que Egipte s un do del Nil. Egipte no hagus estat res sense el riu. En contraposici a la terra negra, el pas tamb estava condicionat per un territori ampli, desrtic, on mai plovia, i rebia el nom de Khaset (terra vermella). Aquest darrer sector del pas, improductiu, s on trobem les necrpolis (incloses les pirmides). Per aix, les necrpolis fetes a zones on no es podia construir o plantar, ha perms que ens arribin fins als nostres dies. Els faraons eren reis de les dues terres (Alt Egipte i Baix Egipte) i portaven la corona doble, barrejades la blanca de lAlt Egipte i la vermella del Baix Egipte. A ambdues regions, les crescudes del Nil determinaven el ritme de vida, les collites depenien de la bondat del Nil. El fara havia de vetllar perqu el riu fos benvol i creixs de manera controlable i quan li toqus. La prdua de la divinitat del fara a finals de lImperi Mig</p> <p>5</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>semblar estar vinculada, en part, a una crisi, ja que el Nil no creixia tant com havia de fer. Quant al sistema poltic, es basa, des de lpoca protodinstica, en una monarquia absoluta. El fara tenia el poder poltic, militar i religis. Per sota del fara es trobava la</p> <p>noblesa, una minoria cortesana, la classe sacerdotal i els funcionaris. Molts daquests estaven vinculats familiarment amb el fara. Aquest grup social contrasta amb la gran massa de poblaci, obligats a servir-se al fara, especialment en poca de construcci de pirmides, tots els homes i totes les dones estaven a obligats a treballar gratutament en les empreses constructives del fara, tamb hi havia esclaus.. Quant a lart, pintura, escultura i arquitectura van sorgir per possibilitar el culte als dus i per exalar el poder de la monarquia. Lart egipci tamb va sorgir motivat per la creena en lexistncia eterna de les persones. Aquesta creena origin unes obres que havien de perdurar per sempre desprs de la mort dels seus creadors. Els artistes egipcis havien daconseguir la perdurabilitat dels difunts. Pintors i escultors pintaven escenes de la vida quotidiana, accions on participava el difunt comitent. Tamb apareixen esttues; al Regne Antic est vinculada a la idea de doble del difunt on es dipositava el KA, la fora vital que acompanya el difunt (la nostra nima). Llavors, doncs, sn obres fora realistes. Un art realista per ple de convencions, segueix una srie de pautes, es cre un cnon que reflectia lordre div, inalterable. Aquest cnon sestabl a partir de la III dinastia, s un cnon de divuit punys, aquesta regularitzaci de lart egipci s la responsable que tot lart egipci mostri una gran cohesi, dificultant la diferenciaci dunes obres amb mil anys de diferncia. A la Baixa poca passa de divuit punys a vint-i-un. La Paleta de Narmer, aprox. 3200-3150 (I dinastia) Forma part duna tipologia de paleta votiva, feta en el moment de canvi del predinstic al protodinstic. La Paleta de Narmer s una variant monumental dunes paletes per a ls diari, feta desquist, es feia servir per preparar la malaquita (les dones es pintaven els ulls). s un objecte ds quotidi monumentalitzat. Procedeix de Hieracompolis, ciutat dinstica de lAlt Egipte. s un exvot dedicat al du tutelar de Hieracompolis, Ra. Decorada amb escenes esculpides a ambdues bandes. A la cara principal, al centre, hi ha un forat (on es preparava el color), aquest forat el permet lenllaament dels colls de</p> <p>6</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>dos animals fantstics subjectats per figures humanes. No se sap realment qu representa. Se sap el significat de la resta de relleus. A la part inferior hi ha un bou gros que xafa un home caigut i destrossa, amb les banyes, un edifici que comena a caure, podria ser un palau; significa la victria del rei per sobre dels homes i les fortificacions. Lescena de la part superior s ms precisa; el rei porta el cap cobert amb la corona roja del Baix Egipte, va amb lescriv, seguit dun criat que li porta les sandlies i es dirigeixen a una doble fila de cadvers decapitats. De lescena inferior a la superior hi ha una diferncia, la de sota est tractada simblicament, mentre que la superior narra un fet. Hi ha una inscripci que diu que Narmer aconsegu una victria militar contra els seus enemics. A dalt apareixen dos caps, s la deessa Hathor, amb cara humana i orelles i banyes de vaca, protegeix el rei. s la primera obra on apareix escrit el nom dun fara. A laltra cara la composici s ms unitria. No hi ha el forat. A la part superior hi torna a haver dues vegades el rostre de la deessa Hathor. Al mig apareix, escrit en jeroglfic, el nom del rei, Narmer. A la part central, delimitada per dues franges, el rei est a punt de picar un home que sost pels cabells, amb una massa (de la qual encara sen conserva el cap). Torna a aparixer el personatge portador de les sandlies. A dalt un falc, Horus, subjecta un presoner del qual noms veiem el cap que li creix a partir duna planta de papir (el papir neix al Delta; tamb hi apareix un arp, nom duna poblaci del Baix Egipte). A la part inferior apareixen dos homes caiguts al costat dun palau a punt de morir, escena similar a la del bou. El rei que est vencent porta la corona blanca del sud, de lAlt Egipte. Lobservaci de les corones s molt important. Aquesta pea, la Paleta de Narmer, sutilitza per comenar a parlar de lart egipci, explica la sagnant unificaci del pas. Una caracterstica important a tenir en compte, tamb, s lescala dels personatges, el rei s superior a la resta, daquesta manera sestableix la importncia de cada un dels personatges. No hi ha un nic punt de vista, s la suma analtica dels diferents elements, tots els elements de cada personatge es mostren de la manera ms reconeixible possible. El cap es presenta de perfil, el tors frontalment i les cames de perfil. Es tracta dun art conceptual, els artistes egipcis no representen el qu veuen, sin el qu saben que hi ha.</p> <p>7</p> <p>Art de les Civilitzacions Antigues 2010/11</p> <p>Jacobo Vidal D-1</p> <p>Aquest tipus dobjecte, la paleta, es deixar de fabricar en poca protodinstica. s una obra caracterstica de lart egipci, realista per alhora convencional. Parla de la violenta unificaci del pas. No s una obra allada, forma part duna tradici anterior; coneixem algunes altres paletes amb relleus votius dpoca predinstica. Paleta dels Voltors (del camp de batalla o del lle) Es pensa que s anterior a la de Narmer. En aquesta obra es commemora una victria reial encara que aqu, la representaci s simblica: un lle que devora les seves vctimes, els voltors van a buscar aliment al camp de batalla... (daqu els possibles noms). Ganivet de Gebel-el-Arak, perode predinstic Conservat al Museu del Louvre i provinent del jaciment de Gebel-el-Arak, a lAlt Egipte. La fulla s de slex i el mnec divori. Al relleu, al registre superior duna de les cares, hi ha uns personatges enfrontats, lluitant; als registres inferiors hi ha una batalla fluvial. Ambds registres suggereixen un enfrontament. Respecta a la Paleta de Narmer hi ha una diferncia, i s la manera de representar la lluita, tots els personatges estan representats de la mateixa mida (en aquest moment encara no existia la figura dun lder). A laltra cara hi apareixen, a sota, diversos tipus danimals que es persegueixen els uns als altres; a dalt, hi ha un personatge amb barba flanquejat per dos lleons rampants (remet al Senyor dels Animals, Dumuzi, de la mitologia sumria). Sn dos dels exemples de tot el qu es conserva descultura predinstica, a banda, es coneixen una srie de peces relacionades amb linici de lpoca protoclssica. Obres de la Ia dinastia Cap de massa cerimonial de Narmer. Babu, poca de Narmer.</p> <p>Porta el nom del fara escrit. Fara No porta cap inscripci, per aix no se sap amb...</p>